Música i Poble Sumari
Sumari Activitat federal 8 11 14 16 19
La FSMCV preveu unes entitats més obertes a la innovació social, educativa, cultural i econòmica Més de 1000 músics de les bandes de la Ribera Alta interpretaren junts La Muixeranga ¿Esto se acaba? III Congreso General de Sociedades Musicales: De la memoria a la innovación El 83,6% de les escoles de música no havia cobrat el finançament de 2012 a la fi de novembre La FSMCV inicia amb la Conselleria d’Educació el projecte de lluita contra el fracàs escolar
Actualitat 27 31
Educació assigna 3,4 milions d’euros en 2014 a centres de música i conservatoris municipals Tres valencians s’imposen en el Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM 2013
Opinió 46
“¿Por qué?” per Pedro Rodríguez Navarro, vicepresidente 1º de la FSMCV.
Comarques 49 a 72 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.
Partitures, discos, llibres… 73
Últimes novetats a les editorials musicals.
Convocatòries 76
MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 175 / 2013 Edita: FSMCV Comité de redacció: Josep Francesc Almería Serrano Ernest Llorens Climent Salvador Benavent Serena Cristina Quílez Porta (assessora tècnica) Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) Berta del Río (Camp de Morvedre) José A. García (Foia de Castalla) Begoña Navarro (Hoya de Buñol) Anna López (Horta Sud) Vicent Ruiz (Horta Nord) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Rafael Laguna (Vall dels Alcalans) Pedro Hernández (Vega Baja) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gràfiques Bolea Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X
La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Governació
Cursos, concursos, premis…
Agenda 78
Concerts per als pròxims mesos.
3
Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623
LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es
CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es
Música i poble Actualitat Música i Poble Breus
Breus Daniel Ferrero Silvage dirigirà la Jove Banda Levante-EMV dedica un suplement a la Simfònica de la FSMCV durant 2014 Federació per la fi del seu 45 aniversari
E
C
la temporada de 2014. El mestre valen-
seu 45 aniversari, el periòdic publica
cià ha estat triat per la Junta Directiva
el divendres 27 de desembre un nou
de la FSMCV entre altres candidatures
suplement que farà balanç d’un any intens durant el qual s’han portat a terme
presentades, per la seua vinculació
nombroses activitats.
amb el món de les societats musicals i
Entre elles el desenvolupament del III Congrés General de Societats Musicals:
la seua reconeguda trajectòria.
De la memòria a la innovació, que arriba a la seua fi i del qual s’extrauran les
Fins al 30 de desembre, els interessats en formar part de la plantilla d’esta for-
variables que marcaran el futur del col·lectiu musical valencià.
mació musical d’alt rendiment, poden presentar les seues sol·licituds a les ofici-
En este especial es reflecteixen també projectes que desenvolupa la Federació
nes de la Federació. Cal tindre entre 18 i 28 anys i estar cursant, com a mínim,
com ara el cicle Circuit Concerts, l’homenatge al mestre Joan Garcés, el finança-
l’últim cicle del grau professional de música, a més de pertànyer a una societat
ment de les societats musicals durant 2014 i els impagaments a les escoles de
musical federada.
música, els convenis signats amb la Universitat de València i amb l’ONG Save the
La temporada de 2014 de la Jove Banda Simfònica encara no està tancada, però
children, el projecte de música contra el fracàs escolar, les esmenes presentades
s’espera programar un calendari interessant a nivell artístic i musical
a la LOMCE del ministre Wert o la nova temporada de la Jove Banda Simfònica de
Tots els detalls de la convocatòria es poden consultar a la web: www.fsmcv.org
la FSMCV, entre altres assumptes.
l director i compositor d’Ontinyent Daniel Ferrero Silvage serà el nou director de la Jove
Banda Simfònica de la FSMCV durant
om a continuació al magnífic especial que el diari LevanteEMV va dedicar a la Federació
el passat mes de juny amb motiu del
Seleccionades les bandes que participaran al Cultura inclou les societats musicals en una Certamen de Bandes Ciutat de Cullera 2014 exposició sobre el patrimoni immaterial
E
L
ticipar en una nova edició del
sobre el patrimoni imma-
Certamen Nacional de Bandes
terial valencià amb fons,
Ciutat de Cullera.
entre altres, de la Biblio-
Les societats musicals adme-
teca Valenciana amb mo-
ses i, per tant, les que prendran part en la competició musical són les bandes de
tiu del X aniversari de la
la Societat Unió Musical i Artística de Sax, Asociación Artística y Cultural Ciudad
Convenció del Patrimoni
de Atarfe (Granada) i Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Poblet. Així ma-
Cultural Immaterial de la
teix, han quedat en reserva la Unió Musical Santa Cecília d’Onda i la Asociación
UNESCO.
Músico-Cultural “Nuestra Señora de la Paz” de Marmolejo.
Per
El certamen se celebrarà el diumenge 27 d’abril de 2014 en l’auditori dels Jar-
d’aquesta mostra, la D. G. Patrimoni ha comptat amb la Federació que ha aportat
dins del Mercat.
material gràfic que posa de manifest el pes cultural de les societats musicals
Les bandes participants, amb plantilles d’entre 80 i 90 músics, interpretaran en
valencianes com a Bens d’Interès Cultural Immaterial.
aquesta ocasió com a obra obligada l’Obertura rítmica del compositor de Cullera
Està previst que l’exposició siga itinerant i recorrega la Comunitat Valenciana per
Rafael Talens Pelló.
tal d’apropar el patrimoni immaterial al conjunt de la ciutadania.
l divendres 22 de novembre va finalitzar el termini de preinscripció per a les
bandes interessades en par-
a Direcció General de Cultura presenta en Sant Miquel
dels Reis una exposició
a
la
realització
5
Editorial
Música i poble Editorial
F
inalizado el año en curso, el 2013, en el que posiblemente sus dos últimas cifras hayan aportado la fatalidad de unos acontecimientos con las pertinentes consecuencias tan temidas por la superstición, cerramos un ejercicio que esperamos sea punto de inflexión y antesala de una recuperación, en todos los sentidos, aunque fundamentalmente lo que deseamos es que se recupere el sentido común y la sensatez de forma generalizada. En el año entrante, el 2014, la FSMCV dará por concluido el III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana, con el deseo de que sus conclusiones nos aporten el material necesario para construir una formulación estratégica que sirva de base real para garantizar la sostenibilidad y el desarrollo de nuestro movimiento asociativo en los próximos años. La cuantificación de las acciones derivadas de esta fase del Plan Estratégico de las Sociedades Musicales fundamentará las reivindicaciones económicas para las políticas públicas de fomento de la enseñanza y práctica de la música en nuestra autonomía, si todavía podemos gozar de ella en un futuro próximo. En estos momentos, es esperanzador constatar que se van desbloqueando asuntos que habían quedado inmovilizados por la falta de atención, interés o estas dos cosas conjuntamente, de aquellos comprometidos políticamente a impulsarlos. Empezamos a vislumbrar la “troncalidad autonómica” de la música, en la Comunitat Valenciana, como término acuñado por nuestra Consellera d´Educació, Cultura i Esport después de los acuerdos alcanzados con el Ministro referidos a este tema. La Comisión Mixta de trabajo formada por técnicos de esta conselleria y delegados de la FSMCV, enmarcada en el desarrollo del proyecto federal “Música contra el fracaso escolar”, se ha
6
puesto a trabajar en las acciones de fomento de la innovación educativa para el desarrollo de una relación más estrecha entre la Red de Escuelas de la FSMCV y los centros de primaria, reforzando la impartición de la asignatura de la música. Asimismo, también se desbloquea el desarrollo de la orden que declaraba Bien de Relevancia Local (BRL) a la tradición musical popular valenciana materializada por sus sociedades musicales, después de la reclamación directa realizada a la Consellera d´Educació Cultura i Esport, que ha sido atendida con prontitud. En esta cuestión, la FSMCV ha logrado suscitar el interés y participación de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, como entidad que tiene intereses en la aplicación de las medidas de protección al BRL contenido en la mencionada declaración. No ha habido tanta suerte ni respuesta en la reivindicación realizada por la FSMCV al Presidente de la Generalitat Valenciana para pedir el cambio de las competencias en materia de sociedades musicales y escuelas de música, desde Governació i Justícia a Educació, Cultura i Esport. Parecería lógico pensar que desde presidencia se tuviera una cierta consideración a un movimiento catalogado por el Consell como una de las principales señas de identidad de nuestro pueblo, dándonos la posibilidad de exponer nuestras lícitas demandas en una audiencia tan reiteradamente solicitada como otras tantas veces rechazada con el más absoluto silencio. Justificar una vez más el porqué de este cambio de competencias sería un insulto a la inteligencia del pueblo valenciano, al cual le tenemos el máximo respeto.
Editorial
Música i poble Editorial
F
inalitzat l’any en curs, el 2013, en el qual possiblement les seues últimes xifres hagen aportat la fatalitat d’uns esdeveniments amb les pertinents conseqüències tan temudes per la superstició, tanquem un exercici que esperem siga punt d’inflexió i avantsala d’una recuperació, en tots els sentits, encara que fonamentalment el que desitgem és que es recupere el sentit comú i la sensatesa de forma generalitzada. En l’any entrant, el 2014, la FSMCV donarà per conclòs el III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb el desig que les seues conclusions ens aporten el material necessari per a construir una formulació estratègica que servisca de base real per a garantir la sostenibilitat i el desenvolupament del nostre moviment associatiu en els pròxims anys. La quantificació de les accions derivades d’aquesta fase del Pla Estratègic de les Societats Musicals fonamentarà les reivindicacions econòmiques per a les polítiques públiques de foment de l’ensenyament i pràctica de la música en la nostra autonomia, si encara podem gaudir d’ella en un futur pròxim. En aquests moments, és esperançador constatar que es van desbloquejant assumptes que havien quedat immobilitzats per la falta d’atenció, interès o aquestes dues coses conjuntament, d’aquells compromesos políticament a impulsar-los. Comencem a albirar la “troncalidad autonòmica” de la música, a la Comunitat Valenciana, com a terme encunyat per la nostra Consellera d´Educació, Cultura i Esport després dels acords aconseguits amb el Ministre referits a aquest tema. La Comissió Mixta de treball formada per tècnics d’aquesta conselleria i delegats de la FSMCV, emmarcada en el
desenvolupament del projecte federal “Música contra el fracàs escolar”, s’ha posat a treballar en les accions de foment de la innovació educativa per al desenvolupament d’una relació més estreta entre la Xarxa d’Escoles de la FSMCV i els centres de primària, reforçant la impartició de l’assignatura de la música. Així mateix, també es desbloqueja el desenvolupament de l’ordre que declarava Bé de Rellevància Local (BRL) a la tradició musical popular valenciana materialitzada per les seues societats musicals, després de la reclamació directa realitzada a la Consellera d´Educació Cultura i Esport, que ha estat atesa amb promptitud. En aquesta qüestió, la FSMCV ha aconseguit suscitar l’interès i participació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, com a entitat que té interessos en l’aplicació de les mesures de protecció al BRL contingut en l’esmentada declaració. No hi ha hagut tanta sort ni resposta en la reivindicació realitzada per la FSMCV al President de la Generalitat Valenciana per a demanar el canvi de les competències en matèria de societats musicals i escoles de música, des de Governació i Justícia a Educació, Cultura i Esport. Semblaria lògic pensar que des de presidència es tinguera una certa consideració a un moviment catalogat pel Consell com una dels principals senyals d’identitat del nostre poble, donant-nos la possibilitat d’exposar les nostres lícites demandes en una audiència tan reiteradament sol·licitada com d’altres vegades rebutjada amb el més absolut silenci. Justificar una vegada més el perquè d’aquest canvi de competències seria un insult a la intel·ligència del poble valencià, al qual li tenim el màxim respecte.
7
Música i poble Activitat federal
Activitat federal
La FSMCV preveu unes entitats més obertes a la innovació social, educativa, cultural i econòmica L’assemblea general celebrada a Algemesí ratifica l’acord per a sol·licitar a Alberto Fabra el canvi de competències de les societats musicals i escoles de música de Governació a Educació i Cultura, aprova l’exercici 2012 i el pressupost per a 2014.
L
a localitat d’Algemesí acollia l’últim cap de setmana d’octubre la XLV Assemblea General de la Federació de Societats Musicals de la
Comunitat Valenciana (FSMCV) que va reunir a representants de quasi 300 societats musicals federades. Entre les principals conclusions de dues intenses jornades de treball i anàlisi, es van exposar els primers resultats de l’anàlisi de la participació en el III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana: “De la memòria a la innovació” que ve celebrant-se des del passat mes de gener. En aquest sentit, la FSMCV preveu que aquestes associacions sense ànim de lucre seran més obertes a la innovació social, educativa, cultural, econòmica i a la professionalització d’algunes àrees de treball. El director acadèmic del III Congrés, el professor de la Universitat de València Pau Rausell, va plantejar durant la seua intervenció en el Teatre Municipal d’Algemesí, tres eixos per a definir uns escenaris no excloents a les societats musicals: bàsica, dedicació exclusiva a la música des del voluntarisme; serveis, obertura a altres àmbits d’actuació; i creativa, oberta a la innovació en tots els àmbits. Una enquesta ja en marxa i en la qual es pot participar fins al pròxim 31 de desembre, revelarà les preferències del col·lectiu i quin percentatge d’aquestes tendències haurien de formar part del projecte de futur. Rausell, de l’àrea d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), en la seua anàlisi, va exposar els “vectors de tensió” entre les dinàmiques de treball i la planificació d’aquest col·lectiu que es mou entre el volun-
cultural és una bona idea perquè generaria recursos
no creu que siga necessari i que cal continuar amb
tarisme i la professionalització de certes àrees. En
addicionals per a finançar-se, un 19% ho condiciona
una gestió amateur.
aquest sentit, un 51% creu que contractar un gestor
a que es tinga pressupost per a això i només un 8%
El congrés va habilitar un espai virtual (www.congre-
8
Música i poble Activitat federal
societatsmusicals.eu) de debat amb aportacions de diferents persones en format audiovisual que encara està obert a la participació i consulta. La gestió de la Junta Directiva, aprovada L’Assemblea General de la FSMCV començava el dissabte 26 d’octubre per la vesprada en el Teatre Municipal d’Algemesí i amb la societat musical d’aquesta ciutat com a amfitriona de l’esdeveniment. A més de l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, i el president de la FSMCV, Josep F. Almería, l’acte d’obertura va contar amb la presència del director de CulturArts, Manuel Tomás Ludeña, qui va aprofitar la seua presència en aquesta assemblea per a anunciar el pla de treball conjunt entre la Federació i Conselleria per a lluitar contra el fracàs escolar. En aquesta primera jornada de treball, els assembleistes van aprovar la gestió de la Junta Directiva que
tivament. Així, importants projectes podran portar-se
Així mateix, va reconèixer la labor dels presidents
encapçala Almería durant l’últim exercici així com
a terme”. Almería remarca que “no obstant això, la
comarcals sortints.
l’informe econòmic i els pressupostos per a 2014,
FSMCV ha percebut en els consellers Serafí Caste-
Acte de clausura
molt similars als d’enguany que ja acaba.
llano i Mª José Català algunes mostres d’una col·
Juana Forés, sotssecretària de Governació, que va
Les societats musicals, a Educació i Cultura
laboració que considerem imprescindible”.
assistir a la clausura, va manifestar que la Generali-
Ja el diumenge, l’assemblea general ratificava
L’any que ve, a Villena
tat donarà suport a la proposta de la FSMCV perquè
l’acord del consell intercomarcal de la FSMCV per
La Societat Musical d’Algemesí donarà pas a la Soci-
les societats musicals siguen declarades Patrimoni
a sol·licitar al President de la Generalitat, Alberto
etat Musical Ruperto Chapí de Villena que albergarà
Immaterial de la Humanitat i va remarcar la col·
Fabra, el canvi de competències de les societats
l’assemblea general en 2014 després de guanyar la
laboració del seu departament amb la Conselleria
musicals i escoles de música de la Conselleria de
candidatura a la Unió Musical d’Almoradí i a l’Agru-
d’Educació. L’assemblea va contar, a més, amb la
Governació i Justícia a la de Cultura i Educació.
pació Musical de Pego en una atapeïda votació.
presència d’Inmaculada Tomás, sotsdirectora gene-
Segons Josep Francesc Almería, president de la
Per altra banda, el marc de l’Assemblea va servir
ral de Música de CulturArts, Vicent Ramón García,
FSMCV, “el col·lectiu entén que el lògic és que l’in-
també perquè la FSMCV fera lliurament de la meda-
alcalde d’Algemesí, Gabriel Palop Sarrías, regidor de
terlocutor de les societats musicals i de les seues
lla de bronze pel seu 50é aniversari a la societat mu-
cultura d’Algemesí, Juan Soto, (PSPV-PSOE), i repre-
escoles de música siga Cultura i Educació, respec-
sical Santa Catalina d’Aras de los Olmos (València).
sentants de la UNDEF, entre altres autoritats.
9
Música i poble Activitat federal
La sostenibilitat i qualitat de les escoles de música, a debat en el marc de l’Assemblea La taula rodona “Escoles de música: el repte de la sostenibilitat i la qualitat” va ser l’eix central de l’acte d’obertura del curs de les escoles de música 2013 – 2014, coincidint amb la celebració de l’Assemblea General de la FSMCV.
C
om ja és habitual, la FSMCV organitza, coincidint amb la seua Assemblea General, un acte d’obertura del curs en les escoles
que, com no pot ser d’una altra manera, sempre té a veure amb el tema educatiu. Així doncs, es va celebrar una taula rodona sota el títol “Escoles de música: el repte de la sostenibilitat i la qualitat”. Un motiu més per a parlar i debatre sobre el gran treball que suposa per a les societats musicals el desenvolupament del seu vessant formatiu. En aquesta ocasió, a més, i després de la recent aprovació del nou Decret d’Escoles de Música per part del Consell el passat mes de juliol, el tema era molt oportú i va despertar l’interès dels representants de les societats musicals que es van traslladar a Algemesí ja pel matí. Els encarregats d’explicar el nou Decret així com
FSMCV i President Provincial de València; Remigi
Després de la taula rodona, que va ser molt con-
d’aclarir els possibles dubtes que sobre ell es
Morant, Doctor en Educació (Didàctica de la Mú-
correguda, a més, els assistents van poder partici-
pogueren plantejar van ser Salvador Benavent,
sica) per la U.V. i assessor de la FSMCV i Pedro
par exposant les seues opinions o preguntant els
responsable del Projecte Escoles de Música de la
Rodríguez, Vicepresident 1er de la FSMCV.
seus dubtes.
Les ponències-pòster mostraren els assistents altres temes en què treballa la Federació
C
om part del contingut d’aquesta XLV As-
a diferents projectes. Un d’ells, el del Centre d’Es-
semblea General, i inclòs en l’Ordre del
tudis, amb un resum del primer any d’activitat i
Dia de la mateixa, diferents van ser els
un avanç dels pròxims cursos. També el contingut
assumptes federals que des de la Junta Directiva
del conveni amb l’ONG Save the Children i el nou
es van exposar als assembleistes en manera de
segell de qualitat per a certàmens. Finalment, de
ponència-pòster. Un recurs més que serveix per-
manera exhaustiva, dos panells informaven del
què els representants de les societats musicals
nou Decret d’Escoles de Música.
coneguen millor alguns dels temes en els quals
Tots ells van servir per a aportar més informació de
treballa la Federació.
projectes de la FSMCV ja coneguts pels assistents
Així, en la part superior del Teatre Municipal d’Al-
i que aquests van poder consultar de manera més
gemesí, es van instal·lar diversos panells referents
detallada.
10
Música i poble Activitat federal
Més de 1000 músics de les bandes de la Ribera Alta interpretaren junts La Muixeranga La plaça Major d’Algemesí s’omplia dissabte per escoltar a més de 1000 músics de 18 societats musicals de la comarca interpretant conjuntament La Muixeranga al costat de les colles de dolçaines i tabals de la localitat.
U
n espectacle musical que va entusiasmar al públic present, molts d’ells els assistents a l’assemblea General de la FSMCV
que durant eixe cap de setmana se celebrava en el Teatre Municipal de la ciutat i que van tindre l’oportunitat de veure per primera vegada un acte molt emocionant. Des de les huit de la vesprada, els músics van desfilar interpretant peces de música festera des del carrer Muntanya fins a arribar a la Plaça Major, on se’ls va imposar un corbatí commemoratiu de l’acte per part de les autoritats presents. Com a clausura, totes les bandes a l’uníson van interpretar conjuntament La Muixeranga d’Algemesí, una peça en la qual també van intervenir la Colla de Dolçainers d’Algemesi i la Colla de l’Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina. Mentre la música sonava, es van realitzar dues torres humanes a càrrec de les dues muixerangues de la localitat. Les bandes participants en esta trobada musical van ser les pertanyents a les societats musicals federades de la Ribera Alta: Societat Artística Musical d’Alcàntera de Xúquer, Ateneu Musical de Rafelguaraf, Societat Musical de Benimuslem, Societat Artística Musical de Benifaió, ACM Sant Joanet, Agrupació Musical Enovense, Societat Artística Musical d’Alginet, Societat Musical La Barraca d’Aigües Vives, Unió Musical de Benimodo, Unió Musical de La Pobla Llarga, Agrupació Musical L’Artística de Carlet, Lira i Casino Carcaixentí, Lira Castellonera de Vilanova de Castelló, Societat Unió Musical de Carlet, Societat Musical de Guadassuar, Societat Musical d’Alzira, Societat Unió Musical d’Alberic i l’amfitriona de la jornada, Societat Musical d’Algemesí. L’acte musical va emmarcar-se en la campanya d’activitats comarcals que promou cada any la FSMCV.
11
Música i poble Activitat federal
¿Esto se acaba? III Congreso General de Sociedades Musicales: De la memoria a la innovación Por Pau Rausell Köster. Coordinador académico La fase final
vo a finales de enero de 2014, cumpliendo así el año
Hace 11 meses que iniciamos la fase abierta del III
previsto en la inauguración del III Congreso General
Congreso de Sociedades Musicales de la Comunidad
de Sociedades Musicales
Valenciana. Y ha pasado por varias fases y procesos.
Los objetivos
En este momento planteamos un acto final, aunque
Los objetivos de este tercer congreso son:
esperamos que no último. Resumiendo hasta el mo-
• Remarcar e incidir en la capacidad del movimiento
mento podemos decir que, en colaboración con la
asociativo musical de generar innovación social, cul-
FSMCV propusimos un espacio de debate a partir
tural y económica en un mundo que se transforma
de la página web del congreso www.congresocie-
hacia la acción colectiva, la solidaridad, la cultura
tatsmusicals.eu, que mediante varios mecanismos
compartida, la creatividad, y la participación.
innovadores como las píldoras audiovisuales y los
• Destacar las sólidas conexiones de las Sociedades
cuestionarios permitió una discusión abierta sobre
Musicales con el resto de las dinámicas económicas,
distintas cuestiones articulada en torno a 7 epígra-
sociales y políticas de la Comunidad Valenciana
la marca colectiva y que además posibilita una fácil
fes temáticos: Gobernanza y Sostenibilidad, Gestión
• Reivindicar la historia de las Sociedades Musicales
conexión en el ámbito internacional.
y Eficiencia, Creatividad y cultura, Conocimiento,
como la manifestación más activa y comprometida
En estos momento el movimiento asociativo musical
formación y talento, Dinámicas sociales y valores,
de la sociedad civil valenciana
contiene la suficiente información, conocimiento y
Innovación, y Conexiones.
• Completar la fase más participativa del Plan Estra-
capital humano para que bebiendo de su rica tra-
Con la información recogida tanto de los videos,
tégico de la FSMCV
dición sea capaz de incorporar inteligencia a las de-
como de las participaciones como de los cuestio-
• Recoger las experiencias y la memoria de aquellos
cisiones colectivas. Estamos hablando de la mayor
narios hemos elaborado un documento que trata de
individuos y colectivos con elevado grado de impli-
red de personas articuladas y organizadas para la
sintetizar cuáles son las claves que van a determinar
cación en el devenir del movimiento asociativo mu-
persecución de un bien colectivo complejo; la difu-
el funcionamiento de las SSMM en la próxima déca-
sical, así como difundir buenas prácticas.
sión y la práctica musical, la promoción de la cultura
da, y nos ha salido que el asociacionismo musical ha
• Realizar un ejercicio de prospectiva que permita
y el incentivo de la creatividad, el fomento de la so-
de resolver cómo se posiciona en los 7 vectores de
vislumbrar los retos y las oportunidades a los que se
ciabilidad y el espacio común. Se trata de un tipo de
tensión a los que se enfrenta. En función de cómo re-
deberán enfrentar a las Sociedades Musicales en los
bien que recoge un amplio grado de consenso y que
suelva esa cuestión podemos encontrar 3 escenarios
próximos años.
conforma uno de los principales ingredientes en la
esenciales en los que se moverá el asociacionismo
• Dotar al asociacionismo musical de un espacio
receta de la identidad valenciana.
musical en los próximos años.
efectivo real de reflexión y debate a través de las
Pero hay que tener en cuenta que esta dinámica se
Lo que pedimos en esta última fase es que los miem-
plataformas relacionadas con las tecnologías de la
puede incardinar en el proceso de transformación
bros del asociacionismo musical, si lo desean, hagan
información y la comunicación
del modelo productivo, que de acuerdo con las re-
una lectura crítica del documento de SÍNTESIS. LAS
A pesar de las apariencias, no son malos tiempos
comendaciones de Europa se debe articular hacia
SOCIEDADES MUSICALES 2020, o de su RESUMEN
para las SSMM
modelos basados en un crecimiento inteligente, sos-
EJECUTIVO que se encuentra disponible en distintos
Hay que tener en cuenta, que en este momento de
tenible e integrador, y sus iniciativas relacionadas
puntos de la red y que a partir de dicha lectura, si
encrucijada, el asociacionismo musical valencia-
con el proyecto de una Europa del conocimiento, que
están inscritos en el Congreso, realicen, a través del
no es uno de los escasos proyectos de éxito en un
sea competitiva a nivel mundial.
cuestionario que vamos enviando, una propuesta de
contexto social que está viviendo como un fracaso
Los sectores culturales y creativos en general, y la
posicionamiento en los 7 vectores de tensión y en los
colectivo muchos aspectos de su historia reciente.
música en particular no están del todo mal posicio-
3 escenarios propuestos. Este proceso en principio,
Desde esta perspectiva las Sociedades Musicales
nados en la Comunidad Valenciana, y en consecuen-
de recogida de información, se alargará hasta final
constituyen uno de los escasos recursos que pue-
cia resultaría conveniente aprovechar adecuada-
de 2013, para tener elaborado el documento definiti-
den sustentar y coadyuvar a una reconstrucción de
mente ese recurso competitivo. Es evidente que en
14
Música i poble Activitat federal
estos momentos las políticas públicas no van en esa dirección y desde este análisis consideramos que se trata de un error. Apoyar a las SSMM no es sólo una cuestión de corresponder justamente a los enormes efectos externos que provocan la existencia del movimiento asociativo musical sino que responde a imperativos estratégicos. Las SSMM han mostrado, a lo largo de su historia y en momentos contextuales muy complicados un elevado grado de resiliencia y no resulta previsible que en la próxima década se planteen problemas ex-
Tabla 2. Vectores de tensión de las SSMM.
tensos de supervivencia. El principal factor de riesgo
sensoriales, sociales y tienen un impacto sobre los
culturales y creativos, de acuerdo con las recomen-
no se ubica en las mayores o menores subvenciones
niveles de bienestar de los individuos. Estamos, por
daciones de la “smart specilization” de la Unión Eu-
públicas sino en el grado de preparación de los líde-
tanto ante una de las interacciones más complejas y
ropea. La cultura y la creatividad se convierten en el
res del asociacionismo musical.
sofisticadas entre los seres humanos y su universo
elemento central de la competitividad de la Comuni-
El valor socioeconómico de las SSMM es amplio y
simbólico y sensorial.
dad Valenciana y las SSMM fundamentan el origen
va desde los efectos sobre la sociabilidad, la cons-
Las SSMM se van a mover en la próxima década
de su valor social como la principal red organizada
trucción de la identidad colectiva y el sentido de per-
en un contexto donde la innovación tecnológica, la
de talento y creatividad y además hace valer su red
tenencia individual, como agentes culturales, como
digitalización, la dimensión europea va a jugar un
de infraestructuras.
red formativa, como espacio de fomento de la crea-
papel importantes, y donde el posicionamiento sobre
Así finalmente los miembros del asociacionismo
tividad y detección de talento, y finalmente como
la profesionalización de la gestión de las SSMM va
musical, ya sea de manera colectiva a través de las
recurso simbólico colectivo.
a determinar, las potencialidades y posibilidades de
acciones de la FSMCV, o a partir de cada una de las
Las SSMM han mostrado una notable madurez por
las SSMM.
Sociedades Musicales, pueden determinar hacia qué
sus procesos de reflexión articulados alrededor de
Los vectores de tensión y los escenarios
combinación de escenarios encaminan sus pasos y
los 2 Congresos Generales celebrados anteriormen-
En este contexto cambiante las SSMM tienen que re-
en consecuencia se corresponsabilizan, junto con los
te. Desde hace ya más de 20 años, el asociacionismo
solver básicamente 7 vectores de tensión. En función
determinantes del contexto, del devenir de una de
musical ha reflexionado sobre cuestiones que tienen
de cómo se resuelvan esos vectores de tensión, nos
las manifestaciones más enriquecedoras, singulares
que ver con el modo de financiación, el papel y la
encontraremos en alguna combinación de los esce-
y comprometidas y que determinan y condicionan el
función de mujeres y jóvenes, las escuelas de músi-
narios descritos. (Ver tabla 2. Vectores de tensión de
futuro del conjunto de la sociedad valenciana.
cas, la gestión cultural, el marco normativo y jurídico
las SSMM).
Último pero no final
y la organización de las agrupaciones musicales. Lo
Estos escenarios los hemos denominado:
Y con este acto último, quizás sea el momento de
que aportamos como novedad en este congreso es
Refuerzo de lo básico. Escenario de refuerzo de los
plantear un paso más en esta fructífera relación
la incorporación de nuevos temas de debate como la
componentes identitarios, retorno a las prácticas
entre el mundo del asociacionismo musical y el
innovación, los modelos de gobernanza, las conexio-
más folclorizantes y aglutinación sobre los elemen-
sistema de conocimiento –las universidades- para
nes con nuevos valores y dinámicas sociales.
tos esenciales alrededor de la música, desconexión
articular mecanismos permanente y continuos de
Las Sociedades Musicales son estructuras de gru-
de las dinámicas externas y mantenimiento de los
observación y análisis de las SSMM. La reciente
pos humanos que se articulan de manera compleja,
valores originales del asociacionismo musical.
firma de un convenio marco entre la FSMCV, de la
pero siempre alrededor del elemento central que
Sociedades de servicios. Escenario de profesionali-
mano de su presidente, Josep Almería y la Universi-
constituye la práctica y la difusión de expresiones
zación extrema donde las SSMM se convierten en or-
tat de València, por parte del Rector Esteban Morci-
musicales. En términos genéricos la música cons-
ganizaciones multifunción multiservicios, orientadas
llo, es un marco excelente para continuar con esos
tituye uno de los lenguajes más universales y que
hacia las necesidades y las señales de la demanda,
procesos de transferencia de información y cono-
permite la conexión entre culturas y generaciones
y marcadas por la persecución de la eficiencia y la
cimientos entre ambas instituciones, para dotar de
diversas y supone una práctica que no requiere ne-
eficacia máxima, así como también muy pendientes
inteligencia, activar y movilizar el excelente capital
cesariamente procesos de codificación y decodifica-
de los criterios de rentabilidad.
humano contenido en el asociacionismo musical,
ción muy complejos. Además los estudios plantean
La comunidad creativa. La dinámica de las Socieda-
con el objetivo de amplificar los excelentes impactos
que la práctica musical tiene efectos perceptibles
des Musicales se incardina y empuja en un cambio
sociales y económicos que tiene el universo de las
sobre distintos aspectos neurológicos, cognitivos,
del modelo productivo valenciano hacia los sectores
SSMM sobre la realidad valenciana.
15
Música i poble Activitat federal
El 83,6% de les escoles de música no havia cobrat el finançament de 2012 a la fi de novembre El Consell manté un finançament estable per a les societats musicals amb 6,4 milions en 2014
L
a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) constatava a la fi del mes de novembre que el 83,6%, 209 de
les 250 escoles de música federades, no havia rebut el finançament corresponent a l’any 2012. En eixe moment, el 82,25% (2,5 milions) de la dotació (3 milions) no s’havia pagat i per províncies únicament havia cobrat el 9,8% (5) de les d’Alacant, cap de Castelló i el 28,8% (36) de València el que suposava que tan sol havien rebut l’ingrés 41 (16,4%). El total d’entitats beneficiàries són 288 de les quals 38 no pertanyen a societats musicals federades amb un finançament total de 3,5 milions. La FSMCV va contactar una per una amb les 250 escoles de música de les societats musicals associades, que van comunicar que només havien cobrat 540.040,18
tucional molt deteriorada. No obstant això, falta la
euros (17,74%) dels 3 milions que han de percebre.
“modificació pressupostària” en 2012 (5,4 milions)
La FSMCV no va preguntar per la resta de partides
que Castellano va afirmar es realitzaria i el pagament
que entén estan abonades pel que sobre els 6,4 mili-
de 200.000 euros per a la plataforma tecnològica. A
ons del finançament de 2012, inclosa la “modificació
més de les escoles de música, enguany dues parti-
pressupostària” pendent que vinga a assumir la re-
des van patir retallades: el finançament a les escoles
tallada d’un milió d’euros, no s’havien abonat entorn
d’educands va passar de 250.000 a 231.000 euros
dels 4 milions (62%).
(-7,6%) i l’adquisició d’instruments de 215.000 a
El motiu d’aquesta consulta van ser unes declara-
166.224 euros (-22,68%).
cions del conseller de Governació i Justícia, Serafín
La FSMCV farà una valoració de les necessitats eco-
Castellano, que va manifestar recentment que “amb
nòmiques actuals, a partir de les actuacions i conclu-
les bandes, estem al dia dels pagaments”. La FSM-
sions del seu III Congrés General i el Pla Estratègic,
CV creu que “és una falta d’informació inexplicable
que vaja d’acord amb l’impacte social, educatiu, cul-
o de respecte cap al col·lectiu el que s’assegure que
tural i econòmic que genera el col·lectiu. En aquest
tant dels pressupostos ja que es destinen 4,5 mi-
s’ha pagat, quan les dades reflecteixen una realitat
sentit, un estudi de la Universitat de València, realit-
lions (70,3%) i un exemple il·lustratiu del desfasa-
bastant diferent”.
zat en 2011, conclou que les societats musicals són
ment econòmic en 2014. El cost de funcionament
Finançament 2014
una de les principals “indústries” per producció (60
d’aquests centres educatius adscrits a les societats
D’altra banda, la FSMCV ha constatat que el projecte
milions), ocupacions (2.575), i patrimoni.
musicals ascendeix a uns 31 milions d’euros apli-
de pressupostos del Consell manté sense variació,
Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, as-
cant els paràmetres de cost de l’ensenyament pú-
els 6,4 milions de finançament per a l’any 2014,
segura que “les societats musicals són un pilar fona-
blic. Així, l’administració recapta més del que aporta,
és a dir, el mateix que a 2013. L’assignació queda
mental de l’economia i de la cultura valenciana i els
que s’estima en el 14,5% de la cobertura de des-
estable des de 2011 a 2014 després de la signatu-
pressupostos han d’estar a l’altura del pes específic
peses segons aquest model. Almeria, recalca que
ra amb Serafí Castellano, conseller de Governació i
que té aquest moviment associatiu que tots tenim
“les escoles de música cobreixen una gran demanda
Justícia, d’un acord en 2010 que va deixar darrere
per un senyal d’identitat del poble valencià”.
educativa de grau elemental assumint una compe-
unes brutals retallades del 50% i una relació insti-
Les escoles de música són la partida més impor-
tència que la Generalitat Valenciana no pot”.
16
Música i poble Activitat federal
El Centre d’Estudis organitza més de 10 cursos a desenvolupar a partir de gener de 2014 La programació del centre per al curs 2013-2014 va ser presentada a l’Assemblea General de la FSMCV a Algemesí.
L
’aposta per la formació dels professionals de les societats musicals és un dels projectes més ambiciosos de la FSMCV, i així es pot
veure en el calendari d’activitats que s’ha programat per part del Centre d’Estudis i que es va donar a conèixer durant l’Assemblea General que la Federació va celebrar a Algemesí. A més del conveni signat amb l’ONG Save the Children, que permetrà que professors de percussió de les societats musicals participen en un taller formatiu a col·legis de la ciutat de València, a primers d’any tindrà lloc un curs destinat a professors. El curs porta per títol Recursos i estratègies per a l’ensenyament de la música a xiquets de 5 a 7 anys i es farà en dates encara per determinar. Així mateix, durant 4 dissabtes de gener i febrer se celebrarà un curs per a directius de societats musicals: Dinàmiques de grup centrades en la gestió de persones. Les jornades El projecte educatiu de centre (PEC) segons el nou Decret d’Escoles de Música que ja es van fer principalment per a directius, es tornaran a fer esta vegada adreçades a professors i directors, a Alacant (15 de febrer), València (22 de febrer) i Castelló (1 de març) en poblacions encara per determinar. Estes jornades ja es van realitzar el passat mes de setembre a Villena, Algemesí i Sant Joan de Moró i van resultar molt interessants per als representants
de València, el 22 la de Castelló i el 29 la d’Alacant.
curs de Formació específica per al professorat que
de les societats musicals assistents.
Ja durant els mesos d’abril i maig l’activitat del
participe en el nou projecte d’innovació educativa de
L’activitat del Centre d’Estudis continuarà al mes de
Centre estarà centrada en tres interessants cursos
la Conselleria d’Educació contra el fracàs escolar, un
març amb una nova activitat adreçada als directius
destinats a professors: De la classe individual a la
projecte en el qual treballa la FSMCV colze a colze
de les societats musicals federades.
pràctica instrumental en grup: propostes metodolò-
amb la Conselleria.
Baix el títol Funcionament de les juntes directives
giques; Recursos i estratègies per a l’ensenyament
El Centre d’Estudis serà a mès l’encarregat de pu-
en les societats musicals: estratègia i organització.
de la música a xiquets de 5 a 7 anys; i Millora de les
blicar les conclusions del III Congrés General de
Obligacions de tipus jurídic, laboral i fiscals en les
competències TIC per al professorat de les escoles
Societats Musicals, quan este ja s’haja tancat de-
associacions sense ànim de lucre, també tindrà lloc
de música.
finitivament.
a les tres províncies per tal de facil·litar que participe
De l’ampli programa de cursos que es desenvolu-
Totes estes activitats es publicaran periòdicament
el major nombre de societats musicals federades de
paran al llarg de l’any destaca el que tindrà lloc a
en la web de la FSMCV, amb les dates d’inscripció,
totes les comarques. El dia 8 serà la de la província
València durant setembre de 2014. Es tracta d’un
requisits i llocs de realització.
17
Música i poble Activitat federal
Els alumnes que estudien en centres que integren la música tenen un major rendiment educatiu Maria Andreu i Duran, doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca en la seua tesi que obtenen un major rendiment malgrat que dediquen el mínim d’hores en totes les matèries excepte en l’artística.
E
l 90,91% dels alumnes que estudien en cen-
l’assoliment de les competències dels alumnes amb
a obtenir aquests resultats d’estudiants de sisè de
tres que integren la música aconsegueixen
música extraescolar (66,67%) enfront dels quals no
primària en centres de Catalunya que integren la
les 8 competències educatives bàsiques en-
l’estudien (42,59%). A més, en un entorn sociocultu-
música i un grup de control de règim general. En el
front del 47,83% de centres ordinaris segons una
ral similar, el 100% dels estudiants de centres inte-
conjunt de la novedosa, per realitzar-se en ordina-
tesi doctoral que Maria Andreu i Duran va presentar
grats supera la prova, mentre que només ho aconse-
dor, i exigent prova de competències, la puntuació
en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la
gueixen el 50% de centres ordinaris.
mitjana (sobre 10) dels alumnes de centres integrats
qual ha tingut accés la Federació de Societats Musi-
Andreu conclou que “un sistema educatiu en el qual
és 6,55; la de centres ordinaris amb música extraes-
cals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
la música té un pes específic important és un model
colar 5,28 i la dels que no tenen 4,98.
La investigació “L’assoliment de les competències
de més qualitat” que permet un millor rendiment en
Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, as-
bàsiques en alumnes de centres integrats de primà-
conjunt i per separat en les competències: lingüís-
segura que “la música és una matèria que reporta
ria i música” destaca que aquests estudiants, que
tica i audiovisual, artística i cultural, matemàtica,
beneficis pedagògics transversals en altres assigna-
conjuguen els estudis de música amb els ensenya-
aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal,
tures i l’estudi de Maria Andreu s’uneix a les pres-
ments obligatoris, tenen un major rendiment educa-
coneixement i interacció amb el món físic i social i
tigioses investigacions que ho certifiquen amb una
tiu malgrat que dediquen el mínim d’hores en totes
ciutadana, que Europa considera cal propiciar.
anàlisi rigorosa del model de centres integrats”.
les matèries excepte en l’artística.
L’aplicació d’un instrument d’avaluació i d’anàlisi
La investigadora ja va constatar com a professora
L’estudi, dins dels centres ordinaris, també compara
comparativa fiable i validat per experts ha servit per
que “la música afavoreix la cohesió, col·laboració i integració social i els alumnes aprenen a treballar amb rigor afavorint la memòria, la constància i l’esforç”. Més encara, és en “l’educació primària com a etapa fonamental on es posen les bases de la formació personal” i la música posa en joc les capacitats més primàries i les més complexes i ajuda a interrelacionar els dos hemisferis cerebrals segons el neuropedagog Jean-Paul Despins (Quebec, 1935). Andreu ratifica les conclusions de la tesi doctoral de Mª Carmen Reyes, que va publicar la FSMCV, en les quals destaca “el benefici que reporta la música en el desenvolupament evolutiu dels alumnes i la repercussió positiva en altres matèries” i que “els estudis en les escoles de música de les societats musicals comporten una millora del procés d’aprenentatge i de la seua intel·ligència en diferents àrees”. L’estudi de Reyes a la Comunitat Valenciana és eloqüent ja que el 99% dels alumnes-músics de la mostra de l’estudi aprova: el 37% amb excel·lent de nota mitjana, el 42% amb notable, el 11% amb bé i
18
Música i poble Activitat federal
La FSMCV inicia amb la Conselleria d’Educació el projecte de lluita contra el fracàs escolar Almeria creu que “aquest important avanç és fruit de dos anys de treball de sensibilització i lluita de la FSMCV per la presència de la música en el sistema educatiu per la seua incidència en les competències bàsiques”.
L
a Federació I la conselleria d’Educació, Cultura i Esport, iniciaran en breu un ambiciós projecte perquè la música siga una assigna-
tura “troncal” en el sistema educatiu valencià i en el marc de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Com afirma el president, Josep Francesc Almeria, “aquest important avanç és fruit de dos anys de treball de sensibilització i lluita de la FSMCV per la presència de la música en el sistema educatiu per la seua incidència en totes les competències bàsiques que Europa considera cal propiciar”. Així mateix, Almeria pensa que “el model de troncalitat autonòmica de la música pot ser una alternativa a les esmenes que presentem i que el Govern va desestimar en el Congrés, per la qual cosa la decisió pot quedar en mans de les comunitats autònomes i dels centres educatius”. Els objectius són “fomentar l’èxit acadèmic, reduir l’abandó i el fracàs escolar” a través de la música, “coordinar les escoles de música amb els centres d’educació primària” i potenciar “la pràctica musical entre els més joves” de la Comunitat Valenciana.
La metodologia passarà per detectar els alumnes de
principi, a 1.000 alumnes de 50 centres i començarà
Per a la consellera María José Catalá, la Generalitat
centres d’educació infantil i primària “amb el risc de
en 2014-15.
Valenciana i la FSMCV s’uneixen per primera vegada
patir fracàs escolar” i proposar-los participar en el
Dos anys d’intens treball
i “convergeixen” per a desenvolupar un programa
programa, formar grups amb els estudiants selecci-
Aquesta iniciativa ve precedida per múltiples accions
“pioner a Espanya” que es beneficiarà de “l’extensa
onats “en coordinació amb les escoles de música”
de la FSMCV dins del seu projecte “Música contra
xarxa d’escoles i de bandes de música així com la
i el seu professorat per a realitzar una intervenció
el fracàs escolar” per a defensar l’educació musical.
riquesa de la tradició musical”. Català considera que
educativa que consistirà en “dues hores a la set-
José Ignacio Wert i Mª José Català, ministre i con-
“estem avalats per nombrosos estudis i investigaci-
mana d’activitats musicals” per a fer una posterior
sellera d’Educació, Cultura i Esport, van advocar per
ons científiques que adverteixen que els estudiants
avaluació diagnòstica.
la “troncalitat autonòmica” en una reunió el passat
que segueixen estudis de formació musical obtenen
El finançament es realitzarà a través d’una convo-
mes de juliol amb Josep F. Almeria que va presentar
millors resultats acadèmics”.
catòria d’ajudes per a desenvolupar un “programa
unes esmenes a la llei i estudis d’experts que justi-
Així mateix, la consellera recorda que en una avalu-
d’innovació educativa” en el qual podran participar,
fiquen que la música siga una assignatura prioritària
ació diagnòstica “es va constatar que aquells alum-
mitjançant resolució, centres prèviament seleccio-
pels seus beneficis en el rendiment educatiu i con-
nes que compatibilitzaven els estudis musicals amb
nats i coordinats amb l’escola de música de la seua
tra el fracàs i l’abandó escolar, documentació que
la seua formació ordinària obtenien millors resultats
localitat. El cost econòmic del projecte estarà entorn
va fer arribar a tots els partits polítics del Congrés
en competències com a llengua i matemàtiques”.
dels 324.000 euros per any o curs, estarà dirigit, en
dels Diputats.
19
Música i poble Activitat federal
La Federació i Save the Children impulsen activitats conjuntes per a defensar els drets de la infància Una de les primeres activitats, a desenvolupar durant el curs 2013-2014, és un taller de percussió per a xiquets que es durà a terme en col·legis públics de la ciutat de València.
L
a FSMCV i l’Organització No Governamental Save the Children han signat un conveni de col·laboració pel qual impulsaran activitats
formatives i artístiques conjuntes amb l’objectiu de defensar els drets de la infància. Per a aconseguirho es programaran diferents activitats en les quals a través de la música es col·laborarà amb els accions que realitze aquesta organització sense ànim de lucre, líder mundial en el treball a favor de la infància. El contingut d’aquest acord, que ha sigut signat pel president de la Federació, Josep F. Almeria i el delegat de l’ONG a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, es va donar a conèixer durant la passada Assemblea General de la FSMCV celebrada a Algemesí. Entre estes activitats figuren l’organització de conferències, debats, seminaris i ponències que, pel seu interès social, educatiu i/o cultural, i amb criteris d’oportunitat i actualitat, puguen ser desenvolupats per ambdues parts. De la mateixa manera, es promouran contractes es-
Taller de percussió
pecífics entre la FSMCV i Save the Children relacio-
Una de les primeres activitats, a desenvolupar durant
nats amb la promoció i difusió del patrimoni musical
el curs 2013-2014, és un taller de percussió per a
de les societats musicals federades i el derivat de
xiquets que es durà a terme en col·legis públics de
les mateixes, a través de les seues diferents unitats
la ciutat de València. Una activitat que ja està desen-
artístiques. Entre les accions previstes també figura
volupant amb èxit Save the children. Els professors
la creació d’una borsa de voluntaris a través de la
percussionistes interessats, majors d’edat i perta-
web de la FSMCV en la qual es podrà participar de
nyents a escoles de música de societats musicals
dues maneres: com a músics i/o professors en ta-
federades, seran formats per a la realització d’aquest
llers formatius o com a voluntaris per a col·laborar
taller per Save the Children i el Centre d’Estudis de
en l’organització d’activitats pròpies dels objectius
la FSMCV. Cada jove percussionista farà una o, com
temps que estem passant. La Federació recolza
de Save the children.
a màxim, dues intervencions en tot el període. Els
aquest tipus d’iniciatives que promouen l’ajuda i el
Així mateix, es promocionaran formacions musicals
professors que vulguen participar hauran d’enviar la
compromís amb els més xicotets perquè considera
depenents de societats musicals membres de la
seua sol·licitud a través de la secció que s’habilitarà
que la col·laboració de totes les persones i entitats
Federació, a través de l’organització de concerts,
pròximament en la web de la FSMCV.
és necessària per a portar-les a terme. És per això
cicles, audicions i altres activitats, acompanyant
Compromís amb els més menuts
que anima a totes les societats musicals del seu col·
certs actes organitzats per Save the Children que
Des de la FSMCV es considera que l’ajuda de la
lectiu a participar en este projecte difonent aquestes
la Federació considere d’interès per als seus mem-
societat és essencial perquè les ONG continuen
activitats que ajuden a promoure els drets de la in-
bres.
realitzant la gran labor que fan, més encara en els
fància.
20
Música i poble Activitat federal
Set grups instrumentals ofereixen la seua música al Museu Valencià d’Etnologia Dins del projecte Circuit Concerts de la FSMCV.
C
ontinuant amb el projecte Circuit Concerts que la FSMCV va iniciar al 2012 amb l’objectiu de promocionar grups de cambra i
instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya, la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia està acollint una sèrie d’estes actuacions. Així, des del passat 2 de novembre i fins el 14 de desembre, tots els dissabtes a les 19 hores de la vesprada, la música d’instrumentistes pertanyents a societats musicals federades, és la protagonista. Els concerts van iniciar-se amb l’actuació de l’octet de vent fusta de Castelló Vents a tempo. El dissabte següent va ser el torn del grup de clarinets Quartet de Llevant, procedent de la província de València i una setmana després del quintet de metalls i percussió Segorbrass Quintet & Drums, de Castelló. El 23 de novembre la música electrònica arribava al Museu de mans de Mike Wit & Sahe, tancant les
ment, del grup de cambra Capella a l’Antiga i el trio
poden mostrar la seua qualitat. Així mateix, la FSMCV
actuacions del mes de novembre el quartet de saxos
amb piano de Castelló Somtresons.
treballa perquè el projecte programe de forma esta-
DSK, procedent de Castelló.
Amb aquesta iniciativa, que continuarà l’any que ve,
ble en sales de tota Espanya en les quals aquests
El calendari de concerts es completa amb dos con-
els músics amateurs de societats musicals tenen
grups seran uns ambaixadors i una mostra del fruit
certs el 7 i el 14 de desembre a càrrec, respectiva-
l’oportunitat de formar part d’un circuit en el qual
de l’educació musical a la Comunitat Valenciana.
21
Música i poble Activitat federal
Joan Garcés rep la medalla d’or del CVC per la seua trajectòria i la FSMCV publica la seua biografia El músic valencià de 99 anys va aconseguir l’any passat l’últim dels seus rècords amb la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en el Palau de la Música de València
J
oan Garcés Queralt (18 d’abril de 1914, Benifairó de les Valls, València), el director en actiu més longeu del món amb tres World Record
Guinness, rebia el passat 22 de novembre, dia de Santa Cecília, el Diploma i la Medalla d’or del Consell Valencià de Cultura (CVC) per la seua trajectòria, de mans de Santiago Grisolía, president d’aquesta institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en un acte al que van assistir nombroses personalitats del món de la cultura i de la política. El músic valencià de 99 anys va aconseguir l’últim dels seus rècords amb la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), el 14 d’octubre de l’any passat en el Palau de la Música de València. Garcés manifestava en els dies precedents el seu nerviosisme davant l’homenatge i agraïa a tot el món aquest reconeixement que li arriba a cinc mesos de complir 100 anys. La seua edat no li impedia recordar que va tenir oportunitat de parlar amb Zubin Mehta el passat dia 15 en Llíria, 34 anys després (1979) d’haver-li saludat en ocasió del 75º aniversari de la
una marca d’autèntic prestigi, els músics valencians,
Unió Musical de Llíria de la qual va ser el director
haurien d’ocupar un lloc destacat en la llista dels
durant diversos anys.
nostres valors més evidents”.
Durant l’acte d’homenatge va ser, no obstant això, el
Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va
seu fill major Joan Garcés qui agraïa en el seu nom
voler manifestar la seua admiració per Garcés com
aquest reconeixement. En les seues paraules, tenia
a músic i va destacar la seua trajectòria professio-
un record per als grans mestres valencians Palau i
nal i vital. Davant la fortalesa i passió del mestre per
Iturbi, destacant el paper social de la música, posant
dirigir expressava la seua predisposició per a “fer
com exemple el Sistema Nacional d’Orquestres de
realitat aquest desig” i aconseguir “el quart rècord
Veneçuela de José Antonio Abreu.
Guinness”.
Per la seua banda, Santiago Grisolía, recordava en el
La FSMCV prepara la seua biografia
seu discurs “els nivells d’excel·lència” de la pràctica
Paral·lelament a aquest homenatge, la Federació
musical i va voler estendre l’homenatge “a tots els
de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
músics valencians, i especialment als seus directors,
(FSMCV) presentarà molt prompte la biografia del
com Joan Garcés, que trobem al capdavant de les
mestre Joan Garcés. Un treball inclòs en la col·lecció
orquestres i les bandes més prestigioses” del món. A
Bitàcol·la Musical en el qual el seu autor, Sergi Ar-
més, va assegurar que “si algun dia ens veiem amb
rando, relata la història d’una vida dedicada a la mú-
forces i ànims per a difondre una ‘marca València’,
sica dirigint destacades formacions.
22
Música i poble Activitat federal
La FSMCV participa en la 67th Annual Conference The Midwest Clinic of Chicago (USA) Un any més la Federació estarà present en un dels aparadors musicals més importants del món.
T
he Midwest Clinic de Chicago és una Confe-
d’expositors, i serveix així mateix, per a mantenir
gar i difondre la intensa i incipient activitat que s’ha
rència Internacional de Bandes i Orquestres,
contactes de nivell professional i institucional amb
generat en els últims anys en la Federació i al voltant
que conta amb una participació mitja anual
altres diverses institucions, organismes, festivals
d’aquestes entitats associatives (editorials, compo-
d’unes 16.000 persones, totes elles relacionades
i certàmens internacionals, professionals del món
sitors, directors, etc.).
amb el món de la música, tals com: instrumentistes,
de la música, associacions, compositors i directors,
Aquesta participació es materialitzarà de la següent
educadors, gestors, compositors, directors, estu-
etc, que acudeixen anualment al Midwest, amb la
manera: stand en la zona expositiva, per a donar
diants, associacions i representants de la indústria
intenció de relacionar-se entre si i generar sinergies
visibilitat al projecte, amb informació institucional,
musical, dels 50 estats d’USA, i de més de 30 països
en interessos comuns. Per citar alguns exemples, a
informació de projectes (formatius, xarxa d’escoles,
de tot el món.
aquesta conferència assisteixen: World Association
projectes internacionals, Jove Banda Simfònica, coo-
L’edició 66, realitzada en 2012 en la qual va partici-
for Symphonics Bands and Ensembles (WASBE),
peració, etc.), CDs de la Banda Federal, publicacions
par la FSMCV per primera vegada de manera activa,
Berklee College of Music, WMC Kerkrade de Països
i merchandising.
i que va contar amb la col·laboració i patrocini de
Baixos, American Society for Music Education, Pro-
D’altra banda es preveu establir contactes profes-
l’INAEM, va ser considerada per l’organització com
grama Governamental d’Escoles de Música de Costa
sionals amb representants de moviments musicals,
una de les millors de la seua història, participació de
Rica, Programa de suport Xarxa d’Escoles de Música
associatius i bandístics, i institucions acadèmiques
la qual la FSMCV va realitzar una valoració molt posi-
i Dansa d’Argentina, i les principals Universitats i Es-
i universitàries de l’esfera internacional (principal-
tiva, en la mesura que els objectius plantejats es van
coles de Música d’Estats Units.
ment asiàtics i americans) per a promoure la parti-
veure satisfets en la seua totalitat. Fet aquest que
La 67th Annual Conference THE MIDWEST CLINIC,
cipació conjunta en projectes d’interès, així com, es
planteja la necessitat de mantenir una continuïtat en
tindrà lloc del 18 al 21 de desembre de 2013, en el
pretén cercar suports i socis per a la creació de l’As-
aquest projecte, com forma de consolidar i ampliar la
McCormick Place – Chicago (Illinois) USA.
sociació Iberoamericana d’Entitats Musicals (AIEM).
visibilitat internacional del nostre col·lectiu i indús-
Aquest projecte té com principal objectiu el donar
Cap recordar que aquest projecte conta amb la col·
tria cultural associada.
visibilitat a uns dels moviments musicals més im-
laboració i el patrocini de l’Institut Nacional de les
La Conferència Internacional Midwest Clinic s’es-
portants del món en l’àmbit de les bandes de música
Arts Escèniques i la Música (INAEM).
tructura en tres grans àrees: clinics, concerts i fira
i les societats musicals. Per extensió es pretén divul-
Més informació en www.midwestclinic.org
23
Música i poble Activitat federal
Músics i festers de la mà per tal de combatre la competència deslleial i l’intrusisme musical Diumenge 1 de desembre a la seu social de la Societat Unió Musical d’Albaida es va celebrar la taula rodona “El binomi música i festa”, organitzada per la FSMCV i la UNDEF, arran del conveni signat en l’any 2011 per les dues entitats amb la finalitat de potenciar la festa de Moros i Cristians i dignificar la seua música, intèrprets i compositors.
L
a taula estava configurada per Vicente Vicedo,
de l’esmentat conveni en la qual s’explicita la impor-
President de l’Associació de Festes de Moros i
tància de contractar, per part de les entitats festeres,
Cristians de San Blai de Bocairent, Pedro Miguel
a societats musicals federades, com garantia de valor
Planelles, President de la Comissió de Festes de Mut-
afegit a les festes, amb la major responsabilitat social
xamel, Daniel Catalá, Sotssecretari de la Federació de
que comporta la seua pertinença a la FSMCV, per ser en-
Moros i Cristians de Torrent, Josep Vicent Bodí, Secre-
titats organitzades, amb locals propis, Juntes Directives,
tari de la Unió Musical d’Albaida, Juan Chàfer, President
plantilles controlades i equilibrades, directors de ban-
Comarcal de la Vall d’Albaida de la FSMCV i Aránza-
des, arxius, etc, tot i sempre quedant clar que es tracta
zu Pascual, Expresidenta de la Societat Unió Musical
d’un document de consell i recomanació, meditat, deba-
d’Alcoi, actuant com moderador Ernest Llorens, Vocal
tut, seriós i consensuat, però sense caràcter executiu.
deuria servir com exemple, com es el cas de la Unió
portaveu de la Junta Directiva de la FSMCV.
El document signat, malgrat ser una bona eina, no és
Musical d’Alcoi.
Assistiren el President de la UNDEF, Francisco López,
suficient si no s’impulsa des de les directives, societats
- Reivindicar la implantació en les juntes locals feste-
directius de l’esmentada entitat, el Secretari General
musicals i Juntes festeres, amb un major seguiment
res, la figura de l’assessor musical tal com s’indica en
de la FSMCV, Juan Vicente Mateu i Joaquín Soler, Vocal
dels associats perquè es puga fer realitat l’esperit del
el conveni subscrit entre la UNDEF i la FSMCV.
de la Junta Directiva. Malgrat que la concurrència no
conveni. De tota manera, els òrgans de govern de les
- Entre els dos col·lectius, el fester i el musical, no
va estar molt nombrosa, la taula rodona convocà a la
societats musicals disposen de competències i facul-
cap el divorci, seria nefast per a tots. La necessària
seu de “L’Aranya” a músics, festers i representants de
tats per a fer complir els acords als seus associats.
bona relació, la simbiosi entre ambdós moviments,
societats musicals de la comarca de la Vall d’Albaida.
- Totes les iniciatives i inquietuds amb l’objecte d’inten-
encara que amb interessos diferents, inherents a les
Els ponents van exposar amb gran claredat els seus
tar millorar les relacions músic-festeres han de sortir
característiques de cada col·lectiu i a l’ampli ventall
punts de vista i experiències, amb un debat posterior
des de la base, és a dir, des de les pròpies bandes de
de particularitats que oferixen els seus associats, és
al voltant de les qüestions plantejades. Així mateix, es
música, ampliant-se a les comarques, fent partícips a
un exercici de responsabilitat de tots. Per tal d’acabar
va contar amb interessants aportacions dels assistents.
les filaes, comparses, juntes festeres, etc, per tal de po-
amb la competència deslleial i amb aquesta mena de
Conclusions:
der arribar a acords beneficiosos per als dos col·lectius.
“mercenariat musical”, que cada vegada es dóna amb
- Hauria de ser objectiu i responsabilitat de tots, festers
- Es va palesar la inconveniència d’efectuar contractaci-
major freqüència, els músics integrants de les societats
i músics, el treballar per tal de poder frenar la compe-
ons de bandes de música a “tant per músic”. Cada ban-
musicals hauran de posar molt de la seua part.
tència deslleial, que al llarg dels últims anys s’ha anat
da de música té les seues particularitats, la seua confi-
- No s’ha d’actuar sense cobertura legal, per la qual
produint, cada vegada amb major incidència, per part
guració musical, la seua plantilla i per tant el seu catxé.
cosa s’ha d’exigir per ambdues parts i en benefici de
de determinats grups musicals, no pertanyents a cap
És l’hora d’obrir fronts comuns contra aquests fets i
tots, la formalització de les diferents actuacions musicals
societat musical federada, i que amb la seua manera
molts altres que ens afecten. És labor de les pròpies
mitjançant contractes que puguen garantir la seriositat i
d’actuar desvirtuen i perjudiquen seriosament la impor-
societats musicals la conscienciació dels seus compo-
fidelitat de la bona execució dels compromisos pactats.
tant i tradicional tasca artística, educativa i social de
nents que són músics aficionats, no professionals, per
- Finalment es va posar l’accent en que en les relacions
les societats musicals valencianes, especialment de les
la qual cosa, els diners que ingrese la societat per les
entre el món de la festa i de la música sempre ha de
comarques centrals, històricament més implicades en
seues actuacions hauria de destinar-se al manteniment
prevaler el sentit comú i la bona voluntat, especialmen-
les nostres festes de moros i cristians.
de l’entitat, però per a això es fa necessari fer la peda-
te avuí dia, donades les circumstàncies adverseses que
- Fer servir el conveni subscrit al 2011 per la UNDEF i la
gogia adient. Actualment algunes societats musicals ja
ens envolten.
FSMCV, especialment pel que fa a la segona estipulació
tenen establerta aquesta forma de funcionament, que
Ernest Llorens. Moderador taula rodona. Portaveu FSMCV
24
Música i poble Activitat federal
La Federació mostra el seu rebuig davant el tancament de Radio Televisió Valenciana L’entitat va fer públic un comunicat dies abans de que, finalment, el Consell tancara la televisió de tots els valencians.
R
eproduïm a continuació el text complet que
Valenciana a reconsiderar la decisió del tancament
va emetre la FSMCV poc abans del tanca-
de RTVV, esforçant-se en aconseguir el consens dels
ment de RTVV, fet que va produir-se final-
partits polítics, sindicats, treballadors i altres enti-
ment el passat 28 de novembre.
tats representatives, per cercar una solució perquè
La Federació de Societats Musicals de la Comunitat
aquesta empresa pública tinga un futur que siga
Valenciana (FSMCV) manifesta,
reflex de la pluralitat de la societat valenciana, de
dent de la FSMCV, Josep F. Almería, va ser convidat a
• El seu desacord amb el tancament de Ràdio Tele-
qualitat i amb una gestió eficient.
participar en el programa D Nou. Conduït per Victòria
visió Valenciana (RTVV) com a projecte públic, i per
La FSMCV és una associació amb 45 anys d’existèn-
Maso, D Nou era un espai de tertúlia i debat, en el
tant de tots els valencians, que contribueix a la ver-
cia que agrupa a 543 societats musicals i les seues
que participen periodistes dels principals mitjans de
tebració de la Comunitat Valenciana, la difusió de la
escoles de música (el 50% d’Espanya) amb 40.000
comunicació de la Comunitat Valenciana.
seua cultura, la seua llengua i que ha de vetlar per
músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis.
Encara que era la primera vegada que el canal au-
“el respecte dels drets, llibertats i valors constitu-
Les societats musicals, presents en el 90% dels mu-
tonòmic entrevistava a Almería, i que este va asse-
cionals i estatutaris en l’àmbit de la comunicació”
nicipis d’Alacant, Castelló i València de més de 200
nyalar que la televisió valenciana no havia tractat
segons l’Estatut d’Autonomia.
habitants, conformen un projecte social i educatiu
massa bé a les societats musicals valencianes, el
•El recolzament als centenars de treballadors de
únic en el món, són el principal agent cultural de la
president de la FSMCV va aprofitar la seua interven-
RTVV i del sector audiovisual valencià que es veu-
Comunitat Valenciana segons la Universitat de Valèn-
ció per tal de manifestar el seu malestar davant una
ran afectats pel tancament previst que deixarà a la
cia i han estat declarades Bé de Rellevància Local
decisió que ha significat el tancament d’un mitjà de
Comunitat Valenciana sense el motor d’aquesta in-
(BRL) pel Consell.
comunicació fonamental per al desenvolupament de
dústria.
Entrevista a Josep F. Almería, a Nou
la societat valenciana i les seues senyes d’identitat,
Finalment, la FSMCV insta al Consell de la Generalitat
Coincidint amb les últims dies d’emissió, el presi-
entre les quals figuren les societats musicals.
L’Agrupació de Falles Sagunt-Quart atorga a la FSMCV la “Saidia d’Or 2013”
L
’Agrupació de Falles Sagunt-Quart de la ciutat de València ha atorgat a la FSMCV la “Saidia d’or 2013”, un guardó que reconeix la labor
de la Federació en favor de la cultura, les tradicions, la festa de les Falles i de València. El premi va ser atorgat per unanimitat de totes les falles que formen l’Agrupació i recollit pel secretari general de la Federació, Juan Vicente Mateu, de mans de la Fallera Major de València, Carmen Sancho. Mateu, que va detallar breument les activitats de la FSMCV, va agrair la distinció d’aquesta Agrupació, que ocupa un lloc destacat en els reconeixements que la Federació ha rebut al llarg de la seua trajectòria.
25
Música i poble Activitat federal
La FSMCV i la Universitat de València potenciaran la formació i les investigacions amb la música Per a Almeria, president de la FSMCV, “la signatura d’aquest conveni institucionalitza una fructífera col·laboració” i que “la gestió del coneixement ha de passar per la universitat i la investigació”
L
a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i la Universitat de València potenciaran la formació i les investi-
gacions relacionades amb l’ensenyament i pràctica de la música en el marc d’un conveni que han signat el rector Esteban Morcillo i el president Josep Francesc Almeria. Altres objectius que persegueix el document són la promoció, realització i divulgació conjunta de cursos i seminaris que impartiran professors relacionats amb la matèria i fomentar la col·laboració en projectes específics amb departaments o grups d’investigació de la Universitat de València que una comissió mixta programarà, supervisarà i avaluarà. A més, en els cinc anys, renovables, de vigència del conveni es podran elaborar convenis específics per a desenvolupar programes de treball complementaris. Morcillo ha subratllat que la FSMCV i la Universitat de València “són institucions condemnades a tenir una història creuada i entrecreuada i, per tant, no
Almeria, ha fet referència al fet que la FSMCV treba-
les societats musicals i va concloure que aquestes
faríem bé si no som capaços de generar i desenvo-
lla amb la Universitat de València des de fa diversos
són el principal agent cultural a la Comunitat Valen-
lupar convenis i projectes en comú”.
anys. Remigi Morant, professor de la Universitat de
ciana.
Almeria, ha afirmat que “la signatura d’aquest con-
València i doctor per la Universitat Jaume I de Caste-
Així mateix, s’està treballant en les conclusions del
veni institucionalitza una fructífera col·laboració que
lló, és assessor educatiu de la FSMCV, ha col·laborat
III Congrés General de Societats Musicals de la Co-
desenvoluparan ambdues entitats” i que “la gestió
en el desenvolupament del programa informàtic
munitat Valenciana, un espai obert a la participació
del coneixement ha de passar per la Universitat i per
Tactus, una eina d’aprenentatge musical que és la
i discussió per a completar la fase de diagnòstic del
la investigació”.
primera d’una sèrie de productes que es divulgaran
seu pla estratègic i generar innovació social, educa-
Entre les idees o projectes que podrien sorgir el rec-
entre el col·lectiu. Ha treballat en la comissió que va
tiva, cultural i econòmica.
tor ha esmentat la realització d’un màster d’estudis
elaborar el decret, aprovat el passat 5 de juliol, pel
La Federació ve aportant i difonent diverses tesis
musicals, “encara que no siga aquest el moment més
qual es regularan les escoles de música, un marc
doctorals i investigacions d’universitats nacionals i
oportú”, i ha apostat per “impulsar estudis sobre im-
legal que permetrà un canvi de model que conjugarà
internacionals per a defensar una presència eficaç
pacte econòmic, estudis de la singularitat valenciana
la flexibilitat en la formació musical dirigida a tota
de la música en el sistema educatiu pels seus be-
al voltant del naixement i creixement d’aquest tipus
la societat i la qualitat que aposta per una formació
neficis pedagògics ja que els alumnes que l’estudien
d’estructures, la pròpia història del moviment...”.
més professional.
obtenen millors resultats acadèmics que els seus
Almeria i Morcillo han lamentat el fet que els conser-
Per la seua banda, Econcult, àrea d’Investigació en
companys que no ho fan.
vatoris superiors de música no estiguen dins de la
Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat
De l’àrea de Didàctica de l’Expressió Musical de la
Universitat, la qual cosa ha retret el que els alumnes
de València, va realitzar un important estudi, dirigit
Universitat de València, cap ressaltar els treballs de
no feren estudis de musicologia i ha influït negativa-
per Pau Rausell en 2011, que analitzava l’estructura
Morant, Carmen Reyes, Vicente Alonso i Ángeles Ber-
ment en la relació música-Universitat.
pressupostària, la dimensió i impacte econòmic de
mell.
26
Música i poble Actualitat
Actualitat
Educació assigna 3,4 milions d’euros en 2014 a centres de música i conservatoris municipals Fecemac-CV creu que aquest finançament és un avanç en les seues reivindicacions, encara que aquests centres, que rebien 5,1 milions en 2009, han patit brutals retallades cinc anys consecutius.
L
a Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV) ha constatat que el projecte de
pressupostos de la Generalitat Valenciana assigna 3,4 milions en 2014 a centres de música i conservatoris municipals. Fecemac-CV creu que aquest repunt, que incrementa dos milions el pressupost per a l’any proper, és un avanç en unes reivindicacions a les quals la consellera Mª José Català ha estat sensible encara que aquests centres educatius sense ànim de lucre, que percebien 5,1 milions en 2009, sofreixen brutals retallades del 54%, 55%, 34%, 73% i 34% de 2010 a 2014, per la qual cosa les societats musicals i els ajuntaments, dels quals depenen, suporten un desfasament econòmic acumulat de 13 milions que afecta a 63 centres, amb 1.200 treballadors i 10.000 alumnes de més de 200 municipis d’Alacant, Castelló i València. Rafael Carbonell, secretari autonòmic d’Educació i Formació, va assegurar que la conselleria és “cons-
de “recuperar en el futur l’impuls pressupostari que
sellera Maria José Català. L’objectiu, segons Tomás,
cient” d’aquest “esforç econòmic” i que “la Gene-
permeta mantenir i acréixer la difusió de l’ensenya-
és fer una anàlisi profunda d’un model que “respon-
ralitat segueix apostant per la col·laboració institu-
ment de la música”.
ga a les necessitats educatives” i buscar el consens
cional”, en la comissió d’Educació i Cultura de les
La Generalitat Valenciana cobreix entre un 12% i un
d’acord amb les escoles de música.
Corts Valencianes a preguntes de Juan Soto, diputat
20% de les despeses totals d’aquests centres edu-
Les reivindicacions de Fecemac-CV compten amb el
del PSPV. Català va assegurar sobre la modificació
catius. Les societats musicals i els ajuntaments fan
suport del PSPV-PSOE, Compromís, EUPV i els seus
pressupostària de 2013 que “estem en això” i Ma-
possible aquesta educació musical evitant al Consell
representants polítics, la Federació de Societats
nuel Tomás, director de CulturArts, va afirmar en la
la inversió que suposaria una xarxa pública de con-
Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), els
comissió d’estudi que “el primer assumpte que es
servatoris més àmplia.
sindicats FETE-UGT (Federació de Treballadors de
va a abordar” són els impagaments. El departament
Fecemac-CV exposarà a Tomás en la propera comis-
l’Ensenyament) i STE-PV (Sindicat de Treballadors
de Català va començar a fer efectiu el pagament de
sió d’estudis les seues propostes i els dubtes que
de l’Ensenyament), la Federació d’Associacions de
2011 a l’octubre.
van suscitar les línies mestres que va exposar pel
Pares d’Alumnes de Conservatoris de la Comunidad-
Fecemac-CV espera que aquests passos siguen
que fa a aquests centres. Aquestes reunions prete-
Valenciana (FAPAC-CV) i la Federació d’Associacions
ferms, vagin en la direcció d’allunyar la incertesa
nen recaptar informació precisa de la situació dels
de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA-València), entre
d’aquests centres d’educació musical reglada i es
ensenyaments musicals a la Comunitat Valenciana
uns altres. Així mateix, en desenes d’ajuntaments
confirme la intenció expressada per la conselleria
per elaborar i traslladar un informe executiu a la con-
s’han presentat mocions de suport.
27
Música i poble Actualitat
CulturArts i SGAE crearan a València un centre de difusió i estudi del jazz Investigadors, músics, periodistes, programadors i agents han debatut sobre la situació i la història del jazz a Espanya.
E
l dissabte 30 de novembre va concloure amb un notable èxit científic i d’assistència el I Congrés Internacional El jazz a Espanya, or-
ganitzat per la sotsdirecciò general de Música de CulturArts i la Fundació SGAE, en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. En la sessió de clausura, els directors del congrés, Iván Iglesias, de la Universidad de Valladolid, i Jorge García, de CulturArts, van anunciar la voluntat de les institucions organitzadores de continuar amb aquesta iniciativa, que seguirà recolzada per la Fundació SGAE i la Generalitat Valenciana. En 2014 es publicaran les actes del primer congrés i encara que és prompte per a convocar el segon, sí es durà a terme alguna conferència de xicotet format que permeta mantenir viva la iniciativa i seguir amb els treballs iniciats. També s’engegarà una pàgina web i des d’allí es prosseguirà en amb la recuperació i difusió de documents importants de la història del jazz a Espanya.
Graz (Àustria), a més d’una nodrida representació
jazz a Espanya, a les activitats jazzístiques durant
El resum del congrés llança resultats interessants.
d’investigadors portuguesos. Amb tots ells es va a
la Guerra Civil o a la presència del jazz en l’obra de
Quant a la convocatòria, al costat dels participants
establir una relació més constant.
literats com Luis Cernuda o Antonio Muñoz Molina.
arribats de tota Espanya, va destacar la presència de
Precisament els investigadors portuguesos van obrir
Al llarg del simposi s’ha anunciat també la imminent
representants de destacades institucions europees
una de les línies més interessants d’investigació de
publicació de nous llibres sobre jazz a Espanya, com
dedicades a l’estudi del jazz, com Francesco Mar-
cara al futur, doncs van subratllar la intensitat i fre-
El jazz i l’Espanya de Franco. De la Guerra Civil a la
tinelli, de la Fondazione Siena Jazz (Itàlia), o Christa
qüència dels contactes jazzístics entre el seu país i
Guerra Freda, escrit per Iván Iglesias, codirector del
Bruckner-Haring, de l’Institut für Jazzforschung de
el nostre i van donar a conèixer valuosos documents
congrés i Jazz en espanyol: derives hispanoamerica-
guardats en l’Hot Clube de Lisboa que poden llan-
nes, una obra col·lectiva coordinada per Julio Ruesga.
çar llum sobre les activitats dels seus homòlegs a
Per la seua banda les taules rodones van posar en
Espanya.
relleu l’existència d’un col·lectiu molt actiu de pro-
Ponències sobre la història del jazz flamenc, a càrrec
fessionals entorn d’un gènere musical que, segons
de Juan Zagalaz (Universidad de Castilla La Mancha)
les anàlisis que va presentar Antonio Ariño, sociòleg i
i sobre les aportacions de Tete Montoliu a la moder-
vicerector de la Universitat de València, compta amb
nització del jazz espanyol, a càrrec de Teresa Luján
un públic majoritàriament jove i culte i interessa a un
(Conservatorio Superior de Navarra) van obrir noves
percentatge proporcionalment xicotet d’afeccionats
vies d’investigació sobre aquests temes, entre mol-
a la música però que en xifres absolutes suma diver-
tes altres comunicacions dedicades a l’arribada del
sos centenars de milers de seguidors.
28
Música i poble Actualitat
La Diputació de València estudia la incorporació d’una secció especial en el Certamen Provincial L’entitat provincial destina 1,5 milions per a millorar les seus de les bandes
L
’assessor musical de la Diputació de Valèn-
de subvencions per al condicionament i la millora
campanya musical ampliant a més les subvencions
cia, Francisco Moral ha apuntat la necessitat
d’immobles pertanyents a 58 societats musicals de
en matèria de viatges i adquisició d’equips informà-
d’incorporar canvis en el tradicional certamen
la província.
tics a les corals establides en la província.
provincial de bandes “per donar cabuda a totes les
Les ajudes provincials estan dirigides tant a ajunta-
Les joves orquestres simfòniques i les orquestres de
agrupacions de la província”. En opinió de Moral “les
ments com directament a agrupacions musicals de
pols i pua poden accedir a les ajudes establides per
bases que regulen el certamen han de ser revisades
56 municipis valencians i corresponen a la convoca-
a la celebració de concerts de música composta per
perquè tal com estan plantejades deixen fora del
tòria 2012 que la institució realitza en aquest àmbit.
autors valencians. A més, el procediment telemàtic
concurs a més d’una vintena de grans bandes de la
Les subvencions permetran, entre altres coses, aco-
facilitat per la Diputació de València des de 2008 ha
província que, per l’alt nombre d’integrants no poden
metre actuacions d’adequació i millora en els locals i
permès agilitar la tramitació d’expedients de la cam-
entrar en cap secció”.
seus de les bandes de música, com poden ser la re-
panya musical Retrobem la Nostra Música perquè
Una possible solució, que la Diputació de València
forma d’instal·lacions, la construcció de noves aules,
les ajudes arriben abans a les societats musicals.
estudiarà en breu segons ha assegurat el diputat
la millora de l’acústica en locals d’assaig, actuacions
Més de mig milió per a instruments
Grau, és la creació d’una nova Secció Especial en la
d’insonorització, etc.
Al costat de les ajudes del Retrobem, la Diputació ha
qual puguen participar grans bandes, amb més de
Al costat d’aquestes ajudes, els imports concedits
invertit un total de 560.756 euros per a comprar ins-
85 músics, que és l’actual límit de la Primera Secció.
per l’òrgan de govern provincial van destinats a col·
truments musicals sol·licitats per les societats mu-
Retrobem la nostra música
laborar amb les societats musicals en la celebració
sicals i corals valencianes. La Diputació lliura, amb
Estes declaracions es van realitzar durant la presen-
de concerts de música valenciana i subvencions a
caràcter gratuït i finançament total, els instruments
tació al mes de novembre de les noves partitures
les escoles d’educands.
sol·licitats per les bandes de la província pertanyents
i el disc compacte que seran distribuïts a totes les
Durant els últims mandats la corporació provincial
a la FSMCV i per les corals de la Federació de Cors,
societats musicals de la província dins la campanya
ha flexibilitzat notablement els requisits per a acce-
fins a un import màxim de 2.000 euros per a bandes
Retrobem la Nostra Música 2013. Les noves parti-
dir a les ajudes econòmiques que ofereix aquesta
i 450 euros, en cas de tractar-se d’una coral.
tures per a banda i cor són Xàtiva 1707. La Ciutat Abatuda, de David Penadés, La Mala Sombra, del mestre José Serrano, adaptada i instrumentada per Francisco Moral i Tres Mirades a la Verge, de Constantino Martínez-Orts. El disc presentat, el número 30 de la col·lecció “Retrobem la Nostra Música”, ha estat gravat per la Banda Simfònica de l’Artesana de Catarroja, l’agrupació musical L’Artística de Carlet i el Cor de la Federació de Cors de la Comunitat València. La Diputació de València edita un total de 500 exemplars de cadascuna de les partitures i 1.000 compactes per a la seua distribució entre totes les agrupacions musicals que participen en la campanya musical Retrobem la Nostra Música. 1,5 milions per a millorar les seus de les bandes D’altra banda, la Diputació de València ha aprovat destinar un total de 1.460.000 euros a la distribució
29
Música i poble Actualitat
El Palau de la Música organitza 116 activitats musicals per a bebés, escolars i tota la família La nova edició del cicle Música en Família s’iniciava el 5 de desembre i es reprendrà a primers d’any.
E
l Palau de la Música de València continua en-
“Menuts al Palau”, el cicle dirigit a centres escolars
Per als alumnes de Secundària s’oferirà la interpre-
davant amb una nova edició del cicle Música
i guarderies, tornarà a reunir, del 31 de març al 4
tació conjunta d’alumnes i banda de dues compo-
en Família, que s’iniciava el 5 de desembre i
d’abril, i del 7 a l’11 d’abril, en la sala “García Na-
sicions amb flauta dolça: Cançó de Bressol de J.
que està pensat perquè els més xicotets aprenguen
varro”, per a xiquets de 2 a 6 anys. Podran gaudir de
Brahms i La Flauta Màgica de W. A. Mozart.
a gaudir de la música entre amics i familiars. El preu
Peter Pan. Una aventura Musical, un concert esceni-
Completen les activitats el veterà cicle “Creixent
de les entrades és de 6 i 3 euros, i aquest curs té
ficat on els actors, músics i cantants representaran
amb la música” dirigit a alumnes de primària i 3r
forta presencia dels contes més coneguts i populars.
la història de Peter Pan a través de la música.
d’educació infantil que presenta en aquesta edició
El cicle va començar amb Pere i el llop el 5 de de-
L’Orquestra de València i la Banda Municipal torna-
sis audicions que abastaran des de mitjan gener fins
sembre, basat en el clàssic conte amb música de
ran a oferir les habituals “Audicions per a escolars”,
a finals de març i acostaran als escolars els dife-
Prokófiev. A l’inici de l’any, concretament els dies
dirigides a alumnes de 3r a 6é de Primària i de 1r a
rents tipus d’instruments musicals, així com altres
2, 3 i 4 de gener, s’estrenarà Blancaneu. La Bellesa
4t d’ESO. També participarà amb dos concerts di-
curiositats relacionades amb el món dels sons que
d’un Musical, amb música i veus en exclusiva per a
dàctics la Banda Municipal de València.
de segur els faran gaudir un any més amb la música.
aquest Cicle. Ja per al mes de febrer (dies 1 i 2) es podrà veure El mag d’Oz perquè la família assistisca un fantàstic conte musical amb fades, bruixotes i ciclons en el qual el somni i la realitat s’entremesclen, creant un món de fantasia molt peculiar. Els dies 1 i 2 de març tornen personatges entranyables com Peter Pan, Garfio i els pirates amb Garfio. El retorn de Peter Pan, que precedeix al reeixit espectacle Peter Pan, una aventura Musical, que es va realitzar l’any anterior. El 5 d’abril conclourà el Cicle amb Petruhska d’Igor Stravinski. L’encarregat de la direcció escènica serà Rob Barendsma, i la música serà a càrrec de l’Orquestra de València sota la batuta de Yaron Traub, i amb la participació d’actors-ballarins d’Educació Secundària. Un dels cicles amb major èxit i demanda és el de “Música per a Bebès”, un projecte pioner que compagina música clàssica en directe, percussió, arpa, saxo i veu, amb projeccions multimèdia en colors cridaners, perquè 40 bebès de fins a dotze mesos, acompanyats per un familiar en cada sessió, descobrisquen petites composicions de música clàssica en un ambient estimulant. Aquesta temporada comptarà amb obres de Bach, Brahms, Mozart, Strauss, Grieg, entre uns altres. Serà els dies 20, 21, 22 i 23 de maig, en la Sala “Lucrecia Bori”, en dues sessions (11´30 i 12´30 hores).
30
Música i poble Actualitat
Tres valencians s’imposen en el Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM 2013 Marc García Vitoria va obtindre el primer premi amb la seua obra Alias.
L
’autor valencià Marc García Vitòria, amb la
guanyadores del certamen, amb la finalitat de contri-
seua obra Alias, ha segut el guanyador del
buir a la seua posterior promoció i difusió.
XXIV Premi Joves Compositors Fundació
El lliurament de premis es va celebrar en l’Auditori
SGAE-CNDM 2013, que convoca conjuntament la
400 del Museu Centre d’Art Reina Sofia a Madrid.
Fundació SGAE i el Centre Nacional de Difusió Musi-
L’ensemble PULSAR, sota la direcció de Nacho de
cal (CNDM). Marc García Vitòria aconsegueix així el
Paz, es va encarregar d’interpretar les obres finalis-
primer premi ‘Xavier Montsalvatge’, que està dotat
tes en concert.
amb 6.000 euros en metàl·lic.
El jurat, presidit per l’autor i membre del Patronat de
Per la seua banda, el compositor José Miguel Fayos
la Fundació SGAE, Ramón Paus, va estar compost
Jordán (Xella, València), per Letanías a un Ángel
pels compositors Il·luminada Pérez Frutos, Alberto
Per al jove compositor, que actualment viu a cavall
Gótico, ha obtingut el segon premi ‘Carmelo Alonso
Posadas, Eduardo Soutullo, i la sotsdirectora gene-
entre París i Ginebra, el més rellevant del certamen
Bernaola’, amb 3.000 euros. El tercer guardó (1.500
ral de Música de CulturArts-Generalitat Valenciana,
va ser, no obstant això, el “altíssim nivell de les obres
euros), ‘Francisco Guerrero Marín’, ha recaigut en
Inmaculada Tomás. En l’acta, el jurat ha valorat “la
finalistes, el bon ambient entre els autors i l’excel·-
Julián Àvila Sausor (València), per Blau. Finalment,
gran qualitat tècnica i creativa de les obres”.
lent intepretació, a càrrec de l’ensemble PULSAR, en
l’esment honorífic ‘Juan Crisóstomo Arriaga’ (1.200
“Guanyar un premi d’aquesta categoria és per a mi
l’Auditori del Reina Sofia”, conclou.
euros) va ser per a l’asturiana Carla Armes, per Io Pur
un autèntic honor”, assegura el valencià Marc García
El Premi Joves Compositors va ser creat en 1987
Respir. Tots ells compten amb menys de 35 anys.
Vitòria. “Espere que el guardó ajude a donar més vi-
per a estimular la creació en el camp de la música
A més, i com en cada edició, la Fundació SGAE edita-
sibilitat al meu treball i que persones que no em co-
clàssica contemporània entre els joves creadors fins
rà un disc promocional que reunirà les quatre obres
neixien, seguisquen ara la meua trajectòria”, afegeix.
a 35 anys.
Tesi doctoral per als trompistes
S
’ha llegit recentment en la Facultat de Me-
Este estudi s’ha realitzat amb l’objectiu que servisca
dicina i Odontologia de la Universitat de Va-
a tots els trompistes a poder conèixer, amb proves
lència, la 1ª tesi a Espanya en la que con-
objectives i visuals, què passa al seu cos quan to-
vergeixen temàtica, exclusivament trompística, amb
quen el seu instrument, donant un pas endavant en
proves mèdic-clíniques per tal d’esclarir com es toca
la millora tècnica, així com la seua possible aplicació
la trompa.
a l’ensenyament de futurs trompistes.
Esta tesi ha servit a la seua autora per obtindre el
Des d’ací la seua autora, Gemma Guillem Cardona,
títol de doctora en Medicina per la Universitat de
vol agrair una vegada més als participants de l’estu-
València.
di la seua col·laboració i animar als instrumentistes a
La tesi tracta de la utilització de les estructures
participar en estos projectes que segur serviran per
anatòmiques superiors (entre altres, llengua, cordes
fer evolucionar la tècnica instrumental, a la vegada
vocals, cavitat i apertura bucal.) i pulmonars (vo-
que s’aposta per la investigació, innovació i la pro-
lums, pressions, utilització del diafragma…) men-
fessionalitat en esta comunitat.
tre toquem l’instrument. Tot recolzat amb imatges i
El treball és de lliure lectura i tot aquell interessat
vídeos obtinguts per videofluoroscòpia, endoscòpia,
pot consultar-lo a l’enllaç: http://roderic.uv.es/hand-
polisomnografia i espirometria.
le/10550/25431
31
Música i poble Actualitat
El Cant d’Estil serà especialitat en els conservatoris professionals valencians És una reivindicació històrica i serà un gran pas per a conservar la música tradicional valenciana i difondre-la.
L
a Comissió General d’Educació, reunida a Ma-
En aquest sentit, la Generalitat vol enaltir el cant
D’una banda, el cant d’estil està format per anti-
drid fa unes setmanes, va aprovar per unani-
valencià, creant un espai que li permeta l’estu-
gues cançons modals. A aquests cants a l’aire uti-
mitat que el tradicional Cant d’Estil Valencià
di, la investigació, la protecció, i en conseqüència,
litzats per a treballs del camp se li va afegir l’acom-
siga una especialitat en els Conservatoris Professio-
l’ensenyament i preservació del cant autòcton per
panyament de guitarres i guitarrons al llarg dels
nals de Música de la Comunitat Valenciana.
excel·lència, com element d’identitat i un dels més
segles XVI al XVIII per a fer les cantaes o serenates
En aquests moments s’està tramitant el decret que
valuosos del nostre patrimoni.
en el carrer, i així mateix preludis instrumentals de
inclou aquesta especialitat en els ensenyaments
Cap recordar que el cant valencià, constituït pel cant
bandúrries, que des de mitjans del segle XIX van
professionals de música i quan s’aprove es podrà
d’estil i per les albaes, és, juntament amb el flamenc
ser acompanyades, i després substituïdes, per ins-
impartir per primera vegada en la història com es-
d’Andalusia, la jota d’estil d’Aragó i l’asturianada a
truments de vent de les bandes de música civils
pecialitat en els nostres conservatoris.
Astúries, una de les més importants expressions de
valencianes.
Amb la introducció del cant valencià en els ense-
tradició oral d’Espanya.
Per altra banda, les albaes valencianes acompanya-
nyaments professionals de Música, s’aconseguirà
El Cant Valencià
des pels instruments del tabalet i la dolçaina, com
establir una major valoració del passat i la seua
El cant valencià té dues parts bé diferenciades, que
una pràctica musical urbana d’homenatge a perso-
projecció cap al futur, propiciant el naixement d’una
constitueixen el repertori del cant d’estil, anomenat
nes benvolgudes, en cantaes pel carrer, estan docu-
nova generació de cantaors i cantaores de cant va-
també cant a l’aire, cant llaurador, cant de l’horta,
mentades ja en el segle XIV, tal i com consta en els
lencià.
cançons o valencianes.
arxius valencians.
Daniel Belloví estrena diverses composicions per a clarinet baix en el Palau de la Música de València
L
a música per a clarinet baix va ser la protago-
Al costat de Belloví es va poder escoltar al composi-
nista del concert que el passat 6 de novembre
tor i director de banda Ferrer Ferran, en la seua face-
en el Palau de la Música de València va oferir
ta de pianista acompanyant i també a la marimbista
el clarinetista Daniel Belloví acompanyat al piano per
Adilia Yip, qui ofereix concerts i Master classes rela-
Ferrer Ferran i a la marimba per Adilia Yip. El concert
cionades amb la marimba, principalment amb Brac-
s’emmarcava en el XXV Trobada de Compositors de
ket Percussion Ensemble i amb el “Duo Antwerp”.
COSICOVA.
Durant el concert s’estrenaren quatre obres per a
Daniel Belloví, és titulat superior de clarinet i posse-
clarinet baix i piano: Sierra Martilla d’Antonio Fornet,
eix un Màster en clarinet baix pel Koninklijke Vlaams
Tres Escenes Sonores de Josep Roda, (encàrrec de
Conservatorium d’Anvers, Bèlgica. Ha col·laborat
CulturArts per mediació de COSICOVA), Oscuridad i
amb múltiples orquestres i bandes professionals,
Primavera de Gersón Padilla i The Castle of Dr. Bass-
estrenant diverses composicions per a clarinet baix
clar de Ferrer Ferran. També va ser l’estrena a Es-
solista dedicades a ell. En l’actualitat es dedica a
panya de la versió per a clarinet baix i piano de Con
promocionar aquest instrument en la seua faceta de
Cierto Sentido de José Alamá.
solista o en grups de cambra com el “Duo Antwerp”
Per a finalitzar, va col·laborar junt a Belloví l’especi-
(marimba i clarinet baix).
alista en marimba natural de Hong Kong, Adilia Yip.
32
Música i poble Actualitat
Estrena absoluta de Symphony for Wind Orchestra de Luis Serrano Alarcón en EUA La seua primera simfonia ha estat un encàrrec d’un consorci de 14 universitats nord-americanes.
E
l passat 17 d’octubre en el Singletary Cen-
Aquesta estrena s’emmarca en un ambiciós projecte
ter de la Universitat de Kentucky va tenir lloc
en el qual participen 14 universitats de la Southe-
l’estrena absoluta de Symphony for Wind
astern Conference Band Directors Association (SEC)
Orchestra, obra encarregada pel consorci de les 14
que engloba els estats de Florida, Kentucky, Alaba-
universitats nord-americanes pertanyents a la Sout-
ma, Geòrgia, Carolina del Sud, Tennesse, Louisiana,
heastern Conference Band Directors Association.
Arkansas, Texas, Mississipí i Missouri.
Fins a allí es va desplaçar el compositor valencià
L’obra serà interpretada per totes elles durant els
Luis Serrano Alarcón, convidat per l’organització, per
pròxims dotze mesos en els diversos concerts pro-
assistir a aquesta estrena, la interpretació de la qual
gramats.
va ser a càrrec de la University of Kentucky Wind
A més, el prestigiós director britànic Tim Reynish
Symphony dirigida per Cody Birdwell.
dirigirà obres de Luis Serrano Alarcón en diversos
A més, i aprofitant la seua visita el compositor ha es-
concerts a EUA i Regne Unit durant l’últim trimestre
tat convidat ha impartir algunes classes magistrals i
de 2013. Destaca especialment l’estrena a Londres
conferències en la citada universitat.
al novembre de Duende.
Tres bandes valencianes participaran en el cicle Amposta de Banda a Banda en 2014
U
n any més el cicle de música Amposta de Banda a Banda comptarà amb la participació d’agrupacions valencianes que completaran
un programa musical que es consolida any rere any. La primera de les bandes de la Comunitat Valenciana en participar serà el Centre Artístic Musical de Bétera que, dirigida pel seu titular, Luis Serrano Alarcón, oferirà un concert el 25 de gener en l’Auditori de la ciutat. Per la seua banda, la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, sota la direcció de Manuel Godoy Mesas actuarà el 22 de febrer i la Societat Musical L’Aliança de Vinaròs el 29 de març dirigida per José Ramón Renovell Renovell. El cicle Amposta de Banda a Banda conclourà el 17 d’abril amb un concert de la societat amfitriona, la banda simfònica de la Societat Musical La Lira Ampostina sota la direcció del seu mestre Octavi Ruiz Gisbert.
33
Música i poble Actualitat
Un ejemplo de afición, sacrificio y tenacidad: el músico de banda Por José Luis Martínez Ángel.
E
staba anocheciendo y la tarde, muy fría, invitaba a Cosme a arrebujarse en la manta, firmemente enrollada sobre su cuerpo para no
dejar resquicios ni al aire ni a la humedad mientras se dirigía hacia el “ensayo” con el clarinete bajo el brazo. Las calles aparecían pobremente iluminadas y con ese halo de humedad, de niebla baja, tan habitual en las noches de invierno de Bocairent, con el empedrado de la calzada reflejando la pobre luz de las escasas farolas públicas y las de las puertas de algunas casas, mostrando ese aspecto brillante y amenazador que tanto temían las personas de más edad por el peligro de resbalones. Pero lo cierto es que Cosme, joven y con buen equilibrio, caminaba con paso firme, inconsciente del recorrido, guiado por el reflejo condicionado de haber hecho ese mismo trayecto cientos de veces. Su cabeza, llena de notas y de emociones, estaba en otra cosa. Porque ese día, el veintiséis de enero de 1871, había sido una jornada confusa y emocionante que no se parecía en nada a ninguna de las vividas en sus quince años. Era el día de su mayoría de edad como músico. Cosme había sentido la afición por la música desde
Pero ese día había sido muy, muy especial: Cosme
brazo por el hombro, le hiciera una pequeña re-
que tuvo uso de razón y veía a las bandas desfilar
había pasado de ser un músico aficionado, a obte-
flexión, y le formulara la gran pregunta:
en las fiestas del pueblo, o dando conciertos, (ora un
ner la categoría de socio y miembro de hecho de la
Cosme. Ja saps que estic completant la banda i tu
pasodoble, ora una marcha de aire militar, ora una
“Compañía de Música Nueva”, con los mismos de-
em pareixes molt bon músic, però eres molt jove i no
pieza de zarzuela), los domingos por la tarde a la
rechos y obligaciones que el resto los componentes
estic segur de que no et distragues amb altres coses
hora del paseo, en la puerta del Santo Hospital y, de
de la banda.
i perdes l’afició. Si et trie, series formal i complidor?.
vez en cuando, en la plaza de toros, en la Placeta de
Era el más joven de todos ellos, solo tenía quince
Podria comptar amb tu? (2)
la Presó, o en algún otro recinto.
años, pero ya gozaba de un virtuosismo reconoci-
Cosme, que no se esperaba la pregunta, no tardó ni
Y, con el apoyo de sus padres, se apuntó a “la Nova”
do, fruto de los siete años que llevaba asistiendo a
un segundo en darle la contestación:
en cuanto su edad lo permitió, compaginando las
los ensayos de la banda, fundada en 1857 (1), que
A mort! (3)
muchas horas de aprendizaje y ensayo en el local de
le hizo merecedor de que, a la hora de refundar la
Miguel le dio unas palmaditas en el hombro y volvió
la banda y en su propia casa, con las tareas escola-
Compañía de Música, su director, Miguel Ferre y
a su puesto de director con una sonrisa complacida.
res, primero, y con el duro oficio de agricultor, ayu-
Sanchís, no mucho más mayor que él pero con un
Cosme sería uno de los suyos.
dando a su padre, “mediero” de un rico terrateniente
prestigio acreditado, le llamara en un aparte hacía
Y, pienso yo, ¿cuál sería la recompensa material por
residente en Valencia.
dos semanas, le mirara a los ojos y, pasándole un
esta decisión?. Prácticamente ninguna. Todo lo con-
34
Música i poble Actualitat
trario: Si Cosme empleaba muchas horas en su for-
tura popular de los pueblos de nuestra comunidad,
mación, ahora tendría que emplear muchas más. Si
ejemplo de convivencia y entendimiento intergene-
antes tenía compromisos esporádicos, ahora serían
racional que, eso sí, dividía a sus seguidores en ban-
más frecuentes y exigentes.
dos rivales, incondicionales, que nunca, nunca, reco-
Y tendría que pagarse el uniforme.
nocería que “los otros” había tocado mejor que ellos
Y tendría que acatar unas normas realmente duras y
Perquè tu ho digues..!
la disciplina de una dirección inapelable.
Esta tradición, rivalidad incluida, perdura aún hoy
Es cierto que tendría algún ingreso por sus actuacio-
en muchos pueblos y sirve de acicate, estímulo y
nes, pero apenas serviría para cubrir sus gastos y,
caldo de cultivo para la incorporación de esa legión
desde luego, no compensaría las muchas horas de
de nuevos miembros, muchos de ellos todavía ni-
ensayo y preparación que le esperaban.
ños, que vemos desfilar en todas las agrupaciones
Pero era músico “de verdad”, y desfilaría en las fies-
musicales con ocasión de las fiestas de Moros y
tas del pueblo, o tocaría con su banda en los con-
Cristianos, las Fallas de San José, o cualquier otro
ciertos, (ora un pasodoble, ora una marcha de aire
festejo popular.
militar, ora una pieza de zarzuela) los domingos por
Y con garantías de continuidad, con esperanza de
la tarde, a la hora del paseo, en la puerta del Santo
futuro, porque gran parte, sino la mayoría de los
Hospital y, de vez en cuando, en la plaza de toros, en
nuevos integrantes, son mujeres, que aportan, ¡cómo
la Placeta de la Presó, o en algún otro recinto.
no!, esa seriedad y tenacidad propias de su sexo, tan
Y su familia le miraría con orgullo, especialmente su
necesarias en un mundo con tantas tentaciones y
madre, viuda. Y sus amigos le envidiarían. Y su novia,
motivos para los abandonos.
cuando la tuviera, cuchichearía a sus amigas: heu
Decía que Bocairent no se quedó atrás en esta tradi-
vist a Cosme? (4)
ción y desde mucho tiempo antes tuvo sus bandas
tas asociaciones, no creo que ningún relato litera-
Y ellas le contestarían: que guapo està i que bé toca!
y sus rivalidades, sus desafíos y hasta sus acuerdos
rio mejore el texto del mencionado documento de
(5)
para subsistir en épocas de especial dificultad.
“Convenio y obligaciones..” que suscribieron ante
Y, a lo mejor, iría con su banda a algún certamen en
Porque en más de una ocasión la afición prevaleció
notario los componentes de la Compañía de mú-
Játiva, o en Onteniente.. .¡o en Valencia! (6)
sobre la rivalidad y se llegó a acuerdos de gran mé-
sica “Nueva”, varios de ellos acompañados por sus
Cosme y veintiséis más habían estado esa mañana
rito para asegurar la supervivencia de la música,
padres porque que la mayoría de edad en esa fecha
en la notaría de D. Martín Melchor Calabuig, donde
más importante que la supervivencia de las pro-
debía ser a los 25 años, como lo era en el precedente
habían formalizado unos pactos y capitulaciones que
pias bandas
romano, aquel 26 de enero de 1871.
les convertían en miembros de hecho y derecho de
Any 1924, 24 de maig. Es creà la Unió Musical, fusió
Resumen del contenido:
una sociedad musical, “la Nova”, que ya existía pero
de la Música Vella o Primitiva i la Música Nova. Diri-
Esta banda se había constituido en 1857 y ya dispo-
que necesitaba refundarse.
gia la banda de música Àngel Bernat Beneyto. Amb
nía de unos estatutos fundacionales.
Dada su corta edad había necesitado la asistencia
la unió de les dues bandes va arribar la reconciliació
Los “conjurados” que figuran en esta escritura para
y conformidad de su madre, María Rita Castelló y
entre les famílies, la concòrdia en les cases i la sana
el buen gobierno y salvaguarda los valores de “La
Ferre, viuda, de cincuenta años, más nerviosa que
alegria
Nova”, son los siguientes:
él, llena de orgullo por su hijo, y de pena porque su
Así pues, el objeto de estas reflexiones no es otro
• Miguel Ferre y Sanchís, de 22 años, citado como
marido no había podido disfrutar con ella de ese mo-
que imaginar cómo sería la vida de los músicos de
director
mento.
banda hace cien, ciento cincuenta años, en un mun-
• José Herrero y Calabuig, de 29 años
Si son pare ho vera…! (7)
do falto de luz y de calefacciones, cuando las siete y
• Jaime Beneito y Santonja, de 24 años
media de la tarde eran las siete y media de la noche
• Antonio Blas Beneito y Santonja, de 22 años
Hasta aquí la fabulación, porque mi Cosme figurado,
“Que en cada semana se celebrarán dos ensayos,
• Blas Beneito y Vañó, de 16 años
inspirado en un Cosme real, solo fue uno más de
el uno el martes y el otro el jueves, cuya duración lo
• Bautista Orguin y Gras (¿?), de 26 años
esos millares de maravillosos locos con uniforme
será desde las siete y media de la noche hasta las
• Juan Bautista Molina y Belda, de 21 años
que han formado y siguen formando nuestras Ban-
diez de ella en los meses de Noviembre al Febrero,
• Antonio Molina Belda, de 18 años
das de Música, por vocación o por tradición familiar,
ambos inclusive, y en los demás meses del año des-
• Tomás Vidal y Navarro, de 21 años
luchando contra las abundantes tentaciones de ocio
de las nueve a las once horas también de la noche”
• José Vidal y Navarro, de 19 años
para la juventud, y que son parte esencial de la cul-
Y para ilustrar el romanticismo y la ternura de es-
• Manuel Vidal y Leal, de 24 años
35
Música i poble Actualitat
• Antonio Silvestre y Ferre, de 18 años
• 7.- Sobre negarse a tocar
Bautista Orguin y Gras (¿?), casado, de veinte y seis
• Gregorio Calatayud y Vañó, de 26 años.
• 8.- Duración del contrato
años:
• Francisco Ferre y Sanchís, de 26 años
• 9.- Sobre hirse (sic) del pueblo
Juan Bautista y Antonio Molina y Belda, solteros, de
• Jaime Molina y Ferre, de 24 años
• 10.- Sobre caer soldado
edad respectivamente de Veinte y uno y diez y ocho
• Nicolás Molina y Puerto, de 19 años
• 11.- Como se paga el uniforme
años, asistidos de su madre y legal administradora
• Bautista Matí y Molina, de 16 años
• 12.- Obligación de director
Antonia Belda y Colomer, viuda, de cuarenta y cuatro
• Agustín Beneito y Santonja, de 30 años
• 13.- En caso de no pagar las multas
años:
• José Molina y Belda, de 30 años
Se trata, pues, de un documento de gran interés que
Tomas y Jose Vidal y Navarro, solteros, de edad de
• Agustín Belda y Colomer, de 46 años. El más mayor
refleja la seriedad del compromiso que adquirió un
veinte y uno y diez y nueve años respectivamente,
• Rafael Bou y Pérez, de 37 años
grupo de músicos bocairentinos del siglo 19, redac-
acompañados de su padre y legal administrador, Ma-
• José Vañó y Cabanes, de 36 años
tado con una mezcla de formalidad y costumbrismo
nuel Vidal y Leal de cincuenta años:
• Antonio Sempere y Vañó, de 24 años.
realmente entrañable
Antonio Silvestre y Ferre, soltero, de diez y ocho
• Francisco Calabuig y Pastor, de 28 años
….la cual (la compañía de música) en el día está
años, acompañado de su madre Agustina Ferre y
• Alejo Pérez y Beneito, de 18 años
bajo la dirección del compareciente Miguel Ferrre y
Pascual, viuda, de sesenta años:
• Baltasar Monerris y Molina, de 28 años
Sanchos, quien mereciéndoles ilimitada confianza
Gregorio Calatayud y Vañó, de veinte y seis años,
• Cosme Sempere y Castelló, de 15 años. El más
así por su celo como por su suficiencia y prudente
casado:
joven.
comportamiento, ratifican y confirman desde ahora
Francisco Ferre y Sanchis, de igual edad y estado:
Todos eran varones y algunos de ellos, los menores
en la forma mas solemne en derecho a favor del
Jaime Molina y Ferre, casado, de veinte y cuatro
de 25 años, se presentaron acompañados por sus
mismo el nombramiento y elección de director de la
años:
padres o persona con capacidad para conceder-
compañía…”
Nicolas Molina y Puerto, de diez y nueve años, solte-
les autorización. Es especialmente curioso que, en
El documento completo y en trascripción literal,
ro, hijo adoptivo de Miguel Molina y Juan, de setenta
aquella época, hombres de 22 años, como el mismo
dice así:
años:
director, Miguel Ferre, comparezca “asistido de Juan
Bautista Martí y Molina, de diez y seis años, soltero,
Ferre y Ferre, su padre y legal administrador”.
De la escritura de convenio y obligación otorgada por
asistido de su madre y legal administradora Blasa
(El Fuero Juzgo y el Fuero Real decretaron la ma-
Miguel Ferre y Sanchis y José Herrero y Calabuig y
Molina y Botella, de treinta y cinco años:
yoría de edad en los veinte años. Pero Las Partidas,
otros
Agustin Beneito y Santonja, casado, de treinta años:
siguiendo el precedente romano, la establecieron en
Bocairente
José Molina y Belda, del propio estado y edad:
veinticinco.)
En la villa de Bocairente a veinte y seis de Enero de
Agustin Belda y Colomer, casado, de cuarenta y seis
No conocemos las profesiones particulares de cada
mil ochocientos setenta y uno: Ante mi D. Matin Mel-
años:
uno, pero el notario cita que “Todos de esta vecin-
chor Calabuig Notario del Colegio de Valencia, con
Rafael Bou y Perez, de treinta y siete años, del mismo
dad, respectivamente labradores, tejedores de paños
vecindad y residencia en esta dicha villa, pertene-
estado:
y elaboradores de lanas”.
ciendo al distrito notarial dela de Onteniente, y testi-
José Vañó y Cabanes, de treinta y seis años, casado:
También figuran los padres o madres de alguno de
gos que al final se dirán, compadecen:
Antonio Sempere y Vañó, de veinte y cuatro años,
ellos, dos testigos (Gregorio Sempere y Molina, arrie-
Miguel Ferre y Sanchis, soltero, de veinte y dos años
casado:
ro, y Miguel Tudela y Belda, tejedor de paños) y el
de edad, asistido de Juan Ferre y Ferre su padre y
Alejo Perez y Beneito, de diez y ocho años, soltero,
depositario D. José Maria Domenech y Belda
legal administrador, de sesenta y seis años.
asistido de su madre y legal administradora Vicenta
En cuanto al contenido, es realmente detallado y re-
José Herrero y Calabuig, de veinte y nueve años,
Beneito y Martinez, viuda, de treinta y ocho años:
gula las obligaciones de los músicos, las sanciones
soltero, con aprobación y beneplácito de su padre,
Baltasar Monerris y Molina, casado, de veinte y ocho
que merecen las infracciones, y las soluciones a si-
según asegura:
años:
tuaciones especiales, como la de “caer soldado”, por
Jaime Beneyto y Santonja, casado, de veinte y cuatro
Y Cosme Sampere y Castelló, soltero, de quince
ejemplo, en 13 capítulos titulados:
años:
años, acompañado de su madre y legal administra-
• 1.- En las academias o reuniones
Antonio Blas Beneito y Santonja, soltero, de veinte y
dora, Maria Rita Castelló y Ferre, viuda, de cincuenta
• 2.- Duración de los ensayos
dos años, asistidos de su padre Bautista Beneito y
años:
• 3.- Cuando está tocando la música
Dominguez, de cuarenta y ocho años:
Todos de esta vecindad, respectivamente labradores,
• 4.- Cuando no necesitan todos componentes
Blas Beneito y Vañó, soltero, de diez y seis años, con
tejedores de paños y elaboradores de lanas, y ase-
• 5.- Ajuste de funciones
asistencia de su padre José Beneito y Matinez, de
gurando hallarse con la capacidad legal necesaria
• 6.- Sobre las enfermedades
cuarenta y cuatro años:
para formalizar esta escritura dicen:
36
Música i poble Actualitat
Que en el año mil ochocientos cincuenta y sietes se formó y estableció compañía de música bajo el título de Nueva, lacual en el dia está bajo la dirección del compareciente Miguelo Ferre y Sanchis, quien mereciendoles ilimitada confianza asi por su celo como por su suficiencia y prudente comportamiento ratifican y confirman desde ahora en la forma mas solemne en derecho a favor del mismo el nombramiento y elección de director dela compañía, comprometiéndose y obligándose del propio modo a observar y cumplir exactamente cuanto el mismo disponga y ordene relativo al objeto de la sociedad como músicos; deseosos pues de que esta compañía sea estable y duradera y produzca los buenos efectos que se han propuesto, y de dar al mismo tiempo una prueba de gratitud a D. José Maria Domenech y Belda por el favor que por su afeccion a ella les está dispensando desde un principio, vienen de común acuerdo y conformidad en nombrarle como en efecto le nombran depositario de los fondos que por todos
expulsado de la compañía sin derecho alguno al per-
En toda función a que no deba concurrir el número
los conceptos corresponden a la compañía, cuyo en-
cibo de la parte de los fondos que acaso existieran
completo de los individuos que componen la músi-
cargo hallandose presente a este acto en indicado D.
en la sociedad, y pudiera corresponderle:
ca, que al arbitrio y disposición exclusivamente del
José Maria Domenech, mayor de edad, y en la libre
2º Duración de los ensayos
director la elección de los papeles que deban formar
administracion de sus bienes, según lo asegura, dice
Que en cada semana se celebrarán dos ensayos, el
la sección de los instrumentos que juzgue mas apro-
que acepta gustoso dicho cargo en todas sus partes,
uno el martes y el otro el jueves, cuya duración lo
pósito para el caso, sin que por ello puedan ni deban
prometiendo desempeñarlo con la exactitud y lega-
será desde las siete y media de la noche hasta las
los demas músicos formar resentimiento alguno por
lidad de que en su concepto tiene dadas repetidas
diez de ella en los meses de Noviembre al Febrero,
su no asistencia, ni tampoco tener derecho a percibir
pruebas; y para que entodo tiempo conste lo ante-
ambos inclusive, y en los demás meses del año des-
la mas leve parte del tanto que produzca la funcion
dicho y produzca los efectos que se han propuesto,
de las nueve a las once horas también de la noche,
o funciones:
han resuelto de comun acuerdo reducirlo a escritura
no pudiendo ningún individuo durante el tiempo del
5º Ajuste de funciones
publica y poniéndolo en ejecución, en la via y forma
ensayo salir del local donde se haga, sin mediar para
Será de la exclusiva incumbencia del director en-
que mas haya lugar en derecho cerciorados del que
ello permiso del director, bajo la multa de veinte y
tenderse en el ajuste de toda función en que deba
en este caso les compete libre y espontáneamente
cinco centimos de peseta:
ocuparse la música tanto en esta villa como fuera de
otorgan: que establecen dicha sociedad o compañía
3º Cuando está tocando la música
ella, sin que individuo alguno de la sociedad tenga
de música bajo los pactos, capítulos y condiciones
Que durante las funciones en que toque la música
intervención alguna en ello, ni el menor derecho a
siguientes.
asi en esta villa como fuera de ella, el individuo que
oponerse a lo que aquel convenga y resuelva:
1º Academias o reuniones
al darse principio o arrancar, no ocupe el lugar que
6º Sobre las enfermedades
El individuos que faltase a las academias o a cual-
en ella le corresponde pagará la multa de veinte y
Para en el caso de enfermar el director Miguel Fe-
quier otra clase de reunión acordada por el director,
cinco centimos de peseta y por cada cuarto de hora
rre y Sanchis o bien tener necesidad por cualquier
sin obtener para ello previo permiso de este, pagará
que dure la falta igual cantidad, debiendo permane-
causa motivo o razón, de ausentarse de esta villa,
la multa de veinte y cinco centimos de peseta, pero
cer en su sitio hasta la conclusión de la función, sin
vendrán todos los músicos tenidos y obligados, sin
si la falta se estableciese a algunas veces seguidas
poder en manera alguna separarse de su lugar hasta
poderse valer de excusa ni pretexto alguno, a reco-
de modo que diese con ello a entender desafección
que por el director se de orden o aviso, y haciendo lo
nocer por sustituto de aquel a José Herrero y Ca-
a la sociedad o poco gusto de pertenecer a el, se le
contrario pagará también veinte y cinco centimos de
labuig atendida su inteligencia y antigüedad en la
considerará y de hecho será multado con cincuenta
peseta por via de multa por cada cuarto de hora que
compañía, debiendo en su consecuencia obedecerle
centimos de peseta por la cuarta falta, una peseta
dure la ausencia:
los músicos del propio modo que al Ferre y bajo las
por la quinta y ciento pesetas por la sexta y además
4º Cuando no necesitan todos los componentes:
mismas penas.
37
Música i poble Actualitat
7º Sobre negarse a tocar
completo del importe del uniforme, quedará este en
municipales y de primera instancia de esta villa y
Ningun músico podrá bajo pretexto ni escusa algu-
su totalidad a favor de la compañía, sin derecho por
la de Onteniente, puesto que desde ahora renuncian
na negarse á tocar su instrumento en las funciones
parte de aquel o aquellos a reclamar el tanto que de
al fuero del respectivo domicilio que en lo sucesivo
que contrate el director asi dentro de esta villa como
él hubiera abonado:
puedan adquirir.
fuera de ella, á no ser que alegue para eludirlo cau-
11º Como se paga el uniforme
Asi lo otorgan los expresados y comparecientes a
sa o motivo que aquel juzgue digna de tomarse en
Cada uno de los músicos componentes esta compa-
presencia de los testigos instrumentales Gregorio
consideracion, bajo la multa de diez pesetas por la
ñía queda tenido y obligado formalmente a pagar en
Sempere y Molina, arriero, y Miguel Tudela y Belda,
primera vez, veinte por la segunda y cuarenta por
cada uno de los días domingo de los cuatro años de
tejedor de paños, ambos, ambos de esta vecindad,
la tercera, cuya respective cantidad deberá hacerse
la duración de este contrato, veinte y cinco centimos
los cuales firman con los otorgantes que saben y a
efectiva dentro de los treinta días primeros siguien-
de peseta al depositario D. José Maria Domenech
ruegos de los que dicen ignorarlo.
tes al en que incurran en la multa, bajo pena de eje-
y Belda para atender al pago de los gastos que se
Habiendo leído íntegramente esta escritura a los
cución por venta de bienes:
ofrezcan bajo todos conceptos a la sociedad, y muy
otorgantes y a los testigos, por no haber usado del
8º Duración del contrato
particularmente al del importe del uniforme de gala
derecho que les advertí tenían a leerla por si, se rati-
Que la duración de éste contrato lo será de cuatro
que en el dia se está haciendo; debiendo asi mismo
fican en ella los primeros, ya prueban expresamente
años a contar desde éste mismo dia, á no ser que
para atender al pago por completo de dicho uniforme
los enmendados y=con=. De todo lo cual del conoci-
de mútuo acuerdo y consentimiento de los músicos
depositarse por cada uno de los músicos la mitad del
miento de los otorgantes y de contarme su profesión
se resolviese su continuación por el termino que les
tanto que en cada una de las funciones en que toque
y vecindad, yo el Notario doy fe
acomodase, quedando en tal caso tenidos y obliga-
la música en esta villa le corresponda, y la tercera
Miguel Ferre y Sanchis = José Herrero = Blas Be-
dos todos a la observancia y cumplimiento literal de-
parte en las que fuera de la misma toque y le corres-
neito = Rafael Bou = Juan Bautista Orguin = Alejo
los pactos, capítulos y condiciones estipuladas en la
ponda sin poder valerse, para aliviar el pago en un
Perez = José Vidal = Tomas Vidal = Manuel Vidal =
presente escritura:
caso y otro, de excusa ni pretexto alguno.
Gregorio Calatayud = Jaime Molina = Nicolas Molina
9º Sobre hirse (sic) del pueblo
12º Obligación de director
= José Molina y Belda = José Vañó = Baltasar Mo-
Si alguno o algunos delos músicos, previo oportuno
El director Miguel Ferre y Sanchis ofrece componer
nerris = Cosme Sempere = José Maria Domenech
permiso y consentimiento del director Miguel Ferre
IV(¿)valses, habaneras, polcas y pasos dobles que se
= Por mi como testigo y a nombre de los otorgantes
y Sanchis, o en su caso del sustituto suyo, trasla-
juzgue necesarios para el desempeño de la música,
que no saben firmar = Gregorio Sempere = Por mi
dándose su vecindad a otro pueblo o Ciudad con el
abonándole del fondo de la sociedad ochenta pese-
como testigo y a nombre de los otorgantes que no
fin de ocuparse en su oficio para ganar sus subsis-
tas en metálico efectivo anuales, y al propio tiempo
saben firmar =Miguel Tudela = Hay un signo, Martin
tencia, quedará o quedaran en tal caso tenidos y en
el importe del papel que para todo se necesite, re-
Melchor Calabuig =
solemne forma legal obligados a entregar al deposi-
nunciando con ello a todo derecho que por el carác-
----------------------------------
tario D. José Maria Domenech y Belda, veinte y cinco
ter de director le correspondiera:
No haré más comentarios que subrayar el detalle de
centimos de peseta en cada semana que transcurra
13º En caso de no pagar las multas
los pactos, el gran compromiso que adquirían, y la
desde el dia de su salida de esta villa, para aten-
El socio que habiendo infringido alguna ó algunas
total confianza que depositaban en el director, al que
der al pago del importe de su uniforme de gala que
de las disposiciones prevenidas en los anteriores
reconocían plena autoridad en sus decisiones y del
va a estrenarse por los músicos dentro de su breve
capítulos resistiese el pago de la multa establecida
que declaraban “.. mereciéndoles ilimitada confian-
termino, quedando con derecho a continuar como
en los mismos, se le obligará por medio de Tribunal
za así por su celo como por su suficiencia y prudente
individuo de la música desde el dia mismo en que
competente, recayendo sobre él el abono de cuantos
comportamiento…”
regrese a esta villa.
gastos y costas se ocasionen para ello
Ética, valores y comportamientos grupales que, sor-
10º Sobre caer soldado
Con cuyos capítulos y condiciones queda estable-
prendentemente, sobreviven hoy, en un mundo tan
Si llegase el caso de caberle la suerte de soldado
cida dicha compañía de música, prometiendo los
convulso como el actual, en las extraordinarias
á algun individuo de esta sociedad en los sorteos
otorgantes observar, guardar y cumplir puntual y
bandas de música, compuestas por hombres y mu-
que se celebren en esta villa durante los cuatro años
exactamente cuanto en esta escritura y sus artícu-
jeres de todas las edades, de todas las ideas políti-
que ha de subsistir este contrato, tendrá derecho a
los se contiene, sin poderse separar del contenido
cas, y de muchos y diferentes niveles culturales, que
hacer suyo propio el uniforme de gala, si hubiese sa-
literal de ella, ni reclamarla, ni contradecirla en todo
pueblan la Comunidad Valenciana.
tisfecho ya el importe en su totalidad, y asi mismo
ni en parte, pues la formalizan con todos los requi-
Y de las que podríamos tomar ejemplo
al percibo de la parte que le correspondiera de los
sitos y firmezas en derecho necesarias para su ma-
Al margen: Me comenta mi amigo, Julià Monerris,
fondos de la compañía que acaso existiesen, pero
yor validación y subsistencia sometiéndose especial
músico y docente que, según le contaba su madre,
si aun estuviera debiendo alguna cantidad para el
y expresamente, en caso necesario, a los Jueces
historiadora de la familia en la modalidad más tra-
38
Música i poble Actualitat
dicional, el “boca a boca”, las Bandas de Música también daban conciertos en La Alameda, cuando realmente era una alameda, y en Les Pallissetes, unas eras cerca del Pont del Riberet, entre la Avda. de Sant Blai y el rio. Es la zona que enfrenta con la Ronda Sur, donde en la actualidad hay un almacén de materiales de construcción, y que en aquellos días, era uno de los sitios típicos para comer “la mona” en los días de Pascua Notas obligadas: En estas reflexiones no se menciona a les Colles de Xirimiters, tan populares y tan enraizadas con las tradiciones musicales “de calle”. La razón es que, siendo tan importantes como lo son y lo han sido las bandas de música, y pese a que demanden el mismo esfuerzo individual de cada uno de sus componentes, las forman grupos con una organización más sencilla, de pocos miembros, que requieren menos inversión en instrumentos y uniformes, por la que su problemática es totalmente diferente a la del resto de agrupaciones musicales Otro colaborador necesario al que hay que valorar como es de justicia es el “vecino del músico”, par-
NOTAS:
rent participà al Certamen de bandes de Música de
tícipe de los ejercicios de escalas y de las muchas
(1) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-
València, aconseguint el segon premi. La partitura
repeticiones de los pasajes que más se le resisten de
logía de la historia de Bocairent
“Le Timbre d’argent” i 250 pessetes per ser la millor
cada partitura. Sufre cuando el músico “se engan-
Any 1857, 19 de juliol. Data dels estatuts consti-
banda uniformada.
cha” o desafina (el vecino acaba educando su oído
tuents de la Nueva Sociedad Filarmónica de Banda
(Año 1891. 30 de julio. L Música Nova de Bocairent
musical), y se alegra como el mismo músico cuando,
Militar de Bocairent coneguda amb el nom de Músi-
participó en el Certamen de Bandas de Música de
¡por fin!, ve que domina el tema que tanto le costaba
ca Nova. Conté la relació de 29 membres fundadors.
Valencia, consiguiendo el segundo premio con la
interpretar.
(Año 1857. 18 de julio. Fecha de los estatutos cons-
partitura “Le Timbre d’argent”, y 250 pesetas por ser
El vecino, salvo escasa excepciones y casi todas
tituyentes de la nueva Sociedad Filarmónica de Ban-
la banda mejor uniformada)
en grandes ciudades, colabora de buena gana y
da Militar de Bocairent, conocida con el nombre de
(7) ¡Si su padre le viera…!
hasta tiene la sensación de prosperar en el con-
“Música Nova”)
(8) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-
trol del instrumento al mismo ritmo que lo hace el
(2) “Cosme. Ya sabes que estoy completando la ban-
logía de la historia de Bocairent .
“ensayante”. Parte de mi infancia ha tenido como
da y tú me pareces un buen músico, pero eres muy
Any 1924, 24 de maig. Es creà la Unió Musical, fusió
música de fondo la trompeta de un vecino falleci-
joven y no estoy seguro de que no te distraigas con
de la Música Vella o Primitiva i la Música Nova. Diri-
do tempranamente, en “les Casetes del Camp de
otras cosas y pierdas la afición. Si te elijo, ¿serías
gia la banda de música Àngel Bernat Beneyto. Amb
Futbol” y el extraordinario sonido del clarinete de
formal y cumplidor. ¿Podría contar contigo?”
la unió de les dues bandes va arribar la reconciliació
Antonio Calatayud Vañó, cuando vivía a mi lado en
(3) “¡A muerte!”
entre les famílies, la concòrdia en les cases i la sana
la antigua “Plaseta del Pinsà, actual “Tribunal de
(4) ¿Habéis visto a Cosme?.
alegria.
les Aigües”.
(5) ¡Que guapo está y que bien toca..!
(Año 1924, 24 de mayo. Se crea la Unión Musical, fu-
Me dicen que en algunos pueblos, como en Buñol,
(6) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-
sión de la Música Vella o Primitiva y la Música Nova.
han tenido la sensibilidad de dictar normas munici-
logía de la historia de Bocairent .
Dirigía la banda de música Angel Bernat Beneyto.
pales que “prohíben denunciar a los músicos”. No he
Un ejemplo de los muchos certámenes en los que
Con la unión de las dos bandas se alcanzó la recon-
querido comprobarlo pero supongo que es verdad,
participó “La Nova” con notable éxito:
ciliación entre familias, la concordia en las casas y
pero si no fuera así, ¡Qué bonito sería!
Any 1891, 30 de juliol. La Música Nova de Bocai-
la sana alegría.
39
Música i poble Actualitat
El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (IV y final) Por Francisco Díaz Ferrer.
E
l 29 de abril de 1983, en la Sociedad Coral El
el manuscrito en la Biblioteca Nacional.
Micalet, de Valencia, dirigió el estreno de la
Terminamos este comentario haciendo memoria del
obra titulada Andante contemplatiu i Passeig,
tercer concierto en la sala Aeolian de París, el 30 de
del que por aquellos años era director titular de La
mayo de 1907 sobre “Estudios de formas musicales
Armónica de Buñol. Nos referimos a Francisco Ro-
al piano”. Joaquín Nin y Castellanos “embelleció” la
berto Forés Asensi. Además, acompañando a la com-
conferencia con obras de Cabezón, Byrd, Gibbons,
posición de éste, otras cuyos autores eran Manuel
Rossi, Scarlatti, Couperin, Rameau y Händel.
Palau, Salvador Giner, Bedrich Smetana y Giusseppe
Treinta años después, otro compositor invidente,
Verdi.
Joaquín Rodrigo Vidre, publica su obra para piano ti-
Y el 6 de mayo del mismo año, citado anteriormente,
tulada Cinco piezas del siglo XVI. En ella tiene un re-
en el mismo lugar, un programa dedicado a la zar-
cuerdo para Cabezón (a quien corresponde la prime-
zuela, para satisfacción de quienes son aficionados
ra con el nombre de Diferencias sobre el canto del
al teatro lírico español. Ferriz, una vez más, al frente
caballero); la segunda y tercera son sendas Pavanas,
de la Banda Municipal valenciana, hizo que su batuta
cuya música es de carácter cortesano y la vihuela
marcase inteligentemente las notas de lo que habían
el instrumento principal. El autor de las mismas el
escrito en el pentagrama Chueca, José Serrano, Bar-
valenciano Luis de Milán.
bieri, Fernández Caballero, Amadeo Vives y Jerónimo
Así como éste tuvo la protección del Duque de
Jiménez.
Calabria, la siguiente obra la firma Enrique de Val-
El 10 de febrero de 1991, domingo, a las 11:30 de la
derrábano, que estuvo al servicio de los Zúñiga de
mañana, en el Palau de la Música de Valencia, Ferriz
Valladolid. Se trata de la cuarta pieza que incluyó
Sonata, por otra parte –y eso sí-, no sabemos de su
y la Banda Municipal de la citada ciudad, en parte,
Rodrigo: otra Pavana de un autor nacido en Peñaran-
edición por Joaquín Nin con el título que, en caste-
volvieron a recordar el final de lo que fue la clausura
da del Duero, en 1500?, siendo la fecha de su óbito
llano, viene a decir: “Dieciséis sonatas antiguas de
del Certamen de Bandas de Música del año 1969.
desconocida. En 1547 (un año de capital importan-
autores españoles” (Edición de 1925).
Las Tres piezas antiguas españolas, formaban una
cia para España, pues en el mismo nacía Miguel de
Finalmente, Ferriz tuvo un “recuerdo” para su pai-
de las facetas del trabajo de D. José: la de transcribir
Cervantes Saavedra, quien nos dejó “la joya”, el libro
sano, y como tal, nacido en Algemesí (1644), Joan
música. En este caso, de autores españoles de los
de más trascendencia de nuestras letras a nivel uni-
Baptista Cabanilles; el cual vivió algún tiempo en
siglos XVI y XVII.
versal después de la Biblia) publicó Selva de sirenas,
Manises y por último en Valencia, donde falleció el
En primer lugar, en el atril, la composición titulada
de carácter antológico, mezcla de vetustas poesías y
29 de abril de 1712. Organista y clérigo de la cate-
Diferencias sobre el canto del caballero, donde las
canciones castellanas con el deje románico.
dral valentina; su obra para banda Toccata i batalla
canciones y los temas populares constituían, en
La quinta, y última pieza, se titula Fantasía, de Alonso
imperial (sic) es un ejemplo de laboriosidad, de “es-
mayor o menor medida, el “leitmotiv”, transforma-
o Alfonso de Mudarra, que estuvo al servicio de los
clarecer” el contenido del original a un mundo más
do en esas “Diferencias” o “Variaciones”. Su autor,
Duques del Infantado, don Diego Hurtado de Mendo-
cercano, en base a lo musicalmente adaptado, para
Antonio de Cabezón (1510-1565), era ciego, pero
za y de don Íñigo López de Mendoza. Residían ambos
solaz de los melómanos que gozan de ciertas primi-
su “luz interior” patentizaba la notable experiencia
en el palacio de Guadalajara, sitio idóneo de los am-
cias. Don José y la Municipal de Valencia cumplieron
que llamó la atención a Felipe Pedrell, considerando
bientes de mucho señorío musical.
con su misión.
al burgalés como “el Bach español”. La obra escu-
A continuación, la Sonata en re, de Mateo Albéniz
Sesenta años de vida musical es el título de sus
chada en el Palau valenciano responde a lo que se
–en realidad Mateo Antonio Pérez de Albéniz- (Lo-
“Memorias”, que José Ferriz terminó de escribir en
denominó “Composición de música para tecla, arpa
groño, 1765-San Sebastián, 1831), es la obra que sí
Buñol el año 2000 y en esa misma población falleció
y vihuela de Antonio de Cabezón”, impresa por su
merecía el esfuerzo hecho por Ferriz relacionado con
el 6 de enero de 2002 a causa de una disfunción
hijo Hernando, en Madrid, el año 1575, conservando
la transcripción para la Banda Municipal de Valencia;
grave del corazón.
40
Música i poble Actualitat
APÉNDICE
contexto de la sociedad valenciana”.
Con motivo del centenario del nacimiento del maes-
De este “trabajo”, en el que reflexiona sobre lo que
tro José Manuel Izquierdo Romeu –Catarroja, Valen-
todavía es un asunto candente, nos limitamos a des-
cia, el 11 de julio de 1890-, se difundió el programa de
tacar dos párrafos:
mano con los actos que conllevaba dicha efeméride.
“…Pero no ha sido así, ni lo será nunca, si se
José Ferriz, en calidad de mantenedor y como alum-
mantiene esta concepción de la banda, y otros
no que fue de aquél, escribió unas líneas de admi-
países serán (ya lo van siendo) los que orienten
ración hacia su profesor de violín; líneas que literal-
estas agrupaciones hacia el sitio que les corres-
mente reproducimos:
ponde, y puedan desarrollar una auténtica misión
“José Manuel Izquierdo Romeu fue un valencia-
cultural y espiritual…”
no por los cuatro costados. Como director de la
D. José advierte que pasa el tiempo y no se oye la
Orquesta Sinfónica de Valencia realizó una la-
palabra música (1), tanto en la radio como en la te-
bor artística que contribuyó notablemente a la
levisión e incluso en la prensa diaria. Radio Nacional
divulgación de la música sinfónica del repertorio
de España, en frecuencia modulada, creemos que
universal y la de compositores valencianos.
ha subsanado parte de la inquietud mostrada por el
Para mí fue un ídolo; hoy lo recuerdo como un
director algemesiense.
músico de condiciones excepcionales que debió
“…Resulta estremecedor cómo pasan días, se-
desarrollarlas lejos de las precarias posibilida-
manas y hasta meses sin poder encontrar ni oir la
des que Valencia ofrece a sus artistas”.
palabra música (1) en nuestros medios de comu-
En el número extraordinario del Anuario de “La Ar-
nicación; oímos por la mañana transmitir las no-
pocas veces, la palabra cultura, ciencia, univer-
mónica” de Buñol, correspondiente a los años 1977
ticias radiofónicas y, tanto las que van destinadas
sidad, conservatorio, como no sea por motivos de
a 1985, ambos inclusive, se publicó un artículo de
a emisoras nacionales como las de ámbito local,
conflicto de tipo social o económico…”.
D. José Ferriz titulado “Incidencia de la Música en el
raramente mencionan la palabra música, y muy
(1) Pensamos: ¿sería la música clásica?
41
Música i poble Actualitat
“¿Cuánto sabe usted de marimba?” Su construcción, historia y una entrevista exclusiva con la Maestra Keiko Abe.
Por Adilia Yip, Posgraduada en Marimba por el Koninklijk Vlaams Conservatorium de Amberes (Bélgica). Miembro “Duo Antwerp” (Clarinete bajo & Marimba). Directora Artística de “The Bracket Percusion Ensemble”.
A
dilia Yip nos ayuda a conocer un poco más este instrumento. Ha estudiado bajo la dirección del profesor Ludwig Albert durante
su posgrado y actualmente realiza un doctorado en artes musicales, siendo investigadora de proyectos en el Real Conservatorio de Amberes (Bélgica). ¿Qué es la marimba? Marimba significa, literalmente, “La Diosa” en el lenguaje de Guatemala. Es un teclado de madera que pertenece a la familia de la percusión. El sonido es producido por dos partes: las barras de madera y los tubos resonadores metálicos. Las barras de madera son de diferentes anchuras y longitudes y están organizadas igual que las teclas blancas y negras del teclado del piano. Al golpear las barras de madera con mazos de lana, se produce un sonido que es amplificado por los tubos resonadores. Debido a la física acústica del golpe y la resonancia, las barras de marimba son generalmente afinadas a (A = 442Hz) para alcanzar el efecto acústico más satisfactorio. Según los diferentes ni-
¿De dónde viene la marimba?
ba ya no es un nombre nuevo en su diccionario de
veles de calidad, funcionalidad y precio, la marimba
La primera marimba moderna (modelo 350) fue
música. Ha ganado popularidad en los medios de co-
moderna podemos encontrarla en diferentes rangos:
fabricado durante 1918-1925 en EE.UU, Chicago.
municación y salas de conciertos: la alegre melodía
desde el modelo más pequeño de 4 octavas a la más
Aunque los constructores de instrumentos JC Dea-
de un anuncio de la televisión, el dulce coro interpre-
ancha que tenemos hoy en día de 5,5 octavas. A
gan y UG Leedy habían tomado nota en su catálogo
tado por una banda de música, el momento místico
continuación se muestra una tabla de las octavas y
de fábrica que el diseño fue inspirado del xilófono
de una investigación policial, etc., pero ¿alguna vez
rango de tono posibles:
africano, el origen étnico exacto del instrumento si-
ha escuchado composiciones dedicadas a la ma-
gue siendo una controversia. Algunos musicólogos y
rimba? El instrumento puede sonar suave y soñador
42
percusionistas sugieren que la marimba moderna es
como nubes flotando en el cielo, así como también
Número de octavas
Rango de tono
una imitación de los instrumentos latinoamericanos
puede sonar como un potente altavoz de graves que
4
C3 - C7
de Guatemala, algunos dicen que fue desarrollada a
puede agitar su tímpano. Posee una amplia gama de
4 1/3
A2 - C7
partir de los instrumentos gamelanos indonesios, por
posibilidades de sonido para crear diferentes esta-
4 2/3
E2- C7
lo tanto, el verdadero ancestro étnico de la marimba
dos de ánimo, y de hecho, debido a su construcción
moderna sigue siendo un misterio.
especial y la técnica de tocarla, tiene un estilo único
El sonido de la marimba moderna
de música.
Para la mayoría de los amantes de la música, marim-
Una entrevista exclusiva con la señorita Keiko Abe, la
5
C2 - C7
5 1/2
C2 - G7
Música i poble Actualitat
pionera maestra japonesa de marimba nos revelará su creatividad y profundo entusiasmo hacia este su instrumento. ¡En exclusiva! Entrevista con la Maestra Keiko Abe Keiko Abe, nacida en Tokio en abril 1937, ha sido la primera mujer del mundo de la marimba. Es una figura legendaria en la historia de la marimba, a la que ha contribuido como compositora e intérprete, pero lo más importante, es que ha sido una pionera en desarrollar el instrumento y en sus nuevas técnicas de interpretación. A través de su colaboración con la empresa de instrumentos musicales Yamaha, ha desarrollado la marimba moderna de cinco octavas para conciertos y su exclusiva serie de mazos de marimba. Ha compuesto más de 80 obras y al menos 70 encargos, incluidos sus trabajos para marimba solo como Michi, Variaciones sobre Canciones infantiles japonesas, y El sueño de las flores de cerezo. Sus obras se han convertido en el repertorio estándar de
creativo, que sin duda nos hará sentir la inmensa pa-
marimba fuera considerado como un instrumento in-
marimba para los estudiantes y recitales de profe-
sión y la visión detrás de sus creaciones ilimitadas.
dependiente capaz de expresar el arte como el piano o el violín. Creía en todas las posibilidades que tiene,
sionales de todo el mundo. Ha estrenado sus obras en salas de conciertos internacionales y ha cola-
Adilia Yip: Muchas gracias por su tiempo, es para
borado con compositores y músicos de renombre.
mí un placer entrevistarte teniendo en cuenta la
así que empecé con este proyecto.
Un ejemplo fue la Marimba Spiritual para marimba
cantidad de proyectos en los que trabaja: desarro-
Adilia Yip: ¿Cómo surgió la primera idea?
solista y 3 percusionistas, escrito por Minoru Miki
lladora de instrumentos; invención del modelo de
Keiko Abe: La primera idea surgió de mi propia intui-
en 1984, que Abe estrenó con la Nieuwe Slagwek
marimba 6000 YM; arreglista para el Latino Xebec
ción, de mis ideas creativas.
Groep Amsterdam en el Amsterdam Concertgebouw
Trio; encargos de marimba selection; sus propias
Hall. Inspirada en la improvisación y la naturaleza,
composiciones para marimba o improvisaciónes con
Adilia Yip: Usted es la diseñadora principal de la Ma-
sus composiciones combinan la riqueza de matices
Dave Samuels. ..¿Qué proyecto o proyectos le gus-
rimba YM 6000, históricamente hablando. Ha defi-
tonales de la marimba con su estilo musical único y
tan más? ¿Y qué es lo que le motiva para llevarlos
nido el sonido y las técnicas de la marimba que ha
una profunda emoción de alegría.
a cabo?
creado, contribuyendo al mundo de la marimba con
Además de su duro trabajo como compositora, rea-
Keiko Abe: Me gusta arreglar música para conjuntos
sus composiciones innovadoras y ha sido la pionera
lizando giras y grabaciones, Keiko Abe es profesora
de marimba, pero todavía me gusta más compo-
en el desarrollo de la primera marimba de 5 octavas,
en la Gakuen Escuela de Música Toho de Tokyo. En-
ner. La razón por la que estoy haciendo todos estos
¿Cómo surgió el diseño del primer prototipo?
tre sus innumerables premios y reconocimientos, ha
proyectos de música es que quería promocionar la
Keiko Abe: La singularidad de la marimba es su so-
sido la primera mujer en ser elegida en la Percussive
marimba como instrumento independiente. Antes de
nido de tono bajo. Mi idea era ampliar la gama baja
Arts Society Hall of Fame en 1993.
que empezara a componer y recibir encargos para la
de la marimba, para hacer que el sonido estuviera
Me he sentido muy honrada de entrevistarla en mar-
marimba (en 1964 publicó su primer trabajo “Frog”
más lleno y tuviera más rango en los graves. Era una
zo 2013 para hablar de la creatividad en la música
con el editor estadounidense Studio 4 producciones,
exigencia de mi creatividad musical también, por-
de la marimba. La señorita Abe tiene la capacidad
y su primer encargo se publicó en 1962, Suite para
que ofrecía muchas más posibilidades a la hora de
de “fusionar” con su marimba, creando obras que
marimba “Conversation “de Akira Myoshi) la marim-
componer.
reflejan una increíble profundidad de sentimien-
ba sólo era considerada como un instrumento más
to, combinando técnica virtuosa y musicalidad. Su
de percusión con tono musical, nadie la veía como
Adilia Yip: ¿Se basó en conceptos de diseño de un
creatividad es realmente inexplicable verbalmente,
un instrumento solista, que tiene su propia voz en las
instrumento anterior (por ejemplo, la fabricación de
sino como una descripción detallada de su proceso
salas de conciertos de más prestigio. Quería que la
la primera marimba Deagan en América se inspiró
43
Música i poble Actualitat
en el teclado de percusión africana), o fue su propia imaginación la que buscaba este nuevo sonido? Keiko Abe: Fue mi propia imaginación y sobre todo esa búsqueda de un sonido musical que exigía la reforma de la marimba como instrumento. Adilia Yip: ¿Cómo le explica las características especiales de la marimba a los compositores que reciben encargos, que no son ni marimbistas ni percusionistas? ¿Cómo ha podido comunicar sus conceptos artísticos a los compositores durante el proceso de creación? Keiko Abe: Yo pido a los compositores que empleen toda su creatividad musical en la marimba. Sí he
Adilia Yip: Sus composiciones dependen altamente
rápida y directa, espero que la música de la marimba
dado indicaciones a los compositores sobre los
de la improvisación. ¿Podría comentar las caracte-
siempre se centre en la comunicación real en lugar de
aspectos técnicos en un principio, pero creo que si
rísticas de la improvisación y la composición como
en el virtuosismo técnico por su propio bien” .
sólo hubiesen seguido mis indicaciones, no hubie-
proceso creativo?
Adilia Yip
sen podido crear buenas composiciones. Cuando
Keiko Abe: La improvisación es pura música. Es el
adiliayip@yahoo.com.hk
los compositores terminaban sus obras, venían a mi
origen de la composición. Lo que tengo en mí misma
casa y yo interpretaba la composición (a veces sólo
y en mi mente se traduce en sonido y se expresa
unos pocos compases) y las comentaba con ellos,
como la música. La improvisación es dejar que tu
pero hay que tener en cuenta que ellos las habían
voz interior hable, sea oída, y cuando se escribe cal-
trabajado previamente, a ciegas, sin mis explicacio-
culando una notación con precisión y organizando
nes acerca de la reproducción o de las técnicas de
las notas, las ideas, etc., creo que a esto le llamamos
la marimba. Yo aconsejaría a los compositores que
la composición.
no repriman sus energías musicales para expresar lo que quieran con la marimba, que busquen otras
Premio del Percussive Arts Society
posibilidades para reproducir la música o las nue-
A continuación añado un pequeño fragmento del dis-
vas técnicas para la marimba. Las buenas obras del
curso de la entrega de premios del día en el que la
pasado se hicieron por la cooperación conjunta del
señorita Abe aceptó su Premio del Percussive Arts
compositor y del intérprete.
Society Hall of Fame en 1993. “La marimba es muy especial para mí. La escucho con
Adilia Yip: Un tema importante en su composición es
atención para comprender sus múltiples posibilidades.
la naturaleza y la cultura japonesa, ¿es el origen de su
Tengo un gran respeto por la marimba. Cuando toco,
inspiración, o lo que más ha inspirado su creatividad?
tengo un gran deseo de encontrar sus posibilidades
Keiko Abe: Sí, mis obras se inspiran en estas dos ca-
de expresión, sabiendo que a la vez la más hermosa
tegorías: la primera es la naturaleza; tengo la energía
madera proviene de un árbol vivo con su propia his-
de la naturaleza y las creaciones se hacen cuando
toria y experiencia. Es como si la barra de la marimba
estoy sola en la naturaleza. La segunda categoría
respirase como un árbol vivo, y cuando hago música
son las canciones populares. Como las canciones
quiero respirar con ella. Con estos sentimientos pro-
populares tienen la energía que refleja fielmente la
fundos, es muy importante para mí seguir escribien-
vida y la emoción humana, se conectan naturalmen-
do nuevos trabajos y tratar de componer música que
te a mi mundo de la marimba.
explora las posibilidades expresivas y emocionales de la marimba y de transmitir a los oyentes que vienen
Adilia Yip: ¿Cree usted que componer es un proceso
a mis conciertos. Si la composición tiene una forma
intuitivo?
objetiva o explora las posibilidades de improvisación,
Keiko Abe: En mi caso, sin duda lo es.
ya sean tonales o atonales, si es lenta y dispersa o es
44
Música i poble Actualitat
La romanza para guitarra de Salvador Bacarisse Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda Otros músicos se han dado la tarea de cantar, evocar, sugerir, mimetizar España. Lo convencional, lo típico, lo pintoresco, lo populista, lo arbitrario… Han creado una españolería enmarcada en trazos ramplones y vastos o en estilizaciones tan complicadas como incomprensibles. Nada de esto hay en la obra que se estrena. La nutrición del compositor está elegida en las más esenciales primicias andaluzas. Bacarisse nos cuenta su Andalucía con la fiereza de sus acordes disonantes, agridulces y secos, con la alegría contagiosa, con el sorprendente color regional… (Eduardo Lira Espejo).
N
os encontramos en el año del cincuentenario
Aunque se escuchan instrumentos característicos
de la muerte de Salvador Bacarisse, el com-
del folklore español y andaluz como las castañuelas,
de cuatro movimientos.
positor que en principio más prometía de la
la obra evita el casticismo para aproximarse al na-
Mientras el Allegro inicial destaca por sus rasgos
Generación musical del 27. El madrileño ganó por
cionalismo de vanguardia de Noches en los jardines
renacentistas, la Romanza despliega un nostálgico
tres veces el Premio Nacional de Música y provocó
de España de Manuel de Falla.
sentimiento español. El scherzo, muy marcado, re-
un gran escándalo con la obra pianística Heraldos,
cuerda un poco a Joaquín Rodrigo; y el rondó final se
de carácter “politonal”. Aunque las composiciones
El Diccionario de la Real Academia de la Lengua de-
asemeja a una mazurca. La célebre Romanza acierta
anteriores al exilio son de estética variada y clara-
fine la nostalgia como la “pena de verse ausente de
en el tema doliente que puntea la guitarra sobre un
mente progresistas para la época, su producción
la patria o de los deudos o amigos” y la “tristeza me-
pianísimo de las cuerdas. Posteriormente es expues-
posterior no evolucionó. Fue sin duda el principal
lancólica originada por el recuerdo de una dicha per-
to por la orquesta con un color brillante. Ante su es-
perjudicado de la dispersión generacional que oca-
dida”. Cuando Bacarisse compuso la Romanza del
cucha, el ánima se torna melancólica. Entramos en
sionara la Guerra Civil.
Concertino para guitarra expresó de forma sublime
un estado de apacible nostalgia, de añorante quie-
su nostalgia de España. De rasgos clásico-románti-
tud. Sus lentos melismas tocan la fibra de los na-
cos, el Concertino dura unos veinte minutos y consta
cidos por estos lares. Nos reconocemos en ellos…
Durante los años 20 y 30 trabajó intensamente para Unión Radio Madrid, desde donde promovió la música contemporánea. Ya en París trabaja para la Radio Televisión Francesa como productor de programas en español dedicados a la música. Algunas obras de este periodo fueron consecuencia directa de su amistad con eminentes intérpretes, pues su casa parisina fue lugar de encuentro de artistas como Nicanor Zabaleta, Narciso Yepes, Leopoldo Querol y Josefina Salvador. Sus Tres movimientos concertantes para violín, viola, violonchelo y gran orquesta, pasan por ser una de sus obras más interesantes. Bacarisse compuso su Fantasía Andaluza para arpa y orquesta pensando en Nicanor Zabaleta, quien la estrenó en Caracas en 1950 bajo la dirección de Sergiu Celibidache. Un extracto del artículo que sobre el evento escribió el musicólogo chileno Eduardo Lira Espejo en El Nacional de Caracas, abre este Escrito.
45
Música i poble Opinió
Opinió ¿Por qué? Por Pedro Rodríguez Navarro, vicepresidente 1º de la FSMCV.
U
na vez le oí decir a Ángel Asunción que los
más variopintas. Unos porque les gustaba trabajar
nos por demostrarse a sí mismos –e incluso a sus
directivos de las sociedades musicales y de
por los demás…, otros por un amor por su pueblo
familias- que servían para algo más que para sus
la federación estaban en esto por las causas
que los llevaba a hacer cosas como estas…, algu-
grises y tristes vidas como personas anónimas... En algunos casos incluso, porque no había nadie más que tirara del carro, y en otros porque el presidente de la otra sociedad musical del pueblo “no va a ser más que yo”. También se acordó Ángel de que en sus muchos años de vida federal había visto a muchos directivos de aquellos, que malqueridos en sus sociedades musicales, habían pasado por encima de estas para desempeñar cargos en las comarcas o en juntas directivas de la federación, refugio por tanto de frustraciones y de interiorizados “ahora os vais a enterar”. Con la sorna que en ocasiones utiliza, decía también que algunos, unos cuantos también, estaban en esto porque no soportaban estar en sus casas, ni soportaban a sus esposos o esposas, hijos, abuelos y demás familia, sirviéndoles sus tareas directivas para gozar de una libertad imposible en su vida “normal”. Los más, según Ángel, ni siquiera se habían planteado nunca qué puñetas hacían allí, desempeñando cargos y quitándole horas de dedicación a sus empresas, familias, amistades y aficiones. Sencillamente lo hacían porque “tenían que hacerlo”, y punto. Siempre entendí estas palabras de Ángel, e incluso siempre las he compartido. Me sentía además identificado dentro del grupo de los que nunca se había planteado ese “¿por qué estoy aquí?”. Puede parecer imposible pero hasta que no llegó Pepe Almería a ser candidato a la presidencia de la FSMCV no oí a nadie decir “yo estoy en esto porque me gusta”. Y me di cuenta de que yo estaba en esto por lo mismo. Esa fue de las primeras sintonías que tuvimos Pepe y yo. “Estamos aquí porque nos gusta el logro, nos gusta hacer cosas, nos llena ver los resultados de las acciones y omisiones que hacemos, y hemos hecho de este ‘hacer cosas’ el norte de nuestras vi-
46
Música i poble Opinió
das. Y siempre vamos a estar haciendo cosas, aquí si nos dejan y nos sigue motivando, o en cualquier otro sitio.” Y así lo hemos dicho en más de una ocasión. Esta declaración que parece, dicha así, algo personal y único, no lo es tanto. Algunos autores han tratado estos temas y refieren esta actitud ante la vida como un “estado de flujo creativo”, estado que, sorprendámonos, es muy cercano a la felicidad. Y que, personalmente, creo muy cercano al que se produce cuando desempeñan su labor muchísimos de nuestros directivos tanto en sus sociedades musicales como en la estructura de la federación. Os animo a consultar la obra del psicólogo estadounidense Mihály Csíkszentmihályi. Este psicólogo de apellido imposible de pronunciar, ha destacado por su trabajo acerca de la felicidad, la creatividad, el bienestar subjetivo y la diversión, pero es más famoso por su creación de la idea de flujo y por el trabajo que ha realizado durante mucho tiempo acerca de ese tema. Ha escrito muchos libros y más de 120 artículos. El presidente de la Asociación Psicológica Norteamericana, describió a Csíkszentmihályi como el más importante investigador del mundo en el tema de la psicología positiva y es uno de los psicólogos más citados hoy en día en campos diversos de la
que quiere definir, pero utiliza este y no otro tipo de
más compleja. Cuando estamos en flujo, no siempre
psicología y los negocios. En su trabajo, Fluir: La psi-
música, por su componente creador en el momento
nos sentimos felices, porque sentimos sólo lo que es
cología de las experiencias óptimas, el autor esboza
de la interpretación).
relevante para la actividad. La felicidad es una dis-
su teoría de que la gente es más feliz cuando está en
Un aspecto importante que define el autor es que
tracción. Es sólo cuando salimos del flujo, al salir de
un estado de concentración o absorción completa en
para alcanzar un estado de fluir, debe alcanzarse un
una sesión o en momentos de distracción, que po-
la actividad o situación en la que se encuentran y a
estado de equilibrio entre el desafío de la tarea y la
demos sentirnos felices. Sin embargo, a mayor flujo
este estado lo llama “fluir”.
habilidad de quien la realiza. Si la tarea es dema-
que experimentemos en la vida diaria, más probable
Se puede decir que es un estado óptimo de motiva-
siado fácil o demasiado difícil, el fluir no podrá pre-
es que nos sintamos felices en general. Además el
ción intrínseca, en la que la persona está inmersa
sentarse. Este estado también implica una especie
vínculo entre el flujo y la felicidad depende de si la
en lo que está haciendo. Es algo que todos hemos
de atención enfocada. Y en síntesis, el fluir puede
actividad productora de flujo es compleja, si conduce
percibido más de una vez, y se caracteriza por una
describirse como un estado en el que la atención, la
a nuevos desafíos y de esta manera al crecimiento
sensación de gran libertad, gozo, compromiso y ha-
motivación y la situación se encuentran, dando como
personal y cultural.
bilidad, durante la cual las sensaciones temporales
resultado una especie de armonía productiva.
Sé que hay muchas personas que desempeñan
(la hora, la comida, el yo) suelen ignorarse.
“Las personas creativas difieren las unas de las
labores directivas y que están agobiados con la si-
Csíkszentmihályi describe el fluir como “El hecho de
otras en muchos aspectos, pero en uno son unáni-
tuación actual, con los retrasos en los pagos, con
sentirse completamente comprometido con la activi-
mes: todas aman lo que hacen. No es la esperanza
la crisis, con el desempleo, con la situación política
dad por sí misma. El ego desaparece. El tiempo vue-
de lograr fama o riqueza lo que las conduce; en vez
que nos toca sufrir. Pero también creo que esto no
la. Toda acción, movimiento o pensamiento surgen
de eso, es la oportunidad de hacer el trabajo que
es incompatible con las teorías de Mihály Csíks-
inevitablemente de la acción, del movimiento y del
ellas disfrutan haciendo lo que las guía. Debemos
zentmihályi. Centrarse en el trabajo directivo puede
pensamiento previos, es como si estuviéramos to-
asumir que no es lo que ellos hacen lo que cuenta,
permitir más horas de flujo creativo en nuestras
cando jazz. Todo tu ser está allí, y estás aplicando tus
sino cómo lo hacen.”
vidas y con ello a mayor crecimiento personal y
facultades al máximo.” (Resulta curioso que utilice
Es tentador concluir que el flujo creativo y la felici-
cultural. (Y de paso, según estas teorías, estar más
la música de jazz para comparar el estado anímico
dad son la misma cosa; sin embargo, la conexión es
cerca de la felicidad).
47
Música i poble Opinió
Les Societats Musicals i la vertebració del País Valencià Per Xavier Pérez / Alzira. Director de La Veu del País Valencià.
D
es del primer minut del naixement de La Veu
parlava valencià a nivell social, i no cal dir, en els
del País Valencià, l’equip directiu i editorial va
assajos de les bandes, on la convivència, la cultu-
tindre clar que una de les línies mestres del
ra, el saber fer i les bromes formàvem part del món
mitjà seria la vertebració del nostre territori, un terri-
musical valencià.
tori allargat on la gent de Morella no sap què passa a
Les societats musicals, en aquest aspecte, han servit
Saix o els de Villena no saben que Sant Mateu té un
per a vertebrar el País Valencià i perquè es conser-
impressionant patrimoni històric i gastronòmic.
vara la llengua i es transmetera de pares a fills i de
Aquest és el model de País que tenim els valencians,
mestres a alumnes.
agrupats en províncies i dividits entre alacantins,
Així les societats musicals valencianes configuren
valencians i castellonencs. Però excepcionalment
un projecte social, educatiu i artístic sense prece-
des de fa moltissims anys ha existit una eina que ha
dents ni parangó en el món. Una xarxa de masses
vertebrat el País mitjançant la música, els músics i
socials, juntes directives, escoles de música, ban-
L’actual president de la FSMCV, Josep Francesc Al-
les societats musicals. Sense adonar-se, les bandes
des, orquestres i altres grups que reuneixen més de
meria, en una entrevista en La Veu deia el següent
de música “estàvem fent País”, des dels seus faris-
300.000 persones al País Valencià componen actu-
sobre el paper de les societats musicals i la verte-
tols, el seus concerts i com no, des de les escoles
alment aquest moviment associatiu.
bració del nostre País:
de música o la participació en certàmens nacionals
Un moviment associatiu estudiat pels experts de tot
“Crec que la implantació del nostre col·lectiu en el
i internacionals.
el món amb admiració, encara que a casa nostra la
97% dels municipis, sota el meu punt de vista, som
A què en Oriola tots saben que a Bunyol, Llíria, Culle-
sensibilitat, principalment la política, no és la més
un moviment de tipus social, som una realitat social
ra, Alzira, Alberic, Guadassuar, Montserrat, Tavernes,
adequada, sols “ens faltava Wert”.
que dóna l’oportunitat de participació fins al poble
Torrent, Castelló de la Ribera..., hi han grans bandes
Sens dubte un impuls fonamental per a consolidar
més xicotet del nostre territori. A banda d’eixe fe-
de música?
aquest moviment cultural i social va ser el naixement
nomen social, portem una oferta educativa d’ense-
Clar que sí, i és que la família musical es coneix des
de la Federació de Societats Musicals (FSMCV), que
nyament musical a llocs que ni el mateix govern, ni
de Vinaròs a Pilar de la Foradada; tots saben on estan
aglutina més de 500 societats musicals i desenes de
inclús els mateixos ajuntaments serien capaços de
els millors percussionistes, trompetes, flautes… tots
milers de músics, socis, directius…
donar-la. A més a més, jo destacaria que tenim una
saben on estan els millors locals socials, els millors
La FSMCV començà a vertebrar el País Valencià mit-
situació artística que és fruit d’aquesta realitat, pri-
teatres, els millors arxius de partitures. És a dir, les
jançant la creació de les ‘comarcals’, agrupació de
mer social i després educativa; primer en les bandes
societats musicals són una maquinaria de “fer País”.
bandes per comarques que quasi tots els divendres de
com a agrupacions artístiques de més tradició, però
Cal recordar que en plena dictadura de Franco, en
cada mes fan una reunió comarcal per a decidir temes
hui ja hi ha agrupacions de corda, grups instrumen-
les escoles de bàsica s’ensenyava la gramàtica
i per a reivindicar coses. Però ara, més que mai, es
tals o cors que donen una oferta artística perquè la
‘en español’, però quan s’acabava l’escola, molts
reivindica un millor finançament d’escoles i bandes.
gent puga gaudir del plaer d’interpretar música”.
xiquets i xiquetes anaven a l’Acadèmia a aprendre
Una pregunta a l’aire: Si no existiren les societats
En aquesta resposta queda clara la importància i
solfeig i tocar un instrument en valencià.
musicals i les seues escoles i centres, qui estudiaria
transcendència de les societats musicals al País
L’acadèmia, tal vegada, era un dels pocs llocs on es
música al País Valencià?
Valencià. Ara sols falta que els governants ho tinguen clar, perquè els músics ho tenim clar, però dubtem molt de la voluntat política dels responsables culturals de la Generalitat. Però cal ser optimista i treballar per la nostra música, compositors, músics i per l’harmonia entre tota família musical valenciana.
48
Música i poble Comarques
Camp de Morvedre Canet d’En Berenguer se llenó de música comarcal Enric Campos, recibió su especial homenaje en la Trobada
M
iles de personas llenaron la tarde del sá· bado 12 de octubre las calles de Canet d’En Berenguer. Se trataba de la Trobada
Comarcal de Bandes de Música del Camp de Mor· vedre. Un encuentro de doce bandas con sus juntas directivas y los músicos que mostraron su mejor cara a la sociedad más inmediata. El trabajo y el im· pulso de las sociedades musicales en defensa de la cultura y la historia propias quedó constatado en uno de los encuentros más multitudinario de los últimos años. La presidenta de la FSMCV de la comarca del Camp de Morvedre, Fina Gómez, destacó en su parlamento la labor de cada músico en su compromiso diario por mejorar, desarrollar e incrementar su aprendizaje. En
más implicación no solamente en dotaciones econó·
más allá de los planteamientos de las sociedades e
este sentido la presidenta ensalzó la creación de la
micas sino también material y dotacional.
incluso afirmó que incrementarían las ayudas para
Banda Comarcal, una experiencia innovadora que se
“Somos conscientes de la situación de crisis eco-
las bandas. Por su parte la presidenta de la banda
desarrolló el pasado mes de abril y en la que partici·
nómica que vivimos y no exigimos aumentos en las
anfitriona, Ana Sánchez Escobar, agradeció la pre·
paron decenas de músicos y directores comprome·
dotaciones para nuestras sociedades; pero aporta-
sencia de las bandas en Canet y ensalzó la enorme
tidos con la música.
ciones materiales o contrataciones para las bandas
participación lograda en el evento.
Entre los aspectos destacados del ejercicio anual
en fiestas y celebraciones locales serían elementos
El encuentro comarcal sirvió también para reconocer
que está apunto de concluir, Fina Gómez planteó
fundamentales para obtener recursos económicos
la labor de todos y cada uno de los músicos que han
ante las autoridades locales y comarcales la nece·
para nuestras sociedades musicales” afirmaba la
cursado sus estudios en el conservatorio de grado
sidad de seguir comprometidos con la música de
presidenta comarcal en el encuentro de las socie·
medio y superior. Además se reconoció la labor de la
base. Las escuelas de música generan centenares
dades musicales del Camp de Morvedre. Ante este
Unió Musical de Quartell por su segundo premio en
de puestos de trabajo y son la base del futuro mu·
planteamiento, el alcalde de Canet d’En Berenguer,
la sección segunda del Certamen de la Diputación de
sical de la comarca por lo que Fina Gómez reclamó
Leandro Benito, se comprometió a llegar mucho
Valencia de 2013 así como la celebración de los 30 años de la Unió Musical d’Algímia que culminará su aniversario en diciembre con un concierto especial en el Palau de la Música. Las doce bandas de música del Camp de Morvedre rindieron un sentido homenaje a Enric Campos, el que fuera presidente comarcal que falleció a prin· cipios de 2013. El encuentro musical de Canet logró no sólo llenar de música cada rincón de esta loca· lidad sino también entusiasmar a los más jóvenes. Los recién estrenados en sus bandas vieron con en· tusiasmo cómo las creaciones de cuatro bandas se unían bajo la batuta de un único director y pudieron disfrutar del evento.
49
Música i poble Comarques
Horta Nord La Societat Musical d’Alboraia va acollir les III Jornades Comarcals de l’Horta Nord Van tindre lloc els dies 21 i 22 de setembre amb un ampli ventall d’activitats.
E
ls dies 21 i 22 de setembre va tindre lloc a Alboraia, patrocinat per la Federació de So· cietats Musicals de la Comunitat Valenciana,
comarca de l’Horta Nord, i organitzat per la Societat Musical d’Alboraia, amb la col·laboració de l’Ajunta· ment, la Tercera Jornada Comarcal, dirigida bàsica· ment a músics i directius de societats musicals, en el seu vessant participatiu, però oberta al públic en general amb entrada lliure com a espectadors a tots aquells actes que, per ubicació i característiques, així ho permetien. Els membres de la Societat Musical d’Alboraya, com amfitriona d’estes jornades, es van plantejar la possibilitat d’incloure activitats no habituals i que, prenent el concepte més ampli de Societat Musical, pugueren donar entrada a altres col·lectius a les ac· tivitats musicals integrades en les nostres Societats. Així, després de l’obertura de les Jornades per part del president comarcal de la FSMCV, Joan Bocane· gra, van començar les activitats. Dins el programa va tindre espai una activitat des· tinada a percussionistes, de la mà de Joel Paez González, percussionista cubà de projecció inter· nacional i ampli currículum com a instrumentista i col·laborador d’importants grups nacionals, profes· sor de les escoles Berklee i Abpdrums a València i amb una discografia de més de 90 gravacions. Junt als alumnes, que van gaudir col·laborant en la seua actuació, va fer vibrar a ritme llatí a instrumentistes i aficionats que vam tindre la sort de poder gaudir de l’espectacle. També la música tradicional i els seus instruments va tindre el seu espai a estes jornades. Josep Juste,
geogràfic de la mà de dits instruments amb la co·
Les activitats van prosseguir a la vesprada amb
professor de dolçaina, estudiós del folklore regional,
laboració de Paco Lucas, Josep Carretero i Vicente
dos noves activitats. En este cas va ser Ricado
i col·laborador habitual de grups de danses, va mos·
Borrás, que li van recolzar amb la seua interpretació
Casañ Dolz, professor del Conservatori de Castelló
trar el seu ampli repertori d’instruments folklòrics
a les cordes i percussió, i l’esplèndida veu de Sabina
de trompeta natural i intèrpret internacional d’este
valencians, alhora que feia un recorregut històric i
Vidal arredonint una agradable sessió.
instrument, col·laborador habitual en activitats rela·
50
Música i poble Comarques
cionades amb la música barroca, i la seua interpre· tació amb instruments característics, qui va il·lustrar el públic amb les peculiaritats que emboliquen eixe específic món musical, mostrant així mateix diversos instruments i la seua història i evolució, podent els trompetistes participants experimentar en directe el treball amb els mateixos. Per la seua banda, Elena de la Mercé i Miquel Ramon, dos personatges destacats de la lírica internacional, acompanyats pel pianista Ross Craigmile, van fer disfrutar als nombrosos coralistes i aficionats par· ticipants amb la realització d’exercicis pràctics i ex· plicacions teòriques dirigides a l’aprenentatge d’un millor aprofitament de les qualitats vocals pròpies. Les jornades van finalitzar diumenge amb tres úl· times activitats. En un taller menys convencional si és possible, Daniel Flors, professor de guitarra, harmonia moderna i ensemble en el Berklee College of Music a València i formador a nivell internacio· nal, amb la seua guitarra elèctrica i el seu bon fer va enlluernar els alumnes i públic que van acudir a l’activitat i van poder gaudir d’una ocasió única per a aprendre d’un gran professional amb una completa trajectòria formativa que comprèn des del jazz més
Finalment, la conferència col·loqui sobre utilitat pú·
les societats musicals i la transcendència que la De·
contemporani a la composició simfònica.
blica dirigida a directius de societats musicals, va
claració d’Entitat d’Utilitat Pública pot tindre en un
En el taller de reflexió oral, Josep Manuel Gil Ba·
estar a càrrec de Luis Vidal, tresorer de la Junta Di·
moment tan complex com el que vivim actualment,
quero, llicenciat en Filosofia i Lletres i persona amb
rectiva de la FSMCV.
dos temes que, com a directius, ens afecten en gran
ampla experiència en el món del teatre, el cine i la
Vidal, amb la claredat a què ens té acostumats i des
manera.
televisió, tant com actor com director i com a profes·
de l’escrupolós respecte a la legalitat i el gran sen·
Confiem en que, com poc, les activitats no hagen
sor, va centrar el seu taller en exercicis i tècniques
timent de pertinença a este col·lectiu de membres
defraudat a aquells que han pogut participar en elles
encaminats a aconseguir una desinhibició que facil·
de societats musicals, ens va posar en antecedents
i, com vulguerem, hagen sigut una experiència enri·
lite l’expressió oral en públic.
de la normativa actual sobre l’exempció d’IVA per a
quidora que hagen disfrutat realment.
51
Música i poble Comarques
El CAM de Montcada constituye la comisión de honor de su centenario
E
l Centro Artístico Musical de Montcada ha
de esta gran efeméride”. Medina también anunció
constituido la Comisión de Honor con motivo
que el tema principal de las próximas fiestas patro·
del primer centenario de la banda. Una enti·
nales irá dedicado a la centenaria sociedad, y apuntó
dad que ha sido el eje vertebrador de la ciudad des·
que “con ayuda de la Diputación de Valencia se re-
de sus inicios, convirtiéndose en punto de encuentro
habilitará parte del local social”.
de la música y la cultura durante décadas. La comi·
El primero de los actos, que supuso el punto de
sión está formada por el alcalde Juan José Medina,
partida de las celebraciones, tuvo lugar el 15 de no·
el presidente de la entidad, Vicente Picó, además del
viembre, víspera del concierto de Santa Cecilia. En
concejal de cultura, el actual director de la banda
ese acto se presentaron las actividades y conciertos
y también hijos de directores que han pasado por
extraordinarios que la comisión ha organizado para
rente en el local social, como los primeros premios
la sociedad musical, a los que se suman miembros
los próximos meses, además de exponer una recopi·
obtenidos en el Certamen Internacional de Bandas
de la junta directiva actual y representantes de las
lación de imágenes desde los inicios de la formación
de Música del Ayuntamiento de Valencia en los años
comisiones de baile y teatro.
hasta la actualidad.
1947, 1957, 1965, 1990, 1996 y 2009. Músicos de
Durante esta primera sesión, el alcalde manifestó “el
Cabe apuntar que la banda fue fundada como socie·
la talla de Manuel Palau, Manuel Gimeno, Rafael Ala·
compromiso y respaldo del consistorio con entidad”
dad en 1914 para amparar a la banda de música que
bort, Pablo Sánchez Torrella o Francisco Fort Fenollo·
además de añadir que “será un año de celebración
existía en Montcada desde el siglo XIX. Numerosos
sa entre otros han sido directores del Centro Artístico
abierto al municipio donde todos seremos partícipes
diplomas y reconocimientos ocupan un lugar prefe·
Musical de Montcada.
Èxit del concert d’estiu del CAM de Foios
E
l passat més d’agost el Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios va celebrar la 14 edició del Concert d’estiu. Allò que va començar com
a un concert que oferien els músics professionals de la nostra població quan tornaven a aquesta durant l’estiu, ha arribat a involucrar a més i més músics cada any i a convertir-se en tot un esdeveniment per al poble de Foios. Enguany el concert es va convertir en realitat en tres concerts. El divendres 9 d’agost per la vespra· da es va realitzar un concert per al públic infantil al que es va interpretar l’obertura Banditenstreiche de Von Suppé i Pere i el llop de Serguei Prokofiev. Per aquesta peça es va comptar amb la magnífica narra· ció de Patrícia Barrachina i els músics van tocar amb caretes dels personatges al que representava el seu instrument dins del conte. El concert principal va tindre lloc el dissabte 10
nombre d’aficionats. Al concert del dia 10 la primera
L’orquestra del C.A.M. de Foios ens va oferir una
d’agost per la nit, però com les entrades (gratuïtes)
part va ser el mateix concert que es va oferir per
gran interpretació d’aquest ballet que va delectar
per aquest concert es van acabar ràpidament es
als xiquets. En la segona part es van interpretar una
a tots els assistents. La direcció de l’orquestra va
va obrir al públic l’assaig general que es realitzà el
selecció d’alguns dels moviments del ballet Romeu i
anar a càrrec del reconegut director de Foios, Miquel
divendres 9 per la nit, i al que va assistir un gran
Julieta també de Prokofiev.
Rodrigo Tamarit.
52
Música i poble Comarques
Serra gaudeix un any més de la sarsuela Amb el tradicional festival de sarsuela, es va donar inici a les festes de la localitat
L
a Societat Musical La Primitiva de Serra va ce· lebrar el XVI festival de la Sarsuela, un dels ac· tes més tradicionals d’aquesta societat i que
significa l’inici de les festes estivals de la localitat. El passat 27 de juliol Serra va acollir una nova edició d’aquest festival, però en aquest any va ser espe· cial donat que la primera part estigué dedicada al primer premi i menció d’honor aconseguit al recent Certamen Provincial de Bandes de Música de Valèn· cia, deixant per a la segona part una amplia selecció de sarsueles. Però La Primitiva no estigué a soles damunt l’escenari, va acompanyar a les veus de Mª Carmen Fortea i Javier Palacios, que varen fer gaudir al nombrós públic assistent que omplia la plaça de les antigues escoles de la localitat. Les peces que formaren la primera part del concert foren les obres interpretades per la banda al Cer· tamen Provincial: el pasdoble A la lluna de Navarra composat per Hugo Chinesta amb motiu del XV aniversari de la Casa de la Comunitat Valenciana a Navarra; després Viatge Hispà de l’edetà J.M. Gómez de Edeta, una successiò de ritmes populars de cada regió espanyola, peça obligada de la quarta secció; i per a concloure la peça lliure, Jericho de Bert Ap· permont, traducció musical del llibre de Josué que conta la conquista d’aquesta ciutat per part dels is· raelites. I ja després d’un breu descans va començar la sego· na part i en la que es varen poder sentir les peces del gènere que donen nom a aquest festival. La primera
La Primitiva de Serra, Cielo andaluz de l’aragonés
sarsuela La tempranica. El concert va finalitzar amb
obra va ser el pasdoble de Las leandras, interpre·
Pascual Marquina. Després tornarem a escoltar la
les interpretacions de l’Himne de Serra i l’Himne Re-
tat per La Primitiva de Serra. La segona peça de la
veu de la soprano Mª Carmen Fortea amb la peça En
gional de València.
sarsuela El barberillo de Lavapiés, concretament la
un país de fàbula de la sarsuela de La tabernera del
Tot el programa va agradar molt al públic assistent
Cançó de Paloma, cantada per la soprano Mª Carmen
puerto de Pablo Sorozábal. I després, de la mateixa
que va reconèixer amb els seus aplaudiments el bon
Fortea, cantant que ha participat en moltes edicions
sarsuela, el fragment No puede ser amb la veu de
treball fet per La Primitiva de Serra i els dos cantants
d’aquest mateix festival. En la tercera peça va ser el
Javier Palacios. I per a concloure el programa oficial
convidats. Ara ja només queda esperar a l’any que
moment d’escoltar a Javier Palacios, aquest tenor no
els dos solistes varen cantar El dúo de la africana.
ve per juliol quan la plaça de les Antigues escoles
havia cantat mai en aquest festival i acabà agradant
Tal va ser de bo el concert que els cantants varen
s’ompli de nou per a escoltar a La Primitiva de Serra
molt al públic, amb la jota de la sarsuela El trust de
oferir dos bises. El primer el duo i pasdoble de la
acompanyant a dos gran veus oferint un ampli reper·
los tenorios.
sarsuela El gato montés interpretada per La Primitiva
tori de sarsuela; però encara queda molt de treball
La segona part continuà en un nou pasdoble inter·
de Serra i cantada per Mª Carmen Fortea i Javier
que de segur esta banda va a fer en tot el seu esforç
pretat per la banda de música de la Societat Musical
Palacios. I l’últim bis, el temps de El zapateado de la
que demostren en cada actuació.
53
Música i poble Comarques
Horta Sud Anna López Ortega Espectacular encuentro de orquestas La comarca Horta Sud, dentro de las actividades programadas para 2013, celebró el 10 de noviembre en el Auditori Tama de Aldaia, el VIII Encuentro de Jóvenes Orquestas en el que participaron nueve formaciones.
A
las diez de la mañana y como estaba pre·
Silla, Orquestra Simfònica L’Artesana de Catarroja,
terpretativa que se está logrando en las orquestas,
visto dio comienzo el acto, de la mano del
Jove Orquestra Unió Musical de Mislata, Jove Or·
agradeciendo a las casas de instrumentos la gran
presentador Sergio Asunción quien en su
questra de la Unió Musical de Alaquàs, Orquestra
colaboración que mantienen con la comarca y sus
primera alocución hizo un breve repaso de lo que la
L’Amistat de Quart de Poblet y la Orquestra Jove de
actividades”.
comarca Horta Sud había realizado a lo largo de este
la Unión Musical de Aldaia, todo ello con la participa·
Tras la actuación de la última orquesta el presenta·
año, destacando la XIV Trobada Solidària de Bandes
ción de más de 435 músicos.
dor invitó a la alcaldesa de Aldaia, Carmen Jávega, a
Juvenils y su repercusión, con la aportación de mil
Al acto asistieron la corporación y alcaldesa de Al·
clausurar la Trobada, quien en su intervención desta·
cuatrocientos veintiocho kilos de alimentos no pe·
daia y representantes de los Ayuntamientos de Quart
có la gran tarea que realizan los músicos y la calidad
recederos por parte de los más de mil doscientos
de Poblet, Albal, Alaquàs, Manises y Silla. Por parte
interpretativa que se ha dado en este encuentro.
músicos participantes al Banco de Alimentos del Ba·
de la FSMCV estuvo presente el tesorero Luis Vidal,
Para finalizar, se procedió a la entrega de placas
rrio del Cristo.
el presidente comarcal Rafael Pérez Rodríguez y la
conmemorativas y al sorteo de los cinco instrumen·
A continuación dio a conocer las orquestas que
Junta de Gobierno, así como presidentes, directores
tos, donados por Consolat de Mar y Unión Musical
participaban en la VIII Trobada de Joves Orquestras:
de las distintas sociedades musicales de la comarca
Española.
Orquestra Filarmònica Ciutat de Manises, Orquesta
y más de ochocientos espectadores.
Desde estas líneas el presidente comarcal quiere
Joven de la Sociedad Juventud Musical de Albal,
Desde la comarca Horta Sud se quiere felicitar “en
“agradecer la extraordinaria organización de la Jun-
Orquestra Simfònica de la Societat Musical L’Om de
primer lugar a los músicos por el esfuerzo que están
ta de Gobierno Comarcal y su trayectoria de activida-
Picassent, Jove Orquestra Simfònica de la Lírica de
realizando, prueba de ello es la excelente calidad in-
des desarrolladas en la comarca”.
54
Música i poble Comarques
L’Amistat premia al director Llorenç Mendoza
L
’Agrupació Musical L’Amistat ha concedit el IX
da de la primera secció en el Certamen de València
Premi Amics de l’Amistat al director Llorenç
d’enguany, on la centenària banda de Quart va obtin·
Mendoza i Ruiz, en reconeixement al treball
dre el Tercer Premi. Durant el concert també es van
que va realitzar al davant de la banda simfònica
tocar els pasdobles Rosalina (R. Talens), i L’Amistat
entre el 2001 i el 2005. L’acte de lliurament es va
(F. Ferran), l’obertura Ross Roy (J. Haan) i el Danzón
celebrar el 5 d’octubre, en l’Auditori Molí de Vila de
nº 2 (A. Márquez).
Quart de Poblet. L’acte el van presentar la periodista
Llorenç Mendoza
Ana Navarro Sanmartín i el músic Chemi Osuna, que
Llorenç Mendoza (Paiporta,1964) és llicenciat pel
van repassar l’àmplia trajectòria del director llorejat.
Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo”
Van assistir destacats personatges del món musical
de València en l’especialitat de clarinet. Ha dirigit en
valencià, com el director Eduardo Cifre i el president
Espanya, França, Itàlia, Holanda, Alemanya i els Es·
d’honor de la FSMCV, Ángel Asunción. El premi el va
tats Units.
entregar el president de la societat, Cristóbal Mora.
En l’actualitat és professor en el Conservatori Pro·
La Banda Simfònica de “L’Amistat”, dirigida pel seu
fessional de Música “Mestre Tàrrega” de Castelló i
director actual, José Onofre Díez Monzó, va interpre·
director del “Centro Musical Paternense”, de Pater·
tar Variacions Iròniques (F. A. Bort). Fou l’obra obliga·
na.
Recta final de Santa Cecilia en la Artística Manisense
C
on el concierto del domingo 24 de noviembre finalizaron los actos en honor a la Patrona de la Música, que durante un mes se han de·
sarrollado en nuestra sociedad musical y que han sido seguidos por numerosos aficionados que no han fallado a ningún evento de los programados. En la primera parte actuó la orquesta y al frente de ella Vicente Enguídanos Barea que eligió Dance Suite for String Orchestra de W. A. Mozart. El conjunto de juveniles, al que se incorporaron siete nuevos músi· cos, recibió una mención pública de aplausos tras su fantástica interpretación. En el entreacto las Clavariesas de la Música apro· vecharon para homenajear a personas o entidades afectas a La Artística Manisense y que de algún
tre ellos algunos menos jóvenes procedentes de las
Manisense tan alto no está de más, por lo que nues·
modo contribuyen a favor de nuestra sociedad. Este
clases de adultos), respondieron de manera excep·
tro aplauso duró el tiempo merecido.
año el premiado fue Muebles Moreno. El galardón,
cional a la batuta del director Jesús Jareño González,
Fue en el vestíbulo donde más se renovaron las
de manos de la presidenta, Amparo Miquel, fue re·
quien colocó en los atriles Xàbia (Pasodoble) de S.
felicitaciones a los jóvenes que se incorporaron a
cogido en representación de Muebles Moreno por
Salvá, Free World Fantasy y The blues factory, ambas
la orquesta y banda juveniles y se destacaron los
el veterano músico Jesús Alcacar (miembro de esta
de Jacob de Haan.
parabienes a todos los mayores que, superando el
familia) quien se hizo cargo del socarrat y el perga·
Siempre podemos caer en la pasión humana de ala·
periodo de solfeo, han conseguido que la ilusión con
mino con el acta, recibiendo un cordial aplauso.
bar nuestro alrededor, en este caso a nuestros mú·
la que estudiaban les lleve al puesto que tenían es·
No decepcionó la banda juvenil, que tras aumentar
sicos pero, sinceramente, el reconocer una vez más
perándoles. Enhorabuena a todos.
su número con la incorporación de 17 miembros (en·
cómo consiguieron dejar el pabellón de la Artística
Luis Montesinos García
55
Música i poble Comarques
Mucha actividad en La Artística Manisense
D
el mes de junio destacó el viaje que reali·
Coro Juvenil y parte de nuestra banda titular nos
zó La Artística Manisense a Alcázar de San
satisfacen los comentarios que el respetable hacía
Juan, con enorme contento para el cronista
al salir del Auditorio, lo que nos llena de orgullo a
de la Sociedad Musical al ser su pueblo natal. Un
quienes estamos desde el principio gozando una y
viaje que nuestros músicos aprovecharon conjunta·
otra vez de esta maravilla.
mente con los de la ciudad manchega para tributar
Octubre llegó con un acontecimiento digno de men·
un homenaje (dicen merecido) a Luis Montesinos y
ción: el Ayuntamiento de Manises otorgó el premio
que éste recibió con gran emoción. Durante el con·
9 de octubre a una persona muy querida en la enti·
cierto, estructurado en dos partes, la Delegada de
dad como es su presidente Ernesto Chenoll, persona
Cultura elogió a Luis por haber conseguido crear un
entusiasta con la música. El acto, celebrado el día
puente musical entre Alcázar y Manises, mostrando
3, reunió a un gran número de vecinos que apro·
su amor por ambas ciudades. En el intermedio el ho·
vecharon el momento para testimoniar al amigo Er·
menajeado recibió un bonito cuadro dedicado por las
nesto su afecto por el valioso galardón, consistente
dos bandas, otro con su agrupación manisera y una
en un bonito plato de reflejo metálico que recibió de
placa de agradecimiento por su altruista labor desde
manos de la máxima autoridad local. Enhorabuena
su fundación de La Manisense en el año 1968.
y que disfrutes muchos años al frente del timón de
Durante el mes de septiembre se ofreció el musi·
nuestra sociedad.
cal Oz con un éxito extraordinario a pesar de que
La banda titular clausuró el acto con un corto pero
J. Serrano. Los aplausos fueron muy efusivos tanto
algunos componentes del elenco eran neófitos en la
selecto programa elegido por el director Pere Vicente
para el homenajeado como para nuestros músicos.
materia. Y en cuanto al fondo musical a cargo del
Alamá con piezas de Adam Ferrero, Gómez de Val y
Luis Montesinos García
44 Festival de bandes de Quart de Poblet
L
a Agrupació Musical L’Amistat interpretó, el domingo 1 de septiembre, en el XLIV Festival de Bandes de Música de Quart de Poblet, la
obra obligada del reciente Certamen de Bandas de Música de la “Fira de Juliol”, en el que obtuvo el ter· cer premio de la primera sección. La ejecución de la obra, Variacions Iròniques, de Francisco Bort, fue acogida con un gran aplauso por parte del público asistente, que felicitó a los músicos por el importante premio obtenido en Valencia. La centenaria sociedad de Quart de Poblet, dirigida por José Onofre Díez Monzó, también interpretó el pasodoble Festers de Sant Miquel, del querido maes· tro Esteban Esteve, director de la banda durante 27 años, y el Danzón nº 2, del mexicano Arturo Márquez. La banda invitada fue la Societat Unió Musical de Sueca, dirigida por Miguel Ángel Ferrando, que in· terpretó el pasodoble Ponce (J. J. Porlán), La Reina mora (J. Serrano), y Orient Express, de Philip Sparke.
Cristóbal Mora, agradeció a los músicos el enorme
les animó a seguir trabajando para conquistar nue·
En el transcurso del acto, el presidente de l’Amistat,
esfuerzo realizado para participar en el Certamen y
vas metas.
56
Música i poble Comarques
La Foia de Castalla Rubén Zapater, músico de la Sociedad Musical Ruperto Chapí de Villena, premiado en Polonia A Rubén le otorgaron el primer premio del Concurso de interpretación de trompeta.
E
l joven músico de la Sociedad Musical Ruperto Chapí y trompeta de la misma, Rubén Zapa· ter ha ganado el primer premio en la Primera
Conferencia Internacional de Trompeta celebrada en el Conservatorio de la ciudad polaca de Lodz durante los días 22 a 25 de octubre de 2013. Rubén asistió a esta Conferencia Internacional de Trompeta en la que participaron los profesores Ri· chard Stoelzel (USA), José Chafer Mompo (España), Matthias Kamps (Alemania), Piotr Wojtasik (Polonia), Igor Cecocho (Polonia), Slawomir Cichor (Polonia) y Konrad Boninski (Polonia). Las conferencias abordaron aspectos como métodos de estudio, la trompeta a lo largo de la historia, la trompeta en el jazz, ansiedad y miedo escénico,... y también clases individuales con los distintos pro· fesores. Además, todas las noches se realizaban conciertos ofrecidos por lo propios profesores. Un encuentro al que asistieron cerca de 100 alumnos de Polonia, Estados Unidos, Hungría, Rumania, Ale· mania y España. De forma paralela a la conferencia, había programa· do un Concurso a nivel internacional. A la primera fase, en la que había que interpretar una obra obli· gada para trompeta sola compuesta especialmente para este concurso, se presentaron un total de 18 trompetistas. A la fase final llegaron 7 alumnos, in·
Para él ha sido una semana fantástica, una experien·
Bajo la dirección del maestro Damián Molina Bene·
terpretando cada uno su obra de libre elección, tam·
cia muy positiva con todos los profesores y compa·
yto, la Sociedad Musical Ruperto Chapí de Villena
bién para trompeta sola. El jurado estaba compuesto
ñeros y, sin duda, una oportunidad para avanzar en
interpretó una selección de pasodobles y marchas
por 7 miembros, entre ellos el compositor de la obra
sus estudios.
de los compositores Antonio Guillén Posteguillo,
obligada. A Rubén le otorgaron el primer premio del
Francisco Hernández Marín
Paco Cherro, Ignacio García Soriano, Gaspar A. Torto· sa Urrea, J. Antonio Soriano Sánchez, Antonio Milán
Concurso de interpretación de trompeta. El segundo puesto fue también para un español: Joaquín Molina.
Concierto benéfico en Villena
Juan, Oscar Navarro González, Pau Verdú Fernández,
Rubén, igual que Joaquín, estudia el grado superior
Por otra parte, la Asociación Comarcal de Afectados
Francisco Valor Llorens, Camilo Pérez Laporta, Juan
de música en Murcia y es alumno del profesor José
por Cáncer de Villena (APAC) celebró el pasado 14
Sanjuán Rodrigo y el mencionado Damián Molina.
Chafer en el Conservatorio Superior de Música de
de agosto un Concierto Benéfico de Música Festera
Un concierto al que asistió numeroso público y que
Murcia. Rubén es profesor de trompeta en la Escue·
con el objetivo de recaudar fondos para sufragar sus
contó también con la colaboración de los autores y
la de Música de la Sociedad Musical Ruperto Chapí.
actividades.
editores de la SGAE.
57
Música i poble Comarques
Marina Alta La Agrupación Musical de Teulada celebra Santa Cecilia y su 40 aniversario La Agrupación Musical Cultural de Teulada finalizó la celebración de los actos de Santa Cecilia y la conmemoración de su 40 Aniversario el fin de semana del 17 de noviembre.
L
a valoración es muy positiva, con gran afluen· cia de público en todos los actos progra· mados. El primer fin de semana, 9 y 10 de
noviembre, con el concierto de solistas y música de cámara, fue de muy buena calidad de todos sus in· tegrantes así como el III Concurso de Jóvenes Intér· pretes, en el que resultó ganador del primer premio Angel Buigues Andrés. El segundo fin de semana de actos empezaba el viernes 15 de noviembre con la actuación de la Ban· da Juvenil de la AMCT y la colaboración del grupo de Teatre de Teulada, acto que transmitió a todos los asistentes gran expectación. El sábado 16 fue el turno para la Agrupación Musical Cultural de Teulada en el Auditorio Teulada-Moraira, que actuó frente a un numeroso público, entre los cuales se encontraban directores y presidentes que habían formado parte de estos 40 años. La forma·
Mengual, que fuera presidente de la AMCT así como
ción interpretó en la primera parte obras de Beetho·
director de la banda durante un tiempo, además de
ven, Egmont o del director de la AMCT Rafael Pas·
ser músico.
cual, Fantasía per a trompes i banda simfònica, en
Continuó la segunda parte del concierto con la inter·
la cual actuaron como solistas Mar Castro y Paqui
pretación de Praise Jerusalem de A. Reed, obra que
Ivars. Para finalizar la primera parte, Jorge Oliver
recibió un caluroso aplauso de todos los asistentes,
como solista interpretó el Concierto para trompeta
ya que en la parte final de la obra aparecieron un
de V. Brandt.
grupo de metales de trompetas y trombones en las
En el intermedio se dio la bienvenida a los nuevos
escaleras laterales del auditorio, haciendo unas lla·
músicos que formarán parte de la banda: Kymberly
madas como respuesta a la pieza musical que inter·
por el 40 aniversario y como recuerdo de éste, obse·
Harris (violonchelo), Natalia Ortiz (fagot), María An·
pretaba la banda en el escenario.
quió a la banda con la grabación del concierto.
drés (violoncelo) y María García (saxofón) y se en·
A continuación el presidente de la Agrupación Musi·
Para finalizar el acto sonó el Canto a Santa Cecilia,
tregaron los premios del III Concurso de Jóvenes
cal Cultural de Teulada, Ximo Vallés, se dirigió al pú·
interpretado por los componentes de la banda juve·
Intépretes. Además, el pin de oro, que conmemora
blico asistente, agradeciendo su dedicación a todas
nil.
la finalización de estudios superiores, fue para Jorge
las personas que durante estos 40 años han formado
Ya el domingo 17 de noviembre, tuvo lugar la reco·
Oliver y el pin de plata, por finalizar el grado medio
o forman parte de la banda, directivos, directores,
gida de los nuevos músicos y la celebración de la
recayó en Oscar Fullana.
presidentes, músicos.
misa en Honor a Santa Cecilia, cantada por la Coral
El premio “Vicente Más” 2013, máximo galardón
Por su parte, el alcalde, Antoni Joan Bertomeu tam·
Teuladina, a la cual asistieron la madrina Vicenta
de la agrupación, fue concedido a Salvador Oliver
bién tuvo unas palabras para felicitar a la Agrupación
Mari Morell y la corporación municipal.
58
Música i poble Comarques
La banda juvenil de l’Ateneu de La Vila Joiosa guanya el primer premi al Certamen de Bandes Juvenils de Beniarrés
L
a Banda Juvenil de l’Ateneu va guanyar el pri· mer premi del III Certamen de Bandes Juvenils que va tindre lloc el passat 29 de setembre al
Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés. Al certa· men varen participar la Banda juvenil de la Societat Artístico Musical “El Valle” de Càrcer, la Banda Jove de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera i la nostra Banda Juvenil. La Banda Juvenil de l’Ateneu va aconseguir el primer premi amb el pasdoble Ateneu Musical del mestre Lacalle, amb Haydnniana de J. Alborch (obra obliga· da del certamen) i amb Oregon de J. de Haan. Des de la Junta Directiva de l’Ateneu “volem felicitar el 60 músics de la banda jove i el seu director José Ignacio Baeza Blasco per aquest èxit. I també agrair a la huitantena de socis i familiars que ens han acompanyat fins a Beniarrés”.
L’Alcalatén L’Alcora: heterogeneidad y calidad, sinónimos de éxito en ULTRASONS 2013
E
l sábado 26 de octubre finalizaba en L’Alcora
món Cardo & Friends, la calidez de The Session Jazz
la 5ª edición del festival ULTRASONS con acti·
Band, la creatividad de Somtresons + Ana Beltrán, la
vidades para todos los públicos y gustos, todo
tradición argentina de Joe Petraski y Los Carniceros
gracias a la heterogeneidad y la calidad de las for·
del Tango, los gruñidos rockeros de Aullido Atómico y
maciones participantes. Una programación dedicada
la posibilidad de participar en las sesiones abiertas.
a la diversidad estilística, la promoción de nuevas
En definitiva, una 5a edición que ha reflejado un am·
propuestas y la dinamización cultural.
plio abanico de estilos musicales, que van desde el
La edición de 2013 empezó en marzo con el Pre-
tango hasta el hip hop, pasando por el jazz, el rock o
ULTRASONS, continuó con el Extra Piano Time de
la música contemporánea. Sin olvidar las novedades
junio. Y en octubre se ha podido ver y escuchar la
y sorpresas, como el “Marató ULTRASÒNIC” o el es·
Este festival es posible gracias al patrocinio de la
seducción de Aipes&Go, el humor mordaz de Los Po·
pectáculo de Somtresons + Ana Beltrán, fusionando
Caixa Rural, la ayuda del Ayuntamiento de l’Alcora
llos Hermanos, las letras desenfadadas de La Punza·
diferentes disciplinas artísticas.
y la colaboración del Pub Manhattan, la pizzería
da del Guajiro, los ritmos hipnóticos de Albert Sanz
La Asociación Juvenil JDB, organizadora del festival,
La Gioconda, la tienda Musical l’Alcalatén, el Pub
& Rogério Campas, la descarga de energía de Ear·
quiere dar las gracias al público que ha llenado los
Cassette29, la Panaderia Albero y la cafetería Diu
Drum, los conocimientos de Pablo Medina, el virtuo·
diferentes espacios durante los tres fines de sema·
Minuts. Y la cooperación de los socios artísticos: el
sismo de David Moliner, la fuerza y vitalidad de Ra·
na.
festival Bestialc y el proyecto El Otro Lado del Telón.
59
Música i poble Comarques
Vega Baja La Unión Musical Torrevejense festeja a Santa Cecilia con un concierto brillante La Unión Musical Torrevejense entregó el Escudo de Oro a Arquímedes González en el concierto que hizo vibrar al público con la obra del noveldense Oscar Navarro
I
ntensa jornada musical la que han vivido los músicos, familiares y seguidores de la Unión Musical Torrevejense durante el fin de semana con
motivo de la celebración de la Festividad de Santa Cecilia. La banda de la Unión Musical Torrevejense (U.M.T.) recordó con una misa a sus difuntos el viernes 22, día de Santa Cecilia. El sábado 23 en la mañana, tuvo lugar el emotivo y tradicional responso celebrado por el cura párroco Manuel Martínez Rocamora, con la asistencia del alcalde de la Ciudad y el concejal de cementerios Javier Montoro a la entrada del cementerio Municipal en memoria de los músicos y familiares fallecidos. Por la tarde la imagen de Santa
nuevos músicos tuvieron un protagonismo especial
Cecilia fue trasladada en procesión a la Iglesia de
al salir en primera fila y recoger los aplausos de los
la Inmaculada y posteriormente se celebró la misa
espectadores.
en honor a la patrona donde participó la banda de
Antes de comenzar la segunda parte, el presidente
música, y donde los doce nuevos músicos tuvieron
de la entidad José Miguel Toro y el alcalde Eduardo
una importante intervención. Posteriormente la banda
Dolón entregaron un reconocimiento a la autora de la
juvenil actuó dentro del acto de coronación de la
portada de la revista de las fiestas, María Benavent, y
Reina de la Sal 2013/14.
que lleva el titulo “Melodía de futuro”. Seguidamente
El colofón llegó el domingo 24 con el tradicional con·
se leyó el acuerdo tomado por la Junta Directiva de la
cierto de Santa Cecilia, que se celebró a las 12 horas
Unión Musical Torrevejense, en sesión extraordinaria
en el Teatro Municipal y que estuvo marcado por la
celebrada el día 14 de noviembre, en la que se deci·
ingredientes para el disfrute, generando una explo·
buena música y la calidad interpretativa de los mú·
dió nombrar, por unanimidad de todos sus miembros,
sión de sensaciones que salpican al espectador con
sicos que dirige Jaime Belda. Al mismo acudieron el
por sus méritos y dedicación, Escudo de Oro de la
sensibilidad. La actuación fue calificada por los asis·
alcalde, Eduardo Dolón; el primer teniente alcalde y
Unión Musical Torrevejense 2013 al directivo Arquí·
tentes como maravillosa y espectacular.
diputado provincial Joaquín Albaladejo; el concejal
medes González Pareja, ante la sorpresa del mismo y
Ya en la comida de hermandad se entregaron los es·
de urbanismo Paco Moreno y la concejal de fiestas
el aplauso de todos los asistentes.
cudos de plata a los músicos que cumplen sus 25
Lola Sánchez. También estaban presentes, la recién
Ante un auditorio abarrotado de gente, como es habi·
años en la banda: Rubén Zurdo López, José María Fo·
coronada Reina de la Sal, Saray Sánchez y sus damas
tual en las actuaciones de la UMT, la banda, compues·
res Férez y María del Carmen Fores Férez. Asimismo
Pepa López y Aylén Egea.
ta por más de ochenta integrantes, interpretó una se·
se entregaron los galones de Suboficial Mayor a José
En la primera parte las obras elegidas fueron: el pa·
gunda parte espectacular y que hizo vibrar al público.
Miguel Santacruz Ruiz y las estrellas de Teniente a
sodoble Cielo Andaluz de Pascual Marquina; Finlandia
En primer lugar fue Fanfarria Olímpica y Tema seguida
Armando Bernabeu Lorenzo.
(Poema Sinfónico) Jean Sibelius y como homenaje a
de Hook (Selección BSO), ambas de J. Williams. Fina·
Todo un magnífico cierre de las fiestas, que durante
Richard Wagner en el bicentenario de su nacimien·
lizaron con la obra Libertadores del joven compositor
todo un mes ha celebrado, en honor a Santa Cecilia, la
to la obertura Rienzi. Al finalizar esta parte los doce
de Novelda, Oscar Navarro. Esta obra tiene todos los
gran familia de la Unión Musical Torrevejense.
60
Música i poble Comarques
Alcoià-Comtat Maribel Vicedo Quince entidades enseñan su patrimonio cultural en una exposición en el Museu Alcoià de la Festa
E
l zaguán del Museu Alcoià de la Festa (MAF) acogió durante todo el mes de noviembre una exposición organizada por la Asociación de
San Jorge y quince entidades culturales de Alcoy. La muestra estaba integrada por partituras, fotogra· fías, libros, instrumentos, indumentaria, programas de conciertos, premios de certámenes, discografía o nanos y gegants; todo un material que se exhibió por primera vez y que es propiedad de diferentes forma· ciones musicales, grupos de danzas y coros.
y Coro de Voces Blancas. El visitante también podía
cargo de Javier Picó, presidente de la Corporación
Las entidades que participaron en el proyecto fueron
ver un audiovisual y escuchar diferentes piezas mu·
Musical Primitiva y de la Comisión Santa Cecilia y de
la Corporación Musical Primitiva-Grup de dolçainers
sicales, que han sido interpretadas por algunas de
Rafael Tortosa, presidente de la Asociación de San
La Cordeta, Societat Musical Nova d’Alcoi, Unió Mu·
las formaciones, durante el periodo expositivo en la
Jorge. Después, la comitiva inaugural se trasladó
sical d’Alcoi, Agrupació Musical Serpis, Orquesta
planta baja del centro museístico situado en la calle
hasta el museo para disfrutar del contenido prepa·
Sinfónica Alcoyana, Orquesta de Pulso y Púa Armó·
San Miguel de Alcoy.
rado para la muestra.
nica Alcoyana, Grup de Dolçainers i Tabaleters La
La exposición, denominada “Compassos de música,
La exposición estuvo abierta al público del 1 al 30 de
Degollà, Grup de Dolçainers i Tabaleters Barxell, Grup
danses i veus”, fue inaugurada el 31 de octubre en
noviembre. Durante este período, alcoyanos, vecinos
de Dolçaines i Percussió El Rebuig, Grup de Danses
un acto que contó con la participación de muchas
de la comarca y escolares pasaron por esta muestra
Carrascal, Grup de Danses Sant Jordi, Coro El Tra·
personas. El evento se inició en el Salón de Asam·
para conocer el patrimonio que las quince entidades
bajo, Coral Polifónica Alcoyana, Cantores de Alcoy
bleas del Casal de Sant Jordi, con unos discursos a
seleccionaron para este evento.
Concert d’intercanvi de l’Ateneu de Cocentaina
E
l 14 de setembre el Teular va acollir un con·
de l’actualitat, Ferrer Ferran. Canto a Unicef és una
cert interpretat conjuntament per la Ban·
obra composta per a commemorar el 50é aniversari
da Jove de l’Ateneu de Cocentaina i per la
de la constitució de les Nacions Unides i d’Unicef.
Banda Juvenil de Finestrat, acte realitzat dins del X
Després van interpretar Ob-la-di, Ob-la-da, un ar·
programa de Concerts d’Intercanvis Musicals 2013,
ranjament per a banda de la famosa cançó de John
patrocinat per la Conselleria de Governació.
Lennon i Paul McArtney, que van ser el nucli creatiu
Este concert ens va donar l’ocasió de retrobar-nos
dels Beatles. I per acabar, Tequila!, de Chuck Rio,
amb el que va ser director de la Banda de l’Ateneu
que és el nom artístic de Daniel Flores, nordamericà
tori amb el misteri de la música de John Williams. I
entre els anys 2007 i 2009, José Vicente Algado
creador del Latin Rock.
per acabar, Baby Elephant Walk (El passeig del bebé
Climent, que compagina la direcció de la Banda Ju·
A la segona part del concert, la Banda Jove de l’Ate·
elefant), un clàssic de Henry Mancini, autor de la
venil de Finestrat amb les direccions de la Unió Mu·
neu, brillantment dirigida per Ester Aparici Samper,
banda sonora de nombroses pel·lícules dels anys
sical de Benidorm i del CAC Verge de la Pau d’Agost.
va interpretar en primer lloc el pasdoble Marta, del
70.
Els de Finestrat van obrir el concert amb el conegut
mestre i amic nostre Mario Roig Vila. A continuació
El concert de tornada tindria lloc a Finestrat el 28 de
pasdoble Els Poblets, del mestre Miguel Torrens Es·
escoltàrem Easy Fanfare, obra del compositor italià
setembre. I un mes després, el 27 d’otubre, l’Ate·
crivà. A continuació va sonar Canto a Unicef, obra
Francesco Cardaropolli; seguida per una música de
neu Musical de Cocentaina va oferir el tradicional
del més internacional dels compositors valencians
cine: Highlights From Harry Potter envoltà tot l’audi·
Concert de Fira.
61
Música i poble Comarques
Camp de Túria La Unió Musical de Llíria nombra a Zubin Mehta director de honor en el concierto celebrado con su banda sinfónica Con motivo del homenaje póstumo al maestro Francisco Casanovas.
E
n un día histórico para la Unió Musical de Llí· ria y para el mundo bandístico valenciano, el prestigioso director Zubin Mehta dirigió a la
Banda Sinfónica en el concierto de homenaje pós· tumo al maestro Francisco Casanovas celebrado el pasado 15 de noviembre en el auditorio de esta Sociedad. Era la primera vez que Zubin Mehta, uno de los mejores directores del mundo, dirigía a una banda en un concierto público, reconociendo así la gran labor educativa y musical que desarrollan las sociedades musicales valencianas. Tras ensayar con la banda por la tarde, el maestro Zubin Mehta asistió a la inauguración de la expo· sición dedicada al maestro Casanovas, que fue ex· plicada por su autor, el socio colaborador Francesc Rozalén Igual. Acto al que también asistieron numerosas autorida· des, como la consellera de Cultura, Educación y De· porte, María José Catalá, el alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, la vicepresidenta de la Diputación, Carlota Navarro, el rector de la Universidad Politécnica de Valencia, Francisco José Mora Mas, y numerosos compositores, directores de bandas y orquestas y profesores de conservatorios. Hay que destacar las representaciones de las sociedades musicales donde el maestro Casanovas también fue director: la Lira Ampostina de Amposta y la Unión Musical To· rrevejense de Torrevieja. La exposición, bajo el título de “Francisco Casano· vas, Un grande de España de la música”, está es· tructurada en tres partes. La primera, dedicada a la vida artística de Casanovas y sus relaciones de amistad y colaboración con Mehli Mehta (padre de Zubin Mehta). La segunda parte recoge los años en que Casano·
19 de septiembre de 1979 ofreció en nuestra sala
16 al 24 de noviembre, de 19 a 21 horas. Se comuni·
vas fue el director de la banda y de la escuela de
la Orquesta Filarmónica de Israel dirigida por Zubin
ca que todos los días, a las 19 horas, habrá una visita
educandos de la Unió Musical. Finalmente, la tercera
Mehta.
guiada a la exposición.
parte está dedicada a recordar el concierto que el
Esta exposición se ha podido visitar durante los días
En este acto también intervinieron Jaime Coronel
62
Música i poble Comarques
Calero, relaciones públicas de la Unió, que resaltó
plantilla de 140 músicos.
los vínculos entre el maestro Casanovas y la Unió
Asistió al acto el conseller de Gobernación, Serafín
Musical, y el biógrafo y exalumno de Casanovas
Castellano. También se incorporaron al concierto
Juan Francisco Cayuelas Grao, catedrático de flauta
María Irene Beneyto y Ramón Almazán, presidenta y
en el Conservatorio Superior de Murcia, que destacó
subdirector de música respectivamente del Palau de
la gran personalidad y el prestigio internacional que
la Música de Valencia.
tuvo el maestro Casanovas. El presidente de la Unió
La primera parte del concierto estuvo dirigida por el
Musical dio las gracias al maestro Zubin Mehta por
maestro titular, Enrique Artiga Francés, y se interpre·
todas las atenciones que ha tenido con esta Socie·
taron las siguientes obras de Francisco Casanovas:
dad y le hizo entrega de una escultura de bronce del
el pasodoble Jardín de Rosas, Guajiras para saxofón
famoso escultor y socio de la Unió Miguel Silvestre
y banda, con la participación como solista del profe·
Moros. También agradeció a la Generalitat Valencia·
sor del Conservatorio de Valencia y músico de la Unió
na, a través de la consellera María José Catalá, su
Miguel Torres Faubel, para finalizar esta primera par·
colaboración.
te con el poema sinfónico Destellos.
A continuación, el maestro Zubin Mehta, en una in·
La segunda parte se inició con una gran expectación
tervención muy emotiva, declaró que estaba muy a
del público por ver dirigir al maestro Zubin Mehta
gusto en la Unió Musical y celebrando un homenaje
un programa con unas obras muy apreciadas por los
tan justo al maestro que de joven le enseñó armonía
socios de la Unió: la obertura Rienzi de Wagner y la
de La Boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez.
y contrapunto y que tantas veces compartió proyec·
Sinfonía nº 9 en mi menor “Del Nuevo Mundo” de
Finalmente el presidente de la Sociedad le impuso
tos musicales y amistad con su padre, Mehli Mehta.
Dvorak.
la insignia de oro y por acuerdo de la Junta Direc·
A las 22 horas, y con más de 900 personas que lle·
El público disfrutó de estas magníficas interpreta·
tiva, nombró a Zubin Mehta Director de Honor de
naban el auditorio de la Unió, comenzó el concierto
ciones y ofreció unos calurosos y extensos aplau·
la Unió Musical, que el maestro aceptó con mucho
de la Banda Sinfónica, que estuvo formada por una
sos que fueron premiados con un bis, el intermedio
cariño.
63
Música i poble Comarques
Mike Wit & Sahe: música electrónica con criterio Miguel Ángel de Cubas (Mike Wit) y Javier Falquet (Sahe), dos músicos valencianos vinculados a las sociedades musicales de La Pobla de Vallbona y Beniopa (Gandia) ultiman su trabajo más ambicioso: Dust EP, tras cosechar un considerable éxito en los portales más importantes de música del mundo con dos temas en 2012 y 2013. Recientemente, actuaron en el Salón Alfonso el Magnánimo del Museu Valencià d’Etnologia dentro del proyecto Circuit Concerts de la FSMCV.
M
iguel Ángel de Cubas (Mike Wit) y Javier Falquet (Sahe) son dos artistas unidos por sus orígenes y en torno a la creación de
música electrónica. Ambos están vinculados desde niños con las sociedades musicales de sus munici· pios en Valencia: la Corporació Musical de La Pobla de Vallbona y el Centre Musical de Beniopa (Gandia) donde comenzaron a adquirir unos conocimientos que les ha brindado la posibilidad de componer a partir de una formación clásica y estudios de piano, fagot, saxo y percusión. Mike Wit & Sahe hicieron un concierto sorprenden· te y lleno de contrastes en un espacio clásico como el Salón Alfonso el Magnánimo del Museu Valencià d’Etnologia dentro del proyecto Circuit Concerts de la FSMCV que promociona grupos de cámara e ins· trumentales en diversos auditorios de la Comunidad
en su sección de dubstep que es un estilo que con·
Valenciana y el resto de España. Con esta iniciativa,
jugan en el tema con sonidos reggae.
los músicos amateurs de sociedades musicales tie·
Mike Wit & Sahe, con 19 y 20 años, están ultiman·
nen la oportunidad de mostrar la calidad que ateso·
do su trabajo más ambicioso: Dust EP, en referen·
ran. En la actuación, las mezclas de diversos estilos
cia al género de música, que incluirá 4 o 5 temas
las alternaron con momentos en los que tocaban la
compuestos, mezclados y producidos por ellos. Han
batería electrónica y el keytar ante la sorpresa y la
contado con la colaboración de Panda Rock, otra jo·
curiosidad del público asistente.
ven promesa de la música electrónica, en uno de los
En 2012, el sello digital Gamroom Records publi·
cortes y la voz de Christopher Infante para el single.
aplicar los conocimientos que adquirían en sus cla·
có su primer tema original, Turn up the bass, que
El EP [Extended Play] estará disponible en breve, se
ses de música.
logró escalar hasta el 4º puesto en ventas y salió
podrá adquirir un archivo de calidad (los temas an·
Desde los años 70 con el grupo alemán Kraftwerk,
en las tiendas digitales más importantes de música
teriores cuestan 1,30 euros cada uno) en los porta·
considerados los padres de la música electrónica,
del mundo: Beatport, iTunes, Spotify, Amazon… lo
les más famosos de música y se podrá escuchar en
el género ha evolucionado mucho y ha producido
que supuso todo un éxito en contraste con el escaso
SoundCloud o Youtube de manera gratuita.
estilos diversos: house, techno, minimal, trance,
peso de la música española en el panorama interna·
Mike Wit & Sahe aseguran que “hay poca cultura y
dubstep y sus variantes que Mike Wit & Sahe se han
cional en estilos como el progressive house, electro
compositores de música electrónica en España” y
trazado el objetivo de abordar con criterio musical.
y dubstep.
piensan que su formación les está ayudando en “la
Para escuchar/descargar Turn up the bass:
A principios de este año lanzan Burning Leaves que
creación de una música que huye de composiciones
http://www.beatport.com/release/turn-up-the-bass/984455
alcanza el primer lugar en la lista World of house, la
simples y con una estructura musical muy pobre”.
Para escuchar/descargar Burning leaves:
página de recomendaciones musicales más impor·
Pese a su juventud, hace varios años que dedican
http://www.worldofhouse.es/track/24305/sahe-mike-wit-bur-
tante de España, tanto en la sección general como
mucho trabajo a la experimentación con sonidos y a
ning-leaves-original-mix
64
Música i poble Comarques
Baix Maestrat Els músics de Rossell celebren Santa Cecília amb música El passat dissabte 23 de novembre l’Associació Musical Filharmònica Rossellana va celebrar la festivitat de la seua patrona Santa Cecília amb un magnífic concert on hi van participar les tres bandes de l’entitat.
A
quest any vam fer una volta pel món amb
del concert, van interpretar Blassom in a japanese
altes, ciutats plenes de vida i la fauna més diversa
melodies característiques de cada indret. Al
garden de Jef Penders, unes melodies que ens van
i espectacular de tots els indrets habitats. Seguida·
mateix temps, Albert Rot i Manolo Andreu,
portar a veure l’arbre més característic del Japó, el
ment vam conèixer l’estil de ball més famós i prac·
ens van preparar unes imatges que ens acompanya·
cirerer. Amb els seus colors particulars hi pinten un
ticat a Mèxic. On quan s’escolta el danzón tothom
ren per cada racó que vam visitar.
paisatge idíl·lic. Seguidament ens vam anar a aigües
amaga el pols vital i el pols musical va guanyant
En primer lloc va ser el torn dels més menuts de
del mar Carib amb l’obra Concert al Carib de Kess
força per fer moure el cos a ritme de la música. Una
la casa: la Banda Infantil ens interpretà Apollo 13,
Vlak, un lloc amb gran atractiu turístic i amb unes
música que vam escoltar de la mà d’Arturo Márquez
una obra de James Horner que ens portà a l’espai
platges càlides que tothom s’hi voldria banyar dis·
i la seua obra Danzón Nº 2. Finalment, vam viatjar
exterior abans d’endinsar-nos amb les altres obres al
frutant d’un ambient únic al món. I per acabar ens
als països més importants del món amb melodies
planeta Terra. Seguidament van tocar Apache Warri-
vam traslladar a Sao Paulo i a les festes més colori·
típiques i característiques de tots els continents amb
or de Norton Ward on vam veure les primeres terres
des del planeta amb la melodia de James Barnes i la
Bands Around the World de Paul Yoder i Harold Wal·
poblades pels indis al desert americà i paisatges
seua obra Carnaval in Säo Paulo.
ters. Per acabar s’interpretà l’Himne a Rossell del
secs on la climatologia ens deixà veure les carac·
Per acabar, arribà el torn dels grans. En primer lloc la
mestre Àlvaro Gavaldà i amb la lletra cantada pels
terístiques del vell continent. Finalment escoltàrem
Banda de l’Associació Musical Filharmònica Rosse·
alumnes de l’escola de música. Tot això baix la batu·
Pirates del Carib de Hans Zimmer per poder disfrutar
llana interpretà African Symphony de Van McCoy. Un
ta del mestre Josep Rangel i Reverté.
dels éssers vius que habiten al fons marí.
arranjament que ens traslladà al continent més fas·
Va ser una jornada freda, però que va omplir de mú·
Després d’aquesta magnífica actuació va ser el
cinant de la capa de la Terra. Àfrica ens captivà per la
sica moltes cases del poble ja que vam comptar amb
torn de la Banda Juvenil. Ells, seguint amb el tema
naturalesa en estat pur, paisatges secs, muntanyes
l’assistència d’un nombrós públic.
65
Música i poble Comarques
Plana Baixa Una Santa Cecília per recordar La Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura, la CIAC, de la Vall d’Uixó, ha donat la benvinguda en la setmana de Santa Cecília a 21 nous músics.
D
esprés d’una setmana plena d’activitats (amb audicions, exposicions i jocs i activi· tats diverses per als més menuts) el CIAC ha
culminat la festivitat de Santa Cecília amb el concert i la “replegà” dels nous músics. Enguany han sigut 21 els nous músics que han entrat a formar part de la Banda Simfònica. Com es tradicional, el Concert va servir per fer-los entrega del llibre de la historia de l’entitat, escrit per un dels seus membres i mu· sicòleg, Ximo Esteve i Vaquer; i el pin amb l’escut del CIAC. Amb la banda al complet, el mestre José Luis Cive· ra Domínguez va dirigir els més de 100 músics que formen la Banda Simfònica en un concert on es va interpretar el pas-doble Ramiro Miralles, del mestre Bernabé Sanchis; Gulliver Travels de Bert Appermont i Les platges de Rio, de Kees Vlak. En l’últim temps d’esta obra, que descriu musical· ment tres de les platges més famoses de Rio de Janeiro, i a petició del mateix director, el públic es va alçar per acompanyar la banda picant de mans i
en el Certamen de Dosbarrios”. Per demostrar la im·
música i el que no és música. Simplement per ser
ballant. Va ser un final de concert animat després de
portància del que s’ha aconseguit, Carmina va voler
com eres”.
moltes emocions.
remarcar que, “a banda dels músics professionals
Una foto emmarcada de la Banda Simfònica en la
La vesprada començava amb el concert de la Banda
d’esta entitat que sempre acudeixen als compromi-
seua actuació en el Palau de les Arts i una agulla de
de l’Escola de Música del CIAC que, dirigida pel mes·
sos de la seua banda, res seria possible sense l’es-
corbata i bessons per a la camisa, amb l’escut del
tre Vicent Aznar i Roig, va interpretar 5 obres per a
forç del músic amateur, eixe que acudix a l’assaig
CIAC, va emocionar un José Luis Civera que no va
solistes: Concert d’Oboè amb Maica Rubio; Records
després d’hores i hores de faena en les oficines o
poder contindre les llàgrimes.
Orientals amb Lauro Aparici al bombardí; Xilofonia
fàbriques….eixe que acudix des del seu lloc de tre-
Ja més tranquil, i just abans de començar el concert,
amb Joan Miquel Lara al xilòfon; Hornland, una obra
ball lluny de la Vall per poder fer música al costat
va agrair molt sincerament el detall als seus músics.
per a trompa que va interpretar Ferran Garcia i La
dels seus companys”.
La festivitat de Santa Cecília per al CIAC va seguir
festa de les trompetes amb Ximo Agut, Carles Rome·
Per homenatjar-los es va passar un video amb imat·
amb el sopar en el local social i, ja diumenge pel
ro i Josep Roig.
ges de l’entitat i dels seus músics que va arrencar
matí, amb la tradicional “replegà” dels nous músics,
Un any per a recordar
nombrosos aplaudiments. Era només el preàmbul
la missa en honor a la patrona de la música, i el dinar
Posteriorment, i just abans de començar el concert
del moment que seguiria.
de germanor.
de la Banda Simfònica, la presidenta de l’entitat Car·
Per iniciativa dels músics, i amb el vist-i-plau i col.
Concert de Nadal
mina Puchol i Aragonés, va dirigir unes paraules al
laboració de la Junta Directiva del CIAC, es va fer
El pròxim compromís de l’entitat vallera serà el Con·
públic, destacant “la importància de l’any que hem
entrega d’un detall al mestre José Luis Civera i Do·
cert de Nadal que enguany es celebrarà, també en el
viscut en la CIAC, amb la participació en el concert
mínguez per agrair-li, en paraules de la presidenta
Teatre Municipal Carmen Tur, el pròxim dissabte 21
del Palau de les Arts i, sobretot, amb el primer premi
i també músic, “tot el que ens ensenyes sobre la
de desembre.
66
Música i poble Comarques
La banda de Eslida homenajea a su expresidente Vicente Pitarch
L
a Unión Musical Eslidense quiso reconocer la labor desinteresada del anterior presiden· te de la entidad, Vicente Pitarch, y su Junta
Directiva, con un homenaje muy especial que tuvo lugar el pasado 22 de agosto. Coincidiendo con el tradicional y anual concierto de la banda, la entidad preparó con gran secretismo un homenaje a todas estas personas que durante más de 30 años se han desvivido por la Unión Musical Eslidense. Al acto acudieron la junta directiva actual, así como
Vicente Pitarch recibió una placa de reconocimiento
que lleva por título Vicent “Pipa” y que el home·
el delegado comarcal de la Plana Baixa de la FS·
en la que figuraban los años de dedicación a la pre·
najeado agradeció con un fuerte y sincero abrazo.
MCV, José Antonio Torres, y el delegado provincial
sidencia de la Unión Musical Eslidense: de 1982 a
En definitiva, una noche muy musical y sobre todo
de Castellón de la FSMCV, Manuel Esbrí.
2012. Asimismo, la junta directiva también propuso
muy emotiva en la que los miembros de la Unión
El homenaje fue muy emotivo para Vicente Pitarch
a Pitarch como presidente honorario, nombramiento
Musical Eslidense se volcaron con las personas que
y sus compañeros de junta, así como para sus fa·
que tendrá que confirmar la próxima junta general.
han hecho posible el desarrollo de esta sociedad
milias, que les han apoyado incondicionalmente en
Finalmente, el actual director de la formación le
musical de la Plana Baixa durante las tres últimas
esta larga etapa.
compuso un pasodoble que la banda interpretó y
décadas.
Plana Alta Orpesa va acollir un taller de música moderna
L
es instal·lacions de l’Espai Cultural d’Orpesa van acollir dissabte 21 de setembre un taller de formació sobre els principals estils musi·
cals contemporanis. El curs, anomenat “Evolució de la música moderna al segle XX”, va ser impartit pels professors Juanjo Carratalà (teclat, saxo i clarinet), Rubén Franch (bateria i percussió), Diego Barberà (contrabaix i baix elèctric) i Hèctor Tirado (guitarra i banjo).
time, be-pop, cool-jazz o free-jazz. També van
lice i Oasis, entre altres. L’apartat del rock va partir
Músics de diverses bandes de la Plana Alta van co·
remarcar la seua influència en el flamenc, on van
de com ha evolucionat el so de la guitarra elèctrica
nèixer de primera mà les principals característiques
destacar la figura de Paco de Lucía. Van tancar amb
i les possibilitats dels amplificadors. Van destacar
del jazz, el pop i el rock, els tres blocs en que es va
un medley amb temes de Miles Davis, Charlie Par·
dos elements claus: el riff i les escales pentatòni·
dividir la sessió, que va acabar amb una part pràc·
ker o Chick Corea.
ques. En el medley van interpretar temes de Chuck
tica. El taller forma part de la campanya d’activitats
Frank Sinatra va servir per a enllaçar el jazz i el pop.
Berry, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Queen, Nirvana
comarcals que impulsa la Federació de Societats
Els mestres van parlar del seu component comerci·
o Green Day.
Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
al, la seua adaptació a la indústria i a les masses i
El taller de música moderna va concloure amb la
El curs va arrancar amb el jazz. Els ponents van
el concepte del “fenomen fan” que va explotar amb
interpretació del tema de jazz “It’s all right with me”
exposar els trets més característics de l’estil i van
The Beatles. Van tocar cançons de Bob Dylan, Ste·
per part dels músics assistents, baix la direcció dels
enumerar les seues variants. Van parlar del rag-
vie Wonder, Michael Jackson, Madonna, U2, The Po·
professors del curs.
67
Música i poble Comarques
La Vall d’Albaida Èxit del musical Balasinyà a Ontinyent Ple absolut al Teatre Echegaray d’Ontinyent i al Teatre Rio d’Ibi. La Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, el Cor Discantus de Múrcia, Tessa Bodí, Sergi Albert, Pedro Pomares, Juan Ibernón i Eduard Costa en escena i José Rafael Pascual Vilaplana a la batuta.
T
ot comença fent-se fosc el teatre i sonant els timbals, per anunciar l’inici d’una obra que no va a deixar indiferent a ningú. Comencen
a sonar les notes de Vilaplana en cadascun dels instruments de la gent de la Societat. Així mateix, van sonant les lletres de Carlos Veiga en la gran combinació de veus que ofereix el Cor murcià, i poc després, s’escolten les veus solistes. Tot açò, amb l’acompanyament narratiu d’Eduard Costa. Els minuts van passant i els espectadors i espec· tadores van submergint-se en una València mu· sulmana anterior a la Conquesta, una Balansiyyà tranquil·la on jueus, musulmans i cristians conviuen en pau. Dins aquella pau, dos joves es coneixen i s’enamoren bojament de seguida. Són els descen· dents i hereus dels dos reis que lluiten per aquella ciutat, el cristià Jaume I, i el musulmà Omar. Però els joves no revelen els seus orígens reials, ja que l’única preocupació d’Alfons i Azahara és estar junts. El reis, per la seua banda, pateixen pels fills i el seu benestar, a la vegada que provoquen, desgra· ciadament, una batalla per a dominar la ciutat. Una batalla on s’enfrontaran els hereus de cada corona, que amb la seua vestimenta militar i per no haver-
llarg aplaudiment ressona a les parets del teatre.
joves, “esta es la oportunidad, una historia termina
ho confessat anteriorment, no saben que s’estan
Un aplaudiment que demostra que els espectadors
y otra empieza, en la eternidad”. Doncs en els cors
enfrontant entre enamorats. Un colp encertat d’Al·
no podien suportar més estar en silenci, no trans·
del públic, i també de tota la gent que estava damunt
fons fereix de mort “el seu contrincant”, que crida de
metre tot allò que estaven vivint en el seu interior,
l’escenari queda i quedarà, per a l’eternitat, allò vis·
dolor. Eixa veu li resulta familiar a Alfons, és la de la
aquella sensació de fascinació, aquella tristesa i ale·
cut aquell últim cap de setmana d’octubre de l’any
seua estimada. Davant allò que acaba de fer, veure
gria, aquelles emocions inexplicables que només els
2013.
morir Azahara, només troba una eixida, retrobar-se
aplaudiments, i les llàgrimes, anaven a poder trans·
A l’eixida del teatre hi ha cares de felicitat, d’emoció,
amb ella, per sempre, mitjançant la mort. El camp
metre. Llàgrimes del Cor, dels músics, dels actors,
de saber que s’ha representat un gran espectacle
de batalla es converteix en un espai on la mort i els
de l’actriu, i llàgrimes d’un director que, feliç, admira
i amb una actuació immillorable. L’ambient és de
remordiments floten en l’ambient. El rei Jaume i el
com allò que feia anys els havia costat tants mesos
pau, d’alegria, d’amor a la música i a la cultura. Ba-
rei Omar s’adonen que les seues ànsies de poder
de treball i maldecaps, tornava a sonar, i ho feia tan
lansiyyà ha transmès la pau que impregnava l’obra
només poden dur mort i infelicitat a les seues gents,
bé, en directe.
a la gent. Ha impactat a cada persona, ha fet refle·
que tan feliçment viuen a Balansiyyà.
El somni de Balansiyyà s’havia fet realitat. La lletra
xionar, emocionar-se, plorar... Ha sigut, sense dubte,
Les llums de l’escenari s’apaguen i un tronador i
de l’obra ja ho deia, en referència a l’amor dels dos
un gran èxit!
68
Música i poble Comarques
Albaida 7 d’octubre i Bah són els pseudònims guanyadors del I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo El jurat va atorgar el 1er premi exaequo als dos pasdobles. Albaida 7 d’octubre s’emportà l’Accèssit de Públic.
E
ls pseudònims Albaida 7 d’octubre de Miguel
es repartiran els 1.500 euros, a més de ser editats
Angel Sarrió i Bah de Juan Sanjuán foren els
per la editorial musical Omnes Bands, varen ser
guanyadors del Primer Premi del I Concurs de
interpretades per l’Aranya el dia 7 d’octubre per la
Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez or·
vesprada. També, el pasdoble Albaida 7 d’octubre
ganitzat per la comissió del 90é Aniversari de la Unió
repeteix guardó, en aquest cas amb l’Accèssit de
Musical d’Albaida “l’Aranya” i que es va celebrar el
Públic valorat en 500 euros.
28 de setembre al Cinema Odèon d’Albaida.
Per a la comissió organitzadora del 90é Aniversari
Amb una gran afluència de públic, l’Aranya interpre·
“l’èxit d’aquest concurs ha estat més que superat
tà les 4 obres finalistes per què el jurat prenguera
des del moment en què es va rebre 26 pasdobles. A
les últimes decisions per a escollir el pasdoble gua·
més, la figura d’En Fernando Tormo Ibáñez ha tingut
nyador. A més, el públic també va decidir el premi
una forta repercussió i que esperem que aquest con-
de l’Accèssit i que va estar guardonat al pasdoble
curs haja servit d’un gran reconeixement per la seua
va tenir una forta ovació del públic.
Albaida 7 d’octubre amb un total de 118 vots, da·
llavor en el món de la música festera i sobretot en la
La comissió organitzadora del 90é Aniversari no des·
vant la quantitat de 226 paperetes. Finalment, i
comarca de la Vall d’Albaida”.
carta la possibilitat de realitzar una segona edició
després d’una intensa reunió del jurat per establir
L’acte va reunir a diverses personalitats del món de
del concurs, però destaquen que “aquest concurs es
quin pasdoble seria el guanyador, es va prendre la
les societats musicals com el president comarcal de
convertisca en una forta aposta cultural que engloba
decisió d’entregar el Primer Premi ex aequo –és a
la FSMCV de les Societats Musicals de la Vall d’Al·
la música, la festa i el poble d’Albaida”, tot i que falta
dir, compartit- als pasdobles amb el pseudònim Al-
baida, a més, de representants del món de la festa
concretar la periodicitat d’aquest concurs i la seua
baida 7 d’octubre i Bah. Al mateix moment que la
tan d’Albaida com també d’Alcoi, que van donar tot
organització en pròximes edicions, convidant així a
secretaria del jurat, Andrea Sebastià, va proclamar
el seu suport a l’Aranya amb el seu 90é aniversari, a
l’altra societat musical, el Cercle Musical Primitiva
els guanyadors, va obrir el sobre on es trobava el
més de gaudir de la excel·lent interpretació que van
d’Albaida, o també a la regidoria de cultura a que
nom del compositor.
realitzar els músics dels 4 pasdoble finalistes i del
continuen la idea d’aquest concurs i seguir endavant
Per tant, els pasdobles guanyadors del Primer Premi
pasdoble d’En Fernando Tormo, Unión Musical, que
durant moltes edicions més.
Los solistas de la Banda Simfònica d’Ontinyent demuestran su altísimo nivel junto a Luis González y Javier Sala La cita fue el estreno mundial de Kalophonia bajo la batuta de su compositor, Jose R. Pascual Vilaplana.
E
l sábado 2 de noviembre alrededor de 500
actos de celebración del X aniversario de la Banda
personas abarrotaban el Teatro Echega·
Simfònica d’Ontinyent, dejó patente que los com·
ray para escuchar a la Banda Simfònica
ponentes de esta agrupación tienen una formación
d’Ontinyent y a sus solistas Dani Rengel (guitarra)
que les hace estar a la altura de grandes músicos de
y Patricia Sanchis (flauta), que compartían escenario
nuestro panorama.
con el solista internacional de trompeta Luis Gon·
Tras finalizar el concierto, la Banda Simfònica
zález y el joven músico con gran proyección, Javier
d’Ontinyent hizo entrega de unos detalles a los solis·
Sala. Además la cita tenía doble atractivo ya que su·
tas y al director en agradecimiento a su colaboración
ponía el estreno mundial de la obra Kolophonia bajo
tanto profesional como personal con esta formación.
trompeta solista de la Royal Concertgebouw de Ams·
la batuta de su prestigioso compositor, Jose Rafael
Solistas internacionales
terdam y Javier Sala es trompeta titular de la Jove
Pascual Vilaplana.
Luis González es profesor del Centro Superior de
Orquestra Nacional de Catalunya y colaborador de la
Y es que este concierto, enmarcado dentro de los
Música del País Vasco MUSIKENE y asiduo como
Orquestra de la Comunitat Valenciana.
69
Música i poble Comarques
L’Aranya recolza el conveni de la FSMCV i la UNDEF sobre la participació en la festa de les societats musicals L’Aranya d’Albaida aprofità l’assemblea de la FSMCV per donar a conèixer el malestar de les societats musicals davant la proliferació de formacions no federades.
D
avant la crisi econòmica, molts músics for·
que complementar-los en dues direccions: una des
men part més activament de la festa, com
de les dos directives i l’altra des de les Societats Mu-
una eixida fàcil per poder tenir ingressos. El
sicals i Juntes de Moros i Cristians”. Com a exemple,
problema arriba quan aquests músics participen en
l’Aranya ja ha començat a contribuir en aquesta pro·
formacions bandístiques que no estan federades i a
blemàtica aprovant una normativa on s’acorda que
més, aquestes formacions, ofereixen els seus ser·
“els músics no podran formar part d’altres conjunts,
veis a un baix preu. Es tracta d’una problemàtica que
bandes i orquestres, sense haver obtingut prèvia-
en els últims anys ha augmentat: “No estem en con-
ment l’autorització de la junta directiva”, advertint
tra de la creació de noves bandes, però si volen ser
que l’incompliment serà sancionat amb l’expulsió de
partícips de la festa i fomentar la difusió de la cultura
la societat. Aquest acord no és altre que complir amb
musical que tenim arrelada al nostre país, que co-
el mateix conveni que hi ha firmat entre la FSMCV i
mencen per crear escoles on ensenyen als educands
la UNDEF i que fa referència a la participació en les
que acabaran formant part d’una societat musical”.
festes de moros i cristians, falles i altres festes, dels
Aquesta és l’opinió de l’Aranya d’Albaida i que va
grups de músics no federats, per tal d’anar consoli·
rebre bones crítiques per part d’altres societats as·
dant les Societats Musicals federades i acabar amb
La junta directiva de la FSMCV, va organitzar una
sistents en la passada assemblea de la FSMCV. Jo·
la competència deslleial que practiquen aquests
taula redona on membres de la UNDEF, de la FSMCV
sep Bodí, secretari de la junta directiva de l’Aranya
grups que no estan subjectes a cap norma ni obli·
i músics en general posaran de relleu les diferents
d’Albaida, va parlar també de la necessitat que tenim
gació. “Una formació no federada, no té cap escola,
opinions, controvèrsies i debats al voltant de les ban·
les societats musicals per fer consciència als músics
no té un lloc d’assaig, no paga a un director, no deixa
des en la festa dels moros i cristians.
de què eixir amb bandes no federades ens afecta a
treure a un educand a la festa per què aprenga de la
Bodí va aprofitar el parlament també per proposar
tots. “Creguem que el conveni signat per la FSMCV i
música perquè no en tenen; és a dir, primer firmen el
a la resta d’assistents, la creació d’un contracte de
la UNDEF respecte a les Bandes de Música i la festa
contracte amb la filà o comparsa i després criden a
formació als músics de les societats musicals, tot i
de Moros i Cristians és una bona eina per a conso-
músics, ja ensenyats per altres societats, i aleshores
que, es tracta d’una eina que veurà la llum en els
lidar als dos col·lectius, però no suficient (...) Hi ha
creen la formació bandística”.
pròxims anys.
Ad Libitum fitxa com a pedagog al professor de la Valencian International University, Claudio Forcada
E
n la seua aposta per la diferenciació i la millo·
cicle de jornades que seguiran el 21 i 22 de desem·
ra qualitativa en benefici dels seus alumnes,
bre, el 22 i 23 de febrer i el 5 i 6 d’abril, Forcada
Ad Libitum ha iniciat un programa de forma·
va parlar de temes com l’estructura de les classes,
ció contínua del professorat de la mà del reconegut
com millorar-les o la diferenciació entre les classes
pedagog i violinista resident a Londres, Claudio For·
individuals i en grup.
cada.
Aquest programa de formació contínua del professo·
Un projecte que va començar el passat mes d’octu·
rat al costat de la introducció de noves metodologies
bre amb unes jornades en les quals els professors
com Suzuki o Willems suposa un salt qualitatiu que
d’Ad Libitum van aprendre amb la saviesa i l’expe·
caracteritza el “segell” Ad Libitum. Una marca pròpia
Forcada coordina el seu propi projecte musical a
riència de Claudio Forcada. En aquesta trobada, que
que ja identifica a les 14 escoles en tota la província
Londres i ha engegat l’ONG Music4Children a través
va tenir lloc a Ontinyent (València) i forma part d’un
de València (8 d’elles integrades en col·legis).
de la qual organitza concerts solidaris.
70
Música i poble Comarques
Santa Cecilia en la SUAM de Ontinyent
T
ras los 3 conciertos realizados a lo largo de la semana, el miércoles, el dúo de saxofones, el jueves, el concierto de percusión, ambos en el
Centre de Cultura de Caixa Ontinyent, y el viernes el de piano y de percusión, llegó el turno de la progra· mación prevista para el fin de semana. El sábado 23 tuvo lugar el pasacalle que la Banda Juvenil y la Banda de Música realizan tradicional·
Ermiteta y con posterioridad tuvo lugar el extraor·
El concierto que fue dirigido por el titular de la for·
mente en la tarde del sábado y que precedió al con·
dinario concierto de la banda de música en el que
mación, José Francisco Mira Marín, que estuvo a la
cierto de la Banda Juvenil que tuvo lugar en el Teatro
se hizo entrega simbólica de su instrumento a los
altura de las exigencias del mismo y así lo agradeció
Echegaray.
nuevos músicos que este año han entrado a formar
el numeroso público que asistió al Teatro Echegaray.
Con posterioridad al concierto tuvo lugar un vino de
parte de la Banda de Música tras superar el nivel
Con posterioridad al concierto tuvo lugar la tradi·
honor ofrecido a los socios y simpatizantes de la So·
requerido por la dirección artística de la Sociedad
cional comida de hermandad con la que concluyó la
cietat Unió Artística Musical en su sede social.
Musical. Los nuevos músicos son Ferrán Martínez,
celebración de la festividad de Santa Cecilia en la
El domingo 24, nos concentramos a las 9,00 h para
Javi Mollá, Ismael Gramage, Rafael Insa, Andrea
Societat Unió Artística Musical.
la misa en honor a Santa Cecilia en la Iglesia de la
Egea, Júlia Egea y Xavier Requena.
Eva Mª Sanchis
Ribera Baixa Pelayo Máñez El Ateneu Musical de Sueca recuerda los grandes musicales
E
l domingo 24 de noviembre a las doce horas
vieron sensacionales y al finalizarlos eran premiados
en el Centro Cultural Bernat i Baldoví, la Ban·
con prolongadas ovaciones por el numeroso público
da de la Sociedad Ateneu Musical de Sue·
asistente, lo que hizo que el director levantara en
ca bajo la dirección de Santiago Escrivá ofreció un
sucesivas ocasiones a los músicos de sus asientos
nuevo reto musical. Junto con los cantantes Sheyla
para corresponderles.
Ibáñez, Laia Benaches, Felipe Garpe y Pedro Poma·
Al acabar el concierto todos los espectadores
res, de la productora Infinity, ofrecieron el concierto
puestos de pie les ofrecieron una gran ovación por
“Recordando los Grandes Musicales” en el que se
lo que Santiago Escrivá dirigió unas palabras agra·
incluían temas de Los Miserables, Chicago, Cats, el
deciéndoles la gran asistencia que había registrado
Fantasma de la Opera, Evita, Jesucristo Superstar,
este concierto y añadiendo que este hecho supone
Mamma Mía, Cabaret y Viaje a Balansiyyá.
un enorme estímulo para los músicos, felicitándo·
Todo ello acompañado de la proyección de las imá·
los y dándoles la enhorabuena por el gran sacrificio
genes de sus representaciones en los auditorios, en
que ha supuesto y su implicación en la realización
los que han obtenido records de permanencia, tan·
de este concierto, a la que se sumaban los cantan·
to a nivel nacional como internacional. Algunos de
tes, que ofrecieron como bis el tema de Mamma
estos musicales han sido llevados incluso a la gran
Mía.
pantalla e interpretados por reconocidos artistas,
La banda, con una mezcla de veteranía y juventud,
constituyendo grandes éxitos y llenos absolutos en
se encuentra cada vez más conjuntada y posee una
las salas de proyección.
estupenda sonoridad, así como sus solistas que en
Máñez, Andrea Aguilar, Irene Macías, Ricardo Bohi·
La Banda y los cantantes, que iban caracterizados de
esta ocasión fueron: Salvador García, Kevin Roselló,
gues, Roser Sinarcas, Pedro Grau, Vicent Bou, Ale·
los personajes de los temas que interpretaban estu·
Enric Garrigós, Daniel Mulet, Llorenç Lledó, Celia
jandro Lleti y Carlos Mateu.
71
Música i poble Comarques
Ciutat de València Espectacular gira de Divisi por Estados Unidos El 29 de julio llegaban a casa, contentos y orgullosos de la experiencia, los 23 componentes de Xiquets Cantors DIVISI y las 20 personas que les acompañaban, después de diecisiete días de gira por la costa este de EEUU.
E
l proyecto de viaje-concierto por diferentes ciudades de Estados Unidos, es uno de los más ambiciosos asumidos por DIVISI en toda
su historia. Desde su partida el viernes 12 de julio hasta su llegada a Valencia, fueron siete las ciudades visitadas (Washington D.C., New York, CambridgeBoston, Fulton-Auburn y Buffalo) y nueve las inter· venciones musicales llevadas a cabo por el grupo vocal bajo la dirección de su titular José Vicente De Sousa. Sin duda la experiencia cultural, musical y turística ha sido extraordinaria. En Washington D.C., Xiquets Cantors DIVISI cantó en el acto de Bendición de la Imagen de la Virgen del Pilar en la Iglesia de Ntra. Sra. de Lourdes en la ciudad cercana de Bethesda y en la misa dominical para la comunidad española en la Catedral de San Mateo, en el mismo Washington D.C., donde también pudieron ofrecer un mini recital para el numeroso público asistente. En la ciudad de New York DIVISI mostró su mejor repertorio religioso en los dos templos más emble· máticos: la Catedral de S. Patrick y la Iglesia de San Juan el Divino. La ola de calor nos acompañó también a New York y a Boston. En esta ciudad, Xiquets Cantors DIVI· SI actuaron en tres ocasiones. La primera de ellas para los profesores y estudiantes del Real Colegio
En Fulton comenzó una nueva etapa de este macro
Complutense en Harvard. Al día siguiente, Xiquets
proyecto. Cantaron la misa dominical y ofrecieron
Cantors DIVISI actuó en la sede de la Iglesia de la
posteriormente un precioso recital y también otro
Ciencia Cristiana, curiosa (y polémica) institución re·
concierto en la Iglesia Alliance.
ligiosa creada por Mary Baker Eddy (1821-1910). El
En Búffalo, DIVISI entró de lleno en la vida y cultura
concierto más importante en esta etapa tuvo lugar
de la comunidad negra, adentrándose en el mundo
el viernes 19 de julio en la Iglesia de San Paul Pa·
del gospel.
rish de Cambridge. Este evento fue compartido con
DIVISI regresa a casa con una nueva e interesante
una representación del Coro Pals bajo la dirección
experiencia artística que confirma el nivel musical
del peruano Andy Icoechea (impulsor de esta etapa
y artístico que ha alcanzado en estos últimos años
directores y al apoyo que las familias y la propia ins·
del viaje).
gracias a un meticuloso trabajo en equipo de sus
titución DIVISI que la respalda.
72
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
Partitures, Discos, Llibres... y algunos melismas dan al carácter
Formalmente la obra, de unos 22 minutos
lírico de la pieza unas gotas de esencia
de duración, está estructurada en siete
nacionalista.
partes: prólogo, leyenda soriana, nobles y templarios, en palacio, Beatriz y Alonso, noche de difuntos y epílogo. El lenguaje y las técnicas utilizadas a lo largo de la obra resultan bastante diversas, por estar supeditadas al fin último, que en este caso sería el de
De la Música al Papel
contar, evocar o sugerir al oyente una
(35 temas para escuchar y transcribir)
historia con sonidos. A pesar de esta
Autores: Marcela Oyanedel y Tania Ibáñez
multiplicidad de recursos, la obra tiene
Romance
gran cohesión por el uso estratégico de
(Banda)
ciertos elementos.
Interesante aportación de las profesoras
Autor: Andrés Valero
de la Facultad de Artes de la Universidad
Edita: Piles, Editorial de Música
de Chile Marcela Oyanedel y Tania
El monte de las ánimas (Banda)
Ibáñez, consistente en 35 temas para
Obra estrenada en el V Congreso
Autor: Andrés Valero
escuchar y transcribir. Estos temas
Iberoamericano
Edita: Piles, Editorial de Música
están instrumentados por diferentes
Directores y Arregladores de Bandas
músicos chilenos y catalogados según
Sinfónicas y Ensembles (2013), a cargo
El Monte de las Ánimas AV 38 es
un baremo de tres niveles de dificultad;
de la Banda Santa Cecilia de Cullera
una pieza orquestal que responde al
la melodía sugerida está interpretada en
bajo la dirección de Reed Thomas, y
planteamiento de poema sinfónico,
cada uno de ellos por un instrumento
obra obligada en la 4ª Sección del XXXV
puesto que se basa en la leyenda
CD Baroque au prieuré
diferente y reflejan la diversidad de la
Certamen de la Comunidad Valenciana,
homónima del genial Gustavo Adolfo
Béatrice et Nicolas André
música chilena.
siendo interpretada en el Palau de les
Bécquer. Más allá de servir como simple
Los CDs están en la biblioteca de la
Arts Reina Sofía.
pretexto programático, la historia literaria
Curiosa grabación que presentada bajo
FSMCV a disposición del profesorado
Es una obra escrita en lenguaje
ofrece al lector una serie de sugerentes
el títulode Baroque au prieuré presenta
de las escuelas de música de las
tradicional. Se estructura en cuatro
situaciones, estados de ánimo, y
piezas de compositores como Tomaso
sociedades musicales federadas que
secciones -A, B, A’, B’- con una breve
sensaciones psicológicas, que hacen
Albinoni, Charles Gounod, Geog Philipp
deseen consultarlos.
introducción que sirve para presentar
posible un planteamiento musical por
Telemann, Alessandro Marcello, Franz
el tema principal, utilizado en la
encima de lo puramente descriptivo.
Schubert, Georg Friedruch Händel y
sección B, y una pequeña coda con
Además, la narración está plagada
Johann Nepomuk Hummel.
elementos de la sección A, sección en
de detalles sonoros (como el tañer de
Obras ofrecidas de la mano de los dos
la que se desenvuelven los dos temas
las campanas), que lógicamente son
hijos del célebre Maurice André: su hija
secundarios.
aprovechados. Digamos más bien que
Béatrice con el oboe y Nicolas con la
El centro tonal es el de FAm, con
se trata de una literatura muy “musical”,
trompeta. Ambos acompañados por la
frecuentes oscilaciones a su relativo
lo cual no puede más que estimular el
Orquesta de cámara Antonio Vivaldi bajo
mayor. El uso modal, la cadencia frigia,
proceso de composición.
la dirección del propio Maurice André.
de
Compositores,
73
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
el primer momento, la función tonal del acorde, pudiendo decidir sobre su verdadero alcance y valor en relación con el contexto musical en que aparece. La tonalidad es funcional, y desde esa tabla rasa se organizan los contenidos de este manual. Por
otro
lado
he
considerado
imprescindible que el alumno aprenda a armonizar una melodía, al entender que en esto radica lo más creativo o musical
Escalando la Técnica con mi Oboe
Manual Práctico de Armonía Funcional
(2º curso) Autores: Antonio Mata Moral / María
de la asignatura. Para ello se trabaja de todas sus posibilidades de desarrollo,
Escalando la Técnica con mi Saxofón
Autor: Javier Costa Císcar
desde lo elemental a lo complejo, con
(2º curso)
Edita: Piles, Editorial de Música
utilización de las funciones tonales
Autores: Antonio Mata Moral / María
principales y sus funciones sustitutivas
Fernández Bueno
Dice el autor: “Los estudios de armonía
en los acordes relativos o paralelos,
Edita: Piles, Editorial de Música
de los conservatorios profesionales de
al efecto de propiciar al alumno una
Comentan los autores en el prólogo
música exigen un tratamiento específico,
base sólida sobre la que buscar sus
Comentan los autores en el prólogo
del libro: “Este libro pretende acercar
una ordenación de sus contenidos que
personales armonizaciones futuras a una
del libro: “Este libro pretende acercar
al alumnado de 2º de Enseñanzas
tenga en cuenta la edad, la disponibilidad
melodía cualquiera.”
al alumnado de 2º de Enseñanzas
Elementales la parte más mecánica
horaria real y la posible dedicación de los
Elementales la parte más mecánica
de la técnica instrumental, es decir, el
alumnos a la asignatura.
de la técnica instrumental, es decir, el
estudio de escalas y arpegios, tomando
Este Manual práctico de armonía
estudio de escalas y arpegios, tomando
como base la conciencia y evolución
funcional nace del deseo de compendiar
como base la conciencia y evolución
de una buena sonoridad mediante la
y organizar un conjunto de materiales
de una buena sonoridad mediante la
respiración diafragmática. No hemos
curriculares
mis
respiración diafragmática. No hemos
inventado nada, puesto que las escalas
clases de armonía en el Conservatorio
inventado nada, puesto que las escalas
y arpegios siempre se han estudiado.
Profesional Maestro Vert de Carcaixent.
y arpegios siempre se han estudiado.
forma profusa la cadencia completa con
Fernández Bueno Edita: Piles, Editorial de Música
preparados
para
En esta Primera Parte se trabaja todo Lo que pretendemos aportar es una
aquello relacionado con el acorde de tres
forma de trabajo muy progresiva y
sonidos, en lo que constituye el corpus
motivadora donde se trabajan de forma
tradicional de los estudios de la armonía:
CD Encuentro entre dos estirpes
unificada la respiración, la sonoridad,
su formación, duplicación, estado, enlace
Música de Salvador Chuliá interpre-
unificada la respiración, la sonoridad,
la agilidad mecánica, las dificultades
y técnica del movimiento de las voces, así
tada por Maurice André.
la agilidad mecánica, las dificultades
propias de cada tonalidad, escalas,
como lo referente a su función tonal.
arpegios y memoria musical.”
Aunque se practica el cifrado interválico,
En este disco el célebre Maurice André
este manual prioriza de forma decidida el
acompañado de la Orquesta Ciutat de
cifrado funcional, con el ánimo de que
Torrent dirigida por Vicente F. Chuliá,
el alumno piense, oiga y sienta, desde
interpreta obras de éste.
74
Lo que pretendemos aportar es una forma de trabajo muy progresiva y motivadora donde se trabajan de forma
propias de cada tonalidad, escalas, arpegios y memoria musical.”
Música i Poble Convocatòries
Convocatòries
10é Concurs de Música Festera Francesc Cerdá L’Olleria, febrer de 2014 . Modalitat: pasdoble. Edició especial X Aniversari. Un únic premi dotat amb 2500 euros. Termini d’admissió d’obres: 20 de desembre de 2013 .
Clarinetissim 2014
Jornades de percussió
Albaida, de febrer a maig de 2014. Masterclasses organitzades per l´Academia Internacional de Clarinet Clarinetíssim amb importants professors i solistes de clarinet de l´Estat Espanyol. Es faran al Conservatori Professional de Música d´Albaida (València).
Ontinyent, 26, 27 i 28 de desembre de 2013 . Professors: José Luís González Sanchis Jordi Sarrió Albert Organitzades per l’escola de música “José Mª Ferrero Pastor” de la SUAM d’Ontinyent. Classes de Música de cambra, Secció de Percussió, Caixa i Xilòfon
Informació i inscripcions: clarinetissiminteracademia@gmail.com
Proves d’admissió per a la borsa d’instrumentistes 2014-2015 de la JONDE
Organitzat per la Regidoria de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Aranda de Duero (Burgos) El certamen se celebrarà tots els divendres de juliol (4, 11, 18, 25) i agost (1, 8, 22) de 2014, tocant una sola banda de música cada divendres. El nombre màxim de bandes participants serà de 7. El termini d’inscripció per a la participació en el XV Certamen es tancarà el 14 de febrer de 2014.
La Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) convoca proves d’admissió per a cobrir la seua Borsa d’Instrumentistes de juliol de 2014 a juny de 2015 en les següents especialitats instrumentals: flauta, fagot, trombó tenor, trombó baix, tuba, arpa, viola i violoncel. El termini de presentació de sol·licituds comença el 2 de desembre de 2013 i acaba el dia 16 de gener de 2014, ambdós inclusivament. Obertes a estudiants espanyols, residents o no a Espanya, així com a estrangers residents a Espanya, que tinguen entre 18 i 23 anys i hagen finalitzat els estudis de Grau Mitjà del seu instrument. Les proves se celebren en l’Auditori Nacional de Música de Madrid en dues convocatòries anuals (primavera i tardor).
Informació i inscripcions: www.arandaduero.es
Informació i inscripcions: www.jonde.mcu.es
Més informació: www.ajuntamentdelolleria.org Tel. 962200866
XV Certamen Internacional de Bandas de Música Vila d’Aranda
76
Més informació: Tel. 962381030 www.suamontinyent.com
I Concurs de composició per a banda juvenil “Música Jove” Aquest nou projecte naix amb l’objectiu de promocionar compositors joves i dotar a les bandes joves d’un fons d’obres originals que siguen accessibles per a bandes, directors i músics de forma legal i lliure a través d’internet. Organitzat per l’Associació “Música Jove” de Benimaclet (València), el concurs està dirigit a joves autors menors de 35 anys. Les obres presentades al concurs són lliures quant a temàtica, estil o forma musical. El terme de presentació dels originals conclou el 4 de març de 2014 a les 20 hores. Més informació: www.tallerdemusicajove.es concurso@musicajove.net
Curs de direcció de banda III Aula permanent de direcció Otos, de setembre de 2013 a juny de 2014. Organitzat per Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida. José R. Pascual Vilaplana (direcció de banda, repertori i didàctica), Tomás Gilabert i José Miguel Fayos (anàlisi i harmonia), Ramón Garcia (instrumentació i fonaments de composició), Juan José Silvestre i Juan Alborch (educació auditiva) i Ramón Garcia i Llorenç Belda (Notació Finale)
Almeria, de gener a juny de 2014. Inclou classes teòriques i classes pràctiques amb banda i pianista acompanyant, a més de classes master, conferències i Concert de Clausura. Professor titular: Juan José Navarro Hernández, Director titular de la Banda Municipal d’Almeria. Professor convidat: Ángel López Carreño, Director titular de l’Orquestra Filharmònica Provincial de Granada.
Més informació: www.emusvall.com
Informació i inscripcions: www.federbandalmeria.es
Música i Poble Convocatòries
II Concurso de Composición de Música Festera “Compositor Manuel Carrascosa”
1er Concurs de composició per a banda simfònica Josep Maria Lleixà Subirats
Modalidad de Marcha Mora. Organizado por la Junta Central de Fiestas de Moros y Cristianos de Villena (Alicante), en colaboración con el Ayuntamiento de Villena y la Banda de Música Municipal de Villena. Presentación originales: 31 de enero de 2014
Barcelona, desembre de 2013. Organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals. Aquest concurs, està adreçat als compositors amb residència a l’Estat espanyol i té com a objectiu aconseguir una obra de qualitat i de mitjana dificultat, tot afavorint que el màxim de bandes federades la puguin incorporar en els seus repertoris. Termini de presentació d’obres: 20 de desembre de 2013.
Más información: www.juntacentral.com
Selecció de músics Orquestra Filharmònica de Llevant Per cobrir vacants la seua borsa d’instrumentistes per al període 2014-2015. Sol·licituds: fins al 6 de gener de 2014. Llistat admesos: 27 de gener de 2014. Més informació: http://seleccion.orquestadelevante.com/
I Concurso para bandas juveniles de Talamona (Italia) Talamona, 29 y 30 de marzo de 2014. El propósito del evento es ofrecer a las escuelas de música formados en la banda de complejo una oportunidad para comparar y consolidar el papel fundamental que estas organizaciones desempeñan en el desarrollo social y cultural de los jóvenes. Más información: http://www.filarmonicaditalamona.it
Setmana del clarinet Llanera de Ranes, 2, 3 i 4 de gener de 2014. Organitzada per Sanganxa Music Store. Exposicions de Buffet, Yamaha, Selmer, Dietz, Vandoren i Le Blanc. Tallers sobre canyes i sobre mecànica. Professors: Miguel Ángel Ruiz Giménez (Professor del Conservatori Professional “José Salinas” de Baza a Granada), Bernardo Moreno Bertomeu (solista de l’Orquestra Orfeo de Ciudad Real, Professor del Conservatori de Ciudad Real i solista de l’Orquestra Lírica d’Espanya), José María Santandreu (solista de l’Orquestra de Música de cambra de València i Professor del Conservatori d’Utiel). Informació i inscripcions: administracion@sanganxa.com http://sanganxa.com
Concurs composició Himne a Sant Miquel de Tivenys Organitzat per la Parròquia de Tivenys (Tarragona, Baix Ebre). Termini: 1 de maig de 2014. Premi al guanyador: 500 euros. Més informació: parroquiadetivenys@gmail.com
Informació i inscripcions: www.fcsm.cat
Masterclass de trompeta i trombó Professors: Inda Bonet i Carlos Benetó (Spanish Brass Luur Metalls). Organitzada per l’Agrupació Artística Musical de Dénia. Inscripció fins al 8 de gener. Més informació: 96 642 06 00 banda@fembanda.orgs
Taller teòric-pràctic: “Un dia de jazz” per a escoles i centres I Concurso Internacional de Composición Ciudad de Orihuela para orquesta de cuerdas Plazo de finalización de entrega de las composiciones: 31 de enero de 2014. Abierto a todos los compositores nacionales e internacionales Único premio económico: 3.000 euros Premio del público 500 euros Más información: concursointernacional@orquestaciudadorihuela.es
Des de Sedajazz ens proposen el taller Ven a Jazzear amb nosaltres! “Un dia de Jazz”. Es tracta d’un taller pensat per a escoles i centres de tot tipus, una nova porta a un altre vessant musical diferent a les quals estem habituats. Està pensat per a tots els públics, tant pels alumnes més joves com els més adults. Les societats musicals i escoles de música interessades en realitzar el taller en les seues instal·lacions, només han de posar-se en contacte amb Sedajazz i els explicaran com posar-ho en pràctica. Més informació: www.sedajazz.es Tlf.: 96.376.56.55 info@sedajazz.es
77
Música i poble Agenda
Ciutat de València València Diumenge 1 de desembre Concert de la Banda de la Societat d’Algimia d’Alfara al Palau de la Música de València. Dissabte 7 de desembre Concert de la Banda de la Societat Unió Musical d’Alberic al Palau de la Música de València. Dissabte 7 de desembre Concert del grup Capella a l’Antiga a la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valenci¡a d’Etnologia dins del cicle Circuit Concerts de la FSMCV. Diumenge 8 de desembre Concert de l’Orquestra de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol al Palau de la Música de València.
78
Diumenge 8 de desembre Concert de Nadal a càrrec del grup Alturas i les corales Divisi al Palau de la Música de València. Dissabte 14 de desembre Concert del grup Somtresons a la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valenci¡a d’Etnologia dins del cicle Circuit Concerts de la FSMCV. Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València.
L’Alacantí Alacant Diumenge 8 de desembre Festival de bandes de música alacantines a l’ADDA. Dissabte 22 de desembre Concert de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana a l’ADDA.
La Safor Gandia Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal de la Banda de la UAM Sant Francesc de Borja de Gandia. Dissabte 28 de desembre Concert de Nadal de l’Orquestra Ciutat de Gandia.
Baix Maestrat Peníscola
Diumenge 15 de desembre Concert de la banda de la Unió Musical de la Salzadella a l’Auditori de Peníscola dins del cicle Les bandes al Palau. Divendres 20 de desembre Concert de l’Orquestra Simfònica de Castelló a l’Auditori de Peníscola amb motiu del X aniversari del Palau.
La Vall d’Albaida Ontinyent
Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la banda de la SUAM d’Ontinyent.
Ribera Alta Vilanova de Castelló Dissabte 14 de desembre Concert de Fira de la Banda Simfònica Lira Castellonera de Vva de Castelló.
Plana Baixa Vila-real Divendres 13 de desembre Concert de la Banda Jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real