IES Mutxamel
DOSSIER DE 2N DE BAT: VALENCIÀ, LLENGUA I LITERATURA FRANCESC GISBERT
VALENCIÀ. DOSSIER PER A 2N DE BAT TEMA I (p. 2- 37) 1- Les propietats textuals: adequació. Variants. Àmbit d’ús. Registre. Funcions………………...... 2- Fonètica: vocals obertes i tancades. Enllaços. Embarbussaments.…………………………….... 3- Gramàtica. Accents. Diftongs. Apòstrof. Veus del discurs…………………………………….... 4- Literatura. Història de la llengua. 1-Narrativa de Postguerra; 2- Enric Valor; 3-Rodoreda; 4- Poesia de postguerra; 5-Estellés….………………………………………………………….... 5- Textos. L’argumentació………………………………………………………………………..... 6- Lèxic…………………………………………………………………………………………...... TEMA II (p. 38- 67) 1- Les propietats textuals: coherència. Modalització. Impersonalització……………………............ 2- Fonètica. Consonants sordes i sonores. Enllaços……………………………………………….... 3- Gramàtica i sintaxi. Verbs regulars……………………………………………………………..... 4- Literatura: 6- Martí i Pol; 7- Salvador Espriu; 8- Narrativa dels 70 a l’actualitat; 9- Quim Monzó ………………………………………………………..……………………….. 5- Textos. L’exposició……………………………………………………………………………… 6- Lèxic……………………………………………………………………………………………... TEMA III (p. 68-92) 1- Les propietats textuals: cohesió sintàctica i semàntica………………………………………….. 2- Sintaxi. Pronoms febles. Classes de complements…………………………………………….… 3- Gramàtica. Classes d’oracions I. Connectors. Verbs irregulars I. Puntuació.………………....… 4- Literatura: 10- El teatre de postguerra; 11- El teatre actual; 12- Pedrolo; 13- Benet i Jornet….... 5- Textos. El text literari……………………………………………………………………………. 6- Lèxic….………………………………………………………………………………………….. TEMA IV (p. 93-117) 1- Preguntes d’anàlisi textual………………………………………………………………………. 2- Sintaxi. Classes d’oracions II. Relatiu i Substantives.…………………………………………... 4- Gramàtica. Verbs irregulars II…………………………………………………………………… 5- Literatura: 14- Poesia actual;15- Joan Fuster; 16- Joan F. Mira………………………………… 5- Textos……………………………………………………………………………………………. 6- Lèxic……………………………………………………………………………………………... TEMA V (p. 118) 1- Repàs ......………………………………………………………………………………………… 2- PAU ................…………………………………………………………………………………… 3- Models exàmens .............................................................................................................................
1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
TEMA I 1.1- PROPIETATS TEXTUALS I: 1.1.1- ADEQUACIÓ Admirada i caríssima senyora: Jo, que de vós sóc enamorat, em prenc la llibertat de prendre la paraula per trametre-vos aquestes humils lletres. Oh bella sense par, lliri entre cards! Vós que destaqueu entre totes les dones, com una rosa enmig d’un bancal de carabasses, escolteu la meua pregària. Concediu-me la mercé que vos demane, oh alta deessa!, i accepteu d’acompanyar-me demà, al cine, per veure El planeta de les mones. Atentament, el vostre noviet de tota la vida, Pep. Ei, col·lega. Que toque pel rotllo de l’anunci. Que vull guanyar peles, tu. A l’anunci posa que busqueu un mecànic. Jo de cotxes, ferros, olis i parides per l’estil no tinc ni punyetera idea. Ni ganes tampoc. Jo el que vull és cobrar a fi de mes. Estem o no estem? I no sóc barat, eh? Que jo per menys de cent mil al mes no clave el nas per ací. Jo vinc un parell d’hores al dia, em pose al portal a veure passar les xicones, i en cansar-me me’n vaig a dormir a casa. Estem o no estem? Senyoreta Beatriu Civera: Em pose en contacte amb vosté, des de la comissaria, per comunicar-li una notícia que li produirà tant plaer conéixer com a nosaltres contar. Fa un parell de dies va denunciar la desaparició del seu cotxe. Doncs bé, ja pots alegrar-te, perquè l’hem trobat. La seva tartana de quatre rodes ha aparegut vora el riu. Uns manguis li la van pispar, noia, i l’han deixat sense rodes i totalment desballestada. Ja pot amanir recursos econòmics per comprar-se un carro nou o una dotzena d’espardenyes per anar a peu. Respectuosament, i sense cap més particular, la saluda el sergent Martí, de la policia municipal.
1- Llig els textos i digues si respecten les regles de l’adequació: a) Tenen el nivell de formalitat adequat a la situació? Quin nivell usaries? Digues l’àmbit d’ús de cada text. b) Mantenen el mateix grau de formalitat i especificitat (lèxic formal i col·loquial, terminologia, variant dialectal...)? Especifica la variant dialectal i el registre. c) Compleixen la intenció comunicativa tal com seria d’esperar?
