ELS TEMPLERS A LES COMARQUES TARRAGONINES DE LA CONCA I L’ALT CAMP
Joan Fuguet Sans
L’ORDE DEL TEMPLE
Les croades: un canvi en l’espiritualitat medieval ¾ Pau de Déu ¾ Treva de Déu ¾ Guerra justa ¾ Guerra Santa + pelegrinatge = ¾ Croada
1095 CONCILI DE CLERMONT FERRAND URBÀ II CONVOCA LA PRIMERA CROADA
“Que lluitin doncs contra els infidels els que fins ara es lliuraven a guerres privades (…) Que lluitin ara contra els bàrbars aquells que lluitaven contra els seus germans”
1099 Godofred de Bouillon conquereix Jerusalem
ELS ESTATS CROATS DEL PRÒXIM ORIENT
ELS TEMPLERS
ELS ORÍGENS Canonges del St Sepulcre Hospital de St Joan Cavallers del Temple ↓↓↓
Orde del St Sepulcre Orde de l’Hospital Orde del Temple
Als primers temps, vers el 1120, els templers S’independitzen del Sant Sepulcre Hug de Payns és designat mestre El Cocili de Nablus aprova l’Orde
El rei Balduà els allotja en una ala del seu palau de l’Esplanada
La mesquita de la cúpula de la Roca va ser convertida en església. No va ser dels templers, però pel seu valor simbòlic la reproduïren al seu segell.
HUG DE PAYNS A OCCIDENT 1127 Hug de Payns va a Occident amb cinc altres cavallers, amb la intenció de: ¾fer conèixer els templers com a orde i donar-los una regla ¾legitimar-ne l’acció davant les crítiques ¾aconseguir donacions i vocacions
A més, recrutar guerrers per a l’ofensiva sobre Damasc
1129: .Reconeixement de l’Orde al Concili de Troyes .Regla
Sant Bernat De Laude novae militiae
(1126-1129) Predica la segona croada
ELS TEMPLERS A CATALUNYA
L'any 1131, germans templers recorrien els comtats catalans demanant almoina i fent prossel·litisme. El comte de Barcelona els veu com a possibles col·laboradors en la conquesta i feudalització del territori andalusí. 1131, els dóna Granyena, el 1132, el Barberà. 1143, a Girona, pacta amb el Temple la resolució del testament del rei Bataller d’Aragó: a canvi de donacions importants, l’orde participarà en la Conquesta (Tortosa, 1148, Lleida, 1149...).
El Temple s’organitza en comandes (militars, rurals o urbanes). La comanda és la unitat mínima territorial, presidida per un comanador que depèn del mestre provincial. Sol tenir pobles sota el seu senyoriu. El conjunt de comandes d’un país formen una província. La Corona d’Aragó coincidirà amb la província catalano-aragonesa, presidida pel mestre provincial depenent del Mestre de Jerusalem.
COMANDES MILITARS
Miravet
Miravet
COMANDES RURALS Barbens
Masdéu
Puig-reig
Aiguaviva
COMANDES RURALS
COMANDES URBANES: TORTOSA
Seu
Drassanes, call vell (s.XII)
Call nou (s. XIII)
TORTOSA, LA SUDA
BARCELONA
La Rambla Palau del Temple
Ciudad romana
PALAU DEL TEMPLE
Sala dels cavalls
Palau del Temple en l’actualitat. Església i porta
ESGLÉSIES PARROQUIALS Sant Martí de Puig-reig
Sant Bartomeu de les Camposines (la Fatarella)
ELS TEMPLERS A LA CONCA I A L’ALT CAMP
1132, El castell de Barberà esdevé seu d’una important comanda. Ben aviat, al seu voltant es configuraren les cases filials de Vallfogona, l'Espluga i la Mesó del Rourell.
EL CASTELL SEU DE LA COMANDA
BarberĂ , castell
BarberĂ , galeria del castell
Castell de Barberà
Presó Refetor
El castell i lloc de Vallfogona foren cedits al Temple per Gombau d'Oluja l'any 1196. El castell fou seu de la sotscomanda de Vallfogona.
LA SOTSCOMANDA DE VALLFOGONA (castell)
CASTELL DE VALLFOGONA (castell)
Castell de Vallfogona, “sala de les arcades�
Vallfogona, esglĂŠsia parroquial
Capella del Temple
Vallfogona, molĂ de la Cadena, de dalt
Vallfogona, molĂ de la Cadena, de baix
Albi贸, mol铆
Sta Maria de Bell-lloc (Sta Coloma de Queralt)
Sta Maria de Bell-lloc (Sta Coloma de Queralt)
Sta Maria de Belllloc (Sta Coloma de Queralt)
LA SOTSCOMADA DE L’ESPLUGA Els templers entraren en possessió de l'Espluga Sobirana cap a mitjan segle XIII. Simó de Palau, descendent dels Cervera, els la va deixar en testament l'any 1246.
Castell de l’Espluga (dibuix cedit pel Museu de la Vida Rural)
L’Espluga, Esglesia de S. Miquel
LA SOTSCOMADA DE LA MESÓ (O DEL ROURELL) Els templers de Barberà organitzaren la sotscomanda de "la Mesó“(la casa) en l'antic mas de Bellestar, que els donà Berenguer de Molnells, l'any 1160. El terme d’aquest mas coincideix amb el de l'actual poble i terme de la Masó.
SOTSCOMANDA DE LA MESÓ
LA MASÓ ACTUAL
La Masó, molí del Temple (“Molí de la Selva”)
LA COMANDA DE SELMA El 1142, Guillem de Sant Martí cedí el castell i terme de Selma a l'Orde del Temple i trenta anys més tard el bisbe de Barcelona els donà el patronatge de l'església parroquial de Sant Cristòfol.
LA COMANDA DE SELMA
LA COMANDA DE SELMA (planta)
EL MAS DE LA MASÓ DE SELMA, S.XVIII
EL MAS DE LA LA MASÓ DE SELMA, ACTUALMENT
EL MAS DE LA MASÓ DE SELMA
Selma, mas de Galls Carnuts
Selma, mas de Galls Carnuts
Selma, mas de Santa Agnès, capella
Selma, mas de Santa Agnès, capella
Pla de Manlleu, S. Miquel, 1989
Sant Miquel, 2013
GRÀCIES