Música i Poble Sumari
Sumari Activitat federal 8 15 16 27 31
Pedro Rodríguez és elegit president de la FSMCV amb el 70% dels vots en l’Assemblea de Villena Qui és qui en la nova Junta Directiva Entrevista a Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV Bankia abona el primer pagament de les beques per a alumnes d’escoles de música El Centre d’Estudis conclou l’any amb una jornada sobre aspectes emocionals i psicològics del director
Actualitat 40 42
Les bandes de la província de València guanyen en totes les seccions del Certamen de la Comunitat Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de la Diputació Provincial de València
Opinió 54
Más que una filosofía de servicio, per Remigi Morant Navasquillo, vicepresident de la FSMCV.
Comarques 58 a 88 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.
Partitures, discos, llibres… 89
Últimes novetats a les editorials musicals
Convocatòries 90
Cursos, concursos, premis…
MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 178 / 2014 Edita: FSMCV President FSMCV: Pedro Rodríguez Navarro Comité de redacció: Pedro Rodríguez Navarro Sara Sanjuán Ortis Cristina Quílez Porta Redacció i maquetació: Cristina Quílez Porta Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) José A. García (Foia de Castalla) Anna López (Horta Sud) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gráficas NASVE, S.L. www,nasve.com Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X
La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
Agenda 92
Concerts per als pròxims mesos
3
Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descomptes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623
LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es
CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es
Música i poble Actualitat Música i Poble Breus
Breus La Jove Banda Simfònica de la FSMCV prepara La FSMCV participa en la XXI Assemblea la temporada de 2015 General de la CESM celebrada a Múrcia
L
a FSMCV ha obert el termini per a conformar la plantilla de la seua Jove Banda Simfònica
L
a Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM) ha celebrat els dies 6 i 7 de desembre la
durant la temporada de 2015.
seua XXI Assemblea General en la ciutat
Com en la convocatòria anterior, els
de Múrcia. La trobada va comptar amb
músics interessats a formar part
la participació de la FSMCV de la mà del
d’aquesta formació hauran de tenir
seu secretari general Juan V. Mateu i el
entre 18 i 28 anys, estar inscrits en el
vocal de la Junta Directiva Vicent Cerdà.
Fitxer de Persones Relacionades amb la Federació i cursar com a mínim cinquè
Enguany van tindre lloc eleccions a la
grau d’ensenyaments professionals.
Junta Directiva de la Confederació, reno-
Durant 2014, la Jove Banda Simfònica de la FSMCV va estar dirigida per Daniel
vant-se els càrrecs de vicepresident 2n,
Ferrero Silvage. La formació va participar com a convidada en la secció primera
secretari general i vocals 4, 5 i 6.
del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València. A més, en
A més, durant l’Assemblea es va fer pú-
el mes de setembre va estrenar al costat del Cor de la Generalitat Valenciana
blic el nom del guanyador del IV Concurs
l’obra Rèquiem Opus 5 de José Vicente Fuentes Castilla en el Palau de la Música
de Composició Vicente Ruiz Monrabal i va tindre lloc un concert en l’Auditori i
de València.
Centre de Congressos Víctor Villegas a càrrec de la Banda Simfònica Provincial
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el pròxim 28 de desembre de
d’Almeria i de la Banda Simfònica de la Federació de Bandes de Música de la
2014.
Regió de Múrcia.
Les bandes de Castelló participen en el Festival Es convoca el Certamen Internacional de del Dia de la Constitució Bandes Ciutat de València 2015
E
J
l 23 festival de bandes de Castelló - Homenatge a la Constitució va tindre lloc els
dies 6 i 7 de desembre a la plaça
a s’ha posat en funcionament una nova
edició
del
Certamen Internacional
Major de la ciutat. Durant dues jor-
de Bandes Ciutat de Va-
nades la música de banda va inun-
lència que tindrà lloc els
dar este espai de la ciutat amb les
dies 16, 17, 18 i 19 de
interpretacions en concerts i cerca-
juliol de 2015 en el Palau
viles de l’Associació Musical Castà-
de la Música de València.
lia, Societat Musical Santa Cecília de
Com en anys anteriors,
Vilanova d’Alcolea, Banda Municipal
s’estableixen quatre sec-
de Castelló, Sociedad Musical de
cions: Honor, Primera, Segona, Tercera i Quarta, d’acord al nombre de músics
Segorbe, Unió Musical Llucenenca i
participants.
Unió Musical del Grau.
El termini de presentació d’inscripcions comprendrà del 12 al 23 de gener, tots
El festival va ser presentat en un acte que va comptar amb la presència del regi-
dos inclusivament, de 2015.
dor de l’Ajuntament de Castelló, Vicent Sales; el director de la Banda Municipal,
Cal recordar que, per primera vegada, la Jove Banda Simfònica de la FSMCV va
José V. Ramón Segarra i el president provincial de Castelló de la FSMCV, Manuel
actuar com a agrupació convidada en la Secció Primera del certamen durant
Esbrí.
l’edició de 2014, baix la direcció de Daniel Ferrero Silvage.
5
Editorial
Música i poble Editorial
Os podéis imaginar vuestro mundo sin Internet? Supondría un cambio radical en vuestra vida diaria, y sin duda un paso atrás en el trabajo y la forma de comunicarnos. Nos hemos acostumbrado a la facilidad y comodidad que nos proporciona la tecnología y, a más de uno, vivir sin ella nos causaría un verdadero problema. Las barreras de la comunicación se han ido desvaneciendo dando paso a nuevos formatos en los que el acceso a la información se produce de manera inmediata. La era digital permite al usuario la oportunidad de interactuar con personas con las que nunca imaginó poder hacerlo, o bien simplemente comunicarse a diario con un amigo que vive a miles de kilómetros. En una década la información se ha adaptado a las nuevas tecnologías, nutriéndose de las redes sociales para transmitir hechos y sucesos que ocurren con asiduidad y obtener del público una respuesta inmediata. Las ediciones digitales van ganando fuerza, ya que permiten una mayor interacción con el receptor, que pasa a convertirse en un elemento activo del proceso de comunicación, pudiendo el lector expresar su opinión del tema, o simplemente ser respondido ante alguna sugerencia. En Internet encontramos libros, documentos, material de estudio, información, textos, imagen y sonido. Es una realidad virtual en la que están presentes los ciudadanos del mundo, se conocen, intercambian información e incluso compran en la red. Existen grupos de trabajo, de estudio, de intercambio científico, foros, blogs, conferencias y seminarios, entre personas de distintos países y culturas.
6
Internet es un instrumento, una herramienta que puede y debe convertirse en una eficaz plataforma de comunicación entre las organizaciones. Además se ha convertido en una verdadera revolución en el modo de tratar la información. Por sus características y su funcionalidad Internet se pone al servicio de las mayorías, y está cada vez más al alcance de todos. En su informe anual, la Fundación Telefónica deja constancia de que la comunicación interpersonal se ha digitalizado. Entre las conclusiones destaca la que nos indica que los usuarios se comunican ya con más gente mediante el microblogging y la redes sociales (el 29% y 19% de media respectivamente), que en persona (sumando este último un porcentaje del 16% de la población). Estamos conectados a Internet las 24 horas del día, tenemos cada vez más perfiles en redes sociales. La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) en este legislatura se ha marcado como reto de obligado cumplimiento ofrecer más y mejor comunicación a sus públicos finales: las Sociedades Musicales y sus músicos. Vamos a ser el eco de todo aquello que interese y que promocione la música valenciana, y lo haremos a través de nuestra revista, de la Web y de las redes sociales. Internet será nuestra gran plataforma que servirá para acercarnos a todos vosotros. Mientras tanto no estaría de más escuchar vuestras opiniones, ¿por qué no empezar con la revista “Música i Poble”? ¿Qué os parece? ¿La información es útil para vuestra Agrupación Musical? Esperamos vuestras respuestas. Se admiten sugerencias en nuestro buzón virtual buzon@fsmcv.org
Editorial
Música i poble Editorial
Us podeu imaginar el vostre món sense Internet? Suposaria un canvi radical en la vostra vida diària, i sens dubte un pas enrere en el treball i la forma de comunicar-nos. Ens hem acostumat a la facilitat i comoditat que ens proporciona la tecnologia i, a més d’un, viure sense ella ens causaria un veritable problema. Les barreres de la comunicació s’han anat esvaint donant pas a nous formats en els que l’accés a la informació es produeix de manera immediata. L’era digital permet a l’usuari l’oportunitat d’interactuar amb persones amb les quals mai ha imaginat poder fer-ho, o bé simplement comunicarse diàriament amb un amic que viu a milers de quilòmetres. En una dècada la informació s’ha adaptat a les noves tecnologies, nodrintse de les xarxes socials per transmetre fets i successos que ocorren amb assiduïtat i obtenir del públic una resposta immediata. Les edicions digitals van guanyant força, ja que permeten una major interacció amb el receptor, que passa a convertir-se en un element actiu del procés de comunicació, i el lector expressar la seua opinió del tema, o simplement ser respost davant algun suggeriment. A Internet trobem llibres, documents, material d’estudi, informació, textos, imatge i so. És una realitat virtual en la qual estan presents els ciutadans del món, es coneixen, intercanvien informació i inclús compren a la xarxa. Existeixen grups de treball, d’estudi, d’intercanvi científic, fòrums, blogs, conferències i seminaris, entre persones de diferents països i cultures.
Per les seues característiques i la seua funcionalitat Internet es posa al servei de les majories, i està cada vegada més a l’abast de tothom. En el seu informe anual la Fundació Telefónica, deixa constància que la comunicació interpersonal s’ha digitalitzat. Entre les conclusions destaca la que ens indica que els usuaris es comuniquen ja amb més gent mitjançant el microblogging i les xarxes socials (el 29% i 19% de mitjana respectivament), que en persona (sumant aquest últim un percentatge del 16% de la població). Estem connectats a Internet les 24 hores del dia, tenim cada vegada més perfils en xarxes socials. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) en aquesta legislatura s’ha marcat com a repte d’obligat compliment oferir més i millor comunicació als seus públics finals: les Societats Musicals i els seus músics. Serem el ressò de tot allò que interesse i que promocione la música valenciana, i ho farem a través de la nostra revista, de la Web i de les xarxes socials. Internet és la nostra gran plataforma que servirà per apropar-nos a tots vosaltres. Mentrestant no estaria de més escoltar les vostres opinions. Per què no començar amb la revista “Música i Poble”? Què us sembla? La informació és útil per a la vostra Agrupació Musical? Esperem les vostres respostes. S’admeten suggeriments a la nostra bústia virtual buzon@fsmcv.org
Internet és un instrument, una eina que pot i ha d’esdevenir una eficaç plataforma de comunicació entre les organitzacions. A més, s’ha convertit en una veritable revolució en la manera de tractar la informació.
7
Música i poble Activitat federal
Activitat federal
Pedro Rodríguez és elegit president de la FSMCV amb el 70% dels vots en l’Assemblea de Villena La candidatura presentada pel fins ara vicepresident de l’entitat va ser recolzada àmpliament pels representants de les societats musicals assistents a l’encontre federal.
E
l 70,75% de les societats musicals que va votar a la 46ª Assemblea General de la Fede· ració de Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana (FSMCV) celebrada els dies 4 i 5 d’octu· bre a Villena, va donar el seu suport a la candidatura de Pedro Rodríguez, enfront de la candidatura de Vicente Parra que va obtindre el 29,25%. D’aquesta manera, el villenense Pedro Rodríguez, vicepresident primer de la Federació durant els últims 8 anys, s’ha convertit en el cap visible d’una junta directiva con· formada per 14 vocals de la seua candidatura i 1 de l’altra candidatura. El nou responsable va agrair la confiança del col· lectiu i va manifestar, després de la seua contundent victòria, que “anem a guanyar el futur” i va aprofitar per a llançar un missatge sol·licitant a tots els partits polítics que recolzen “les reivindicacions pressupostàries de la FSMCV per a 2015”. Rodríguez també va fer al·lusió a unes declaracions de Maria José Català,
UNED i de Màrqueting per Deusto. És membre de
consellera d’Educació, Cultura i Esport, en les quals
la Societat Internacional per a l’Educació Musical
assegurava que les societats musicals són “un valor
(ISME), Associació per al Progrés de la Direcció APD,
per a exportar i de futur” i que la FSMCV havia rea·
i de la secció de química legal de l’American Chemi·
litzat una “magnífica labor” en aquests últims anys
cal Society ACS.
en una “reivindicació justa, contínua i encertada”
Villena, magnífica amfitriona
dirigida als representants públics.
L’elecció de Pedro Rodríguez va ser el punt final de
Entre els seus objectius figuren consolidar i impulsar
dues jornades de treball que s’iniciaven el dissabte
els assoliments econòmics, socials, educatius i cul·
al Teatre Chapí de Villena, perfectament disposat per
turals aconseguits; desenvolupar la presència i relle·
tal de desenvolupar este encontre anual.
vància institucional, social i mediàtica; incrementar
Durant l’acte d’inauguració de la 46ª Assemblea
els serveis i participació de les societats musicals;
General de la FSMCV, tant el president de l’entitat
potenciar la proposta de valor i el seu projecte social,
amfitriona, la Societat Musical Ruperto Chapí, Vicen·
educatiu i cultural, etc.
te Soler, com l’alcalde de la ciutat, Francisco Javier
El nou president és llicenciat en Químiques per la
Esquembre, van donar la benvinguda als assistents
Universitat de València i titulat en Gestió Cultural
convençuts de l’èxit d’esta convocatòria en la qual
de societats musicals per la Universitat Jaume I de
van estar treballant durant l’últim any al costat de
Castelló. Té estudis de Ciències Empresarials per la
la Federació.
8
Música i poble Activitat federal
Les societats participen activament en una Assemblea marcada per les eleccions La ciutat de Benicàssim acollirà la 47ª Assemblea de la Federació en 2015.
E
l Teatre Chapí de Villena va ser l’escenari de la celebració d’aquesta 46ª Assemblea que, enguany, va ser prou concorreguda, en part
motivada per les eleccions a Junta Directiva que sempre mobilitzen a més societats musicals. Però a banda de les eleccions, els assistents, re· presentants de més de 300 societats musicals pro· cedents d’Alacant, Castelló i València, van aprovar l’acta de l’anterior convocatòria, la gestió, actuació de la junta directiva, la memòria d’activitats, els comptes generals de 2013, l’informe de realitza· ció fins eixe dia de comptes i pressupost de l’any 2014 i el pressupost per a l’any 2015, entre altres assumptes. Finalment, els assembleistes també van triar la loca· litat de Benicàssim, en la província de Castelló, per tal d’acollir l’Assemblea federal de l’any 2015.
Josep F. Almeria s’acomiada de les societats musicals i Àngel Asunción rep un homenatge
E
n el seu acomiadament com a president de la FSMCV, Josep F. Almeria, va reiterar que “la Cultura i la Música estan per damunt de
la ideologia política i, d’aquesta forma, s’hauria de reprendre el consens polític que va suscitar l’aprovació de la Llei Valenciana de la Música, en 1998, i que encara no s’ha recuperat, a causa dels intolerables i insuportables nivells de crispació i falta d’acord entre els grups parlamentaris”. Després d’un llarg aplaudiment per part dels as· sistents, els assembleistes van també reconèixer el treball del president d’honor de la FSMCV, Àngel Asunción, qui ha dedicat tota la seua vida a la causa federal. Asunción va mostrar-se molt emocionat da· vant esta mostra d’afecte i va reiterar la importància de les societats musicals com a senyes d’identitat del poble valencià.
9
Música i poble Activitat federal
47 escoles de música es beneficien d’ajudes per a la innovació i contra el fracàs escolar L’anunci de la convocatòria el va fer el propi secretari autonòmic d’Educació i Formació, Manuel Tomás, en el marc de l’Assemblea de Villena.
E
l secretari autonòmic d’Educació i Formació, Manuel Tomás, va aprofitar la seua conferèn· cia Música contra el fracàs escolar, la nos-
tra millor aportació a la societat, que va exposar el diumenge en el marc de l’Assemblea General de la FSMCV, per a anunciar la publicació per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport d’una con· vocatòria d’ajudes amb un import de 100.000 euros per a finançar projectes de recerca i innovació edu· cativa per a lluitar contra el fracàs escolar sobre la base de nombroses recerques que conclouen que la música reporta múltiples beneficis pedagògics, as· sumpte del que la FSMCV ve sensibilitzant des de fa tres anys. El número dos del departament va subratllar que és la primera ocasió que es compta amb les escoles de
jectes presentats per altres tantes escoles de música
Entre els projectes finançats figuren alguns que
música per a concórrer a una convocatòria i per a
de societats musicals federades, han sigut els bene·
aborden aspectes com ara “Estimulació musical
liderar un projecte que servirà per a millorar el rendi·
ficiaris d’estes ajudes, que per primera vegada han
primerenca”, “Música, tecnologia i transversalitat”,
ment dels estudiants.
permès que este tipus de centres accediren a estes
“La musicoteràpia com a ferramenta contra el fracàs
En aquest sentit, i publicada la convocatòria, 47 pro·
subvencions.
escolar”, “Música i natura”, etc.
Aróstegui parla d’identitat social i música en l’acte d’obertura de curs a les escoles de música
I
dentitats socials i educació musical”, va ser el
inherents al fet del contingut en si i són indissocia-
títol de la conferència que va impartir el cate·
bles perquè qualsevol acte educatiu i musical és un
dràtic de Didàctica de l’Expressió Musical de la
acte social. Cal ser conscients d’aquestes identitats
Universitat de Granada, José Luis Aróstegui, en la
socials i musicals si volem un aprenentatge que vaja
inauguració oficial del curs a les escoles de música
més enllà del tècnic, o que vaja al tècnic però que
celebrada a Villena.
tinga realment un arrelament”. Així mateix va defen·
El catedràtic va explicar el procés de construcció de
sar un canvi en el rol del professor que afavorisca un
les identitats socials a través de la música i va recor·
aprenentatge horitzontal i no tan dirigit com fins ara.
dar als professors que qualsevol acte educatiu i mu·
Aróstegui és, a més, membre de la Junta Directiva
sical és un acte social. Segons Aróstegui, “ensenyar
d’ISME, la Societat Internacional per a l’educació
i aprendre és molt més que ensenyar i aprendre a
musical, l’associació més important d’educadors
tocar un instrument. Hi ha una sèrie d’aprenentatges
musicals amb la qual col·labora també la FSMCV.
10
Música i poble Activitat federal
800 músics interpreten junts La Morenica
E
ls carrers de Villena van acollir a 800 músics de 14 societats musicals de la Foia de Casta· lla i L’Alt Vinalopó que van interpretar juntes,
el dissabte a la nit, el pasdoble La Morenica de Ma· nuel Carrascosa en la porta del Teatre Chapí. En la desfilada prèvia van participar l’Associació de Cors i Danses i la Banda Municipal de Villena seguits per societats musicals de Banyeres de Mariola (la Societat Musical i La Nova), Beneixama, Biar, Camp de Mirra, la Canyada, Castalla (Ateneu Musical Sant Roc i Agrupació Musical Santa Cecília), Ibi (Unió Mu· sical i Taller de Música Castell Vermell), Onil, Tibi i va tancar la Societat Musical Ruperto Chapí de Villena, organitzadora de l’assemblea d’enguany. Centenars de músics, representants de societats musicals i visitants van gaudir de la música de ban· da en aquest esdeveniment musical organitzat amb motiu de l’Assemblea de la FSMCV.
11
Música i poble Activitat federal
El nou equip de la FSMCV comença a treballar de la mà de Pedro Rodríguez El president ja s’ha reunit amb la consellera d’Educació i Cultura, Mª José Catalá així com amb els secretaris autonòmics d’Educació i Cultura, Manuel Tomás i Julia Climent, respectivament.
P
edro Rodríguez encapçala l’equip que treba· llarà per a aconseguir els objectius traçats en el seu programa electoral, i en els quals han
posat les seues esperances les societats musicals. En les primeres setmanes com a president, Pedro Rodríguez, juntament amb alguns membres de la Junta Directiva ja s’ha reunit amb la consellera de Cultura i Educació, Mª José Catalá i amb els secre· taris autonòmics d’educació i formació, i de cultura, Manuel Tomás i Julia Climent, respectivament, així com amb el director general de CulturArts, José Luis Moreno. També ha tingut encontres amb els respon· sables de Patrimoni de la Generalitat i de la D. G. d’Innovació, entre altres departaments. Cal ressaltar que un dels seus compromisos elec· torals ja s’ha posat en funcionament. Es tracta d’ un servei d’assessorament jurídic totalment gra· tuït per a societats musicals i escoles de música
amb l’Administració Pública, Bonificacions d’IBI,
contractacions, drets de Propietat Intel·lectual, as·
que els ajudarà en matèries tals com relacions
Declaracions d’Utilitat Pública, Declaració de BIC,
segurances, etc.
S’inicia el procés de renovació de l’estructura comarcal de la FSMCV Està previst fer un primer Consell Intercomarcal a Xàtiva el 21 de desembre.
D
esprés de les eleccions a Junta Directiva de la FSMCV, ja s’ha iniciat el procés de renovació dels presidents comarcals. Són moltes les co·
marques que han triat ja als seus nous representants. És el cas del Camp de Morvedre, la Vall d’Albaida, Vall de Càrcer, Ribera Baixa, la Safor, la Costera o la Foia de Castalla, entre altres. Està previst que la primera cita de l’estructura com· pleta de la FSMCV, integrada per la Junta Directiva i els presidents comarcals, tinga lloc a Xàtiva el diu· menge 21 de desembre, data triada per a celebrar el primer Consell Intercomarcal.
14
Música i poble Activitat federal
Qui és qui en la nova Junta Directiva
Pedro Rodríguez Navarro President
Remigi Morant Navasquillo Vicepresident 1er
Mª Ángeles Durán Uroz Vicepresidenta 2a
Juan V. Mateu Alemany Secretari General
Lourdes Gavilá Ana Vocal 1
Ramón Mas Soler Vocal 2
Daniela Gómez Almansa Vocal 3
Luis Vidal Domínguez Vocal 4 - Tresorer
Manuel Esbrí Forner Vocal 5
Mª José Mira Galvañ Vocal 6
Manuel Muñoz Pérez Vocal 7
Juan Monroig Reinat Vocal 8
Vicent Cerdá García Vocal 9
Vicente Sanchis Berenguer Vocal 10
María Olmo Moreno Vocal 11
José M. Fernández Socuéllamos Vocal 12
Teresa Penella Chulvi Vocal 13
Amalia Martínez Alberola Vocal 14
Sara Sanjuán Ortis Vocal 15
15
Música i poble Activitat federal
Entrevista a Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV
“Me gustaría que este colectivo estuviera unido y se sintiera muy representado por la FSMCV” Tras dos meses desde su elección como presidente de la FSMCV, Pedro Rodríguez explica las razones que le motivaron a encabezar este movimiento y los principales proyectos que ya está poniendo en marcha con el objetivo de que las sociedades musicales sientan como propia la Federación. - ¿Qué le motivó a presentarse a presidente de la FSMCV? - Cuando Pepe Almería me dijo que no volvía a pre· sentarse como presidente de la FSMCV, yo le dije que por la misma puerta que se fuera él me iría yo. Y él me contestó: “piénsatelo, porque creo que puedes hacerlo bien”. Yo consideraba que habíamos hecho un muy buen trabajo los dos y que nos merecíamos irnos a casa con un final de legislatura como el que, de hecho, tuvimos, pero sí que es cierto que Pepe me hizo pensar y eso es lo que hice: me puse a pensar en qué proyecto llevaría yo a cabo si me presenta· ba a presidente. Y me di cuenta de que sí había un proyecto: había necesidad de cambiar cosas por· que la sociedad valenciana, española y europea ha cambiado en los últimos años, porque ha tenido que hacer frente a la crisis que hemos sufrido y estamos sufriendo, y en consecuencia también ha habido cambios en nuestras familias, en nuestro entorno más cercano y, por supuesto, en las sociedades mu· sicales. Esos cambios me llevaron a pensar en qué
Pedro Rodríguez en su despacho de la Federación.
tendríamos que hacer en la Federación para adap·
miembros de mi candidatura a quienes se añade la
dades musicales en las tres provincias. Además, el
tarnos a ellos y en qué podíamos ayudar a las socie·
vocal Amalia Martínez, perteneciente a la otra candi·
40% son mujeres, el 70% han ostentado cargos re·
dades musicales. Y de ahí nació este proyecto que,
datura presentada.
levantes en su sociedad musical, el 85% son músi·
una vez imaginado, ya no pude parar. Comencé a
El núcleo de la Junta está formado por el vicepresi·
cos en activo y el 60% pertenecía a la anterior junta
trabajar en qué equipo podía acompañarme: la idea
dente Remigi Morant, doctor en Educación (Didáctica
directiva de Almería.
fue renovar casi al 50% la Junta existente, porque el
de la música) por la Universidad Jaume I de Caste·
- ¿ Cuáles son las líneas generales que marcarán su
tiempo pasa y hay que renovarse, y dar más entrada
llón y profesor del Departamento de Didáctica de la
mandato al frente de la FSMCV?
a la mujer y a personas técnicas, porque los tiem·
Educación Musical de la Universidad de Valencia, el
- Los retos vienen en función de esos cambios de
pos son complicados. A partir de ahí se generó una
secretario Juan V. Mateu, titulado en Magisterio jefe
la sociedad que comentaba antes. Es necesario que
candidatura que fuera muy representativa a nivel de
administrativo del hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva
una entidad como la nuestra sea más sentida como
comarcas y a nivel de lo que es la realidad social de
(Valencia), y el tesorero Luis Vidal, economista por la
propia por los asociados, que no se produzca una
nuestras sociedades musicales.
Universidad de Alicante y máster en Tributación por
separación entre el asociado y su representante,
- ¿Quiénes integran la Junta Directiva?
el COEV. El resto son miembros de Alicante, Castellón
porque si no, se pierde representatividad y se pierde
- La actual Junta Directiva está integrada por 17
y Valencia y reflejan el peso porcentual de las socie·
legitimidad. A partir de ahí muchas de las medidas
16
Música i poble Activitat federal
del programa electoral van encaminadas a acercar
la cifra final será mayor de la que de momento se
- Las sociedades musicales no creen en la figura
la Junta Directiva de la Federación y su estructura
ha publicado en los presupuestos de la Generalitat.
del gestor cultural. A estas alturas de la historia, lo
al asociado y a sus necesidades. Por otra parte, los
Y posiblemente podamos completar con algo más y
podemos decir claramente. Se han dado facilidades
tiempos llevan también a una necesidad de trans·
conseguir que, por ejemplo, se agilicen los procedi·
para que se incorpore la figura del gestor cultural,
parencia, a que todo lo que se haga en este tipo de
mientos para que las sociedades musicales puedan
se han formado, y no termina de cuajar. Cierto es
entidades sea conocido y compartido por todos. En
cobrar antes las subvenciones de la Generalitat.
que algunas sociedades musicales sí que lo han im·
este sentido vamos a continuar la línea ya iniciada
- Una de las propuestas de su programa es ampliar
plantado y donde lo han hecho los resultados que se
por la Junta Directiva anterior de auditar las cuentas
la cartera de servicios que la FSMCV ofrece a las so-
están obteniendo son muy buenos. Basándonos en
de la entidad, de difundir al máximo las actividades
ciedades musicales. ¿De qué manera lo van a notar
esto, vamos a reconducir el tema de la profesionali·
que se hacen, etc.
las sociedades federadas?
zación de la gestión, profundizando en la formación
- Nada más ser elegido presidente de la FSMCV, se
- Ya hemos puesto en marcha un gabinete jurídico
de directivos, aunque sin abandonar el intento de
han dado a conocer los presupuestos de la Generali-
que da un servicio total a las sociedades musicales y
incorporación de gestores culturales. Por una parte,
tat Valenciana para 2015, que están muy lejos de los
escuelas de música en gran cantidad de asuntos de
potenciaremos estos servicios que hemos comenta·
15,7 millones de euros que la Federación reclamó en
manera totalmente gratuita.
do para quitarles trabajo a las sociedades musicales;
2009 a través de unas enmiendas presentadas en
Va a haber también una asesoría fiscal, económica
por otra, impulsaremos una línea de actuación enca·
las Cortes Valencianas y que se habían pospuesto en
y laboral que va en la misma línea, una asesoría en
minada a conseguir que el marco jurídico al que es·
2010 por la crisis económica. Para el año que viene
comunicación y una asesoría para ayudar escuela a
tán sometidas las sociedades musicales sea otro, no
el presupuesto de la Federación solamente ha au-
escuela a la implantación de los planes educativos
tan perjudicial; y en tercer lugar, el centro de estu·
mentado en 800.000 euros (hasta los 7,2 millones).
de centro. Además de que se amplíen y consoliden
dios programará cursos regulares de formación es·
A pesar de ello, ¿confía en que la consellera atende-
otros como el centro de estudios, el servicio de cen·
pecífica de directivos. Porque el problema de nuestro
rá las peticiones de las sociedades musicales?
tral de compras, etc. Esto es una apuesta importan·
colectivo es la renovación constante de cargos, por
- Efectivamente, la financiación de 7,2 millones para
tísima por dar servicios de verdad a las sociedades
tanto hay que estar formándolos constantemente.
el año próximo es un 54,23% inferior a la cantidad
musicales en todos los ámbitos de su trabajo diario.
Pero todo ello sin abandonar la formación de ges·
que se solicitó a raíz de las políticas públicas que se
- Desde que entró a formar parte de la Federación,
tores culturales en colaboración con otras entidades
derivan de la Ley Valenciana de la Música. Pero ade·
usted personalmente mostró un gran interés por im-
que nos permitan incorporar a sus planes de estu·
más, según el acuerdo firmado por la FSMCV con la
pulsar la figura del gestor cultural en las sociedades
dios la gestión cultural de las sociedades musicales.
Generalitat Valenciana en 2005, hay también varios
musicales a través de cursos de formación, jornadas,
- El peso del presidente comarcal aumenta en esta
puntos pendientes que nunca se han abordado, y
incluso se hizo un master de gestión de sociedades
nueva etapa, igualándolo a la Junta Directiva. ¿Por
que no son solo de dinero. Desde que se trasladaron
musicales en la Universitat Jaume I de Castellón. ¿En
qué este cambio en la estructura federal?
las competencias en materia de sociedades musica·
qué situación se encuentra este tema hoy en día?
- Este cambio responde a la necesidad que tienen
les de la Conselleria de Gobernación a la de Educa· ción y Cultura, se han abierto nuevas vías de diálogo. Y puedo asegurar que se ha avanzado mucho en los últimas semanas. Por una parte está el tema de la sede para la Federación: en 2005 nos prometieron una sede y han pasado casi 10 años y estamos en el mismo sitio. Pues ya se ha hablado con Patrimonio, hemos visto incluso algún local y esperamos que an· tes de final de año se cierre ese tema. Por otra parte, la dotación de las escuelas de música ha aumentado un 20% para 2015 y también se ha abordado con la Conselleria la puesta en marcha de la Plataforma Tecnológica. Por supuesto, continuamos luchando porque nuestro objetivo son los 15,7 millones pero también porque nuestro compromiso electoral es negociar un acuerdo nuevo. Por tanto no se ha ce· rrado todavía este punto y podemos asegurar que
Con la consellera Mª José Catalá, tras ser elegido presidente de la FSMCV.
17
Música i poble Activitat federal
las entidades de que cuando hay cosas que no funcionan hay que cambiar estructuras. Llevamos ya 15 años con los estatutos actuales, han pasado muchas personas por las Juntas Directivas y por las comarcas, y vemos que cada día se acentúa más la separación entre el asociado y la presidencia y junta directiva de la FSMCV. Por tanto, el problema es que la estructura no está funcionando correctamente. Tenemos que modificarlo y aplanar esa estructura piramidal, intentando incorporar a los presidentes comarcales como miembros de la Junta Directiva e intentando también que los miembros de la Junta Di· rectiva vayan a las comarcas a explicar sus proyec· tos. Que haya una mayor comunicación y una mayor interrelación entre unos y otros. Para ello vamos a hacer mes sí y mes no, reunión de Junta Directiva, y mes sí y mes no, Reunión Intercomarcal. Esto no va a ser fácil, costará tiempo, pero es un camino que pensamos que puede funcionar y por el que vamos a apostar.
En una de las primeras reuniones de la Junta Directiva.
- A partir de 2016 ha anunciado que habrá 2 asam-
de AECID se paralizaron hace años y en cuanto a
no se sabe qué”, que es lo que a veces determina·
bleas generales anuales. ¿En qué consistirá cada
los convenios que ahora mismo tiene la FSMCV con
das personas se plantean. En este sentido, este año
una de ellas?
Colombia y con República Dominicana podríamos
INAEM nos ha dado 10.000 euros cuando nosotros
- Ése es un cambio estatutario que vamos a pro·
calificarlos más bien de promoción internacional.
habíamos pedido 65.000 euros para desarrollar tres
mover ya. En la Asamblea de 2015 presentaremos
Una promoción internacional motivada por el hecho
proyectos: participar en el Midwest Clinic de Chicago
una modificación estatutaria con éste y tal vez algún
de que nuestros músicos necesitan salir fuera, no
2014, hacer un Circuit Concerts en cinco comuni·
cambio más y, si se aprueba, se harían en 2016 dos
podemos quedarnos sometidos a nuestras fronteras;
dades autonómas y promocionar la creación de una
Asambleas. La idea es que en la primera, a realizar
nuestros músicos están por todo el mundo como in·
entidad supranacional de entidades asociativas. En
por el mes de abril, podamos en un día aprobar las
térpretes, directores… pero eso no ha traspasado
consecuencia a Chicago no vamos, pero los otros
cuentas y la gestión de la Junta Directiva con tiem·
todavía a nuestros intérpretes a nivel general, son
dos programas sí que los estamos haciendo: se ha
po suficiente para ello. Y después se celebraría la
experiencias individuales. Y lo que deberíamos es
viajado a Colombia y a Brasil y vamos a promocionar
otra Asamblea, por el mes de octubre o noviembre,
articular, no solo desde la Federación, sino desde la
el Circuit Concerts trayendo grupos de Galicia, Cas·
con el formato tradicional, al cual le hemos quitado
Conselleria, y lo venimos reclamando sin parar, pro·
tilla-La Mancha, Navarra y Murcia y llevando fuera a
toda esa carga, y por tanto a la que podemos dar un
gramas de cooperación internacional para nuestros
algún grupo valenciano, pero siempre sometiéndo·
contenido de más interés para el asociado: asuntos
músicos y nuestras sociedades musicales. Esa pro·
nos a un gasto de 50.000 euros.
técnicos, ponencias, etc.
moción internacional es necesaria e imprescindible
- ¿Dónde le gustaría que estuvieran las sociedades
- Durante su presidencia se va a continuar traba-
desde el punto de vista de la empleabilidad. Pero
musicales tras sus 4 años de presidente?
jando en la cooperación internacional. Quizás es un
además, lo es desde el punto de vista del prestigio
- Me gustaría pelear por dos cosas: una de ellas
proyecto que las sociedades musicales no acaban
de un movimiento bandístico como el valenciano
sería por el incremento de los recursos económicos
de comprender. ¿Qué objetivos persigue y qué se ha
que es único en el mundo. No tiene sentido que en
que llegan a las sociedades musicales. Pero creo
conseguido ya en este ámbito?
Madrid se conozca más el sistema de orquestas de
que eso no es lo más importante. Lo que realmente
- La cooperación internacional ha tenido siempre un
Venezuela que el sistema de sociedades musicales
me gustaría alcanzar, lo que pasa es que entiendo
dinero destinado específicamente para ello, primero
valencianas. En los últimos 8 años se ha hecho una
que para eso primero tendríamos que tener una
por la Agencia Española de Cooperación Internacio·
labor muy importante en el tema de comunicación y
base económica, es que éste fuera un colectivo muy
nal para el Desarrollo (AECID) y después algunas
dentro de ese tema, está también el de la intercio·
unido y que se sintiera como un gran colectivo. Que
pequeñas partidas del Instituto Nacional de las Artes
nalización. Con todos estos parámetros creo que ya
el sentimiento de colectivo fuera unánime y que se
Escénicas y de la Música (INAEM). Los programas
no se puede afirmar que todo es ir a Colombia “a
sintieran muy representados por la Federación.
18
Música i poble Activitat federal
Rodríguez confia que el Consell aposte per les societats musicals en els pressupostos de 2015 La consellera Mª José Catalá assegura en una reunió amb el president de la FSMCV que compensarà la rebaixa del milió d’euros a les escoles de música en 2012 en els pressupostos de 2015.
L
es reunions de la FSMCV amb diversos esta· ments de les distintes conselleries comencen a donar els seus fruits. Arran de la reunió man·
tinguda amb Maria José Català, consellera d’Educa· ció, Cultura i Esport, aquesta és va comprometre a estudiar la manera de compensar la rebaixa del milió d’euros que va afectar a les escoles de música en 2012 en els pressupostos de 2015. Aquesta modificació pressupostària no s’ha fet efec· tiva en aquests anys i ara Català, que va assumir les competències al juny, resoldrà aquesta rebaixa que deixava en dubte l’acord del Consell amb les soci· etats musicals. Altres compromisos pendents, com els 200.000 euros de la plataforma tecnològica dels anys 2010 a 2012, inclosa en l’acord amb la Con· selleria de Governació en 2010, i l’assignació d’una seu social tal com exposava l’acord marc subscrit amb el llavors president Francesc Camps en 2005 ja s’han abordat en diverses reunions. Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, assegura que “estem treballant perquè el Consell mostre una aposta ferma per les societats musicals en el finançament de 2015” i en relació amb el canvi de com· petències, afirma que “valorem l’actual interlocució i col·laboració del departament de Català, que suposa un canvi de 360 graus, per a solucionar els compromisos pendents i el projecte de futur d’un moviment associatiu que és el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana”. Proposta i acord per a 2016 Així mateix, la FSMCV prepara una proposta per a 2016 amb un fort impuls pressupostari per a les so· cietats musicals que desemboque en un nou acord amb el Consell en consens amb totes les formacions
Bé de Rellevància Local
haurien d’acompanyar a aquesta declaració, la noti·
polítiques i que supose un suport unànime al pro·
D’altra banda, la FSMCV ha presentat unes propos·
ficació a les entitats locals per a promoure diversos
jecte educatiu, d’innovació, sostenibilitat, identitat,
tes al decret pel qual les societats musicals són de·
programes i accions i inscripció en l’inventari gene·
empleabilitat i internacionalització de les societats
clarades Bé de Rellevància Local. L’objectiu és que
ral del patrimoni cultural. Educació podria publicar
musicals.
s’incloguen i es fixen les mesures de protecció que
aquestes modificacions pròximament.
19
Música i poble Activitat federal
Entrevista a Mª José Mira, vocal de la Junta Directiva de la FSMCV
“Cal dignificar les escoles de música i lluitar per aconseguir la qualitat i l’excel·lència” Llicenciada en Psicopedagogia i Diplomada en Magisteri per la Universitat d’Alacant (UA), Màster en Investigació Educativa en la UA, Especialista en Aprenentatge Cooperatiu per la Mayerson Academy (Cincinnati, EUA). Compagina la seua vida laboral en l’àrea de la pedagogia terapèutica amb els seus estudis de doctorat sobre intel·ligència emocional. Músic de la Unió Musical de Canyada on ha exercit diversos càrrecs directius. Ha treballat en àrees d’iniciació musical i de formació de músics amb necessitats educatives especials. - Com arriba la música a la teua vida?
en l’economia del coneixement. El professorat han
- Sóc d’un poble molt menut on la banda de músi·
de ser professionals responsables, en formació
ca és l’associació de referència. Quasi en totes les
constant i que treballen de forma col·laborativa, en
cases hi ha algun músic. La meua era una de les
escoles-xarxa. En el model de societat actual ja no hi
poques cases on no hi havia músics. Algú havia de
ha cabuda a docents que treballen de forma aïllada.
ser el primer. Els meus amics anaven a música i a
- Una especialitat la teua: ensenyar música a alum-
mi em feia una mica d’enveja que ells saberen tocar
nes amb dificultat d’aprenentatge. Quin avantatge té
un instrument i estigueren sempre tocant les can·
per a ells?
çons que estaven de moda en aquell temps. Després
- La meua especialitat és la pedagogia terapèutica
d’un any fent la pesada, els meus pares decidiren
en general. Treballe amb alumnes que tenen algun
apuntar-me.
tipus de dificultat d’aprenentatge, bé siga de forma
- Més de 12 anys estàs dedicada a l’ensenyament.
temporal o permanent. Tothom té dret a l’aprenen·
Això requereix d’una diversa i nodrida formació?
tatge de la música i tots poden aprendre, només cal
perquè done una resposta educativa per a tot tipus
- La formació del professorat és allò que diferencia
conèixer un poc les característiques individuals de
d’alumnat i que no excloga a cap xiquet. Allò implica
en gran mesura la qualitat d’un sistema educatiu.
l’alumne i adaptar-se a elles.
necessàriament un canvi metodològic, l’ús d’estra·
Moltes vegades quan es fa referència a sistemes
Són diversos els avantatges que la música aporta a
tègies d’aprenentatge cooperatives i la formació del
educatius líders a nivell mundial el debat acostu·
tot tipus d’alumnes i encara més a aquells que pre·
professorat en educació inclusiva. Una vegada dut a
ma a quedar-se en els recursos econòmics i no hi
senten alguna dificultat específica, però aquell que
terme aquest canvi de paradigma allò que cal fer és
ha menció a la gran diferència que hi ha tant en la
sempre m’agrada destacar és el component social.
establir xarxes de cooperació entre les escoles de
formació inicial com en la formació permanent dels
La música, sobretot la pràctica col·lectiva d’aquesta,
música i els centres escolars i per què no, comen·
seus docents. Actualment la formació inicial del pro·
afavoreix la socialització, ja que el resultat final depèn
çar a pensar en un servei d’assessorament per al
fessorat està més reglada, però no la formació contí·
del conjunt i de la interacció amb altres. A les classes
professorat de les escoles de música similar al que
nua. Aquesta depèn quasi íntegrament de la voluntat
de música es creen de forma natural entorns coope·
disposen els centres educatius reglats.
del professorat i dels recursos personals d’aquest.
ratius d’aprenentatge i per tant, d’interacció social.
- Eres una de les flautes de la Unió Musical de Ca-
Els centres educatius, tant em fa que siguen de for·
- De quina manera es podria solucionar la falta de
nyada, i també has sigut directiu d’aquesta societat.
mació reglada o no, han d’adaptar-se als canvis de la
recursos per a fer efectiva en un alumne amb dificul-
Amb quines problemàtiques es troben hui en dia les
societat o fins i tot anticipar-los i, això implica neces·
tats d’aprenentatge, la formació musical?
societats musicals?
sàriament, que els docents es troben en un procés
- En primer lloc cal començar a canviar la percep·
- La situació econòmica actual també marca l’agen·
de canvi continu. Són els docents els encarregats
ció que en tenim de l’alumnat amb dificultats i pas·
da de les societats musicals. Els problemes de fi·
d’acompanyar els joves en el procés d’aprenentat·
sar de la integració a la inclusió. Més que pensar
nançament es fan palesos principalment en les
ge en competències que les seran imprescindibles
en una resposta educativa per a uns alumnes en
escoles de música que depenen d’aquestes. Manca
per poder viure en l’actual societat fonamentada
concret allò que cal fer és transformar el sistema
de recursos per a contractar al professorat o per
20
Música i poble Activitat federal
a organitzar activitats transversals per als nostres
música, recuperació de bens culturals (arxius), co·
Garrigós, qui finalment em va animar a entrar en el
educands són només algunes de les conseqüències.
operació, etc.
projecte.
D’una altra banda trobem el problema de la implica·
- La música afavoreix el rendiment escolar, vertader
- Encara és un poc prompte per a parlar-ne, però
ció dels membres més joves. A les bandes de música
o fals?
quins projectes ajudaràs a desenvolupar en l’àrea de
trobem gent de distinta edat, formació, i interessos,
- És una pregunta molt difícil de contestar en ter·
Escoles de Música?
etc. Cohesionar a un col·lectiu tant divers no és tasca
mes absoluts. El rendiment escolar és un constructe
- Hi ha molt de camí fet a les escoles de música,
fàcil i eixe és un dels principals reptes. Les bandes
multidimensional, en són moltes les variables que hi
però també hi ha molt per recórrer. Llevat d’algunes
de música han de plantejar projectes motivadors
influeixen (context socio-familiar, atenció, motivació,
excepcions les escoles de música treballen de for·
per a tots i treballar els aspectes socials del grup si
etc.) i d’investigacions en pots trobar un munt amb di·
ma aïllada i són poques les ocasions en les que es
allò que es pretén és aconseguir el compromís amb
verses interpretacions. Allò que sí puc afirmar és que,
coordinen amb altres escoles de música o amb ins·
l’entitat. El músic ha de sentir la banda com a part
com ja he comentat abans, la música és un element
titucions educatives i socials de l’entorn en les que
important de la seua vida, un lloc on no només es va
únic per treballar la competència social i amb això ja
es troben. Crear una xarxa d’escoles de música on
a fer música, sinó on es comparteixen vivències i es
estem entrant en el terreny de la intel·ligència emo·
es faciliten vies per poder treballar cooperativament
creen vincles d’amistats amb distinta gent.
cional (IE). D’aquesta ja es parla molt últimament i no
i promoure vincles amb altres centres educatius és
Finalment les societats musical hem d’abordar una
és debades, ja que les últimes investigacions mostren
un dels projectes que més m’interessen.
última problemàtica: el públic. Es parla molt de ges·
que és el major indicador d’èxit en la vida.
D’una altra banda hi ha certs aspectes relatius al
tors culturals i cada vegada en són més les universi·
- Quins són els motius que et porten a formar part de
camp de la gestió de centres i la inclusió de progra·
tat que ofereixen titulacions al respecte, però caldrà
la candidatura de Pedro Rodríguez i optar a un càrrec
mes d’intel·ligència emocional a les escoles de mú·
començar a parlar de gestors de públic. Al remat, els
de directiu de la FSMCV?
sica i d’educació inclusiva on m’agradaria participar.
músics quan fem un concert el fem per a un públic.
- En primer lloc el meu compromís amb el col·lectiu.
- Quines són les vostres prioritats i perquè?
Cal buscar maneres d’apropar-se a la societat i crear
Pertany a la meua associació ja fa més de 20 anys
- En un primer moment crec que cal dignificar les
aficionats a la música de banda.
i he sigut directiu més de 10 anys. La llavor social
escoles de música i lluitar per aconseguir la quali·
- Com pot ajudar la FSMCV?
que duen a terme tant les bandes com les escoles
tat i l’excel·lència. Allò que volem aconseguir és un
- La Federació està duent a terme diversos projectes
de música és única i d’un alt valor social i comu·
model d’escola adequat a la societat capaç de dur
orientats a pal·liar cadascuna de les problemàtiques
nitari. La Federació en els darrers anys ha fet una
a terme un projecte educatiu i cultural que siga co·
que abans he esmenat. Som el principal moviment
tasca digna d’admiració, em sembla que ha aconse·
herent i sostenible. Per tant, els primers aspectes a
associatiu de la Comunitat i és eixe l’element que
guit fites per al col·lectiu que fa uns anys ni tan sols
tractar i sobre aquells que ja estem treballant són els
ens fa únics i ens dona força. La Federació treballa
imaginàvem. Quan Pedro em comentà si volia formar
que impliquen el model de finançament, el model de
de forma constant per aconseguir un marc normatiu
part del seu equip em vaig quedar molt sorpresa. En
gestió dels centres, la formació del professorat i el
que done una resposta adequada a la singularitat de
un primer moment no sabia si el meu perfil podia ser
model pedagògic.
les nostres associacions, finançament adequat tant
útil a la Federació ja que la meua formació es troba
- Un desig.
per a les escoles de música com per a les associ·
en el camp de la psicologia i l’educació en general.
- Educació musical elemental integrada als centres
acions i posa en marxa projectes de foment de la
Fou un bon amic, el director de la meua banda, Rafa
d’educació primària.
Pedro Rodríguez entra a formar part del Consell Assessor de CulturArts
E
l Consell Assessor de CulturArts ha nomenat
legiat de caràcter consultiu encarregat de prestar
gut prestigi dins del món de la cultura. Els tres asses·
al nou president de la Federació de Societats
assessorament en relació amb el conjunt d’accions
sors externs de la secció d’Arts Escèniques i Música
Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV),
i polítiques que duga a terme l’entitat. El Consell As·
del Consell Assessor de CulturArts són la ballarina i
Pedro Rodríguez, com a membre d’aquest òrgan con·
sessor té dues seccions per a atendre els diferents
coreògrafa de la Berklee València, Clara Barberá; el
sultiu en substitució de l’anterior president de l’entitat
sectors culturals: la Secció d’Arts Escèniques i Música
director del Centre Teatral Escalante, Vicent Vila i el
musical, Josep Francesc Almeria.
i la Secció d’Arts Plàstiques, Audiovisuals i Museus.
president de la Federació de Societats Musicals de la
El Consell Assessor de CulturArts Generalitat es va
Cadascuna d’aquestes seccions compta amb asses·
Comunitat Valenciana, Pedro Rodríguez, que substitu·
constituir el passat mes de gener i és un òrgan col·
sors externs escollits entre professionals de recone·
eix ara a Josep Francesc Almeria.
21
Música i poble Activitat federal
Joan Garcés, el director en actiu més longeu del món, mor als 100 anys a Faura El mestre valencià va aconseguir el seu tercer rècord Guinnes amb la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, el 14 d’octubre de 2012 en el Palau de la Música de València.
J
oan Garcés Queralt (18 d’abril de 1914, Be· nifairó de les Valls) moria el passat 9 de de· sembre a Faura (València) als 100 anys d’edat
després de dedicar una llarga i intensa vida a la mú· sica. Una vida en la qual va aconseguir quatre Guin· nes World Record que li acreditaven com el director en actiu més longeu del món. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), va expressar les seues condo· lences a la família Garcés per un músic irrepetible on es concitaven la passió, energia, dedicació i tra· jectòria musical. Una mostra d’això, és que Garcés seguia vinculat a diverses societats musicals de les quals era director honorari i convidat després de diri· gir a destacades formacions com la Unió Musical de Llíria, les Bandes Municipals de Castelló i València, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i les societats musicals de Faura, Quartell i Benaguasil (València) amb les quals va estrenar un total de 122 obres. El director valencià rememorava poques setmanes
Al front de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, en octubre de 2012 al Palau de la Música de València.
abans de la seua defunció, amb lucidesa i emoció,
amb Sergi Arrando la biografia Joan Garcés Queralt:
el seu tercer rècord aconseguit amb la Jove Ban·
una vida dedicada a la música. L’investigador i mú·
da Simfònica de la FSMCV en 2012 en el Palau de
sic, que va compartir molts moments amb Garcés
la Música de València i el quart, aconseguit amb la
des dels 13 anys en què van coincidir en la Societat
Banda Municipal de Castelló, el passat mes de fe·
Joventut Musical de Faura, va fer una “aproximació
brer.
a la trajectòria vital d’aquest personatge” on es re·
En aquests mesos, va participar en nombrosos actes
flecteixen les circumstàncies del segle XX i XXI i que
i homenatges de la Lira Saguntina i dels ajuntaments
ajuden “a comprendre millor l’evolució de les socie-
i les societats musicals de Benifairó de les Valls i
tats musicals en aquests anys”.
Faura, pobles de naixement i adopció del músic que
Garcés va rebre molts premis entre els quals cal des·
mantenia intacta la seua il·lusió per poder tornar a
tacar el Premi Euterpe de la FSMCV (2005); el Premi
dirigir a la formació de la FSMCV integrada per joves
Lluís Guarner en reconeixement a la seua dedicació
de totes les comarques de la Comunitat Valenciana
a la música de banda (2008); la distinció d’Insigne de
als quals reconeixia el seu alt nivell i excel·lència.
la Música Valenciana, per l’Acadèmia de la Música
Músic del segle XX i XXI
Valenciana (2010); la Medalla d’Or al Mèrit del Tre·
A l’abril d’aquest mateix any, uns dies abans que
ball pel Consell de Ministres (2010) i el Diploma i la
complira 100 anys, la FSMCV va presentar juntament
Medalla d’or del Consell Valencià de Cultura (2013).
22
Música i poble Activitat federal
Beatriz Fernández serà la primera dona que dirigisca la Jove Banda de la FSMCV La FSMCV ha valorat la formació, experiència i professionalitat en la direcció de Fernández Aucejo i espera que juntament amb altres destacades músiques es visibilice l’increment de la presència de la dona en les bandes de música i orquestres de les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
L
a Federació de Societats Musicals de la Co· munitat Valenciana (FSMCV) ha designat a Beatriz Fernández Aucejo (Paiporta, 1983) per
a dirigir a la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en 2015, per la qual cosa serà la primera dona que ho faça des que l’any 2000 donara els seus primers passos aquesta formació que és una mostra del fe· nomen social, educatiu i cultural únic en el món que representen aquestes associacions. Fernández Aucejo manifesta sentir-se “molt il· lusionada” amb aquest ambiciós projecte i ho afron· tarà amb “alegria, respecte i molt treball” per a se· guir demostrant que “la música no té raça, sexe ni edat”, perquè els canvis socials “estan donant una bolcada cap a l’equilibri” entre homes i dones, as· segura aquesta llicenciada en clarinet, direcció d’or· questra per la Royal School of Music of London i pel conservatori superior de música de Múrcia, titulada professional en piano i diplomada en magisteri mu· sical. La directora valenciana ha ampliat estudis amb Cris· tóbal Soler, amb qui segueix perfeccionant la seua carrera i que actualment dirigeix la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV i el Teatre de la Sarsuela de Madrid, així com amb Ferrer Ferran, Manuel Galduf, Yaron Traub, José Mª Cervera Collado... i en la Uni· versitat Mozarteum (Salzburg, Àustria), i la Fundació
amb el cor Europa ChorAcademie i la Deutsche Kam·
dona en les bandes de música i orquestres de les
Eutherpe (León).
merakademie Neuss am Rhein, entre unes altres.
societats musicals de la Comunitat Valenciana.
En l’actualitat, és titular de les bandes simfòniques
Així mateix, ha format part de tribunals de diferents
Així mateix, el seu treball ajudarà al fet que moltes
de la Societat Musical L’Artesana de Catarroja i de
certàmens de la Comunitat Valenciana i com a ins·
dones tinguen un referent que ajude a augmentar
la Unió Musical de Carlet, i de l’Orquestra Simfònica
trumentista ha obtingut les màximes qualificacions i
l’escàs nombre de directores, la qual cosa contrasta
Ateneu Musical del Port de València.
ha rebut diversos premis.
amb el creixent volum d’intèrprets.
Cal destacar també que ha dirigit diverses orques·
Dones en les societats musicals
Segons dades de la FSMCV, les societats musicals
tres de la Comunitat Valenciana, Espanya i Alemanya
La FSMCV ha valorat la formació, experiència i pro·
estan compostes per un 37% de dones i un 63%
com l’Orquestra Municipal de València, Jove Orques·
fessionalitat en la direcció de Fernández Aucejo i
d’homes, però en el tram de 18 a 25 anys el percen·
tra de la Generalitat Valenciana, Jove Orquestra Sim·
espera que juntament amb altres destacades músi·
tatge puja deu punts (47%). A Alacant, les dones su·
fònica de Galícia, Orquestra MendelssohnSymphonia
ques es visibilice l’increment de la presència de la
posen el 34%, a Castelló el 39% i a València el 36%.
23
Música i poble Activitat federal
Grisolía: “Els valencians comptem amb una tradició musical excepcional, potser única en el món” El Consell Valencià de Cultura i la FSMCV reten homenatge a la música pel seu Dia Internacional, i Grisolía insta a “recolzar-nos en valors segurs” com els músics valencians, “una inversió valuosa”
E
l Consell Valencià de Cultura (CVC) i la FSMCV
Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va voler
van retre un homenatge a la música i a les
subratllar “la importància vertebradora i integradora
societats musicals el passat 21 de novembre,
d’aquest col·lectiu, que forma part del patrimoni i del
vespra de la festivitat de Santa Cecilia, la seua pa·
patrimoni cultural del poble valencià”.
trona. En un senzill acte, Santiago Grisolía, president
Senyal d’identitat i consensos
del CVC, va manifestar que “la música és un dels
Per a Rodríguez, “som un senyal d’identitat. Açò sí,
components més importants de qualsevol cultura i
un senyal d’identitat respectuosa amb la pluralitat
els valencians comptem amb una tradició musical
del seu col·lectiu i el de la societat valenciana de
popular excepcional, potser única en el món”. I va
la qual prové i en la qual està immersa”. Quant a la
afegir que, “fruit d’esta tradició, el poble valencià és
cultura i a l’educació va assegurar que “creiem en
una fàbrica de bons músics, especialment de músics
la necessitat que existisquen polítiques de consens.
relació i les sinergies actuals de la FSMCV i el CVC en
de banda, però també d’orquestra”.
També en cultura”. En el seu discurs va recalcar que
matèria cultural” i a impulsar una “col·laboració es-
Així mateix, Grisolía va assegurar que “per a transi-
en nom de la crisi “s’està deixant sense reg sanguini
table en l’organització i realització d’actes culturals,
tar cap a un futur incert, com en la situació present,
a molts sectors” però sobre les societats musicals
conferències i informes”.
hem de recolzar-nos en valors segurs. I jo crec que la
creu que “estem en un bon moment per a plantejar
L’acte va comptar amb la presència de membres de
música i els músics valencians són un dels nostres
la necessitat d’avançar significativament en aquest
les dues institucions. José M. Fernández, responsa·
valors més segurs i prometedors. Així que sentim-
consens i a fomentar la sensibilitat necessària per a
ble de Circuit Concerts de la FSMCV, va presentar al
nos justament orgullosos d’ells, i sobretot cuidem-
desenvolupar-ho”.
grup de corda 2 i 2 Quartet que va oferir un concert
los, com es cuida una inversió valuosa”.
Finalment, Rodríguez va apel·lar a “aprofundir en la
amb obres de Mozart, Boccherini i Glazunov.
24
Música i poble Activitat federal
El PSPV-PSOE premia a la FSMCV per la seua defensa de l’educació musical en el sistema educatiu Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va agrair el premi i el suport del PSPV a les esmenes que va presentar a la LOMCE perquè la música siga troncal pels seus beneficis pedagògics i contra el fracàs escolar
E
l Consell Nacional d’Educació del Partit Socialista del PSPV-PSOE que presideix Ángel Gabilondo, exministre d’Educació, ha
premiat a la FSMCV per la seua lluita en defensa de la presència de l’educació musical i dels en· senyaments artístics en el sistema educatiu. Un assumpte en el qual la Federació ha destacat per les seues accions de sensibilització i comunicació en les quals ha aportat i donat a conèixer nom· broses i prestigioses recerques que conclouen que la música reporta múltiples beneficis pedagògics en el rendiment educatiu i contra el fracàs escolar. Els Premis Educació 2014, concedits a València el passat 11 de desembre, van atorgar 12 guardons en huit categories: música, cooperativisme, cen· tres, municipis, trajectòria personal, periodisme, coeducació i la defensa de l’educació pública, que va ser el denominador comú d’un acte amb un marcat caràcter reivindicatiu que va obrir Miquel Soler, secretari d’Educació, Formació i Ocupació del PSPV, referint-se als premiats com a referents del “compromís social” i de “la prioritat fonamental dels socialistes valencians: l’educació”. Ximo Puig, secretari general del PSPV i diputat en el Congrés, després d’enumerar les huit línies estratègiques del seu partit en relació amb l’edu· cació, va destacar la labor de la FSMCV i les socie· tats musicals en la vertebració, cohesió i capacitat d’integració intergeneracional a la Comunitat Va· lenciana. Per la seua banda, el president de la FSMCV, Pe· dro Rodríguez, va agrair el premi i el suport del PSPV-PSOE a les esmenes que va presentar la
assignatura troncal per la seua demostrada eficà·
mantenir una reunió en 2012 amb José Ignacio
FSMCV a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat
cia pedagògica.
Wert i María José Catalá, ministre i consellera
Educativa (LOMCE) juntament amb la Confederació
Rodríguez va recordar la gran labor del seu pre·
d’Educació, Cultura i Esport de la Comunitat Va·
d’Associacions d’Educació Musical (COAEM) en el
decessor, Josep F. Almeria, en el projecte Música
lenciana, en la qual va reclamar a Wert una major
Congrés dels Diputats perquè la música fóra una
contra el fracàs escolar de la FSMCV. Almeria va
defensa de la música.
25
Música i poble Activitat federal
Bankia abona el primer pagament de les beques per a alumnes d’escoles de música La FSMCV ha realitzat transferències per un import de 131.000 euros a 990 estudiants que rebran al gener i abril els ingressos restants.
B
ankia ha abonat el primer pagament dels
ingressos restants de l’ajuda es realitzaran al gener
Bankia va rebre per a la convocatòria 6.616 sol·
400.000 euros de les beques que concedeix
i abril.
licituds de 299 societats musicals que podrien aug·
a alumnes d’escoles de música. La Federa·
El nombre de societats musicals amb estudiants
mentar de manera substancial el pròxim any amb
ció de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
becats és de 192 de totes les comarques de la Co·
un termini de convocatòria més ampli. La voluntat
(FSMCV) ha realitzat transferències per un import de
munitat Valenciana, 41 de la província d’Alacant, 31
d’iniciar aquest projecte en el present curs va moti·
131.684,83 euros, després de la resolució definiti·
de Castelló i 120 de València. La distribució de les
var que els terminis anaren ajustats.
va que van publicar juntament amb la conselleria
ajudes té una gran capil·larització en tot el territori i
L’entitat financera podria destinar 5 milions, en
d’Educació, Cultura i Esport el 2 d’octubre.
té com a destinatàries a famílies amb menys recur·
un patrocini a desenvolupar durant cinc anys, a
Els beneficiaris en primera instància eren 1.007
sos. Altres criteris per a l’adjudicació són la valoració
un col·lectiu present en el 90% dels municipis
alumnes però 17 no s’han matriculat en els seus es·
de les escoles de música i la fidelitat de la unitat
de més de 200 habitants, amb 40.000 músics (el
tudis, per la qual cosa, finalment, rebran la beca 990
familiar a l’entitat bancària.
50% d’Espanya), 60.000 alumnes i 200.000 socis
estudiants. Aquestes baixes i reduccions en l’import
El repartiment de les beques ha tingut en compte la
que és el principal agent cultural de la Comunitat
d’algunes matrícules, amb la consegüent minoració
proporcionalitat dels habitants per província i l’as·
Valenciana.
en la beca que cobreix el 90% del total abonat per
signació dels imports. Els 380 (38%) alumnes d’es·
Bankia patrocina així el projecte social, educatiu i
la matrícula amb un límit de 500 euros, farà que
coles de música d’Alacant han percebut 50.131,36
cultural de la FSMCV i les seues 545 societats mu·
l’import total a concedir siga 395.054,49 euros en
euros, els 155 (16%) de Castelló 19.372,16, i els 455
sicals en col·laboració amb la Generalitat Valenciana
lloc dels 402.716,61 assignats inicialment. Els dos
(46%) de València 62.181,31.
i CulturArts amb les quals ha signat dos convenis.
27
Música i poble Activitat federal
Colòmbia valora la participació de la FSMCV en la I Trobada d’Escoles de Música El Ministeri de Cultura de Colòmbia va assumir totes les despeses del viatge a Bogotà.
L
’equip del Pla Nacional de Música per a la Convivència del Ministeri de Cultura de Co· lòmbia ha agraït expressament la participació
de la FSMCV en la I Trobada Nacional d’Escoles de Música Diàlegs per a la construcció d’un país cele· brada a Bogotá. Segons el Ministeri “la seua presència activa i la seua experiència qualificada van constituir una aportació inavaluable durant la Trobada per a enriquir i contrastar la programació i promoure un intercanvi actiu entre les trajectòries i enfocaments treballats en els nostres països. Esperem continuar impulsant conjuntament nous processos de diàleg i de construcció de confiança, cap a un estadi superior d’acció política i cultural”. La FSMCV va ser convidada pel Ministeri de Cultu· ra de Colòmbia a assistir a esta I Trobada Nacional d’Escoles de Música que es va celebrar durant l’úl· tim cap de setmana del mes d’octubre. Les autoritats colombianes van assumir totes les
Els objectius del departament colombià, conscient
Durant la trobada, que va comptar amb 150 convi·
despeses de la delegació valenciana, integrada pel
de la importància de les escoles de música en totes
dats de diversos països i representants de les més
president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, i l’expre·
les regions del país, són “conèixer, posar en diàleg
de 1.500 escoles de música públiques i privades del
sident Josep F. Almeria, que van aprofitar la seua
i concertar entre els diferents models d’escoles co-
país, la FSMCV va presentar una ponència dins de
estància, per a participar en nombrosos actes i reu·
munitàries, municipals i privades, amb la finalitat de
l’eix temàtic “Models de sostenibilitat” de la mà de
nions amb autoritats i responsables colombians.
sistematitzar el conjunt de rutes i aprenentatges”.
Pedro Rodríguez i Josep F. Almeria.
El MuVIM i La Beneficència acullen noves actuacions del Circuit Concerts
L
es actuacions de grups pertanyents al Circuit
rec de l’Orquestra de Pols i Pua de l’Ateneu Musical
Concerts de la FSMCV continuen periòdica·
de La Vila Joiosa. En este mateix espai el públic va
ment a distintes sales de la Comunitat Valen·
poder gaudir de dues altres actuacions, esta vegada,
ciana.
de la mà del dúo Goya i del quintet 5 de metall.
El passat 11 d’octubre, el quartet de saxos DSK va
La FSMCV i el Museu valencià estan treballant des
oferir un concert al Saló Alfons el Magnànim del
de fa temps en l’organització d’aquests concerts.
Centre Cultural La Beneficència de València.
El projecte Circuit Concerts que impulsa la FSMCV
Dies més tard, la música es traslladava a la terrassa
té com a objectiu promocionar grups de cambra i
del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat
(MuVIM) de València que va acollir un concert a càr·
Valenciana i la resta d’Espanya.
28
Música i poble Activitat federal
La Federació treballa per a unificar criteris en els certàmens provincials de bandes La proposta s’estudiarà el pròxim mes de gener per a que estiga vigent en l’edició de 2016.
L
a FSMCV ha instat a les diputacions d’Alacant, Castelló i València, a unificar criteris en els certàmens provincials de bandes de música.
L’objectiu és conjuminar el mètode i les pautes en· torn de les bases, premis, nombre de músics i ban· des de música per secció, dificultat i durada de les obres, entre altres assumptes. La primera reunió conjunta, que s’ha realitzat a Va· lència, ha sigut convocada per José Luis Moreno, director general de CulturArts, i va ser sol·licitada per la FSMCV per a elaborar un projecte consensu· at entorn dels certàmens provincials de bandes de música que organitza cada diputació provincial anu· alment i que té com a colofó un certamen autonòmic on participen les formacions guanyadores d’Alacant,
i ha servit per a abordar aquesta històrica reivindica·
en una final a la qual accedeixen amb bases dife·
Castelló i València.
ció de la FSMCV que consensuarà, en una reunió que
rents. Però no s’havia experimentat cap avanç.
Els diputats de Cultura han manifestat el seu com·
se celebrarà en els pròxims mesos, les propostes
A la reunió han assistit José Luis Moreno, director
promís en què els certàmens es regisquen per les
definitives a presentar amb les societats musicals
general de CulturArts, Inmaculada Tomás, sotsdirec·
mateixes condicions i emplacen a abordar i estudiar
que participen habitualment en els certàmens.
tora general de CulturArts Música, i els diputats de
les qüestions de caràcter tècnic i les propostes defi·
Dotze anys sense avanços
Castelló, José Luis Jarque, i Cristóbal Grau, València.
nitives de la FSMCV en el pròxim mes de gener. Així,
La FSMCV ja va proposar en 2002 que es revisaren
El diputat d’Alacant, Juan Bautista Roselló, no ha po·
els criteris serien homogenis i quedarien vigents per
les condicions en les quals participen les bandes
gut assistir. Per part de la FSMCV, han assistit Pedro
a 2016.
de música. Una proposta més que lògica ja que els
Rodríguez, president, Vicent Cerdà, responsable de
Aquesta primera presa de contacte ha sigut positiva
guanyadors de les diferents províncies competeixen
l’àrea d’activitat federal, i Pablo Torrella, gerent.
29
Música i poble Activitat federal
Remigi Morant participa en el III Encontre Nacional d’Escoles de Música celebrat a Noja El vicepresident hi va assistir junt a la nova vocal de la Junta Directiva, Mª José Mira.
L
a localitat càntabra de Noja acollia en novem· bre la III Trobada Nacional d’Escoles de Mú· sica organitzada per la SEM-EE. Una trobada
que va comptar amb la presència de la FSMCV de la mà del seu vicepresident, Remigi Morant, i de la vocal de Junta Directiva, Mª José Mira. Per a Remigi Morant “participar en congressos i trobades sempre és interessant per la interacció i les aportacions de tots els que participen. Han resultat interessants la major part de les activitats programades i hem contactat amb la UEMYD (Unió d’Escoles de Música i Dansa-Federació Nacional d’Associacions d’Escoles de Música i Dansa de l’Estat Espanyol), entitat amb la qual anem a estudiar la possibilitat d’associar-nos
les seues escoles, destacant el treball intens de la
de música, per la recerca i la renovació metodolò·
tant a nivell espanyol com a europeu”.
Federació per la millora qualitativa en la seua xarxa
gica, per la publicació d’estudis i propostes didàc·
Amb la participació en aquest encontre s’ha pogut
d’escoles de música i que la va portar a la negocia·
tiques.
compartir el model d’escoles de música valencià i
ció amb el govern valencià d’un decret que regula el
Des del seu nou càrrec en la Junta Directiva, Remigi
també aprendre d’altres models presents en altres
seu funcionament i incorpora el reconeixement de la
Morant continua treballant en pro de l’ensenyament
comunitats espanyoles. Durant la seua intervenció,
formació del professorat com un dret des de l’oferta
i la formació: “Els ensenyaments de música gaudei-
en el marc de la taula redona Les Escoles de Músi-
pública de formació contínua.
xen de bona salut, però en educació sempre estem
ca: la funció dels ensenyaments musicals no reglats
El vicepresident també va parlar sobre el Centre
afrontant nous reptes i la nostra xarxa d’educació
com a mitjà de democratització de la música, Mo·
d’Estudis de la FSMCV, una aposta decidida per la
musical ha de ser conforme a les noves necessitats
rant va oferir una visió detallada de la FSMCV i de
formació del professorat de la seua xarxa d’escoles
educatives que comporta el segle XXI”.
La FSMCV demanarà a les bandes la seua opinió sobre les noves condicions per a tocar al Mestalla
D
esprés de la tempesta produïda davant la
Com ja ha manifestat en més d’una ocasió, des de
decisió del València CF de no permetre a les
la Federació es considera que impulsar les sinergies
bandes de música trepitjar la gespa, i de les
necessàries per a “associar la cultura musical i l’es-
reunions mantingudes entre el club de futbol i la FSM·
portiva” pot resultar molt beneficiós per a ambdues
CV, l’entitat esportiva va remetre a la Federació un nou
parts i manifesta que les societats musicals són un
protocol per a l’actuació de les societats musicals a
referent, des de fa més de 200 anys, en “la lluita
Mestalla en el qual s’han fet alguns canvis.
individual posada al servei d’un projecte col·lectiu”,
La Federació va informar als seus associats d’aquests
un esforç que aquestes associacions sense ànim de
canvis i pròximament els demanarà la seua opinió i
lucre “converteixen en cultura i en senyal d’identitat
aportacions per a traslladar-la al València CF.
d’aquest poble”.
30
Música i poble Activitat federal
El Centre d’Estudis conclou l’any amb una jornada sobre aspectes emocionals i psicològics del director La programació completa i actualitzada del Centre d’Estudis es pot consultar a la web de la FSMCV.
A
l voltant de 15 professors i directors de banda van assistir a primers de novembre al curs Aspectes emocionals i psicològics del direc-
tor de banda i la seua influència professional que va organitzar el Centre d’Estudis de la FSMCV. Guiats per Mauricio Weintraub, Professor Nacional de Música i Llicenciat en Psicologia, els assistents van abordar aspectes com els diferents tipus de per· sonalitat del director musical, la relació entre els as· pectes emocionals i psicològics i el gest en l’acte de dirigir o el desenvolupament tècnic/gestual i la seua importància. El curs va constar d’una part teòrica i una altra pràctica en la qual es va poder treballar tot el referit a la tècnica gestual amb un octet de vent.
7 anys, un curs que ja s’ha fet anteriorment i que ha
Aquesta jornada, reconeguda per la Conselleria
tingut una molt bona resposta per part dels profes·
d’Educació i Cultura, va ser l’última realitzada en
sors d’escoles de música.
2014. A hores d’ara s’ultimen les dates dels cursos
L’oferta formativa del Centre d’Estudis és molt am·
previstos per a l’any que ve i dels quals es va infor·
pla i abarca continguts com ara les xarxes socials, la
mar durant l’Assemblea de Villena.
musicoteràpia, la direcció, la pràctica instrumental,
Una de les activitats previstes és una jornada de
etc.
Bones pràctiques educatives en la Xarxa d’Escoles
La programació completa i actualitzada dels cursos
de la FSMCV així com el curs Recursos i estratègies
del Centre d’Estudis es pot consultar a la web de la
per a l’ensenyament de la música a xiquets de 5 a
FSMCV.
Pedro Rodríguez parlà sobre envelliment actiu i música en el congrés de la CEMUJ
P
edro Rodríguez, president de la FSMCV, va
Pel que fa a les ponències, el president de la FSMCV
participar en el VI Congrés de la Confederació
Pedro Rodríguez presentà la ponència titulada “En·
Europea de Músics Jubilats i la Tercera Edat
velliment actiu i música” i parlà sobre la funció social
(CEMUJ) que se celebrà el diumenge 9 de novembre
de les persones majors.
en el Teatre TAMA d’Aldaia. El congrés forma part
El projecte de l’OMS “Ciutats amigables amb les per·
del programa “Ciutats Amigues amb les Persones
sones majors”, a càrrec de Maite Pozo i “L’impacte
Majors” de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
de l’Educació Música en l’àmbit de les persones ma·
Uns 200 assistents van participar en aquest encon·
jors i la seua implicació en l’empleabilitat” van ser
tre on es van donar a conèixer propostes i projectes
altres dels temes tractats en el Congrés.
que faciliten una vida activa a les persones majors i
Per a finalitzar l’encontre, a migdia es va celebrar
que, amb la seua participació, col·laboren en el de·
un concert homenatge a les ciutats amigables amb
Llíria-Camp de Túria-Serrans i l’A. M. Els Majors de
senvolupament econòmic i social de la seva ciutat.
les persones majors a càrrec de la Banda de la UDP
l’Horta Sud.
31
Música i poble Activitat federal
La FSMCV assisteix als lliuraments d’instruments musicals per part de la Diputació de València L’entitat lliura 910 instruments a bandes, corals i grups de folklore de la província.
L
a Diputació Provincial de València ha orga· nitzat un total de nou actes comarcals per a lliurar en mà 910 instruments musicals a
386 agrupacions musicals valencianes en el marc de la campanya Retrobem la nostra música. Per a la seua adquisició, la corporació ha destinat un total de 654.344 euros. Les bandes de música, corals i grups de folklore be· neficiaris pertanyen a la FSMCV, Federació de Cors de la Comunitat Valenciana (Fecocova) i Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana. Els lliuraments s’han realitzat a La Pobla de Vallbona, València, Sagunt, Alzira, Gandia, Torrent, Requena, Xàtiva i l’Olleria i han comptat amb la presència dels membres de l’estructura federal, entre ells del seu president Pedro Rodríguez.
Save the children fa una crida a les societats musicals per a lluitar contra l’ébola La FSMCV i l’ONG, van signar fa uns mesos un conveni de col·laboració.
A
mb la finalitat de recolzar el treball de Save the Children en la lluita contra l’ébola, la FSMCV s’ha sumat a la campanya de sen·
sibilització que l’ONG està llançant entre la societat, difonent-la entre el seu col·lectiu. El personal de Save the Children que està ajudant als afectats no disposa dels mitjans necessaris i la situ· ació és desesperada. Per açò, necessiten tota l’ajuda possible per a detenir el virus i protegir als xiquets. Una de les accions desenvolupades és la convocatò· ria urgent de un nombre important de places per als països afectats que se sumarien a les persones que ja es troben treballant en terreny. També es pot col·laborar fent una donació per a
porciona equips de protecció per al personal sanitari,
truir i posar en funcionament 2 centres de tracta·
recolzar el treball de Save the Children en la lluita
botes, impermeables, guants, vestits i kits sanitaris.
ment, a Libèria i Sierra Leona, així com sensibilitzar
contra l’ébola. Per exemple, amb 60 euros es pro·
L’ONG té un pla que durarà 3 anys que inclou cons·
sobre la malaltia a tota la societat.
33
Música i poble Activitat federal
Euterpe a Bankia i a la consellera Català pel seu patrocini i suport a l’educació musical La FSMCV avançava enguany la celebració de la Gala de la Música, un esdeveniment social i artístic en el qual es reconeix la labor de persones i entitats en favor de la música.
L
a FSMCV iniciava el mes de setembre amb la
al curs 2014-15 que l’entitat va a destinar en el marc
celebració de la seua XV Gala de la Música,
del conveni de col·laboració subscrit amb CulturArts
durant la qual es van lliurar els Premis Euter·
Generalitat. En aquest sentit, Miguel Capdevila, di·
pe. Una Gala que es va avançar una mica en relació
rector territorial de València i Castelló de Bankia, va
a edicions anteriors, que en esta ocasió va tornar a
afirmar que “representeu el millor dels valors de la
celebrar-se en el Palau de la Música de València, i
societat valenciana”, i Amalia Blanco, directora de
que va comptar amb un concert a càrrec de la re·
comunicació, va remarcar l’encert de l’aposta.
centment creada Jove Orquestra Simfònica dirigida
Per la seua banda, la consellera Mª José Catalá ha
per Cristóbal Soler.
sigut sensible a les reivindicacions del col·lectiu en·
La vetlada va tenir dos guardons destacats que es
torn de l’educació musical donant-li més pes a l’as·
van atorgar a Bankia (empresa) i a la consellera
signatura de música en el sistema educatiu valencià,
d’Educació, Cultura i Esport, Maria José Català (pre·
dins de les seues competències autonòmiques en el
mi extraordinari) pel seu suport a l’educació musical.
marc de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat
saltres és lluitar pel nostre futur”. En el seu discurs
Com ja es va anunciar, l’entitat bancària destinarà
Educativa (LOMCE). A més, el seu departament ha
institucional, va tenir paraules de reconeixement a
un milió d’euros prorrogable durant cinc anys, la
apostat amb la FSMCV per interessants projectes per
la labor “valent, silenciosa, clara, precisa i lleial” de
qual cosa podria suposar una ajuda total de 5 mili·
a fomentar l’èxit acadèmic i reduir l’abandó escolar a
Josep Francesc Almeria, llavors encara president de
ons d’euros en una labor de patrocini privat inèdit a
través de la música.
la FSMCV, al que li va donar les gràcies “per poder
un col·lectiu que és el principal agent cultural de la
La consellera, que va assumir les competències de
anar de la mà en tots els seus projectes”. A més,
Comunitat Valenciana. Durant 2014 Bankia ha des·
les societats musicals al juny, va declarar que se
la portaveu del govern valencià, va desitjar que el
tinat 400.000 euros a beques per a alumnes de les
sent “unida en l’esdevenir de la FSMCV” després
lideratge de les societats musicals “siga un exemple
escoles de música de la FSMCV, del milió anual per
de rebre el premi i va subratllar que “lluitar per vo-
per a un poble que vol prosperar”.
34
Música i poble Activitat federal
Euterpe a la investigació musical: Agrup. Filharmònica Borrianenca. Més de cent anys de bona música i mil projectes de futur. Carme Rufino i Ricardo Rufino.
Euterpe a la producció musical: CD Sons de la terra de la AAM Sant Blai de Potries. Audioart
Euterpe a la creació musical: música simfònica Sinfonía nº 5 en do de Andrés Valero-Castells. Editorial Piles.
Euterpe a la creació musical: música per a la festa Jaibo de Carlos Pellicer. Omnes Bands.
Euterpe a la trajectòria acadèmica Sergio Rodrigo. Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat
Euterpe a la gestió de societats musicals Música Interactiva per a tots i totes. Agrupació Artística Músical de Dénia
35
Música i poble Activitat federal
Euterpe a la participació federal: Casino Musical de Godella
Euterpe a la dedicació a la seua societat musical: Ricardo Cremades Pérez Societat Musical La Magdalena de Tibi
Euterpe a la institució o empresa pública o privada: Bankia
Euterpe Extraordinari: Mª José Catalá. Consellera d’Educació, Cultura i Esport
36
Música i poble Activitat federal
Una obra de Francisco Coll obri l’actuació de la Jove Orquestra en la Gala de la Música El debut oficial de la nova formació federal no va poder ser més exitòs.
E
ls assistents a la Gala de la Música van po·
Coll (València, 1985) va donar els seus primers
der gaudir del debut oficial de la Jove Or·
passos en l’escola de música de l’Agrupació Mu·
questra Simfònica de la FSMCV, una nova
sical L’Amistat de Quart de Poblet i va seguir estu·
formació que vol convertir-se en un referent per
dis en el Conservatori Superior de València i en el
a les nombroses orquestres que ja hi han en les
Real Conservatori Superior de Música de Madrid,
societats musicals valencianes. Després dels con·
amb Premi d’Honor Fi de Carrera. Ha composat 20
certs oferits a Alaquàs, Vallada i Alcàsser, Cristóbal
obres que s’han interpretat a Madrid, Nova York,
Soler, director musical del Teatre de la Sarsuela de
Los Angeles, Suïssa, França...
Madrid i associat de l’Orquestra Simfònica de Na·
Overture és una composició que celebra d’una
varra, es va posar al capdavant de la plantilla per
manera oberta i descarada el naixement d’aquest
a interpretar un programa amb obres de Mozart i
nou projecte. Segons el propi autor, Overture, es·
Schubert que va comptar amb la participació de
crita a partir de la seua cantata In extremis, “no
Saray García (soprano), Belén Roig (soprano) i Se·
només obri el concert inaugural, més aviat obri i
bastià Peris (baríton).
inicia un gran projecte de futur per a la Comuni-
El concert va iniciar-se amb l’estrena mundial de
tat Valenciana. Durant els seus quatre minuts de
l’obra Overture de Francisco Coll, composició que
durada, la peça fa ús desvergonyit de sonoritats
Essencialment una dansa, Overture està situada
va sorprendre al nombrós públic per la modernitat
extremes, les quals doten a la mateixa d’una ex-
en el present vertiginós i confús en el qual ens tro-
de la proposta d’un autor amb una gran projecció
cèntrica lluminositat, recolzada per instruments in-
bem actualment”.
internacional.
usuals com a llandes de cotxes o senyals de tràfic.
La peça està dedicada a Cristóbal Soler.
37
MĂşsica i poble Activitat federal
38
Música i poble Activitat federal
La Jove Banda Federal i el Cor de la Generalitat estrenen Requiem, de Fuentes Castilla, al Palau Un dia abans, la formació federal que dirigeix Daniel Ferrero Silvage, va oferir un magnífic concert a l’Auditori ADDA de la Diputació Provincial d’Alacant.
E
l públic va omplir el Palau de la Música de València en el concert que va oferir la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats
Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) el diu· menge 28 de setembre, al costat del Cor de la Gene· ralitat Valenciana, i en el qual va tindre lloc l’estrena mundial de l’obra Requiem del compositor valencià José Vicente Fuentes Castilla. L’obra, que va guanyar el Concurs Internacional de Composició per a Banda i Cor que va convocar la FSMCV en 2008 amb motiu del seu 40 aniversari, és una composició per a banda simfònica, tres cors, or· gue i 2 solistes (soprano i baríton). Tant el compositor Fuentes Castilla, com el director de la Jove Banda Simfònica, Daniel Ferrero Silvage i el del Cor de la
Daniel Ferrero, la Simfonia nº 2 Teogónica d’Andrés
la direcció del seu titular durante la temporada de
Generalitat, Francesc Perales, es van mostrar molt
Valero i Wait of the world de Stephen Melillo.
2014, Daniel Ferrero Silvage, amb obres de compo·
satisfets amb aquesta interpretació.
Gran acolliment de la Jove Banda a Alacant
sitors com ara Rafael Talens, Amando Blanquer, An·
En la segona part del concert la formació federal
El dia anterior, dissabte, la formació federal va actuar
drés Valero-Castells, José Mª Ferrero, José Vicente
en solitari va interpretar el pasdoble La morera de
en l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) sota
Egea i Stephen Melillo.
39
Música i poble Actualitat
Actualitat
Les bandes de la província de València guanyen en totes les seccions del Certamen de la Comunitat Les agrupacions de Beneixida, Polinyà del Xúquer, La Llosa de Ranes i Llanera de Ranes es proclamen vencedores en el 36é Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana.
E
l Palau de les Arts de la ciutat de València va acollir l’últim cap de setmana del mes d’octubre el 36é Certamen de Bandes de la Comuni-
tat Valenciana, que organitza la Generalitat Valenciana, i que compta amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. En aquesta edició les bandes guanyadores han sigut totes de la província de València. En la seua primera jornada van participar les bandes guanyadores dels Certàmens Provincials de les seccions tercera i quarta. L’Agrupació Musical de Beneixida, dirigida per Azael Tormo Muñoz, que com a obra lliure va interpretar Kraken d’Hugo Chinesta, va resultar guanyadora de la secció quarta en la qual també van participar la Societat Musical de Geldo, dirigida per Salvador Andrés Rivas Gil, que va escollir com a obra lliure The Legend of Maracaibo de José Alberto Pina. En esta quarta secció l’obra obligada va ser Suite per a Ban-
L’Agrupació Musical de Beneixida va resultar guanyadora de la secció quarta.
da de Francisco Zacarés En la secció tercera, en la qual es va interpretar com a obra obligada Harlequin Suite de Francisco Andreu Comos, es va imposar la banda Unió Musical Poliñanense de Polinyà del Xúquer dirigida per Enrique Sapiña Garcia interpretant com a obra lliure Vilela del compositor Ferrer Ferran. A més van actuar en aquesta secció l’Ateneu Musical Maestro Gilabert d’Asp, dirigida per Alfredo Cerdán Castelló, i la Unió Artística Musical de Navajas, dirigida per Enrique Daniel Marin Monfort. Quant a les audicions celebrades durant la segona jornada del certamen, la Unió Musical de Llanera de Ranes dirigida per Pascual Martínez Martínez, va aconseguir el primer premi de la secció segona, en la qual l’obra obligada va ser Seres del compositor Hugo Chinesta.
40
En la secció tercera, es va imposar la banda Unió Musical Poliñanense de Polinyà del Xúquer
Música i poble Actualitat
La Unió Musical de Llanera de Ranes va aconseguir el primer premi de la secció segona.
En aquesta secció també van prendre part la Societat Unió Musical de Canyada i la Unió Musical de Vilafranca. Finalment, en la sessió vespertina, en la qual van actuar les bandes de la primera secció, es va proclamar guanyadora la Societat Musical de la Llosa de Ranes, dirigida per Francisco José Sánchez Roca. Una secció en la qual també es va poder escoltar a l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó i a la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, interpretant totes elles com a obra obligada la Simfonia nº 1 d’Enrique Hernandis. Menció honorífica Una de les novetats que va presentar el certamen enguany va ser la menció honorífica al Millor Director del Certamen que va recaure en el director de la Unió Musical de Llanera de Ranes Pascual Martínez
En la primera categoria es va dur el primer premi la Societat Musical de la Llosa de Ranes.
Martínez.
d’aquesta edició del Certamen va estar integrat per
i va estar a càrrec de la Secretària Autonòmica de
Un gran èxit per a aquest experimentat director que
cinc membres de renom en el panorama musical va-
Cultura i Esport, Julia Climent.
ja ha demostrat el seu bon fer al capdavant de les
lencià: el director Ángel Crespo; el director i compo-
Com ve sent habitual en este i altres certàmens, la
bandes de Yátova, Aldaia, Alcàsser, i la Música Vella
sitor Ferrer Ferran, l’actual director de la Jove Banda
FSMCV va col·laborar en l’organització del mateix
de Xàtiva. Pascual Martínez és en l’actualitat pro-
Simfònica de la FSMCV, Daniel Ferrero Silvage; el
perquè tot es desenvolupara amb normalitat. Així,
fessor de l’assignatura d’Orquestra del Conservatori
titular de la Banda Municipal de Madrid, Rafael Sanz
diferents membres de la Junta Directiva federal van
Professional de València.
Espert; i el compositor Francisco Zacarés Fort.
estar passant el control dels músics que van partici-
Jurat
Una vegada concloses les dues jornades del certa-
par en les quatre seccions en les quals s’estructura
Baix la presidència de la sotsdirectora general
men, va tenir lloc el lliurament de premis als guardo-
este Certamen de Bandes de la Comunitat Valenci-
de CulturArts-Música, Inmaculada Tomás, el jurat
nats, que es va celebrar el diumenge a la vesprada
ana.
41
Música i poble Actualitat
Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de la Diputació Provincial de València Se celebrarà els dies 9 i 10 de maig de 2015 en el Palau de la Música de València.
E
l sorteig de les agrupacions que participaran en el XXXIX Certamen Provincial de Bandes de Música es va celebrar el passat 3 de desem-
bre amb la preséncia del gerent de la FSMCV, Pablo Torrella. En la secció primera actuaran en primer lloc la Unió Musical de Godelleta i a continuació la Cultural Instructiva Unió Musical Genovense. La sort en la segona secció ha col·locat en primer lloc d’actuació al Centre Instructiu Musical d’Alfafar, en segon lloc a la Unió Musical de Yàtova, en tercer a l’Agrupació Musical L’Artística de Carlet, en quart lloc a la Societat Unió Protectora Musical de Llombai i en cinquena posició a la Societat Instructiva de l’Obrer Agrícola i Musical de Benimámet (València).
en cinquè lloc la Unió Musical d’Albalat dels Sorells.
Joventut Musical de Quart de les Valls.
Queda en reserva la Societat Artístic Musical La Vall
Queda en reserva per a l’any 2015 la Unió Musical
La secció especial - novetat des del passat certamen
de Càrcer.
de Catadau.
de 2014 - la conformen per ordre d’actuació La Pri-
La tercera secció porta en primer lloc de la llista
En la quarta secció actuarà en primer lloc la Unió
mitiva de Rafelbuyol, l’Ateneu Musical i Cultural d’Al-
d’actuació a la Unió Musical de Xeraco, seguidament
Musical de Algimia d’Alfara, en segon la Societat
balat de la Ribera i la Lira i Casino Carcaixentí S.M.R
actuarà la Societat Musical La Popular de Pedralba,
Unió Musical Santa Cecília d’Alqueria de la Comtessa
de Carcaixent. La inclusió d’aquesta nova secció té
a continuació l’Associació Cultural Allegro de Valèn-
i en tercer l’Associació Musical L’Almoina d’Almoi-
l’objectiu de permetre la participació de bandes amb
cia, després la Unió Musical El Arte de Sinarques i
nes. La reserva per a l’any que ve és per a la Societat
més de 85 músics, fins a un màxim de 110.
Piles, Los Montesinos i Beniarbeig, juntes en el certamen de música festera d’Altea la Vella El XI Certamen de Música festera d’Altea la Vella tindrà lloc el dissabte 7 de febrer del 2015 en homenatge a Don Antonio Martínez Pérez.
E
l XI Certamen de Música Festera d’Altea la
inscrit 10 agrupacions, d’entre les quals van eixir se-
Vella se celebrarà a l’Auditori del Centre
leccionades tres: l’Agrupació Artístic Musical Santa
Cultural el dissabte 7 de febrer del 2015 en
Barbara de Piles, l’Agrupació Musical Montesinos i la
homenatge a Don Antonio Martínez Pérez. L’obra
Unió Musical d’Albaida l’Aranya.
obligada serà la marxa cristiana Exeo del compositor
Però finalment la banda d’Albaida es va retirar per
Miguel Ángel Mas Mataix, creada expressament per
causes de força major, i la substituirà la Unió Musical
a aquesta edició.
de Beniarbeig.
Dissabte 22 de novembre va tenir lloc a Altea el
En el sorteig va participar el vocal de la FSMCV, Vi-
sorteig de les bandes participants. En total s’havien
cent Cerdà, com a representant de l’entitat federal.
42
Música i poble Actualitat
L’Ateneu de Cullera guanya el Certamen Internacional de Bandes Vila d’Altea Va tindre lloc el diumenge 7 de desembre en el Palau Altea Centre d’Arts.
L
a Societat Ateneu Musical de Cullera (València) va guanyar el primer premi del 41er Certamen Internacional de Bandes de Música
(CIBM) Vila d’Altea (Alacant) que organitza la Societat Filharmònica Alteanense (SFA). La formació valenciana, en un concurs disputat i amb un gran nivell artístic, va obtenir la menció d’honor amb 567,9 punts; la Banda Simfònica Ciutat de Baeza (Jaén) 542,1 punts; l’Associaçao Recreativa i Musical Amics da Branca (Portugal) 518,4; i l’Agrupació Soci-Cultural Banda Artística de Merza (Pontevedra) 503,8. Totes les formacions van rebre el primer premi per superar els 500 punts en una competició en la qual la puntuació màxima són 600. Vicente Soler, director de la Societat Ateneu Musical
L’Agrupació Soci-Cultural Banda Artística de Merza
de la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica
de Cullera, i Paulo Jorge Augusto Martins, director de
va rebre el corbatí d’or per haver obtingut el primer
Alteanense que va interpretar Rincón de Albir, de
l’Associaçao Recreativa i Musical Amics da Branca,
premi els anys 2004, 2006 i 2014. El premi al millor
Francisco Pérez Devesa, i Hispania (amb el grup
van obtenir la batuta d’or per haver aconseguit el
solista va ser per a Vicent Castelló, tuba de l’Ateneu
d’alumnes de dansa espanyola d’EsMuAltea), d’Ós-
primer premi en tres edicions: 1990, 2008 i 2014, i
Musical de Cullera.
car Navarro. La SFA va seleccionar a les bandes sim-
2006, 2007 i 2014, respectivament. L’Ateneu, des-
El CIBM Vila d’Altea ha lliurat a la banda simfònica
fòniques per a una única secció amb un màxim de
prés de vèncer en el CIBM de València i Altea, acon-
guanyadora 7.500 euros i el trofeu de la societat
135 músics i en una edició que ha tingut com a lema
segueix els primers premis en dos dels certàmens
musical. Les altres tres formacions han rebut 1.500
“Altea 1889, la filharmònica”.
més importants del món en la seua categoria, un èxit
euros per la seua participació.
El prestigiós certamen d’Altea va ser seguit per més
que ja va aconseguir en 2008.
La cloenda, ja fora de competició, va ser a càrrec
de 3.500 persones per Internet.
El president Pedro Rodríguez participa en un debat sobre el futur dels certàmens
U
n dia abans del certamen, la SFA va orga-
i conclusions plantejades en les ponències, taula
nitzar el fòrum debat Història, excel·lència
rodona i debat pels ponents, personalitats del pa-
i projecte de futur del CIBM Vila d’Altea, en
norama musical com Pedro Rodríguez, president de
el qual es va abordar la projecció d’aquest i altres
la FSMCV; Lino Blanchod, director italià; Salvador
certàmens provincials, nacionals i internacionals de
González, compositor; Rafael Garrigós, director; i
bandes de música.
Segimon Candela, excoordinador del CIBM Vila d’Al-
En ell es va analitzar la problemàtica actual i es
tea i gestor cultural.
van plantejar propostes de futur que serviran per
La jornada va estar moderada per Juan Tomás Lavi-
elaborar un document final amb les aportacions
ós, president de la SFA.
43
Música i poble Actualitat
Sanz-Espert graba obras de autores valencianos interpretadas por la Municipal de Madrid El director valenciano presenta un trabajo que también incluye música inglesa y americana.
N
uevos Vientos 2014 es el título del último trabajo presentado por el director Rafael SanzEspert (Llombai, Valencia, 1960) al frente de
la Banda Sinfónica Municipal de Madrid (BSMM). Un proyecto novedoso de música en directo en el que tienen una presencia destacada las composiciones de autores valencianos. Como afirma Sanz-Espert, a partir de los conciertos ofrecidos por la BSMM durante la temporada 20132014 (uno en Teatros del Canal, dos en el Teatro Monumental y siete en el Auditorio Nacional) “surge la idea de editar un disco de música en directo, algo novedoso para la BSMM. Las primeras partes de estos cinco conciertos estaban dedicadas a solistas,
rro; Duende (cuatro preludios para banda sinfónica)
por lo que solamente nos quedaban 150 minutos de
de Luis Serrano Alarcón, la Sinfonía nº 3 Phobos de
música para hacer la selección de temas para el CD.
José Suñer Oriola y, como “excepción”, Amorosa
Una vez analizados, decidimos editar este doble CD
(Diez melodías vascas) de Jesús Guridi, pero con la
con un pendrive. Tanto por parte del Ayuntamiento
transcripción de Sanz-Espert.
como por parte de los profesores de la BSMM, la
El contenido del segundo CD está dedicado a la
acogida fue positiva dando luz verde para realizar
música inglesa y americana: Nigel Clarke, David R.
una excelencia y exigencia mayor en nuestra progra-
las mezclas y comenzar la edición”.
Gillingham y Martin Ellerby.
mación”, afirma el director. En este sentido, el va-
Las grabaciones están realizadas por Bandística, una
Lo más novedoso de Nuevos Vientos 2014 es que,
lenciano se encuentra muy satisfecho con el trabajo
empresa también valenciana con el productor Fer-
además del doble CD, se puede disfrutar de una gran
realizado: “La verdad, y no soy yo la persona más
nando Romero y el técnico de sonido Quique Morales
cantidad de contenido extra en formato slim-card
apropiada para decirlo, es que la BSMM tiene un
a la cabeza, profesionales con avalada experiencia a
que incluye cinco piezas más de música grabadas en
directo que muy pocas agrupaciones sinfónicas pro-
sus espaldas, entre ellas la del Certamen Internacio-
directo; el libreto de los dos CD en formato digital y
fesionales, a nivel mundial, son capaces de ofrecer”.
nal de Bandas Ciudad de Valencia.
un tercero que incluye las biografías de los composi-
Respecto a sus proyectos inmediatos se pondrá al
Toda la música del primer CD está compuesta por
tores y la sinopsis de las obras grabadas; una galería
frente de la BSMM en el tradicional Concierto de
compositores valencianos. Así, en la grabación figu-
fotográfica; el libro conmemorativo del primer cente-
Reyes en el Teatro Real, un concierto benéfico para
ran la Fantasía Española Hispania de Óscar Nava-
nario de la BSMM; el número de marzo de 2014 que
la Fundación Isabel Gemio para la investigación de
la revista oficial de la Asociación Mundial de Bandas
Enfermedades Neuromusculares, Distrofias Muscu-
Sinfónicas y Ensembles (WASBE) dedicó a la BSMM
lares y otras Enfermedades Raras, que tendrá como
y que incluye el análisis de la obra Phobos de José
artista invitado a Miguel Ríos.
Suñer-Oriola; y, para finalizar, un último apartado con
Y, ya en Valencia, al igual que el año pasado: “dirigi-
información turística de Madrid.
ré, en el Auditori del Palau de Les Arts Reina Sofía, el
“Es evidente que la BSMM ha tenido que realizar un
próximo 28 de diciembre, un concierto Homenatge
cambio de rumbo en su programación en los últimos
als Músics Aficionats Valencians, iniciativa que nace
20 meses con el objetivo de llegar a nuevos públicos
desde la Generalitat Valenciana a través de Cultu-
y nuevos espacios, lo cual nos ha permitido llegar a
rArts”.
44
Música i poble Actualitat
El mestre valencià Gustavo Gimeno debuta en el Palau de les Arts Reina Sofía L’any 2014 ha marcat el fulgurant ascens de Gimeno, que tornarà a les Arts al març.
E
l valencià Gustavo Gimeno (València, 1976) va dirigir el passat 16 de novembre el seu primer concert en el Palau de les Arts Reina Sofia.
L’ascendent mestre va oferir les Simfonies número 4 i 6 de Beethoven, el mateix programa amb què el mestre valencià es va presentar amb la formació titular del Palau de les Arts a Castelló, el mes d’abril passat, per a celebrar el desè aniversari de l’Auditori de Castelló. L’any 2014 ha marcat el fulgurant ascens de Gustavo Gimeno. Solista de percussió de la prestigiosa Concertgebouw d’Ámsterdam de 2001 a 2013, va substituir a l’inici de l’any a Mariss Jansons al capdavant d’aquesta formació en dos concerts en la capital holandesa. L’èxit de crítica i públic va suposar el tret d’eixida a la seua carrera com a director, que va rebre un nou recolzament mesos després quan va ser requerit per
a partir de la temporada 2015-2016.
politan, Tonhalle de Zuric, així com les formacions de
la Filharmònica de Munic per a substituir a Lorin Ma-
Per al present curs, el director acumula importants
la ràdio d’Hannover, Holanda i Stuttgart.
azel en una gira per Alemanya. Més tard, a la prima-
compromisos en la seua agenda amb les orquestres
El 8 de març de 2015 Gustavo Gimeno estrenarà en
vera, la Filharmònica de Luxemburg va designar al
Ciutat de Birmingham, DSO de Berlín, Filharmònica
el Palau de les Arts la seua primera producció ope-
jove mestre com a nou director titular de la formació
de Róterdam, Nacional de Dinamarca, Tòquio Metro-
rística, Norma, de Bellini.
José Rafael Pascual-Vilaplana dirigirà la WASBE Youth Wind Orchestra
E
l director de Muro, José R. Pascual-Vilaplana
continents. En aquesta ocasió, Pascual-Vilaplana ha
ha sigut nomenat pel comitè artístic de la
sigut el seleccionat per a la direcció d’aquest projec-
WASBE (World Associations for Symphonic
te el pròxim any.
Band and Ensembles) com a director de la WYWO
Durant la setmana del 13 al 18 de juliol de 2015,
(WASBE Youth Wind Orchestra) en la WASBE 16th.
Pascual Vilaplana viatjarà a Califòrnia per a assajar
International Conference a celebrar a San José, Cali-
amb la WYWO amb la qual dirigirà el concert de clau-
fòrnia, al juliol de 2015.
sura de la Conferència Internacional de la WASBE, i
La comissió internacional d’experts d’aquesta asso-
a més ha sigut convidat a participar com a tallerista
ciació mundial de bandes proposa a diferents direc-
en un seminari per a directors que es desenvoluparà
tors de tot el món per a dirigir una orquestra de vents
dins del programa d’activitats previstos en aquest
i percussió de joves entre 18 a 25 anys de tots els
encontre.
45
Música i poble Actualitat
Educació assigna 3,4 milions a 63 centres de música i conservatoris municipals en 2014
L
a conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha assignat 3,4 milions en 2014 a centres de música i conservatoris municipals, segons
ha constatat Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV). D’aquesta manera s’incrementa un 14,7% la dotació de 2,9 milions en 2013, recuperant el finançament que es va destinar en 2012. Els 17 centres de la província d’Alacant percebran 1.218.448,92 euros el que suposa un 35,84% del total, els 7 de Castelló 287.730,15 (8,46%) i els 39 de València 1.893.820,93 (55,70%). L’ensenyament de grau Elemental té assignats 170.000 euros i la Professional 3.230.000. Aquests centres educatius recuperen certa estabilitat pressupostària en els últims tres anys encara que
ció amb el finançament de 5,1 milions que percebien
en 2011 (-55%), 3,4 en 2012 (-34%), 2,9 en 2013
en els últims cinc han patit greus retallades en rela-
en 2009 que va passar a 2,3 en 2010 (-54%), 2,3
(-43%) i 3,4 (-34%) enguany.
La SAM d’Alcàntera de Xúquer guanya la secció tercera del Certamen de Múrcia Es va celebrar els dies 15 i 16 de novembre al Teatre Romea i en ell van participar altres tres bandes procedents de la Comunitat Valenciana.
L
a banda de la Societat Artística Musical d’Alcàntera de Xúquer va obtenir dissabte 15 de novembre el primer premi de la secció terce-
ra del 24t Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciutat de Múrcia”, celebrat en el Teatre Romea. La banda valenciana, dirigida per Luis Pedrón Francés, va interpretar com a obra lliure Xúquer. Poema simfònic de José Grau Benedito. En aquesta mateixa secció, el segon premi va recaure en la Societat Musical de Cehegín (Múrcia) i el tercer en la banda alacantina de la Unió Musical Horadada. En la secció primera, celebrada el diumenge, la
Musical La Lira Fontiguerense va obtenir el segon
Les bandes de tercera secció van interpretar com a
màxima puntuació va ser per a l’Agrupació Musical
premi i l’Associació Músic Cultural Eldense Santa
obra obligada Estampa Lorquina de Benito Lauret i
Juvenil de Cabezo de Torres (Múrcia). La Societat
Cecília, el tercer.
les de segona The Island of Light de J. Alberto Pina.
46
Música i poble Actualitat
Martínez Gallego gana el V Premio de Composición para banda Vila de Muro 2015 El compositor valenciano conocía la decisión del jurado pocos días después de regresar de Illinois (EEUU), donde se interpretó y grabó su obra Kaprekar
E
l 5 de diciembre se conocía el ganador del V
presentaron en esta edición. También el jurado dio
Premio Internacional de Composición de Mú-
una mención especial debido a la gran calidad de las
sica para Banda Vila de Muro 2015 Francisco
obras presentadas al compositor austríaco Thomas
Esteve Pastor. Una edición dedicada a la memoria
Doss con la obra La Vouivre.
del insigne compositor murero Paco Esteve, puesto
La música de Martínez Gallego, en EEUU
que en este año se celebran los 25 años de su des-
Martínez Gallego conocía la feliz noticia tan solo unos
aparición y en 2015 los 100 años de su nacimiento.
días después de su viaje a los Estados Unidos, don-
El jurado, formado por los compositores y directo-
de la Wind Symphony de la Universidad de Illinois,
res de renombre intencional Oscar Navarro, Jan de
bajo la dirección de Martin H. Seggelke, interpretó
Haan y Josep Vicent Egea, acordó por unanimidad
su Sinfonía nº 1 Kaprekar. Después del concierto, en
dar como ganadora de este concurso a la obra Mi-
el cual se interpretaron obras de otros compositores
raculum del compositor de San Antonio de Requena
americanos, la obra fue grabada para su posterior
Francisco José Martínez Gallego.
edición discográfica a cargo de la firma Naxos.
Durante el acto, al que también asistieron como
Para Martínez Gallego la experiencia “ha sido musi-
oyentes el director de la Unión Musical de Muro Rafa
calmente muy positiva, el nivel de los músicos y del
Garcia Vidal, el alcalde de Muro Rafa Climent, el re-
director era enorme y el de los técnicos de sonido en
gidor de Cultura Alex Llopis, el asesor de los premios
la grabación, inmejorable”. Ahora se encuentra “con
José Rafael Pascual-Vilaplana y la presidenta de la
muchas ganas de escuchar ese CD aunque puede
En estos momentos, Gallego trabaja en un concierto
Unión Musical de Muro Soraya Sanchis, el jurado
tardar hasta un año en salir”. Además “este acon-
para trompa, bombardino y banda que se estrenará
destacó un año más la gran calidad de las obras pre-
tecimiento supone la próxima interpretación de la
en julio de 2015 por la Banda Municipal de Mallorca,
sentadas y también la diversidad de estilos que se
misma obra, en 2 ocasiones más en EEUU”.
y en la que será su segunda Sinfonía.
Vicente Ortiz Gimeno, guanyador en els Hollywood Music in Media Awards
E
l compositor valencià establit a Los Angeles,
gran plantilla simfònica. La versió guanyadora va
Vicente Ortiz Gimeno, va guanyar amb la seua
ser gravada en el prestigiós Newman Stage de 20th
peça Space Mission, la categoria orquestral
Century Fox a Los Angeles, amb la Hollywood Studio
dels Hollywood Music in Media Awards 2014. Co-
Orchestra i sota la direcció de Vicente Ortiz Gime-
neguts com els “Oscar de la Música”, la gala de
no. Aquesta peça ja va ser premiada amb el “Steve
lliurament dels premis es va celebrar el dia 4 de
Kapland Award” atorgat per ASCAP Foundation en la
novembre en el Fonda Theater de Hollywood, en la
gala celebrada en el Lincoln Center de Nova York en
qual també estaven nominats compositors com Hans
2013.
Zimmer, Danny Elfman o Howard Shore.
Vicente Ortiz Gimeno va estudiar en els conservato-
Actualment resideix en Los Ángeles, on contínua
Space Mission és una peça que descriu una breu
ris de Vall d’Uixó i Castelló i es va graduar Summa
treballant en projectes audiovisuals a Estats Units i
però intensa missió espacial, composta per a una
Cum Laude en Berklee College of Music a Boston.
Espanya i encàrrecs de música de concert.
47
Música i poble Actualitat
Interpretar música amb instruments reciclats procedents del fem és possible Ecoembes presenta a València la gira de l’Orquestra d’instruments reciclats de Cateura, que recalarà al Palau de les Arts de València el 2 de gener de 2015.
D
esprés d’una gira internacional que li ha portat a visitar diferents llocs de tot el món, l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Ca-
teura (Paraguai) visitarà per primera vegada València el pròxim Nadal. De la mà d’Ecoembes, l’organització que cuida del medi ambient coordinant el reciclatge i eco disseny dels envasos a Espanya, la singular orquestra actuarà en el Palau de les Arts el pròxim 2 de gener, a les 20.00 hores. A més del concert a València, l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura oferirà tres concerts més a Bilbao, Barcelona i Madrid, que servirà per a tancar la seua gira en el nostre país. L’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura està
portància que valors com el reciclatge, la música i
composta per un grup de xiquets i joves procedents
l’educació té per a la nostra societat actual i com es
de Cateura, un barri marginal d’Asunción (Paraguai),
poden aconseguir grans coses amb il·lusió, esforç i
construït damunt d’un abocador. Gràcies al seu en-
responsabilitat amb la cura del medi ambient.
giny i il·lusió entre tots han aconseguit crear una
Ecoembes és l’entitat sense ànim de lucre que ges-
gran orquestra formada per instruments fabricats a
tiona la recuperació i el reciclatge dels envasos de
partir de materials procedents de la brossa.
plàstic, les llandes i els briks (contenidor groc) i els
Amb aquest objectiu Ecoembes porta aquesta ini-
envasos de cartó i paper (contenidor blau) en tota
ciativa a Espanya per, a través d’aquesta història
Espanya.
de superació personal, acostar als ciutadans la im-
Més informació: www.ecoembes.com
Dues bandes valencianes participaran en 2015 en el cicle Amposta de banda a banda
L
a Societat Musical La Lira Ampostina ha or-
la banda simfònica de la Unió Musical Santa Cecí-
ganitzat la 14 edició del cicle de concerts
lia (UMSC) de Villar del Arzobispo que actuarà sota
Amposta de Banda a Banda que se celebrarà
la batuta de José Pascual Arnau Paredes el 28 de
durant 2015 i que comptarà amb dues bandes va-
febrer.
lencianes.
El cicle continuarà el 14 de març amb la banda del
Els concerts començaran el 31 de gener amb l’actu-
grau professional del Conservatori de Música de la
ació de la banda simfònica de l’Ateneu Musical del
Diputació de Tarragona i acabarà el Dijous Sant, 2
Port de València dirigida per Isidro Coll Ballesteros,
d’abril, amb la banda de la Societat Musical La Lira
a la qual seguirà una altra agrupació valenciana,
Ampostina que dirigeix Octavi Ruiz i Gisbert.
48
Música i poble Actualitat
Les bandes d’Onda, Unió Musical Contestana i Pinto participaran en el Certamen de Cullera En aquesta ocasió les úniques tres bandes inscrites s’han convertit oficialment en les participants del certamen de 2015.
D
ivendres 14 de novembre va finalitzar el ter-
Musical Contestana de Cocentaina (Alacant) i Banda
mini d’inscripció provisional per a participar
Municipal de Música de Pinto (Madrid).
en la LXVIII edició del Certamen Nacional de
El dissabte 13 de desembre a les 12 hores en la Casa
Bandes de Música “Ciutat de Cullera” que se cele-
de la Cultura de Cullera es realitzarà el sorteig de
brarà el diumenge 12 d’abril de 2015.
l’ordre d’actuació.
En aquesta ocasió només s’han inscrit tres formaci-
Les bandes participants, d’entre 80 i 90 músics, in-
ons, les quals, atès que en el punt 3er de les bases
terpretaran en primer lloc com a obra obligada d’es-
aprovades que regeixen aquest certamen s’estipu-
ta edició del certamen l’obra Cançons de mare del
la que el nombre màxim de bandes participants en
compositor de Cullera Rafael Talens Pelló i a continu-
aquest certamen serà de tres, han quedat ja oficial-
ació la de lliure elecció que podrà tenir una duració
una desfilada pels carrers del poble fins a arribar a
ment inscrites per a aquest certamen. Es tracta de
de fins a 20 minuts.
l’Auditori Municipal dels Jardins del Mercat de Culle-
la Unió Musical Santa Cecília d’Onda (Castelló), Unió
Abans del certamen, les societats musicals faran
ra, escenari on tindrà lloc el certamen.
Rafael Doménech guanya el primer premi de composició Ciutat de Castelló D’altra banda, una professora del Conservatori Superior de Música de Castelló, Claudia Montero, ha guanyat un dels premis Grammy en la categoria de Composició Clàssica Contemporània.
E
l passat 31 d’octubre, Rafael Doménech va
Grammy, en la categoria de Composició Clàssica
obtenir el primer premi de Composició Ciutat
Contemporània.
de Castelló amb la seua obra Numen, una sui-
El seu Concert per a violí i orquestra de cordes, inclòs
te d’uns 13 minuts de durada per a dolçaina, percus-
en el disc Ausencias, va ser premiat durant la gala
sió llatina i banda simfònica.
celebrada en el Grand Garden Arena de Las Vegas, la
El multitudinari acte es va celebrar en el Palau de
major ciutat de l’estat de Nevada, en els Estats Units.
Congressos i les obres van ser interpretades per la
Els premis Grammy llatins, un dels més prestigiosos
Banda Municipal.
d’Amèrica del Nord en el camp de la música, estan
Aquesta obra relata un màgic viatge des del clare-
creats per l’Académia Llatina d’Enregistrament, una
jar al fosquejar, on Numen, la musa de la inspiració
organització internacional composta per artistes,
es transforma en dolçaina. A través d’ella, Numen
músics, compositors, productors i altres professio-
pretén despertar en nosaltres atributs i sensacions
nals del sector.
tals com la bellesa, l’elegància, la tristesa, l’alegria
Montero, que des de 1993 ha estrenat totes les se-
i la felicitat.
ues obres, és professora de Música i Arts Escèniques
Grammy per al Conservatori Superior de Castelló
i desenvolupa la seua labor docent des de fa onze
D’altra banda, Claudia Montero, catedràtica del Con-
anys, en l’àrea de composició del Conservatori Su-
servatori Superior de Música de Castelló, és una de
perior Salvador Seguí de Castelló.
les guanyadores de la 15a edició Anual del Latin
49
Música i poble Actualitat
Entrenamiento mental para la actuación Por Fco. Fermín Galduf y Guillermo Dalia (www.coachingparamusicos.es) La interpretación musical posee unas características únicas que es necesario tener en cuenta, el intérprete debe conocer en profundidad cuáles son las particularidades de una actividad tan bella como exigente.
L
a exigencias de la interpretación vienen determinadas por la propia situación: interpretar una obra ante un público, o un tribunal, donde
vamos a estar observados y evaluados, donde tenemos que demostrar ante los demás nuestros avances y preparación previa, además realizarlo en un lugar al que no estamos habituados y acostumbrados, expresar a través de la técnica depurada y estudiada emociones a la audiencia y todo esto posiblemente con ansiedad e inseguridad. Presentar ante un público las tareas que estamos estudiando es una característica propia en los estudios musicales, los estudiantes de música realizan audiciones y conciertos como parte de su formación. Sin embargo la mayoría de ellos en esos momentos reducen su nivel técnico e interpretativo, todo lo pre-
la parte técnica de la partitura u obra, así como la
do. Parece que al músico solo se le forma en cómo
parado durante semanas y meses, en el momento de
parte interpretativa de aquello que está estudiando,
entrenar para hacer una buena interpretación de una
presentarlo a los demás, en el momento del concier-
pero no se realiza ningún tipo de preparación para la
partitura, pero no se le forma para prepararse para
to se reduce a niveles que pueden ser preocupantes.
gestión del momento de la actuación.
estar en el momento de la actuación con la mejor
Lo triste de esta situación es que se toma como algo
predisposición mental. Dejar este área al azar de lo
natural, como parte del quehacer del músico, lo cual
Estas tres áreas de preparación se necesitan y se
que ocurra ese día, o envolverla con algunos con-
se acepta sin más. Ante esta situación, a parte de la
complementan entre ellas, pero necesitan de un tra-
sejos para atemperar los nervios y las insegurida-
resignación, pueden surgir algunos consejos del pro-
bajo de desarrollo independiente.
des, no es suficiente. Podemos emprender acciones,
fesor, que suelen provenir de su propia experiencia
aprender algunas técnicas, habilidades para dar lo
interpretativa, conductas, estrategias o “trucos” que
De la misma manera que el intérprete desarrolla
les fueron bien a ellos.
áreas de trabajo independientes, por un lado, el téc-
máximo en ese momento.
nico (escalas, arpegios, flexibilidad afinación etc.)
El E.M.A. (Entrenamiento Mental para la Actuación)
Los datos de los estudios realizados nos dicen que
por otro lado, el interpretativo (estudiando el estilo
consiste en enseñar unas técnicas para que el mú-
desgraciadamente es algo muy habitual, en torno a
de la pieza, la articulación más apropiada, distintas
sico no vea menguado su interpretación, para au-
un 80% de músicos ven disminuir su rendimiento
ediciones, etc.) trabajos estos que se unen y comple-
mentar su rendimiento en el momento del concierto
en el momento de interpretar ante los demás (con-
mentan para la preparación de la pieza musical en
o prueba.
ciertos, pruebas, audiciones, exámenes, etc.).Pero…
sí y realizar la mejor de las versiones sobre la pieza.
¿por qué aceptar esta situación? ¿por qué no tratar
El intérprete no puede obviar la preparación de una
La Psicología del deporte aplicada a la interpre-
de superar o minimizarla? existen técnicas y proce-
tercera área, la parte final, la de mostrar el trabajo y
tación musical
dimientos que nos ayudan a paliar este obstáculo.
estudio a los demás en un concierto o prueba. La ac-
Existen algunas similitudes entre la práctica deporti-
Apuntemos primero una de las causas (hay otras que
tividad de un intérprete de música es la actuación o
va y la actividad musical en todas las distintas tareas
también influyen) que provocan esta reducción del
interpretación de una partitura musical determinada
que componen ambas ocupaciones. El estudio o el
rendimiento. El músico prepara, como es necesario,
en un lugar determinado en un momento determina-
entrenamiento, el desgaste y presión al que some-
50
Música i poble Actualitat
temos al cuerpo (por cierto, existen más lesiones
cólogo deportivo son extensas, muchas de ellas son
musculoesqueléticas en músicos que en deportis-
semejantes a las que realizamos con los músicos.
tas), la necesaria y continua práctica, la necesaria
En el E.M.A. adaptamos algunas técnicas de la psi-
superación progresiva, tener unos profesores y en-
cología del deporte a la actividad musical. No se trata
trenadores que nos instruyen y preparan, etc. Y entre
de replicar directamente las técnicas de manera sis-
ellas destaca sobremanera una parte fundamental:
temática, ello no aportará ningún beneficio al músico,
el momento de enfrentarse a la competición para el
se trata de acomodarlas a la actividad musical, a la
tecnológicos, entre otros, han colaborado en este pro-
deportista, el momento de enfrentarse el concierto,
realidad tan particular del músico para que las ejercite
greso. Además han evolucionado hacia parámetros
prueba o examen para el músico. Hay un momento
y entrene. Poseer un conocimiento profundo de la Psi-
pragmáticos, queremos decir con esto, que si bien
que debemos demostrar ante los demás todo aquello
cología de la Actividad Musical, entre otros requisitos,
hace unos años las neurociencias básicamente nos
que hemos preparado, realizar esa actividad ante un
se torna necesario, así como es necesario no interve-
ofrecían y mostraban cómo funcionan las distintas
publico, una audiencia.
nir solo en estas prácticas si no en todos los ámbitos
partes de nuestro sistema nervioso, de nuestro ce-
de dedicación del músico, como luego veremos.
rebro, hoy en día sus conocimientos nos sirven para mejorar algunas condiciones de nuestra existencia,
Pero lógicamente también existen diferencias entre las dos actividades, veamos solo la distinción en esta
Entrenamos a los músicos en técnicas de visuali-
mejorar nuestro nivel de vida, nos ofrecen la posibili-
última acción: el momento de la competición o del
zación, relajación muscular, concentración, focali-
dad de poder modificar nuestro comportamiento para
concierto.
zación, planificación, motivación, etc., enfocando el
conseguir mejorar en cualquier área de nuestra vida.
trabajo al objetivo de rendir al máximo en el conLos deportistas preparan su parte física, táctica, téc-
cierto o prueba.
Dentro del E.M.A., la neurociencia nos aporta algunos parámetros para poder rendir más, nos indica que
nica… y preparan también el momento en el que han de competir como parte de su entrenamiento,
La neurociencia y el E.M.A.
hábitos son los más adecuados para poder estudiar
donde han de rendir al máximo. Y esto no lo realizan
La neurociencia es un conjunto de disciplinas que
mejor, concentrarnos, memorizar, aprender, recor-
de manera azarosa o acudiendo a consejos de en-
estudian nuestro sistema nervioso, dependiendo del
dar, etc. En definitiva, en cómo podemos maximizar
trenadores o colegas, sino a profesionales prepara-
enfoque y con qué interacciona nuestro sistema ner-
nuestra actividad musical. Podemos organizar nues-
dos como psicólogos, que trabajan en este objetivo.
vioso podemos encontrar una disciplina particular:
tros estudios de manera que los aprovechemos más,
Desde hace décadas, el trabajo del psicólogo en el
neuropsicología, neuroeconomía, neuroeducación,
esto dependerá de muchos factores que ya conoce-
deporte es una labor consolidada a la que los depor-
neurofisiología, neuroanatomía, etc.
mos, por ejemplo, la distribución de las sesiones de estudio, cómo han de ser los descansos, cómo debo
tistas se acogen como parte de su entrenamiento, porque solo así rinden más en el momento que lo re-
Los avances en estas disciplinas han evolucionado
empezar y terminar una sesión de estudio, cómo in-
quieren. Las áreas que componen y competen al psi-
los últimos años de manera exponencial, los avances
fluye el sueño en la adquisición del estudio musical,
51
Música i poble Actualitat
cómo influyen las emociones mientras estudio, en qué momentos del día nuestro estudio puede ser más efectivo, etc. Podemos controlar estas variables y que nos ayuden a mejorar, hacerlas partícipes de nuestro éxito. El Entrenamiento Mental para la Actuación (E.M.A.) El E.M.A. es “un conjunto de recursos que se pueden aplicar y entrenar sistemáticamente con el objetivo de adquirir habilidades que permitan maximizar el rendimiento en la actuación.” La creación de EMA es fruto de la investigación de las herramientas existentes en otros campos, probadas bajo la evidencia científica, su evaluación conforme a los objetivos de EMA e introducción en el protocolo de intervención desarrollado para el EMA. Para el desarrollo de dicho protocolo o programa de intervención se han investigado las principales
vendrá marcada por la supremacía en la técnica y
aspectos: Planificación - Concentración - Confianza
capacidades que necesita un artista para rendir al
por el estudio (hoy en día existe mucha competitivi-
- Motivación - Focalización - Lenguaje – Emoción.
máximo en el momento de la actuación.
dad y una gran preparación por parte de estudiantes
Para mejorar los diferentes aspectos se utilizan,
y profesionales) sino por haber preparado y entrena-
herramientas y procedimientos (en función de las
do ese instante.
necesidades) con el fin de conseguir los objetivos
EMA pretende ser un “coaching para la actuación”,
marcados. En un protocolo EMA se construye un
es decir una nueva forma de preparar la actuación para superar las limitaciones de cada intérprete. Lo
Son tres las áreas de trabajo en una intervención
programa adecuado y adaptado a las circunstancias
primero que aclaramos al músico es algo tan sim-
EMA: 1-Cognitiva; 2-Fisiológica; 3-Motora.
específicas del sujeto al que se aplica, bien sea un
ple y lógico que la mayoría de veces se obvia ”Si
Dentro de estas áreas se desarrollan los siguientes
individuo o un colectivo (orquesta, banda, coro, con-
siempre haces lo mismo siempre obtendrás el mismo resultado, no esperes obtener un resultado diferente por más veces que lo hagas”. Entrenamos y preparamos al músico para que rinda lo máximo en el momento de la interpretación. Rendir al máximo no significa simplemente replicar lo estudiado con antelación, significa llegar a superar la parte técnica e interpretativa para poder dar lo mejor de nosotros mismos en el escenario. La definición en este contexto de “rendir al máximo” es el de disfrutar, fluir, emocionar, trasmitir, etc., hacer música y sentimiento y no solo notas de la partitura. Alcanzar el máximo nivel de rendimiento es un experiencia que va más allá de parámetros físicos entrando en el terreno de la experiencia emocional, es así como la describen los deportistas de élite en diferentes estudios que se les han hecho después de un gran partido, una gran carrera o competición. Este será el hecho diferencial entre una interpretación buena y una excepcional, la desigualdad no
52
Música i poble Actualitat
Benjamín Britten, Mont Juic y Santa Cecilia Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda Suffolk, lugar natal e inspiración de Constable y Gainsborough, el más admirable de los pintores ingleses; patria de Crabbe, el más inglés de los poetas. Suffolk, con sus quebradas e íntimas campiñas, sus iglesias celestialmente góticas, grandes y pequeñas; sus pantanos, con esos salvajes pájaros marinos; sus grandes puertos y pequeñas aldeas pesqueras... Estoy firmemente enraizado en este glorioso país. Y me lo he demostrado a mí mismo, después de haber intentado vivir en otra parte. (B. Britten)
B
enjamin Britten (1913-1976) participa en
la soprano rusa Galina Vishnévskaya. Como la Unión
tema de Henry Purcell, pues toma como tema cen-
abril de 1936 en el Festival de la Sociedad
Soviética no permitió que Vishnévskaya acudiera a
tral una melodía de Abdelazar. Britten hizo varia-
Internacional de Música Contemporánea de
Coventry para el evento, fue remplazada con poca
ciones para cada sección instrumental (maderas,
antelación por Heather Harper.
cuerdas, metales y percusión) y para cada instru-
Barcelona. A raíz de ello compone en colaboración con Lennox Berkeley la suite orquestal Mont Juic,
mento individual. Posteriormente lleva la orques-
cuya dulzura contrasta con la tensa atmósfera social
Britten es de los pocos compositores posteriores
ta completa a una fuga antes de retomar el tema
de la España de entonces. Se cree que los dos pri-
a la Segunda Guerra Mundial que han conseguido
principal, con el que concluye la obra. Otra pieza
meros movimientos son de Berkeley, mientras que
introducir algunas óperas en el repertorio. En Peter
pensada para la juventud es la Simple Symphony
Britten sería el autor principal del tercero y cuarto.
Grimes demuestra su capacidad en el campo de la
para cuerdas.
Quizás el más acertado sea el tercero, titulado La-
lírica y su profundo amor por las tradiciones litera-
mento (Barcelona, Julio 1936). Incluye un solo de
rias, teatrales y musicales de su país. Al carácter y a
En su nombramiento como ciudadano honorable del
saxo alto, instrumento que el autor usaría posterior-
la fuerza de sus melodías, provenientes de la tradi-
pueblo de Lowestoft, Britten expresó con entusiasmo
mente aprovechando su carácter elegíaco.
ción popular y de predecesores como Purcell, Elgar
su cariño por la región de Suffolk y por la misma
o Vaughan Williams, añade una fastuosa y refinada
Inglaterra (arriba). Meses antes de su muerte recibió
orquestación.
el título de Barón Britten de Aldeburgh. Otro tributo a
Artífice del renacimiento de la canción inglesa, Britten deja una serie de obras para voz y diversos gru-
su figura es la pieza del compositor estonio Arvo Part
pos instrumentales. La Serenata para tenor, trompa
Compuso su Guía de orquesta para jóvenes para
titulada Cantus in Memoriam Benjamin Britten. Que
y cuerdas es una de las más interpretadas. Sobre
acompañar la película Instrumentos de la orques-
viniese al mundo el Día de Santa Cecilia, es una feliz
textos de poetas ingleses, la voz se combina con
ta. Lleva por subtítulo Variaciones y fuga sobre un
coincidencia…
el sonido de la trompa para transmitirnos el poder evocador de la noche, verdadera protagonista de la obra junto con el crepúsculo, el sueño y la muerte. El Nocturno para tenor, siete instrumentos solistas y cuerda está dedicado a Alma Mahler. En cada uno de sus ocho “nocturnos”, la voz es acompañada por un solista diferente; dos, en el caso del séptimo. El Réquiem de Guerra, su mayor éxito, debía ser una manifestación contra cualquier conflicto bélico y símbolo de reconciliación en plena Guerra Fría. Para su estreno quiso reunir a los solistas de las tres naciones europeas que más protagonismo habían tenido en la guerra mundial: el barítono alemán Dietrich Fischer-Dieskau, el tenor inglés Peter Pears y
53
Música i poble Opinió
Opinió Más que una filosofía de servicio Por Remigi Morant Nacasquillo. Vicepresidente 1º FSMCV. Universitat de València.
H
ace dos meses que la nueva junta directiva
Las bases de funcionamiento de la FSMCV vienen
de la federación nos pusimos en marcha y
marcadas por sus estatutos en los que se dice lite-
pensamos que es el momento de explicar
ralmente que la razón de ser de la federación estriba
las bases de esta nueva etapa. El nuevo equipo con-
en ofrecer servicios al asociado y a la vez también
formado por directivos que ya estaban en la etapa
representarle. Todo ello desde un nivel máximo de
anterior y otros que han entrado nuevos, ha asumido
cohesión y unión entre los asociados, para poder ser
como filosofía de trabajo aquello que explicamos en
interlocutores válidos ante las instituciones públicas
nuestro programa electoral. Aunque el funciona-
(Generalitat, Diputaciones, Ayuntamientos) y también
miento de la junta directiva sigue siendo por pro-
ante las empresas privadas.
yectos que son liderados por uno o varios directivos,
Hay muchas formas de ofrecer servicios al asociado,
ha habido un cambio sustancial de planteamiento al
pero sin duda la atención personalizada es la más
mundo que genera mucho interés por doquier. Todas
haber perfilado cuatro grandes áreas con sus res-
eficaz. Es muy importante sentirse atendido entre
estas razones, unidas a una potente estrategia de
pectivos responsables:
otros 545 de manera individual, desde cualquiera
comunicación llevada a cabo por la federación desde
- Escuelas de Música: Esta área engloba no solo las
de las vertientes en las que se desenvuelven las
hace unos años nos han asegurado un lugar como
escuelas de música, también las escuelas de edu-
sociedades musicales: jurídica, administrativa, eco-
interlocutores preferidos por la administración. Cla-
candos y los centros integrados, además de todo lo
nómica, educativa, laboral… Poder llegar a esta filo-
ro, que todo lo dicho hasta ahora va mucho más allá
relacionado con la educación musical.
sofía de funcionamiento no es fácil, ya que hace falta
de aquello que dicen nuestros estatutos.
- Económica y jurídica: Un área importante por todas
tener una estructura de servicios perfectamente ar-
Además de las relaciones con la administración,
las posibilidades que engloba y por contar ya con
ticulados y con los mejores expertos a disposición
también pensamos en la importancia de las rela-
una consultoría gratuita.
de los socios. Más todavía si estas prebendas no
ciones con otras administraciones tanto a nivel del
- Servicios al asociado: Posiblemente el área con
comportan incremento en la cuota a los asociados y
estado español como a nivel internacional. No se
más responsabilidades, pero también la más reco-
están a expensas de las contribuciones de institucio-
trata de abrir ningún consulado, sino todo lo con-
nocida por todos los asociados.
nes públicas y cada vez más de empresas privadas.
trario, de ayudar en todo lo que podamos a aque-
- Innovación, comunicación, representación y re-
Conseguir la confianza de las administraciones y de
llos movimientos basados en la educación musical
laciones externas: Un área novedosa pero rabiosa-
las empresas no es tarea fácil. Pero la FSMCV se
en países en vías de desarrollo. Es impresionante la
mente actual y necesaria.
distingue por ser una entidad modélica que resul-
labor desarrollada por la Red de Escuelas de Música
A estos cuatro grandes bloques se han sumado dos
ta ser la mayor empresa cultural de la Comunidad
de Medellín (Colombia). Desde nuestra perspectiva
sub áreas, también con una responsable en cada
Valenciana y que cuenta con una inmensa nómina
occidental nos resulta difícil comprender hasta qué
una de ellas:
de trabajadores adscritos al voluntariado. Además,
punto es importante la propuesta de cambiar armas
- Centro de Estudios: Cada día más necesario por la
sus representantes son elegidos de la forma más
por instrumentos musicales, cambiar miseria por
importante labor formativa que desarrolla tanto en
democrática posible, mediante listas abiertas y con-
cultura, abrir puertas a una vida mejor…
los directivos como en el profesorado. También im-
tando con una estructura que se intenta aplanar al
El gobierno de Colombia concedió hace un año la
portante por el impulso a las publicaciones, estudios
máximo para que la opinión de todos los asociados
más alta distinción cultural a la FSMCV por la labor
e investigaciones.
sea escuchada debidamente. Por otra parte, se ase-
desarrollada en su país en los últimos años. También
- Comunicación: Abrir un gabinete de comunicación
gura la transparencia en todas las cuestiones eco-
la República Dominicana ha solicitado la ayuda a la
para mejorar la comunicación interna y externa, y
nómicas mediante auditorías realizadas anualmen-
federación y hemos suscrito un convenio de colabo-
dotar a todos los asociados de un servicio gratuito
te por empresas externas. Todo ello para asegurar
ración con su gobierno. Otros países como Brasil han
de asesoramiento en comunicación era un reto que
la mayor estructura social, cultural y educativa de
solicitado nuestra asesoría, pero sin ayudas autonó-
ya se ha conseguido.
esta comunidad. Un movimiento sin parangón en el
micas, nacionales o internacionales resulta com-
54
Música i poble Opinió
plicado atender tantas demandas, aunque somos conscientes de la importancia de estos proyectos. La educación musical es nuestra premisa, hace mucho que no se admiten sociedades musicales en el seno de la federación si no cuentan con una escuela de música. La tarea desarrollada y los logros conseguidos en los últimos años son impresionantes, pero consideramos que queda un largo camino por recorrer. Camino en el que no pueden faltar la mejora cualitativa de la red de escuelas de música y una financiación acorde con la excelencia de nuestro movimiento educativo. Faltan mejoras en la formación del profesorado, especialmente desde la perspectiva grupal, en la utilización de las nuevas tecnologías, en la apertura de miras hacia la musicoterapia, música de jazz… Desde el Centro de Estudios de la federación tenemos en cuenta todas estas cuestiones y muchas más: también nos preocupa la formación de
queña parte de las posibilidades de nuestro colecti-
dades musicales y juntas directivas, directores, pro-
nuestros directivos, el fomento de la investigación
vo, no es posible solo desde el trabajo desarrollado
fesorado, socios y sobre todo de los músicos para
en educación musical desde la enseñanza no formal,
por esta junta directiva; necesitamos la colabora-
seguir adelante.
desde la elaboración de propuestas de aula centra-
ción, compromiso, ilusión y compresión de todos
Estamos seguros de que juntos tenemos un impor-
das en las escuelas de música…
los elementos de la estructura federal: presidentes
tante camino por recorrer. No dejemos pasar de lar-
Pero todo lo apuntado, que solo representa una pe-
provinciales y comarcales, presidentes de las socie-
go las oportunidades que se nos presentan.
55
Música i poble Comarques
Baix Maestrat Sant Mateu, capital de la Música
E
l passat 25 d’octubre va tindre lloc en la capital històrica del Maestrat la XXI trobada de bandes de música de la comarca del Baix
Maestrat. L’acte va estar presidit per Ana Besalduch, diputada autonòmica i alcaldessa de Sant Mateu, Remigi Morant, vicepresident primer de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), José Segarra, president comarcal del Baix Maestrat de la FSMCV, José Luis Jarque, diputat au-
tonòmic de cultura i Marc Esteller, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Mateu. També van assistir a l’acte alcaldes i presidents de societats musicals, de les 14 bandes que es van donar cita allí. El motiu pel que va ser triada Sant Mateu com a seu per a albergar esta trobada de bandes va ser commemorar el 200 aniversari de l’existència de la primera banda de música en la localitat. Hi ha documentació on consta que el 22 de setembre de 1814, amb motiu de la retirada de les tropes franceses, es van celebrar en Sant Mateu les festes en honor al seu patró. En els oficis religiosos realitzats en estes festes es té constància que eren acompanyats per 15 músics que tocaven instruments de qualsevol tipus incloent l’orgue litúrgic i cantors. Després d’una fluida desfilada per part de les bandes de música de les societats musicals de Santa Magdalena de Polpís, Unió Musical de Traiguera, Societat Musical L’Aliança de Vinaròs, Societat Musical Santa Cecília d’Alcalà de Xivert, Associació musical Ciutat de Benicarló, Agrupació Musical de Canet lo Roig, Associació Musical Santa Cecília de Cervera del Maestre, Associació Musical Sant Jordi, Associació Musical Verge de l’Ermitana de Peñíscola, Associació Filharmònica de Rossell, Unió Musical Salzadellense,
José Rafael Pascual Vilaplana, nom pel qual se li co-
bandes de música dins de la Comunitat Valenciana.
Societat Musical Santa Cecília de la Jana i Unió Mu-
neixia el mestre José Ferreres Granell.
Per a finalitzar l’acte, tots els músics allí presents
sical Xertolina de Xert, va arribar el torn de la banda
Al finalitzar la desfilada les autoritats allí presents
van interpretar l’Himne de la Comunitat Valenciana
amfitriona, la Banda de Música Santa Cecília de Sant
van fer els seus discursos, reivindicant la impor-
davall la batuta de Raül Cabanes Tena, director de la
Mateu.
tància de l’educació musical dins de les societats,
banda amfitriona i organitzadora de l’acte.
La formació va interpretar en memòria d’un director i
l’interés per sol·licitar que les societats musicals es
Per a acabar la festa l’ajuntament de Sant Mateu va
mestre que va tindre fa anys i que va morir de mane-
convertisquen en bé d’interés cultural immaterial,
obsequiar amb un berenar als més de 800 músics
ra sobtada el pasdoble Pepe l’Andivió del compositor
reivindicant també la importància de les nostres
allí presents en el poliesportiu municipal.
56
Música i poble Comarques
La banda de Rosell actuà en l’Auditori de Peníscola després de celebrar les festes de Santa Cecília
E
l 22 de novembre, l’Associació Musical Filharmònica Rossellana va celebrar el dia de la seua patrona, Santa Cecília, amb un magnífic
concert amb totes les bandes de l’entitat. L’acte va estar precedit divendres per la festa de l’escola de música, on tot l’alumnat va disfrutar d’una gran gimcana que van preparar els músics més joves de la banda, finalitzant amb un berenar. El dissabte va ser el torn de la música, de la mà de les tres bandes què formen actualment l’entitat. Totes elles baix la batuta del mestre-director Josep Rangel. Per començar van tocar els més menuts de la casa, la Banda Infantil, i amb ells vam gaudir d’obres com Aztec sunrise i Clarinet caravan de John
al Barco pirata de David Postiguillo. L’última forma-
Ja per acabar la banda de música de l’Associació
Admonson i Tijuana trumpets de Philip Sparke. Des-
ció que vam sentir foren els més grans de la casa,
Musical Filharmònica Rossellana va tocar l’Himne
prés d’aquesta magnífica actuació dels més xicotets,
la banda de música de l’Associació Musical Filhar-
a Rossell d’Àlvaro Gavaldà i la lletra, de Joan Todó,
arribà el torn de la Banda Juvenil. Una banda que és
mònica Rossellana, que interpretà Concert March
va ser cantada per l’alumnat de l’escola de música,
la viva imatge del futur de la banda gran i que no
from 1941 de John Williams, la banda sonora de
amb la col·laboració de la seua professora de solfeig
para de nodrir-se de nous músics. En aquest con-
les pel·lícules Independence day de David Arnold i
Olga Luna.
cert en van ser set els que van entrar a formar part
Chicken run de John Powell i, per acabar, el poema
Va ser un cap de setmana molt intens, ple d’activi-
d’aquesta família. Amb ells vam poder sentir Proce-
simfònic d’Oscar Navarro, Paradise, que ens portà a
tats, festa i música. Dies després, el diumenge 30 la
sional overture de Philip Sparke, Raiders march de
perdre’ns per una illa paradisíaca fins trobar-nos en
banda oferia un concert a l’Auditori de Peníscola dins
John Williams i per acabar ens van convidar a pujar
mig d’una festa de pirates que allí s’hi van perdre.
del cicle “Les bandes al Palau”.
Ciutat de València Nace la biblioteca de “Música libre” A iniciativa de la Asociación Música Joven de Valencia.
L
a biblioteca virtual de música digital preten-
deses. Tan solo se “pide” que si se interpreta alguna
tiene absolutamente ningún interés económico de-
de en primer lugar crear un fondo legal de
de las piezas descargadas, en cuanto sea posible,
rivado de esta biblioteca. Tan solo pretende ayudar a
descargas gratuitas y legales de obras origi-
se añada algún comentario en la ficha de cada obra
compositores e intérpretes.
nales y/o adaptaciones para las formaciones más
así como enlaces a youtube o vimeo de las diversas
Puede accederse a las diversas colecciones el menú
populares tales como banda sinfónica, banda juvenil,
interpretaciones realizadas.
que aparece a la derecha de la web que, poco a poco
orquesta de cámara, coro, agrupaciones infantiles
Todos los derechos están reservados a los compo-
se irá dotando de más contenido ya que, por el mo-
y colecciones de repertorio instrumental clásico. Al
sitores. Es decir, cualquier uso que se haga de esta
mento tan solo está disponible la sección de banda
mismo tiempo y, cumpliendo los fines sociales de la
música que genere algún tipo de derecho legal y de
juvenil.
Asociación Música Joven, pretende promocionar el
propiedad intelectual puede ser recaudado íntegra-
Cualquier autor/a que quiera colaborar puede po-
excelente trabajo de jóvenes compositores.
mente por cada uno de los autores a través de la
nerse en contacto con AMJ-TMJ a través de la web:
Cualquiera puede descargarse toda la música que
entidad de gestión correspondiente. AMJ-TMJ no
http://biblioteca.musicajove.net
57
Música i poble Comarques
La Safor La Rotovense Musical posà la primera pedra d’un projecte de futur
L
a festivitat de Santa Cecília de 2014 serà recordada durant molt de temps entre els socis i amics de La Rotovense Musical. Aprofitant els
actes que se celebraren amb motiu de Santa Cecília, diumenge 23 de novembre, a les 12:30h, La Rotovense Musical començà a fer realitat el seu somni de comptar amb un local d’assaig i actuacions. A l’acte foren presents el vicepresident primer de la FSMCV, Remigi Morant, representants dels dos grups municipals a l’Ajuntament de Ròtova, socis, músics i simpatitzants, en un acte simbòlic molt emotiu. L’acte es va començar interpretant la cançó de Jaume Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol que parla de la voluntat de convertir els somnis en realitat. Aquesta cançó es va tocar com a símbol de l’esperança que tant La Rotovense Musical com tota la població rotovina té en aquest futur local. Aquest local no sol servirà per a la banda de musica sinó que donarà un gran servei molt necessari per a tota la població. Després la secretària de la societat M. Àngels Faus junt al president Carles Peiró llegiren l’acta de col· locació de la primera pedra on s’indicava el que es posava dins la urna, com l’acta de la compra del local, una còpia del manuscrit de l’Himne de la banda, monedes de curs legal i els diaris del dia. També es
Santa Cecília. Altres actes destacats va ser el con-
base al suport de la gent sòcia, a les col·laboracions
va aportar la foto de la fundació de la nostra socie-
cert del dissabte on va entrar a formar part dos nous
puntuals de tot aquell que hi vulga contribuir i a les
tat a l’any 1951. Dirigits als assistents la secretària
membres de la nostra societat. Els dos al saxo alt, un
subvencions d’administracions públiques que l’agru-
convidà al públic a introduir algun record per a la
de la població de Ròtova i l’altre de Llocnou de Sant
pació ha concorregut. “Estem treballant de valent per
posteritat. Alguns membres aportaren escrits o foto-
Jeroni: Sandra Faus i Canet i Joana Sanfelix i Sanz.
poder-ho fer possible, i volem involucrar a les pobla-
grafies. Molt curiós va ser l’aportació d’un pitet d’un
En aquest concert també el president Carles Peiró va
cions de Ròtova, Almiserà i Llocnou, i la gent de la
nou nascut.
complir 25 anys com a músic en actiu, com a com-
comarca que s’hi vulga sumar. Tindre un espai per as-
Aquesta acta es va signar pel nostre president i pel
memoració Carles va dirigir la banda interpretant el
sajar és molt necessari. Per això, animem a tots els qui
vicepresident de FSMCV Remigi Morant. A l’acte tam-
pasdoble Mi Barcelona del compositor Julio Laporta i
vulguin tirar una mà a continuar fent música, cultura i
bé varen assistir els expresidents de la nostra societat
rebé un socarrat commemoratiu.
banda”, va explicar Carles Peiró, president de l’entitat.
aixina com diversos regidors de l`ajuntament. Després
Per finalitzar, el diumenge músics socis i simpatit-
El local comptarà amb un soterrani i dues altures. Al
s’introduí l’urna en els fonaments i tot aquell que vol-
zants vam fer un dinar de germanor.
soterrani s’ubicaran aules per a reunions i arxiu, a
gué va tirar terra. Al finalitzar es descobrí un socarrat
Des d’aquest diumenge s’obri un nou horitzó i nova
més d’una sala d’assaig. L’edifici comptarà amb un
com a commemoració d’aquesta data.
il·lusió per poder fer realitat el somni d’una Casa de
auditori i una cafeteria restaurant.
Aquest acte va ser un dels més importants en aquesta
la música a la nostra població, que serà possible en
Francesc Sastre
58
Música i poble Comarques
Plana Baixa Vila-real acull la XX Trobada de bandes de música de la Plana Baixa
E
l passat 27 de setembre, Vila-real es va convertir en l’epicentre musical de la Plana Baixa. Després de 10 anys, la Unió Musical la Lira de
Vila-real tornava a ser amfitriona de la Trobada Comarcal de bandes de música. Un esdeveniment en el que els músics locals es van bolcar i que el nombrós públic assistent va gaudir d’allò més. Les bandes d’Artana, Les Alqueries, Eslida, Onda, Suera i La Vilavella van arribar a Vila-real preparades per a actuar. Es van congregar al col·legi Cervantes, des d’on començarien les seues interpretacions. A les 18 h, les agrupacions van iniciar la desfilada per l’avinguda del Cedre, recorrent els carrers cèntrics de la ciutat fins arribar a la Plaça Major. Ja a l’es-
cenari instal·lat davant del consistori municipal, les
Seguidament, va ser el torn que les autoritats agra-
Vila-real, a la Diputació de Castelló i a la Federació
bandes van oferir al públic pasdobles tant variats
ïren la participació dels músics en aquest acte. Ma-
de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana la
com La vereda d’Oscar Navarro, La Plana de Perfecto
nuel Esbrí (president provincial de la FSMCV), Joan
seua col·laboració en l’organització d’aquest esde-
Artola o Aitana de Tomás Olcina. Per últim, la banda
Monterde (president de la Unió Musical la Lira de
veniment.
amfitriona va posar als faristols dos pasdobles d’au-
Vila-real), Héctor Folgado (diputat provincial) i José
Com no podia ser d’una altra manera, l’acte va aca-
tors locals: Vila-realeries, de Rafael Beltrán Moner, i
Benlloch (alcalde de Vila-real) van subratllar la im-
bar amb música. Tots els músics es van agrupar per
Joaquín Muñoz, de Borja Muñoz Abad.
portància del fenòmen bandístic a les nostres co-
tal d’oferir una interpretació conjunta molt especial. I
Finalitzades les actuacions, va arribar el moment del
marques, així com el treball que realitzen per tal de
és que el pasdoble escollit per a l’ocasió va ser Pepe
lliurament d’obsequis commemoratius i la imposició
defensar la cultura i les tradicions que ens defineixen
Artero, del compositor José Ramón Sancho Vidal
de corbatins a les bandes participants.
com a poble. A més, es va agrair a l’Ajuntament de
(Vila-real, 1924 – 2008). Pepe Artero, que ha sigut músic de la banda de Vila-real durant més de 70 anys, va escoltar emocionat la interpretació des de la primera fila. No hi havia millor forma d’homenatjar-lo i d’agrair-li tot el treball que ha fet per la seua banda. Amb la posterior interpretació de l’Himne regional valencià, del mestre Serrano, l’acte es va donar per finalitzat. Un acte que pot parèixer senzill, humil, però darrere del qual s’amaguen moltes hores d’assaig, de preparació, de treball. De ganes de fer música i de mantindre viva la flama de les bandes de música. D’il·lusió i d’esperança. Amb aquest acte, es fa palès que les bandes són més que un grup de gent tocant el seu instrument: són un eix vertebrador del nostre patrimoni cultural i de la nostra identitat com a poble.
59
Música i poble Comarques
Les Alqueries commemora Santa Cecília i fa homenatge a la directora de la banda, Lidón Valer La Societat Unión Musical Alqueriense (UMA) ha celebrat amb activitats diverses la festivitat en honor a Santa Cecília, patrona dels músics.
E
l dissabte 15 de novembre la UMA va realit-
qualitat a aquesta societat musical. Amb un emotiu
zar la tradicional desfilada pels carrers de la
muntatge audiovisual es va fer un repàs de la seua
localitat per a donar la benvinguda als nous
fructífera trajectòria a la UMA.
components de la banda, Noelia Fernández amb el
Al finalitzar l’homenatge, el públic assistent va po-
nes de l’Escola de Música del municipi mitjançant
saxòfon i Eloy Pérez a la percussió.
der gaudir d’un recull de peces de l’obra Bestiarium.
diferents vídeos i contes musicals que es van anar
Al finalitzar la desfilada, i previ el concert, al saló de
Obra formada per nou peces que descriuen diferents
projectant durant la interpretació de Bestiarium.
Caixalqueries es va fer entrega dels instruments als
animals i que han estat composades pels millors
El diumenge 16, un total de 150 veïns, socis i simpa-
nous alumnes de l’Escola de Música.
compositors de banda del panorama internacional,
titzants de la UMA van acudir al dinar de germanor
A continuació i com a sorpresa es va rendir home-
entre els quals hi ha quatre valencians.
que organitza la societat musical. La cita va estar
natge a Lidón Valer, directora de la banda qui, des
Els integrants de la banda de música, baix la direcció
precedida per la missa en honor a la patrona dels
de fa deu anys, treballa amb la seua batuta sense
de Lidón Valer, van realitzar una magistral interpreta-
músics, on la banda va interpretar diferents obres.
descans per a fer créixer no sols en nombre sinó en
ció d’aquestes peces on van participar tots els alum-
Eva Sifre
La banda d’Eslida actua al Templet i celebra Santa Cecília
L
a banda de l’Associació Unió Musical Eslidense continua desenvolupant una gran quantitat d’activitats musicals i socials. El passat 21 de setembre va oferir un concert al Templet de Castelló dins del XII cicle de concerts en el Templet que organitza l’Ajuntament de Castelló amb la col·laboració de la FSMCV. Ja en novembre l’entitat castellonenca ha celebrat la festa de Santa Cecília amb diversitat d’actes musicals i lúdics en els quals han participat els membres de la banda simfònica, escola de música, cor d’educands, etc. a més de socis i veïns del poble.
60
Música i poble Comarques
Xilxes celebró un taller de mantenimiento de instrumentos
L
a localidad castellonense de Xilxes acogió el
y en consecuencia disminuir el rendimiento personal
pasado mes de octubre la Activitat Comarcal
y académico del músico”.
de la Plana Baixa. Las jornadas de manteni-
Las jornadas -con explicaciones teóricas pero en su
miento y reparación de instrumentos musicales -una
mayoría de carácter práctico- resultaron muy ame-
dedicada a instrumentos de viento madera y otra a
nas para los alumnos, que pudieron poner en prác-
los de viento metal- han dado a conocer a los alum-
tica los conocimientos adquiridos en sus propios
nos la importancia de un buen uso y conservación de
instrumentos, haciendo una puesta a punto de los
los instrumento así como el correcto mantenimiento
mismos durante el curso.
de los mismos.
En palabras del presidente comarcal de la Plana
Según el profesor del curso, Manuel Martín Ventura
Baixa, José Antonio Torres, “es importante acercar
-profesor del Conservatorio Superior de Valencia-
la formación a las sociedades musicales, y las activi-
esta jornada “ofrece técnicas de mantenimiento
dades comarcales son un medio para ello” y apuesta
para prolongar la vida de los instrumentos” así como
por seguir con este tipo de iniciativas tan bien aco-
“ayuda a comprender objetivamente cómo detectar
gidas por los miembros de las sociedades musicales
anomalías en el instrumento que pueden deteriorarlo
de su comarca.
Concert local per a un artista universal
L
a Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art
donada la particularitat de l’espectacle dedicat a
i Cultura (CIAC) de la Vall d’Uixó, va oferir l’es-
Luis Manuel Ferri Llopis, conegut artísticament com
pectacle “Recordant a Nino Bravo” emmarcat
Nino Bravo. I és que este espectacle en sí no només
en les Festes Patronals de la Sagrada Família i el
constava d’un concert, sinó també d’uns muntatges
Santíssim Crist.
audiovisuals que ajudaven a recordar la figura del
Així, les Festes Patronals de la Vall han tingut en-
malaurat artista, mort en accident de trànsit en Vi-
guany, com ja és habitual, una destacada presència
llarrubio, Conca, el 16 d’abril de 1973.
musical amb la Banda Simfònia del CIAC. La novetat
“El concert va agradar molt al públic assistent, dona-
ha sigut, a més, que la banda no ha oferit el tradi-
da l’alta qualitat de l’espectacle, sent nombroses les
cional concert de festes, sinó que ha traslladat als
felicitacions que van rebre els músics en acabar”,
carrers del poble l’espectacle “Recordant a Nino
comentava la presidenta del CIAC, Carmina Puchol
Bravo”. Acompanyada pels cantants José Valhondo,
i Aragonés, finalitzat el concert. “Vam viure una
Laia Benaches i Felipe Garpe, la banda del CIAC va
vetllada en la que no només vam escoltar les grans
interpretar 16 temes del cantant nascut en Aielo de
cançons, amb una bona orquestració, d’un mite com
l’èxit de l’espectacle, donat que era un gran repte
Malferit, a la comarca de La Vall d’Albaida. D’entre
Nino Bravo, sinó que també vam poder apropar-nos
oferir este tipus d’actuació tant diferent al que estem
els múltiples èxits de l’artista valencià, el públic as-
a l’home que era i, d’eixa manera, conèixer una mi-
acostumats a realitzar com a banda de música. És
sistent va poder sentir Libre, Un beso y una flor, Te
queta més de la seua vida”.
per això que, tot i que ens queda camí per recórrer i
quiero, te quiero, América o Noelia, entre d’altres.
Potser va ser això el factor que més va sorprendre
millorar, estem satisfets de com va anar tot”.
El concert es va celebrar el divendres 17 d’octubre,
al públic, que esperava un concert tradicional amb
Després d’aquest èxit, el CIAC es va bolcar en la ce-
en la Plaça Peral, just després del tradicional So-
música de l’artista valencià, i es va trobar amb la
lebració més especial de l’any: la festivitat de Santa
par d’Empedrao (plat típic de la Vall) de les Festes
sorpresa de gaudir d’un espectacle que feia un pas
Cecilia, patrona de la música, durant la qual es va
Patronals i amb una gran assistència de públic. Els
més.
donar la benvinguda als nous músics amb diverses
músics, director i la junta directiva del CIAC van re-
La presidenta del CIAC, Carmina Puchol, insistia en
activitats durant la setmana i el tradicional concert i
bre nombroses felicitacions en acabar el concert,
eixe aspecte: “En el CIAC estem molt contents de
“replegà” del cap de setmana.
61
Música i poble Comarques
Vall d’Albaida Salvador Brotons dirige a la Orquesta ATRIVM en un rompedor concierto de estilo contemporáneo El trompista Javier Bonet sorprendió con un solo en el que tocó la trompa natural, la barroca, la alpina e incluso una caracola.
E
l viernes 24 de octubre tuvo lugar el cuarto
asistentes al escuchar piezas como Poemes de rem
ha debutado este año como director invitado en la
concierto de la temporada de la Orquesta
i vela. A continuación, la segunda parte del concierto
Orquesta de Radiotelevisión Española) y estará pro-
Sinfónica ATRIVM como residente del Teatro
estuvo protagonizada por el trompista Javier Bonet,
tagonizado por solistas “de la casa”. Músicos for-
Echegaray de Ontinyent.
que interpretó la obra Ab origine (desde el origen)
mados desde pequeños en las aulas de AD LIBITUM
Una cita que supuso un punto y aparte respecto a
compuesta para él por el propio Salvador Brotons.
que con el paso de los años han ido ampliando su
lo que los abonados acostumbraban a escuchar, ya
Una pieza que hace un recorrido histórico por los
formación de la mano de reconocidos profesores y
que si los conciertos anteriores estaban basados
diferentes tipos de trompas, y en la que Bonet dejó
actualmente forman parte de prestigiosas orquestas
en los grandes clásicos, éste estuvo protagonizado
boquiabiertos tocando desde las más corrientes
jóvenes. Es el caso de la violonchelista Noelia Bala-
por obras contemporáneas caracterizadas por un
como la natural o la barroca hasta la alpina, que
guer y el violinista Carlos Graullera que forman parte
lenguaje rompedor.
mide más de 2 metros, o la caracola de mar.
de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE).
Además el ritmo de las obras, según indicaba el
Próximo concierto
La cita también contará con el reconocido violonche-
propio compositor y director invitado minutos antes
El quinto y último concierto de la temporada 2014 de
lista David Apellániz, solista internacional, profesor
del concierto, “imita contrastados sonidos del mar
la Orquesta Sinfónica ATRIVM tendrá lugar el 26 de
de la cátedra de violonchelo en el Conservatorio
como el oleaje, el viento o las velas de un barco”. Sin
diciembre. Contará con Jordi Francés como director
Superior de Aragón y colaborador de prestigiosas
duda, un estallido de sonidos que sorprendió a los
invitado (dirige la Orquesta Filarmonía de Levante y
universidades europeas.
62
Música i poble Comarques
L’Aranya i el fester: un disc que referma el vincle música i festa La Unió Musical d’Albaida l’Aranya arriba al seu 8é disc de música festera convertint-se en una societat que dignifica aquest gènere musical.
L
a festa i la música sempre van lligats o, al-
“L’Aranya i el fester”.
cals formen part d’un pilar fonamental en la cultura
menys, han d’estar lligats. Més concretament
Al novembre de 2013, l’Aranya va obtenir el primer
del nostre país i que moltes vegades es queda difu-
la festa, que sense la música moltes de les
premi en la desfilada d’Artefiesta celebrat a Villena.
minat o, fins i tot, se’ns oblida.
tradicions del nostre país valencià no tindrien cap
Un esdeveniment on s’aglutinen empreses, associ-
La presentació del disc es va celebrar el passat 18
sentit. I una d’aquestes festes tan tradicionals i que
acions i comissions festeres vinculades a la festa
d’octubre en la seu social de l’Aranya amb la presèn-
es troben en bona part a les comarques centrals,
mora i cristiana. Per a l’Aranya va ser tot un privilegi
cia de músics, festers i autoritats polítiques. El disc
són els moros i cristians. L’Aranya, que ja des dels
guanyar aquest premi que constava de gravar un
ja ha arribat a vora 800 còpies i des de la web de
seus inicis sempre ha estat una societat defensora
disc de música festera.
la societat s’informa d’on es pot adquirir “l’Aranya
d’aquest gènere musical, ha volgut anar més en-
L’Aranya tenia total llibertat per escollir les peces
i el fester”.
llà amb l’enregistrament d’aquest disc anomenat
que s’inclourien al disc, per aquesta raó, la societat
A l’interior del disc trobarem peces de grans compo-
musical albaidina va deixar a les filaes i comparses
sitors de la música festera com són Ramon Garcia,
on hi té relació donar la seua opinió. El fet que el
Mario Roig o Saül Gómez. També hi té cabuda com-
disc s’ha realitzat també amb l’ajuda de societats
posicions de mestres com Esteve Pastor i la seua
festeres, és una manera per la qual l’Aranya vol rei-
marxa mora Ja baixa l’Aranya, un himne de la soci-
vindicar la importància de les societats musicals en
etat i del que sempre interpreten en qualsevol festa
el món fester. Ja en el seu 90é aniversari, l’Aranya
d’aquesta índole. D’entre les peces es troben filaes
va ser seu de la reunió entre FSMCV i la UNDEF sobre
d’Albaida (Cordoveses, Cabiles), Ontinyent (Arquers
les bandes de música i la festa. En aquesta reunió,
Contrabandistes), Alcoi (Realistes), Muro (Tariks),
es varen arribar a diversos consensos per què es
Cocentaina (Maseros), Camp de Mirra (Almirrans) i
dignifique la figura del músic davant els serveis que
Villena (Almoravides), i que han contribuït a la realit-
presta aquest en la festa.
zació d’aquest disc que no pot faltar en qualsevol bi-
I també, cal fer recordar als músics la importància
blioteca musical dels amants dels moros i cristians.
d’aquesta reivindicació i de com les societats musi-
Josep Salmerón
63
Música i poble Comarques
Horta Sud Anna López Ortega Revetlla mediterrània La banda simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs va actuar a Barcelona i Manresa.
R
evetlla Mediterrània és un espectacle musical que sorgeix com a necessitat de fusionar i barrejar la cultura del mediterrani amb
un nou sabor musical mitjançant la formació de La Troba Kung-Fú, banda de trobadors atemporals del Vallès Oriental, amb la potència i el groove de la rúmbia vallesana, i amb components de la banda simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs, que atresora l’imponent so i compàs de la millor tradició valenci-
ana. Aquest espectacle es va estrenar el dia 23 de juliol a la Sala Barts de Barcelona dins del marc del Grec, i una segona vegada al Festival del Mediterrani a Manresa dia 9 d’octubre, dia de tots els valencians. Però, com i a qui se li ocorreix aquesta fusió i amanida? Tot sorgeix per l’esperit de creació i de fascinació dels màxims exponents d’aquestes bandes, Joan Garriga i Enric Parreño. A Joan sempre li ha fascinat la música clàssica i de banda, va començar a investigar a les xarxes, ràdios clàssiques i amb les seues
diterrani. Un cap de setmana de maig varen quedar
curs ja que son músics amateurs) i la Troba, ens vam
col·leccions personals, descobrint la vessant musical
a Barcelona on a més de conèixer-se en persona,
conèixer i començar aquesta Odissea mediterrània,
més purista, reglada, plena de mesures i instrumen-
pogueren palpar la connexió i admiració existent en-
fermant amistat i llaços d’unions entre nosaltres.
tal. L’Enric, sempre ha respectat i gaudit de tots el
tre ells. Tanmateix, en un dinar a “Barna” varen fer
Aquestes dues actuacions van ser a l’escenari on
tipus d’estils musicals i va presentar interès per la
el primer esbós de la revetlla mediterrània i va ser
es plenà de banderoles d’envelat que convidava a
fusió de ritmes, d’improvisació i color de la Troba.
quan l’Enric pensà en demanar-li ajuda a José Sal-
una mescla insòlita: una banda musical valenciana i
Potser el destí i l’ambició creativa va fer que es po-
vador González Moreno per fer els arranjaments dels
els nous trobadors de la Troba Kung que han donat
guera fer realitat aquest projecte. Tot sorgeix quan
temes de la Troba. Salvador es una gran compositor,
un altre salt ple de coratge i atreviment en unir dos
Garriga li comenta a un familiar la seua inquietud
guardonat en molts concursos i certàmens, que està
mons només aparentment distants, instruments de
de poder donar-li més riquesa als seus temes i po-
molt vinculat a la Unió Musical Alaquàs. Gràcies a
fusta i metalls valencians a la rumba i cúmbia que
der fer-los simfònics amb una banda valenciana, on
ell, a les seues harmonies, al contrapunt i creativi-
vertebren el so del grup de La Garriga.
poble a poble estimen la música i són les arrels i els
tat va fer que poguera dir Clara-Simó a l’article de
Però es preguntareu, en què va consistir la revet-
llenguatges social i cultural dels mateixos. Aquest
El Punt Avui del dia 27 de juliol “La banda tenia un
lla? Per explicar-ho tornarem a citar a Clara Simó
familiar de Joan, li va donar el email del director de
ritme i una fusió de metalls tal, que era impossible,
“Per començar he de dir que era escèptica, com a
la banda del seu poble d’Alaquàs, Enric Parreño, i
fins i tot per a nosaltres, els vells, no aixecar-se a
alcoiana, sobre la interpretació de marxes mores;
sense dubte, el mestre es va llançar a l’aventura. Tot
ballar”. Amb un gran treball d’aquest equip, junts
tanmateix, les marxes mores van ser impecables. El
seguit, Garriga va contar-li el seu somni musical i
varen fer un cap de setmana, alguns membres de la
moment culminant va ser quan l’excel·lent cantant
Parreño convençut d’aquest gran projecte va posar
Troba, uns assajos a la seu de la Unió Musical d’Ala-
Joan Garriga (que no és un motiu: es diu igual que el
les seus ferramentes en acció. Després de diversos
quàs on per acabar una paella varen tastar. Després,
seu poble) va interpretar M’aclame a tu, una de les
correus electrònics i telefonades varen tindre la ne-
dies abans de l’actuació a la sala Bart, els quinze
més remarcables cançons d’Ovidi Montllor amb un
cessitat de juntar-se i comentar aquest viatge al Me-
músics valencians (com si fora una excursió de fi de
text bellíssim de Vicent Andrés Estellés. La conjunció
64
Música i poble Comarques
entre el profund lirisme de la cançó i els merave-
el Amarcord de Nino Rota sense tenir la sensació de
rània no tinga mai fi i que d’aquest projecte sorgei-
llosos sons de la Banda d’Alaquàs va constituir un
que s’està en concerts diferents? La resposta va es-
xen més i millors. Tal vegada un disc, un tour per tota
moment màgic.”.
tar a Manresa, en un concert de triple mortal sense
Europa o a la Xina. Qui sap? però la realitat és que la
Per continuar l’actuació, ens recolzarem en l’arti-
xarxa. Com a culminació d’aqueix territori d’anada i
revetlla mediterrània encara no ha començat...tanca
cle “el mundo es un pañuelo” de El País del dia 10
tornada en el qual només romania l’alegria i la festa,
els ulls i voràs.
d’octubre on es narra l’actuació a Manresa. “Ja la
i atès que Peret, la participació de la qual estava pre-
primera peça va donar la pauta de la nit, A ballar,
vista, ja no rumbea per aquests lars, una coral d’an-
Cant a la vida, ball a la mort, aigua i foc!
una celebració de la Festa Major idònia per obrir un
cians i un cor de xiquets van cantar respectivament
Moros i cristians!
espectacle, una tabola descomunal amb trompetes,
El muerto vivo i Borriquito aportant participació i de-
Valencians i catalans!
tubes i trombons al costat de guitarres, baix i per-
molint més fronteres. A l’eixida, en ple carrer, com si
Jueus, ateus, xics i grans, sonats, socarrats,
cussions. On estan les fronteres?, què són les fron-
fóra Sant Joan a l’octubre, una improvisada foguera
senyors i senyores,
teres?, qui s’atreveix a parcel·lar el rebombori?, per
va cremar les últimes penes que pogueren quedar
balladors i balladores!!!
què no pot sonar un mambo, una peça de raï –Abdel-
després d’una nova pirueta de la Troba Kung-Fú”.
kader- una jota llevantina, -Malaguenya de Barxeta i
Per finalitzar, esperem que aquesta revetlla mediter-
Fernando José Gómez Moruno
La Cofradía del Dolor de Hellín recibe el premio “Amics de l’Amistat” La banda de Quart de Poblet participa desde hace cinco años en la procesión del Jueves Santo acompañando a sus nazarenos
L
a Agrupació Musical L’Amistat ha concedido el X Premi Amics de l’Amistat a la Real Cofradía de Ntra. Sra. del Dolor de Hellín (Albacete). El
acto de entrega se celebró el 4 de octubre, en el Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet. El presentador del acto, Sergio Asunción, explicó que “el premio es un reconocimiento a la confianza que dicha cofradía ha depositado en los últimos años en nuestra banda de música”. Desde hace cinco años, L’Amistat participa en la procesión del Jueves Santo de Hellín acompañando a los nazarenos de Ntra. Sra. del Dolor. La Semana Santa de esta localidad manchega está reconocida como Fiesta de Interés Turístico Internacional. El galardón lo recogió el presidente de la cofradía, Carlos María López Sastre, que aseguró que L’Amistat se había convertido en una parte esencial de la Semana Santa
del Dolor (Nicolás Colodro) y La Madrugá (Abel More-
hellinera. El presidente de L’Amistat, Cristóbal Mora,
no). También interpretaron la Sinfonía nº 2, de Ferrer
le contestó que “es un honor para nuestra banda
Ferran y Camino Real, de Alfred Reed.
acompañar a vuestra cofradía el Jueves Santo”.
Apertura oficial del curso escolar
Concierto a ritmo de procesión
El 24 de octubre, la Escola de Música de L’Amistat
Durante el acto, la Banda Sinfónica de L’Amistat, di-
inauguraba oficialmente el curso escolar 2014-15
rigida por su director, José Onofre Díez Monzó, inter-
con la entrega de diplomas a los alumnos que han
pretó tres de las marchas que tocan el Jueves Santo
obtenido mejores calificaciones y con la entrega del
en Hellín: Madre del Jueves Santo (Fco. Grau), Virgen
Premi Ana Belén al mejor expediente académico.
65
Música i poble Comarques
Más de 800 personas se dan cita en el IX encuentro de orquestas de l’Horta Sud El Auditorio Germanies de Manises reunió a nueve formaciones de la comarca en un acto que contó con la presencia del presidente de la FSMCV, Pedro Rodríguez.
E
l IX encuentro de orquestas de la comarca de l’Horta Sud resultó un año más un éxito de público, que arropó con su presencia y aplau-
sos las interpretaciones de las nueve orquestas participantes procedentes de distintas localidades de la comarca. Las audiciones comenzaron por la mañana con las actuaciones de la Jove Orquestra Unió Musical de Paiporta, actuando a continuación las orquestas jóvenes de Paiporta, Alcàsser, Mislata, Aldaia y Alaquàs. Tras sus interpretaciones, fue el turno de las orquestas sinfónicas L’Amistat de Quart de Poblet y la Societat Musical L’Om de Picassent, la Orquestra Filharmònica Ciutat de Manises y la Orquesta Simfònica de L’Artística Manisense.
El acto contó con la presencia del presidente de la
Al concluir el concierto, se repartieron detalles con-
Para finalizar el encuentro actuó como invitada la or-
FSMCV, Pedro Rodríguez; el presidente comarcal de
memorativos a todos los participantes y se entrega-
questa Enbel’s de Valencia, dirigida por el manisero
l’Horta Sud, Rafael Pérez, y la Junta de Gobierno co-
ron instrumentos a todas las orquestas, reiterando
José Vicente Leal, recibiendo los últimos aplausos de
marcal al completo; así como el alcalde de Manises,
las felicitaciones hacia todos los músicos compo-
las más de 800 personas allí congregadas.
Francisco Izquierdo Moreno, y su corporación.
nentes de las agrupaciones.
L’Amistat de Quart presenta 22 nuevos músicos La banda estrena dos obras del compositor Ángel Martínez.
V
eintidós nuevos músicos se han incorporado
insignia, le acompañaron sus dos hijos y su nieto,
este año a la Agrupació Musical L’Amistat de
también músicos de L’Amistat. Además, la alcaldesa,
Quart de Poblet, dieciséis a la banda y seis a
Carmen Martínez, entregó los instrumentos que no
la orquesta. La entrada oficial se realizó el pasado
pudo dar en el Festival de Bandas de septiembre,
22 de noviembre, durante el tradicional concierto de
suspendido debido a la lluvia.
Santa Cecilia.
Los nuevos músicos
Ángel Martínez estrena dos obras
Los nuevos componentes de L’Amistat son: Luz
En el acto se estrenaron dos nuevas obras del com-
Castillo Felter (flauta); Jorge Ciborro Montes (fagot);
positor y saxofonista de la sociedad, Ángel Martínez:
Ainhoa García Martín, Sara García Lacruz y Lucía
el pasodoble Cristóbal Mora, dedicado al presidente
Roncero Ros (clarinetes); Jorge Coll Navarro, Luana
Marta Giménez Martínez, José Carlos Martínez Mo-
de L’Amistat, y la fantasía sinfónica Quart de Poblet.
Fantoni Domínguez e Iris Pérez López (saxofones);
reno y José Antonio Téllez Mérida (percusión); María
Durante el concierto, se entregó la insignia de oro
Víctor Fernández Murcia (trompa); Alejandro Jiménez
Arenas Martín, María Calero Forriols, Silvia Juárez
al veterano músico Francisco Mestre Plaza, por sus
Monsalve y Daniel Olivares Tórtola (trompetas); Da-
Álvarez, Nicole Mª Navarro García, Andrea Rodrigo
50 años de dedicación a la sociedad. Al recibir la
niel Caballero Díaz (trombón); Claudia Garrido Valera,
Ibáñez y Ángela Suey Velert (violín).
66
Música i poble Comarques
Aldaia homenajeó a Rafael Pérez Rodríguez, presidente comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV El homenajeado hizo extensible su reconocimiento a todos aquellos que junto a él han trabajado durante estos años por la comarca.
E
l pasado mes de agosto, el Ayuntamiento de Aldaia a través de su alcaldesa Carmen Jávega, acompañada por la vocal delegada del
Barrio del Cristo Caridad Collado y parte de la cor-
poración, rindió homenaje a Rafael Pérez Rodríguez, presidente comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV, por su gran contribución musical tanto al Barrio del Cristo como al pueblo de Aldaia. Durante este entrañable acto, el homenajeado hizo extensible su reconocimiento a todos aquellos que junto a él han trabajado durante estos años por la música desde la Junta de Gobierno y desde las 33 sociedades musicales que componen la comarca. Desde su juventud, Rafael Pérez ha participado muy
ca, ofreciendo en cada uno de ellos magníficos con-
relaciones y sensibilidad conseguidas de los diversos
activamente con el tejido sociocultural del Barrio del
ciertos. Comenzó su presidencia con una plantilla de
municipios con las bandas de música y su entorno,
Cristo; anecdóticamente, primero como Vocal Dele-
23 músicos y al finalizar su etapa como presidente,
manteniendo todos los años encuentros y reuniones
gado “alcalde pedáneo del Barrio del Cristo” y pos-
la plantilla ya era de 52 músicos, 5 de ellos licencia-
de la Junta de Gobierno comarcal con los alcaldes.
teriormente muy vinculado con las asociaciones de
dos en carreras musicales.
Señalar también que el joven director, compositor y
padres de alumnos de aquel momento.
En 1998 es elegido por unanimidad presidente co-
percusionista de Aldaia Hugo Chinesta le dedicó en
Inicia su andadura y aportación al mundo bandístico
marcal de la FSMCV, cargo que ha ostentado hasta
octubre de 2004 el pasodoble Rafael Pérez, en reco-
valenciano en 1984, con la fundación de la Asocia-
primeros de diciembre. Han pasado 15 años desde
nocimiento a su dedicación a las bandas de música.
ción Musical Barrio del Cristo, siendo elegido presi-
su elección y hoy se pueden ver los resultados de la
Este pasodoble fue estrenado por la Unión Musical
dente a los cuatro años de su constitución, cargo que
gestión realizada al frente de la comarca, habiendo
“Mar Chica” de Camporrobles en el Concierto Ex-
desempeñó durante 10 años. Destaca de su gestión
logrado situarla como referente dentro de la Fede-
traordinario de Santa Cecilia de ese mismo año, y 2
como presidente de la Asociación Musical, los viajes
ración.
días después en el Palau de la Música de Valencia.
realizados a Francia, Italia, Austria, Zaragoza y Hues-
Además, entre sus tareas cabe reflejar las estrechas
Enhorabuena Rafa, eres profeta en tu tierra.
I Trobada de Cors de Manises
E
l 8 de noviembre en la parroquia de San Juan Bautista se celebró este encuentro de corales que, a pesar del horario, consiguió una gran suma de oyentes. En primer lugar intervino la Coral Polifónica Virgen del Castillo de Chiva que bajo la acertada dirección de Raúl Martínez Villanueva interpretó Negro bembón de Grenet,Tengo un dilema de Figueroa, Habanera Salada de Aguado, An Irish Blessing de Moore y El menú de Arregui, siendo merecidamente aplaudida toda la interpretación. Le sucedió el Cor Polifònic de La Artística Manisense que presentó en
el atril Esta tierra de Busto, La vasija de barro de B. Valencia, Noche de ronda de Lara, Se equivocó la paloma de Gustavino, y el final Moon River de Mancini. El grupo, que respondió al deseo de su director Cristian Cavero García, recibió una buena salva de aplausos. El programa lo clausuró el Cor Juvenil Collegium Vocale de La Artística Manisense y Cristian Cavero eligió What a wonderful world de Armstrong, With or without you de U2, Hallelujah de Cohen, terminando con Everything I do de B. Adams. En el templo resonaron los aplausos que el público les dedicó. Para finalizar se unieron las tres corales ofreciendo
una impresionante ejecución que el público premió largamente. Luis Montesinos García
67
Música i poble Comarques
Las bandas de Rafelbunyol y Manises, en la palestra
E
l XI Programa de Concerts d’Intercanvis Musi-
sobradamente trabajada. El público escuchó con
cals’14 que patrocina la Generalitat Valencia-
atención el pasodoble de R. Talens Gloria Ramírez
na con la colaboración de la FSMCV, involucró
y la Fantasía Triptych de Bourgeois (obra obligada
a la banda titular de la Sociedad Musical La Artística
del certamen) finalizando con la Sinfonía Nº 7 en Do
Manisense a intercambiar el concierto que la de Ra-
M.,Op. 60 (IV movimiento) Leningrado de Shostako-
felbunyol ofrecía a la afición de su ciudad el sábado
vich. Lógicamente el beneplácito de la audiencia fue
5 septiembre.
como se esperaba.
Así pues, la de Manises aprovechó este intercam-
Tras el pequeño intermedio la palestra fue ocupada
bio a fin de que la Banda Sinfónica de la Sociedad
por La Primitiva local y también en los atriles Talens
Musical La Primitiva de Rafelbunyol acudiera como
con su pasodoble Rojosa, Danse funanbulesque de J.
les, directivos y seguidores de la música de Manises
invitada al tradicional festival de bandas de Manises.
Strens y Concert per a orquestra de vents i percussió
y Rafelbunyol.
No es necesario manifestar el éxito que la Artística
de Ferrer Ferran. Una magnífica interpretación que el
Finalmente, y como es lógico, hubo un intercambio
Manisense obtuvo, ya que la oferta del pentagra-
público premió al final de cada partitura como mere-
de detalles por parte de los presidentes de ambas
ma que el director Pere Vicente Alamá presentaría
cía. En la sala de conciertos destacó la presencia de
sociedades.
en el próximo Certamen Ciudad de Valencia estaba
representantes de las dos corporaciones municipa-
Luis Montesinos García
Vall de Càrcer El Valle de Cárcer conmemoró Santa Cecilia
D
urante el último fin de semana de noviembre la Sociedad Artístico Musical (SAM) El Valle de Cárcer celebró la Fiesta de la Música, en
honor a Santa Cecilia. La SAM dio la bienvenida a sus nuevos miembros: 12 nuevos músicos se incorporaron a la Banda Juvenil y 13 educandos pasaron a formar parte de la Banda. El fin de semana estuvo repleto de actos en conmemoración de la fiesta en honor a Santa Cecilia, como pasacalles, merienda para los más jóvenes, almuerzo para los músicos y la solemne misa en honor a su patrona. El sábado por la noche se celebró en el Centro Cultural Antonio Rodríguez Castellano un magnífico concierto en el que actuó en primer lugar la banda juvenil, que cuenta ya con 80 músicos, bajo la batuta de su director, Joaquín Cardona Carbonell, con un programa muy ameno. En la segunda parte del concierto, Juan Carlos Sempere Bomboí, dirigió a la banda de la SAM, que interpretó, entre otros, el estreno del pasodoble dedicado a esta sociedad
68
musical, por parte del compositor local y miembro
labor de todos ellos en construir esta gran sociedad
de la banda, Enrique Hernandis. El pasodoble ha sido
que es referente en toda la comarca y provincia.
regalado a la sociedad, que pronto celebrará sus 125
Al finalizar el concierto, se sirvió un vino de honor
años creando música y cultura en la población de
al que fueron invitados los más de 200 socios que
Cárcer.
conforman la sociedad musical y en el que también
La presidenta Alfonsi Fernández, se dirigió a todos
estuvieron presentes los miembros de la corporación
los socios, músicos y Ayuntamiento agradeciendo la
municipal.
Música i poble Comarques
Vinalopó Aspe dedica un parque al Ateneo Musical Maestro Gilabert
E
l pasado 15 de noviembre, como primero de los actos que se realizan en el Ateneo Musical Maestro Gilabert de Aspe, tuvo lugar la inau-
guración de uno de los parques de la localidad (situado en el barrio de La Nía) con el nombre de esta Sociedad: Parque Municipal Ateneo Musical Maestro Gilabert. El evento consistió en un pasacalle que salió desde la sede del Ateneo y que, tras recoger a las autoridades, finalizó en el nuevo parque. En el turno de palabras intervinieron la presidenta del Ateneo, Clara Gallardo Calero, y el alcalde, Antonio Puerto. Asistieron además el concejal de cultura, Manuel Díez, la concejala de fiestas, Nieves Martínez, y otros representantes de la corporación municipal; el presidente comarcal de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana, José Marco;
la banda, Alfredo Cerdán, descubrieron un monolito
convierte en la banda más antigua de Alicante y la
familiares del músico Eduardo Gilabert, que da nom-
en el que figura el nombre de la sociedad.
segunda más antigua de España).
bre a esta sociedad, y del maestro Ramón Alcolea,
El parque cuenta, además, con un panel informativo
Para finalizar el acto de inauguración, la banda del
que da nombre a la Banda Juvenil y a la Escuela de
en el que se cuenta y se ilustra con fotografías la his-
Ateneo interpretó dos pasodobles elegidos para la
Música de esta sociedad, así como varios centenares
toria pasada y actual de esta sociedad, con imáge-
ocasión: Tardes de Ateneo, de Luis Cañizares, y Anís
de amigos y vecinos del pueblo.
nes de los momentos más importantes de la misma
J. S., de Ramón Alcolea (ambos compositores aspen-
Tras las intervenciones, la presidenta y el director de
durante sus 189 años de historia (antigüedad que la
ses).
69
Música i poble Comarques
Horta Nord Una trobada inoblidable El dissabte 18 d’octubre va tindre lloc a la ciutat de Moncada la I Trobada de Societats Musicals de l’Horta Nord. Centenars de músics de tota la comarca s’acostaren a esta ciutat per a oferir-nos allò que millor saben fer: música.
L
a trobada fou organitzada per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, dins de la campanya d’activitats comar-
cals i patrocinada per la Diputació de València amb la col·laboració de l’Ajuntament de Moncada i del Centre Artístic Musical (que està celebrant el seu centenari). Des de les 5 de la vesprada i a quatre llocs emblemàtics de la ciutat (Ajuntament, Jardins de la Mediterrània, Conservatori i a l’Ermita) formacions musicals de Godella, Burjassot, Alboraia... van oferir el seus concerts. Després una cercavila acostà al Mercat Vell a músics
obres dels compositors Saül Gómez, Andrés Valero-
nari els xiquets membres del Cor de veus blanques.
de Moncada, de Vinalesa, d’Almàssera, a les danses
Castells, Josep Miquel Martínez, José Suñer, José Vi-
Per a finalitzar, les notes de Tierra Mítica del mestre
i dolçaines d’Alboraia...
cente Egea i Bernardo Adam Ferrero. Tot això baix la
Adam Ferrero (present a la trobada així com Josep
Concert multitudinari
batuta dels mestres Javier López Salón, Hèctor Oltra
Miquel Martínez) posaren el públic en peu, demos-
I com a remat un magnífic concert posà punt i final
Garcia i José Alcàcer Durà.
trant la extraordinària acollida que la trobada ha tin-
a la trobada comarcal de societats musicals. El Mer-
Les sis obres que formaven el programa foren llarga-
gut no sols a Moncada, sinó a tota la comarca.
cat Vell s’omplí de gom a gom per a gaudir de les
ment aplaudides, més encara quan pujaren a l’esce-
Toni Casaña
70
Música i poble Comarques
Moncada concedeix la insígnia d’or de la ciutat al Centre Artístic Musical pel seu centenari
L
a solemnitat i l’emoció van marcar enguany les celebracions del dia de Santa Cecília en el Centre Artístic Musical de Moncada, una
jornada que suposà l’inici d’un nou cicle per a l’entitat, i en la qual va destacar l’acte d’imposició de la insígnia d’or de la ciutat. La vesprada es va iniciar amb una cercavila de la banda de música des del local social per a la recollida de la nova bandera. Aquest acte va precedir al descobriment d’una placa, donada pel consistori, que llueix en la façana de la seu i que sota els acor-
riano, que va interpretar tres obres sota la direcció
panya”, al que va afegir “em sent orgullós que Mon-
des del pasdoble Moncada es va descobrir davant
de Francisco Martínez Cep.
cada tinga una banda com el Centre Artístic Musical,
les autoritats i desenes de socis, músics, i les dones
Després de l’entrada d’educands a la banda simfòni-
que des d’avui llueix l’alta distinció que l’Ajuntament
de la Comissió de Santa Cecília.
ca, va arribar el moment més solemne de la celebra-
us atorga i espere que l’esperit de superació i la pas-
La vesprada va transcórrer amb la projecció d’un
ció: la imposició de la insígnia d’or de la ciutat. Va ser
sió que sentiu es mantinga any rere any”.
documental que arreplega els millors moments de
l’alcalde, Juan José Medina, qui va imposar sobre la
Les celebracions van concloure amb el concert ex-
la banda, fent un recorregut per la seua història, a
banda l’alta distinció que el passat mes d’octubre
traordinari en honor a Santa Cecília en el qual es van
través de nombrosos testimoniatges de personalitats
va decidir concedir, per unanimitat, l’Ajuntament de
interpretar obres de J. Penders, I.Withacre, G.Holst, i
lligades al Musical. Com és habitual en Santa Cecilia
Moncada.
també del mestre Miguel Gimeno. Cal destacar que
els educands que s’incorporen a l’orquestra van fer
Medina va destacar “la gran cantera de músics que
la societat musical està acabant una publicació so-
la seua cerimònia d’entrada, acte que va precedir al
durant aquests cent anys s’han format en el Musical,
bre els cent anys de la banda, que previsiblement
concert oferit per l’orquestra de cambra Enrique So-
alguns dels quals ens representen fins i tot fora d’Es-
veurà la llum el pròxim any.
Elena Biosca Mas aconsegueix el primer premi en el Concurs de Joves Talents a Viena (Àustria)
E
l passat mes d’octubre per primera vegada es
va començar els seus estudis de clarinet a l’escola
va dur a terme un concurs de talents a Àustria
de música de la Societat Musical La Primitiva. En el
per als residents dels albergs estudiantils i ju-
Conservatori Professional de Música de València va
venils de ÖJAB (Moviment Austríac de Joves Talents).
estudiar clarinet amb Vicente Ortiz i va guanyar el
Un total de 4.100 residents de 23 albergs estudiantils
premi extraordinari per a clarinet i música de cam-
i juvenils van ser convidats a participar en la compe-
bra. Va completar la seua llicenciatura al Conserva-
tició. El jurat va estar format per Susanne Pöchacker
tori Superior de València i, en el marc del programa
(ball), Corneli Obonya (actor), Christian Exel (professor
Erasmus, va estudiar el curs passat a la Universitat
de música) i Christoph Gigler (Filharmònica de Viena).
d’Arts de Graz.
A la primera ronda, Elena Biosca va tocar el Segon
Des del 2004 ha format part del quartet de clarinets
concert per a clarinet de Carl Maria von Weber -
Da Capo, de l’escola de música de la Primitiva, amb
acompanyat de Sandra Jost al piano – i a la final Tres
el qual ha guanyat importants premis.
peces per a clarinet sol d’Igor Stravinsky, aconseguint
Elena és membre de diverses orquestres juvenils:
Actualment estudia un màster de clarinet amb Re-
el primer premi, valorat en 3000 euros.
Schleswig-Holstein Orquestra Acadèmia (SHMF),
inhard Weiser al KONSuni, Conservatori Superior de
Elena Biosca Bas va nàixer el 1992 a Rafelbunyol, on
JONDE, OFUV, JOGV, o The World Orchestra (TWO).
Viena.
71
Música i poble Comarques
El CAM y la Sociedad Musical de Alboraia protagonizan el tradicional desfile y concierto de fiestas patronales El Mercat Vell de Moncada, escenario del concierto de bandas
E
l Mercat Vell acogió el viernes 5 de septiembre el concierto de bandas, cuya organización este año ha corrido a cargo del Centro Artís-
tico Musical de Moncada. En esta edición, la banda sinfónica de la Societat Musical d´Alboraia fue la invitada y ambas recorrieron las céntricas calles del municipio en un pasacalle que comenzó en los jardines del consistorio y que finalizó en el Mercat Vell. Cabe destacar la presencia en el acto de Joan Bocanegra, presidente comarcal de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana (FSMCV), que estuvo acompañado por el alcalde, Juan José Medina y los presidentes de ambas sociedades musicales.
pertorio de Julián Palanca, Aram Khachaturian y una
su titular, el maestro José Alcácer, que interpre-
La primera parte corrió a cargo de la banda invitada,
obra compuesta por el propio director.
tó un programa integrado por obras de J.L Hosay,
bajo la dirección de Eduardo Nogueroles con un re-
Cerró el concierto la banda anfitriona dirigida por
A.Dvorak y Manuel Palau.
L’Alacantí L’Harmonia celebró el día de la música con un concierto solidario a favor de ADACEA El concierto contó con la colaboración del prestigioso pianista Gonzalo Manzanares Amat.
C
on la sala de cámara del ADDA prácticamente llena y con la presencia de Asunción Sánchez Zaplana, consellera de Bienestar Social,
tuvo lugar el concierto de Santa Cecilia a cargo de L’Harmonia, Societat Musical d’Alacant, esta vez con la colaboración especial del prestigioso pianista alicantino, afincado en Madrid, Gonzalo Manzanares Amat. Tras una primera parte,en la que la banda ofreció un repertorio de música española, Gonzalo Manzanares, con la agrupación, interpretó Rhapsody in Blue de
Gershwin. Junto al buen nivel de la L’Harmonia, des-
emblema de la Sociedad Musical al pianista y los
una gran y novedosa experiencia para la formación
tacó la gran profesionalidad y sensibilidad de Gon-
discursos oficiales de ADACEA, la banda fue despe-
que dirige José Tomás Moñinos, que una vez más ha
zalo Manzanares, quien deleitó al público, además
dida por todo el público puesto en pie.
demostrado ser un importante referente en el pano-
de con la citada pieza, en su bis, con una hermosa
No cabe duda de que la interpretación de un concier-
rama musical alicantino.
composición de Edvard Grieg. Tras la imposición del
to con un solista de tal envergadura ha constituido
Luis Amat Vidal
72
Música i poble Comarques
Ribera Alta La Ribera Alta crea una banda i una orquestra comarcal Finalitzat el procés de presentació de sol·licituds el passat 30 de novembre, s’inicia la selecció dels músics que formaran la plantilla de cadascuna de les formacions.
L
a comarca federal de la Ribera Alta ha publicat
tots els músics interpretaven junts una obra. La junta
les bases per a la constitució de la Jove Banda
comarcal va pensar en perquè no fer açò de mane-
Simfònica de la FSMCV-La Ribera Alta i la Jove
ra continuada amb músics de La Ribera tant en una
Orquestra Simfònica de la FSMCV-La Ribera Alta.
banda com en una orquestra”.
En el cas de la Jove Banda, que tindrà 80 places,
A més, la raó de crear dues agrupacions es deu a
podran participar els músics pertanyents a les socie-
que “cada vegada són més els músics de La Ribera
tats musicals de la comarca de la Ribera Alta d’edats
que es dediquen a la corda i no tenen encara l’espai
compreses entre els 15 i els 25 anys. Quant a la Jove
suficient on desenvolupar la seua interpretació”, diu
Orquestra, està oberta a la participació de músics de
Aliaga.
societats musicals de la comarca d’edats compreses
Com consta a les bases de la convocatòria, “l’objec-
entre els 13 i els 25 anys.
tiu és proporcionar als seus components l’experièn-
En tots dos casos el termini de presentació de sol·
cia de treballar baix la direccio d’excel·lents direc-
licituds finalitzava el passat 30 de novembre. Des
tors i en els millors auditoris; tot unit a la convivència
d’eixa data s’iniciava el periode de sel·lecció per
amb els companys en els encontres i assaig previs
tal de definir la plantilla definitiva que haurà de fer
als concerts”.
front als compromisos artístics de la formació durant
Per a començar, la programació estaria composta
2015.
de tres concerts, encara que falta confirmar els llocs
L’origen de crear estes agrupacions, tal i com as-
d’aquestos. Quan als directors, estos se selecciona-
segura el president comarcal de la FSMCV, Antonio
ran a partir d’una borsa d’aspirants.
pació. Cal recordar també que s’ha estipulat que el
Aliaga, “sorgeix a partir de les ultimes activitats co-
D’aquesta borsa la junta comarcal, junt als seus as-
temps que un director estarà al capdavant de cada
marcals on en les trobades de bandes, a l’acte final,
sesors artístics, seleccionaran un per a cada agru-
agrupació siga d’un any.
La Diputació de València lliura instruments musicals a 36 societats musicals de la Ribera Alta
E
l Teatro Don Enrique de Carcaixent va acollir 18 de novembre el lliurament de 101 instruments a 36 societats musicals, 2 cors i 4
grups de folklore de la Ribera Alta per part del presi-
dent de la Diputació de València, Alfonso Rus. L’acte va comptar amb la presencia de la vocal de la Junta Directiva de la FSMCV, Amalia Martínez així com la dels diputats de Teatres i Concursos Provincials de Música, Cristóbal Grau, i de Cultura, María Jesús Puchalt. La Diputació ha dotat amb 654.344 euros la XXXV Campanya “Retrobem la Nostra Música” 2014.
73
Música i poble Comarques
Marina Alta Ondara va acollir la I Gala de la Música de la Marina Alta Durant l’acte, emmarcat en la campanya d’activitats comarcals de la FSMCV, es va reconèixer a persones relacionades amb el món de les societats musicals de la comarca.
L
a I Gala de la Música de la Marina Alta va tindre lloc el dissabte 13 de setembre a l’Auditori d’Ondara, que es va omplir per participar per
primera vegada en un esdeveniment nascut per a fer un reconeixement a persones relacionades amb el món de les societats musicals de la comarca, que junt amb les seues escoles de música, són un dels principals dinamitzadors de la vida cultural dels pobles. Nadia Agulló Fornés, clarinet del Grup Instrumental de Jesús Pobre va ser guardonada amb el Reconeixement al músic federat més jove de la comarca, mentre que Pedro Vicente Caselles Mulet que ha finalitzat el Títol Superior de Direcció de Cor i Orquestra i Sergio Ginestar Ivars, Títol Superior de Trompeta, els dos de la Unió Musical de Gata de Gorgos, van ser guardonats amb el Reconeixement a la trajectò-
Antonio complirà 71 anys, dels quals 63 anys ha
ria acadèmica.
sigut membre ininterrumpidament de la banda de
Per la seua banda, el Centre Artístic Musical de Xà-
Castells, essent en l’actualitat el músic més veterà
bia va ser premiat pel seu 50 aniversari. Va ser l’any
de la banda. Destacar també que va ser director de la
1964 quan sorgeix la idea de crear este Centre Artís-
banda durant 12 anys i ha deixat molta escola dins la
tic que, amb l’ajuda econòmica de l’ajuntament, va
seua família, els seus dos germans, així com els tres
posar en marxa Rafael Bisquert Vidal.
fills, a mes dels 9 nebots i 3 dels 4 néts han sigut o
El músic Antonio Verdú i Mas, natural de Castell de
són músics en l’actualitat.
Castells dirà adéu a la seua activitat musical en la
La comarca també va voler agrair a l’Ajuntament
banda del seu poble, la Unió Musica “La Primitiva”
d’Ondara el seu suport i recolzament a la tasca que
en la propera festa de Santa Cecília. Per això la co-
realitzen les societats musicals, i a la Federació de
marca va voler donar-li el Reconeixement al músic
Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, enti-
per la dedicació a la seua Societat Musical. Antonio
tat que agrupa a les 545 societats musicals i escoles
va nàixer el 20 de novembre de 1943 i als sis anys va
de música i que té com a objecte la unió entre les
començar a estudiar solfeig. Als 7 anys li van donar
associacions que la integren per a promoure, difon-
el requint i al cap d’un any ja tocava en la banda i
dre i dignificar l’afició, ensenyança i pràctica de la
anava a tocar a tots els pobles per guanyar-se el sou
Música. Un guardó que va recollir l’encara president
(cosa habitual en els músics d’aquella època).
de l’entitat, Josep Francesc Almeria.
Durant la Gala es va fer un recorregut per tota una
La I Gala de la Música de la Marina Alta va comp-
vida dedicada a la seua societat musical. Després
tar amb diferents actuacions musicals a càrrec del
de Monserrat. Així mateix, la banda de la Unió Musi-
de 28 anys de tocar el requint, es va passar a tocar
clarinetista Aitor Zarragoitia, de Dénia; el Grup de
cal d’Ondara va interpretar Juanito el Jarri, d’Ignacio
el clarinet per necessitat de la banda. Aquest 2014,
Percussió TOM-N-GO de Xàbia, i un duet de flautes
Sánchez Navarro i La Pícara Molinera, de Pablo Luna.
74
format per Anna Moreno d’Ondara i José Salmerón
Música i poble Comarques
Alto Palancia Castellnovo celebra la XVII Trobada de Bandas del Alto Palancia El encuentro de músicos de la comarca se celebró en esta localidad coincidiendo con el centenario de la Sociedad Artístico Musical de Castellnovo.
E
l sábado 18 de octubre Castellnovo se inundó
desde el Portal a la plaza de la Comunidad Valen-
tura de la Diputación de Castellón y los presidentes
de música, melodías y acordes llegados de
ciana se procedió por parte de la alcaldesa del mu-
provincial y comarcal de la Federación de Socieda-
todos los rincones de la comarca, pues el mu-
nicipio y de la presidenta de la Sociedad Artístico
des Musicales de la Comunidad Valenciana; además
nicipio acogió la XVII Trobada de Bandas de Música
Musical al acto protocolario de la imposición de cor-
asistieron las autoridades de los correspondientes
de Alto Palancia.
batines conmemorativos a las banderas. Para ter-
municipios y los presidentes de las distintas socie-
En un maravilloso día de reencuentros con amigos,
minar, la Sociedad Artístico Musical de Castellnovo
dades musicales.
las bandas de Almedíjar, Azúebar, Bejís, Caudiel, Gel-
bajo la batuta de su director interpretó el Himno de
Desde la comarca se quiere destacar “una vez más
do, Jérica, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa,
la Comunidad Valenciana.
la profesionalidad de nuestros músicos que es so-
Viver, y la anfitriona, la Sociedad Artístico Musical
Por último, todas las bandas y sus acompañantes
bradamente conocida, pues con la calidad de sus
de Castellnovo, deleitaron a todos los asistentes que
pudieron disfrutar de una agradable cena en la plaza
piezas musicales quedó demostrada una vez más la
acogió el municipio.
del Olmo y, ya que la Sociedad Artístico Musical se
capacidad de emocionar y hacer partícipes a los es-
La tarde comenzó con la recepción de músicos y
encuentra inmersa en la celebración de su centena-
pectadores, que respondieron con fuertes aplausos
autoridades y el desfile de éstas hasta la plaza de
rio, terminó la noche con música y fiesta en la dis-
de agradecimiento. Y, cómo no, felicitar y trasmitir
la Comunidad Valenciana acompañados por la So-
comóvil que organizó la entidad para festejar junto a
a la Sociedad Artístico Musical de Castellnovo todas
ciedad Artístico Musical de Castellnovo.
los músicos de la comarca sus cien años de historia.
las felicitaciones recibidas por la buena organización
La jornada cumplió con las expectativas previstas.
Este importante encuentro cultural estuvo presidido
de esta XVII Trobada de Bandas del Alto Palancia”.
Tras el desfile de todas las sociedades musicales
por la alcaldesa de Castellnovo, el diputado de Cul-
Eva Aparicio Lara
75
Música i poble Comarques
Plana Alta Els músics de la Plana Alta celebren a Cabanes el lliurament dels premis “So de la Plana”
C
abanes va acollir el 25 d’octubre la Gala de la Música de la Plana Alta, en la que es van lliurar els premis “So de la Plana” per a re-
conèixer la trajectòria i la dedicació dels músics de la comarca. L’acte va ser organitzat per les agrupacions musicals de la comarca i va formar part de la campanya d’activitats comarcals de la FSMCV. La Gala de la Música de la Plana Alta, que es va celebrar en el complex San Lázaro de Cabanes, va reunir a més de 350 convidats. Entre ells estava el vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant, els vocals de la Junta Directiva Manuel Muñoz, Daniela González i Juan Monroig, el diputat de Cultura José Luis Jarque i els alcaldes i regidors dels municipis participants. La Plana Alta està formada per 17 municipis i compta amb 15 societats musicals. Aquesta activitat s’ha ideat amb l’objectiu de posar en valor el treball dels músics de la comarca i fomentar la unió entre les bandes de les localitats que la componen. Es van lliurar diversos guardons: en l’apartat d’expedient acadèmic els premiats van ser Ángel Monfort i Eduard Córdoba de Vilanova d’Alcolea, Miriam López, Paula Rueda i Quim Ortells de Benicàssim i
Marc Agut de Borriol. El premi a l’agrupació que més ha participat en les activitats federatives va recaure en l’Associació Cultural Amics de la Música de Sant Joan de Moró. Per la seua part, el premi a la dedicació a la seua societat musical va ser per a Enrique Llobet de Torreblanca, Juan José Tárrega de Benicàssim, Marga Ramos de Borriol, Ricardo Ibáñez de Sant Joan de Moró, Enrique Martínez Toledo de Vilanova d’Alcolea, José García de Vall d’Alba, Antonio Ribes de Cabanes
laboració en la denominació dels guardons. El diari
mar que els premis “signifiquen la unió per la músi-
i Tomás Torlà de Vilafamés. Enrique Martínez Fuertes
Levante de Castelló, l’Ajuntament de Borriol i la Di-
ca, l’orgull de ser músic i l’orgull de formar part de la
de Vilanova d’Alcolea va recollir el premi a la trajec-
putació de Castelló van ser premiats com a mitjà de
nostra comarca”. Gil va indicar que la Gala va servir
tòria musical.
comunicació, ajuntament i entitat pública o privada
per a “donar un just reconeixement al treball dels
Iván Torres i Naim Amela van rebre un reconeixe-
més compromesos amb les bandes de la comarca,
nostres músics, directors, directius, entitats públi-
ment especial per la seua participació en el disseny
respectivament.
ques o privades i a totes eixes persones que creem
virtual del premi i Lara Carceller per la seua col·
El president comarcal de la FSMCV, Jorge Gil, va afir-
que s’ho mereixen”.
76
Música i poble Comarques
La Costera La UMSC de Canals i Botifarra estrenaran el disc de nadales del cantaor de Xàtiva el 21 de desembre
E
l diumenge 21 de desembre és el dia triat per al concert que la Unió Musical Santa Cecília de Canals i el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno
“Botifarra”, realitzaran en el pavelló Ricardo Tormo d’aquesta localitat de La Costera. L’esdeveniment, en plenes dates nadalenques, serà una ocasió única perquè xicotets i majors puguen gaudir en primícia de l’estrena del nou disc de Boti-
farra dedicat a les nadales. Un treball variat, fet amb molt afecte i que fascinarà a tots els que ho adquirisquen i que compta entre unes altres, amb dues peces amb banda que va gravar la UMSC de Canals. El concert, que se celebrarà a les 18:30 hores, comptarà amb els citats Pep Gimeno “Botifarra”, la seua rondalla, la UMSC de Canals, i a més, amb el cor d’alumnes de l’escola Jose Luís Biosca Guerola de la banda de música i amb el cantant àrab establit
s’ha decidit que les entrades tinguen un preu molt
ocasions ja existeix una química especial que fa de
al Genovés Ahmed Touzani.
assequible. El preu de les entrades anticipades serà
cada concert un moment únic. Puc avançar que el
Amb l’objectiu que siga el major nombre d’espec-
de 5 euros i en taquilla 7 euros i es posaran a la
concert de l’estrena del disc es va a recordar molt
tadors els que acudisquen a gaudir de la cita i sent
venda pròximament.
temps perquè va a ser un espectacle en majúscules.
conscients de la situació econòmica que travessen
Jose Manuel Gil, president de la UMSC de Canals ha
Convidem a tots els amants de la música tradicional
moltes famílies, des de la societat musical de Canals
assegurat que “després d’actuar amb Pep en cinc
al fet que no se’l perden”
L’Orquestra de la Primitiva Setabense complix 25 anys
L
a Jove Orquestra de la Primitiva Setabense
La Jove Orquestra de la Primitiva Setabense va oferir
compleix enguany el vint-i-cinc aniversari de
el seu primer concert el 2 de juny de 1989 en l’es-
la seua creació. Per aquest motiu, la formació
glésia de Sant Francesc amb la direcció de Ramón
va oferir un concert extraordinari en l’església de l’ex
Ramírez Beneyto. Des de llavors han oferit prop de
convent de Sant Domènec el passat 2 de novembre,
140 concerts, més de cinc a l’any. En prop de 30
en el qual, al costat de l’actual formació, es va comp-
ocasions han actuat en altres ciutats, tres d’elles
tar amb alguns dels més de cent músics que han
fora de la Comunitat Valenciana. Un total de 118 mú-
format part d’ella al llarg de la seua història.
sics han format part d’ella i deu han sigut els seus
El programa va estar dedicat al compositor Antonio
directors titulars. Des de 2007 José Martínez Colo-
Vivaldi. Entre altres obres es va interpretar el Concert
mina és el seu director.
per a oboè (RV.455) i el Concierto “in La maggiore”
Dins de les activitats per a commemorar el seu 25
Setabense ha participat recentment en els festivals
(RV.546).
aniversari, la Jove Orquestra de la Societat Primitiva
de Massanasa i Montserrat.
77
Música i poble Comarques
Hoya de Buñol Dos Aguas acogió el XIV Encuentro de Escuelas de Música organizado por la FSMCV Las inclemencias del tiempo no impidieron que la jornada se desarrollara de manera espectacular, mostrando un año más el potencial musical y humano de las sociedades musicales de la comarca.
L
a Hoya de Buñol-Chiva se confirma, una vez más, como una comarca en la que la música se vive con una intensidad digna de mención.
Prueba de lo dicho es el exitoso y concurrido encuentro de escuelas de música acontecido a finales de septiembre en Dos Aguas, población que se vio literalmente invadida por centenares de músicos y aficionados llegados del resto de municipios de la comarca. El XIV Encuentro de Escuelas de Música organizado por la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) confirma la buena salud de la que goza esta disciplina cultural que se ha consolidado de forma destacada gracias al impagable trabajo de las instituciones en las que se forman los músicos del futuro. En esta edición de 2014 han estado representados: el CIM La Armónica y la Sociedad Musical La Artística de Buñol, La Paz de Siete Aguas, La Primitiva de Alborache, la Santa Cecilia de Yátova, La Artística de Chiva, la Unión de Yátova, la Santa Cecilia de Macastre, la Millarense de Millares, La Lira de Cheste y la anfitriona, la Virgen del Rosario de Dos Aguas. Los componentes de cada una de las agrupaciones llegaron a primera hora de la tarde a Dos Aguas para disfrutar de los talleres preparados en el colegio. En ellos, los más peques tuvieron la oportunidad de mostrar sus dotes artísticas. En torno a las siete de la tarde, los músicos se posicionaron para iniciar el desfile por las calles de la población, justo cuando la lluvia hizo acto de presencia. Tras unos minutos de espera, la intensidad del agua amainó y los protagonistas volvieron a formar en la calle principal de la población a fin de participar de
Como no podía ser de otra forma, las autoridades
Tanto alcaldes como concejales se ubicaron en el
un desfile que fue seguido con gran atención tanto
políticas acompañaron a sus escuelas de música
entarimado dispuesto en la plaza, lugar en el que
por los lugareños como por los cientos de aficiona-
en esta cita anual que se ha convertido en una gran
se cerró el desfile. Allí, cada uno de los presidentes
dos desplazados hasta la población.
fiesta de la música.
recibió la pertinente placa conmemorativa, todo ello
78
Música i poble Comarques
en presencia del presidente comarcal de la FSMCV, Ricardo Sales, quien se mostró muy implicado en la iniciativa. “Esta cita anual nos demuestra que contamos con un gran valor patrimonial: la música. Afortunadamente, nuestros jóvenes tienen la oportunidad de formarse en las escuelas como futuros profesionales y como personas respetuosas. Desde la Federación no podemos más que agradecer la participación de todas las sociedades musicales que se han dado cita en Dos Aguas, población que nos ha cogido como si fuéramos de la familia. Ha sido, pese a la lluvia, un día espectacular que nos confirma que estamos por el buen camino. Estoy convencido de que en los próximos años muchos de los jóvenes que hoy han
Tras el desfile, los integrantes de la Asociación Vir-
el encuentro de 2015 que, como el de esta edición,
desfilado por las calles de esta población nos repre-
gen del Rosario de Dos Aguas sirvieron la esperada
contará con el total apoyo de la FSMCV. Mientras
sentarán en bandas y orquestas de gran prestigio.
cena que precedió a la música de verbena que am-
llega el entrañable momento, los jóvenes músi-
Una vez más, La Hoya de Buñol-Chiva ha mostrado
bientó la jornada hasta las 00:30 horas, momento en
cos —así como los adultos que debutan en estas
su enorme potencial, por lo que no queda más que
el que los autobuses devolvieron a su lugar de origen
lides— siguen formándose tanto en las escuelas de
ayudar a que las entidades musicales puedan seguir
a los cientos de músicos y aficionados.
las agrupaciones musicales como en los conserva-
explotándolo”, afirma Ricardo Sales.
Ahora, no queda más que esperar a que acontezca
torios de la zona.
Los Serranos El CIUM de Sot de Chera viajó a Disneyland París
L
a banda del CIUM de Sot de Chera puso rumbo a Paris el 8 de octubre con la finalidad de realizar un desfile en las instalaciones del par-
que Eurodisney de Paris el sábado 12 y aprovechar el desplazamiento para realizar una visita turística a los sitios más emblemáticos de la capital francesa. El desfile de la banda de la serranía valenciana estuvo enmarcada dentro de los actos que diariamente tienen lugar en el parque de Disney, como son las diferentes cabalgatas o las actuaciones de música en directo. El desfile de la formación de Sot discurrió por las
interpretaron pasodobles típicos valencianos como
temporada cargada de eventos para esta banda de
principales calles del parque temático y estuvo jalea-
Paquito el Chocolatero o Amparito Roca y pasodo-
Sot de Chera, dirigida por Manuel Castellano Vidal,
do por los cientos de asistentes que se acercaron a
bles taurinos como España Cañí o El Gato montés;
en la que cabría destacar la actuación que tuvo lugar
presenciar el desfile de la banda de música valencia-
para finalizar el recorrido sonaron los acordes de la
el pasado 28 de junio en el Palau de la Música de
na. También, la dirección artística del parque Euro-
marcha Valencia del maestro Padilla, fuertemente
Valencia con un programa íntegro de compositores
disney Paris hizo extensiva la felicitación a la banda
ovacionada por todos los asistentes al acto.
valencianos contemporáneos y la grabación del co-
por su actuación en el desfile. Durante el mismo se
El viaje a la capital francesa ha sido el colofón a una
rrespondiente CD.
79
Música i poble Comarques
Marina Baixa Al mestre Lacalle… Francisco Lacalle Blasco, director històric de l’Ateneu Musical de la Vila Joiosa, moria el passat 17 d’octubre, als 80 anys.
D
els 85 anys d’història amb què compta la
ponsables dels grans èxits de la banda de l’Ateneu
Lacalle Director d’Honor de la Banda Simfònica de
Societat Ateneu Musical de la Vila Joiosa, 36
dels anys 70 i 80.
l’Ateneu.
d’ells ha estat al capdavant de la Banda de
D. Francisco Lacalle Blasco representa part de la
El passat 24 de juliol l’Associació Santa Marta, a pro-
l’Ateneu com a director titular D. Francisco Lacalle
història de la nostra banda, la més important, però
posta de l’Ateneu, li retia homenatge en ocasió dels
Blasco. És a dir, durant més d’un terç de la nostra
també de la història de la cultura a la Vila Joiosa des
50 anys de l’estrena de la marxa mora Zalé Arráez.
història el mestre Lacalle ha format els futurs músics
dels anys 60 als 90. Ja l’any 63 va compondre la
El Sr. Lacalle dirigí aquesta marxa mora interpretada
a l’escola d’educands i ha dirigit la banda de música.
marxa mora Zalé Arráez amb motiu de la creació de
per més de 300 músics i marcava l’inici de les festes
El primer de maig de 1960 D. Francisco Lacalle
l’Associació Santa Marta, entitat organitzadora de
de moros i cristians vileres.
substituïa D. Fernando Penella com a director de la
les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa. Es
El mestre Lacalle pertany a una generació de mú-
banda, amb transferència de batuta en concert, al
va haver d’esforçar en aquesta composició ja que es
sics, que tot just ara es va apagant, que durant els
mític teatre Olímpia de la Vila Joiosa. Més tard, l’any
va haver d’acostumar a les cadències de les marxes
anys 60, 70 i 80 del segle passat prestigiaren la mú-
1963, el mestre Lacalle era el primer director pro-
mores, tant estranyes al seu Montroi natal.
sica de banda i les societats musicals, i és gràcies
fessional que guanyava per oposició la plaça del Cos
Més tard també va compondre la marxa de processó
a hòmens com ell, que el fet bandístic valencià és la
Nacional de Directors de Banda i passà a formar part
A Santa Marta que interpretem cada 29 de juliol, fes-
realitat que coneixem hui en dia.
de la plantilla de funcionaris de l’ajuntament viler.
tivitat de la patrona vilera; el pasdoble Ateneu Musi-
Lacalle era un músic de raça, temperamental, de
Quan el mestre Lacalle començà com a director es
cal himne de la nostra societat i el pasdoble A la Vila
caràcter, amb unes extraordinàries capacitats musi-
trobà una banda en hores baixes, i de seguida va
ciutat de la joia, dedicat a la Vila Joiosa.
cals. Amb les seues virtuts, i amb els seus defectes,
iniciar la formació musical dels joves educands que
Justament ara fa un any, el 5 d’octubre de 2013,
el mestre Lacalle ha marcat la història de la Societat
serien els futurs músics. Li va costar que els vete-
l’Ateneu, la seua banda, li retia un merescut home-
Ateneu Musical de la Vila Joiosa durant més d’un
rans solistes de la banda deixaren pas a les noves
natge a la seua llarga carrera musical i a la seua es-
terç de la nostra història.
generacions de músics. Durant els anys seixanta i
treta vinculació amb l’Ateneu. En aquest homenatge
Descanse en pau, mestre.
setanta formà els joves que, en part, seran els res-
la Junta Directiva de l’Ateneu nomenava Francisco
Societat Ateneu Musical de La Vila Joiosa
80
Música i poble Comarques
La banda de Xàbia rep la Medalla de Bronze de la FSMCV pel seu aniversari
E
l Centre Artístic Musical de Xàbia va celebrar el dissabte 22 de novembre en l’església de Sant Bartolomé el concert conmemoratiu de
Santa Cecília. Durant el mateix, el president de l’entitat, Manu-
el Berenguer, va rebre la medalla de bronze de la FSMCV amb motiu del seu 50 aniversari de mans de la vocal de la Junta Directiva de la FSMCV, Lourdes Gavilá. Per a l’ocasió, la banda va preparar sorpreses i un repertori molt especial i amb peces tan populars com Cuadros de una exposición, de Moussorgsky i peces amb cor: Tannhauser, de Wagner, Requiem de Mozart, Nabucco de Verdi, 1812 Festival Oberture de Tchaikovsky o el Carmina Burana de Carl Orff. Tot això baix la direcció del mestre titular de la banda Juan Francisco Sanjuán Rodrigo.
Camp de Morvedre Petrés va acollir una jornada de manteniment d’instruments per als músics de la comarca
E
l diumenge 28 de setembre es va realitzar a Petrés la segona jornada de manteniment d’instruments musicals per als membres de la
comarca. La iniciativa va ser resultat de la bona ac-
ceptació que va tindre la primera jornada que es va celebrar en Algar del Palancia per part dels músics de la comarca. És per això que la junta comarcal va decidir realitzar una segona amb la participació de més de una vintena de músics de metall i de fusta. Durant la jornada el professor Manuel Martín Ventura va ensenyar com mantindre els instruments de forma bàsica i senzilla. Inclús va ensenyar la forma de reparar alguns instruments que tenien xicotets pro-
La jornada va començar en el grup de fusta a les
blemes com canviar el suros, sabatilles, engrassar
10:00 fins les 14:00 i en el grup de metall de 16:00 a
mollets dels clarinets, saxos, oboès,... i en la part de
20:00, encara que alguns músics de fusta van acudir
metall, netejar les bombes, cilindres, pistons o arre-
també al grup de metall ja que els va parèixer molt
glar algun colp xicotet.
interessant.
81
Música i poble Comarques
Camp de Túria Luis Serrano Alarcón se despide como director de la Banda Sinfónica Centre Artístic Musical de Bétera
E
l compositor y director Luis Serrano Alarcón
de la obra de cierre del concierto, el Danzón nº 2
Meij, Robert W. Smith o Tim Reynish. Se han interpre-
hizo el pasado 22 de noviembre su concierto
de Arturo Márquez, la presidenta del Centre Artístic
tado 17 conciertos con solistas de la propia sociedad
de despedida al frente de la Banda Sinfóni-
Musical de Bétera, Amparo Picher, hizo un breve pero
y 9 con solistas invitados. La banda ha actuado en el
ca Centre Artístic Musical de Bétera en un acto muy
detallado recorrido por la trayectoria de Luis Serra-
Palau de la Música de Valencia, Auditorio Nacional de
emotivo que dio cierre a ocho años de dedicación a
no Alarcón como director de la banda sinfónica y en
Música de Madrid, Certamen de Altea, WASBE Con-
la citada sociedad. El concierto contó además con
nombre de la Junta Directiva entregó al director un
ference en Cincinnati (EEUU) y ha realizado giras por
la participación del prestigioso clarinetista y director
plato conmemorativo. Al homenaje se unió también
Asturias, Italia y Alemania. Por último cabe destacar
de orquesta José Luis Estellés, músico de Bétera,
el Ayuntamiento de Bétera, cuyo alcalde, Germán
las producciones que, junto a otras agrupaciones de
quien interpretó junto a la banda War Concerto de
Cotanda y su concejala de cultura María Rosario
la sociedad o colaboradores externos, ha realizado
Dirk Brossé. Junto a esta pieza sonaron dos piezas
Martínez, entregaron a Serrano Alarcón la insignia de
de El Fantasma de la Ópera, Jesucristo Superstar,
del propio Serrano Alarcón, el pasodoble Enric Cu-
plata de la Ciudad de Bétera. Finalmente los músicos
Carmina Burana y La Corte de Faraón.
llell, estrenado recientemente por la banda del Casi-
obsequiaron a su director con un ramo de flores y
Por otro lado sigue la intensa actividad internacional
no Musical de Godella, que encargó la composición
una batuta ante los calurosos aplausos del público
del compositor que recientemente estrenó en Min-
para el homenaje que la citada agrupación rindió
puesto en pie.
nesota (EEUU) B-Side Concerto, para grupo de rock y
al conocido trompista godellense y Symphony for
Luis Serrano Alarcón ha sido director de la Banda
banda sinfónica, obra encargada por la Universidad
Wind Orchestra, encargada por un consorcio de 14
Sinfónica Centre Artístic Musical de Bétera desde
de Saint Thomas. El estreno, con gran éxito, corrió a
universidades americanas y que sonaba en España
noviembre de 2006 hasta noviembre de 2014. Du-
cargo de la banda de la citada universidad dirigida
por segunda vez después de que la Banda Primiti-
rante estos ocho años, la banda ha realizado más de
por Matthew George. Antes de este estreno el propio
va de Llíria lo interpretara en el festival que las dos
40 conciertos con la interpretación de más de 130
compositor estrenó en septiembre en Hong Kong la
bandas de la citada población dedicaron al propio
obras, 15 de ellas estrenos en España y 7 estrenos
última de sus obras para banda, Three Sketches, en-
compositor el pasado mes de septiembre. El mo-
absolutos. Han colaborado como directores invitados
cargo de la Asociación de Directores de Hong Kong.
mento más emotivo de la tarde fue cuando, antes
músicos de la talla de Jan Van der Roost, Johan de
Fotografía: María Mira.
82
Música i poble Comarques
Gàtova va acollir la trobada comarcal de bandes En l’esdeveniment musical van participar vora 600 músic pertanyents a 17 societats musicals de la comarca encapçalades per l’amfitriona, la Societat Musical Santa Cecília de Gàtova.
E
l 21 de setembre tingué lloc en Gàtova la Trobada de Bandes de Camp de Túria 2014. Enguany han participat en la trobada 13 de
les 17 societats musicals de la comarca: UDP Camp de Túria-Serranos, Societat Musical La Melodia d’Olocau, Societat Musical San Antonio de Bena-
géber, Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil, Unió Musical L’Eliana, Centre Artístic Musical de Bétera, Unió Musical de Llíria - Banda Juvenil, Unió Artística Musical de Vilamarxant, Societat Musical Santa Cecília de Nàquera, Societat Musical La Familiar de Benissanó, Societat Musical La Marinense de Marines, Corporació Musical de La Pobla de Vallbona, i l’amfitriona, la Societat Musical Santa Cecília de Gàtova. A les 11 del matí es concentraren més de 600 músics a Gàtova, per a començar una cercavila pels carrers de la població. Una a una desfilaren les 13 bandes de les societats musicals participants, fins arribar a la Plaça de l’Ajuntament, on se’ls imposava un corbatí a la bandera. Una vegada totes les bandes a la plaça, tocaren el pasdoble València, i per a acabar la trobada tocaren tots junts la marxa mora Chimo, amb motiu del 50 aniversari de la seua estrena. En finalitzar l’acte musical, els més de 600 músics disfrutaren d’unes paelles gegants, colofó ideal per una jornada de música i de germanor. La jornada va eixir redona gràcies a l’organització de la Societat Musical Santa Cecília de Gàtova, que va aconseguir implicar a tota la població i va coordinar l’acte de manera impecable.
83
Música i poble Comarques
Gran éxito de la tercera edición del Curs de Direcció de Banda “Riba-roja, la del Túria”
L
a Sociedad Unión Musical de Riba-roja ha llevado a cabo una nueva edición, la tercera ya, del curso de dirección de bandas, teniendo
como profesores al maestro José Rafael Pascual Vilaplana y al gran director holandés Jan Cober. Un total de treinta y siete alumnos, de los cuales doce participaron como activos y el resto como oyentes, pudieron departir, aprender, trabajar y dis-
rras germanas, dirigieron obras de Bernstein (Candi-
frutar de estos dos grandísimos maestros de la di-
de Suite), Suñer (Vasa), Jager (Third Suite), Serrano
rección de banda a nivel mundial, de su experiencia,
Alarcón (Memorias de un hombre de ciudad) y del
de sus conocimientos y de su gran humildad como
propio maestro Vilaplana (Yakka). Cerró este con-
como comentó el maestro Vilaplana. Por su parte,
personas, lo cual los hace más grandes aún si cabe.
cierto la banda con su director titular y el Himno de
el director titular afirmó estar “más que satisfecho
Las clases fueron teóricas y técnicas en horarios de
Ribarroja (Facundo/Mullor).
y contento porque lo que era un gran reto para la
mañana y tarde, y prácticas por las noches con la
Un vino de honor para todos los implicados en el
Unión Musical de Ribarroja, se está consolidan-
Banda Sinfónica Unión Musical de Riba-roja como
curso (alumnos, maestros, músicos, junta directiva
do con el maestro Vilaplana, y está evolucionando,
“instrumento” para los cursillistas activos, que pre-
y aficionados) puso el punto final a este III curso del
como muestra el haber convencido al maestro Cober
pararon con la agrupación el repertorio que para la
cual salieron encantados y más que agradecidos
para estar estos días con la música en Ribarroja”.
ocasión se había elegido por los maestros y por el
tanto los cursillistas como los maestros invitados,
Un éxito para una sociedad musical, que no cede en
director titular de la banda, José Pascual Arnau Pa-
los cuales no dudaron en “aplaudir y agradecer el
su empeño por seguir viva, y seguir creciendo mu-
redes.
trato, la organización, y el sacrificio tanto de junta
sicalmente.
En el concierto de clausura, los cursillistas activos,
directiva, como de los músicos, en las tres grandes
El próximo 2015 celebrará su 75 aniversario, y segu-
llegados de todo el territorio español e incluso de tie-
sesiones prácticas que tuvieron durante el curso”,
ro que volverá a ser noticia.
La Unió de Llíria estrenà una obra del compositor Ferrer Ferran dedicada al pirotècnic Vicent Caballer
E
l 6 de setembre tingué lloc a la Unió Musical
cada i inspirada en la trajectòria artística de l’insigne
de Llíria els actes commemoratius del cen-
pirotècnic Vicent Caballer Ramírez, un dels pirotèc-
tenari del primer Teatre que la Unió construí
nics més importants i més premiats del panorama
el 1914 i que funcionà fins el 1949 en què s’edificà
internacional.
l’actual amb un major aforament.
Amb l’estrena d’esta obra que la Unió Musical encar-
Després d’una cercavila que va concloure amb un
regà al compositor Ferrer Ferran, la Unió ha volgut
castell de focs artificials a càrrec del pirotècnic Vi-
retre un homenatge públic al benvolgut amic i soci,
cent Caballer, ja dins de la Sala de Concerts, es va
Vicent Caballer, pels llargs anys d’amistat i d’altruis-
projectar un audiovisual sobre la història i la vida ar-
ta col·laboració amb la Unió.
tística, musical i social dels diversos teatres que la
Assistí al concert Vicent Caballer acompanyat per
Unió Musical ha tingut al llarg del temps.
tota la seua família, el qual rebé de mans del Presi-
En la segona part de l’acte actuà la Banda Simfònica,
dent de la Unió, José Vicente Pedrola, la partitura de
audició dues obres del compositor Luis Serrano: El
que estrenà amb primícia mundial l’obra Fuegos del
l’obra dedicada.
Torico de la Cuerda i Memorias de un hombre de
alma del compositor Ferrer Ferran, el qual dirigí en
El concert continuà amb la direcció del titular, Enri-
ciudad. També s’interpretà la suite Los Planetas, de
esta ocasió a la Banda Simfònica. L’obra està dedi-
que Artiga Francés, i la banda interpretà en primera
Gustav Holst.
84
Música i poble Comarques
Ribera Baixa Les societats musicals de la comarca reben instruments de la Diputació Provincial de València
1
6 societats musicals, cors i grups de folclore de la Ribera Baixa van rebre per part del president de la Diputació de València, Alfonso
Rus, instruments dins de la campanya Retrobem la Nostra Música. L’acte es va celebrar en el Teatre Ser-
rano de Gandia, i va comptar amb l’assistència del vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant. D’altra banda, Guillermo Colecha Coves ha sigut reelegit president comarcal de la FSMCV en obtindre el suport de les societats musicals assistents a la reunió que va tindre lloc a Corbera el passat 27 de novembre i a la qual hi va assistir el secretari general de la FSMCV, Juan V. Mateu.
Vora 800 corredors participen en la III Volta a Peu organitzada per la SMI Santa Cecília de Cullera
L
a III Volta a Peu Santa Cecília celebrada diumenge 9 de novembre a Cullera i organitzada per la Societat Musical Instructiva Santa Cecí-
lia de Cullera va ser un èxit de participació. Prop de 800 persones van formar part de la iniciativa esportiva que va comptar també amb la segona edició de la Marxa a peu. Un circuit de 7 quilòmetres i dos cents vint metres, va ser la distància marcada en un recorregut que va arribar fins l’Assut de la Marquesa i va transcórrer per bona part del terme municipal. En 22 minuts va entrar el primer corredor Rafa Benavent, del Club d’Atletisme “Les Liebres” de Simat de la Valldigna, seguit de Vicent Planxa i Juan Vidal. Pel que fa a l’apartat femení, la primera classificada va ser Sandra Diaz del Club d’Atletisme de Guadassuar, en segon lloc va quedar Laura Carbonero i en tercera posició la cullerenca Lucia Alberola. Tots ells van rebre un trofeu. Un any més, una part dels fons recaptats es van des-
sociació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres
amb la senyalització i el recolzament dels membres
tinar a una bona causa, en esta ocasió a AFACU, l’As-
demències de Cullera. Tot el recorregut va comptar
de l’organització, protecció civil i policia local.
85
Música i poble Comarques
Alcoià-Comtat Maribel Vicedo La música anuncia la Festa La Societat Instructiva Musical ofereix un ampli repertori per pregonar la celebració de les festes patronals
L
a Societat Instructiva Musical d’Alfafara va oferir el passat dissabte 2 d’agost en la plaça de l’Església el Concert Extraordinari de
Festes. Els músics van interpretar un ampli repertori per anunciar la imminent arribada dels dies grans en honor al Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc. Però també va ser una interpretació per celebrar que la banda compleix 110 anys. El programa es va estructurar en dos parts: la primera un concert-conferència on els músics van oferir diferents peces de música festera alhora que s’explicava l’origen i el sentit de les festes de moros i cristians i l’evolució de la música vinculada a aquesta celebració. Així, els músics, dirigits per Fermín Blay Pons, van estrenar el concert amb el pasdoble Mahomet de Juan Cantó, per seguir amb A-ben-amet considerada la primera marxa mora que va composar Antonio Pérez Verdú. A continuació, el públic va poder escoltar el pasdoble Fontinents de Camilo Pérez Laporta que, en aquesta ocasió, va estar dirigit per Andrés Arévalo Cots, qui va ser director de la banda d’Alfafara durant 16 anys.
El públic i els músics veient l’audiovisual.
De nou, sota la batuta de Blay Pons, el concert va se-
Així, van tocar la banda sonora de la pel·lícula Ben-
guir amb la peça que és considerada com la primera
hur del compositor Miklos Rodza. En aquest moment,
marxa cristiana, Aleluya d’Amando Blanquer i des-
va tornar a ocupar el primer faristol, Andrés Arévalo. A continuació, i ja amb el director titular Fermín Blay,
près van interpretar Chimo de José María Ferrero. Aquesta no va ser l’única obra firmada pel composi-
La banda durant el concert a la plaça.
els components de la banda d’Alfafara van interpre-
tor d’Ontinyent programada al concert ja que també
tar la plaça de l’Església van poder vore un audiovi-
tar Mancini Espectacular una selecció de temes me-
va sonar el pasdoble l’Alcoià. Dos peces, també, per
sual protagonitzat per tots els músics de la banda.
lòdics del compositor nord-americà Henry Mancini.
homenatjar a aquest compositor que va faltar fa més
En ell es veia com els components interpretaven una
I amb notes i veu van escriure el final d’aquest con-
de 25 anys.
marxa cristiana de José María Valls Satorres en di-
cert extraordinari. I es que en l’última peça, la banda
La primera part es va tancar amb els sons de Sa-
ferents llocs del poble i, al final, es reunien tots a
va comptar amb una col·laboració especial dels xi-
muel-Ibn-Kair una marxa mora escrita pel músic i
l’Assut per acabar de tocar la peça. Un vídeo creat
quets del poble que van cantar Assumiràs la veu del
compositor ontinyentí José Conejero Olcina que li la
per un grup de professionals de la imatge i el so,
poble, la cançó que el cantautor Paco Muñoz va fer a
dedica a Samuel Martínez, primer tro de la Compar-
l’Esclat Produccions Audiovisuals.
partir del poema de Vicent Andrés Estellés.
sa Benimerins d’Ontinyent, formació molt vinculada
Desprès de l’audiovisual van tornar els sons. Va ser a
Les centenars de persones que omplien la plaça van
a la banda d’Alfafara.
la segona part on es va interpretar una música més
aplaudir als músics pel magnífic concert oferit en
Durant el descans, els espectadors que van abarro-
simfònica.
una vetlada festera i emotiva.
86
Música i poble Comarques
Les bandes joves de Beniarrés i de la Música Nova d’Alcoi intercanvien sons Ambdues formacions van oferir dos audicions en el marc del XI Programa d’Intercanvis Musicals.
L
a banda jove de la Unió Musical de Beniarrés i la banda jove de la Societat Musical Nova d’Alcoi van ser protagonistes d’una nova edició del Programa de Concerts d’Intercanvis Musicals, organitzat per la FSMCV amb el patrocini de la Generalitat Valenciana. Aquestes dos formacions de l’Alcoià i El Comtat van dedicar l’últim cap de setmana de setembre a la música, de manera que van poder oferir dos actuacions en els seus respectius municipis. El passat dissabte 27 de setembre el Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés va acollir el primer concert, i la segona actuació es va desenvolupar durant el matí del 28 de setembre en el Teatre Principal d’Alcoi. Els músics, per a aquestes dos cites, van preparar un repertori molt variat. Així, els músics de la banda jove de Beniarrés, dirigits per Miquel Nadal Bonet, van interpretar el pasdoble El Nostre de José María Ferrero per obrir la seua actuació. A continuació va sonar La Storia de Jacob de Haan i, per acabar, Queen in Con-
Miquel Nadal dirigint la banda jove de Beniarrés.
La banda jove de la Música Nova d’Alcoi.
cert amb arranjaments de Joy Bocook. Al compàs del pasdoble Calderón de F. Saizar-Vitoria i E. Cebrián Ruiz van inaugurar els components de la banda jove de la Música Nova d’Alcoi la seua participació en els concerts. Seguidament, el públic va poder escoltar A little suite of horror de T. Doss i Amarcord de N. Rota amb arranjaments de D. Ortolan. Els músics, que van estar dirigits per Jesús
Fuertes García, van tocar a més A celebration fanfare de A. Reed i amb African Symphony van posar el punt final als seus concerts. Tant en la localitat del Comtat com en la capital de l’Alcoià, els espectadors van poder gaudir de les interpretacions d’aquestes dos formacions que en aquest 2014 van intercanviar sons en el marc de la campanya.
87
Música i poble Comarques
Vega Baja Enseñar la historia en nuestras escuelas
E
ste año la Sociedad Unión Musical de Crevillent
escuela de música. Se organizó una actividad para
tocar en la banda de su pueblo.
organiza la trigésima edición del Ciclo Músico-
nuestros niños y jóvenes, en la que Ramón les explicó,
Es fundamental inculcarles estas enseñanzas para
cultural de Santa Cecilia. Podríamos destacar
de una forma muy amena y didáctica, la historia de
que cuando lleguen a la banda sepan quererla y estar
muchas de las actividades a celebrar, como los dos
nuestra banda, la historia de la que es y será su ban-
toda su vida, de una forma u otra, involucrados en
conciertos de nuestra banda, la actuación del mag-
da. Esta actividad, lejos de ser calificada como una
ella.
nífico y entrañable coro del Colegio Nuestra Señora
anécdota, quizá merezca una reflexión más profunda
No es esta, desde luego, una reflexión acabada, por
del Carmen, o la presentación en sociedad del trío
en el seno de todas y cada una de las escuelas de
lo que invito a todos los que la lean a aportar sus re-
InTempo.
música de nuestras sociedades musicales.
flexiones y experiencias. Pero lo que sí resulta fuera
Pero quisiera centrarme en este artículo en una ac-
Deberíamos apostar decididamente en las escuelas
de toda duda es que nuestras escuelas de música de-
tividad en concreto. La conferencia La “música” de
de música por ir más allá de la impartición de ense-
ben ser el vehículo de transmisión de nuestra historia,
Crevillent: más de 150 años de historia. La misma,
ñanzas teóricas y prácticas de música. Junto a ellas,
de nuestros valores. En definitiva, en las escuelas de
que tendrá lugar el 17 de diciembre en el salón de
y al mismo nivel, debería ser igual de importante ha-
música debemos enseñar a nuestros niños a querer a
actos de la Casa Municipal de Cultura “José Candela
cer que nuestros alumnos conocieran la historia de
su banda. Esa será la garantía del futuro de nuestras
Lledó” de Crevillent, estará a cargo de nuestro músico
su banda, para así aprender a quererla. Y que, ade-
sociedades.
Ramón Mas Soler.
más, desde que comienzan sus estudios en nuestras
Salvador Aznar García
Esta conferencia nació, precisamente, en nuestra
escuelas de música, les enseñemos lo que significa
Secretario de la Sociedad Unión Musical de Crevillent
88
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
Partitures, Discos, Llibres...
CD Saxofonía Música de Andrés y Grancisco J. Valero-Castells
Les societats musicals 2020 Casticerías
Hérodiade
Intèrprets: Púrpura Pansa Sacophone
(Edició castellà i valencià)
(Pasodoble de concierto)
(Soprano y banda sinfónica)
Quartet
Autor: Pau Rausell i altres.
Autor: Pascual Piqueras
Autor: Massenet (arr.: Gerardo Pérez
Edita: World Wind Music
Edita: FSMCV
Edita: Piles, Editorial de Música
Busquier) El nou treball discogràfic del quartet de
La FSMCV va lliurar amb ocasió de la
Comenta el autor acerca de su obra, in-
Hérodiade (en español, Herodías) es una
saxofons Púrpura Pansa inclou 7 obres
46 Assemblea General de la FSMCV
cluida en la serie de Piles “Pasodobles
ópera seria en cuatro actos con música
dels compositors valencians Andrés i
celebrada a la ciutat alacantina de Vi-
Españoles”:
de Jules Massenet y libreto en francés
Francisco J. Valero-Castells.
llena, l’última de les seues publicacions
“Casticerías es un pasodoble de múl-
de Paul Milliet y Henri Grémont, basado
Saxofonia, op. 7
corresponent al III Congrés General de
tiples influencias, levantinas por un
en la novela Hérodias (1877) de Gustave
Boccheriniana, AV71b
Societats Musicals de la Comunitat Va-
lado, castizas y andaluzas por otro, con
Flaubert.
Solerianeta, AV41
lenciana que es va clausurar al maig de
una armonía intensa. Se atisban inclu-
Se estrenó en el Teatro Real de la Mo-
Divertimento. AV20
2014.
so unos pasajes del más puro estilo
neda en Bruselas el 19 de diciembre de
Preludio y Fuga. AV42
Amb este treball la FSMCV presenta les
americano en algunos momentos. En
1881.
Romance. AV31c
conclusions d’aquest III Congrés General
este pasodoble confluye mi ecléctica
El presente arreglo para soprano y ban-
Adagio Mesto
que serviran per a elaborar la formula-
vida musical de aquí y allá, con un flujo
da sinfónica se centra únicamente en el
ció del pla estratègic i el posicionament
constante de ideas, tierno e intenso a
aria de Salomé Ill est doux, ill est bon
Més informació:
qualitatiu del col·lectiu a deu anys vista.
la vez y, con lo que suele ya ser una
con una duración aproximada de cuatro
www.purpurapansa.es
L’estudi, realitzat per la Universitat de
constante en mis pasodobles, una mo-
minutos.
www.andresvalero.com
València, subratlla la “capacitat de
dulación hacia el trío final que le da un
projecció exterior” que ajudaria a “la
toque de modernidad, acentuado por
reconstrucció de la marca col·lectiva”
los últimos acelerados y rompedores
amb una “fàcil connexió en l’àmbit in-
acordes. El nombre alude a un pasodo-
ternacional” en un moment en el qual la
ble muy querido por mi tocado tantas y
imatge de la Comunitat Valenciana està
tantas veces con mis amigos. Se adivi-
“notablement” deteriorada.
na el nombre ¿verdad?”
89
Música i Poble Convocatòries
Convocatòries
11 Concurs de Música Festera Francesc Cerdá L’Olleria, febrer de 2015. Modalitat: marxa mora. El termini d’admissió d’originals finalitzarà el dia 15 de desembre de 2014. Més informació: http://www.lolleria.org/banners/francesc11.pdf
Concurs Internacional de Clarinet on line Destinat a tots els clarinetistes del nostre país i de fora de les nostres fronteres. Obra a interpretar: “II Concerto” per a clarinet d’Oscar Navarro (en qualsevol de les seues quatre versions). Participa sense moure’t de la teua ciutat!! 4 premis, 4 guanyadors. Data límit de recepció de sol·licituds: 12 de gener de 2015. Més informació: http://www.onavarro.com/concertMusicESP/competition/
90
Fagot Studio 2014-2015 Catral, desembre, març, juliol. Aula de fagot del Conservatori Professional Municipal de Catral “Juan Miralles Leal”. Professor: Daniel Meseguer. Professor del curs: José Lozano. Més informació: www.conservatoriocatral.com cursos@conservatoriocatral.com
2n Concurs de composició per a banda simfònica “Josep Mª Lleixà Subirats” Organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals. Adreçat als compositors amb residència a l’Estat espanyol i té com a objectiu aconseguir una obra de qualitat i de mitjana dificultat, tot afavorint que el màxim de bandes federades la puguin incorporar en els seus repertoris. El termini de lliurament de les obres, finalitzarà el 20 de desembre de 2014 a les 14:00h. Més informació: http://www.fsmcv.org/news/CONCURSFCSMcat.pdf
II Concurs de composició de música sacra “Santiago Sansaloni” De l’1 de novembre de 2014 al 31 de gener de 2015. Organitzat per l’Associació de Professors Músics Santa Cecilia de València. Obres per a veu solista de soprano o tenor i acompanyada bé per orgue o per conjunt instrumental de cambra. Més informació: http://www.fsmcv.org/news/concurso_ musica_sacra_2014.pdf
Concurso Nacional de composición de pasodobles “Junta Festera de Calles” Las obras premiadas pasarán a integrar el archivo de la Sociedad Unión Musical de Almansa y los derechos de autor al archivo de la Junta Festera de Calles de Almansa. Dirigido a compositores españoles y extranjeros con residencia en España. El plazo de presentación de trabajos finalizará el 7 de enero de 2015. Más información: http://www.almansa.es
IV Curso de trompa Ciudad de Torrevieja Torrevieja, del 26 al 28 de diciembre de 2014. Organizado por la Unión Musical Torrevejense. Profesores: José Antonio Antolín Polo (Conservatorio Superior de Música Óscar Esplá de Alicante) Miguel Guerrero Serrano (Conservatorio Profesional Mariana Baches de Pilar de la Horadada. Profesor de trompa de la Unión Musical Torrevejense) Más información: musicmiguel@hotmail.com Tel. 658 822 550
Música i Poble Convocatòries
Concurs de composició de l’himne de festes de moros i cristians de Guardamar del Segura La Junta Central de Moros i Cristians de Guardamar del Segura convoca les bases d’un concurs de composició de la música i la lletra de l’Himne de Festes de Moros i Cristians de Guardamar del Segura, promogut per l’Ajuntament. El termini de presentació de les obres finalitzarà el 31 de desembre de 2014. Els quatre himnes seleccionats s’interpretaran per l’Agrupació Musical de Guardamar i la Coral Aromes de Guardamar el dia del Concert del Mig Any (dissabte 31 de gener de 2015). Més informació: himnofiestasguardamar@jcguardamar. com
III Concurso de Composición de Música Festera ‘Compositor Manuel Carrascosa’
Escola de composició i direcció del Baix Maestrat Càlig (Castelló). Curso 2014-15
Albatera, 29 i 30 de desembre de 2014. Professor: Gumersindo Berná. Organitzat per la Unió Musical L’Aurora. S’admeten tots els nivells, elemental, mitjà i superior.
Villena, 2014. Modalidad Marcha Cristiana. Las obras deberán de ser inéditas y originales. Las obras finalistas serán interpretadas el 7 de marzo de 2015. El plazo máximo para presentar las obras será el 31 de diciembre de 2014.
Aula de música de Banda Film Scoring Fonaments de la Composició Professors: Oscar Senén i Juan L. Roig Masterclass: Oscar Navarro, Francisco Melero i Luis Serrano Alarcón
Més informació: umaurora@umaurora.es
Més informació: http://www.juntacentral.com
Més informació: www.ecdbaixmaestrat.com
Curs de clarinet
91
Música i poble Agenda
Ciutat de València
Alcoià Comtat
La Costera
València
Cocentaina
Diumenge 23 de novembre Concert de la banda de la Unió Artística Musical d’Almàssera al Palau de la Música de València.
Dissabte 13 de desembre Concert de Santa Cecília a càrrec de la Banda Juvenil i Banda Simfònica de la Unió Musical Contestana.
Diumenge 21 de desembre La Unió Musical Santa Cecilia de Canals i el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno Botifarra estrenen un CD de nadales.
Diumenge 30 de novembre Concert de la Banda Municipal de València al mestre Padilla al Palau de la Música de València.
Marina Baixa Altea
Canals
Los Serranos Higueruelas Dissabte 6 de desembre Gala de Sarsuela a càrrec de la banda de la Unió Musical de Higueruelas.
Diumenge 7 de desembre Concert de la banda de l’Agrupació Musical de Manuel al Palau de la Música de València.
Dissabte 6 de desembre Jornada de debat: Història, excel·lència i projecte de futur del CIBM Vila d’Altea, en el marc del Certamen de Bandes.
L’Alacantí
Diumenge 21 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València.
Diumenge 7 de desembre 41 Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea al Palau Altea Centre d’Arts.
Diumenge 30 de novembre Concert de la banda de l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla a l’ADDA d’Alacant.
92
Alacant
Plana Alta Castelló Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre 23é festival de bandes de Castelló Homenatge a la Constitució a la plaça Major de la ciutat. Diumenge 14 de desembre Concert de la banda simfònica de la Unió Musical Santa Cecília d’Onda a l’Auditori de Castelló.
Horta Nord Alboraia Dissabte 27 de desembre Concert aniversari de l’Orquestra de la Societat Musical d’Alboraia.