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
2- Per què són importants en el grau d’adequació d’un text? Posa exemples del que abasta cada concepte. Àmbit d’ús
tipus de text
gènere
finalitat
funcions
L'ARBRE DE LES LLENGÜES DEL MÓN
variants
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
1.1.2- VARIANTS LINGÜÍSTIQUES 1-2.1- VARIANTS GEOGRÀFIQUES Totes les llengües del món presenten diverses variants geogràfiques, formes distintes de parlar-se a nivell lèxic, fonètic, morfològic i sintàctic. En el cas de la llengua catalana, el nom científic de la llengua que es parla a València, Catalunya, Balears, Franja d'Aragó, comarques de la Catalunya Nord (Sud de França), les comarques del Carxe de Múrcia i la ciutat de l'Alguer a Itàlia, existeixen dues variants geogràfiques: el bloc oriental i el bloc occidental. Per a diferenciar un parlar de l'altre, el lingüista Manuel Milà i Fontanals va establir les característiques que distingien un parlar de l'altre: en primer lloc, el tractament de les parelles vocàliques a/e i o/u, que en el bloc oriental es neutralitzen en posició àtona i sonen igual. Ex: / pare, par , paret / discursos → /discursus/ carro → /carru/ història → /història/ Quan la e i la o són tòniques, no hi ha neutralització i sonen distintes. 1.2.2- CLASSES DE VARIANTS LINGÜÍSTIQUES Variants geogràfiques o diatòpiques Variants històriques o diacròniques Variants socials o diastràtiques Variants funcionals o diafàsiques
català oriental i català occidental Edat Mitjana/ Segle d’Or/ Decadència/ Prenormativa argots socials (esnobs, delinqüència...) registres o vocabularis específics/ estàndard/ ideolecte
3- Identifica i comenta les variants utilitzades en els textos següents: Text A Quan una empresa crea un producte original o en compra els drets al seu creador, registra una patent. La patent li concedeix l’explotació i comercialització durant un període. Normalment, uns vint anys, en el cas dels medicaments. Només quan la patent expiri, altres empreses poden utilitzar la fórmula d’un medicament per elaborar els que es coneixen com genèrics. És a dir, productes amb les mateixes propietats que, posem per cas, una aspirina alemanya, però fabricats per un altre laboratori. L’empresa propietària d’una marca pot entrebancar l’alliberament de la seva patent amb diverses estratègies: de primer, modificant mínimament la composició original, a fi de presentar-la com un producte nou, amb una nova llicència; de segon, demanant pròrrogues o portant el cas als tribunals, en processos interminables. Miguel Jara, Traficants de salut Text B Paisatge marí per a un assassinat Els banyistes s’arremolinaven al voltant. Era el cos d’un home mig enterrat dins l’arena, que els nins havien trobat poc abans. Duia un vestit blau marí, corbata de seda, camisa ratllada. Un lliri de platja marcit li penjava del trau de la solapa. No presentava senyals de violència, però un filet de sang, un regalim de sang coagulada, li sortia dels llavis. El seu rostre, ulls clucs, era tranquil... Vingué la policia, una ambulància. Li escorcollaren butxaques i butxacons, les entreteles. Només trobaren una estrella de mar, copinyes blanquíssimes i un paper blau escrit a màquina: “Vaig matar-lo amb un llum ram de mar i es ocells fugiren. Només deix, per testimoni, les gavines. Era l’única solució. Ho sent” Te deix, amor, la mar com a penyora, Carme Riera
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La cova de la bruixa Joana El castell de Bellver està voltat d'un bosc de pins, temps era temps espessos i impenetrables. Idò heu de pensar i creure i creure i pensar, que al bell mig d'aquest bosc hi ha una cova, que encara avui tothom anomena «sa cova de sa bruixa Joana». Vet aquí allò que una vegada hi va succeir: Hi havia un al·lot geperudet, de nom Pere, més llest que una mostela i més feiner que una formiga. Sa mare li havia demanat que anés a arreplegar un poc de llenya per encendre el foc i ell trescava pel bosc per fer-ne un bon feix. Volta qui volta, va veure sa boca de sa cova, i hi entrà, ple de curiositat. Allà dins trobà na Joana, que era una bruixa de molta anomenada a Ciutat de Palma, voltada d'altres bruixes com ella, l'Andreota la Mariota, i que, -agafades de ses mans- feien una roda i ballaven a peu que vola. Quan ses bruixes afinaren aquell al·lot geperut, arrufadet a un racó de sa cova fosca i ombrívola, que ses mirava amb es ulls ben oberts, s'aturaren i li digueren: - Uep! Vine, no tinguis por, que ballaràs un poc amb nosaltres! Ell s'hi acostà, es més tranquil del món, es posà mà per mà amb aquelles bruixes i bones ballades! Cama aquí, peu per allà. Elles deien: - Que hi balla, de bé, aquesta busca! - totes duien el compàs, mentre cantaven aquesta cançó: - Dilluns, dimarts, dimecres, tres; dijous, divendres, dissabte, sis; Dilluns, dimarts, dimecres, tres; dijous, divendres, dissabte, sis; I en Pere cantava com un rossinyol. Al cap d'una bona estona de ballar, na Joana -que era la que comandava aquell estol de fetilleres- digué: - Pens que hem de fer-li una gràcia, per ser un al·lot tan simpàtic. Tu, vine! Pensat i fet, totes les bruixes es llançaren sobre es Pere, i entre pessics i estirades, li llevaren la gepa. Pere, més content que un gínjol, féu una besada a cada bruixa i partí cap a casa seva. En arribant, explicà a tot el poble el que li havia passat. I vés per on que hi havia un altre geperut, vell i malcarat, que va tenir enveja. I caminà que caminaràs, decidí anar a provar sort a la cova de ses bruixes. Quan arribà, ses bruixes encara dansaven. Parà s'orella a s'entrada, atent a la seva cançó: - Dilluns, dimarts, dimecres, tres; dijous, divendres, dissabte, sis; Dilluns, dimarts, dimecres, tres; dijous, divendres, dissabte, sis; I es vell, volgué dir la seva, i va cantar, amb veu de barranc: - I diumenge, set. Totes es bruixes emmudiren i el fitaren esverades. Qui era aquell atrevit? - Com goses rectificar-nos la cançó? -s'enutjà na Joana. - I damunt, ha pronunciat el dia sagrat -protestà Andreota. - Quina poca vergonya! -va dir Marota. - Anem a donar-li un premi. Així te'n recordaràs de no no parlar quan no toca. Ses tres bruixes malvades es llançaren sobre el geperut. I colp per ací, espenta per allà, li col·locaren la gepa que havien tret poc abans a Pere. Caterina Valriu, Llegendes de Mallorca
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
QUADRE DE LES VARIANTS GEOGRÀFIQUES
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.2- FONÈTICA. VOCALS OBERTES I TANCADES. ENLLAÇOS 1.2.1- VOCALS E i O OBERTES Les vocals es classifiquen en obertes i tancades. La vocal A és sempre oberta. Les vocals I – U són sempre tancades. En canvi, les vocals E i O poden ser obertes o tancades, segons la posició. Com a regles generals: * E i O obertes es troben només en posició TÒNICA. * E i O tancades es troben en qualsevol posició ÀTONA o TÒNICA. * E oberta passa a ser tancada en els derivats: cel/ celest, telèfon/ telefonar... 1- Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons siguen obertes o tancades: Hípica, pèl, rus, concursar, festa, telèfon, telefonar, udol, major, gerro, amargor, pàl·lid, haver, nostre, cangur, pergamí, món, por, trac, duc VOCALS OBERTES sa cel,
sol
VOCALS TANCADES fi, gent
molt
Dur
LA E OBERTA 2- Copia aquestes paraules amb e oberta al costat de la regla que exemplifiquen: Subjecte, fideu, acèfal, pètal, mesencèfal, arrel, ingenu, misteri, defecte, correcta, cert, concepte, recepta, etcètera, acadèmia, anècdota, mel, potència, València, Josep, divendres, gendre, preu, guerra, ciència, perpetu, novel·la, perfecte PARAULES AMB E OBERTA EXEMPLES a) Davant de l, l·l, r, rr Excepcions: serp, herba i poques més b) Davant les paraules amb el diftong EU o de síl·labes amb les vocals I – U c) En quasi totes les paraules esdrúixoles d) En termes científics e) En les terminacions –ecte, -ecta, -epte, -epta f) Altres paraules 3- Forma derivats a partir d’aquestes paraules i assenyala si sona obert o tancat: Ferro nervi terra cendra Pèl obsequi guerra potència
mel gerència
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
LA O OBERTA 4- Copia aquestes paraules amb O al costat de la regla que exemplifiquen: Boig, cost, impost, destrossa, esòfag, tòrax, pròleg, neurosi, roca, brossa, grossa, costa, pot, Alcoi, història, poca, glòria, moure, mòdul, porta, cresol, fort,horta, estetoscopi, dòmino, còmoda, gentola, aposta, carxofa, bou, boja, caragol, escola, pigota, groc, òrfena, clot, granota, esport, albercoc PARAULES AMB O OBERTA EXEMPLES a) Davant de les vocals I, U. Davant d’una síl·laba amb I, U Excepcions: jou, pou, tou i totes les paraules acabades en –oix: coix, boix, etc b) En els termes científics i cultes c) En quasi totes les paraules esdrúixoles d) en les terminacions: * -oc/a, *-of/a * -ol/a
*-ort/a
* -ost/a
*-ot/a
*-oig/oja *-ossa
Com ocorre en el cas de la E OBERTA, la O TÔNICA OBERTA passa a ser TANCADA en les paraules derivades quan la vocal deixa de ser tònica. Ex: sol/soledat, vol/volada 5- A partir d’aquestes paraules, escriu-ne derivades i digues si la vocal és oberta o tancada: Bajoca mos tros roig porta Tro bo so do clot
1.2.2- ENLLAÇOS FONÈTICS ENTRE VOCALS Quan hi ha contacte entre dues vocals de paraules diferents, es poden produir tres fenòmens: 1) HIAT: les dues vocals es pronuncien en dues síl·labes diferents (no/ és/ molt/ gran); 2) DIFTONGACIÓ o SINALEFA: és la pronuncia de dues vocals (una d'elles i – u) en una mateixa síl·laba, segons les regles dels diftongs (a, e, o + i, u). Ex: no-bei-bell; 3) ELISIÓ: una de les dues vocals en contacte no es pronuncia. * Quan coincideixen dues vocals obertes, una a final i una altra a principi de paraula, hi ha una elisió vocàlica. Domina la tònica: Mitj(a) hora un(a) hora un(a) altra Bon(a) hora quin(a) hora * També se sol practicar l’elisió quan hi ha un contacte entre dues vocals àtones, i una d’elles és a / e àtona: Si (e)l veus Trenca (e)l pitxer No (e)l saludes Diu qu(e) ara ve Porta (e)l pa
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert 6- Hi ha cap enllaç fonètic o elisió? Mira el cel porta una hora Du un minut poca alternativa
molta il·lusió el que ha dit
venia al poble Pensa en tu
7- Indica si les vocals subratllades es pronuncien obertes (O) o tancades (T): Hivern conveni infern preu científic esquerra objecte escola arrel voltes bou fillol somniar amorós cel
1.2.2- EMBARBUSSAMENTS La majoria de problemes de dicció, associats al que coneixem per fer botiges, quequejar o entrebancar-se, no tenen origen en un defecte físic de la cavitat bucal. Sinó més aïna en un vici mental, condicionador l'articulació, adquirit de menuts i no corregit. En la dicció, a diferència de l'oratòria, l'important no és què diem, sinó com. Sovint, els pares i l'escola, donem molta importància a la comprensió i expressió de continguts. Oblidem que, pas previ a comprendre i expressar, és la correcta entonació. Modernament, existeix una disciplina, dins de la psicopedagogia, coneguda per ortofonètica, que estudia la forma correcta no de parlar, sinó de pronunciar so a so, i paraula a paraula. Els embarbussaments poden ser un forma pràctica i divertida d'exercitar la pronúncia. Encara que n'hi ha de diversos tipus (vegeu sinó Jocs de paraules i jocs de memòria, de Joan Amades), tots es basen en l'aparició d'un seguit de mots similars o de fonemes complicats per proximitat. 8- Ara en veurem uns quants, de diverses categories. Llig-los correctament i marca les E- O obertes: a) Paraules homònimes (s'escriuen o sonen igual, però tenen sentit diferent): - “Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, roba la roba”. - “Déu, deu deu pessetes”. - “Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu” - “Què s’enyora la senyora? No senyora, la senyora no s’enyora”. - “En quin cap cap el que cap en eixe cap?”. - “Duc un pa sec al sac, m'assec on sóc i el suque amb suc”. - “Qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa” b) Dialogats: - “Una guatla dins del blat. Diu la guatla: Què fas blat? Què fas guatla? Diu el blat. - “Diu la guatla, què fas gat? Què fas guatla? Diu el gat” - “Pere, l'haca l'he treta; l'altra haca, la trac?”. c) Paraules inconvenients o equívocs si recitem ràpid: - “Pita pura, pura pita”. (La pita és una fibra tèxtil que s'obté de l'atzavara) - “Per la font Roja puja un carro carregat de tela (no terra) roja”.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
d) Paraules amb fonètica semblant i complicada que s'han de pronunciar ràpidament: - “El Panxo li diu al Pinxo, vols que et punxe amb un punxó? I el Pinxo li diu al Panxo, punxa'm però a la panxa, no”. - “Codonys collits de la codonyera”. - “Quinze quinzets de fetge fregit” - “La boteta de vi què té? Té tap? Tap té. Té tap i tapó? Tap i tapó té. - “Plou poc; però, pel poc que plou, plou prou”. - “Un plat pla blanc, ple de pebre negre està”. - “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat” - “Tinc el parlar dolç, el parlar dolç, el parlar dolç…” e) Embarbussaments de bona memòria que no s'entenen, si pronunciem ràpidament i ens equivoquem en alguna paraula: - “Diu qui, diu jo, diu sí, diu tu, diu qui, diu ell, diu no, diu aaah”. - “Una ovella serella, merella, llanuda, llanà, capidescoronà, ha criat un corder serell, merell, llanut, llanat, capidescoronat. Si l'ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanà, capidescoronà, el corder no haguera sigut serell, merell, llanut, llanat, capidescoronat”. - “Tinc una gana, una son i una set, que no menge, ni dorm, ni bec, si menjava, dormia i bevia, la gana, la son i la set em passaria, però com no menge, ni dorm, ni bec, no em passa la gana, ni la son, ni la set”. - “M'han dit que tu has dit un dit que jo no he dit; el dit que tu has dit, jo no l'he dit, perquè si jo hagués dit que tu l'has dit, fóra ben dit per haver-lo jo dit”. - “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.3- ORTOGRAFIA 1-3.1- REPÀS D’ACCENTS, APÒSTROFS I DIFTONGS 1- Separa en síl·labes (amb ratlles) les paraules següents i encercla els diftongs: freqüència desmai Xàbia poquet rei quatre següent quota preu país trau llengua Els DIFTONGS poden ser: - DECREIXENTS (Vocal + I, Vocal +U): quan la vocal forta(a, e, o) es troba davant de i – u, de manera que la intensitat decreix. Ex: mAi, cAu, sEu... També: viure, buidar - CREIXENTS: la vocal forta va després de U, de manera que la intensitat creix. Són els grups Q/G + U + A, O. Davant de E – I, durà dièresi. Ex: guant, quota, quaranta / qüestió, pingüí... - Els grups IA, IE, IO no formen diftong, a diferència del castellà. Ex: història, sentia, dies... 2- Completa les regles d’accentuació. Posa’n dos exemples: * Les paraules AGUDES són les que tenen l’accent en................. síl·laba. S’accentuen quan acaben en ..........................., .................. Exemples:................... ...................... * Les paraules PLANES són les que tenen l’accent en .........................síl·laba, S’accentuen quan ................................. Exemples:.................. ........................ * Les paraules esdrúixoles són les que tenen l’accent en .................... síl·laba. S’accentuen ............................. Exemples: ..................... ....................... 3- Accentua les següents paraules, si cal: examen rodamon bustia Pere arbitre Australia Germa dia metal·lic
llapis lliço canço
civic platan cançons
dema penultim mapa
4- Posa els accents que falten en les següents oracions: * Es una persona molt estupida i maniatica, un assassi en potencia. * Per aprovar els examens cal treballar moltissim, tant si fa un dia caloros com plujos, tant si tens el colera com el xarampio. * La meua veina es molt simpatica, i li demanare si vol anar al cine amb mi, pero pagant ella la seua entrada, evidentment. Despres que em convide a sopar. Jo posaré la propina. 5- Completa les regles de l’apostrofació: L’article EL s’apostrofa sempre davant de ............. o .................. Exemple: - No s’apostrofa davant de ................................ Exemple: - Ni tampoc davant de ........................................Exemple: L’article LA s’apostrofa davant de ...................o ........................ Exemple - No s’apostrofa: - Davant de ......................................... …Exemple: - Quan es pot produir una ....................... .Exemple - Davant del nom de ..................................Exemple:
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert 6- Col·loca l’article davant dels noms següents: …hipertensió …ena …iode ...hòquei ...hall ...indústria …urna …hippy …enginyer
...esmòquing …índia …universitat
...herba …himne …hipoteca
7- En el següent text, falten els accents, els apòstrofs i les contraccions. Completa’l: <<Alexandria va ser la capital de __imperi mes vast i poderos, ric i força avançat de __Antiguitat, que s’estenia de cap a cap del Nil. Els antics egipcis van intentar protegir-lo. Primer, el defensaren amb exercits. Roin solucio. Perque, com a poble savi, s’adonaren que un exercit, per gran i espantos que fora, sempre podia ser vençut per un altre de major o mes astut. Per__ el vei mes espavilat. Despres, van construir tombes sumptuoses i inexpugnables, on s’enterra els reis amb les seues riqueses. Finalment, van trobar una nova solucio: la paraula. La paraula es, alhora, arma i defensa. Arma per transmetre el poder del coneixement per poder-lo utilitzar quan cal. I defensa per a conservar aquest coneixement i evitar que s’oblide. >>Amb aquest objectiu, es construi una gran biblioteca, la biblioteca __Alexandria. __emorme i __ immensa biblioteca d’Alexandria, la major de tots els temps. Alexandria acumula i preserva de __oblit tot el saber del seu temps. I el saber, en canvi, la feu savia i poderosa. Va ser anomenada __illa del saber i __universitat de la saviesa. Pero quan les legions romanes envairen la ciutat, es botà foc i bona part dels papirs de la biblioteca es perderen per sempre.>> 8) Fes un resum breu, de 5 línies i amb les teues pròpies paraules, sobre les idees centrals del text. Després dóna la teua opinió sobre el que es diu, en unes quantes línies més. 9) Accentua o posa dièresi a les següents paraules i subratlla els diftongs que hi trobes: paisatge questio paraigues quotidia frequencia farmacia quatre pingui esglesia genuina perdua Valencia pais examens mai monarquia Maria sequia
1.3.2- L’ACCENT DIACRÍTIC 10- Torna a escriure la paraula correcta davant la seua definició. Bé / bé Béns / bens Bóta/ bota Déu/ deu Dóna/ dona És/ es Féu/ feu Fóra/ fora Mà/ ma Més/ mes
…… correcte/ …… animal …… animals/ …… propietats …… verb votar/ ……recipient ……verb deure/ ……divinitat ……verb donar/ ……femení ……verb ser/ ……pronom ……passat fer/ ……present fer …… contrari dins/ ……verb ser …… extremitat/ …… possessiu …… quantitat/ …… de l’any
Món/ mon Nét/ net Ós/ os Sé/ se Sí/ si Sóc/ soc Sòl/ sol Són/ son Té/ te Véns/vens
…… planeta/ …… possessiu ……contrari de brut/…… parent ……animal/……del cos humà ……reflexiu/ ……verb saber ……condicional/ ……afirmació ……verb ser/……sabata fusta …… sense companyia/… el terra ……de dormir/ …… verb ser ……infusió/ …… verb tindre …… verb vindre/ …… verb vendre
11- Escriu una oració on uses, almenys, un dels casos de cada parella de diacrítics.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
12- Accentua on calga: - Que vols, que aguanti mes? Doncs no em dona la gana. Passo perque el salari, avui en dia, ja no el cobra ningu; passo perque li donin tots els projectes bons a l’Eustaqui, que vaig col·locar-lo jo, si senyor, jo –i aqui de nou el joc d’assenyalar-se el pit vigorosament, com si estigues a l’esglesia confessant els secrets del seu cor pecador-; Jo per mi, per la feia, ja ho saps, muts i a la gabia. Pero, hostia, que em deixin treballar! –va obrir els braços com un Crist-. No es demanar massa, dic jo. Pero, no! D’ençà que Eustaqui ha engatussat com ho ha fet el Muñoz, d’ença que li fa de manaire, perque aixo no falla, com mes inutils mes fatxendes. Ell i la infeliç la Mari Pau, que fora de donar sabo als qui tenen la paella pel manec no serveix per a res mes… Dones, Isabel Clara Simó, Edicions Bromera
LES VEUS DEL DISCURS Encara que en un text, com a acte comunicatiu que és, hi ha un emissor i un receptor, aquests poden manifestar la seua presència des de diferents perspectives, amb diferents maneres d’implicar-se. Són les veus del discurs. En una novel·la, per exemple, l’autor adopta un punt de vista i pot triar un narrador extern o intern per a contar la història. A més, a l’hora de relatar els fets poden intervenir les veus dels personatges que, al mateix temps, conten fets a altres personatges. Per això parlem de polifonia. Dins de la polifonia hem de definir aquests components: - Autor real: la persona física que ha produït el text. Es troba fora del text. - Lector real: la persona física que llegeix o escolta el text. Es troba fora del text. - Autor model: la idea que el lector real es fa de l’autor a través de la lectura del text. - Lector model: la idea que l’autor real té present sobre el lector a qui destina el text que elabora. - Locutor (± narrador): és la veu que conta els fets, el jo discursiu, és el responsable de l'enunciació: 1. Locutor en 1a persona del singular: propi dels textos subjectius. 2. Locutor en 3a persona del singular: propi de l’àmbit acadèmic. 3. Locutor en 1a persona del plural. Pot ser: • Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de textos expositius de l’àmbit acadèmic. • Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. • Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...) • Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...) - Al·locutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor dins del text; és el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un al·locutari. - Enunciador(s): Persona o persones diferents a la del locutor i l'al·locutari, que apareixen al text i a qui es dóna veu de forma explícita. Són terceres persones que prenen la paraula i poden parlar en primera persona. Activen una segona enunciació dins el text que, generalment, es manifesta a través del discurs citat. Poden aparéixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (= discurs reportat / citat): 1. Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva... (Li digué molt clarament: “No vull eixir amb tu” )
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
2. Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que / si (Li va dir molt clarament que no volia eixir amb ell). 3. Discurs indirecte lliure. Es reprodueix un enunciat alié, normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicció, ni cometes, amb la transposició de persona verbal (de 1a a 3a) i l’adequació dels elements díctics: Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser humà. Era aclaparador. / Ella ho tenia decidit, no eixiria més amb ell. 4. Monòleg interior. El locutor reprodueix el seu pensament; és, alhora, locutor i al·locutari. (Mira, no vol eixir amb mi...I ara què faig?...) - Intertextualitat. Es produeix amb la citació més o menys formal d'un altre text; és la relació que s'estableix entre dos textos o més. Ens remet a d’altres enunciadors. Classificació: 1. Relacions hipertextuals: (“Hi ha vida més enllà del derbi.”) 2. Relacions metatextuals: Un text és comentari d’un altre (un treball sobre La plaça del Diamant). 3. Relacions intertextuals o interdiscursives: es cita un text d’un altre autor -de vegades sense anomenar-lo. (“Que la força t'acompanye.” / “Sesam, obre't!”). 4. Relacions paratextuals: relació del text amb el paratext (títol, subtítol, prefaci, notes...). Per exemple: l’epígraf “La carn vol carn” del poema Els amants - Estellés cita aquest vers d'Ausiàs March al poema.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret. Sergi Pàmies, La bèstia Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bèstia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort. Sergi Pàmies, L'altra vida
----------------------------------------------------------------------------------------------------------1. Llegeix el fragment del conte La bèstia i respon aquestes preguntes: a) El narrador del conte n’és també el protagonista? Per què? b) En quin fragment del text podem observar el caràcter omniscient del narrador? Raona la resposta. c) En quina persona es narra la història? Quines són les paraules que ens ho indiquen. d) Quin és el punt de vista (intern o extern) del narrador en aquest fragment? 2. Llegeix el fragment del conte L’altra vida i respon aquestes preguntes: a) El narrador del conte és Sergi Pàmies? Justifica la resposta. b) Hi ha alguna característica en el narrador que fa que la història siga de ficció? c) En quina persona es narra la història? Quines són les paraules que ens ho indiquen? d) Quin és el punt de vista del narrador que conta aquesta història? Quines són les paraules que ens ho indiquen? e) Quin tipus de narrador conta aquesta història: un narrador protagonista o un narrador testimoni?
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
1.4- HISTÒRIA DE LA LLENGUA I LITERATURA 1.4.1- UNA HISTÒRIA PER A UNA LLENGUA La història d’una llengua és, si fa no fa, la història del seu poble. Nosaltres no en som una excepció i ben bé podem dir que la història de la llengua ha anat unida a les vicissituds dels pobles que la parlen. 1- EDAT MITJANA La nostra història començaria al segle X, quan per evolució del llatí vulgar comencen a formar-se les primerenques llengües romàniques (francés, occità, castellà, gallec-portugués i català). Som al temps dels primitius regnes cristians que prompte encetaran el procés de conquesta de les terres peninsulars dominades per l’Islam. La conquista comportà un procés d’assimilació no sols política, sinó també cultural, de les terres dominades pels àrabs i amb el temps totalment islamitzades(llengua, cultura i religió). L’expansió castellana i del gallec-portugués cap al sud, va anar unida a l’expansió de les respectives llengües. D’igual forma esdevé amb l’expansió de la Corona de Catalunya i Aragó. Amb la conquista del regne de València pel rei Jaume I el Conquistador, les zones repoblades pels catalans, majoritàries, acabarien parlant valencià, mentre que les repoblades pels aragonesos, a l’interior, castellà. En aquest primer estadi, les llengües romàniques han de competir amb el llatí, llengua de cultura per antonomàsia. Des dels segles XI-XIV el català viu una primera època d’esplendor. Com a llengua natural de la monarquia de llinatge català que governa els regnes d’Aragó i el principat de Catalunya, serà llengua de reis, d’administració i de literats. 2- SEGLE D’OR El segle XV, però, constituirà el segle de major esplendor. Un esplendor que coincideix amb l’hegemonia cultural de València sobre la resta de regnes que formaven la corona d’Aragó. Els principals escriptors de la literatura catalana medieval d’aquest segle XV seran valencians: poetes com Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi i novel·listes com Joanot Martorell i el seu Tirant-lo Blanch passaran a la història. També serà l’època en què coneixerem dos papes valencians, Calixt III i Alexandre VI. En això es produirà un canvi. La unió entre les corones de Castella i Aragó va comportar el començament d’una nova orientació política. Amb tot, el català va seguir sent llengua oficial de l’estat, de l’administració als seus territoris. Text I: LA DECADÈNCIA L’any 1707 marca un punt d’inflexió definitiu en la nostra història. La guerra de successió va enfrontar dos candidats, un de la Casa d’Àustria i un altre de la casa de Borbó per la corona d’Espanya, que havia quedat vacant en morir el rei Carles II sense descendència. L’ajuda de catalans i valencians a la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria va provocar una dura repressió per part del vencedor final, el futur rei Felip V de Borbó. Les tropes botiflers van incendiar algunes de les més importants ciutats rebels, entre elles Xàtiva i Cocentaina, així com van bombardejar amb canons la vila d’Alcoi. Xàtiva fou, però, la més castigada. Com a represàlia, l’exèrcit de Felip V ordenà la destrucció de la ciutat vella, que va ser incendiada. I perquè no quedara rastre dels contraris, decretà que el nom de Xàtiva fóra esborrat i es canviara pel nom de San Felipe. L’entrada de la casa de Borbó, va anar acompanyada d’un canvi en el model d’estat. Es va introduir la monarquia absolutista i centralista francesa. Una de les primeres disposicions del nou rei va ser prohibir l’ús públic de tota llengua no castellana en l’administració i la justícia. Amb
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
aquesta ordre, un dels decrets de Nova Planta (1707), es decretava l’oficialitat única del castellà. Va ser la primera d’una sèrie de mesures que, des d’aleshores, s’han succeït: - 1768: una cèdula reial obliga a ensenyar a escoles i universitats exclusivament en castellà; - 1773: un nou decret imposa el castellà als llibres de comptabilitat d’empreses i mercaders. - 1799: es prohibeixen les representacions teatrals que no siguen en castellà; - 1837: s’imposen castics als xiquets per parlar català, basc o gallec a escola; - 1902: decret perquè el catecisme s’ensenye només en castellà. Text II: EDAT CONTEMPORÀNIA Aquesta repressió cultural només es veurà interrompuda durant l’efímer període de llibertat i democràcia que va representar la II República. Amb la República, el català, fins i tot a València, recupera una certa oficialitat i es prenen les primeres mesures per a la seua introducció a l’ensenyament i l’administració. La guerra civil i la dictadura franquista dinamitarà els incipients conats de recuperació cultural. Amb la dictadura, la repressió lingüística s’incrementa: es prohibeix l’ensenyament de la llengua a les escoles, l’ús a la ràdio, a la literatura i, fins i tot, s’arriba a prohibir parlar valencià per telèfon. Aquesta situació s’ensulsirà molt a espai. Primer des de la candestinitat, comença la represa d’una activitat cultural basada en la publicació de llibres, cançons i altres manifestacions. Amb l’arribada de la democràcia assistim a una nova espenta. La Constitució del 1978 i el nostre Estatut d’autonomia reconeixen la co-oficialitat del valencià, encara que no la plena igualtat en tots els àmbits d’ús. D’altra banda, persisteixen molts dels usos i prejudicis lingüístics adquirits en temps anteriors. ACTIVITATS 1) Quin objectiu té la normalització lingüística? a) Aconseguir que tot el món acabe parlant una llengua determinada. b) Aconseguir la recuperació de l’ús social d’una llengua, en els distints àmbits de la societat (família, administració, escola...) i la consideració com a un patrimoni cultural. 2) Què vol dir normativitzar una llengua? a) Fer una normativa ortogràfica, moderna i pràctica. b) Decretar les normes pertinents perquè es parle. 3) Digues què és bilingüisme i què diglòssia? 4) Explica quin és l’àmbit d’estudi de la sociolingüística. 5) Digues què et semblen les següents situacions, i si hi ha algun prejudici: a) Maria i Oscar s’han conegut a la discoteca. De seguida, s’han enamorat profundament l’un de l’altre i estan eixint junts. Els dos saben valencià però usen només el castellà. b) Els pares d’Adelaida són valencianoparlants, però als seus fills els parlen només en castellà, perquè pensen que és el millor per a la seua educació. c) A la senyora Enriqueta li van regalar un gosset “York-Side” pel seu aniversari. Li parla en castellà perquè com que és un gos de raça anglesa, no tindria sentit parlar-li en valencià. d) Heidy és una xiqueta Sueca matriculada a Mutxamel. Li agradaria aprendre les dues llengües que es parlen per ací, però no aconsegueix que ningú li parle en valencià, encara que ho demana.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
1.4.2- LITERATURA 1. La narrativa de postguerra: context sociopolític de la Guerra Civil als 70 La salut de qualsevol literatura depén de la salut de la seua societat. Abans de la Guerra Civil (1936-39), amb la II República i la democràcia, la llengua fou cooficial a Catalunya i es creà una xarxa cultural. Amb molta menor força al País Valencià i a les Illes, es va consolidar una certa tradició cultural d’escriure en català (Romanticisme, Modernisme, Noucentisme, Avantguarda…). Aquesta recuperació incipient es va trencar de colp i volta després de la guerra, amb els quaranta anys de dictadura i repressió política i cultural. Es va prohibir l’ensenyament de la llengua, el seu ús als àmbits formals, la censura va controlar amb mà de ferro qualsevol publicació… La nostra literatura hagué de sobreviure en tres línies diferents i complementàries: a) Literatura d’exili: acabada la guerra, moltes persones compromeses amb la democràcia hagueren d’exiliar-se a Europa o Amèrica del Sud per evitar la repressió. Dins d’aquest grup hi ha els autors més rellevants, que pogueren escriure sense el control de la censura: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Tísner… A pesar de les dificultats, es van mantindre fidels a la seua llengua i feren una literatura de qualitat, en revistes, editorials i associacions de l’exili. b) Literatura de l’interior: altres escriptors, més joves o no tan compromesos, es quedaren. Hagueren de lluitar contra la censura i les prohibicions del Règim, sobretot les primeres dècades de la postguerra, quan escriure en llengua no castellana et convertia en desafecte al Règim. Parlem d’autors que lluitaren a la seua manera, des d’una resistència interior. En una primera etapa es va escriure sobretot poesia. c) Finalment, hi hagué alguns autors que s’integraren en el nou règim. La seua obra és de poca qualitat i modernitat, en comparació als altres. Les diferències amb l’escola del poble començaven pels companys, continuaven amb el professorat (ni una mala donya Pepita per tirar-se al bescoll) i convergien, sense matisos, amb el nacionalcatolicisme. L’ambient era, a més i damunt, competitiu fins a extrems indignants per a uns mandrosos que, com nosaltres, s’inclinaven més per la intuïció intel·ligent que per la voluntat de l’estudiós. El sistema educatiu dels jesuïtes premiava amb honors superlatius els aplicats i humiliava els indolents. Si podies però no podies, estaves venut. Llavors, el seguit d’adjectius era “malfaener” i “immoral” (“els seus pares es sacrifiquen per vosté i mire com els paga”) i les premonicions admonitòries d’acabar malament a la vida (com si fóra possible acabar-hi bé), ressonaven a la sala com el soroll d’un martell contra l’enclusa. Tot seguit, d’exemple, el de les bones notes, el que podia i volia, un fill el pare del qual probablement no tenia problemes a l’hora d’abonar les altes mensualitats del col·legi. Al fil de la qüestió social hi havia, al col·legi una guerra entre els xiquets de València i els que érem de poble. A nosaltres, els de la ciutat, ens déien “paletos” perquè parlàvem valencià. I nosaltres, a ells, pixacolònies, perquè sempre es queixaven que no ens entenien, els mentiders. Potser hi havia una associació simple però decisiva: valencianoparlant/ poble/ llaurador/ camp/ fort; castellanoparlant/ funcionari o professió similar sense preponderància del físic”. Ferran Torrent, Gràcies per la propina En aquell mas recòndit, van nàixer els quatre germans que deixarien renom per totes aquelles serres, des de la Mariola a l’Aitana, del Rontonar al Benicadell, de la Serrella al Rontonar d’Alcoi. Els pares d’ells havien mort quan els quatre encara eren menuts: la mare de tanta faena i el pare, a força d’eixir-li els cabells verds. Perquè els havien resultat de cap de peça: vius i nerviosos com sargantanes, donadors de quefer i més roïns que la tinya. Excepte el menut, Joan, el més valent i noble de cor. Sense pare ni mare, decidiren eixir junts a córrer el món i guanyar-se la vida. Esclafamuntanyes, el menut, amb la seua maça, que dos hòmens no podien menejar; