Música i Poble N.175 / 2013

Page 1



Música i Poble Sumari

Sumari Activitat federal 8 11 14 16 19

La FSMCV preveu unes entitats més obertes a la innovació social, educativa, cultural i econòmica Més de 1000 músics de les bandes de la Ribera Alta interpretaren junts La Muixeranga ¿Esto se acaba? III Congreso General de Sociedades Musicales: De la memoria a la innovación El 83,6% de les escoles de música no havia cobrat el finançament de 2012 a la fi de novembre La FSMCV inicia amb la Conselleria d’Educació el projecte de lluita contra el fracàs escolar

Actualitat 27 31

Educació assigna 3,4 milions d’euros en 2014 a centres de música i conservatoris municipals Tres valencians s’imposen en el Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM 2013

Opinió 46

“¿Por qué?” per Pedro Rodríguez Navarro, vicepresidente 1º de la FSMCV.

Comarques 49 a 72 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.

Partitures, discos, llibres… 73

Últimes novetats a les editorials musicals.

Convocatòries 76

MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 175 / 2013 Edita: FSMCV Comité de redacció: Josep Francesc Almería Serrano Ernest Llorens Climent Salvador Benavent Serena Cristina Quílez Porta (assessora tècnica) Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) Berta del Río (Camp de Morvedre) José A. García (Foia de Castalla) Begoña Navarro (Hoya de Buñol) Anna López (Horta Sud) Vicent Ruiz (Horta Nord) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Rafael Laguna (Vall dels Alcalans) Pedro Hernández (Vega Baja) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gràfiques Bolea Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Governació

Cursos, concursos, premis…

Agenda 78

Concerts per als pròxims mesos.

3


Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623

LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es

CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es


Música i poble Actualitat Música i Poble Breus

Breus Daniel Ferrero Silvage dirigirà la Jove Banda Levante-EMV dedica un suplement a la Simfònica de la FSMCV durant 2014 Federació per la fi del seu 45 aniversari

E

C

la temporada de 2014. El mestre valen-

seu 45 aniversari, el periòdic publica

cià ha estat triat per la Junta Directiva

el divendres 27 de desembre un nou

de la FSMCV entre altres candidatures

suplement que farà balanç d’un any intens durant el qual s’han portat a terme

presentades, per la seua vinculació

nombroses activitats.

amb el món de les societats musicals i

Entre elles el desenvolupament del III Congrés General de Societats Musicals:

la seua reconeguda trajectòria.

De la memòria a la innovació, que arriba a la seua fi i del qual s’extrauran les

Fins al 30 de desembre, els interessats en formar part de la plantilla d’esta for-

variables que marcaran el futur del col·lectiu musical valencià.

mació musical d’alt rendiment, poden presentar les seues sol·licituds a les ofici-

En este especial es reflecteixen també projectes que desenvolupa la Federació

nes de la Federació. Cal tindre entre 18 i 28 anys i estar cursant, com a mínim,

com ara el cicle Circuit Concerts, l’homenatge al mestre Joan Garcés, el finança-

l’últim cicle del grau professional de música, a més de pertànyer a una societat

ment de les societats musicals durant 2014 i els impagaments a les escoles de

musical federada.

música, els convenis signats amb la Universitat de València i amb l’ONG Save the

La temporada de 2014 de la Jove Banda Simfònica encara no està tancada, però

children, el projecte de música contra el fracàs escolar, les esmenes presentades

s’espera programar un calendari interessant a nivell artístic i musical

a la LOMCE del ministre Wert o la nova temporada de la Jove Banda Simfònica de

Tots els detalls de la convocatòria es poden consultar a la web: www.fsmcv.org

la FSMCV, entre altres assumptes.

l director i compositor d’Ontinyent Daniel Ferrero Silvage serà el nou director de la Jove

Banda Simfònica de la FSMCV durant

om a continuació al magnífic especial que el diari LevanteEMV va dedicar a la Federació

el passat mes de juny amb motiu del

Seleccionades les bandes que participaran al Cultura inclou les societats musicals en una Certamen de Bandes Ciutat de Cullera 2014 exposició sobre el patrimoni immaterial

E

L

ticipar en una nova edició del

sobre el patrimoni imma-

Certamen Nacional de Bandes

terial valencià amb fons,

Ciutat de Cullera.

entre altres, de la Biblio-

Les societats musicals adme-

teca Valenciana amb mo-

ses i, per tant, les que prendran part en la competició musical són les bandes de

tiu del X aniversari de la

la Societat Unió Musical i Artística de Sax, Asociación Artística y Cultural Ciudad

Convenció del Patrimoni

de Atarfe (Granada) i Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Poblet. Així ma-

Cultural Immaterial de la

teix, han quedat en reserva la Unió Musical Santa Cecília d’Onda i la Asociación

UNESCO.

Músico-Cultural “Nuestra Señora de la Paz” de Marmolejo.

Per

El certamen se celebrarà el diumenge 27 d’abril de 2014 en l’auditori dels Jar-

d’aquesta mostra, la D. G. Patrimoni ha comptat amb la Federació que ha aportat

dins del Mercat.

material gràfic que posa de manifest el pes cultural de les societats musicals

Les bandes participants, amb plantilles d’entre 80 i 90 músics, interpretaran en

valencianes com a Bens d’Interès Cultural Immaterial.

aquesta ocasió com a obra obligada l’Obertura rítmica del compositor de Cullera

Està previst que l’exposició siga itinerant i recorrega la Comunitat Valenciana per

Rafael Talens Pelló.

tal d’apropar el patrimoni immaterial al conjunt de la ciutadania.

l divendres 22 de novembre va finalitzar el termini de preinscripció per a les

bandes interessades en par-

a Direcció General de Cultura presenta en Sant Miquel

dels Reis una exposició

a

la

realització

5


Editorial

Música i poble Editorial

F

inalizado el año en curso, el 2013, en el que posiblemente sus dos últimas cifras hayan aportado la fatalidad de unos acontecimientos con las pertinentes consecuencias tan temidas por la superstición, cerramos un ejercicio que esperamos sea punto de inflexión y antesala de una recuperación, en todos los sentidos, aunque fundamentalmente lo que deseamos es que se recupere el sentido común y la sensatez de forma generalizada. En el año entrante, el 2014, la FSMCV dará por concluido el III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana, con el deseo de que sus conclusiones nos aporten el material necesario para construir una formulación estratégica que sirva de base real para garantizar la sostenibilidad y el desarrollo de nuestro movimiento asociativo en los próximos años. La cuantificación de las acciones derivadas de esta fase del Plan Estratégico de las Sociedades Musicales fundamentará las reivindicaciones económicas para las políticas públicas de fomento de la enseñanza y práctica de la música en nuestra autonomía, si todavía podemos gozar de ella en un futuro próximo. En estos momentos, es esperanzador constatar que se van desbloqueando asuntos que habían quedado inmovilizados por la falta de atención, interés o estas dos cosas conjuntamente, de aquellos comprometidos políticamente a impulsarlos. Empezamos a vislumbrar la “troncalidad autonómica” de la música, en la Comunitat Valenciana, como término acuñado por nuestra Consellera d´Educació, Cultura i Esport después de los acuerdos alcanzados con el Ministro referidos a este tema. La Comisión Mixta de trabajo formada por técnicos de esta conselleria y delegados de la FSMCV, enmarcada en el desarrollo del proyecto federal “Música contra el fracaso escolar”, se ha

6

puesto a trabajar en las acciones de fomento de la innovación educativa para el desarrollo de una relación más estrecha entre la Red de Escuelas de la FSMCV y los centros de primaria, reforzando la impartición de la asignatura de la música. Asimismo, también se desbloquea el desarrollo de la orden que declaraba Bien de Relevancia Local (BRL) a la tradición musical popular valenciana materializada por sus sociedades musicales, después de la reclamación directa realizada a la Consellera d´Educació Cultura i Esport, que ha sido atendida con prontitud. En esta cuestión, la FSMCV ha logrado suscitar el interés y participación de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, como entidad que tiene intereses en la aplicación de las medidas de protección al BRL contenido en la mencionada declaración. No ha habido tanta suerte ni respuesta en la reivindicación realizada por la FSMCV al Presidente de la Generalitat Valenciana para pedir el cambio de las competencias en materia de sociedades musicales y escuelas de música, desde Governació i Justícia a Educació, Cultura i Esport. Parecería lógico pensar que desde presidencia se tuviera una cierta consideración a un movimiento catalogado por el Consell como una de las principales señas de identidad de nuestro pueblo, dándonos la posibilidad de exponer nuestras lícitas demandas en una audiencia tan reiteradamente solicitada como otras tantas veces rechazada con el más absoluto silencio. Justificar una vez más el porqué de este cambio de competencias sería un insulto a la inteligencia del pueblo valenciano, al cual le tenemos el máximo respeto.


Editorial

Música i poble Editorial

F

inalitzat l’any en curs, el 2013, en el qual possiblement les seues últimes xifres hagen aportat la fatalitat d’uns esdeveniments amb les pertinents conseqüències tan temudes per la superstició, tanquem un exercici que esperem siga punt d’inflexió i avantsala d’una recuperació, en tots els sentits, encara que fonamentalment el que desitgem és que es recupere el sentit comú i la sensatesa de forma generalitzada. En l’any entrant, el 2014, la FSMCV donarà per conclòs el III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb el desig que les seues conclusions ens aporten el material necessari per a construir una formulació estratègica que servisca de base real per a garantir la sostenibilitat i el desenvolupament del nostre moviment associatiu en els pròxims anys. La quantificació de les accions derivades d’aquesta fase del Pla Estratègic de les Societats Musicals fonamentarà les reivindicacions econòmiques per a les polítiques públiques de foment de l’ensenyament i pràctica de la música en la nostra autonomia, si encara podem gaudir d’ella en un futur pròxim. En aquests moments, és esperançador constatar que es van desbloquejant assumptes que havien quedat immobilitzats per la falta d’atenció, interès o aquestes dues coses conjuntament, d’aquells compromesos políticament a impulsar-los. Comencem a albirar la “troncalidad autonòmica” de la música, a la Comunitat Valenciana, com a terme encunyat per la nostra Consellera d´Educació, Cultura i Esport després dels acords aconseguits amb el Ministre referits a aquest tema. La Comissió Mixta de treball formada per tècnics d’aquesta conselleria i delegats de la FSMCV, emmarcada en el

desenvolupament del projecte federal “Música contra el fracàs escolar”, s’ha posat a treballar en les accions de foment de la innovació educativa per al desenvolupament d’una relació més estreta entre la Xarxa d’Escoles de la FSMCV i els centres de primària, reforçant la impartició de l’assignatura de la música. Així mateix, també es desbloqueja el desenvolupament de l’ordre que declarava Bé de Rellevància Local (BRL) a la tradició musical popular valenciana materialitzada per les seues societats musicals, després de la reclamació directa realitzada a la Consellera d´Educació Cultura i Esport, que ha estat atesa amb promptitud. En aquesta qüestió, la FSMCV ha aconseguit suscitar l’interès i participació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, com a entitat que té interessos en l’aplicació de les mesures de protecció al BRL contingut en l’esmentada declaració. No hi ha hagut tanta sort ni resposta en la reivindicació realitzada per la FSMCV al President de la Generalitat Valenciana per a demanar el canvi de les competències en matèria de societats musicals i escoles de música, des de Governació i Justícia a Educació, Cultura i Esport. Semblaria lògic pensar que des de presidència es tinguera una certa consideració a un moviment catalogat pel Consell com una dels principals senyals d’identitat del nostre poble, donant-nos la possibilitat d’exposar les nostres lícites demandes en una audiència tan reiteradament sol·licitada com d’altres vegades rebutjada amb el més absolut silenci. Justificar una vegada més el perquè d’aquest canvi de competències seria un insult a la intel·ligència del poble valencià, al qual li tenim el màxim respecte.

7


Música i poble Activitat federal

Activitat federal

La FSMCV preveu unes entitats més obertes a la innovació social, educativa, cultural i econòmica L’assemblea general celebrada a Algemesí ratifica l’acord per a sol·licitar a Alberto Fabra el canvi de competències de les societats musicals i escoles de música de Governació a Educació i Cultura, aprova l’exercici 2012 i el pressupost per a 2014.

L

a localitat d’Algemesí acollia l’últim cap de setmana d’octubre la XLV Assemblea General de la Federació de Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana (FSMCV) que va reunir a representants de quasi 300 societats musicals federades. Entre les principals conclusions de dues intenses jornades de treball i anàlisi, es van exposar els primers resultats de l’anàlisi de la participació en el III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana: “De la memòria a la innovació” que ve celebrant-se des del passat mes de gener. En aquest sentit, la FSMCV preveu que aquestes associacions sense ànim de lucre seran més obertes a la innovació social, educativa, cultural, econòmica i a la professionalització d’algunes àrees de treball. El director acadèmic del III Congrés, el professor de la Universitat de València Pau Rausell, va plantejar durant la seua intervenció en el Teatre Municipal d’Algemesí, tres eixos per a definir uns escenaris no excloents a les societats musicals: bàsica, dedicació exclusiva a la música des del voluntarisme; serveis, obertura a altres àmbits d’actuació; i creativa, oberta a la innovació en tots els àmbits. Una enquesta ja en marxa i en la qual es pot participar fins al pròxim 31 de desembre, revelarà les preferències del col·lectiu i quin percentatge d’aquestes tendències haurien de formar part del projecte de futur. Rausell, de l’àrea d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), en la seua anàlisi, va exposar els “vectors de tensió” entre les dinàmiques de treball i la planificació d’aquest col·lectiu que es mou entre el volun-

cultural és una bona idea perquè generaria recursos

no creu que siga necessari i que cal continuar amb

tarisme i la professionalització de certes àrees. En

addicionals per a finançar-se, un 19% ho condiciona

una gestió amateur.

aquest sentit, un 51% creu que contractar un gestor

a que es tinga pressupost per a això i només un 8%

El congrés va habilitar un espai virtual (www.congre-

8


Música i poble Activitat federal

societatsmusicals.eu) de debat amb aportacions de diferents persones en format audiovisual que encara està obert a la participació i consulta. La gestió de la Junta Directiva, aprovada L’Assemblea General de la FSMCV començava el dissabte 26 d’octubre per la vesprada en el Teatre Municipal d’Algemesí i amb la societat musical d’aquesta ciutat com a amfitriona de l’esdeveniment. A més de l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, i el president de la FSMCV, Josep F. Almería, l’acte d’obertura va contar amb la presència del director de CulturArts, Manuel Tomás Ludeña, qui va aprofitar la seua presència en aquesta assemblea per a anunciar el pla de treball conjunt entre la Federació i Conselleria per a lluitar contra el fracàs escolar. En aquesta primera jornada de treball, els assembleistes van aprovar la gestió de la Junta Directiva que

tivament. Així, importants projectes podran portar-se

Així mateix, va reconèixer la labor dels presidents

encapçala Almería durant l’últim exercici així com

a terme”. Almería remarca que “no obstant això, la

comarcals sortints.

l’informe econòmic i els pressupostos per a 2014,

FSMCV ha percebut en els consellers Serafí Caste-

Acte de clausura

molt similars als d’enguany que ja acaba.

llano i Mª José Català algunes mostres d’una col·

Juana Forés, sotssecretària de Governació, que va

Les societats musicals, a Educació i Cultura

laboració que considerem imprescindible”.

assistir a la clausura, va manifestar que la Generali-

Ja el diumenge, l’assemblea general ratificava

L’any que ve, a Villena

tat donarà suport a la proposta de la FSMCV perquè

l’acord del consell intercomarcal de la FSMCV per

La Societat Musical d’Algemesí donarà pas a la Soci-

les societats musicals siguen declarades Patrimoni

a sol·licitar al President de la Generalitat, Alberto

etat Musical Ruperto Chapí de Villena que albergarà

Immaterial de la Humanitat i va remarcar la col·

Fabra, el canvi de competències de les societats

l’assemblea general en 2014 després de guanyar la

laboració del seu departament amb la Conselleria

musicals i escoles de música de la Conselleria de

candidatura a la Unió Musical d’Almoradí i a l’Agru-

d’Educació. L’assemblea va contar, a més, amb la

Governació i Justícia a la de Cultura i Educació.

pació Musical de Pego en una atapeïda votació.

presència d’Inmaculada Tomás, sotsdirectora gene-

Segons Josep Francesc Almería, president de la

Per altra banda, el marc de l’Assemblea va servir

ral de Música de CulturArts, Vicent Ramón García,

FSMCV, “el col·lectiu entén que el lògic és que l’in-

també perquè la FSMCV fera lliurament de la meda-

alcalde d’Algemesí, Gabriel Palop Sarrías, regidor de

terlocutor de les societats musicals i de les seues

lla de bronze pel seu 50é aniversari a la societat mu-

cultura d’Algemesí, Juan Soto, (PSPV-PSOE), i repre-

escoles de música siga Cultura i Educació, respec-

sical Santa Catalina d’Aras de los Olmos (València).

sentants de la UNDEF, entre altres autoritats.

9


Música i poble Activitat federal

La sostenibilitat i qualitat de les escoles de música, a debat en el marc de l’Assemblea La taula rodona “Escoles de música: el repte de la sostenibilitat i la qualitat” va ser l’eix central de l’acte d’obertura del curs de les escoles de música 2013 – 2014, coincidint amb la celebració de l’Assemblea General de la FSMCV.

C

om ja és habitual, la FSMCV organitza, coincidint amb la seua Assemblea General, un acte d’obertura del curs en les escoles

que, com no pot ser d’una altra manera, sempre té a veure amb el tema educatiu. Així doncs, es va celebrar una taula rodona sota el títol “Escoles de música: el repte de la sostenibilitat i la qualitat”. Un motiu més per a parlar i debatre sobre el gran treball que suposa per a les societats musicals el desenvolupament del seu vessant formatiu. En aquesta ocasió, a més, i després de la recent aprovació del nou Decret d’Escoles de Música per part del Consell el passat mes de juliol, el tema era molt oportú i va despertar l’interès dels representants de les societats musicals que es van traslladar a Algemesí ja pel matí. Els encarregats d’explicar el nou Decret així com

FSMCV i President Provincial de València; Remigi

Després de la taula rodona, que va ser molt con-

d’aclarir els possibles dubtes que sobre ell es

Morant, Doctor en Educació (Didàctica de la Mú-

correguda, a més, els assistents van poder partici-

pogueren plantejar van ser Salvador Benavent,

sica) per la U.V. i assessor de la FSMCV i Pedro

par exposant les seues opinions o preguntant els

responsable del Projecte Escoles de Música de la

Rodríguez, Vicepresident 1er de la FSMCV.

seus dubtes.

Les ponències-pòster mostraren els assistents altres temes en què treballa la Federació

C

om part del contingut d’aquesta XLV As-

a diferents projectes. Un d’ells, el del Centre d’Es-

semblea General, i inclòs en l’Ordre del

tudis, amb un resum del primer any d’activitat i

Dia de la mateixa, diferents van ser els

un avanç dels pròxims cursos. També el contingut

assumptes federals que des de la Junta Directiva

del conveni amb l’ONG Save the Children i el nou

es van exposar als assembleistes en manera de

segell de qualitat per a certàmens. Finalment, de

ponència-pòster. Un recurs més que serveix per-

manera exhaustiva, dos panells informaven del

què els representants de les societats musicals

nou Decret d’Escoles de Música.

coneguen millor alguns dels temes en els quals

Tots ells van servir per a aportar més informació de

treballa la Federació.

projectes de la FSMCV ja coneguts pels assistents

Així, en la part superior del Teatre Municipal d’Al-

i que aquests van poder consultar de manera més

gemesí, es van instal·lar diversos panells referents

detallada.

10


Música i poble Activitat federal

Més de 1000 músics de les bandes de la Ribera Alta interpretaren junts La Muixeranga La plaça Major d’Algemesí s’omplia dissabte per escoltar a més de 1000 músics de 18 societats musicals de la comarca interpretant conjuntament La Muixeranga al costat de les colles de dolçaines i tabals de la localitat.

U

n espectacle musical que va entusiasmar al públic present, molts d’ells els assistents a l’assemblea General de la FSMCV

que durant eixe cap de setmana se celebrava en el Teatre Municipal de la ciutat i que van tindre l’oportunitat de veure per primera vegada un acte molt emocionant. Des de les huit de la vesprada, els músics van desfilar interpretant peces de música festera des del carrer Muntanya fins a arribar a la Plaça Major, on se’ls va imposar un corbatí commemoratiu de l’acte per part de les autoritats presents. Com a clausura, totes les bandes a l’uníson van interpretar conjuntament La Muixeranga d’Algemesí, una peça en la qual també van intervenir la Colla de Dolçainers d’Algemesi i la Colla de l’Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina. Mentre la música sonava, es van realitzar dues torres humanes a càrrec de les dues muixerangues de la localitat. Les bandes participants en esta trobada musical van ser les pertanyents a les societats musicals federades de la Ribera Alta: Societat Artística Musical d’Alcàntera de Xúquer, Ateneu Musical de Rafelguaraf, Societat Musical de Benimuslem, Societat Artística Musical de Benifaió, ACM Sant Joanet, Agrupació Musical Enovense, Societat Artística Musical d’Alginet, Societat Musical La Barraca d’Aigües Vives, Unió Musical de Benimodo, Unió Musical de La Pobla Llarga, Agrupació Musical L’Artística de Carlet, Lira i Casino Carcaixentí, Lira Castellonera de Vilanova de Castelló, Societat Unió Musical de Carlet, Societat Musical de Guadassuar, Societat Musical d’Alzira, Societat Unió Musical d’Alberic i l’amfitriona de la jornada, Societat Musical d’Algemesí. L’acte musical va emmarcar-se en la campanya d’activitats comarcals que promou cada any la FSMCV.

11




Música i poble Activitat federal

¿Esto se acaba? III Congreso General de Sociedades Musicales: De la memoria a la innovación Por Pau Rausell Köster. Coordinador académico La fase final

vo a finales de enero de 2014, cumpliendo así el año

Hace 11 meses que iniciamos la fase abierta del III

previsto en la inauguración del III Congreso General

Congreso de Sociedades Musicales de la Comunidad

de Sociedades Musicales

Valenciana. Y ha pasado por varias fases y procesos.

Los objetivos

En este momento planteamos un acto final, aunque

Los objetivos de este tercer congreso son:

esperamos que no último. Resumiendo hasta el mo-

• Remarcar e incidir en la capacidad del movimiento

mento podemos decir que, en colaboración con la

asociativo musical de generar innovación social, cul-

FSMCV propusimos un espacio de debate a partir

tural y económica en un mundo que se transforma

de la página web del congreso www.congresocie-

hacia la acción colectiva, la solidaridad, la cultura

tatsmusicals.eu, que mediante varios mecanismos

compartida, la creatividad, y la participación.

innovadores como las píldoras audiovisuales y los

• Destacar las sólidas conexiones de las Sociedades

cuestionarios permitió una discusión abierta sobre

Musicales con el resto de las dinámicas económicas,

distintas cuestiones articulada en torno a 7 epígra-

sociales y políticas de la Comunidad Valenciana

la marca colectiva y que además posibilita una fácil

fes temáticos: Gobernanza y Sostenibilidad, Gestión

• Reivindicar la historia de las Sociedades Musicales

conexión en el ámbito internacional.

y Eficiencia, Creatividad y cultura, Conocimiento,

como la manifestación más activa y comprometida

En estos momento el movimiento asociativo musical

formación y talento, Dinámicas sociales y valores,

de la sociedad civil valenciana

contiene la suficiente información, conocimiento y

Innovación, y Conexiones.

• Completar la fase más participativa del Plan Estra-

capital humano para que bebiendo de su rica tra-

Con la información recogida tanto de los videos,

tégico de la FSMCV

dición sea capaz de incorporar inteligencia a las de-

como de las participaciones como de los cuestio-

• Recoger las experiencias y la memoria de aquellos

cisiones colectivas. Estamos hablando de la mayor

narios hemos elaborado un documento que trata de

individuos y colectivos con elevado grado de impli-

red de personas articuladas y organizadas para la

sintetizar cuáles son las claves que van a determinar

cación en el devenir del movimiento asociativo mu-

persecución de un bien colectivo complejo; la difu-

el funcionamiento de las SSMM en la próxima déca-

sical, así como difundir buenas prácticas.

sión y la práctica musical, la promoción de la cultura

da, y nos ha salido que el asociacionismo musical ha

• Realizar un ejercicio de prospectiva que permita

y el incentivo de la creatividad, el fomento de la so-

de resolver cómo se posiciona en los 7 vectores de

vislumbrar los retos y las oportunidades a los que se

ciabilidad y el espacio común. Se trata de un tipo de

tensión a los que se enfrenta. En función de cómo re-

deberán enfrentar a las Sociedades Musicales en los

bien que recoge un amplio grado de consenso y que

suelva esa cuestión podemos encontrar 3 escenarios

próximos años.

conforma uno de los principales ingredientes en la

esenciales en los que se moverá el asociacionismo

• Dotar al asociacionismo musical de un espacio

receta de la identidad valenciana.

musical en los próximos años.

efectivo real de reflexión y debate a través de las

Pero hay que tener en cuenta que esta dinámica se

Lo que pedimos en esta última fase es que los miem-

plataformas relacionadas con las tecnologías de la

puede incardinar en el proceso de transformación

bros del asociacionismo musical, si lo desean, hagan

información y la comunicación

del modelo productivo, que de acuerdo con las re-

una lectura crítica del documento de SÍNTESIS. LAS

A pesar de las apariencias, no son malos tiempos

comendaciones de Europa se debe articular hacia

SOCIEDADES MUSICALES 2020, o de su RESUMEN

para las SSMM

modelos basados en un crecimiento inteligente, sos-

EJECUTIVO que se encuentra disponible en distintos

Hay que tener en cuenta, que en este momento de

tenible e integrador, y sus iniciativas relacionadas

puntos de la red y que a partir de dicha lectura, si

encrucijada, el asociacionismo musical valencia-

con el proyecto de una Europa del conocimiento, que

están inscritos en el Congreso, realicen, a través del

no es uno de los escasos proyectos de éxito en un

sea competitiva a nivel mundial.

cuestionario que vamos enviando, una propuesta de

contexto social que está viviendo como un fracaso

Los sectores culturales y creativos en general, y la

posicionamiento en los 7 vectores de tensión y en los

colectivo muchos aspectos de su historia reciente.

música en particular no están del todo mal posicio-

3 escenarios propuestos. Este proceso en principio,

Desde esta perspectiva las Sociedades Musicales

nados en la Comunidad Valenciana, y en consecuen-

de recogida de información, se alargará hasta final

constituyen uno de los escasos recursos que pue-

cia resultaría conveniente aprovechar adecuada-

de 2013, para tener elaborado el documento definiti-

den sustentar y coadyuvar a una reconstrucción de

mente ese recurso competitivo. Es evidente que en

14


Música i poble Activitat federal

estos momentos las políticas públicas no van en esa dirección y desde este análisis consideramos que se trata de un error. Apoyar a las SSMM no es sólo una cuestión de corresponder justamente a los enormes efectos externos que provocan la existencia del movimiento asociativo musical sino que responde a imperativos estratégicos. Las SSMM han mostrado, a lo largo de su historia y en momentos contextuales muy complicados un elevado grado de resiliencia y no resulta previsible que en la próxima década se planteen problemas ex-

Tabla 2. Vectores de tensión de las SSMM.

tensos de supervivencia. El principal factor de riesgo

sensoriales, sociales y tienen un impacto sobre los

culturales y creativos, de acuerdo con las recomen-

no se ubica en las mayores o menores subvenciones

niveles de bienestar de los individuos. Estamos, por

daciones de la “smart specilization” de la Unión Eu-

públicas sino en el grado de preparación de los líde-

tanto ante una de las interacciones más complejas y

ropea. La cultura y la creatividad se convierten en el

res del asociacionismo musical.

sofisticadas entre los seres humanos y su universo

elemento central de la competitividad de la Comuni-

El valor socioeconómico de las SSMM es amplio y

simbólico y sensorial.

dad Valenciana y las SSMM fundamentan el origen

va desde los efectos sobre la sociabilidad, la cons-

Las SSMM se van a mover en la próxima década

de su valor social como la principal red organizada

trucción de la identidad colectiva y el sentido de per-

en un contexto donde la innovación tecnológica, la

de talento y creatividad y además hace valer su red

tenencia individual, como agentes culturales, como

digitalización, la dimensión europea va a jugar un

de infraestructuras.

red formativa, como espacio de fomento de la crea-

papel importantes, y donde el posicionamiento sobre

Así finalmente los miembros del asociacionismo

tividad y detección de talento, y finalmente como

la profesionalización de la gestión de las SSMM va

musical, ya sea de manera colectiva a través de las

recurso simbólico colectivo.

a determinar, las potencialidades y posibilidades de

acciones de la FSMCV, o a partir de cada una de las

Las SSMM han mostrado una notable madurez por

las SSMM.

Sociedades Musicales, pueden determinar hacia qué

sus procesos de reflexión articulados alrededor de

Los vectores de tensión y los escenarios

combinación de escenarios encaminan sus pasos y

los 2 Congresos Generales celebrados anteriormen-

En este contexto cambiante las SSMM tienen que re-

en consecuencia se corresponsabilizan, junto con los

te. Desde hace ya más de 20 años, el asociacionismo

solver básicamente 7 vectores de tensión. En función

determinantes del contexto, del devenir de una de

musical ha reflexionado sobre cuestiones que tienen

de cómo se resuelvan esos vectores de tensión, nos

las manifestaciones más enriquecedoras, singulares

que ver con el modo de financiación, el papel y la

encontraremos en alguna combinación de los esce-

y comprometidas y que determinan y condicionan el

función de mujeres y jóvenes, las escuelas de músi-

narios descritos. (Ver tabla 2. Vectores de tensión de

futuro del conjunto de la sociedad valenciana.

cas, la gestión cultural, el marco normativo y jurídico

las SSMM).

Último pero no final

y la organización de las agrupaciones musicales. Lo

Estos escenarios los hemos denominado:

Y con este acto último, quizás sea el momento de

que aportamos como novedad en este congreso es

Refuerzo de lo básico. Escenario de refuerzo de los

plantear un paso más en esta fructífera relación

la incorporación de nuevos temas de debate como la

componentes identitarios, retorno a las prácticas

entre el mundo del asociacionismo musical y el

innovación, los modelos de gobernanza, las conexio-

más folclorizantes y aglutinación sobre los elemen-

sistema de conocimiento –las universidades- para

nes con nuevos valores y dinámicas sociales.

tos esenciales alrededor de la música, desconexión

articular mecanismos permanente y continuos de

Las Sociedades Musicales son estructuras de gru-

de las dinámicas externas y mantenimiento de los

observación y análisis de las SSMM. La reciente

pos humanos que se articulan de manera compleja,

valores originales del asociacionismo musical.

firma de un convenio marco entre la FSMCV, de la

pero siempre alrededor del elemento central que

Sociedades de servicios. Escenario de profesionali-

mano de su presidente, Josep Almería y la Universi-

constituye la práctica y la difusión de expresiones

zación extrema donde las SSMM se convierten en or-

tat de València, por parte del Rector Esteban Morci-

musicales. En términos genéricos la música cons-

ganizaciones multifunción multiservicios, orientadas

llo, es un marco excelente para continuar con esos

tituye uno de los lenguajes más universales y que

hacia las necesidades y las señales de la demanda,

procesos de transferencia de información y cono-

permite la conexión entre culturas y generaciones

y marcadas por la persecución de la eficiencia y la

cimientos entre ambas instituciones, para dotar de

diversas y supone una práctica que no requiere ne-

eficacia máxima, así como también muy pendientes

inteligencia, activar y movilizar el excelente capital

cesariamente procesos de codificación y decodifica-

de los criterios de rentabilidad.

humano contenido en el asociacionismo musical,

ción muy complejos. Además los estudios plantean

La comunidad creativa. La dinámica de las Socieda-

con el objetivo de amplificar los excelentes impactos

que la práctica musical tiene efectos perceptibles

des Musicales se incardina y empuja en un cambio

sociales y económicos que tiene el universo de las

sobre distintos aspectos neurológicos, cognitivos,

del modelo productivo valenciano hacia los sectores

SSMM sobre la realidad valenciana.

15


Música i poble Activitat federal

El 83,6% de les escoles de música no havia cobrat el finançament de 2012 a la fi de novembre El Consell manté un finançament estable per a les societats musicals amb 6,4 milions en 2014

L

a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) constatava a la fi del mes de novembre que el 83,6%, 209 de

les 250 escoles de música federades, no havia rebut el finançament corresponent a l’any 2012. En eixe moment, el 82,25% (2,5 milions) de la dotació (3 milions) no s’havia pagat i per províncies únicament havia cobrat el 9,8% (5) de les d’Alacant, cap de Castelló i el 28,8% (36) de València el que suposava que tan sol havien rebut l’ingrés 41 (16,4%). El total d’entitats beneficiàries són 288 de les quals 38 no pertanyen a societats musicals federades amb un finançament total de 3,5 milions. La FSMCV va contactar una per una amb les 250 escoles de música de les societats musicals associades, que van comunicar que només havien cobrat 540.040,18

tucional molt deteriorada. No obstant això, falta la

euros (17,74%) dels 3 milions que han de percebre.

“modificació pressupostària” en 2012 (5,4 milions)

La FSMCV no va preguntar per la resta de partides

que Castellano va afirmar es realitzaria i el pagament

que entén estan abonades pel que sobre els 6,4 mili-

de 200.000 euros per a la plataforma tecnològica. A

ons del finançament de 2012, inclosa la “modificació

més de les escoles de música, enguany dues parti-

pressupostària” pendent que vinga a assumir la re-

des van patir retallades: el finançament a les escoles

tallada d’un milió d’euros, no s’havien abonat entorn

d’educands va passar de 250.000 a 231.000 euros

dels 4 milions (62%).

(-7,6%) i l’adquisició d’instruments de 215.000 a

El motiu d’aquesta consulta van ser unes declara-

166.224 euros (-22,68%).

cions del conseller de Governació i Justícia, Serafín

La FSMCV farà una valoració de les necessitats eco-

Castellano, que va manifestar recentment que “amb

nòmiques actuals, a partir de les actuacions i conclu-

les bandes, estem al dia dels pagaments”. La FSM-

sions del seu III Congrés General i el Pla Estratègic,

CV creu que “és una falta d’informació inexplicable

que vaja d’acord amb l’impacte social, educatiu, cul-

o de respecte cap al col·lectiu el que s’assegure que

tural i econòmic que genera el col·lectiu. En aquest

tant dels pressupostos ja que es destinen 4,5 mi-

s’ha pagat, quan les dades reflecteixen una realitat

sentit, un estudi de la Universitat de València, realit-

lions (70,3%) i un exemple il·lustratiu del desfasa-

bastant diferent”.

zat en 2011, conclou que les societats musicals són

ment econòmic en 2014. El cost de funcionament

Finançament 2014

una de les principals “indústries” per producció (60

d’aquests centres educatius adscrits a les societats

D’altra banda, la FSMCV ha constatat que el projecte

milions), ocupacions (2.575), i patrimoni.

musicals ascendeix a uns 31 milions d’euros apli-

de pressupostos del Consell manté sense variació,

Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, as-

cant els paràmetres de cost de l’ensenyament pú-

els 6,4 milions de finançament per a l’any 2014,

segura que “les societats musicals són un pilar fona-

blic. Així, l’administració recapta més del que aporta,

és a dir, el mateix que a 2013. L’assignació queda

mental de l’economia i de la cultura valenciana i els

que s’estima en el 14,5% de la cobertura de des-

estable des de 2011 a 2014 després de la signatu-

pressupostos han d’estar a l’altura del pes específic

peses segons aquest model. Almeria, recalca que

ra amb Serafí Castellano, conseller de Governació i

que té aquest moviment associatiu que tots tenim

“les escoles de música cobreixen una gran demanda

Justícia, d’un acord en 2010 que va deixar darrere

per un senyal d’identitat del poble valencià”.

educativa de grau elemental assumint una compe-

unes brutals retallades del 50% i una relació insti-

Les escoles de música són la partida més impor-

tència que la Generalitat Valenciana no pot”.

16


Música i poble Activitat federal

El Centre d’Estudis organitza més de 10 cursos a desenvolupar a partir de gener de 2014 La programació del centre per al curs 2013-2014 va ser presentada a l’Assemblea General de la FSMCV a Algemesí.

L

’aposta per la formació dels professionals de les societats musicals és un dels projectes més ambiciosos de la FSMCV, i així es pot

veure en el calendari d’activitats que s’ha programat per part del Centre d’Estudis i que es va donar a conèixer durant l’Assemblea General que la Federació va celebrar a Algemesí. A més del conveni signat amb l’ONG Save the Children, que permetrà que professors de percussió de les societats musicals participen en un taller formatiu a col·legis de la ciutat de València, a primers d’any tindrà lloc un curs destinat a professors. El curs porta per títol Recursos i estratègies per a l’ensenyament de la música a xiquets de 5 a 7 anys i es farà en dates encara per determinar. Així mateix, durant 4 dissabtes de gener i febrer se celebrarà un curs per a directius de societats musicals: Dinàmiques de grup centrades en la gestió de persones. Les jornades El projecte educatiu de centre (PEC) segons el nou Decret d’Escoles de Música que ja es van fer principalment per a directius, es tornaran a fer esta vegada adreçades a professors i directors, a Alacant (15 de febrer), València (22 de febrer) i Castelló (1 de març) en poblacions encara per determinar. Estes jornades ja es van realitzar el passat mes de setembre a Villena, Algemesí i Sant Joan de Moró i van resultar molt interessants per als representants

de València, el 22 la de Castelló i el 29 la d’Alacant.

curs de Formació específica per al professorat que

de les societats musicals assistents.

Ja durant els mesos d’abril i maig l’activitat del

participe en el nou projecte d’innovació educativa de

L’activitat del Centre d’Estudis continuarà al mes de

Centre estarà centrada en tres interessants cursos

la Conselleria d’Educació contra el fracàs escolar, un

març amb una nova activitat adreçada als directius

destinats a professors: De la classe individual a la

projecte en el qual treballa la FSMCV colze a colze

de les societats musicals federades.

pràctica instrumental en grup: propostes metodolò-

amb la Conselleria.

Baix el títol Funcionament de les juntes directives

giques; Recursos i estratègies per a l’ensenyament

El Centre d’Estudis serà a mès l’encarregat de pu-

en les societats musicals: estratègia i organització.

de la música a xiquets de 5 a 7 anys; i Millora de les

blicar les conclusions del III Congrés General de

Obligacions de tipus jurídic, laboral i fiscals en les

competències TIC per al professorat de les escoles

Societats Musicals, quan este ja s’haja tancat de-

associacions sense ànim de lucre, també tindrà lloc

de música.

finitivament.

a les tres províncies per tal de facil·litar que participe

De l’ampli programa de cursos que es desenvolu-

Totes estes activitats es publicaran periòdicament

el major nombre de societats musicals federades de

paran al llarg de l’any destaca el que tindrà lloc a

en la web de la FSMCV, amb les dates d’inscripció,

totes les comarques. El dia 8 serà la de la província

València durant setembre de 2014. Es tracta d’un

requisits i llocs de realització.

17


Música i poble Activitat federal

Els alumnes que estudien en centres que integren la música tenen un major rendiment educatiu Maria Andreu i Duran, doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca en la seua tesi que obtenen un major rendiment malgrat que dediquen el mínim d’hores en totes les matèries excepte en l’artística.

E

l 90,91% dels alumnes que estudien en cen-

l’assoliment de les competències dels alumnes amb

a obtenir aquests resultats d’estudiants de sisè de

tres que integren la música aconsegueixen

música extraescolar (66,67%) enfront dels quals no

primària en centres de Catalunya que integren la

les 8 competències educatives bàsiques en-

l’estudien (42,59%). A més, en un entorn sociocultu-

música i un grup de control de règim general. En el

front del 47,83% de centres ordinaris segons una

ral similar, el 100% dels estudiants de centres inte-

conjunt de la novedosa, per realitzar-se en ordina-

tesi doctoral que Maria Andreu i Duran va presentar

grats supera la prova, mentre que només ho aconse-

dor, i exigent prova de competències, la puntuació

en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la

gueixen el 50% de centres ordinaris.

mitjana (sobre 10) dels alumnes de centres integrats

qual ha tingut accés la Federació de Societats Musi-

Andreu conclou que “un sistema educatiu en el qual

és 6,55; la de centres ordinaris amb música extraes-

cals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).

la música té un pes específic important és un model

colar 5,28 i la dels que no tenen 4,98.

La investigació “L’assoliment de les competències

de més qualitat” que permet un millor rendiment en

Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, as-

bàsiques en alumnes de centres integrats de primà-

conjunt i per separat en les competències: lingüís-

segura que “la música és una matèria que reporta

ria i música” destaca que aquests estudiants, que

tica i audiovisual, artística i cultural, matemàtica,

beneficis pedagògics transversals en altres assigna-

conjuguen els estudis de música amb els ensenya-

aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal,

tures i l’estudi de Maria Andreu s’uneix a les pres-

ments obligatoris, tenen un major rendiment educa-

coneixement i interacció amb el món físic i social i

tigioses investigacions que ho certifiquen amb una

tiu malgrat que dediquen el mínim d’hores en totes

ciutadana, que Europa considera cal propiciar.

anàlisi rigorosa del model de centres integrats”.

les matèries excepte en l’artística.

L’aplicació d’un instrument d’avaluació i d’anàlisi

La investigadora ja va constatar com a professora

L’estudi, dins dels centres ordinaris, també compara

comparativa fiable i validat per experts ha servit per

que “la música afavoreix la cohesió, col·laboració i integració social i els alumnes aprenen a treballar amb rigor afavorint la memòria, la constància i l’esforç”. Més encara, és en “l’educació primària com a etapa fonamental on es posen les bases de la formació personal” i la música posa en joc les capacitats més primàries i les més complexes i ajuda a interrelacionar els dos hemisferis cerebrals segons el neuropedagog Jean-Paul Despins (Quebec, 1935). Andreu ratifica les conclusions de la tesi doctoral de Mª Carmen Reyes, que va publicar la FSMCV, en les quals destaca “el benefici que reporta la música en el desenvolupament evolutiu dels alumnes i la repercussió positiva en altres matèries” i que “els estudis en les escoles de música de les societats musicals comporten una millora del procés d’aprenentatge i de la seua intel·ligència en diferents àrees”. L’estudi de Reyes a la Comunitat Valenciana és eloqüent ja que el 99% dels alumnes-músics de la mostra de l’estudi aprova: el 37% amb excel·lent de nota mitjana, el 42% amb notable, el 11% amb bé i

18


Música i poble Activitat federal

La FSMCV inicia amb la Conselleria d’Educació el projecte de lluita contra el fracàs escolar Almeria creu que “aquest important avanç és fruit de dos anys de treball de sensibilització i lluita de la FSMCV per la presència de la música en el sistema educatiu per la seua incidència en les competències bàsiques”.

L

a Federació I la conselleria d’Educació, Cultura i Esport, iniciaran en breu un ambiciós projecte perquè la música siga una assigna-

tura “troncal” en el sistema educatiu valencià i en el marc de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Com afirma el president, Josep Francesc Almeria, “aquest important avanç és fruit de dos anys de treball de sensibilització i lluita de la FSMCV per la presència de la música en el sistema educatiu per la seua incidència en totes les competències bàsiques que Europa considera cal propiciar”. Així mateix, Almeria pensa que “el model de troncalitat autonòmica de la música pot ser una alternativa a les esmenes que presentem i que el Govern va desestimar en el Congrés, per la qual cosa la decisió pot quedar en mans de les comunitats autònomes i dels centres educatius”. Els objectius són “fomentar l’èxit acadèmic, reduir l’abandó i el fracàs escolar” a través de la música, “coordinar les escoles de música amb els centres d’educació primària” i potenciar “la pràctica musical entre els més joves” de la Comunitat Valenciana.

La metodologia passarà per detectar els alumnes de

principi, a 1.000 alumnes de 50 centres i començarà

Per a la consellera María José Catalá, la Generalitat

centres d’educació infantil i primària “amb el risc de

en 2014-15.

Valenciana i la FSMCV s’uneixen per primera vegada

patir fracàs escolar” i proposar-los participar en el

Dos anys d’intens treball

i “convergeixen” per a desenvolupar un programa

programa, formar grups amb els estudiants selecci-

Aquesta iniciativa ve precedida per múltiples accions

“pioner a Espanya” que es beneficiarà de “l’extensa

onats “en coordinació amb les escoles de música”

de la FSMCV dins del seu projecte “Música contra

xarxa d’escoles i de bandes de música així com la

i el seu professorat per a realitzar una intervenció

el fracàs escolar” per a defensar l’educació musical.

riquesa de la tradició musical”. Català considera que

educativa que consistirà en “dues hores a la set-

José Ignacio Wert i Mª José Català, ministre i con-

“estem avalats per nombrosos estudis i investigaci-

mana d’activitats musicals” per a fer una posterior

sellera d’Educació, Cultura i Esport, van advocar per

ons científiques que adverteixen que els estudiants

avaluació diagnòstica.

la “troncalitat autonòmica” en una reunió el passat

que segueixen estudis de formació musical obtenen

El finançament es realitzarà a través d’una convo-

mes de juliol amb Josep F. Almeria que va presentar

millors resultats acadèmics”.

catòria d’ajudes per a desenvolupar un “programa

unes esmenes a la llei i estudis d’experts que justi-

Així mateix, la consellera recorda que en una avalu-

d’innovació educativa” en el qual podran participar,

fiquen que la música siga una assignatura prioritària

ació diagnòstica “es va constatar que aquells alum-

mitjançant resolució, centres prèviament seleccio-

pels seus beneficis en el rendiment educatiu i con-

nes que compatibilitzaven els estudis musicals amb

nats i coordinats amb l’escola de música de la seua

tra el fracàs i l’abandó escolar, documentació que

la seua formació ordinària obtenien millors resultats

localitat. El cost econòmic del projecte estarà entorn

va fer arribar a tots els partits polítics del Congrés

en competències com a llengua i matemàtiques”.

dels 324.000 euros per any o curs, estarà dirigit, en

dels Diputats.

19


Música i poble Activitat federal

La Federació i Save the Children impulsen activitats conjuntes per a defensar els drets de la infància Una de les primeres activitats, a desenvolupar durant el curs 2013-2014, és un taller de percussió per a xiquets que es durà a terme en col·legis públics de la ciutat de València.

L

a FSMCV i l’Organització No Governamental Save the Children han signat un conveni de col·laboració pel qual impulsaran activitats

formatives i artístiques conjuntes amb l’objectiu de defensar els drets de la infància. Per a aconseguirho es programaran diferents activitats en les quals a través de la música es col·laborarà amb els accions que realitze aquesta organització sense ànim de lucre, líder mundial en el treball a favor de la infància. El contingut d’aquest acord, que ha sigut signat pel president de la Federació, Josep F. Almeria i el delegat de l’ONG a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, es va donar a conèixer durant la passada Assemblea General de la FSMCV celebrada a Algemesí. Entre estes activitats figuren l’organització de conferències, debats, seminaris i ponències que, pel seu interès social, educatiu i/o cultural, i amb criteris d’oportunitat i actualitat, puguen ser desenvolupats per ambdues parts. De la mateixa manera, es promouran contractes es-

Taller de percussió

pecífics entre la FSMCV i Save the Children relacio-

Una de les primeres activitats, a desenvolupar durant

nats amb la promoció i difusió del patrimoni musical

el curs 2013-2014, és un taller de percussió per a

de les societats musicals federades i el derivat de

xiquets que es durà a terme en col·legis públics de

les mateixes, a través de les seues diferents unitats

la ciutat de València. Una activitat que ja està desen-

artístiques. Entre les accions previstes també figura

volupant amb èxit Save the children. Els professors

la creació d’una borsa de voluntaris a través de la

percussionistes interessats, majors d’edat i perta-

web de la FSMCV en la qual es podrà participar de

nyents a escoles de música de societats musicals

dues maneres: com a músics i/o professors en ta-

federades, seran formats per a la realització d’aquest

llers formatius o com a voluntaris per a col·laborar

taller per Save the Children i el Centre d’Estudis de

en l’organització d’activitats pròpies dels objectius

la FSMCV. Cada jove percussionista farà una o, com

temps que estem passant. La Federació recolza

de Save the children.

a màxim, dues intervencions en tot el període. Els

aquest tipus d’iniciatives que promouen l’ajuda i el

Així mateix, es promocionaran formacions musicals

professors que vulguen participar hauran d’enviar la

compromís amb els més xicotets perquè considera

depenents de societats musicals membres de la

seua sol·licitud a través de la secció que s’habilitarà

que la col·laboració de totes les persones i entitats

Federació, a través de l’organització de concerts,

pròximament en la web de la FSMCV.

és necessària per a portar-les a terme. És per això

cicles, audicions i altres activitats, acompanyant

Compromís amb els més menuts

que anima a totes les societats musicals del seu col·

certs actes organitzats per Save the Children que

Des de la FSMCV es considera que l’ajuda de la

lectiu a participar en este projecte difonent aquestes

la Federació considere d’interès per als seus mem-

societat és essencial perquè les ONG continuen

activitats que ajuden a promoure els drets de la in-

bres.

realitzant la gran labor que fan, més encara en els

fància.

20


Música i poble Activitat federal

Set grups instrumentals ofereixen la seua música al Museu Valencià d’Etnologia Dins del projecte Circuit Concerts de la FSMCV.

C

ontinuant amb el projecte Circuit Concerts que la FSMCV va iniciar al 2012 amb l’objectiu de promocionar grups de cambra i

instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya, la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia està acollint una sèrie d’estes actuacions. Així, des del passat 2 de novembre i fins el 14 de desembre, tots els dissabtes a les 19 hores de la vesprada, la música d’instrumentistes pertanyents a societats musicals federades, és la protagonista. Els concerts van iniciar-se amb l’actuació de l’octet de vent fusta de Castelló Vents a tempo. El dissabte següent va ser el torn del grup de clarinets Quartet de Llevant, procedent de la província de València i una setmana després del quintet de metalls i percussió Segorbrass Quintet & Drums, de Castelló. El 23 de novembre la música electrònica arribava al Museu de mans de Mike Wit & Sahe, tancant les

ment, del grup de cambra Capella a l’Antiga i el trio

poden mostrar la seua qualitat. Així mateix, la FSMCV

actuacions del mes de novembre el quartet de saxos

amb piano de Castelló Somtresons.

treballa perquè el projecte programe de forma esta-

DSK, procedent de Castelló.

Amb aquesta iniciativa, que continuarà l’any que ve,

ble en sales de tota Espanya en les quals aquests

El calendari de concerts es completa amb dos con-

els músics amateurs de societats musicals tenen

grups seran uns ambaixadors i una mostra del fruit

certs el 7 i el 14 de desembre a càrrec, respectiva-

l’oportunitat de formar part d’un circuit en el qual

de l’educació musical a la Comunitat Valenciana.

21


Música i poble Activitat federal

Joan Garcés rep la medalla d’or del CVC per la seua trajectòria i la FSMCV publica la seua biografia El músic valencià de 99 anys va aconseguir l’any passat l’últim dels seus rècords amb la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en el Palau de la Música de València

J

oan Garcés Queralt (18 d’abril de 1914, Benifairó de les Valls, València), el director en actiu més longeu del món amb tres World Record

Guinness, rebia el passat 22 de novembre, dia de Santa Cecília, el Diploma i la Medalla d’or del Consell Valencià de Cultura (CVC) per la seua trajectòria, de mans de Santiago Grisolía, president d’aquesta institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en un acte al que van assistir nombroses personalitats del món de la cultura i de la política. El músic valencià de 99 anys va aconseguir l’últim dels seus rècords amb la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), el 14 d’octubre de l’any passat en el Palau de la Música de València. Garcés manifestava en els dies precedents el seu nerviosisme davant l’homenatge i agraïa a tot el món aquest reconeixement que li arriba a cinc mesos de complir 100 anys. La seua edat no li impedia recordar que va tenir oportunitat de parlar amb Zubin Mehta el passat dia 15 en Llíria, 34 anys després (1979) d’haver-li saludat en ocasió del 75º aniversari de la

una marca d’autèntic prestigi, els músics valencians,

Unió Musical de Llíria de la qual va ser el director

haurien d’ocupar un lloc destacat en la llista dels

durant diversos anys.

nostres valors més evidents”.

Durant l’acte d’homenatge va ser, no obstant això, el

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va

seu fill major Joan Garcés qui agraïa en el seu nom

voler manifestar la seua admiració per Garcés com

aquest reconeixement. En les seues paraules, tenia

a músic i va destacar la seua trajectòria professio-

un record per als grans mestres valencians Palau i

nal i vital. Davant la fortalesa i passió del mestre per

Iturbi, destacant el paper social de la música, posant

dirigir expressava la seua predisposició per a “fer

com exemple el Sistema Nacional d’Orquestres de

realitat aquest desig” i aconseguir “el quart rècord

Veneçuela de José Antonio Abreu.

Guinness”.

Per la seua banda, Santiago Grisolía, recordava en el

La FSMCV prepara la seua biografia

seu discurs “els nivells d’excel·lència” de la pràctica

Paral·lelament a aquest homenatge, la Federació

musical i va voler estendre l’homenatge “a tots els

de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

músics valencians, i especialment als seus directors,

(FSMCV) presentarà molt prompte la biografia del

com Joan Garcés, que trobem al capdavant de les

mestre Joan Garcés. Un treball inclòs en la col·lecció

orquestres i les bandes més prestigioses” del món. A

Bitàcol·la Musical en el qual el seu autor, Sergi Ar-

més, va assegurar que “si algun dia ens veiem amb

rando, relata la història d’una vida dedicada a la mú-

forces i ànims per a difondre una ‘marca València’,

sica dirigint destacades formacions.

22


Música i poble Activitat federal

La FSMCV participa en la 67th Annual Conference The Midwest Clinic of Chicago (USA) Un any més la Federació estarà present en un dels aparadors musicals més importants del món.

T

he Midwest Clinic de Chicago és una Confe-

d’expositors, i serveix així mateix, per a mantenir

gar i difondre la intensa i incipient activitat que s’ha

rència Internacional de Bandes i Orquestres,

contactes de nivell professional i institucional amb

generat en els últims anys en la Federació i al voltant

que conta amb una participació mitja anual

altres diverses institucions, organismes, festivals

d’aquestes entitats associatives (editorials, compo-

d’unes 16.000 persones, totes elles relacionades

i certàmens internacionals, professionals del món

sitors, directors, etc.).

amb el món de la música, tals com: instrumentistes,

de la música, associacions, compositors i directors,

Aquesta participació es materialitzarà de la següent

educadors, gestors, compositors, directors, estu-

etc, que acudeixen anualment al Midwest, amb la

manera: stand en la zona expositiva, per a donar

diants, associacions i representants de la indústria

intenció de relacionar-se entre si i generar sinergies

visibilitat al projecte, amb informació institucional,

musical, dels 50 estats d’USA, i de més de 30 països

en interessos comuns. Per citar alguns exemples, a

informació de projectes (formatius, xarxa d’escoles,

de tot el món.

aquesta conferència assisteixen: World Association

projectes internacionals, Jove Banda Simfònica, coo-

L’edició 66, realitzada en 2012 en la qual va partici-

for Symphonics Bands and Ensembles (WASBE),

peració, etc.), CDs de la Banda Federal, publicacions

par la FSMCV per primera vegada de manera activa,

Berklee College of Music, WMC Kerkrade de Països

i merchandising.

i que va contar amb la col·laboració i patrocini de

Baixos, American Society for Music Education, Pro-

D’altra banda es preveu establir contactes profes-

l’INAEM, va ser considerada per l’organització com

grama Governamental d’Escoles de Música de Costa

sionals amb representants de moviments musicals,

una de les millors de la seua història, participació de

Rica, Programa de suport Xarxa d’Escoles de Música

associatius i bandístics, i institucions acadèmiques

la qual la FSMCV va realitzar una valoració molt posi-

i Dansa d’Argentina, i les principals Universitats i Es-

i universitàries de l’esfera internacional (principal-

tiva, en la mesura que els objectius plantejats es van

coles de Música d’Estats Units.

ment asiàtics i americans) per a promoure la parti-

veure satisfets en la seua totalitat. Fet aquest que

La 67th Annual Conference THE MIDWEST CLINIC,

cipació conjunta en projectes d’interès, així com, es

planteja la necessitat de mantenir una continuïtat en

tindrà lloc del 18 al 21 de desembre de 2013, en el

pretén cercar suports i socis per a la creació de l’As-

aquest projecte, com forma de consolidar i ampliar la

McCormick Place – Chicago (Illinois) USA.

sociació Iberoamericana d’Entitats Musicals (AIEM).

visibilitat internacional del nostre col·lectiu i indús-

Aquest projecte té com principal objectiu el donar

Cap recordar que aquest projecte conta amb la col·

tria cultural associada.

visibilitat a uns dels moviments musicals més im-

laboració i el patrocini de l’Institut Nacional de les

La Conferència Internacional Midwest Clinic s’es-

portants del món en l’àmbit de les bandes de música

Arts Escèniques i la Música (INAEM).

tructura en tres grans àrees: clinics, concerts i fira

i les societats musicals. Per extensió es pretén divul-

Més informació en www.midwestclinic.org

23


Música i poble Activitat federal

Músics i festers de la mà per tal de combatre la competència deslleial i l’intrusisme musical Diumenge 1 de desembre a la seu social de la Societat Unió Musical d’Albaida es va celebrar la taula rodona “El binomi música i festa”, organitzada per la FSMCV i la UNDEF, arran del conveni signat en l’any 2011 per les dues entitats amb la finalitat de potenciar la festa de Moros i Cristians i dignificar la seua música, intèrprets i compositors.

L

a taula estava configurada per Vicente Vicedo,

de l’esmentat conveni en la qual s’explicita la impor-

President de l’Associació de Festes de Moros i

tància de contractar, per part de les entitats festeres,

Cristians de San Blai de Bocairent, Pedro Miguel

a societats musicals federades, com garantia de valor

Planelles, President de la Comissió de Festes de Mut-

afegit a les festes, amb la major responsabilitat social

xamel, Daniel Catalá, Sotssecretari de la Federació de

que comporta la seua pertinença a la FSMCV, per ser en-

Moros i Cristians de Torrent, Josep Vicent Bodí, Secre-

titats organitzades, amb locals propis, Juntes Directives,

tari de la Unió Musical d’Albaida, Juan Chàfer, President

plantilles controlades i equilibrades, directors de ban-

Comarcal de la Vall d’Albaida de la FSMCV i Aránza-

des, arxius, etc, tot i sempre quedant clar que es tracta

zu Pascual, Expresidenta de la Societat Unió Musical

d’un document de consell i recomanació, meditat, deba-

d’Alcoi, actuant com moderador Ernest Llorens, Vocal

tut, seriós i consensuat, però sense caràcter executiu.

deuria servir com exemple, com es el cas de la Unió

portaveu de la Junta Directiva de la FSMCV.

El document signat, malgrat ser una bona eina, no és

Musical d’Alcoi.

Assistiren el President de la UNDEF, Francisco López,

suficient si no s’impulsa des de les directives, societats

- Reivindicar la implantació en les juntes locals feste-

directius de l’esmentada entitat, el Secretari General

musicals i Juntes festeres, amb un major seguiment

res, la figura de l’assessor musical tal com s’indica en

de la FSMCV, Juan Vicente Mateu i Joaquín Soler, Vocal

dels associats perquè es puga fer realitat l’esperit del

el conveni subscrit entre la UNDEF i la FSMCV.

de la Junta Directiva. Malgrat que la concurrència no

conveni. De tota manera, els òrgans de govern de les

- Entre els dos col·lectius, el fester i el musical, no

va estar molt nombrosa, la taula rodona convocà a la

societats musicals disposen de competències i facul-

cap el divorci, seria nefast per a tots. La necessària

seu de “L’Aranya” a músics, festers i representants de

tats per a fer complir els acords als seus associats.

bona relació, la simbiosi entre ambdós moviments,

societats musicals de la comarca de la Vall d’Albaida.

- Totes les iniciatives i inquietuds amb l’objecte d’inten-

encara que amb interessos diferents, inherents a les

Els ponents van exposar amb gran claredat els seus

tar millorar les relacions músic-festeres han de sortir

característiques de cada col·lectiu i a l’ampli ventall

punts de vista i experiències, amb un debat posterior

des de la base, és a dir, des de les pròpies bandes de

de particularitats que oferixen els seus associats, és

al voltant de les qüestions plantejades. Així mateix, es

música, ampliant-se a les comarques, fent partícips a

un exercici de responsabilitat de tots. Per tal d’acabar

va contar amb interessants aportacions dels assistents.

les filaes, comparses, juntes festeres, etc, per tal de po-

amb la competència deslleial i amb aquesta mena de

Conclusions:

der arribar a acords beneficiosos per als dos col·lectius.

“mercenariat musical”, que cada vegada es dóna amb

- Hauria de ser objectiu i responsabilitat de tots, festers

- Es va palesar la inconveniència d’efectuar contractaci-

major freqüència, els músics integrants de les societats

i músics, el treballar per tal de poder frenar la compe-

ons de bandes de música a “tant per músic”. Cada ban-

musicals hauran de posar molt de la seua part.

tència deslleial, que al llarg dels últims anys s’ha anat

da de música té les seues particularitats, la seua confi-

- No s’ha d’actuar sense cobertura legal, per la qual

produint, cada vegada amb major incidència, per part

guració musical, la seua plantilla i per tant el seu catxé.

cosa s’ha d’exigir per ambdues parts i en benefici de

de determinats grups musicals, no pertanyents a cap

És l’hora d’obrir fronts comuns contra aquests fets i

tots, la formalització de les diferents actuacions musicals

societat musical federada, i que amb la seua manera

molts altres que ens afecten. És labor de les pròpies

mitjançant contractes que puguen garantir la seriositat i

d’actuar desvirtuen i perjudiquen seriosament la impor-

societats musicals la conscienciació dels seus compo-

fidelitat de la bona execució dels compromisos pactats.

tant i tradicional tasca artística, educativa i social de

nents que són músics aficionats, no professionals, per

- Finalment es va posar l’accent en que en les relacions

les societats musicals valencianes, especialment de les

la qual cosa, els diners que ingrese la societat per les

entre el món de la festa i de la música sempre ha de

comarques centrals, històricament més implicades en

seues actuacions hauria de destinar-se al manteniment

prevaler el sentit comú i la bona voluntat, especialmen-

les nostres festes de moros i cristians.

de l’entitat, però per a això es fa necessari fer la peda-

te avuí dia, donades les circumstàncies adverseses que

- Fer servir el conveni subscrit al 2011 per la UNDEF i la

gogia adient. Actualment algunes societats musicals ja

ens envolten.

FSMCV, especialment pel que fa a la segona estipulació

tenen establerta aquesta forma de funcionament, que

Ernest Llorens. Moderador taula rodona. Portaveu FSMCV

24


Música i poble Activitat federal

La Federació mostra el seu rebuig davant el tancament de Radio Televisió Valenciana L’entitat va fer públic un comunicat dies abans de que, finalment, el Consell tancara la televisió de tots els valencians.

R

eproduïm a continuació el text complet que

Valenciana a reconsiderar la decisió del tancament

va emetre la FSMCV poc abans del tanca-

de RTVV, esforçant-se en aconseguir el consens dels

ment de RTVV, fet que va produir-se final-

partits polítics, sindicats, treballadors i altres enti-

ment el passat 28 de novembre.

tats representatives, per cercar una solució perquè

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat

aquesta empresa pública tinga un futur que siga

Valenciana (FSMCV) manifesta,

reflex de la pluralitat de la societat valenciana, de

dent de la FSMCV, Josep F. Almería, va ser convidat a

• El seu desacord amb el tancament de Ràdio Tele-

qualitat i amb una gestió eficient.

participar en el programa D Nou. Conduït per Victòria

visió Valenciana (RTVV) com a projecte públic, i per

La FSMCV és una associació amb 45 anys d’existèn-

Maso, D Nou era un espai de tertúlia i debat, en el

tant de tots els valencians, que contribueix a la ver-

cia que agrupa a 543 societats musicals i les seues

que participen periodistes dels principals mitjans de

tebració de la Comunitat Valenciana, la difusió de la

escoles de música (el 50% d’Espanya) amb 40.000

comunicació de la Comunitat Valenciana.

seua cultura, la seua llengua i que ha de vetlar per

músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis.

Encara que era la primera vegada que el canal au-

“el respecte dels drets, llibertats i valors constitu-

Les societats musicals, presents en el 90% dels mu-

tonòmic entrevistava a Almería, i que este va asse-

cionals i estatutaris en l’àmbit de la comunicació”

nicipis d’Alacant, Castelló i València de més de 200

nyalar que la televisió valenciana no havia tractat

segons l’Estatut d’Autonomia.

habitants, conformen un projecte social i educatiu

massa bé a les societats musicals valencianes, el

•El recolzament als centenars de treballadors de

únic en el món, són el principal agent cultural de la

president de la FSMCV va aprofitar la seua interven-

RTVV i del sector audiovisual valencià que es veu-

Comunitat Valenciana segons la Universitat de Valèn-

ció per tal de manifestar el seu malestar davant una

ran afectats pel tancament previst que deixarà a la

cia i han estat declarades Bé de Rellevància Local

decisió que ha significat el tancament d’un mitjà de

Comunitat Valenciana sense el motor d’aquesta in-

(BRL) pel Consell.

comunicació fonamental per al desenvolupament de

dústria.

Entrevista a Josep F. Almería, a Nou

la societat valenciana i les seues senyes d’identitat,

Finalment, la FSMCV insta al Consell de la Generalitat

Coincidint amb les últims dies d’emissió, el presi-

entre les quals figuren les societats musicals.

L’Agrupació de Falles Sagunt-Quart atorga a la FSMCV la “Saidia d’Or 2013”

L

’Agrupació de Falles Sagunt-Quart de la ciutat de València ha atorgat a la FSMCV la “Saidia d’or 2013”, un guardó que reconeix la labor

de la Federació en favor de la cultura, les tradicions, la festa de les Falles i de València. El premi va ser atorgat per unanimitat de totes les falles que formen l’Agrupació i recollit pel secretari general de la Federació, Juan Vicente Mateu, de mans de la Fallera Major de València, Carmen Sancho. Mateu, que va detallar breument les activitats de la FSMCV, va agrair la distinció d’aquesta Agrupació, que ocupa un lloc destacat en els reconeixements que la Federació ha rebut al llarg de la seua trajectòria.

25


Música i poble Activitat federal

La FSMCV i la Universitat de València potenciaran la formació i les investigacions amb la música Per a Almeria, president de la FSMCV, “la signatura d’aquest conveni institucionalitza una fructífera col·laboració” i que “la gestió del coneixement ha de passar per la universitat i la investigació”

L

a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i la Universitat de València potenciaran la formació i les investi-

gacions relacionades amb l’ensenyament i pràctica de la música en el marc d’un conveni que han signat el rector Esteban Morcillo i el president Josep Francesc Almeria. Altres objectius que persegueix el document són la promoció, realització i divulgació conjunta de cursos i seminaris que impartiran professors relacionats amb la matèria i fomentar la col·laboració en projectes específics amb departaments o grups d’investigació de la Universitat de València que una comissió mixta programarà, supervisarà i avaluarà. A més, en els cinc anys, renovables, de vigència del conveni es podran elaborar convenis específics per a desenvolupar programes de treball complementaris. Morcillo ha subratllat que la FSMCV i la Universitat de València “són institucions condemnades a tenir una història creuada i entrecreuada i, per tant, no

Almeria, ha fet referència al fet que la FSMCV treba-

les societats musicals i va concloure que aquestes

faríem bé si no som capaços de generar i desenvo-

lla amb la Universitat de València des de fa diversos

són el principal agent cultural a la Comunitat Valen-

lupar convenis i projectes en comú”.

anys. Remigi Morant, professor de la Universitat de

ciana.

Almeria, ha afirmat que “la signatura d’aquest con-

València i doctor per la Universitat Jaume I de Caste-

Així mateix, s’està treballant en les conclusions del

veni institucionalitza una fructífera col·laboració que

lló, és assessor educatiu de la FSMCV, ha col·laborat

III Congrés General de Societats Musicals de la Co-

desenvoluparan ambdues entitats” i que “la gestió

en el desenvolupament del programa informàtic

munitat Valenciana, un espai obert a la participació

del coneixement ha de passar per la Universitat i per

Tactus, una eina d’aprenentatge musical que és la

i discussió per a completar la fase de diagnòstic del

la investigació”.

primera d’una sèrie de productes que es divulgaran

seu pla estratègic i generar innovació social, educa-

Entre les idees o projectes que podrien sorgir el rec-

entre el col·lectiu. Ha treballat en la comissió que va

tiva, cultural i econòmica.

tor ha esmentat la realització d’un màster d’estudis

elaborar el decret, aprovat el passat 5 de juliol, pel

La Federació ve aportant i difonent diverses tesis

musicals, “encara que no siga aquest el moment més

qual es regularan les escoles de música, un marc

doctorals i investigacions d’universitats nacionals i

oportú”, i ha apostat per “impulsar estudis sobre im-

legal que permetrà un canvi de model que conjugarà

internacionals per a defensar una presència eficaç

pacte econòmic, estudis de la singularitat valenciana

la flexibilitat en la formació musical dirigida a tota

de la música en el sistema educatiu pels seus be-

al voltant del naixement i creixement d’aquest tipus

la societat i la qualitat que aposta per una formació

neficis pedagògics ja que els alumnes que l’estudien

d’estructures, la pròpia història del moviment...”.

més professional.

obtenen millors resultats acadèmics que els seus

Almeria i Morcillo han lamentat el fet que els conser-

Per la seua banda, Econcult, àrea d’Investigació en

companys que no ho fan.

vatoris superiors de música no estiguen dins de la

Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat

De l’àrea de Didàctica de l’Expressió Musical de la

Universitat, la qual cosa ha retret el que els alumnes

de València, va realitzar un important estudi, dirigit

Universitat de València, cap ressaltar els treballs de

no feren estudis de musicologia i ha influït negativa-

per Pau Rausell en 2011, que analitzava l’estructura

Morant, Carmen Reyes, Vicente Alonso i Ángeles Ber-

ment en la relació música-Universitat.

pressupostària, la dimensió i impacte econòmic de

mell.

26


Música i poble Actualitat

Actualitat

Educació assigna 3,4 milions d’euros en 2014 a centres de música i conservatoris municipals Fecemac-CV creu que aquest finançament és un avanç en les seues reivindicacions, encara que aquests centres, que rebien 5,1 milions en 2009, han patit brutals retallades cinc anys consecutius.

L

a Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV) ha constatat que el projecte de

pressupostos de la Generalitat Valenciana assigna 3,4 milions en 2014 a centres de música i conservatoris municipals. Fecemac-CV creu que aquest repunt, que incrementa dos milions el pressupost per a l’any proper, és un avanç en unes reivindicacions a les quals la consellera Mª José Català ha estat sensible encara que aquests centres educatius sense ànim de lucre, que percebien 5,1 milions en 2009, sofreixen brutals retallades del 54%, 55%, 34%, 73% i 34% de 2010 a 2014, per la qual cosa les societats musicals i els ajuntaments, dels quals depenen, suporten un desfasament econòmic acumulat de 13 milions que afecta a 63 centres, amb 1.200 treballadors i 10.000 alumnes de més de 200 municipis d’Alacant, Castelló i València. Rafael Carbonell, secretari autonòmic d’Educació i Formació, va assegurar que la conselleria és “cons-

de “recuperar en el futur l’impuls pressupostari que

sellera Maria José Català. L’objectiu, segons Tomás,

cient” d’aquest “esforç econòmic” i que “la Gene-

permeta mantenir i acréixer la difusió de l’ensenya-

és fer una anàlisi profunda d’un model que “respon-

ralitat segueix apostant per la col·laboració institu-

ment de la música”.

ga a les necessitats educatives” i buscar el consens

cional”, en la comissió d’Educació i Cultura de les

La Generalitat Valenciana cobreix entre un 12% i un

d’acord amb les escoles de música.

Corts Valencianes a preguntes de Juan Soto, diputat

20% de les despeses totals d’aquests centres edu-

Les reivindicacions de Fecemac-CV compten amb el

del PSPV. Català va assegurar sobre la modificació

catius. Les societats musicals i els ajuntaments fan

suport del PSPV-PSOE, Compromís, EUPV i els seus

pressupostària de 2013 que “estem en això” i Ma-

possible aquesta educació musical evitant al Consell

representants polítics, la Federació de Societats

nuel Tomás, director de CulturArts, va afirmar en la

la inversió que suposaria una xarxa pública de con-

Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), els

comissió d’estudi que “el primer assumpte que es

servatoris més àmplia.

sindicats FETE-UGT (Federació de Treballadors de

va a abordar” són els impagaments. El departament

Fecemac-CV exposarà a Tomás en la propera comis-

l’Ensenyament) i STE-PV (Sindicat de Treballadors

de Català va començar a fer efectiu el pagament de

sió d’estudis les seues propostes i els dubtes que

de l’Ensenyament), la Federació d’Associacions de

2011 a l’octubre.

van suscitar les línies mestres que va exposar pel

Pares d’Alumnes de Conservatoris de la Comunidad-

Fecemac-CV espera que aquests passos siguen

que fa a aquests centres. Aquestes reunions prete-

Valenciana (FAPAC-CV) i la Federació d’Associacions

ferms, vagin en la direcció d’allunyar la incertesa

nen recaptar informació precisa de la situació dels

de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA-València), entre

d’aquests centres d’educació musical reglada i es

ensenyaments musicals a la Comunitat Valenciana

uns altres. Així mateix, en desenes d’ajuntaments

confirme la intenció expressada per la conselleria

per elaborar i traslladar un informe executiu a la con-

s’han presentat mocions de suport.

27


Música i poble Actualitat

CulturArts i SGAE crearan a València un centre de difusió i estudi del jazz Investigadors, músics, periodistes, programadors i agents han debatut sobre la situació i la història del jazz a Espanya.

E

l dissabte 30 de novembre va concloure amb un notable èxit científic i d’assistència el I Congrés Internacional El jazz a Espanya, or-

ganitzat per la sotsdirecciò general de Música de CulturArts i la Fundació SGAE, en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. En la sessió de clausura, els directors del congrés, Iván Iglesias, de la Universidad de Valladolid, i Jorge García, de CulturArts, van anunciar la voluntat de les institucions organitzadores de continuar amb aquesta iniciativa, que seguirà recolzada per la Fundació SGAE i la Generalitat Valenciana. En 2014 es publicaran les actes del primer congrés i encara que és prompte per a convocar el segon, sí es durà a terme alguna conferència de xicotet format que permeta mantenir viva la iniciativa i seguir amb els treballs iniciats. També s’engegarà una pàgina web i des d’allí es prosseguirà en amb la recuperació i difusió de documents importants de la història del jazz a Espanya.

Graz (Àustria), a més d’una nodrida representació

jazz a Espanya, a les activitats jazzístiques durant

El resum del congrés llança resultats interessants.

d’investigadors portuguesos. Amb tots ells es va a

la Guerra Civil o a la presència del jazz en l’obra de

Quant a la convocatòria, al costat dels participants

establir una relació més constant.

literats com Luis Cernuda o Antonio Muñoz Molina.

arribats de tota Espanya, va destacar la presència de

Precisament els investigadors portuguesos van obrir

Al llarg del simposi s’ha anunciat també la imminent

representants de destacades institucions europees

una de les línies més interessants d’investigació de

publicació de nous llibres sobre jazz a Espanya, com

dedicades a l’estudi del jazz, com Francesco Mar-

cara al futur, doncs van subratllar la intensitat i fre-

El jazz i l’Espanya de Franco. De la Guerra Civil a la

tinelli, de la Fondazione Siena Jazz (Itàlia), o Christa

qüència dels contactes jazzístics entre el seu país i

Guerra Freda, escrit per Iván Iglesias, codirector del

Bruckner-Haring, de l’Institut für Jazzforschung de

el nostre i van donar a conèixer valuosos documents

congrés i Jazz en espanyol: derives hispanoamerica-

guardats en l’Hot Clube de Lisboa que poden llan-

nes, una obra col·lectiva coordinada per Julio Ruesga.

çar llum sobre les activitats dels seus homòlegs a

Per la seua banda les taules rodones van posar en

Espanya.

relleu l’existència d’un col·lectiu molt actiu de pro-

Ponències sobre la història del jazz flamenc, a càrrec

fessionals entorn d’un gènere musical que, segons

de Juan Zagalaz (Universidad de Castilla La Mancha)

les anàlisis que va presentar Antonio Ariño, sociòleg i

i sobre les aportacions de Tete Montoliu a la moder-

vicerector de la Universitat de València, compta amb

nització del jazz espanyol, a càrrec de Teresa Luján

un públic majoritàriament jove i culte i interessa a un

(Conservatorio Superior de Navarra) van obrir noves

percentatge proporcionalment xicotet d’afeccionats

vies d’investigació sobre aquests temes, entre mol-

a la música però que en xifres absolutes suma diver-

tes altres comunicacions dedicades a l’arribada del

sos centenars de milers de seguidors.

28


Música i poble Actualitat

La Diputació de València estudia la incorporació d’una secció especial en el Certamen Provincial L’entitat provincial destina 1,5 milions per a millorar les seus de les bandes

L

’assessor musical de la Diputació de Valèn-

de subvencions per al condicionament i la millora

campanya musical ampliant a més les subvencions

cia, Francisco Moral ha apuntat la necessitat

d’immobles pertanyents a 58 societats musicals de

en matèria de viatges i adquisició d’equips informà-

d’incorporar canvis en el tradicional certamen

la província.

tics a les corals establides en la província.

provincial de bandes “per donar cabuda a totes les

Les ajudes provincials estan dirigides tant a ajunta-

Les joves orquestres simfòniques i les orquestres de

agrupacions de la província”. En opinió de Moral “les

ments com directament a agrupacions musicals de

pols i pua poden accedir a les ajudes establides per

bases que regulen el certamen han de ser revisades

56 municipis valencians i corresponen a la convoca-

a la celebració de concerts de música composta per

perquè tal com estan plantejades deixen fora del

tòria 2012 que la institució realitza en aquest àmbit.

autors valencians. A més, el procediment telemàtic

concurs a més d’una vintena de grans bandes de la

Les subvencions permetran, entre altres coses, aco-

facilitat per la Diputació de València des de 2008 ha

província que, per l’alt nombre d’integrants no poden

metre actuacions d’adequació i millora en els locals i

permès agilitar la tramitació d’expedients de la cam-

entrar en cap secció”.

seus de les bandes de música, com poden ser la re-

panya musical Retrobem la Nostra Música perquè

Una possible solució, que la Diputació de València

forma d’instal·lacions, la construcció de noves aules,

les ajudes arriben abans a les societats musicals.

estudiarà en breu segons ha assegurat el diputat

la millora de l’acústica en locals d’assaig, actuacions

Més de mig milió per a instruments

Grau, és la creació d’una nova Secció Especial en la

d’insonorització, etc.

Al costat de les ajudes del Retrobem, la Diputació ha

qual puguen participar grans bandes, amb més de

Al costat d’aquestes ajudes, els imports concedits

invertit un total de 560.756 euros per a comprar ins-

85 músics, que és l’actual límit de la Primera Secció.

per l’òrgan de govern provincial van destinats a col·

truments musicals sol·licitats per les societats mu-

Retrobem la nostra música

laborar amb les societats musicals en la celebració

sicals i corals valencianes. La Diputació lliura, amb

Estes declaracions es van realitzar durant la presen-

de concerts de música valenciana i subvencions a

caràcter gratuït i finançament total, els instruments

tació al mes de novembre de les noves partitures

les escoles d’educands.

sol·licitats per les bandes de la província pertanyents

i el disc compacte que seran distribuïts a totes les

Durant els últims mandats la corporació provincial

a la FSMCV i per les corals de la Federació de Cors,

societats musicals de la província dins la campanya

ha flexibilitzat notablement els requisits per a acce-

fins a un import màxim de 2.000 euros per a bandes

Retrobem la Nostra Música 2013. Les noves parti-

dir a les ajudes econòmiques que ofereix aquesta

i 450 euros, en cas de tractar-se d’una coral.

tures per a banda i cor són Xàtiva 1707. La Ciutat Abatuda, de David Penadés, La Mala Sombra, del mestre José Serrano, adaptada i instrumentada per Francisco Moral i Tres Mirades a la Verge, de Constantino Martínez-Orts. El disc presentat, el número 30 de la col·lecció “Retrobem la Nostra Música”, ha estat gravat per la Banda Simfònica de l’Artesana de Catarroja, l’agrupació musical L’Artística de Carlet i el Cor de la Federació de Cors de la Comunitat València. La Diputació de València edita un total de 500 exemplars de cadascuna de les partitures i 1.000 compactes per a la seua distribució entre totes les agrupacions musicals que participen en la campanya musical Retrobem la Nostra Música. 1,5 milions per a millorar les seus de les bandes D’altra banda, la Diputació de València ha aprovat destinar un total de 1.460.000 euros a la distribució

29


Música i poble Actualitat

El Palau de la Música organitza 116 activitats musicals per a bebés, escolars i tota la família La nova edició del cicle Música en Família s’iniciava el 5 de desembre i es reprendrà a primers d’any.

E

l Palau de la Música de València continua en-

“Menuts al Palau”, el cicle dirigit a centres escolars

Per als alumnes de Secundària s’oferirà la interpre-

davant amb una nova edició del cicle Música

i guarderies, tornarà a reunir, del 31 de març al 4

tació conjunta d’alumnes i banda de dues compo-

en Família, que s’iniciava el 5 de desembre i

d’abril, i del 7 a l’11 d’abril, en la sala “García Na-

sicions amb flauta dolça: Cançó de Bressol de J.

que està pensat perquè els més xicotets aprenguen

varro”, per a xiquets de 2 a 6 anys. Podran gaudir de

Brahms i La Flauta Màgica de W. A. Mozart.

a gaudir de la música entre amics i familiars. El preu

Peter Pan. Una aventura Musical, un concert esceni-

Completen les activitats el veterà cicle “Creixent

de les entrades és de 6 i 3 euros, i aquest curs té

ficat on els actors, músics i cantants representaran

amb la música” dirigit a alumnes de primària i 3r

forta presencia dels contes més coneguts i populars.

la història de Peter Pan a través de la música.

d’educació infantil que presenta en aquesta edició

El cicle va començar amb Pere i el llop el 5 de de-

L’Orquestra de València i la Banda Municipal torna-

sis audicions que abastaran des de mitjan gener fins

sembre, basat en el clàssic conte amb música de

ran a oferir les habituals “Audicions per a escolars”,

a finals de març i acostaran als escolars els dife-

Prokófiev. A l’inici de l’any, concretament els dies

dirigides a alumnes de 3r a 6é de Primària i de 1r a

rents tipus d’instruments musicals, així com altres

2, 3 i 4 de gener, s’estrenarà Blancaneu. La Bellesa

4t d’ESO. També participarà amb dos concerts di-

curiositats relacionades amb el món dels sons que

d’un Musical, amb música i veus en exclusiva per a

dàctics la Banda Municipal de València.

de segur els faran gaudir un any més amb la música.

aquest Cicle. Ja per al mes de febrer (dies 1 i 2) es podrà veure El mag d’Oz perquè la família assistisca un fantàstic conte musical amb fades, bruixotes i ciclons en el qual el somni i la realitat s’entremesclen, creant un món de fantasia molt peculiar. Els dies 1 i 2 de març tornen personatges entranyables com Peter Pan, Garfio i els pirates amb Garfio. El retorn de Peter Pan, que precedeix al reeixit espectacle Peter Pan, una aventura Musical, que es va realitzar l’any anterior. El 5 d’abril conclourà el Cicle amb Petruhska d’Igor Stravinski. L’encarregat de la direcció escènica serà Rob Barendsma, i la música serà a càrrec de l’Orquestra de València sota la batuta de Yaron Traub, i amb la participació d’actors-ballarins d’Educació Secundària. Un dels cicles amb major èxit i demanda és el de “Música per a Bebès”, un projecte pioner que compagina música clàssica en directe, percussió, arpa, saxo i veu, amb projeccions multimèdia en colors cridaners, perquè 40 bebès de fins a dotze mesos, acompanyats per un familiar en cada sessió, descobrisquen petites composicions de música clàssica en un ambient estimulant. Aquesta temporada comptarà amb obres de Bach, Brahms, Mozart, Strauss, Grieg, entre uns altres. Serà els dies 20, 21, 22 i 23 de maig, en la Sala “Lucrecia Bori”, en dues sessions (11´30 i 12´30 hores).

30


Música i poble Actualitat

Tres valencians s’imposen en el Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM 2013 Marc García Vitoria va obtindre el primer premi amb la seua obra Alias.

L

’autor valencià Marc García Vitòria, amb la

guanyadores del certamen, amb la finalitat de contri-

seua obra Alias, ha segut el guanyador del

buir a la seua posterior promoció i difusió.

XXIV Premi Joves Compositors Fundació

El lliurament de premis es va celebrar en l’Auditori

SGAE-CNDM 2013, que convoca conjuntament la

400 del Museu Centre d’Art Reina Sofia a Madrid.

Fundació SGAE i el Centre Nacional de Difusió Musi-

L’ensemble PULSAR, sota la direcció de Nacho de

cal (CNDM). Marc García Vitòria aconsegueix així el

Paz, es va encarregar d’interpretar les obres finalis-

primer premi ‘Xavier Montsalvatge’, que està dotat

tes en concert.

amb 6.000 euros en metàl·lic.

El jurat, presidit per l’autor i membre del Patronat de

Per la seua banda, el compositor José Miguel Fayos

la Fundació SGAE, Ramón Paus, va estar compost

Jordán (Xella, València), per Letanías a un Ángel

pels compositors Il·luminada Pérez Frutos, Alberto

Per al jove compositor, que actualment viu a cavall

Gótico, ha obtingut el segon premi ‘Carmelo Alonso

Posadas, Eduardo Soutullo, i la sotsdirectora gene-

entre París i Ginebra, el més rellevant del certamen

Bernaola’, amb 3.000 euros. El tercer guardó (1.500

ral de Música de CulturArts-Generalitat Valenciana,

va ser, no obstant això, el “altíssim nivell de les obres

euros), ‘Francisco Guerrero Marín’, ha recaigut en

Inmaculada Tomás. En l’acta, el jurat ha valorat “la

finalistes, el bon ambient entre els autors i l’excel·-

Julián Àvila Sausor (València), per Blau. Finalment,

gran qualitat tècnica i creativa de les obres”.

lent intepretació, a càrrec de l’ensemble PULSAR, en

l’esment honorífic ‘Juan Crisóstomo Arriaga’ (1.200

“Guanyar un premi d’aquesta categoria és per a mi

l’Auditori del Reina Sofia”, conclou.

euros) va ser per a l’asturiana Carla Armes, per Io Pur

un autèntic honor”, assegura el valencià Marc García

El Premi Joves Compositors va ser creat en 1987

Respir. Tots ells compten amb menys de 35 anys.

Vitòria. “Espere que el guardó ajude a donar més vi-

per a estimular la creació en el camp de la música

A més, i com en cada edició, la Fundació SGAE edita-

sibilitat al meu treball i que persones que no em co-

clàssica contemporània entre els joves creadors fins

rà un disc promocional que reunirà les quatre obres

neixien, seguisquen ara la meua trajectòria”, afegeix.

a 35 anys.

Tesi doctoral per als trompistes

S

’ha llegit recentment en la Facultat de Me-

Este estudi s’ha realitzat amb l’objectiu que servisca

dicina i Odontologia de la Universitat de Va-

a tots els trompistes a poder conèixer, amb proves

lència, la 1ª tesi a Espanya en la que con-

objectives i visuals, què passa al seu cos quan to-

vergeixen temàtica, exclusivament trompística, amb

quen el seu instrument, donant un pas endavant en

proves mèdic-clíniques per tal d’esclarir com es toca

la millora tècnica, així com la seua possible aplicació

la trompa.

a l’ensenyament de futurs trompistes.

Esta tesi ha servit a la seua autora per obtindre el

Des d’ací la seua autora, Gemma Guillem Cardona,

títol de doctora en Medicina per la Universitat de

vol agrair una vegada més als participants de l’estu-

València.

di la seua col·laboració i animar als instrumentistes a

La tesi tracta de la utilització de les estructures

participar en estos projectes que segur serviran per

anatòmiques superiors (entre altres, llengua, cordes

fer evolucionar la tècnica instrumental, a la vegada

vocals, cavitat i apertura bucal.) i pulmonars (vo-

que s’aposta per la investigació, innovació i la pro-

lums, pressions, utilització del diafragma…) men-

fessionalitat en esta comunitat.

tre toquem l’instrument. Tot recolzat amb imatges i

El treball és de lliure lectura i tot aquell interessat

vídeos obtinguts per videofluoroscòpia, endoscòpia,

pot consultar-lo a l’enllaç: http://roderic.uv.es/hand-

polisomnografia i espirometria.

le/10550/25431

31


Música i poble Actualitat

El Cant d’Estil serà especialitat en els conservatoris professionals valencians És una reivindicació històrica i serà un gran pas per a conservar la música tradicional valenciana i difondre-la.

L

a Comissió General d’Educació, reunida a Ma-

En aquest sentit, la Generalitat vol enaltir el cant

D’una banda, el cant d’estil està format per anti-

drid fa unes setmanes, va aprovar per unani-

valencià, creant un espai que li permeta l’estu-

gues cançons modals. A aquests cants a l’aire uti-

mitat que el tradicional Cant d’Estil Valencià

di, la investigació, la protecció, i en conseqüència,

litzats per a treballs del camp se li va afegir l’acom-

siga una especialitat en els Conservatoris Professio-

l’ensenyament i preservació del cant autòcton per

panyament de guitarres i guitarrons al llarg dels

nals de Música de la Comunitat Valenciana.

excel·lència, com element d’identitat i un dels més

segles XVI al XVIII per a fer les cantaes o serenates

En aquests moments s’està tramitant el decret que

valuosos del nostre patrimoni.

en el carrer, i així mateix preludis instrumentals de

inclou aquesta especialitat en els ensenyaments

Cap recordar que el cant valencià, constituït pel cant

bandúrries, que des de mitjans del segle XIX van

professionals de música i quan s’aprove es podrà

d’estil i per les albaes, és, juntament amb el flamenc

ser acompanyades, i després substituïdes, per ins-

impartir per primera vegada en la història com es-

d’Andalusia, la jota d’estil d’Aragó i l’asturianada a

truments de vent de les bandes de música civils

pecialitat en els nostres conservatoris.

Astúries, una de les més importants expressions de

valencianes.

Amb la introducció del cant valencià en els ense-

tradició oral d’Espanya.

Per altra banda, les albaes valencianes acompanya-

nyaments professionals de Música, s’aconseguirà

El Cant Valencià

des pels instruments del tabalet i la dolçaina, com

establir una major valoració del passat i la seua

El cant valencià té dues parts bé diferenciades, que

una pràctica musical urbana d’homenatge a perso-

projecció cap al futur, propiciant el naixement d’una

constitueixen el repertori del cant d’estil, anomenat

nes benvolgudes, en cantaes pel carrer, estan docu-

nova generació de cantaors i cantaores de cant va-

també cant a l’aire, cant llaurador, cant de l’horta,

mentades ja en el segle XIV, tal i com consta en els

lencià.

cançons o valencianes.

arxius valencians.

Daniel Belloví estrena diverses composicions per a clarinet baix en el Palau de la Música de València

L

a música per a clarinet baix va ser la protago-

Al costat de Belloví es va poder escoltar al composi-

nista del concert que el passat 6 de novembre

tor i director de banda Ferrer Ferran, en la seua face-

en el Palau de la Música de València va oferir

ta de pianista acompanyant i també a la marimbista

el clarinetista Daniel Belloví acompanyat al piano per

Adilia Yip, qui ofereix concerts i Master classes rela-

Ferrer Ferran i a la marimba per Adilia Yip. El concert

cionades amb la marimba, principalment amb Brac-

s’emmarcava en el XXV Trobada de Compositors de

ket Percussion Ensemble i amb el “Duo Antwerp”.

COSICOVA.

Durant el concert s’estrenaren quatre obres per a

Daniel Belloví, és titulat superior de clarinet i posse-

clarinet baix i piano: Sierra Martilla d’Antonio Fornet,

eix un Màster en clarinet baix pel Koninklijke Vlaams

Tres Escenes Sonores de Josep Roda, (encàrrec de

Conservatorium d’Anvers, Bèlgica. Ha col·laborat

CulturArts per mediació de COSICOVA), Oscuridad i

amb múltiples orquestres i bandes professionals,

Primavera de Gersón Padilla i The Castle of Dr. Bass-

estrenant diverses composicions per a clarinet baix

clar de Ferrer Ferran. També va ser l’estrena a Es-

solista dedicades a ell. En l’actualitat es dedica a

panya de la versió per a clarinet baix i piano de Con

promocionar aquest instrument en la seua faceta de

Cierto Sentido de José Alamá.

solista o en grups de cambra com el “Duo Antwerp”

Per a finalitzar, va col·laborar junt a Belloví l’especi-

(marimba i clarinet baix).

alista en marimba natural de Hong Kong, Adilia Yip.

32


Música i poble Actualitat

Estrena absoluta de Symphony for Wind Orchestra de Luis Serrano Alarcón en EUA La seua primera simfonia ha estat un encàrrec d’un consorci de 14 universitats nord-americanes.

E

l passat 17 d’octubre en el Singletary Cen-

Aquesta estrena s’emmarca en un ambiciós projecte

ter de la Universitat de Kentucky va tenir lloc

en el qual participen 14 universitats de la Southe-

l’estrena absoluta de Symphony for Wind

astern Conference Band Directors Association (SEC)

Orchestra, obra encarregada pel consorci de les 14

que engloba els estats de Florida, Kentucky, Alaba-

universitats nord-americanes pertanyents a la Sout-

ma, Geòrgia, Carolina del Sud, Tennesse, Louisiana,

heastern Conference Band Directors Association.

Arkansas, Texas, Mississipí i Missouri.

Fins a allí es va desplaçar el compositor valencià

L’obra serà interpretada per totes elles durant els

Luis Serrano Alarcón, convidat per l’organització, per

pròxims dotze mesos en els diversos concerts pro-

assistir a aquesta estrena, la interpretació de la qual

gramats.

va ser a càrrec de la University of Kentucky Wind

A més, el prestigiós director britànic Tim Reynish

Symphony dirigida per Cody Birdwell.

dirigirà obres de Luis Serrano Alarcón en diversos

A més, i aprofitant la seua visita el compositor ha es-

concerts a EUA i Regne Unit durant l’últim trimestre

tat convidat ha impartir algunes classes magistrals i

de 2013. Destaca especialment l’estrena a Londres

conferències en la citada universitat.

al novembre de Duende.

Tres bandes valencianes participaran en el cicle Amposta de Banda a Banda en 2014

U

n any més el cicle de música Amposta de Banda a Banda comptarà amb la participació d’agrupacions valencianes que completaran

un programa musical que es consolida any rere any. La primera de les bandes de la Comunitat Valenciana en participar serà el Centre Artístic Musical de Bétera que, dirigida pel seu titular, Luis Serrano Alarcón, oferirà un concert el 25 de gener en l’Auditori de la ciutat. Per la seua banda, la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, sota la direcció de Manuel Godoy Mesas actuarà el 22 de febrer i la Societat Musical L’Aliança de Vinaròs el 29 de març dirigida per José Ramón Renovell Renovell. El cicle Amposta de Banda a Banda conclourà el 17 d’abril amb un concert de la societat amfitriona, la banda simfònica de la Societat Musical La Lira Ampostina sota la direcció del seu mestre Octavi Ruiz Gisbert.

33


Música i poble Actualitat

Un ejemplo de afición, sacrificio y tenacidad: el músico de banda Por José Luis Martínez Ángel.

E

staba anocheciendo y la tarde, muy fría, invitaba a Cosme a arrebujarse en la manta, firmemente enrollada sobre su cuerpo para no

dejar resquicios ni al aire ni a la humedad mientras se dirigía hacia el “ensayo” con el clarinete bajo el brazo. Las calles aparecían pobremente iluminadas y con ese halo de humedad, de niebla baja, tan habitual en las noches de invierno de Bocairent, con el empedrado de la calzada reflejando la pobre luz de las escasas farolas públicas y las de las puertas de algunas casas, mostrando ese aspecto brillante y amenazador que tanto temían las personas de más edad por el peligro de resbalones. Pero lo cierto es que Cosme, joven y con buen equilibrio, caminaba con paso firme, inconsciente del recorrido, guiado por el reflejo condicionado de haber hecho ese mismo trayecto cientos de veces. Su cabeza, llena de notas y de emociones, estaba en otra cosa. Porque ese día, el veintiséis de enero de 1871, había sido una jornada confusa y emocionante que no se parecía en nada a ninguna de las vividas en sus quince años. Era el día de su mayoría de edad como músico. Cosme había sentido la afición por la música desde

Pero ese día había sido muy, muy especial: Cosme

brazo por el hombro, le hiciera una pequeña re-

que tuvo uso de razón y veía a las bandas desfilar

había pasado de ser un músico aficionado, a obte-

flexión, y le formulara la gran pregunta:

en las fiestas del pueblo, o dando conciertos, (ora un

ner la categoría de socio y miembro de hecho de la

Cosme. Ja saps que estic completant la banda i tu

pasodoble, ora una marcha de aire militar, ora una

“Compañía de Música Nueva”, con los mismos de-

em pareixes molt bon músic, però eres molt jove i no

pieza de zarzuela), los domingos por la tarde a la

rechos y obligaciones que el resto los componentes

estic segur de que no et distragues amb altres coses

hora del paseo, en la puerta del Santo Hospital y, de

de la banda.

i perdes l’afició. Si et trie, series formal i complidor?.

vez en cuando, en la plaza de toros, en la Placeta de

Era el más joven de todos ellos, solo tenía quince

Podria comptar amb tu? (2)

la Presó, o en algún otro recinto.

años, pero ya gozaba de un virtuosismo reconoci-

Cosme, que no se esperaba la pregunta, no tardó ni

Y, con el apoyo de sus padres, se apuntó a “la Nova”

do, fruto de los siete años que llevaba asistiendo a

un segundo en darle la contestación:

en cuanto su edad lo permitió, compaginando las

los ensayos de la banda, fundada en 1857 (1), que

A mort! (3)

muchas horas de aprendizaje y ensayo en el local de

le hizo merecedor de que, a la hora de refundar la

Miguel le dio unas palmaditas en el hombro y volvió

la banda y en su propia casa, con las tareas escola-

Compañía de Música, su director, Miguel Ferre y

a su puesto de director con una sonrisa complacida.

res, primero, y con el duro oficio de agricultor, ayu-

Sanchís, no mucho más mayor que él pero con un

Cosme sería uno de los suyos.

dando a su padre, “mediero” de un rico terrateniente

prestigio acreditado, le llamara en un aparte hacía

Y, pienso yo, ¿cuál sería la recompensa material por

residente en Valencia.

dos semanas, le mirara a los ojos y, pasándole un

esta decisión?. Prácticamente ninguna. Todo lo con-

34


Música i poble Actualitat

trario: Si Cosme empleaba muchas horas en su for-

tura popular de los pueblos de nuestra comunidad,

mación, ahora tendría que emplear muchas más. Si

ejemplo de convivencia y entendimiento intergene-

antes tenía compromisos esporádicos, ahora serían

racional que, eso sí, dividía a sus seguidores en ban-

más frecuentes y exigentes.

dos rivales, incondicionales, que nunca, nunca, reco-

Y tendría que pagarse el uniforme.

nocería que “los otros” había tocado mejor que ellos

Y tendría que acatar unas normas realmente duras y

Perquè tu ho digues..!

la disciplina de una dirección inapelable.

Esta tradición, rivalidad incluida, perdura aún hoy

Es cierto que tendría algún ingreso por sus actuacio-

en muchos pueblos y sirve de acicate, estímulo y

nes, pero apenas serviría para cubrir sus gastos y,

caldo de cultivo para la incorporación de esa legión

desde luego, no compensaría las muchas horas de

de nuevos miembros, muchos de ellos todavía ni-

ensayo y preparación que le esperaban.

ños, que vemos desfilar en todas las agrupaciones

Pero era músico “de verdad”, y desfilaría en las fies-

musicales con ocasión de las fiestas de Moros y

tas del pueblo, o tocaría con su banda en los con-

Cristianos, las Fallas de San José, o cualquier otro

ciertos, (ora un pasodoble, ora una marcha de aire

festejo popular.

militar, ora una pieza de zarzuela) los domingos por

Y con garantías de continuidad, con esperanza de

la tarde, a la hora del paseo, en la puerta del Santo

futuro, porque gran parte, sino la mayoría de los

Hospital y, de vez en cuando, en la plaza de toros, en

nuevos integrantes, son mujeres, que aportan, ¡cómo

la Placeta de la Presó, o en algún otro recinto.

no!, esa seriedad y tenacidad propias de su sexo, tan

Y su familia le miraría con orgullo, especialmente su

necesarias en un mundo con tantas tentaciones y

madre, viuda. Y sus amigos le envidiarían. Y su novia,

motivos para los abandonos.

cuando la tuviera, cuchichearía a sus amigas: heu

Decía que Bocairent no se quedó atrás en esta tradi-

vist a Cosme? (4)

ción y desde mucho tiempo antes tuvo sus bandas

tas asociaciones, no creo que ningún relato litera-

Y ellas le contestarían: que guapo està i que bé toca!

y sus rivalidades, sus desafíos y hasta sus acuerdos

rio mejore el texto del mencionado documento de

(5)

para subsistir en épocas de especial dificultad.

“Convenio y obligaciones..” que suscribieron ante

Y, a lo mejor, iría con su banda a algún certamen en

Porque en más de una ocasión la afición prevaleció

notario los componentes de la Compañía de mú-

Játiva, o en Onteniente.. .¡o en Valencia! (6)

sobre la rivalidad y se llegó a acuerdos de gran mé-

sica “Nueva”, varios de ellos acompañados por sus

Cosme y veintiséis más habían estado esa mañana

rito para asegurar la supervivencia de la música,

padres porque que la mayoría de edad en esa fecha

en la notaría de D. Martín Melchor Calabuig, donde

más importante que la supervivencia de las pro-

debía ser a los 25 años, como lo era en el precedente

habían formalizado unos pactos y capitulaciones que

pias bandas

romano, aquel 26 de enero de 1871.

les convertían en miembros de hecho y derecho de

Any 1924, 24 de maig. Es creà la Unió Musical, fusió

Resumen del contenido:

una sociedad musical, “la Nova”, que ya existía pero

de la Música Vella o Primitiva i la Música Nova. Diri-

Esta banda se había constituido en 1857 y ya dispo-

que necesitaba refundarse.

gia la banda de música Àngel Bernat Beneyto. Amb

nía de unos estatutos fundacionales.

Dada su corta edad había necesitado la asistencia

la unió de les dues bandes va arribar la reconciliació

Los “conjurados” que figuran en esta escritura para

y conformidad de su madre, María Rita Castelló y

entre les famílies, la concòrdia en les cases i la sana

el buen gobierno y salvaguarda los valores de “La

Ferre, viuda, de cincuenta años, más nerviosa que

alegria

Nova”, son los siguientes:

él, llena de orgullo por su hijo, y de pena porque su

Así pues, el objeto de estas reflexiones no es otro

• Miguel Ferre y Sanchís, de 22 años, citado como

marido no había podido disfrutar con ella de ese mo-

que imaginar cómo sería la vida de los músicos de

director

mento.

banda hace cien, ciento cincuenta años, en un mun-

• José Herrero y Calabuig, de 29 años

Si son pare ho vera…! (7)

do falto de luz y de calefacciones, cuando las siete y

• Jaime Beneito y Santonja, de 24 años

media de la tarde eran las siete y media de la noche

• Antonio Blas Beneito y Santonja, de 22 años

Hasta aquí la fabulación, porque mi Cosme figurado,

“Que en cada semana se celebrarán dos ensayos,

• Blas Beneito y Vañó, de 16 años

inspirado en un Cosme real, solo fue uno más de

el uno el martes y el otro el jueves, cuya duración lo

• Bautista Orguin y Gras (¿?), de 26 años

esos millares de maravillosos locos con uniforme

será desde las siete y media de la noche hasta las

• Juan Bautista Molina y Belda, de 21 años

que han formado y siguen formando nuestras Ban-

diez de ella en los meses de Noviembre al Febrero,

• Antonio Molina Belda, de 18 años

das de Música, por vocación o por tradición familiar,

ambos inclusive, y en los demás meses del año des-

• Tomás Vidal y Navarro, de 21 años

luchando contra las abundantes tentaciones de ocio

de las nueve a las once horas también de la noche”

• José Vidal y Navarro, de 19 años

para la juventud, y que son parte esencial de la cul-

Y para ilustrar el romanticismo y la ternura de es-

• Manuel Vidal y Leal, de 24 años

35


Música i poble Actualitat

• Antonio Silvestre y Ferre, de 18 años

• 7.- Sobre negarse a tocar

Bautista Orguin y Gras (¿?), casado, de veinte y seis

• Gregorio Calatayud y Vañó, de 26 años.

• 8.- Duración del contrato

años:

• Francisco Ferre y Sanchís, de 26 años

• 9.- Sobre hirse (sic) del pueblo

Juan Bautista y Antonio Molina y Belda, solteros, de

• Jaime Molina y Ferre, de 24 años

• 10.- Sobre caer soldado

edad respectivamente de Veinte y uno y diez y ocho

• Nicolás Molina y Puerto, de 19 años

• 11.- Como se paga el uniforme

años, asistidos de su madre y legal administradora

• Bautista Matí y Molina, de 16 años

• 12.- Obligación de director

Antonia Belda y Colomer, viuda, de cuarenta y cuatro

• Agustín Beneito y Santonja, de 30 años

• 13.- En caso de no pagar las multas

años:

• José Molina y Belda, de 30 años

Se trata, pues, de un documento de gran interés que

Tomas y Jose Vidal y Navarro, solteros, de edad de

• Agustín Belda y Colomer, de 46 años. El más mayor

refleja la seriedad del compromiso que adquirió un

veinte y uno y diez y nueve años respectivamente,

• Rafael Bou y Pérez, de 37 años

grupo de músicos bocairentinos del siglo 19, redac-

acompañados de su padre y legal administrador, Ma-

• José Vañó y Cabanes, de 36 años

tado con una mezcla de formalidad y costumbrismo

nuel Vidal y Leal de cincuenta años:

• Antonio Sempere y Vañó, de 24 años.

realmente entrañable

Antonio Silvestre y Ferre, soltero, de diez y ocho

• Francisco Calabuig y Pastor, de 28 años

….la cual (la compañía de música) en el día está

años, acompañado de su madre Agustina Ferre y

• Alejo Pérez y Beneito, de 18 años

bajo la dirección del compareciente Miguel Ferrre y

Pascual, viuda, de sesenta años:

• Baltasar Monerris y Molina, de 28 años

Sanchos, quien mereciéndoles ilimitada confianza

Gregorio Calatayud y Vañó, de veinte y seis años,

• Cosme Sempere y Castelló, de 15 años. El más

así por su celo como por su suficiencia y prudente

casado:

joven.

comportamiento, ratifican y confirman desde ahora

Francisco Ferre y Sanchis, de igual edad y estado:

Todos eran varones y algunos de ellos, los menores

en la forma mas solemne en derecho a favor del

Jaime Molina y Ferre, casado, de veinte y cuatro

de 25 años, se presentaron acompañados por sus

mismo el nombramiento y elección de director de la

años:

padres o persona con capacidad para conceder-

compañía…”

Nicolas Molina y Puerto, de diez y nueve años, solte-

les autorización. Es especialmente curioso que, en

El documento completo y en trascripción literal,

ro, hijo adoptivo de Miguel Molina y Juan, de setenta

aquella época, hombres de 22 años, como el mismo

dice así:

años:

director, Miguel Ferre, comparezca “asistido de Juan

Bautista Martí y Molina, de diez y seis años, soltero,

Ferre y Ferre, su padre y legal administrador”.

De la escritura de convenio y obligación otorgada por

asistido de su madre y legal administradora Blasa

(El Fuero Juzgo y el Fuero Real decretaron la ma-

Miguel Ferre y Sanchis y José Herrero y Calabuig y

Molina y Botella, de treinta y cinco años:

yoría de edad en los veinte años. Pero Las Partidas,

otros

Agustin Beneito y Santonja, casado, de treinta años:

siguiendo el precedente romano, la establecieron en

Bocairente

José Molina y Belda, del propio estado y edad:

veinticinco.)

En la villa de Bocairente a veinte y seis de Enero de

Agustin Belda y Colomer, casado, de cuarenta y seis

No conocemos las profesiones particulares de cada

mil ochocientos setenta y uno: Ante mi D. Matin Mel-

años:

uno, pero el notario cita que “Todos de esta vecin-

chor Calabuig Notario del Colegio de Valencia, con

Rafael Bou y Perez, de treinta y siete años, del mismo

dad, respectivamente labradores, tejedores de paños

vecindad y residencia en esta dicha villa, pertene-

estado:

y elaboradores de lanas”.

ciendo al distrito notarial dela de Onteniente, y testi-

José Vañó y Cabanes, de treinta y seis años, casado:

También figuran los padres o madres de alguno de

gos que al final se dirán, compadecen:

Antonio Sempere y Vañó, de veinte y cuatro años,

ellos, dos testigos (Gregorio Sempere y Molina, arrie-

Miguel Ferre y Sanchis, soltero, de veinte y dos años

casado:

ro, y Miguel Tudela y Belda, tejedor de paños) y el

de edad, asistido de Juan Ferre y Ferre su padre y

Alejo Perez y Beneito, de diez y ocho años, soltero,

depositario D. José Maria Domenech y Belda

legal administrador, de sesenta y seis años.

asistido de su madre y legal administradora Vicenta

En cuanto al contenido, es realmente detallado y re-

José Herrero y Calabuig, de veinte y nueve años,

Beneito y Martinez, viuda, de treinta y ocho años:

gula las obligaciones de los músicos, las sanciones

soltero, con aprobación y beneplácito de su padre,

Baltasar Monerris y Molina, casado, de veinte y ocho

que merecen las infracciones, y las soluciones a si-

según asegura:

años:

tuaciones especiales, como la de “caer soldado”, por

Jaime Beneyto y Santonja, casado, de veinte y cuatro

Y Cosme Sampere y Castelló, soltero, de quince

ejemplo, en 13 capítulos titulados:

años:

años, acompañado de su madre y legal administra-

• 1.- En las academias o reuniones

Antonio Blas Beneito y Santonja, soltero, de veinte y

dora, Maria Rita Castelló y Ferre, viuda, de cincuenta

• 2.- Duración de los ensayos

dos años, asistidos de su padre Bautista Beneito y

años:

• 3.- Cuando está tocando la música

Dominguez, de cuarenta y ocho años:

Todos de esta vecindad, respectivamente labradores,

• 4.- Cuando no necesitan todos componentes

Blas Beneito y Vañó, soltero, de diez y seis años, con

tejedores de paños y elaboradores de lanas, y ase-

• 5.- Ajuste de funciones

asistencia de su padre José Beneito y Matinez, de

gurando hallarse con la capacidad legal necesaria

• 6.- Sobre las enfermedades

cuarenta y cuatro años:

para formalizar esta escritura dicen:

36


Música i poble Actualitat

Que en el año mil ochocientos cincuenta y sietes se formó y estableció compañía de música bajo el título de Nueva, lacual en el dia está bajo la dirección del compareciente Miguelo Ferre y Sanchis, quien mereciendoles ilimitada confianza asi por su celo como por su suficiencia y prudente comportamiento ratifican y confirman desde ahora en la forma mas solemne en derecho a favor del mismo el nombramiento y elección de director dela compañía, comprometiéndose y obligándose del propio modo a observar y cumplir exactamente cuanto el mismo disponga y ordene relativo al objeto de la sociedad como músicos; deseosos pues de que esta compañía sea estable y duradera y produzca los buenos efectos que se han propuesto, y de dar al mismo tiempo una prueba de gratitud a D. José Maria Domenech y Belda por el favor que por su afeccion a ella les está dispensando desde un principio, vienen de común acuerdo y conformidad en nombrarle como en efecto le nombran depositario de los fondos que por todos

expulsado de la compañía sin derecho alguno al per-

En toda función a que no deba concurrir el número

los conceptos corresponden a la compañía, cuyo en-

cibo de la parte de los fondos que acaso existieran

completo de los individuos que componen la músi-

cargo hallandose presente a este acto en indicado D.

en la sociedad, y pudiera corresponderle:

ca, que al arbitrio y disposición exclusivamente del

José Maria Domenech, mayor de edad, y en la libre

2º Duración de los ensayos

director la elección de los papeles que deban formar

administracion de sus bienes, según lo asegura, dice

Que en cada semana se celebrarán dos ensayos, el

la sección de los instrumentos que juzgue mas apro-

que acepta gustoso dicho cargo en todas sus partes,

uno el martes y el otro el jueves, cuya duración lo

pósito para el caso, sin que por ello puedan ni deban

prometiendo desempeñarlo con la exactitud y lega-

será desde las siete y media de la noche hasta las

los demas músicos formar resentimiento alguno por

lidad de que en su concepto tiene dadas repetidas

diez de ella en los meses de Noviembre al Febrero,

su no asistencia, ni tampoco tener derecho a percibir

pruebas; y para que entodo tiempo conste lo ante-

ambos inclusive, y en los demás meses del año des-

la mas leve parte del tanto que produzca la funcion

dicho y produzca los efectos que se han propuesto,

de las nueve a las once horas también de la noche,

o funciones:

han resuelto de comun acuerdo reducirlo a escritura

no pudiendo ningún individuo durante el tiempo del

5º Ajuste de funciones

publica y poniéndolo en ejecución, en la via y forma

ensayo salir del local donde se haga, sin mediar para

Será de la exclusiva incumbencia del director en-

que mas haya lugar en derecho cerciorados del que

ello permiso del director, bajo la multa de veinte y

tenderse en el ajuste de toda función en que deba

en este caso les compete libre y espontáneamente

cinco centimos de peseta:

ocuparse la música tanto en esta villa como fuera de

otorgan: que establecen dicha sociedad o compañía

3º Cuando está tocando la música

ella, sin que individuo alguno de la sociedad tenga

de música bajo los pactos, capítulos y condiciones

Que durante las funciones en que toque la música

intervención alguna en ello, ni el menor derecho a

siguientes.

asi en esta villa como fuera de ella, el individuo que

oponerse a lo que aquel convenga y resuelva:

1º Academias o reuniones

al darse principio o arrancar, no ocupe el lugar que

6º Sobre las enfermedades

El individuos que faltase a las academias o a cual-

en ella le corresponde pagará la multa de veinte y

Para en el caso de enfermar el director Miguel Fe-

quier otra clase de reunión acordada por el director,

cinco centimos de peseta y por cada cuarto de hora

rre y Sanchis o bien tener necesidad por cualquier

sin obtener para ello previo permiso de este, pagará

que dure la falta igual cantidad, debiendo permane-

causa motivo o razón, de ausentarse de esta villa,

la multa de veinte y cinco centimos de peseta, pero

cer en su sitio hasta la conclusión de la función, sin

vendrán todos los músicos tenidos y obligados, sin

si la falta se estableciese a algunas veces seguidas

poder en manera alguna separarse de su lugar hasta

poderse valer de excusa ni pretexto alguno, a reco-

de modo que diese con ello a entender desafección

que por el director se de orden o aviso, y haciendo lo

nocer por sustituto de aquel a José Herrero y Ca-

a la sociedad o poco gusto de pertenecer a el, se le

contrario pagará también veinte y cinco centimos de

labuig atendida su inteligencia y antigüedad en la

considerará y de hecho será multado con cincuenta

peseta por via de multa por cada cuarto de hora que

compañía, debiendo en su consecuencia obedecerle

centimos de peseta por la cuarta falta, una peseta

dure la ausencia:

los músicos del propio modo que al Ferre y bajo las

por la quinta y ciento pesetas por la sexta y además

4º Cuando no necesitan todos los componentes:

mismas penas.

37


Música i poble Actualitat

7º Sobre negarse a tocar

completo del importe del uniforme, quedará este en

municipales y de primera instancia de esta villa y

Ningun músico podrá bajo pretexto ni escusa algu-

su totalidad a favor de la compañía, sin derecho por

la de Onteniente, puesto que desde ahora renuncian

na negarse á tocar su instrumento en las funciones

parte de aquel o aquellos a reclamar el tanto que de

al fuero del respectivo domicilio que en lo sucesivo

que contrate el director asi dentro de esta villa como

él hubiera abonado:

puedan adquirir.

fuera de ella, á no ser que alegue para eludirlo cau-

11º Como se paga el uniforme

Asi lo otorgan los expresados y comparecientes a

sa o motivo que aquel juzgue digna de tomarse en

Cada uno de los músicos componentes esta compa-

presencia de los testigos instrumentales Gregorio

consideracion, bajo la multa de diez pesetas por la

ñía queda tenido y obligado formalmente a pagar en

Sempere y Molina, arriero, y Miguel Tudela y Belda,

primera vez, veinte por la segunda y cuarenta por

cada uno de los días domingo de los cuatro años de

tejedor de paños, ambos, ambos de esta vecindad,

la tercera, cuya respective cantidad deberá hacerse

la duración de este contrato, veinte y cinco centimos

los cuales firman con los otorgantes que saben y a

efectiva dentro de los treinta días primeros siguien-

de peseta al depositario D. José Maria Domenech

ruegos de los que dicen ignorarlo.

tes al en que incurran en la multa, bajo pena de eje-

y Belda para atender al pago de los gastos que se

Habiendo leído íntegramente esta escritura a los

cución por venta de bienes:

ofrezcan bajo todos conceptos a la sociedad, y muy

otorgantes y a los testigos, por no haber usado del

8º Duración del contrato

particularmente al del importe del uniforme de gala

derecho que les advertí tenían a leerla por si, se rati-

Que la duración de éste contrato lo será de cuatro

que en el dia se está haciendo; debiendo asi mismo

fican en ella los primeros, ya prueban expresamente

años a contar desde éste mismo dia, á no ser que

para atender al pago por completo de dicho uniforme

los enmendados y=con=. De todo lo cual del conoci-

de mútuo acuerdo y consentimiento de los músicos

depositarse por cada uno de los músicos la mitad del

miento de los otorgantes y de contarme su profesión

se resolviese su continuación por el termino que les

tanto que en cada una de las funciones en que toque

y vecindad, yo el Notario doy fe

acomodase, quedando en tal caso tenidos y obliga-

la música en esta villa le corresponda, y la tercera

Miguel Ferre y Sanchis = José Herrero = Blas Be-

dos todos a la observancia y cumplimiento literal de-

parte en las que fuera de la misma toque y le corres-

neito = Rafael Bou = Juan Bautista Orguin = Alejo

los pactos, capítulos y condiciones estipuladas en la

ponda sin poder valerse, para aliviar el pago en un

Perez = José Vidal = Tomas Vidal = Manuel Vidal =

presente escritura:

caso y otro, de excusa ni pretexto alguno.

Gregorio Calatayud = Jaime Molina = Nicolas Molina

9º Sobre hirse (sic) del pueblo

12º Obligación de director

= José Molina y Belda = José Vañó = Baltasar Mo-

Si alguno o algunos delos músicos, previo oportuno

El director Miguel Ferre y Sanchis ofrece componer

nerris = Cosme Sempere = José Maria Domenech

permiso y consentimiento del director Miguel Ferre

IV(¿)valses, habaneras, polcas y pasos dobles que se

= Por mi como testigo y a nombre de los otorgantes

y Sanchis, o en su caso del sustituto suyo, trasla-

juzgue necesarios para el desempeño de la música,

que no saben firmar = Gregorio Sempere = Por mi

dándose su vecindad a otro pueblo o Ciudad con el

abonándole del fondo de la sociedad ochenta pese-

como testigo y a nombre de los otorgantes que no

fin de ocuparse en su oficio para ganar sus subsis-

tas en metálico efectivo anuales, y al propio tiempo

saben firmar =Miguel Tudela = Hay un signo, Martin

tencia, quedará o quedaran en tal caso tenidos y en

el importe del papel que para todo se necesite, re-

Melchor Calabuig =

solemne forma legal obligados a entregar al deposi-

nunciando con ello a todo derecho que por el carác-

----------------------------------

tario D. José Maria Domenech y Belda, veinte y cinco

ter de director le correspondiera:

No haré más comentarios que subrayar el detalle de

centimos de peseta en cada semana que transcurra

13º En caso de no pagar las multas

los pactos, el gran compromiso que adquirían, y la

desde el dia de su salida de esta villa, para aten-

El socio que habiendo infringido alguna ó algunas

total confianza que depositaban en el director, al que

der al pago del importe de su uniforme de gala que

de las disposiciones prevenidas en los anteriores

reconocían plena autoridad en sus decisiones y del

va a estrenarse por los músicos dentro de su breve

capítulos resistiese el pago de la multa establecida

que declaraban “.. mereciéndoles ilimitada confian-

termino, quedando con derecho a continuar como

en los mismos, se le obligará por medio de Tribunal

za así por su celo como por su suficiencia y prudente

individuo de la música desde el dia mismo en que

competente, recayendo sobre él el abono de cuantos

comportamiento…”

regrese a esta villa.

gastos y costas se ocasionen para ello

Ética, valores y comportamientos grupales que, sor-

10º Sobre caer soldado

Con cuyos capítulos y condiciones queda estable-

prendentemente, sobreviven hoy, en un mundo tan

Si llegase el caso de caberle la suerte de soldado

cida dicha compañía de música, prometiendo los

convulso como el actual, en las extraordinarias

á algun individuo de esta sociedad en los sorteos

otorgantes observar, guardar y cumplir puntual y

bandas de música, compuestas por hombres y mu-

que se celebren en esta villa durante los cuatro años

exactamente cuanto en esta escritura y sus artícu-

jeres de todas las edades, de todas las ideas políti-

que ha de subsistir este contrato, tendrá derecho a

los se contiene, sin poderse separar del contenido

cas, y de muchos y diferentes niveles culturales, que

hacer suyo propio el uniforme de gala, si hubiese sa-

literal de ella, ni reclamarla, ni contradecirla en todo

pueblan la Comunidad Valenciana.

tisfecho ya el importe en su totalidad, y asi mismo

ni en parte, pues la formalizan con todos los requi-

Y de las que podríamos tomar ejemplo

al percibo de la parte que le correspondiera de los

sitos y firmezas en derecho necesarias para su ma-

Al margen: Me comenta mi amigo, Julià Monerris,

fondos de la compañía que acaso existiesen, pero

yor validación y subsistencia sometiéndose especial

músico y docente que, según le contaba su madre,

si aun estuviera debiendo alguna cantidad para el

y expresamente, en caso necesario, a los Jueces

historiadora de la familia en la modalidad más tra-

38


Música i poble Actualitat

dicional, el “boca a boca”, las Bandas de Música también daban conciertos en La Alameda, cuando realmente era una alameda, y en Les Pallissetes, unas eras cerca del Pont del Riberet, entre la Avda. de Sant Blai y el rio. Es la zona que enfrenta con la Ronda Sur, donde en la actualidad hay un almacén de materiales de construcción, y que en aquellos días, era uno de los sitios típicos para comer “la mona” en los días de Pascua Notas obligadas: En estas reflexiones no se menciona a les Colles de Xirimiters, tan populares y tan enraizadas con las tradiciones musicales “de calle”. La razón es que, siendo tan importantes como lo son y lo han sido las bandas de música, y pese a que demanden el mismo esfuerzo individual de cada uno de sus componentes, las forman grupos con una organización más sencilla, de pocos miembros, que requieren menos inversión en instrumentos y uniformes, por la que su problemática es totalmente diferente a la del resto de agrupaciones musicales Otro colaborador necesario al que hay que valorar como es de justicia es el “vecino del músico”, par-

NOTAS:

rent participà al Certamen de bandes de Música de

tícipe de los ejercicios de escalas y de las muchas

(1) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-

València, aconseguint el segon premi. La partitura

repeticiones de los pasajes que más se le resisten de

logía de la historia de Bocairent

“Le Timbre d’argent” i 250 pessetes per ser la millor

cada partitura. Sufre cuando el músico “se engan-

Any 1857, 19 de juliol. Data dels estatuts consti-

banda uniformada.

cha” o desafina (el vecino acaba educando su oído

tuents de la Nueva Sociedad Filarmónica de Banda

(Año 1891. 30 de julio. L Música Nova de Bocairent

musical), y se alegra como el mismo músico cuando,

Militar de Bocairent coneguda amb el nom de Músi-

participó en el Certamen de Bandas de Música de

¡por fin!, ve que domina el tema que tanto le costaba

ca Nova. Conté la relació de 29 membres fundadors.

Valencia, consiguiendo el segundo premio con la

interpretar.

(Año 1857. 18 de julio. Fecha de los estatutos cons-

partitura “Le Timbre d’argent”, y 250 pesetas por ser

El vecino, salvo escasa excepciones y casi todas

tituyentes de la nueva Sociedad Filarmónica de Ban-

la banda mejor uniformada)

en grandes ciudades, colabora de buena gana y

da Militar de Bocairent, conocida con el nombre de

(7) ¡Si su padre le viera…!

hasta tiene la sensación de prosperar en el con-

“Música Nova”)

(8) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-

trol del instrumento al mismo ritmo que lo hace el

(2) “Cosme. Ya sabes que estoy completando la ban-

logía de la historia de Bocairent .

“ensayante”. Parte de mi infancia ha tenido como

da y tú me pareces un buen músico, pero eres muy

Any 1924, 24 de maig. Es creà la Unió Musical, fusió

música de fondo la trompeta de un vecino falleci-

joven y no estoy seguro de que no te distraigas con

de la Música Vella o Primitiva i la Música Nova. Diri-

do tempranamente, en “les Casetes del Camp de

otras cosas y pierdas la afición. Si te elijo, ¿serías

gia la banda de música Àngel Bernat Beneyto. Amb

Futbol” y el extraordinario sonido del clarinete de

formal y cumplidor. ¿Podría contar contigo?”

la unió de les dues bandes va arribar la reconciliació

Antonio Calatayud Vañó, cuando vivía a mi lado en

(3) “¡A muerte!”

entre les famílies, la concòrdia en les cases i la sana

la antigua “Plaseta del Pinsà, actual “Tribunal de

(4) ¿Habéis visto a Cosme?.

alegria.

les Aigües”.

(5) ¡Que guapo está y que bien toca..!

(Año 1924, 24 de mayo. Se crea la Unión Musical, fu-

Me dicen que en algunos pueblos, como en Buñol,

(6) Julià Monerris, Notes per a una crónica - Crono-

sión de la Música Vella o Primitiva y la Música Nova.

han tenido la sensibilidad de dictar normas munici-

logía de la historia de Bocairent .

Dirigía la banda de música Angel Bernat Beneyto.

pales que “prohíben denunciar a los músicos”. No he

Un ejemplo de los muchos certámenes en los que

Con la unión de las dos bandas se alcanzó la recon-

querido comprobarlo pero supongo que es verdad,

participó “La Nova” con notable éxito:

ciliación entre familias, la concordia en las casas y

pero si no fuera así, ¡Qué bonito sería!

Any 1891, 30 de juliol. La Música Nova de Bocai-

la sana alegría.

39


Música i poble Actualitat

El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (IV y final) Por Francisco Díaz Ferrer.

E

l 29 de abril de 1983, en la Sociedad Coral El

el manuscrito en la Biblioteca Nacional.

Micalet, de Valencia, dirigió el estreno de la

Terminamos este comentario haciendo memoria del

obra titulada Andante contemplatiu i Passeig,

tercer concierto en la sala Aeolian de París, el 30 de

del que por aquellos años era director titular de La

mayo de 1907 sobre “Estudios de formas musicales

Armónica de Buñol. Nos referimos a Francisco Ro-

al piano”. Joaquín Nin y Castellanos “embelleció” la

berto Forés Asensi. Además, acompañando a la com-

conferencia con obras de Cabezón, Byrd, Gibbons,

posición de éste, otras cuyos autores eran Manuel

Rossi, Scarlatti, Couperin, Rameau y Händel.

Palau, Salvador Giner, Bedrich Smetana y Giusseppe

Treinta años después, otro compositor invidente,

Verdi.

Joaquín Rodrigo Vidre, publica su obra para piano ti-

Y el 6 de mayo del mismo año, citado anteriormente,

tulada Cinco piezas del siglo XVI. En ella tiene un re-

en el mismo lugar, un programa dedicado a la zar-

cuerdo para Cabezón (a quien corresponde la prime-

zuela, para satisfacción de quienes son aficionados

ra con el nombre de Diferencias sobre el canto del

al teatro lírico español. Ferriz, una vez más, al frente

caballero); la segunda y tercera son sendas Pavanas,

de la Banda Municipal valenciana, hizo que su batuta

cuya música es de carácter cortesano y la vihuela

marcase inteligentemente las notas de lo que habían

el instrumento principal. El autor de las mismas el

escrito en el pentagrama Chueca, José Serrano, Bar-

valenciano Luis de Milán.

bieri, Fernández Caballero, Amadeo Vives y Jerónimo

Así como éste tuvo la protección del Duque de

Jiménez.

Calabria, la siguiente obra la firma Enrique de Val-

El 10 de febrero de 1991, domingo, a las 11:30 de la

derrábano, que estuvo al servicio de los Zúñiga de

mañana, en el Palau de la Música de Valencia, Ferriz

Valladolid. Se trata de la cuarta pieza que incluyó

Sonata, por otra parte –y eso sí-, no sabemos de su

y la Banda Municipal de la citada ciudad, en parte,

Rodrigo: otra Pavana de un autor nacido en Peñaran-

edición por Joaquín Nin con el título que, en caste-

volvieron a recordar el final de lo que fue la clausura

da del Duero, en 1500?, siendo la fecha de su óbito

llano, viene a decir: “Dieciséis sonatas antiguas de

del Certamen de Bandas de Música del año 1969.

desconocida. En 1547 (un año de capital importan-

autores españoles” (Edición de 1925).

Las Tres piezas antiguas españolas, formaban una

cia para España, pues en el mismo nacía Miguel de

Finalmente, Ferriz tuvo un “recuerdo” para su pai-

de las facetas del trabajo de D. José: la de transcribir

Cervantes Saavedra, quien nos dejó “la joya”, el libro

sano, y como tal, nacido en Algemesí (1644), Joan

música. En este caso, de autores españoles de los

de más trascendencia de nuestras letras a nivel uni-

Baptista Cabanilles; el cual vivió algún tiempo en

siglos XVI y XVII.

versal después de la Biblia) publicó Selva de sirenas,

Manises y por último en Valencia, donde falleció el

En primer lugar, en el atril, la composición titulada

de carácter antológico, mezcla de vetustas poesías y

29 de abril de 1712. Organista y clérigo de la cate-

Diferencias sobre el canto del caballero, donde las

canciones castellanas con el deje románico.

dral valentina; su obra para banda Toccata i batalla

canciones y los temas populares constituían, en

La quinta, y última pieza, se titula Fantasía, de Alonso

imperial (sic) es un ejemplo de laboriosidad, de “es-

mayor o menor medida, el “leitmotiv”, transforma-

o Alfonso de Mudarra, que estuvo al servicio de los

clarecer” el contenido del original a un mundo más

do en esas “Diferencias” o “Variaciones”. Su autor,

Duques del Infantado, don Diego Hurtado de Mendo-

cercano, en base a lo musicalmente adaptado, para

Antonio de Cabezón (1510-1565), era ciego, pero

za y de don Íñigo López de Mendoza. Residían ambos

solaz de los melómanos que gozan de ciertas primi-

su “luz interior” patentizaba la notable experiencia

en el palacio de Guadalajara, sitio idóneo de los am-

cias. Don José y la Municipal de Valencia cumplieron

que llamó la atención a Felipe Pedrell, considerando

bientes de mucho señorío musical.

con su misión.

al burgalés como “el Bach español”. La obra escu-

A continuación, la Sonata en re, de Mateo Albéniz

Sesenta años de vida musical es el título de sus

chada en el Palau valenciano responde a lo que se

–en realidad Mateo Antonio Pérez de Albéniz- (Lo-

“Memorias”, que José Ferriz terminó de escribir en

denominó “Composición de música para tecla, arpa

groño, 1765-San Sebastián, 1831), es la obra que sí

Buñol el año 2000 y en esa misma población falleció

y vihuela de Antonio de Cabezón”, impresa por su

merecía el esfuerzo hecho por Ferriz relacionado con

el 6 de enero de 2002 a causa de una disfunción

hijo Hernando, en Madrid, el año 1575, conservando

la transcripción para la Banda Municipal de Valencia;

grave del corazón.

40


Música i poble Actualitat

APÉNDICE

contexto de la sociedad valenciana”.

Con motivo del centenario del nacimiento del maes-

De este “trabajo”, en el que reflexiona sobre lo que

tro José Manuel Izquierdo Romeu –Catarroja, Valen-

todavía es un asunto candente, nos limitamos a des-

cia, el 11 de julio de 1890-, se difundió el programa de

tacar dos párrafos:

mano con los actos que conllevaba dicha efeméride.

“…Pero no ha sido así, ni lo será nunca, si se

José Ferriz, en calidad de mantenedor y como alum-

mantiene esta concepción de la banda, y otros

no que fue de aquél, escribió unas líneas de admi-

países serán (ya lo van siendo) los que orienten

ración hacia su profesor de violín; líneas que literal-

estas agrupaciones hacia el sitio que les corres-

mente reproducimos:

ponde, y puedan desarrollar una auténtica misión

“José Manuel Izquierdo Romeu fue un valencia-

cultural y espiritual…”

no por los cuatro costados. Como director de la

D. José advierte que pasa el tiempo y no se oye la

Orquesta Sinfónica de Valencia realizó una la-

palabra música (1), tanto en la radio como en la te-

bor artística que contribuyó notablemente a la

levisión e incluso en la prensa diaria. Radio Nacional

divulgación de la música sinfónica del repertorio

de España, en frecuencia modulada, creemos que

universal y la de compositores valencianos.

ha subsanado parte de la inquietud mostrada por el

Para mí fue un ídolo; hoy lo recuerdo como un

director algemesiense.

músico de condiciones excepcionales que debió

“…Resulta estremecedor cómo pasan días, se-

desarrollarlas lejos de las precarias posibilida-

manas y hasta meses sin poder encontrar ni oir la

des que Valencia ofrece a sus artistas”.

palabra música (1) en nuestros medios de comu-

En el número extraordinario del Anuario de “La Ar-

nicación; oímos por la mañana transmitir las no-

pocas veces, la palabra cultura, ciencia, univer-

mónica” de Buñol, correspondiente a los años 1977

ticias radiofónicas y, tanto las que van destinadas

sidad, conservatorio, como no sea por motivos de

a 1985, ambos inclusive, se publicó un artículo de

a emisoras nacionales como las de ámbito local,

conflicto de tipo social o económico…”.

D. José Ferriz titulado “Incidencia de la Música en el

raramente mencionan la palabra música, y muy

(1) Pensamos: ¿sería la música clásica?

41


Música i poble Actualitat

“¿Cuánto sabe usted de marimba?” Su construcción, historia y una entrevista exclusiva con la Maestra Keiko Abe.

Por Adilia Yip, Posgraduada en Marimba por el Koninklijk Vlaams Conservatorium de Amberes (Bélgica). Miembro “Duo Antwerp” (Clarinete bajo & Marimba). Directora Artística de “The Bracket Percusion Ensemble”.

A

dilia Yip nos ayuda a conocer un poco más este instrumento. Ha estudiado bajo la dirección del profesor Ludwig Albert durante

su posgrado y actualmente realiza un doctorado en artes musicales, siendo investigadora de proyectos en el Real Conservatorio de Amberes (Bélgica). ¿Qué es la marimba? Marimba significa, literalmente, “La Diosa” en el lenguaje de Guatemala. Es un teclado de madera que pertenece a la familia de la percusión. El sonido es producido por dos partes: las barras de madera y los tubos resonadores metálicos. Las barras de madera son de diferentes anchuras y longitudes y están organizadas igual que las teclas blancas y negras del teclado del piano. Al golpear las barras de madera con mazos de lana, se produce un sonido que es amplificado por los tubos resonadores. Debido a la física acústica del golpe y la resonancia, las barras de marimba son generalmente afinadas a (A = 442Hz) para alcanzar el efecto acústico más satisfactorio. Según los diferentes ni-

¿De dónde viene la marimba?

ba ya no es un nombre nuevo en su diccionario de

veles de calidad, funcionalidad y precio, la marimba

La primera marimba moderna (modelo 350) fue

música. Ha ganado popularidad en los medios de co-

moderna podemos encontrarla en diferentes rangos:

fabricado durante 1918-1925 en EE.UU, Chicago.

municación y salas de conciertos: la alegre melodía

desde el modelo más pequeño de 4 octavas a la más

Aunque los constructores de instrumentos JC Dea-

de un anuncio de la televisión, el dulce coro interpre-

ancha que tenemos hoy en día de 5,5 octavas. A

gan y UG Leedy habían tomado nota en su catálogo

tado por una banda de música, el momento místico

continuación se muestra una tabla de las octavas y

de fábrica que el diseño fue inspirado del xilófono

de una investigación policial, etc., pero ¿alguna vez

rango de tono posibles:

africano, el origen étnico exacto del instrumento si-

ha escuchado composiciones dedicadas a la ma-

gue siendo una controversia. Algunos musicólogos y

rimba? El instrumento puede sonar suave y soñador

42

percusionistas sugieren que la marimba moderna es

como nubes flotando en el cielo, así como también

Número de octavas

Rango de tono

una imitación de los instrumentos latinoamericanos

puede sonar como un potente altavoz de graves que

4

C3 - C7

de Guatemala, algunos dicen que fue desarrollada a

puede agitar su tímpano. Posee una amplia gama de

4 1/3

A2 - C7

partir de los instrumentos gamelanos indonesios, por

posibilidades de sonido para crear diferentes esta-

4 2/3

E2- C7

lo tanto, el verdadero ancestro étnico de la marimba

dos de ánimo, y de hecho, debido a su construcción

moderna sigue siendo un misterio.

especial y la técnica de tocarla, tiene un estilo único

El sonido de la marimba moderna

de música.

Para la mayoría de los amantes de la música, marim-

Una entrevista exclusiva con la señorita Keiko Abe, la

5

C2 - C7

5 1/2

C2 - G7


Música i poble Actualitat

pionera maestra japonesa de marimba nos revelará su creatividad y profundo entusiasmo hacia este su instrumento. ¡En exclusiva! Entrevista con la Maestra Keiko Abe Keiko Abe, nacida en Tokio en abril 1937, ha sido la primera mujer del mundo de la marimba. Es una figura legendaria en la historia de la marimba, a la que ha contribuido como compositora e intérprete, pero lo más importante, es que ha sido una pionera en desarrollar el instrumento y en sus nuevas técnicas de interpretación. A través de su colaboración con la empresa de instrumentos musicales Yamaha, ha desarrollado la marimba moderna de cinco octavas para conciertos y su exclusiva serie de mazos de marimba. Ha compuesto más de 80 obras y al menos 70 encargos, incluidos sus trabajos para marimba solo como Michi, Variaciones sobre Canciones infantiles japonesas, y El sueño de las flores de cerezo. Sus obras se han convertido en el repertorio estándar de

creativo, que sin duda nos hará sentir la inmensa pa-

marimba fuera considerado como un instrumento in-

marimba para los estudiantes y recitales de profe-

sión y la visión detrás de sus creaciones ilimitadas.

dependiente capaz de expresar el arte como el piano o el violín. Creía en todas las posibilidades que tiene,

sionales de todo el mundo. Ha estrenado sus obras en salas de conciertos internacionales y ha cola-

Adilia Yip: Muchas gracias por su tiempo, es para

borado con compositores y músicos de renombre.

mí un placer entrevistarte teniendo en cuenta la

así que empecé con este proyecto.

Un ejemplo fue la Marimba Spiritual para marimba

cantidad de proyectos en los que trabaja: desarro-

Adilia Yip: ¿Cómo surgió la primera idea?

solista y 3 percusionistas, escrito por Minoru Miki

lladora de instrumentos; invención del modelo de

Keiko Abe: La primera idea surgió de mi propia intui-

en 1984, que Abe estrenó con la Nieuwe Slagwek

marimba 6000 YM; arreglista para el Latino Xebec

ción, de mis ideas creativas.

Groep Amsterdam en el Amsterdam Concertgebouw

Trio; encargos de marimba selection; sus propias

Hall. Inspirada en la improvisación y la naturaleza,

composiciones para marimba o improvisaciónes con

Adilia Yip: Usted es la diseñadora principal de la Ma-

sus composiciones combinan la riqueza de matices

Dave Samuels. ..¿Qué proyecto o proyectos le gus-

rimba YM 6000, históricamente hablando. Ha defi-

tonales de la marimba con su estilo musical único y

tan más? ¿Y qué es lo que le motiva para llevarlos

nido el sonido y las técnicas de la marimba que ha

una profunda emoción de alegría.

a cabo?

creado, contribuyendo al mundo de la marimba con

Además de su duro trabajo como compositora, rea-

Keiko Abe: Me gusta arreglar música para conjuntos

sus composiciones innovadoras y ha sido la pionera

lizando giras y grabaciones, Keiko Abe es profesora

de marimba, pero todavía me gusta más compo-

en el desarrollo de la primera marimba de 5 octavas,

en la Gakuen Escuela de Música Toho de Tokyo. En-

ner. La razón por la que estoy haciendo todos estos

¿Cómo surgió el diseño del primer prototipo?

tre sus innumerables premios y reconocimientos, ha

proyectos de música es que quería promocionar la

Keiko Abe: La singularidad de la marimba es su so-

sido la primera mujer en ser elegida en la Percussive

marimba como instrumento independiente. Antes de

nido de tono bajo. Mi idea era ampliar la gama baja

Arts Society Hall of Fame en 1993.

que empezara a componer y recibir encargos para la

de la marimba, para hacer que el sonido estuviera

Me he sentido muy honrada de entrevistarla en mar-

marimba (en 1964 publicó su primer trabajo “Frog”

más lleno y tuviera más rango en los graves. Era una

zo 2013 para hablar de la creatividad en la música

con el editor estadounidense Studio 4 producciones,

exigencia de mi creatividad musical también, por-

de la marimba. La señorita Abe tiene la capacidad

y su primer encargo se publicó en 1962, Suite para

que ofrecía muchas más posibilidades a la hora de

de “fusionar” con su marimba, creando obras que

marimba “Conversation “de Akira Myoshi) la marim-

componer.

reflejan una increíble profundidad de sentimien-

ba sólo era considerada como un instrumento más

to, combinando técnica virtuosa y musicalidad. Su

de percusión con tono musical, nadie la veía como

Adilia Yip: ¿Se basó en conceptos de diseño de un

creatividad es realmente inexplicable verbalmente,

un instrumento solista, que tiene su propia voz en las

instrumento anterior (por ejemplo, la fabricación de

sino como una descripción detallada de su proceso

salas de conciertos de más prestigio. Quería que la

la primera marimba Deagan en América se inspiró

43


Música i poble Actualitat

en el teclado de percusión africana), o fue su propia imaginación la que buscaba este nuevo sonido? Keiko Abe: Fue mi propia imaginación y sobre todo esa búsqueda de un sonido musical que exigía la reforma de la marimba como instrumento. Adilia Yip: ¿Cómo le explica las características especiales de la marimba a los compositores que reciben encargos, que no son ni marimbistas ni percusionistas? ¿Cómo ha podido comunicar sus conceptos artísticos a los compositores durante el proceso de creación? Keiko Abe: Yo pido a los compositores que empleen toda su creatividad musical en la marimba. Sí he

Adilia Yip: Sus composiciones dependen altamente

rápida y directa, espero que la música de la marimba

dado indicaciones a los compositores sobre los

de la improvisación. ¿Podría comentar las caracte-

siempre se centre en la comunicación real en lugar de

aspectos técnicos en un principio, pero creo que si

rísticas de la improvisación y la composición como

en el virtuosismo técnico por su propio bien” .

sólo hubiesen seguido mis indicaciones, no hubie-

proceso creativo?

Adilia Yip

sen podido crear buenas composiciones. Cuando

Keiko Abe: La improvisación es pura música. Es el

adiliayip@yahoo.com.hk

los compositores terminaban sus obras, venían a mi

origen de la composición. Lo que tengo en mí misma

casa y yo interpretaba la composición (a veces sólo

y en mi mente se traduce en sonido y se expresa

unos pocos compases) y las comentaba con ellos,

como la música. La improvisación es dejar que tu

pero hay que tener en cuenta que ellos las habían

voz interior hable, sea oída, y cuando se escribe cal-

trabajado previamente, a ciegas, sin mis explicacio-

culando una notación con precisión y organizando

nes acerca de la reproducción o de las técnicas de

las notas, las ideas, etc., creo que a esto le llamamos

la marimba. Yo aconsejaría a los compositores que

la composición.

no repriman sus energías musicales para expresar lo que quieran con la marimba, que busquen otras

Premio del Percussive Arts Society

posibilidades para reproducir la música o las nue-

A continuación añado un pequeño fragmento del dis-

vas técnicas para la marimba. Las buenas obras del

curso de la entrega de premios del día en el que la

pasado se hicieron por la cooperación conjunta del

señorita Abe aceptó su Premio del Percussive Arts

compositor y del intérprete.

Society Hall of Fame en 1993. “La marimba es muy especial para mí. La escucho con

Adilia Yip: Un tema importante en su composición es

atención para comprender sus múltiples posibilidades.

la naturaleza y la cultura japonesa, ¿es el origen de su

Tengo un gran respeto por la marimba. Cuando toco,

inspiración, o lo que más ha inspirado su creatividad?

tengo un gran deseo de encontrar sus posibilidades

Keiko Abe: Sí, mis obras se inspiran en estas dos ca-

de expresión, sabiendo que a la vez la más hermosa

tegorías: la primera es la naturaleza; tengo la energía

madera proviene de un árbol vivo con su propia his-

de la naturaleza y las creaciones se hacen cuando

toria y experiencia. Es como si la barra de la marimba

estoy sola en la naturaleza. La segunda categoría

respirase como un árbol vivo, y cuando hago música

son las canciones populares. Como las canciones

quiero respirar con ella. Con estos sentimientos pro-

populares tienen la energía que refleja fielmente la

fundos, es muy importante para mí seguir escribien-

vida y la emoción humana, se conectan naturalmen-

do nuevos trabajos y tratar de componer música que

te a mi mundo de la marimba.

explora las posibilidades expresivas y emocionales de la marimba y de transmitir a los oyentes que vienen

Adilia Yip: ¿Cree usted que componer es un proceso

a mis conciertos. Si la composición tiene una forma

intuitivo?

objetiva o explora las posibilidades de improvisación,

Keiko Abe: En mi caso, sin duda lo es.

ya sean tonales o atonales, si es lenta y dispersa o es

44


Música i poble Actualitat

La romanza para guitarra de Salvador Bacarisse Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda Otros músicos se han dado la tarea de cantar, evocar, sugerir, mimetizar España. Lo convencional, lo típico, lo pintoresco, lo populista, lo arbitrario… Han creado una españolería enmarcada en trazos ramplones y vastos o en estilizaciones tan complicadas como incomprensibles. Nada de esto hay en la obra que se estrena. La nutrición del compositor está elegida en las más esenciales primicias andaluzas. Bacarisse nos cuenta su Andalucía con la fiereza de sus acordes disonantes, agridulces y secos, con la alegría contagiosa, con el sorprendente color regional… (Eduardo Lira Espejo).

N

os encontramos en el año del cincuentenario

Aunque se escuchan instrumentos característicos

de la muerte de Salvador Bacarisse, el com-

del folklore español y andaluz como las castañuelas,

de cuatro movimientos.

positor que en principio más prometía de la

la obra evita el casticismo para aproximarse al na-

Mientras el Allegro inicial destaca por sus rasgos

Generación musical del 27. El madrileño ganó por

cionalismo de vanguardia de Noches en los jardines

renacentistas, la Romanza despliega un nostálgico

tres veces el Premio Nacional de Música y provocó

de España de Manuel de Falla.

sentimiento español. El scherzo, muy marcado, re-

un gran escándalo con la obra pianística Heraldos,

cuerda un poco a Joaquín Rodrigo; y el rondó final se

de carácter “politonal”. Aunque las composiciones

El Diccionario de la Real Academia de la Lengua de-

asemeja a una mazurca. La célebre Romanza acierta

anteriores al exilio son de estética variada y clara-

fine la nostalgia como la “pena de verse ausente de

en el tema doliente que puntea la guitarra sobre un

mente progresistas para la época, su producción

la patria o de los deudos o amigos” y la “tristeza me-

pianísimo de las cuerdas. Posteriormente es expues-

posterior no evolucionó. Fue sin duda el principal

lancólica originada por el recuerdo de una dicha per-

to por la orquesta con un color brillante. Ante su es-

perjudicado de la dispersión generacional que oca-

dida”. Cuando Bacarisse compuso la Romanza del

cucha, el ánima se torna melancólica. Entramos en

sionara la Guerra Civil.

Concertino para guitarra expresó de forma sublime

un estado de apacible nostalgia, de añorante quie-

su nostalgia de España. De rasgos clásico-románti-

tud. Sus lentos melismas tocan la fibra de los na-

cos, el Concertino dura unos veinte minutos y consta

cidos por estos lares. Nos reconocemos en ellos…

Durante los años 20 y 30 trabajó intensamente para Unión Radio Madrid, desde donde promovió la música contemporánea. Ya en París trabaja para la Radio Televisión Francesa como productor de programas en español dedicados a la música. Algunas obras de este periodo fueron consecuencia directa de su amistad con eminentes intérpretes, pues su casa parisina fue lugar de encuentro de artistas como Nicanor Zabaleta, Narciso Yepes, Leopoldo Querol y Josefina Salvador. Sus Tres movimientos concertantes para violín, viola, violonchelo y gran orquesta, pasan por ser una de sus obras más interesantes. Bacarisse compuso su Fantasía Andaluza para arpa y orquesta pensando en Nicanor Zabaleta, quien la estrenó en Caracas en 1950 bajo la dirección de Sergiu Celibidache. Un extracto del artículo que sobre el evento escribió el musicólogo chileno Eduardo Lira Espejo en El Nacional de Caracas, abre este Escrito.

45


Música i poble Opinió

Opinió ¿Por qué? Por Pedro Rodríguez Navarro, vicepresidente 1º de la FSMCV.

U

na vez le oí decir a Ángel Asunción que los

más variopintas. Unos porque les gustaba trabajar

nos por demostrarse a sí mismos –e incluso a sus

directivos de las sociedades musicales y de

por los demás…, otros por un amor por su pueblo

familias- que servían para algo más que para sus

la federación estaban en esto por las causas

que los llevaba a hacer cosas como estas…, algu-

grises y tristes vidas como personas anónimas... En algunos casos incluso, porque no había nadie más que tirara del carro, y en otros porque el presidente de la otra sociedad musical del pueblo “no va a ser más que yo”. También se acordó Ángel de que en sus muchos años de vida federal había visto a muchos directivos de aquellos, que malqueridos en sus sociedades musicales, habían pasado por encima de estas para desempeñar cargos en las comarcas o en juntas directivas de la federación, refugio por tanto de frustraciones y de interiorizados “ahora os vais a enterar”. Con la sorna que en ocasiones utiliza, decía también que algunos, unos cuantos también, estaban en esto porque no soportaban estar en sus casas, ni soportaban a sus esposos o esposas, hijos, abuelos y demás familia, sirviéndoles sus tareas directivas para gozar de una libertad imposible en su vida “normal”. Los más, según Ángel, ni siquiera se habían planteado nunca qué puñetas hacían allí, desempeñando cargos y quitándole horas de dedicación a sus empresas, familias, amistades y aficiones. Sencillamente lo hacían porque “tenían que hacerlo”, y punto. Siempre entendí estas palabras de Ángel, e incluso siempre las he compartido. Me sentía además identificado dentro del grupo de los que nunca se había planteado ese “¿por qué estoy aquí?”. Puede parecer imposible pero hasta que no llegó Pepe Almería a ser candidato a la presidencia de la FSMCV no oí a nadie decir “yo estoy en esto porque me gusta”. Y me di cuenta de que yo estaba en esto por lo mismo. Esa fue de las primeras sintonías que tuvimos Pepe y yo. “Estamos aquí porque nos gusta el logro, nos gusta hacer cosas, nos llena ver los resultados de las acciones y omisiones que hacemos, y hemos hecho de este ‘hacer cosas’ el norte de nuestras vi-

46


Música i poble Opinió

das. Y siempre vamos a estar haciendo cosas, aquí si nos dejan y nos sigue motivando, o en cualquier otro sitio.” Y así lo hemos dicho en más de una ocasión. Esta declaración que parece, dicha así, algo personal y único, no lo es tanto. Algunos autores han tratado estos temas y refieren esta actitud ante la vida como un “estado de flujo creativo”, estado que, sorprendámonos, es muy cercano a la felicidad. Y que, personalmente, creo muy cercano al que se produce cuando desempeñan su labor muchísimos de nuestros directivos tanto en sus sociedades musicales como en la estructura de la federación. Os animo a consultar la obra del psicólogo estadounidense Mihály Csíkszentmihályi. Este psicólogo de apellido imposible de pronunciar, ha destacado por su trabajo acerca de la felicidad, la creatividad, el bienestar subjetivo y la diversión, pero es más famoso por su creación de la idea de flujo y por el trabajo que ha realizado durante mucho tiempo acerca de ese tema. Ha escrito muchos libros y más de 120 artículos. El presidente de la Asociación Psicológica Norteamericana, describió a Csíkszentmihályi como el más importante investigador del mundo en el tema de la psicología positiva y es uno de los psicólogos más citados hoy en día en campos diversos de la

que quiere definir, pero utiliza este y no otro tipo de

más compleja. Cuando estamos en flujo, no siempre

psicología y los negocios. En su trabajo, Fluir: La psi-

música, por su componente creador en el momento

nos sentimos felices, porque sentimos sólo lo que es

cología de las experiencias óptimas, el autor esboza

de la interpretación).

relevante para la actividad. La felicidad es una dis-

su teoría de que la gente es más feliz cuando está en

Un aspecto importante que define el autor es que

tracción. Es sólo cuando salimos del flujo, al salir de

un estado de concentración o absorción completa en

para alcanzar un estado de fluir, debe alcanzarse un

una sesión o en momentos de distracción, que po-

la actividad o situación en la que se encuentran y a

estado de equilibrio entre el desafío de la tarea y la

demos sentirnos felices. Sin embargo, a mayor flujo

este estado lo llama “fluir”.

habilidad de quien la realiza. Si la tarea es dema-

que experimentemos en la vida diaria, más probable

Se puede decir que es un estado óptimo de motiva-

siado fácil o demasiado difícil, el fluir no podrá pre-

es que nos sintamos felices en general. Además el

ción intrínseca, en la que la persona está inmersa

sentarse. Este estado también implica una especie

vínculo entre el flujo y la felicidad depende de si la

en lo que está haciendo. Es algo que todos hemos

de atención enfocada. Y en síntesis, el fluir puede

actividad productora de flujo es compleja, si conduce

percibido más de una vez, y se caracteriza por una

describirse como un estado en el que la atención, la

a nuevos desafíos y de esta manera al crecimiento

sensación de gran libertad, gozo, compromiso y ha-

motivación y la situación se encuentran, dando como

personal y cultural.

bilidad, durante la cual las sensaciones temporales

resultado una especie de armonía productiva.

Sé que hay muchas personas que desempeñan

(la hora, la comida, el yo) suelen ignorarse.

“Las personas creativas difieren las unas de las

labores directivas y que están agobiados con la si-

Csíkszentmihályi describe el fluir como “El hecho de

otras en muchos aspectos, pero en uno son unáni-

tuación actual, con los retrasos en los pagos, con

sentirse completamente comprometido con la activi-

mes: todas aman lo que hacen. No es la esperanza

la crisis, con el desempleo, con la situación política

dad por sí misma. El ego desaparece. El tiempo vue-

de lograr fama o riqueza lo que las conduce; en vez

que nos toca sufrir. Pero también creo que esto no

la. Toda acción, movimiento o pensamiento surgen

de eso, es la oportunidad de hacer el trabajo que

es incompatible con las teorías de Mihály Csíks-

inevitablemente de la acción, del movimiento y del

ellas disfrutan haciendo lo que las guía. Debemos

zentmihályi. Centrarse en el trabajo directivo puede

pensamiento previos, es como si estuviéramos to-

asumir que no es lo que ellos hacen lo que cuenta,

permitir más horas de flujo creativo en nuestras

cando jazz. Todo tu ser está allí, y estás aplicando tus

sino cómo lo hacen.”

vidas y con ello a mayor crecimiento personal y

facultades al máximo.” (Resulta curioso que utilice

Es tentador concluir que el flujo creativo y la felici-

cultural. (Y de paso, según estas teorías, estar más

la música de jazz para comparar el estado anímico

dad son la misma cosa; sin embargo, la conexión es

cerca de la felicidad).

47


Música i poble Opinió

Les Societats Musicals i la vertebració del País Valencià Per Xavier Pérez / Alzira. Director de La Veu del País Valencià.

D

es del primer minut del naixement de La Veu

parlava valencià a nivell social, i no cal dir, en els

del País Valencià, l’equip directiu i editorial va

assajos de les bandes, on la convivència, la cultu-

tindre clar que una de les línies mestres del

ra, el saber fer i les bromes formàvem part del món

mitjà seria la vertebració del nostre territori, un terri-

musical valencià.

tori allargat on la gent de Morella no sap què passa a

Les societats musicals, en aquest aspecte, han servit

Saix o els de Villena no saben que Sant Mateu té un

per a vertebrar el País Valencià i perquè es conser-

impressionant patrimoni històric i gastronòmic.

vara la llengua i es transmetera de pares a fills i de

Aquest és el model de País que tenim els valencians,

mestres a alumnes.

agrupats en províncies i dividits entre alacantins,

Així les societats musicals valencianes configuren

valencians i castellonencs. Però excepcionalment

un projecte social, educatiu i artístic sense prece-

des de fa moltissims anys ha existit una eina que ha

dents ni parangó en el món. Una xarxa de masses

vertebrat el País mitjançant la música, els músics i

socials, juntes directives, escoles de música, ban-

L’actual president de la FSMCV, Josep Francesc Al-

les societats musicals. Sense adonar-se, les bandes

des, orquestres i altres grups que reuneixen més de

meria, en una entrevista en La Veu deia el següent

de música “estàvem fent País”, des dels seus faris-

300.000 persones al País Valencià componen actu-

sobre el paper de les societats musicals i la verte-

tols, el seus concerts i com no, des de les escoles

alment aquest moviment associatiu.

bració del nostre País:

de música o la participació en certàmens nacionals

Un moviment associatiu estudiat pels experts de tot

“Crec que la implantació del nostre col·lectiu en el

i internacionals.

el món amb admiració, encara que a casa nostra la

97% dels municipis, sota el meu punt de vista, som

A què en Oriola tots saben que a Bunyol, Llíria, Culle-

sensibilitat, principalment la política, no és la més

un moviment de tipus social, som una realitat social

ra, Alzira, Alberic, Guadassuar, Montserrat, Tavernes,

adequada, sols “ens faltava Wert”.

que dóna l’oportunitat de participació fins al poble

Torrent, Castelló de la Ribera..., hi han grans bandes

Sens dubte un impuls fonamental per a consolidar

més xicotet del nostre territori. A banda d’eixe fe-

de música?

aquest moviment cultural i social va ser el naixement

nomen social, portem una oferta educativa d’ense-

Clar que sí, i és que la família musical es coneix des

de la Federació de Societats Musicals (FSMCV), que

nyament musical a llocs que ni el mateix govern, ni

de Vinaròs a Pilar de la Foradada; tots saben on estan

aglutina més de 500 societats musicals i desenes de

inclús els mateixos ajuntaments serien capaços de

els millors percussionistes, trompetes, flautes… tots

milers de músics, socis, directius…

donar-la. A més a més, jo destacaria que tenim una

saben on estan els millors locals socials, els millors

La FSMCV començà a vertebrar el País Valencià mit-

situació artística que és fruit d’aquesta realitat, pri-

teatres, els millors arxius de partitures. És a dir, les

jançant la creació de les ‘comarcals’, agrupació de

mer social i després educativa; primer en les bandes

societats musicals són una maquinaria de “fer País”.

bandes per comarques que quasi tots els divendres de

com a agrupacions artístiques de més tradició, però

Cal recordar que en plena dictadura de Franco, en

cada mes fan una reunió comarcal per a decidir temes

hui ja hi ha agrupacions de corda, grups instrumen-

les escoles de bàsica s’ensenyava la gramàtica

i per a reivindicar coses. Però ara, més que mai, es

tals o cors que donen una oferta artística perquè la

‘en español’, però quan s’acabava l’escola, molts

reivindica un millor finançament d’escoles i bandes.

gent puga gaudir del plaer d’interpretar música”.

xiquets i xiquetes anaven a l’Acadèmia a aprendre

Una pregunta a l’aire: Si no existiren les societats

En aquesta resposta queda clara la importància i

solfeig i tocar un instrument en valencià.

musicals i les seues escoles i centres, qui estudiaria

transcendència de les societats musicals al País

L’acadèmia, tal vegada, era un dels pocs llocs on es

música al País Valencià?

Valencià. Ara sols falta que els governants ho tinguen clar, perquè els músics ho tenim clar, però dubtem molt de la voluntat política dels responsables culturals de la Generalitat. Però cal ser optimista i treballar per la nostra música, compositors, músics i per l’harmonia entre tota família musical valenciana.

48


Música i poble Comarques

Camp de Morvedre Canet d’En Berenguer se llenó de música comarcal Enric Campos, recibió su especial homenaje en la Trobada

M

iles de personas llenaron la tarde del sá· bado 12 de octubre las calles de Canet d’En Berenguer. Se trataba de la Trobada

Comarcal de Bandes de Música del Camp de Mor· vedre. Un encuentro de doce bandas con sus juntas directivas y los músicos que mostraron su mejor cara a la sociedad más inmediata. El trabajo y el im· pulso de las sociedades musicales en defensa de la cultura y la historia propias quedó constatado en uno de los encuentros más multitudinario de los últimos años. La presidenta de la FSMCV de la comarca del Camp de Morvedre, Fina Gómez, destacó en su parlamento la labor de cada músico en su compromiso diario por mejorar, desarrollar e incrementar su aprendizaje. En

más implicación no solamente en dotaciones econó·

más allá de los planteamientos de las sociedades e

este sentido la presidenta ensalzó la creación de la

micas sino también material y dotacional.

incluso afirmó que incrementarían las ayudas para

Banda Comarcal, una experiencia innovadora que se

“Somos conscientes de la situación de crisis eco-

las bandas. Por su parte la presidenta de la banda

desarrolló el pasado mes de abril y en la que partici·

nómica que vivimos y no exigimos aumentos en las

anfitriona, Ana Sánchez Escobar, agradeció la pre·

paron decenas de músicos y directores comprome·

dotaciones para nuestras sociedades; pero aporta-

sencia de las bandas en Canet y ensalzó la enorme

tidos con la música.

ciones materiales o contrataciones para las bandas

participación lograda en el evento.

Entre los aspectos destacados del ejercicio anual

en fiestas y celebraciones locales serían elementos

El encuentro comarcal sirvió también para reconocer

que está apunto de concluir, Fina Gómez planteó

fundamentales para obtener recursos económicos

la labor de todos y cada uno de los músicos que han

ante las autoridades locales y comarcales la nece·

para nuestras sociedades musicales” afirmaba la

cursado sus estudios en el conservatorio de grado

sidad de seguir comprometidos con la música de

presidenta comarcal en el encuentro de las socie·

medio y superior. Además se reconoció la labor de la

base. Las escuelas de música generan centenares

dades musicales del Camp de Morvedre. Ante este

Unió Musical de Quartell por su segundo premio en

de puestos de trabajo y son la base del futuro mu·

planteamiento, el alcalde de Canet d’En Berenguer,

la sección segunda del Certamen de la Diputación de

sical de la comarca por lo que Fina Gómez reclamó

Leandro Benito, se comprometió a llegar mucho

Valencia de 2013 así como la celebración de los 30 años de la Unió Musical d’Algímia que culminará su aniversario en diciembre con un concierto especial en el Palau de la Música. Las doce bandas de música del Camp de Morvedre rindieron un sentido homenaje a Enric Campos, el que fuera presidente comarcal que falleció a prin· cipios de 2013. El encuentro musical de Canet logró no sólo llenar de música cada rincón de esta loca· lidad sino también entusiasmar a los más jóvenes. Los recién estrenados en sus bandas vieron con en· tusiasmo cómo las creaciones de cuatro bandas se unían bajo la batuta de un único director y pudieron disfrutar del evento.

49


Música i poble Comarques

Horta Nord La Societat Musical d’Alboraia va acollir les III Jornades Comarcals de l’Horta Nord Van tindre lloc els dies 21 i 22 de setembre amb un ampli ventall d’activitats.

E

ls dies 21 i 22 de setembre va tindre lloc a Alboraia, patrocinat per la Federació de So· cietats Musicals de la Comunitat Valenciana,

comarca de l’Horta Nord, i organitzat per la Societat Musical d’Alboraia, amb la col·laboració de l’Ajunta· ment, la Tercera Jornada Comarcal, dirigida bàsica· ment a músics i directius de societats musicals, en el seu vessant participatiu, però oberta al públic en general amb entrada lliure com a espectadors a tots aquells actes que, per ubicació i característiques, així ho permetien. Els membres de la Societat Musical d’Alboraya, com amfitriona d’estes jornades, es van plantejar la possibilitat d’incloure activitats no habituals i que, prenent el concepte més ampli de Societat Musical, pugueren donar entrada a altres col·lectius a les ac· tivitats musicals integrades en les nostres Societats. Així, després de l’obertura de les Jornades per part del president comarcal de la FSMCV, Joan Bocane· gra, van començar les activitats. Dins el programa va tindre espai una activitat des· tinada a percussionistes, de la mà de Joel Paez González, percussionista cubà de projecció inter· nacional i ampli currículum com a instrumentista i col·laborador d’importants grups nacionals, profes· sor de les escoles Berklee i Abpdrums a València i amb una discografia de més de 90 gravacions. Junt als alumnes, que van gaudir col·laborant en la seua actuació, va fer vibrar a ritme llatí a instrumentistes i aficionats que vam tindre la sort de poder gaudir de l’espectacle. També la música tradicional i els seus instruments va tindre el seu espai a estes jornades. Josep Juste,

geogràfic de la mà de dits instruments amb la co·

Les activitats van prosseguir a la vesprada amb

professor de dolçaina, estudiós del folklore regional,

laboració de Paco Lucas, Josep Carretero i Vicente

dos noves activitats. En este cas va ser Ricado

i col·laborador habitual de grups de danses, va mos·

Borrás, que li van recolzar amb la seua interpretació

Casañ Dolz, professor del Conservatori de Castelló

trar el seu ampli repertori d’instruments folklòrics

a les cordes i percussió, i l’esplèndida veu de Sabina

de trompeta natural i intèrpret internacional d’este

valencians, alhora que feia un recorregut històric i

Vidal arredonint una agradable sessió.

instrument, col·laborador habitual en activitats rela·

50


Música i poble Comarques

cionades amb la música barroca, i la seua interpre· tació amb instruments característics, qui va il·lustrar el públic amb les peculiaritats que emboliquen eixe específic món musical, mostrant així mateix diversos instruments i la seua història i evolució, podent els trompetistes participants experimentar en directe el treball amb els mateixos. Per la seua banda, Elena de la Mercé i Miquel Ramon, dos personatges destacats de la lírica internacional, acompanyats pel pianista Ross Craigmile, van fer disfrutar als nombrosos coralistes i aficionats par· ticipants amb la realització d’exercicis pràctics i ex· plicacions teòriques dirigides a l’aprenentatge d’un millor aprofitament de les qualitats vocals pròpies. Les jornades van finalitzar diumenge amb tres úl· times activitats. En un taller menys convencional si és possible, Daniel Flors, professor de guitarra, harmonia moderna i ensemble en el Berklee College of Music a València i formador a nivell internacio· nal, amb la seua guitarra elèctrica i el seu bon fer va enlluernar els alumnes i públic que van acudir a l’activitat i van poder gaudir d’una ocasió única per a aprendre d’un gran professional amb una completa trajectòria formativa que comprèn des del jazz més

Finalment, la conferència col·loqui sobre utilitat pú·

les societats musicals i la transcendència que la De·

contemporani a la composició simfònica.

blica dirigida a directius de societats musicals, va

claració d’Entitat d’Utilitat Pública pot tindre en un

En el taller de reflexió oral, Josep Manuel Gil Ba·

estar a càrrec de Luis Vidal, tresorer de la Junta Di·

moment tan complex com el que vivim actualment,

quero, llicenciat en Filosofia i Lletres i persona amb

rectiva de la FSMCV.

dos temes que, com a directius, ens afecten en gran

ampla experiència en el món del teatre, el cine i la

Vidal, amb la claredat a què ens té acostumats i des

manera.

televisió, tant com actor com director i com a profes·

de l’escrupolós respecte a la legalitat i el gran sen·

Confiem en que, com poc, les activitats no hagen

sor, va centrar el seu taller en exercicis i tècniques

timent de pertinença a este col·lectiu de membres

defraudat a aquells que han pogut participar en elles

encaminats a aconseguir una desinhibició que facil·

de societats musicals, ens va posar en antecedents

i, com vulguerem, hagen sigut una experiència enri·

lite l’expressió oral en públic.

de la normativa actual sobre l’exempció d’IVA per a

quidora que hagen disfrutat realment.

51


Música i poble Comarques

El CAM de Montcada constituye la comisión de honor de su centenario

E

l Centro Artístico Musical de Montcada ha

de esta gran efeméride”. Medina también anunció

constituido la Comisión de Honor con motivo

que el tema principal de las próximas fiestas patro·

del primer centenario de la banda. Una enti·

nales irá dedicado a la centenaria sociedad, y apuntó

dad que ha sido el eje vertebrador de la ciudad des·

que “con ayuda de la Diputación de Valencia se re-

de sus inicios, convirtiéndose en punto de encuentro

habilitará parte del local social”.

de la música y la cultura durante décadas. La comi·

El primero de los actos, que supuso el punto de

sión está formada por el alcalde Juan José Medina,

partida de las celebraciones, tuvo lugar el 15 de no·

el presidente de la entidad, Vicente Picó, además del

viembre, víspera del concierto de Santa Cecilia. En

concejal de cultura, el actual director de la banda

ese acto se presentaron las actividades y conciertos

y también hijos de directores que han pasado por

extraordinarios que la comisión ha organizado para

rente en el local social, como los primeros premios

la sociedad musical, a los que se suman miembros

los próximos meses, además de exponer una recopi·

obtenidos en el Certamen Internacional de Bandas

de la junta directiva actual y representantes de las

lación de imágenes desde los inicios de la formación

de Música del Ayuntamiento de Valencia en los años

comisiones de baile y teatro.

hasta la actualidad.

1947, 1957, 1965, 1990, 1996 y 2009. Músicos de

Durante esta primera sesión, el alcalde manifestó “el

Cabe apuntar que la banda fue fundada como socie·

la talla de Manuel Palau, Manuel Gimeno, Rafael Ala·

compromiso y respaldo del consistorio con entidad”

dad en 1914 para amparar a la banda de música que

bort, Pablo Sánchez Torrella o Francisco Fort Fenollo·

además de añadir que “será un año de celebración

existía en Montcada desde el siglo XIX. Numerosos

sa entre otros han sido directores del Centro Artístico

abierto al municipio donde todos seremos partícipes

diplomas y reconocimientos ocupan un lugar prefe·

Musical de Montcada.

Èxit del concert d’estiu del CAM de Foios

E

l passat més d’agost el Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios va celebrar la 14 edició del Concert d’estiu. Allò que va començar com

a un concert que oferien els músics professionals de la nostra població quan tornaven a aquesta durant l’estiu, ha arribat a involucrar a més i més músics cada any i a convertir-se en tot un esdeveniment per al poble de Foios. Enguany el concert es va convertir en realitat en tres concerts. El divendres 9 d’agost per la vespra· da es va realitzar un concert per al públic infantil al que es va interpretar l’obertura Banditenstreiche de Von Suppé i Pere i el llop de Serguei Prokofiev. Per aquesta peça es va comptar amb la magnífica narra· ció de Patrícia Barrachina i els músics van tocar amb caretes dels personatges al que representava el seu instrument dins del conte. El concert principal va tindre lloc el dissabte 10

nombre d’aficionats. Al concert del dia 10 la primera

L’orquestra del C.A.M. de Foios ens va oferir una

d’agost per la nit, però com les entrades (gratuïtes)

part va ser el mateix concert que es va oferir per

gran interpretació d’aquest ballet que va delectar

per aquest concert es van acabar ràpidament es

als xiquets. En la segona part es van interpretar una

a tots els assistents. La direcció de l’orquestra va

va obrir al públic l’assaig general que es realitzà el

selecció d’alguns dels moviments del ballet Romeu i

anar a càrrec del reconegut director de Foios, Miquel

divendres 9 per la nit, i al que va assistir un gran

Julieta també de Prokofiev.

Rodrigo Tamarit.

52


Música i poble Comarques

Serra gaudeix un any més de la sarsuela Amb el tradicional festival de sarsuela, es va donar inici a les festes de la localitat

L

a Societat Musical La Primitiva de Serra va ce· lebrar el XVI festival de la Sarsuela, un dels ac· tes més tradicionals d’aquesta societat i que

significa l’inici de les festes estivals de la localitat. El passat 27 de juliol Serra va acollir una nova edició d’aquest festival, però en aquest any va ser espe· cial donat que la primera part estigué dedicada al primer premi i menció d’honor aconseguit al recent Certamen Provincial de Bandes de Música de Valèn· cia, deixant per a la segona part una amplia selecció de sarsueles. Però La Primitiva no estigué a soles damunt l’escenari, va acompanyar a les veus de Mª Carmen Fortea i Javier Palacios, que varen fer gaudir al nombrós públic assistent que omplia la plaça de les antigues escoles de la localitat. Les peces que formaren la primera part del concert foren les obres interpretades per la banda al Cer· tamen Provincial: el pasdoble A la lluna de Navarra composat per Hugo Chinesta amb motiu del XV aniversari de la Casa de la Comunitat Valenciana a Navarra; després Viatge Hispà de l’edetà J.M. Gómez de Edeta, una successiò de ritmes populars de cada regió espanyola, peça obligada de la quarta secció; i per a concloure la peça lliure, Jericho de Bert Ap· permont, traducció musical del llibre de Josué que conta la conquista d’aquesta ciutat per part dels is· raelites. I ja després d’un breu descans va començar la sego· na part i en la que es varen poder sentir les peces del gènere que donen nom a aquest festival. La primera

La Primitiva de Serra, Cielo andaluz de l’aragonés

sarsuela La tempranica. El concert va finalitzar amb

obra va ser el pasdoble de Las leandras, interpre·

Pascual Marquina. Després tornarem a escoltar la

les interpretacions de l’Himne de Serra i l’Himne Re-

tat per La Primitiva de Serra. La segona peça de la

veu de la soprano Mª Carmen Fortea amb la peça En

gional de València.

sarsuela El barberillo de Lavapiés, concretament la

un país de fàbula de la sarsuela de La tabernera del

Tot el programa va agradar molt al públic assistent

Cançó de Paloma, cantada per la soprano Mª Carmen

puerto de Pablo Sorozábal. I després, de la mateixa

que va reconèixer amb els seus aplaudiments el bon

Fortea, cantant que ha participat en moltes edicions

sarsuela, el fragment No puede ser amb la veu de

treball fet per La Primitiva de Serra i els dos cantants

d’aquest mateix festival. En la tercera peça va ser el

Javier Palacios. I per a concloure el programa oficial

convidats. Ara ja només queda esperar a l’any que

moment d’escoltar a Javier Palacios, aquest tenor no

els dos solistes varen cantar El dúo de la africana.

ve per juliol quan la plaça de les Antigues escoles

havia cantat mai en aquest festival i acabà agradant

Tal va ser de bo el concert que els cantants varen

s’ompli de nou per a escoltar a La Primitiva de Serra

molt al públic, amb la jota de la sarsuela El trust de

oferir dos bises. El primer el duo i pasdoble de la

acompanyant a dos gran veus oferint un ampli reper·

los tenorios.

sarsuela El gato montés interpretada per La Primitiva

tori de sarsuela; però encara queda molt de treball

La segona part continuà en un nou pasdoble inter·

de Serra i cantada per Mª Carmen Fortea i Javier

que de segur esta banda va a fer en tot el seu esforç

pretat per la banda de música de la Societat Musical

Palacios. I l’últim bis, el temps de El zapateado de la

que demostren en cada actuació.

53


Música i poble Comarques

Horta Sud Anna López Ortega Espectacular encuentro de orquestas La comarca Horta Sud, dentro de las actividades programadas para 2013, celebró el 10 de noviembre en el Auditori Tama de Aldaia, el VIII Encuentro de Jóvenes Orquestas en el que participaron nueve formaciones.

A

las diez de la mañana y como estaba pre·

Silla, Orquestra Simfònica L’Artesana de Catarroja,

terpretativa que se está logrando en las orquestas,

visto dio comienzo el acto, de la mano del

Jove Orquestra Unió Musical de Mislata, Jove Or·

agradeciendo a las casas de instrumentos la gran

presentador Sergio Asunción quien en su

questra de la Unió Musical de Alaquàs, Orquestra

colaboración que mantienen con la comarca y sus

primera alocución hizo un breve repaso de lo que la

L’Amistat de Quart de Poblet y la Orquestra Jove de

actividades”.

comarca Horta Sud había realizado a lo largo de este

la Unión Musical de Aldaia, todo ello con la participa·

Tras la actuación de la última orquesta el presenta·

año, destacando la XIV Trobada Solidària de Bandes

ción de más de 435 músicos.

dor invitó a la alcaldesa de Aldaia, Carmen Jávega, a

Juvenils y su repercusión, con la aportación de mil

Al acto asistieron la corporación y alcaldesa de Al·

clausurar la Trobada, quien en su intervención desta·

cuatrocientos veintiocho kilos de alimentos no pe·

daia y representantes de los Ayuntamientos de Quart

có la gran tarea que realizan los músicos y la calidad

recederos por parte de los más de mil doscientos

de Poblet, Albal, Alaquàs, Manises y Silla. Por parte

interpretativa que se ha dado en este encuentro.

músicos participantes al Banco de Alimentos del Ba·

de la FSMCV estuvo presente el tesorero Luis Vidal,

Para finalizar, se procedió a la entrega de placas

rrio del Cristo.

el presidente comarcal Rafael Pérez Rodríguez y la

conmemorativas y al sorteo de los cinco instrumen·

A continuación dio a conocer las orquestas que

Junta de Gobierno, así como presidentes, directores

tos, donados por Consolat de Mar y Unión Musical

participaban en la VIII Trobada de Joves Orquestras:

de las distintas sociedades musicales de la comarca

Española.

Orquestra Filarmònica Ciutat de Manises, Orquesta

y más de ochocientos espectadores.

Desde estas líneas el presidente comarcal quiere

Joven de la Sociedad Juventud Musical de Albal,

Desde la comarca Horta Sud se quiere felicitar “en

“agradecer la extraordinaria organización de la Jun-

Orquestra Simfònica de la Societat Musical L’Om de

primer lugar a los músicos por el esfuerzo que están

ta de Gobierno Comarcal y su trayectoria de activida-

Picassent, Jove Orquestra Simfònica de la Lírica de

realizando, prueba de ello es la excelente calidad in-

des desarrolladas en la comarca”.

54


Música i poble Comarques

L’Amistat premia al director Llorenç Mendoza

L

’Agrupació Musical L’Amistat ha concedit el IX

da de la primera secció en el Certamen de València

Premi Amics de l’Amistat al director Llorenç

d’enguany, on la centenària banda de Quart va obtin·

Mendoza i Ruiz, en reconeixement al treball

dre el Tercer Premi. Durant el concert també es van

que va realitzar al davant de la banda simfònica

tocar els pasdobles Rosalina (R. Talens), i L’Amistat

entre el 2001 i el 2005. L’acte de lliurament es va

(F. Ferran), l’obertura Ross Roy (J. Haan) i el Danzón

celebrar el 5 d’octubre, en l’Auditori Molí de Vila de

nº 2 (A. Márquez).

Quart de Poblet. L’acte el van presentar la periodista

Llorenç Mendoza

Ana Navarro Sanmartín i el músic Chemi Osuna, que

Llorenç Mendoza (Paiporta,1964) és llicenciat pel

van repassar l’àmplia trajectòria del director llorejat.

Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo”

Van assistir destacats personatges del món musical

de València en l’especialitat de clarinet. Ha dirigit en

valencià, com el director Eduardo Cifre i el president

Espanya, França, Itàlia, Holanda, Alemanya i els Es·

d’honor de la FSMCV, Ángel Asunción. El premi el va

tats Units.

entregar el president de la societat, Cristóbal Mora.

En l’actualitat és professor en el Conservatori Pro·

La Banda Simfònica de “L’Amistat”, dirigida pel seu

fessional de Música “Mestre Tàrrega” de Castelló i

director actual, José Onofre Díez Monzó, va interpre·

director del “Centro Musical Paternense”, de Pater·

tar Variacions Iròniques (F. A. Bort). Fou l’obra obliga·

na.

Recta final de Santa Cecilia en la Artística Manisense

C

on el concierto del domingo 24 de noviembre finalizaron los actos en honor a la Patrona de la Música, que durante un mes se han de·

sarrollado en nuestra sociedad musical y que han sido seguidos por numerosos aficionados que no han fallado a ningún evento de los programados. En la primera parte actuó la orquesta y al frente de ella Vicente Enguídanos Barea que eligió Dance Suite for String Orchestra de W. A. Mozart. El conjunto de juveniles, al que se incorporaron siete nuevos músi· cos, recibió una mención pública de aplausos tras su fantástica interpretación. En el entreacto las Clavariesas de la Música apro· vecharon para homenajear a personas o entidades afectas a La Artística Manisense y que de algún

tre ellos algunos menos jóvenes procedentes de las

Manisense tan alto no está de más, por lo que nues·

modo contribuyen a favor de nuestra sociedad. Este

clases de adultos), respondieron de manera excep·

tro aplauso duró el tiempo merecido.

año el premiado fue Muebles Moreno. El galardón,

cional a la batuta del director Jesús Jareño González,

Fue en el vestíbulo donde más se renovaron las

de manos de la presidenta, Amparo Miquel, fue re·

quien colocó en los atriles Xàbia (Pasodoble) de S.

felicitaciones a los jóvenes que se incorporaron a

cogido en representación de Muebles Moreno por

Salvá, Free World Fantasy y The blues factory, ambas

la orquesta y banda juveniles y se destacaron los

el veterano músico Jesús Alcacar (miembro de esta

de Jacob de Haan.

parabienes a todos los mayores que, superando el

familia) quien se hizo cargo del socarrat y el perga·

Siempre podemos caer en la pasión humana de ala·

periodo de solfeo, han conseguido que la ilusión con

mino con el acta, recibiendo un cordial aplauso.

bar nuestro alrededor, en este caso a nuestros mú·

la que estudiaban les lleve al puesto que tenían es·

No decepcionó la banda juvenil, que tras aumentar

sicos pero, sinceramente, el reconocer una vez más

perándoles. Enhorabuena a todos.

su número con la incorporación de 17 miembros (en·

cómo consiguieron dejar el pabellón de la Artística

Luis Montesinos García

55


Música i poble Comarques

Mucha actividad en La Artística Manisense

D

el mes de junio destacó el viaje que reali·

Coro Juvenil y parte de nuestra banda titular nos

zó La Artística Manisense a Alcázar de San

satisfacen los comentarios que el respetable hacía

Juan, con enorme contento para el cronista

al salir del Auditorio, lo que nos llena de orgullo a

de la Sociedad Musical al ser su pueblo natal. Un

quienes estamos desde el principio gozando una y

viaje que nuestros músicos aprovecharon conjunta·

otra vez de esta maravilla.

mente con los de la ciudad manchega para tributar

Octubre llegó con un acontecimiento digno de men·

un homenaje (dicen merecido) a Luis Montesinos y

ción: el Ayuntamiento de Manises otorgó el premio

que éste recibió con gran emoción. Durante el con·

9 de octubre a una persona muy querida en la enti·

cierto, estructurado en dos partes, la Delegada de

dad como es su presidente Ernesto Chenoll, persona

Cultura elogió a Luis por haber conseguido crear un

entusiasta con la música. El acto, celebrado el día

puente musical entre Alcázar y Manises, mostrando

3, reunió a un gran número de vecinos que apro·

su amor por ambas ciudades. En el intermedio el ho·

vecharon el momento para testimoniar al amigo Er·

menajeado recibió un bonito cuadro dedicado por las

nesto su afecto por el valioso galardón, consistente

dos bandas, otro con su agrupación manisera y una

en un bonito plato de reflejo metálico que recibió de

placa de agradecimiento por su altruista labor desde

manos de la máxima autoridad local. Enhorabuena

su fundación de La Manisense en el año 1968.

y que disfrutes muchos años al frente del timón de

Durante el mes de septiembre se ofreció el musi·

nuestra sociedad.

cal Oz con un éxito extraordinario a pesar de que

La banda titular clausuró el acto con un corto pero

J. Serrano. Los aplausos fueron muy efusivos tanto

algunos componentes del elenco eran neófitos en la

selecto programa elegido por el director Pere Vicente

para el homenajeado como para nuestros músicos.

materia. Y en cuanto al fondo musical a cargo del

Alamá con piezas de Adam Ferrero, Gómez de Val y

Luis Montesinos García

44 Festival de bandes de Quart de Poblet

L

a Agrupació Musical L’Amistat interpretó, el domingo 1 de septiembre, en el XLIV Festival de Bandes de Música de Quart de Poblet, la

obra obligada del reciente Certamen de Bandas de Música de la “Fira de Juliol”, en el que obtuvo el ter· cer premio de la primera sección. La ejecución de la obra, Variacions Iròniques, de Francisco Bort, fue acogida con un gran aplauso por parte del público asistente, que felicitó a los músicos por el importante premio obtenido en Valencia. La centenaria sociedad de Quart de Poblet, dirigida por José Onofre Díez Monzó, también interpretó el pasodoble Festers de Sant Miquel, del querido maes· tro Esteban Esteve, director de la banda durante 27 años, y el Danzón nº 2, del mexicano Arturo Márquez. La banda invitada fue la Societat Unió Musical de Sueca, dirigida por Miguel Ángel Ferrando, que in· terpretó el pasodoble Ponce (J. J. Porlán), La Reina mora (J. Serrano), y Orient Express, de Philip Sparke.

Cristóbal Mora, agradeció a los músicos el enorme

les animó a seguir trabajando para conquistar nue·

En el transcurso del acto, el presidente de l’Amistat,

esfuerzo realizado para participar en el Certamen y

vas metas.

56


Música i poble Comarques

La Foia de Castalla Rubén Zapater, músico de la Sociedad Musical Ruperto Chapí de Villena, premiado en Polonia A Rubén le otorgaron el primer premio del Concurso de interpretación de trompeta.

E

l joven músico de la Sociedad Musical Ruperto Chapí y trompeta de la misma, Rubén Zapa· ter ha ganado el primer premio en la Primera

Conferencia Internacional de Trompeta celebrada en el Conservatorio de la ciudad polaca de Lodz durante los días 22 a 25 de octubre de 2013. Rubén asistió a esta Conferencia Internacional de Trompeta en la que participaron los profesores Ri· chard Stoelzel (USA), José Chafer Mompo (España), Matthias Kamps (Alemania), Piotr Wojtasik (Polonia), Igor Cecocho (Polonia), Slawomir Cichor (Polonia) y Konrad Boninski (Polonia). Las conferencias abordaron aspectos como métodos de estudio, la trompeta a lo largo de la historia, la trompeta en el jazz, ansiedad y miedo escénico,... y también clases individuales con los distintos pro· fesores. Además, todas las noches se realizaban conciertos ofrecidos por lo propios profesores. Un encuentro al que asistieron cerca de 100 alumnos de Polonia, Estados Unidos, Hungría, Rumania, Ale· mania y España. De forma paralela a la conferencia, había programa· do un Concurso a nivel internacional. A la primera fase, en la que había que interpretar una obra obli· gada para trompeta sola compuesta especialmente para este concurso, se presentaron un total de 18 trompetistas. A la fase final llegaron 7 alumnos, in·

Para él ha sido una semana fantástica, una experien·

Bajo la dirección del maestro Damián Molina Bene·

terpretando cada uno su obra de libre elección, tam·

cia muy positiva con todos los profesores y compa·

yto, la Sociedad Musical Ruperto Chapí de Villena

bién para trompeta sola. El jurado estaba compuesto

ñeros y, sin duda, una oportunidad para avanzar en

interpretó una selección de pasodobles y marchas

por 7 miembros, entre ellos el compositor de la obra

sus estudios.

de los compositores Antonio Guillén Posteguillo,

obligada. A Rubén le otorgaron el primer premio del

Francisco Hernández Marín

Paco Cherro, Ignacio García Soriano, Gaspar A. Torto· sa Urrea, J. Antonio Soriano Sánchez, Antonio Milán

Concurso de interpretación de trompeta. El segundo puesto fue también para un español: Joaquín Molina.

Concierto benéfico en Villena

Juan, Oscar Navarro González, Pau Verdú Fernández,

Rubén, igual que Joaquín, estudia el grado superior

Por otra parte, la Asociación Comarcal de Afectados

Francisco Valor Llorens, Camilo Pérez Laporta, Juan

de música en Murcia y es alumno del profesor José

por Cáncer de Villena (APAC) celebró el pasado 14

Sanjuán Rodrigo y el mencionado Damián Molina.

Chafer en el Conservatorio Superior de Música de

de agosto un Concierto Benéfico de Música Festera

Un concierto al que asistió numeroso público y que

Murcia. Rubén es profesor de trompeta en la Escue·

con el objetivo de recaudar fondos para sufragar sus

contó también con la colaboración de los autores y

la de Música de la Sociedad Musical Ruperto Chapí.

actividades.

editores de la SGAE.

57


Música i poble Comarques

Marina Alta La Agrupación Musical de Teulada celebra Santa Cecilia y su 40 aniversario La Agrupación Musical Cultural de Teulada finalizó la celebración de los actos de Santa Cecilia y la conmemoración de su 40 Aniversario el fin de semana del 17 de noviembre.

L

a valoración es muy positiva, con gran afluen· cia de público en todos los actos progra· mados. El primer fin de semana, 9 y 10 de

noviembre, con el concierto de solistas y música de cámara, fue de muy buena calidad de todos sus in· tegrantes así como el III Concurso de Jóvenes Intér· pretes, en el que resultó ganador del primer premio Angel Buigues Andrés. El segundo fin de semana de actos empezaba el viernes 15 de noviembre con la actuación de la Ban· da Juvenil de la AMCT y la colaboración del grupo de Teatre de Teulada, acto que transmitió a todos los asistentes gran expectación. El sábado 16 fue el turno para la Agrupación Musical Cultural de Teulada en el Auditorio Teulada-Moraira, que actuó frente a un numeroso público, entre los cuales se encontraban directores y presidentes que habían formado parte de estos 40 años. La forma·

Mengual, que fuera presidente de la AMCT así como

ción interpretó en la primera parte obras de Beetho·

director de la banda durante un tiempo, además de

ven, Egmont o del director de la AMCT Rafael Pas·

ser músico.

cual, Fantasía per a trompes i banda simfònica, en

Continuó la segunda parte del concierto con la inter·

la cual actuaron como solistas Mar Castro y Paqui

pretación de Praise Jerusalem de A. Reed, obra que

Ivars. Para finalizar la primera parte, Jorge Oliver

recibió un caluroso aplauso de todos los asistentes,

como solista interpretó el Concierto para trompeta

ya que en la parte final de la obra aparecieron un

de V. Brandt.

grupo de metales de trompetas y trombones en las

En el intermedio se dio la bienvenida a los nuevos

escaleras laterales del auditorio, haciendo unas lla·

músicos que formarán parte de la banda: Kymberly

madas como respuesta a la pieza musical que inter·

por el 40 aniversario y como recuerdo de éste, obse·

Harris (violonchelo), Natalia Ortiz (fagot), María An·

pretaba la banda en el escenario.

quió a la banda con la grabación del concierto.

drés (violoncelo) y María García (saxofón) y se en·

A continuación el presidente de la Agrupación Musi·

Para finalizar el acto sonó el Canto a Santa Cecilia,

tregaron los premios del III Concurso de Jóvenes

cal Cultural de Teulada, Ximo Vallés, se dirigió al pú·

interpretado por los componentes de la banda juve·

Intépretes. Además, el pin de oro, que conmemora

blico asistente, agradeciendo su dedicación a todas

nil.

la finalización de estudios superiores, fue para Jorge

las personas que durante estos 40 años han formado

Ya el domingo 17 de noviembre, tuvo lugar la reco·

Oliver y el pin de plata, por finalizar el grado medio

o forman parte de la banda, directivos, directores,

gida de los nuevos músicos y la celebración de la

recayó en Oscar Fullana.

presidentes, músicos.

misa en Honor a Santa Cecilia, cantada por la Coral

El premio “Vicente Más” 2013, máximo galardón

Por su parte, el alcalde, Antoni Joan Bertomeu tam·

Teuladina, a la cual asistieron la madrina Vicenta

de la agrupación, fue concedido a Salvador Oliver

bién tuvo unas palabras para felicitar a la Agrupación

Mari Morell y la corporación municipal.

58


Música i poble Comarques

La banda juvenil de l’Ateneu de La Vila Joiosa guanya el primer premi al Certamen de Bandes Juvenils de Beniarrés

L

a Banda Juvenil de l’Ateneu va guanyar el pri· mer premi del III Certamen de Bandes Juvenils que va tindre lloc el passat 29 de setembre al

Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés. Al certa· men varen participar la Banda juvenil de la Societat Artístico Musical “El Valle” de Càrcer, la Banda Jove de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera i la nostra Banda Juvenil. La Banda Juvenil de l’Ateneu va aconseguir el primer premi amb el pasdoble Ateneu Musical del mestre Lacalle, amb Haydnniana de J. Alborch (obra obliga· da del certamen) i amb Oregon de J. de Haan. Des de la Junta Directiva de l’Ateneu “volem felicitar el 60 músics de la banda jove i el seu director José Ignacio Baeza Blasco per aquest èxit. I també agrair a la huitantena de socis i familiars que ens han acompanyat fins a Beniarrés”.

L’Alcalatén L’Alcora: heterogeneidad y calidad, sinónimos de éxito en ULTRASONS 2013

E

l sábado 26 de octubre finalizaba en L’Alcora

món Cardo & Friends, la calidez de The Session Jazz

la 5ª edición del festival ULTRASONS con acti·

Band, la creatividad de Somtresons + Ana Beltrán, la

vidades para todos los públicos y gustos, todo

tradición argentina de Joe Petraski y Los Carniceros

gracias a la heterogeneidad y la calidad de las for·

del Tango, los gruñidos rockeros de Aullido Atómico y

maciones participantes. Una programación dedicada

la posibilidad de participar en las sesiones abiertas.

a la diversidad estilística, la promoción de nuevas

En definitiva, una 5a edición que ha reflejado un am·

propuestas y la dinamización cultural.

plio abanico de estilos musicales, que van desde el

La edición de 2013 empezó en marzo con el Pre-

tango hasta el hip hop, pasando por el jazz, el rock o

ULTRASONS, continuó con el Extra Piano Time de

la música contemporánea. Sin olvidar las novedades

junio. Y en octubre se ha podido ver y escuchar la

y sorpresas, como el “Marató ULTRASÒNIC” o el es·

Este festival es posible gracias al patrocinio de la

seducción de Aipes&Go, el humor mordaz de Los Po·

pectáculo de Somtresons + Ana Beltrán, fusionando

Caixa Rural, la ayuda del Ayuntamiento de l’Alcora

llos Hermanos, las letras desenfadadas de La Punza·

diferentes disciplinas artísticas.

y la colaboración del Pub Manhattan, la pizzería

da del Guajiro, los ritmos hipnóticos de Albert Sanz

La Asociación Juvenil JDB, organizadora del festival,

La Gioconda, la tienda Musical l’Alcalatén, el Pub

& Rogério Campas, la descarga de energía de Ear·

quiere dar las gracias al público que ha llenado los

Cassette29, la Panaderia Albero y la cafetería Diu

Drum, los conocimientos de Pablo Medina, el virtuo·

diferentes espacios durante los tres fines de sema·

Minuts. Y la cooperación de los socios artísticos: el

sismo de David Moliner, la fuerza y vitalidad de Ra·

na.

festival Bestialc y el proyecto El Otro Lado del Telón.

59


Música i poble Comarques

Vega Baja La Unión Musical Torrevejense festeja a Santa Cecilia con un concierto brillante La Unión Musical Torrevejense entregó el Escudo de Oro a Arquímedes González en el concierto que hizo vibrar al público con la obra del noveldense Oscar Navarro

I

ntensa jornada musical la que han vivido los músicos, familiares y seguidores de la Unión Musical Torrevejense durante el fin de semana con

motivo de la celebración de la Festividad de Santa Cecilia. La banda de la Unión Musical Torrevejense (U.M.T.) recordó con una misa a sus difuntos el viernes 22, día de Santa Cecilia. El sábado 23 en la mañana, tuvo lugar el emotivo y tradicional responso celebrado por el cura párroco Manuel Martínez Rocamora, con la asistencia del alcalde de la Ciudad y el concejal de cementerios Javier Montoro a la entrada del cementerio Municipal en memoria de los músicos y familiares fallecidos. Por la tarde la imagen de Santa

nuevos músicos tuvieron un protagonismo especial

Cecilia fue trasladada en procesión a la Iglesia de

al salir en primera fila y recoger los aplausos de los

la Inmaculada y posteriormente se celebró la misa

espectadores.

en honor a la patrona donde participó la banda de

Antes de comenzar la segunda parte, el presidente

música, y donde los doce nuevos músicos tuvieron

de la entidad José Miguel Toro y el alcalde Eduardo

una importante intervención. Posteriormente la banda

Dolón entregaron un reconocimiento a la autora de la

juvenil actuó dentro del acto de coronación de la

portada de la revista de las fiestas, María Benavent, y

Reina de la Sal 2013/14.

que lleva el titulo “Melodía de futuro”. Seguidamente

El colofón llegó el domingo 24 con el tradicional con·

se leyó el acuerdo tomado por la Junta Directiva de la

cierto de Santa Cecilia, que se celebró a las 12 horas

Unión Musical Torrevejense, en sesión extraordinaria

en el Teatro Municipal y que estuvo marcado por la

celebrada el día 14 de noviembre, en la que se deci·

ingredientes para el disfrute, generando una explo·

buena música y la calidad interpretativa de los mú·

dió nombrar, por unanimidad de todos sus miembros,

sión de sensaciones que salpican al espectador con

sicos que dirige Jaime Belda. Al mismo acudieron el

por sus méritos y dedicación, Escudo de Oro de la

sensibilidad. La actuación fue calificada por los asis·

alcalde, Eduardo Dolón; el primer teniente alcalde y

Unión Musical Torrevejense 2013 al directivo Arquí·

tentes como maravillosa y espectacular.

diputado provincial Joaquín Albaladejo; el concejal

medes González Pareja, ante la sorpresa del mismo y

Ya en la comida de hermandad se entregaron los es·

de urbanismo Paco Moreno y la concejal de fiestas

el aplauso de todos los asistentes.

cudos de plata a los músicos que cumplen sus 25

Lola Sánchez. También estaban presentes, la recién

Ante un auditorio abarrotado de gente, como es habi·

años en la banda: Rubén Zurdo López, José María Fo·

coronada Reina de la Sal, Saray Sánchez y sus damas

tual en las actuaciones de la UMT, la banda, compues·

res Férez y María del Carmen Fores Férez. Asimismo

Pepa López y Aylén Egea.

ta por más de ochenta integrantes, interpretó una se·

se entregaron los galones de Suboficial Mayor a José

En la primera parte las obras elegidas fueron: el pa·

gunda parte espectacular y que hizo vibrar al público.

Miguel Santacruz Ruiz y las estrellas de Teniente a

sodoble Cielo Andaluz de Pascual Marquina; Finlandia

En primer lugar fue Fanfarria Olímpica y Tema seguida

Armando Bernabeu Lorenzo.

(Poema Sinfónico) Jean Sibelius y como homenaje a

de Hook (Selección BSO), ambas de J. Williams. Fina·

Todo un magnífico cierre de las fiestas, que durante

Richard Wagner en el bicentenario de su nacimien·

lizaron con la obra Libertadores del joven compositor

todo un mes ha celebrado, en honor a Santa Cecilia, la

to la obertura Rienzi. Al finalizar esta parte los doce

de Novelda, Oscar Navarro. Esta obra tiene todos los

gran familia de la Unión Musical Torrevejense.

60


Música i poble Comarques

Alcoià-Comtat Maribel Vicedo Quince entidades enseñan su patrimonio cultural en una exposición en el Museu Alcoià de la Festa

E

l zaguán del Museu Alcoià de la Festa (MAF) acogió durante todo el mes de noviembre una exposición organizada por la Asociación de

San Jorge y quince entidades culturales de Alcoy. La muestra estaba integrada por partituras, fotogra· fías, libros, instrumentos, indumentaria, programas de conciertos, premios de certámenes, discografía o nanos y gegants; todo un material que se exhibió por primera vez y que es propiedad de diferentes forma· ciones musicales, grupos de danzas y coros.

y Coro de Voces Blancas. El visitante también podía

cargo de Javier Picó, presidente de la Corporación

Las entidades que participaron en el proyecto fueron

ver un audiovisual y escuchar diferentes piezas mu·

Musical Primitiva y de la Comisión Santa Cecilia y de

la Corporación Musical Primitiva-Grup de dolçainers

sicales, que han sido interpretadas por algunas de

Rafael Tortosa, presidente de la Asociación de San

La Cordeta, Societat Musical Nova d’Alcoi, Unió Mu·

las formaciones, durante el periodo expositivo en la

Jorge. Después, la comitiva inaugural se trasladó

sical d’Alcoi, Agrupació Musical Serpis, Orquesta

planta baja del centro museístico situado en la calle

hasta el museo para disfrutar del contenido prepa·

Sinfónica Alcoyana, Orquesta de Pulso y Púa Armó·

San Miguel de Alcoy.

rado para la muestra.

nica Alcoyana, Grup de Dolçainers i Tabaleters La

La exposición, denominada “Compassos de música,

La exposición estuvo abierta al público del 1 al 30 de

Degollà, Grup de Dolçainers i Tabaleters Barxell, Grup

danses i veus”, fue inaugurada el 31 de octubre en

noviembre. Durante este período, alcoyanos, vecinos

de Dolçaines i Percussió El Rebuig, Grup de Danses

un acto que contó con la participación de muchas

de la comarca y escolares pasaron por esta muestra

Carrascal, Grup de Danses Sant Jordi, Coro El Tra·

personas. El evento se inició en el Salón de Asam·

para conocer el patrimonio que las quince entidades

bajo, Coral Polifónica Alcoyana, Cantores de Alcoy

bleas del Casal de Sant Jordi, con unos discursos a

seleccionaron para este evento.

Concert d’intercanvi de l’Ateneu de Cocentaina

E

l 14 de setembre el Teular va acollir un con·

de l’actualitat, Ferrer Ferran. Canto a Unicef és una

cert interpretat conjuntament per la Ban·

obra composta per a commemorar el 50é aniversari

da Jove de l’Ateneu de Cocentaina i per la

de la constitució de les Nacions Unides i d’Unicef.

Banda Juvenil de Finestrat, acte realitzat dins del X

Després van interpretar Ob-la-di, Ob-la-da, un ar·

programa de Concerts d’Intercanvis Musicals 2013,

ranjament per a banda de la famosa cançó de John

patrocinat per la Conselleria de Governació.

Lennon i Paul McArtney, que van ser el nucli creatiu

Este concert ens va donar l’ocasió de retrobar-nos

dels Beatles. I per acabar, Tequila!, de Chuck Rio,

amb el que va ser director de la Banda de l’Ateneu

que és el nom artístic de Daniel Flores, nordamericà

tori amb el misteri de la música de John Williams. I

entre els anys 2007 i 2009, José Vicente Algado

creador del Latin Rock.

per acabar, Baby Elephant Walk (El passeig del bebé

Climent, que compagina la direcció de la Banda Ju·

A la segona part del concert, la Banda Jove de l’Ate·

elefant), un clàssic de Henry Mancini, autor de la

venil de Finestrat amb les direccions de la Unió Mu·

neu, brillantment dirigida per Ester Aparici Samper,

banda sonora de nombroses pel·lícules dels anys

sical de Benidorm i del CAC Verge de la Pau d’Agost.

va interpretar en primer lloc el pasdoble Marta, del

70.

Els de Finestrat van obrir el concert amb el conegut

mestre i amic nostre Mario Roig Vila. A continuació

El concert de tornada tindria lloc a Finestrat el 28 de

pasdoble Els Poblets, del mestre Miguel Torrens Es·

escoltàrem Easy Fanfare, obra del compositor italià

setembre. I un mes després, el 27 d’otubre, l’Ate·

crivà. A continuació va sonar Canto a Unicef, obra

Francesco Cardaropolli; seguida per una música de

neu Musical de Cocentaina va oferir el tradicional

del més internacional dels compositors valencians

cine: Highlights From Harry Potter envoltà tot l’audi·

Concert de Fira.

61


Música i poble Comarques

Camp de Túria La Unió Musical de Llíria nombra a Zubin Mehta director de honor en el concierto celebrado con su banda sinfónica Con motivo del homenaje póstumo al maestro Francisco Casanovas.

E

n un día histórico para la Unió Musical de Llí· ria y para el mundo bandístico valenciano, el prestigioso director Zubin Mehta dirigió a la

Banda Sinfónica en el concierto de homenaje pós· tumo al maestro Francisco Casanovas celebrado el pasado 15 de noviembre en el auditorio de esta Sociedad. Era la primera vez que Zubin Mehta, uno de los mejores directores del mundo, dirigía a una banda en un concierto público, reconociendo así la gran labor educativa y musical que desarrollan las sociedades musicales valencianas. Tras ensayar con la banda por la tarde, el maestro Zubin Mehta asistió a la inauguración de la expo· sición dedicada al maestro Casanovas, que fue ex· plicada por su autor, el socio colaborador Francesc Rozalén Igual. Acto al que también asistieron numerosas autorida· des, como la consellera de Cultura, Educación y De· porte, María José Catalá, el alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, la vicepresidenta de la Diputación, Carlota Navarro, el rector de la Universidad Politécnica de Valencia, Francisco José Mora Mas, y numerosos compositores, directores de bandas y orquestas y profesores de conservatorios. Hay que destacar las representaciones de las sociedades musicales donde el maestro Casanovas también fue director: la Lira Ampostina de Amposta y la Unión Musical To· rrevejense de Torrevieja. La exposición, bajo el título de “Francisco Casano· vas, Un grande de España de la música”, está es· tructurada en tres partes. La primera, dedicada a la vida artística de Casanovas y sus relaciones de amistad y colaboración con Mehli Mehta (padre de Zubin Mehta). La segunda parte recoge los años en que Casano·

19 de septiembre de 1979 ofreció en nuestra sala

16 al 24 de noviembre, de 19 a 21 horas. Se comuni·

vas fue el director de la banda y de la escuela de

la Orquesta Filarmónica de Israel dirigida por Zubin

ca que todos los días, a las 19 horas, habrá una visita

educandos de la Unió Musical. Finalmente, la tercera

Mehta.

guiada a la exposición.

parte está dedicada a recordar el concierto que el

Esta exposición se ha podido visitar durante los días

En este acto también intervinieron Jaime Coronel

62


Música i poble Comarques

Calero, relaciones públicas de la Unió, que resaltó

plantilla de 140 músicos.

los vínculos entre el maestro Casanovas y la Unió

Asistió al acto el conseller de Gobernación, Serafín

Musical, y el biógrafo y exalumno de Casanovas

Castellano. También se incorporaron al concierto

Juan Francisco Cayuelas Grao, catedrático de flauta

María Irene Beneyto y Ramón Almazán, presidenta y

en el Conservatorio Superior de Murcia, que destacó

subdirector de música respectivamente del Palau de

la gran personalidad y el prestigio internacional que

la Música de Valencia.

tuvo el maestro Casanovas. El presidente de la Unió

La primera parte del concierto estuvo dirigida por el

Musical dio las gracias al maestro Zubin Mehta por

maestro titular, Enrique Artiga Francés, y se interpre·

todas las atenciones que ha tenido con esta Socie·

taron las siguientes obras de Francisco Casanovas:

dad y le hizo entrega de una escultura de bronce del

el pasodoble Jardín de Rosas, Guajiras para saxofón

famoso escultor y socio de la Unió Miguel Silvestre

y banda, con la participación como solista del profe·

Moros. También agradeció a la Generalitat Valencia·

sor del Conservatorio de Valencia y músico de la Unió

na, a través de la consellera María José Catalá, su

Miguel Torres Faubel, para finalizar esta primera par·

colaboración.

te con el poema sinfónico Destellos.

A continuación, el maestro Zubin Mehta, en una in·

La segunda parte se inició con una gran expectación

tervención muy emotiva, declaró que estaba muy a

del público por ver dirigir al maestro Zubin Mehta

gusto en la Unió Musical y celebrando un homenaje

un programa con unas obras muy apreciadas por los

tan justo al maestro que de joven le enseñó armonía

socios de la Unió: la obertura Rienzi de Wagner y la

de La Boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez.

y contrapunto y que tantas veces compartió proyec·

Sinfonía nº 9 en mi menor “Del Nuevo Mundo” de

Finalmente el presidente de la Sociedad le impuso

tos musicales y amistad con su padre, Mehli Mehta.

Dvorak.

la insignia de oro y por acuerdo de la Junta Direc·

A las 22 horas, y con más de 900 personas que lle·

El público disfrutó de estas magníficas interpreta·

tiva, nombró a Zubin Mehta Director de Honor de

naban el auditorio de la Unió, comenzó el concierto

ciones y ofreció unos calurosos y extensos aplau·

la Unió Musical, que el maestro aceptó con mucho

de la Banda Sinfónica, que estuvo formada por una

sos que fueron premiados con un bis, el intermedio

cariño.

63


Música i poble Comarques

Mike Wit & Sahe: música electrónica con criterio Miguel Ángel de Cubas (Mike Wit) y Javier Falquet (Sahe), dos músicos valencianos vinculados a las sociedades musicales de La Pobla de Vallbona y Beniopa (Gandia) ultiman su trabajo más ambicioso: Dust EP, tras cosechar un considerable éxito en los portales más importantes de música del mundo con dos temas en 2012 y 2013. Recientemente, actuaron en el Salón Alfonso el Magnánimo del Museu Valencià d’Etnologia dentro del proyecto Circuit Concerts de la FSMCV.

M

iguel Ángel de Cubas (Mike Wit) y Javier Falquet (Sahe) son dos artistas unidos por sus orígenes y en torno a la creación de

música electrónica. Ambos están vinculados desde niños con las sociedades musicales de sus munici· pios en Valencia: la Corporació Musical de La Pobla de Vallbona y el Centre Musical de Beniopa (Gandia) donde comenzaron a adquirir unos conocimientos que les ha brindado la posibilidad de componer a partir de una formación clásica y estudios de piano, fagot, saxo y percusión. Mike Wit & Sahe hicieron un concierto sorprenden· te y lleno de contrastes en un espacio clásico como el Salón Alfonso el Magnánimo del Museu Valencià d’Etnologia dentro del proyecto Circuit Concerts de la FSMCV que promociona grupos de cámara e ins· trumentales en diversos auditorios de la Comunidad

en su sección de dubstep que es un estilo que con·

Valenciana y el resto de España. Con esta iniciativa,

jugan en el tema con sonidos reggae.

los músicos amateurs de sociedades musicales tie·

Mike Wit & Sahe, con 19 y 20 años, están ultiman·

nen la oportunidad de mostrar la calidad que ateso·

do su trabajo más ambicioso: Dust EP, en referen·

ran. En la actuación, las mezclas de diversos estilos

cia al género de música, que incluirá 4 o 5 temas

las alternaron con momentos en los que tocaban la

compuestos, mezclados y producidos por ellos. Han

batería electrónica y el keytar ante la sorpresa y la

contado con la colaboración de Panda Rock, otra jo·

curiosidad del público asistente.

ven promesa de la música electrónica, en uno de los

En 2012, el sello digital Gamroom Records publi·

cortes y la voz de Christopher Infante para el single.

aplicar los conocimientos que adquirían en sus cla·

có su primer tema original, Turn up the bass, que

El EP [Extended Play] estará disponible en breve, se

ses de música.

logró escalar hasta el 4º puesto en ventas y salió

podrá adquirir un archivo de calidad (los temas an·

Desde los años 70 con el grupo alemán Kraftwerk,

en las tiendas digitales más importantes de música

teriores cuestan 1,30 euros cada uno) en los porta·

considerados los padres de la música electrónica,

del mundo: Beatport, iTunes, Spotify, Amazon… lo

les más famosos de música y se podrá escuchar en

el género ha evolucionado mucho y ha producido

que supuso todo un éxito en contraste con el escaso

SoundCloud o Youtube de manera gratuita.

estilos diversos: house, techno, minimal, trance,

peso de la música española en el panorama interna·

Mike Wit & Sahe aseguran que “hay poca cultura y

dubstep y sus variantes que Mike Wit & Sahe se han

cional en estilos como el progressive house, electro

compositores de música electrónica en España” y

trazado el objetivo de abordar con criterio musical.

y dubstep.

piensan que su formación les está ayudando en “la

Para escuchar/descargar Turn up the bass:

A principios de este año lanzan Burning Leaves que

creación de una música que huye de composiciones

http://www.beatport.com/release/turn-up-the-bass/984455

alcanza el primer lugar en la lista World of house, la

simples y con una estructura musical muy pobre”.

Para escuchar/descargar Burning leaves:

página de recomendaciones musicales más impor·

Pese a su juventud, hace varios años que dedican

http://www.worldofhouse.es/track/24305/sahe-mike-wit-bur-

tante de España, tanto en la sección general como

mucho trabajo a la experimentación con sonidos y a

ning-leaves-original-mix

64


Música i poble Comarques

Baix Maestrat Els músics de Rossell celebren Santa Cecília amb música El passat dissabte 23 de novembre l’Associació Musical Filharmònica Rossellana va celebrar la festivitat de la seua patrona Santa Cecília amb un magnífic concert on hi van participar les tres bandes de l’entitat.

A

quest any vam fer una volta pel món amb

del concert, van interpretar Blassom in a japanese

altes, ciutats plenes de vida i la fauna més diversa

melodies característiques de cada indret. Al

garden de Jef Penders, unes melodies que ens van

i espectacular de tots els indrets habitats. Seguida·

mateix temps, Albert Rot i Manolo Andreu,

portar a veure l’arbre més característic del Japó, el

ment vam conèixer l’estil de ball més famós i prac·

ens van preparar unes imatges que ens acompanya·

cirerer. Amb els seus colors particulars hi pinten un

ticat a Mèxic. On quan s’escolta el danzón tothom

ren per cada racó que vam visitar.

paisatge idíl·lic. Seguidament ens vam anar a aigües

amaga el pols vital i el pols musical va guanyant

En primer lloc va ser el torn dels més menuts de

del mar Carib amb l’obra Concert al Carib de Kess

força per fer moure el cos a ritme de la música. Una

la casa: la Banda Infantil ens interpretà Apollo 13,

Vlak, un lloc amb gran atractiu turístic i amb unes

música que vam escoltar de la mà d’Arturo Márquez

una obra de James Horner que ens portà a l’espai

platges càlides que tothom s’hi voldria banyar dis·

i la seua obra Danzón Nº 2. Finalment, vam viatjar

exterior abans d’endinsar-nos amb les altres obres al

frutant d’un ambient únic al món. I per acabar ens

als països més importants del món amb melodies

planeta Terra. Seguidament van tocar Apache Warri-

vam traslladar a Sao Paulo i a les festes més colori·

típiques i característiques de tots els continents amb

or de Norton Ward on vam veure les primeres terres

des del planeta amb la melodia de James Barnes i la

Bands Around the World de Paul Yoder i Harold Wal·

poblades pels indis al desert americà i paisatges

seua obra Carnaval in Säo Paulo.

ters. Per acabar s’interpretà l’Himne a Rossell del

secs on la climatologia ens deixà veure les carac·

Per acabar, arribà el torn dels grans. En primer lloc la

mestre Àlvaro Gavaldà i amb la lletra cantada pels

terístiques del vell continent. Finalment escoltàrem

Banda de l’Associació Musical Filharmònica Rosse·

alumnes de l’escola de música. Tot això baix la batu·

Pirates del Carib de Hans Zimmer per poder disfrutar

llana interpretà African Symphony de Van McCoy. Un

ta del mestre Josep Rangel i Reverté.

dels éssers vius que habiten al fons marí.

arranjament que ens traslladà al continent més fas·

Va ser una jornada freda, però que va omplir de mú·

Després d’aquesta magnífica actuació va ser el

cinant de la capa de la Terra. Àfrica ens captivà per la

sica moltes cases del poble ja que vam comptar amb

torn de la Banda Juvenil. Ells, seguint amb el tema

naturalesa en estat pur, paisatges secs, muntanyes

l’assistència d’un nombrós públic.

65


Música i poble Comarques

Plana Baixa Una Santa Cecília per recordar La Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura, la CIAC, de la Vall d’Uixó, ha donat la benvinguda en la setmana de Santa Cecília a 21 nous músics.

D

esprés d’una setmana plena d’activitats (amb audicions, exposicions i jocs i activi· tats diverses per als més menuts) el CIAC ha

culminat la festivitat de Santa Cecília amb el concert i la “replegà” dels nous músics. Enguany han sigut 21 els nous músics que han entrat a formar part de la Banda Simfònica. Com es tradicional, el Concert va servir per fer-los entrega del llibre de la historia de l’entitat, escrit per un dels seus membres i mu· sicòleg, Ximo Esteve i Vaquer; i el pin amb l’escut del CIAC. Amb la banda al complet, el mestre José Luis Cive· ra Domínguez va dirigir els més de 100 músics que formen la Banda Simfònica en un concert on es va interpretar el pas-doble Ramiro Miralles, del mestre Bernabé Sanchis; Gulliver Travels de Bert Appermont i Les platges de Rio, de Kees Vlak. En l’últim temps d’esta obra, que descriu musical· ment tres de les platges més famoses de Rio de Janeiro, i a petició del mateix director, el públic es va alçar per acompanyar la banda picant de mans i

en el Certamen de Dosbarrios”. Per demostrar la im·

música i el que no és música. Simplement per ser

ballant. Va ser un final de concert animat després de

portància del que s’ha aconseguit, Carmina va voler

com eres”.

moltes emocions.

remarcar que, “a banda dels músics professionals

Una foto emmarcada de la Banda Simfònica en la

La vesprada començava amb el concert de la Banda

d’esta entitat que sempre acudeixen als compromi-

seua actuació en el Palau de les Arts i una agulla de

de l’Escola de Música del CIAC que, dirigida pel mes·

sos de la seua banda, res seria possible sense l’es-

corbata i bessons per a la camisa, amb l’escut del

tre Vicent Aznar i Roig, va interpretar 5 obres per a

forç del músic amateur, eixe que acudix a l’assaig

CIAC, va emocionar un José Luis Civera que no va

solistes: Concert d’Oboè amb Maica Rubio; Records

després d’hores i hores de faena en les oficines o

poder contindre les llàgrimes.

Orientals amb Lauro Aparici al bombardí; Xilofonia

fàbriques….eixe que acudix des del seu lloc de tre-

Ja més tranquil, i just abans de començar el concert,

amb Joan Miquel Lara al xilòfon; Hornland, una obra

ball lluny de la Vall per poder fer música al costat

va agrair molt sincerament el detall als seus músics.

per a trompa que va interpretar Ferran Garcia i La

dels seus companys”.

La festivitat de Santa Cecília per al CIAC va seguir

festa de les trompetes amb Ximo Agut, Carles Rome·

Per homenatjar-los es va passar un video amb imat·

amb el sopar en el local social i, ja diumenge pel

ro i Josep Roig.

ges de l’entitat i dels seus músics que va arrencar

matí, amb la tradicional “replegà” dels nous músics,

Un any per a recordar

nombrosos aplaudiments. Era només el preàmbul

la missa en honor a la patrona de la música, i el dinar

Posteriorment, i just abans de començar el concert

del moment que seguiria.

de germanor.

de la Banda Simfònica, la presidenta de l’entitat Car·

Per iniciativa dels músics, i amb el vist-i-plau i col.

Concert de Nadal

mina Puchol i Aragonés, va dirigir unes paraules al

laboració de la Junta Directiva del CIAC, es va fer

El pròxim compromís de l’entitat vallera serà el Con·

públic, destacant “la importància de l’any que hem

entrega d’un detall al mestre José Luis Civera i Do·

cert de Nadal que enguany es celebrarà, també en el

viscut en la CIAC, amb la participació en el concert

mínguez per agrair-li, en paraules de la presidenta

Teatre Municipal Carmen Tur, el pròxim dissabte 21

del Palau de les Arts i, sobretot, amb el primer premi

i també músic, “tot el que ens ensenyes sobre la

de desembre.

66


Música i poble Comarques

La banda de Eslida homenajea a su expresidente Vicente Pitarch

L

a Unión Musical Eslidense quiso reconocer la labor desinteresada del anterior presiden· te de la entidad, Vicente Pitarch, y su Junta

Directiva, con un homenaje muy especial que tuvo lugar el pasado 22 de agosto. Coincidiendo con el tradicional y anual concierto de la banda, la entidad preparó con gran secretismo un homenaje a todas estas personas que durante más de 30 años se han desvivido por la Unión Musical Eslidense. Al acto acudieron la junta directiva actual, así como

Vicente Pitarch recibió una placa de reconocimiento

que lleva por título Vicent “Pipa” y que el home·

el delegado comarcal de la Plana Baixa de la FS·

en la que figuraban los años de dedicación a la pre·

najeado agradeció con un fuerte y sincero abrazo.

MCV, José Antonio Torres, y el delegado provincial

sidencia de la Unión Musical Eslidense: de 1982 a

En definitiva, una noche muy musical y sobre todo

de Castellón de la FSMCV, Manuel Esbrí.

2012. Asimismo, la junta directiva también propuso

muy emotiva en la que los miembros de la Unión

El homenaje fue muy emotivo para Vicente Pitarch

a Pitarch como presidente honorario, nombramiento

Musical Eslidense se volcaron con las personas que

y sus compañeros de junta, así como para sus fa·

que tendrá que confirmar la próxima junta general.

han hecho posible el desarrollo de esta sociedad

milias, que les han apoyado incondicionalmente en

Finalmente, el actual director de la formación le

musical de la Plana Baixa durante las tres últimas

esta larga etapa.

compuso un pasodoble que la banda interpretó y

décadas.

Plana Alta Orpesa va acollir un taller de música moderna

L

es instal·lacions de l’Espai Cultural d’Orpesa van acollir dissabte 21 de setembre un taller de formació sobre els principals estils musi·

cals contemporanis. El curs, anomenat “Evolució de la música moderna al segle XX”, va ser impartit pels professors Juanjo Carratalà (teclat, saxo i clarinet), Rubén Franch (bateria i percussió), Diego Barberà (contrabaix i baix elèctric) i Hèctor Tirado (guitarra i banjo).

time, be-pop, cool-jazz o free-jazz. També van

lice i Oasis, entre altres. L’apartat del rock va partir

Músics de diverses bandes de la Plana Alta van co·

remarcar la seua influència en el flamenc, on van

de com ha evolucionat el so de la guitarra elèctrica

nèixer de primera mà les principals característiques

destacar la figura de Paco de Lucía. Van tancar amb

i les possibilitats dels amplificadors. Van destacar

del jazz, el pop i el rock, els tres blocs en que es va

un medley amb temes de Miles Davis, Charlie Par·

dos elements claus: el riff i les escales pentatòni·

dividir la sessió, que va acabar amb una part pràc·

ker o Chick Corea.

ques. En el medley van interpretar temes de Chuck

tica. El taller forma part de la campanya d’activitats

Frank Sinatra va servir per a enllaçar el jazz i el pop.

Berry, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Queen, Nirvana

comarcals que impulsa la Federació de Societats

Els mestres van parlar del seu component comerci·

o Green Day.

Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).

al, la seua adaptació a la indústria i a les masses i

El taller de música moderna va concloure amb la

El curs va arrancar amb el jazz. Els ponents van

el concepte del “fenomen fan” que va explotar amb

interpretació del tema de jazz “It’s all right with me”

exposar els trets més característics de l’estil i van

The Beatles. Van tocar cançons de Bob Dylan, Ste·

per part dels músics assistents, baix la direcció dels

enumerar les seues variants. Van parlar del rag-

vie Wonder, Michael Jackson, Madonna, U2, The Po·

professors del curs.

67


Música i poble Comarques

La Vall d’Albaida Èxit del musical Balasinyà a Ontinyent Ple absolut al Teatre Echegaray d’Ontinyent i al Teatre Rio d’Ibi. La Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, el Cor Discantus de Múrcia, Tessa Bodí, Sergi Albert, Pedro Pomares, Juan Ibernón i Eduard Costa en escena i José Rafael Pascual Vilaplana a la batuta.

T

ot comença fent-se fosc el teatre i sonant els timbals, per anunciar l’inici d’una obra que no va a deixar indiferent a ningú. Comencen

a sonar les notes de Vilaplana en cadascun dels instruments de la gent de la Societat. Així mateix, van sonant les lletres de Carlos Veiga en la gran combinació de veus que ofereix el Cor murcià, i poc després, s’escolten les veus solistes. Tot açò, amb l’acompanyament narratiu d’Eduard Costa. Els minuts van passant i els espectadors i espec· tadores van submergint-se en una València mu· sulmana anterior a la Conquesta, una Balansiyyà tranquil·la on jueus, musulmans i cristians conviuen en pau. Dins aquella pau, dos joves es coneixen i s’enamoren bojament de seguida. Són els descen· dents i hereus dels dos reis que lluiten per aquella ciutat, el cristià Jaume I, i el musulmà Omar. Però els joves no revelen els seus orígens reials, ja que l’única preocupació d’Alfons i Azahara és estar junts. El reis, per la seua banda, pateixen pels fills i el seu benestar, a la vegada que provoquen, desgra· ciadament, una batalla per a dominar la ciutat. Una batalla on s’enfrontaran els hereus de cada corona, que amb la seua vestimenta militar i per no haver-

llarg aplaudiment ressona a les parets del teatre.

joves, “esta es la oportunidad, una historia termina

ho confessat anteriorment, no saben que s’estan

Un aplaudiment que demostra que els espectadors

y otra empieza, en la eternidad”. Doncs en els cors

enfrontant entre enamorats. Un colp encertat d’Al·

no podien suportar més estar en silenci, no trans·

del públic, i també de tota la gent que estava damunt

fons fereix de mort “el seu contrincant”, que crida de

metre tot allò que estaven vivint en el seu interior,

l’escenari queda i quedarà, per a l’eternitat, allò vis·

dolor. Eixa veu li resulta familiar a Alfons, és la de la

aquella sensació de fascinació, aquella tristesa i ale·

cut aquell últim cap de setmana d’octubre de l’any

seua estimada. Davant allò que acaba de fer, veure

gria, aquelles emocions inexplicables que només els

2013.

morir Azahara, només troba una eixida, retrobar-se

aplaudiments, i les llàgrimes, anaven a poder trans·

A l’eixida del teatre hi ha cares de felicitat, d’emoció,

amb ella, per sempre, mitjançant la mort. El camp

metre. Llàgrimes del Cor, dels músics, dels actors,

de saber que s’ha representat un gran espectacle

de batalla es converteix en un espai on la mort i els

de l’actriu, i llàgrimes d’un director que, feliç, admira

i amb una actuació immillorable. L’ambient és de

remordiments floten en l’ambient. El rei Jaume i el

com allò que feia anys els havia costat tants mesos

pau, d’alegria, d’amor a la música i a la cultura. Ba-

rei Omar s’adonen que les seues ànsies de poder

de treball i maldecaps, tornava a sonar, i ho feia tan

lansiyyà ha transmès la pau que impregnava l’obra

només poden dur mort i infelicitat a les seues gents,

bé, en directe.

a la gent. Ha impactat a cada persona, ha fet refle·

que tan feliçment viuen a Balansiyyà.

El somni de Balansiyyà s’havia fet realitat. La lletra

xionar, emocionar-se, plorar... Ha sigut, sense dubte,

Les llums de l’escenari s’apaguen i un tronador i

de l’obra ja ho deia, en referència a l’amor dels dos

un gran èxit!

68


Música i poble Comarques

Albaida 7 d’octubre i Bah són els pseudònims guanyadors del I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo El jurat va atorgar el 1er premi exaequo als dos pasdobles. Albaida 7 d’octubre s’emportà l’Accèssit de Públic.

E

ls pseudònims Albaida 7 d’octubre de Miguel

es repartiran els 1.500 euros, a més de ser editats

Angel Sarrió i Bah de Juan Sanjuán foren els

per la editorial musical Omnes Bands, varen ser

guanyadors del Primer Premi del I Concurs de

interpretades per l’Aranya el dia 7 d’octubre per la

Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez or·

vesprada. També, el pasdoble Albaida 7 d’octubre

ganitzat per la comissió del 90é Aniversari de la Unió

repeteix guardó, en aquest cas amb l’Accèssit de

Musical d’Albaida “l’Aranya” i que es va celebrar el

Públic valorat en 500 euros.

28 de setembre al Cinema Odèon d’Albaida.

Per a la comissió organitzadora del 90é Aniversari

Amb una gran afluència de públic, l’Aranya interpre·

“l’èxit d’aquest concurs ha estat més que superat

tà les 4 obres finalistes per què el jurat prenguera

des del moment en què es va rebre 26 pasdobles. A

les últimes decisions per a escollir el pasdoble gua·

més, la figura d’En Fernando Tormo Ibáñez ha tingut

nyador. A més, el públic també va decidir el premi

una forta repercussió i que esperem que aquest con-

de l’Accèssit i que va estar guardonat al pasdoble

curs haja servit d’un gran reconeixement per la seua

va tenir una forta ovació del públic.

Albaida 7 d’octubre amb un total de 118 vots, da·

llavor en el món de la música festera i sobretot en la

La comissió organitzadora del 90é Aniversari no des·

vant la quantitat de 226 paperetes. Finalment, i

comarca de la Vall d’Albaida”.

carta la possibilitat de realitzar una segona edició

després d’una intensa reunió del jurat per establir

L’acte va reunir a diverses personalitats del món de

del concurs, però destaquen que “aquest concurs es

quin pasdoble seria el guanyador, es va prendre la

les societats musicals com el president comarcal de

convertisca en una forta aposta cultural que engloba

decisió d’entregar el Primer Premi ex aequo –és a

la FSMCV de les Societats Musicals de la Vall d’Al·

la música, la festa i el poble d’Albaida”, tot i que falta

dir, compartit- als pasdobles amb el pseudònim Al-

baida, a més, de representants del món de la festa

concretar la periodicitat d’aquest concurs i la seua

baida 7 d’octubre i Bah. Al mateix moment que la

tan d’Albaida com també d’Alcoi, que van donar tot

organització en pròximes edicions, convidant així a

secretaria del jurat, Andrea Sebastià, va proclamar

el seu suport a l’Aranya amb el seu 90é aniversari, a

l’altra societat musical, el Cercle Musical Primitiva

els guanyadors, va obrir el sobre on es trobava el

més de gaudir de la excel·lent interpretació que van

d’Albaida, o també a la regidoria de cultura a que

nom del compositor.

realitzar els músics dels 4 pasdoble finalistes i del

continuen la idea d’aquest concurs i seguir endavant

Per tant, els pasdobles guanyadors del Primer Premi

pasdoble d’En Fernando Tormo, Unión Musical, que

durant moltes edicions més.

Los solistas de la Banda Simfònica d’Ontinyent demuestran su altísimo nivel junto a Luis González y Javier Sala La cita fue el estreno mundial de Kalophonia bajo la batuta de su compositor, Jose R. Pascual Vilaplana.

E

l sábado 2 de noviembre alrededor de 500

actos de celebración del X aniversario de la Banda

personas abarrotaban el Teatro Echega·

Simfònica d’Ontinyent, dejó patente que los com·

ray para escuchar a la Banda Simfònica

ponentes de esta agrupación tienen una formación

d’Ontinyent y a sus solistas Dani Rengel (guitarra)

que les hace estar a la altura de grandes músicos de

y Patricia Sanchis (flauta), que compartían escenario

nuestro panorama.

con el solista internacional de trompeta Luis Gon·

Tras finalizar el concierto, la Banda Simfònica

zález y el joven músico con gran proyección, Javier

d’Ontinyent hizo entrega de unos detalles a los solis·

Sala. Además la cita tenía doble atractivo ya que su·

tas y al director en agradecimiento a su colaboración

ponía el estreno mundial de la obra Kolophonia bajo

tanto profesional como personal con esta formación.

trompeta solista de la Royal Concertgebouw de Ams·

la batuta de su prestigioso compositor, Jose Rafael

Solistas internacionales

terdam y Javier Sala es trompeta titular de la Jove

Pascual Vilaplana.

Luis González es profesor del Centro Superior de

Orquestra Nacional de Catalunya y colaborador de la

Y es que este concierto, enmarcado dentro de los

Música del País Vasco MUSIKENE y asiduo como

Orquestra de la Comunitat Valenciana.

69


Música i poble Comarques

L’Aranya recolza el conveni de la FSMCV i la UNDEF sobre la participació en la festa de les societats musicals L’Aranya d’Albaida aprofità l’assemblea de la FSMCV per donar a conèixer el malestar de les societats musicals davant la proliferació de formacions no federades.

D

avant la crisi econòmica, molts músics for·

que complementar-los en dues direccions: una des

men part més activament de la festa, com

de les dos directives i l’altra des de les Societats Mu-

una eixida fàcil per poder tenir ingressos. El

sicals i Juntes de Moros i Cristians”. Com a exemple,

problema arriba quan aquests músics participen en

l’Aranya ja ha començat a contribuir en aquesta pro·

formacions bandístiques que no estan federades i a

blemàtica aprovant una normativa on s’acorda que

més, aquestes formacions, ofereixen els seus ser·

“els músics no podran formar part d’altres conjunts,

veis a un baix preu. Es tracta d’una problemàtica que

bandes i orquestres, sense haver obtingut prèvia-

en els últims anys ha augmentat: “No estem en con-

ment l’autorització de la junta directiva”, advertint

tra de la creació de noves bandes, però si volen ser

que l’incompliment serà sancionat amb l’expulsió de

partícips de la festa i fomentar la difusió de la cultura

la societat. Aquest acord no és altre que complir amb

musical que tenim arrelada al nostre país, que co-

el mateix conveni que hi ha firmat entre la FSMCV i

mencen per crear escoles on ensenyen als educands

la UNDEF i que fa referència a la participació en les

que acabaran formant part d’una societat musical”.

festes de moros i cristians, falles i altres festes, dels

Aquesta és l’opinió de l’Aranya d’Albaida i que va

grups de músics no federats, per tal d’anar consoli·

rebre bones crítiques per part d’altres societats as·

dant les Societats Musicals federades i acabar amb

La junta directiva de la FSMCV, va organitzar una

sistents en la passada assemblea de la FSMCV. Jo·

la competència deslleial que practiquen aquests

taula redona on membres de la UNDEF, de la FSMCV

sep Bodí, secretari de la junta directiva de l’Aranya

grups que no estan subjectes a cap norma ni obli·

i músics en general posaran de relleu les diferents

d’Albaida, va parlar també de la necessitat que tenim

gació. “Una formació no federada, no té cap escola,

opinions, controvèrsies i debats al voltant de les ban·

les societats musicals per fer consciència als músics

no té un lloc d’assaig, no paga a un director, no deixa

des en la festa dels moros i cristians.

de què eixir amb bandes no federades ens afecta a

treure a un educand a la festa per què aprenga de la

Bodí va aprofitar el parlament també per proposar

tots. “Creguem que el conveni signat per la FSMCV i

música perquè no en tenen; és a dir, primer firmen el

a la resta d’assistents, la creació d’un contracte de

la UNDEF respecte a les Bandes de Música i la festa

contracte amb la filà o comparsa i després criden a

formació als músics de les societats musicals, tot i

de Moros i Cristians és una bona eina per a conso-

músics, ja ensenyats per altres societats, i aleshores

que, es tracta d’una eina que veurà la llum en els

lidar als dos col·lectius, però no suficient (...) Hi ha

creen la formació bandística”.

pròxims anys.

Ad Libitum fitxa com a pedagog al professor de la Valencian International University, Claudio Forcada

E

n la seua aposta per la diferenciació i la millo·

cicle de jornades que seguiran el 21 i 22 de desem·

ra qualitativa en benefici dels seus alumnes,

bre, el 22 i 23 de febrer i el 5 i 6 d’abril, Forcada

Ad Libitum ha iniciat un programa de forma·

va parlar de temes com l’estructura de les classes,

ció contínua del professorat de la mà del reconegut

com millorar-les o la diferenciació entre les classes

pedagog i violinista resident a Londres, Claudio For·

individuals i en grup.

cada.

Aquest programa de formació contínua del professo·

Un projecte que va començar el passat mes d’octu·

rat al costat de la introducció de noves metodologies

bre amb unes jornades en les quals els professors

com Suzuki o Willems suposa un salt qualitatiu que

d’Ad Libitum van aprendre amb la saviesa i l’expe·

caracteritza el “segell” Ad Libitum. Una marca pròpia

Forcada coordina el seu propi projecte musical a

riència de Claudio Forcada. En aquesta trobada, que

que ja identifica a les 14 escoles en tota la província

Londres i ha engegat l’ONG Music4Children a través

va tenir lloc a Ontinyent (València) i forma part d’un

de València (8 d’elles integrades en col·legis).

de la qual organitza concerts solidaris.

70


Música i poble Comarques

Santa Cecilia en la SUAM de Ontinyent

T

ras los 3 conciertos realizados a lo largo de la semana, el miércoles, el dúo de saxofones, el jueves, el concierto de percusión, ambos en el

Centre de Cultura de Caixa Ontinyent, y el viernes el de piano y de percusión, llegó el turno de la progra· mación prevista para el fin de semana. El sábado 23 tuvo lugar el pasacalle que la Banda Juvenil y la Banda de Música realizan tradicional·

Ermiteta y con posterioridad tuvo lugar el extraor·

El concierto que fue dirigido por el titular de la for·

mente en la tarde del sábado y que precedió al con·

dinario concierto de la banda de música en el que

mación, José Francisco Mira Marín, que estuvo a la

cierto de la Banda Juvenil que tuvo lugar en el Teatro

se hizo entrega simbólica de su instrumento a los

altura de las exigencias del mismo y así lo agradeció

Echegaray.

nuevos músicos que este año han entrado a formar

el numeroso público que asistió al Teatro Echegaray.

Con posterioridad al concierto tuvo lugar un vino de

parte de la Banda de Música tras superar el nivel

Con posterioridad al concierto tuvo lugar la tradi·

honor ofrecido a los socios y simpatizantes de la So·

requerido por la dirección artística de la Sociedad

cional comida de hermandad con la que concluyó la

cietat Unió Artística Musical en su sede social.

Musical. Los nuevos músicos son Ferrán Martínez,

celebración de la festividad de Santa Cecilia en la

El domingo 24, nos concentramos a las 9,00 h para

Javi Mollá, Ismael Gramage, Rafael Insa, Andrea

Societat Unió Artística Musical.

la misa en honor a Santa Cecilia en la Iglesia de la

Egea, Júlia Egea y Xavier Requena.

Eva Mª Sanchis

Ribera Baixa Pelayo Máñez El Ateneu Musical de Sueca recuerda los grandes musicales

E

l domingo 24 de noviembre a las doce horas

vieron sensacionales y al finalizarlos eran premiados

en el Centro Cultural Bernat i Baldoví, la Ban·

con prolongadas ovaciones por el numeroso público

da de la Sociedad Ateneu Musical de Sue·

asistente, lo que hizo que el director levantara en

ca bajo la dirección de Santiago Escrivá ofreció un

sucesivas ocasiones a los músicos de sus asientos

nuevo reto musical. Junto con los cantantes Sheyla

para corresponderles.

Ibáñez, Laia Benaches, Felipe Garpe y Pedro Poma·

Al acabar el concierto todos los espectadores

res, de la productora Infinity, ofrecieron el concierto

puestos de pie les ofrecieron una gran ovación por

“Recordando los Grandes Musicales” en el que se

lo que Santiago Escrivá dirigió unas palabras agra·

incluían temas de Los Miserables, Chicago, Cats, el

deciéndoles la gran asistencia que había registrado

Fantasma de la Opera, Evita, Jesucristo Superstar,

este concierto y añadiendo que este hecho supone

Mamma Mía, Cabaret y Viaje a Balansiyyá.

un enorme estímulo para los músicos, felicitándo·

Todo ello acompañado de la proyección de las imá·

los y dándoles la enhorabuena por el gran sacrificio

genes de sus representaciones en los auditorios, en

que ha supuesto y su implicación en la realización

los que han obtenido records de permanencia, tan·

de este concierto, a la que se sumaban los cantan·

to a nivel nacional como internacional. Algunos de

tes, que ofrecieron como bis el tema de Mamma

estos musicales han sido llevados incluso a la gran

Mía.

pantalla e interpretados por reconocidos artistas,

La banda, con una mezcla de veteranía y juventud,

constituyendo grandes éxitos y llenos absolutos en

se encuentra cada vez más conjuntada y posee una

las salas de proyección.

estupenda sonoridad, así como sus solistas que en

Máñez, Andrea Aguilar, Irene Macías, Ricardo Bohi·

La Banda y los cantantes, que iban caracterizados de

esta ocasión fueron: Salvador García, Kevin Roselló,

gues, Roser Sinarcas, Pedro Grau, Vicent Bou, Ale·

los personajes de los temas que interpretaban estu·

Enric Garrigós, Daniel Mulet, Llorenç Lledó, Celia

jandro Lleti y Carlos Mateu.

71


Música i poble Comarques

Ciutat de València Espectacular gira de Divisi por Estados Unidos El 29 de julio llegaban a casa, contentos y orgullosos de la experiencia, los 23 componentes de Xiquets Cantors DIVISI y las 20 personas que les acompañaban, después de diecisiete días de gira por la costa este de EEUU.

E

l proyecto de viaje-concierto por diferentes ciudades de Estados Unidos, es uno de los más ambiciosos asumidos por DIVISI en toda

su historia. Desde su partida el viernes 12 de julio hasta su llegada a Valencia, fueron siete las ciudades visitadas (Washington D.C., New York, CambridgeBoston, Fulton-Auburn y Buffalo) y nueve las inter· venciones musicales llevadas a cabo por el grupo vocal bajo la dirección de su titular José Vicente De Sousa. Sin duda la experiencia cultural, musical y turística ha sido extraordinaria.

 En Washington D.C., Xiquets Cantors DIVISI cantó en el acto de Bendición de la Imagen de la Virgen del Pilar en la Iglesia de Ntra. Sra. de Lourdes en la ciudad cercana de Bethesda y en la misa dominical para la comunidad española en la Catedral de San Mateo, en el mismo Washington D.C., donde también pudieron ofrecer un mini recital para el numeroso público asistente. En la ciudad de New York DIVISI mostró su mejor repertorio religioso en los dos templos más emble· máticos: la Catedral de S. Patrick y la Iglesia de San Juan el Divino. La ola de calor nos acompañó también a New York y a Boston. En esta ciudad, Xiquets Cantors DIVI· SI actuaron en tres ocasiones. La primera de ellas para los profesores y estudiantes del Real Colegio

En Fulton comenzó una nueva etapa de este macro

Complutense en Harvard. Al día siguiente, Xiquets

proyecto. Cantaron la misa dominical y ofrecieron

Cantors DIVISI actuó en la sede de la Iglesia de la

posteriormente un precioso recital y también otro

Ciencia Cristiana, curiosa (y polémica) institución re·

concierto en la Iglesia Alliance.

ligiosa creada por Mary Baker Eddy (1821-1910). El

En Búffalo, DIVISI entró de lleno en la vida y cultura

concierto más importante en esta etapa tuvo lugar

de la comunidad negra, adentrándose en el mundo

el viernes 19 de julio en la Iglesia de San Paul Pa·

del gospel.

rish de Cambridge. Este evento fue compartido con

DIVISI regresa a casa con una nueva e interesante

una representación del Coro Pals bajo la dirección

experiencia artística que confirma el nivel musical

del peruano Andy Icoechea (impulsor de esta etapa

y artístico que ha alcanzado en estos últimos años

directores y al apoyo que las familias y la propia ins·

del viaje).

gracias a un meticuloso trabajo en equipo de sus

titución DIVISI que la respalda.

72


Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

Partitures, Discos, Llibres... y algunos melismas dan al carácter

Formalmente la obra, de unos 22 minutos

lírico de la pieza unas gotas de esencia

de duración, está estructurada en siete

nacionalista.

partes: prólogo, leyenda soriana, nobles y templarios, en palacio, Beatriz y Alonso, noche de difuntos y epílogo. El lenguaje y las técnicas utilizadas a lo largo de la obra resultan bastante diversas, por estar supeditadas al fin último, que en este caso sería el de

De la Música al Papel

contar, evocar o sugerir al oyente una

(35 temas para escuchar y transcribir)

historia con sonidos. A pesar de esta

Autores: Marcela Oyanedel y Tania Ibáñez

multiplicidad de recursos, la obra tiene

Romance

gran cohesión por el uso estratégico de

(Banda)

ciertos elementos.

Interesante aportación de las profesoras

Autor: Andrés Valero

de la Facultad de Artes de la Universidad

Edita: Piles, Editorial de Música

de Chile Marcela Oyanedel y Tania

El monte de las ánimas (Banda)

Ibáñez, consistente en 35 temas para

Obra estrenada en el V Congreso

Autor: Andrés Valero

escuchar y transcribir. Estos temas

Iberoamericano

Edita: Piles, Editorial de Música

están instrumentados por diferentes

Directores y Arregladores de Bandas

músicos chilenos y catalogados según

Sinfónicas y Ensembles (2013), a cargo

El Monte de las Ánimas AV 38 es

un baremo de tres niveles de dificultad;

de la Banda Santa Cecilia de Cullera

una pieza orquestal que responde al

la melodía sugerida está interpretada en

bajo la dirección de Reed Thomas, y

planteamiento de poema sinfónico,

cada uno de ellos por un instrumento

obra obligada en la 4ª Sección del XXXV

puesto que se basa en la leyenda

CD Baroque au prieuré

diferente y reflejan la diversidad de la

Certamen de la Comunidad Valenciana,

homónima del genial Gustavo Adolfo

Béatrice et Nicolas André

música chilena.

siendo interpretada en el Palau de les

Bécquer. Más allá de servir como simple

Los CDs están en la biblioteca de la

Arts Reina Sofía.

pretexto programático, la historia literaria

Curiosa grabación que presentada bajo

FSMCV a disposición del profesorado

Es una obra escrita en lenguaje

ofrece al lector una serie de sugerentes

el títulode Baroque au prieuré presenta

de las escuelas de música de las

tradicional. Se estructura en cuatro

situaciones, estados de ánimo, y

piezas de compositores como Tomaso

sociedades musicales federadas que

secciones -A, B, A’, B’- con una breve

sensaciones psicológicas, que hacen

Albinoni, Charles Gounod, Geog Philipp

deseen consultarlos.

introducción que sirve para presentar

posible un planteamiento musical por

Telemann, Alessandro Marcello, Franz

el tema principal, utilizado en la

encima de lo puramente descriptivo.

Schubert, Georg Friedruch Händel y

sección B, y una pequeña coda con

Además, la narración está plagada

Johann Nepomuk Hummel.

elementos de la sección A, sección en

de detalles sonoros (como el tañer de

Obras ofrecidas de la mano de los dos

la que se desenvuelven los dos temas

las campanas), que lógicamente son

hijos del célebre Maurice André: su hija

secundarios.

aprovechados. Digamos más bien que

Béatrice con el oboe y Nicolas con la

El centro tonal es el de FAm, con

se trata de una literatura muy “musical”,

trompeta. Ambos acompañados por la

frecuentes oscilaciones a su relativo

lo cual no puede más que estimular el

Orquesta de cámara Antonio Vivaldi bajo

mayor. El uso modal, la cadencia frigia,

proceso de composición.

la dirección del propio Maurice André.

de

Compositores,

73


Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

el primer momento, la función tonal del acorde, pudiendo decidir sobre su verdadero alcance y valor en relación con el contexto musical en que aparece. La tonalidad es funcional, y desde esa tabla rasa se organizan los contenidos de este manual. Por

otro

lado

he

considerado

imprescindible que el alumno aprenda a armonizar una melodía, al entender que en esto radica lo más creativo o musical

Escalando la Técnica con mi Oboe

Manual Práctico de Armonía Funcional

(2º curso) Autores: Antonio Mata Moral / María

de la asignatura. Para ello se trabaja de todas sus posibilidades de desarrollo,

Escalando la Técnica con mi Saxofón

Autor: Javier Costa Císcar

desde lo elemental a lo complejo, con

(2º curso)

Edita: Piles, Editorial de Música

utilización de las funciones tonales

Autores: Antonio Mata Moral / María

principales y sus funciones sustitutivas

Fernández Bueno

Dice el autor: “Los estudios de armonía

en los acordes relativos o paralelos,

Edita: Piles, Editorial de Música

de los conservatorios profesionales de

al efecto de propiciar al alumno una

Comentan los autores en el prólogo

música exigen un tratamiento específico,

base sólida sobre la que buscar sus

Comentan los autores en el prólogo

del libro: “Este libro pretende acercar

una ordenación de sus contenidos que

personales armonizaciones futuras a una

del libro: “Este libro pretende acercar

al alumnado de 2º de Enseñanzas

tenga en cuenta la edad, la disponibilidad

melodía cualquiera.”

al alumnado de 2º de Enseñanzas

Elementales la parte más mecánica

horaria real y la posible dedicación de los

Elementales la parte más mecánica

de la técnica instrumental, es decir, el

alumnos a la asignatura.

de la técnica instrumental, es decir, el

estudio de escalas y arpegios, tomando

Este Manual práctico de armonía

estudio de escalas y arpegios, tomando

como base la conciencia y evolución

funcional nace del deseo de compendiar

como base la conciencia y evolución

de una buena sonoridad mediante la

y organizar un conjunto de materiales

de una buena sonoridad mediante la

respiración diafragmática. No hemos

curriculares

mis

respiración diafragmática. No hemos

inventado nada, puesto que las escalas

clases de armonía en el Conservatorio

inventado nada, puesto que las escalas

y arpegios siempre se han estudiado.

Profesional Maestro Vert de Carcaixent.

y arpegios siempre se han estudiado.

forma profusa la cadencia completa con

Fernández Bueno Edita: Piles, Editorial de Música

preparados

para

En esta Primera Parte se trabaja todo Lo que pretendemos aportar es una

aquello relacionado con el acorde de tres

forma de trabajo muy progresiva y

sonidos, en lo que constituye el corpus

motivadora donde se trabajan de forma

tradicional de los estudios de la armonía:

CD Encuentro entre dos estirpes

unificada la respiración, la sonoridad,

su formación, duplicación, estado, enlace

Música de Salvador Chuliá interpre-

unificada la respiración, la sonoridad,

la agilidad mecánica, las dificultades

y técnica del movimiento de las voces, así

tada por Maurice André.

la agilidad mecánica, las dificultades

propias de cada tonalidad, escalas,

como lo referente a su función tonal.

arpegios y memoria musical.”

Aunque se practica el cifrado interválico,

En este disco el célebre Maurice André

este manual prioriza de forma decidida el

acompañado de la Orquesta Ciutat de

cifrado funcional, con el ánimo de que

Torrent dirigida por Vicente F. Chuliá,

el alumno piense, oiga y sienta, desde

interpreta obras de éste.

74

Lo que pretendemos aportar es una forma de trabajo muy progresiva y motivadora donde se trabajan de forma

propias de cada tonalidad, escalas, arpegios y memoria musical.”



Música i Poble Convocatòries

Convocatòries

10é Concurs de Música Festera Francesc Cerdá L’Olleria, febrer de 2014 . Modalitat: pasdoble. Edició especial X Aniversari. Un únic premi dotat amb 2500 euros. Termini d’admissió d’obres: 20 de desembre de 2013 .

Clarinetissim 2014

Jornades de percussió

Albaida, de febrer a maig de 2014. Masterclasses organitzades per l´Academia Internacional de Clarinet Clarinetíssim amb importants professors i solistes de clarinet de l´Estat Espanyol. Es faran al Conservatori Professional de Música d´Albaida (València).

Ontinyent, 26, 27 i 28 de desembre de 2013 . Professors: José Luís González Sanchis Jordi Sarrió Albert Organitzades per l’escola de música “José Mª Ferrero Pastor” de la SUAM d’Ontinyent. Classes de Música de cambra, Secció de Percussió, Caixa i Xilòfon

Informació i inscripcions: clarinetissiminteracademia@gmail.com

Proves d’admissió per a la borsa d’instrumentistes 2014-2015 de la JONDE

Organitzat per la Regidoria de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Aranda de Duero (Burgos) El certamen se celebrarà tots els divendres de juliol (4, 11, 18, 25) i agost (1, 8, 22) de 2014, tocant una sola banda de música cada divendres. El nombre màxim de bandes participants serà de 7. El termini d’inscripció per a la participació en el XV Certamen es tancarà el 14 de febrer de 2014.

La Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) convoca proves d’admissió per a cobrir la seua Borsa d’Instrumentistes de juliol de 2014 a juny de 2015 en les següents especialitats instrumentals: flauta, fagot, trombó tenor, trombó baix, tuba, arpa, viola i violoncel. El termini de presentació de sol·licituds comença el 2 de desembre de 2013 i acaba el dia 16 de gener de 2014, ambdós inclusivament. Obertes a estudiants espanyols, residents o no a Espanya, així com a estrangers residents a Espanya, que tinguen entre 18 i 23 anys i hagen finalitzat els estudis de Grau Mitjà del seu instrument. Les proves se celebren en l’Auditori Nacional de Música de Madrid en dues convocatòries anuals (primavera i tardor).

Informació i inscripcions: www.arandaduero.es

Informació i inscripcions: www.jonde.mcu.es

Més informació: www.ajuntamentdelolleria.org Tel. 962200866

XV Certamen Internacional de Bandas de Música Vila d’Aranda

76

Més informació: Tel. 962381030 www.suamontinyent.com

I Concurs de composició per a banda juvenil “Música Jove” Aquest nou projecte naix amb l’objectiu de promocionar compositors joves i dotar a les bandes joves d’un fons d’obres originals que siguen accessibles per a bandes, directors i músics de forma legal i lliure a través d’internet. Organitzat per l’Associació “Música Jove” de Benimaclet (València), el concurs està dirigit a joves autors menors de 35 anys. Les obres presentades al concurs són lliures quant a temàtica, estil o forma musical. El terme de presentació dels originals conclou el 4 de març de 2014 a les 20 hores. Més informació: www.tallerdemusicajove.es concurso@musicajove.net

Curs de direcció de banda III Aula permanent de direcció Otos, de setembre de 2013 a juny de 2014. Organitzat per Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida. José R. Pascual Vilaplana (direcció de banda, repertori i didàctica), Tomás Gilabert i José Miguel Fayos (anàlisi i harmonia), Ramón Garcia (instrumentació i fonaments de composició), Juan José Silvestre i Juan Alborch (educació auditiva) i Ramón Garcia i Llorenç Belda (Notació Finale)

Almeria, de gener a juny de 2014. Inclou classes teòriques i classes pràctiques amb banda i pianista acompanyant, a més de classes master, conferències i Concert de Clausura. Professor titular: Juan José Navarro Hernández, Director titular de la Banda Municipal d’Almeria. Professor convidat: Ángel López Carreño, Director titular de l’Orquestra Filharmònica Provincial de Granada.

Més informació: www.emusvall.com

Informació i inscripcions: www.federbandalmeria.es


Música i Poble Convocatòries

II Concurso de Composición de Música Festera “Compositor Manuel Carrascosa”

1er Concurs de composició per a banda simfònica Josep Maria Lleixà Subirats

Modalidad de Marcha Mora. Organizado por la Junta Central de Fiestas de Moros y Cristianos de Villena (Alicante), en colaboración con el Ayuntamiento de Villena y la Banda de Música Municipal de Villena. Presentación originales: 31 de enero de 2014

Barcelona, desembre de 2013. Organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals. Aquest concurs, està adreçat als compositors amb residència a l’Estat espanyol i té com a objectiu aconseguir una obra de qualitat i de mitjana dificultat, tot afavorint que el màxim de bandes federades la puguin incorporar en els seus repertoris. Termini de presentació d’obres: 20 de desembre de 2013.

Más información: www.juntacentral.com

Selecció de músics Orquestra Filharmònica de Llevant Per cobrir vacants la seua borsa d’instrumentistes per al període 2014-2015. Sol·licituds: fins al 6 de gener de 2014. Llistat admesos: 27 de gener de 2014. Més informació: http://seleccion.orquestadelevante.com/

I Concurso para bandas juveniles de Talamona (Italia) Talamona, 29 y 30 de marzo de 2014. El propósito del evento es ofrecer a las escuelas de música formados en la banda de complejo una oportunidad para comparar y consolidar el papel fundamental que estas organizaciones desempeñan en el desarrollo social y cultural de los jóvenes. Más información: http://www.filarmonicaditalamona.it

Setmana del clarinet Llanera de Ranes, 2, 3 i 4 de gener de 2014. Organitzada per Sanganxa Music Store. Exposicions de Buffet, Yamaha, Selmer, Dietz, Vandoren i Le Blanc. Tallers sobre canyes i sobre mecànica. Professors: Miguel Ángel Ruiz Giménez (Professor del Conservatori Professional “José Salinas” de Baza a Granada), Bernardo Moreno Bertomeu (solista de l’Orquestra Orfeo de Ciudad Real, Professor del Conservatori de Ciudad Real i solista de l’Orquestra Lírica d’Espanya), José María Santandreu (solista de l’Orquestra de Música de cambra de València i Professor del Conservatori d’Utiel). Informació i inscripcions: administracion@sanganxa.com http://sanganxa.com

Concurs composició Himne a Sant Miquel de Tivenys Organitzat per la Parròquia de Tivenys (Tarragona, Baix Ebre). Termini: 1 de maig de 2014. Premi al guanyador: 500 euros. Més informació: parroquiadetivenys@gmail.com

Informació i inscripcions: www.fcsm.cat

Masterclass de trompeta i trombó Professors: Inda Bonet i Carlos Benetó (Spanish Brass Luur Metalls). Organitzada per l’Agrupació Artística Musical de Dénia. Inscripció fins al 8 de gener. Més informació: 96 642 06 00 banda@fembanda.orgs

Taller teòric-pràctic: “Un dia de jazz” per a escoles i centres I Concurso Internacional de Composición Ciudad de Orihuela para orquesta de cuerdas Plazo de finalización de entrega de las composiciones: 31 de enero de 2014. Abierto a todos los compositores nacionales e internacionales Único premio económico: 3.000 euros Premio del público 500 euros Más información: concursointernacional@orquestaciudadorihuela.es

Des de Sedajazz ens proposen el taller Ven a Jazzear amb nosaltres! “Un dia de Jazz”. Es tracta d’un taller pensat per a escoles i centres de tot tipus, una nova porta a un altre vessant musical diferent a les quals estem habituats. Està pensat per a tots els públics, tant pels alumnes més joves com els més adults. Les societats musicals i escoles de música interessades en realitzar el taller en les seues instal·lacions, només han de posar-se en contacte amb Sedajazz i els explicaran com posar-ho en pràctica. Més informació: www.sedajazz.es Tlf.: 96.376.56.55 info@sedajazz.es

77


Música i poble Agenda

Ciutat de València València Diumenge 1 de desembre Concert de la Banda de la Societat d’Algimia d’Alfara al Palau de la Música de València. Dissabte 7 de desembre Concert de la Banda de la Societat Unió Musical d’Alberic al Palau de la Música de València. Dissabte 7 de desembre Concert del grup Capella a l’Antiga a la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valenci¡a d’Etnologia dins del cicle Circuit Concerts de la FSMCV. Diumenge 8 de desembre Concert de l’Orquestra de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol al Palau de la Música de València.

78

Diumenge 8 de desembre Concert de Nadal a càrrec del grup Alturas i les corales Divisi al Palau de la Música de València. Dissabte 14 de desembre Concert del grup Somtresons a la Sala Alfons el Magnànim del Museu Valenci¡a d’Etnologia dins del cicle Circuit Concerts de la FSMCV. Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València.

L’Alacantí Alacant Diumenge 8 de desembre Festival de bandes de música alacantines a l’ADDA. Dissabte 22 de desembre Concert de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana a l’ADDA.

La Safor Gandia Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal de la Banda de la UAM Sant Francesc de Borja de Gandia. Dissabte 28 de desembre Concert de Nadal de l’Orquestra Ciutat de Gandia.

Baix Maestrat Peníscola

Diumenge 15 de desembre Concert de la banda de la Unió Musical de la Salzadella a l’Auditori de Peníscola dins del cicle Les bandes al Palau. Divendres 20 de desembre Concert de l’Orquestra Simfònica de Castelló a l’Auditori de Peníscola amb motiu del X aniversari del Palau.

La Vall d’Albaida Ontinyent

Diumenge 22 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la banda de la SUAM d’Ontinyent.

Ribera Alta Vilanova de Castelló Dissabte 14 de desembre Concert de Fira de la Banda Simfònica Lira Castellonera de Vva de Castelló.

Plana Baixa Vila-real Divendres 13 de desembre Concert de la Banda Jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.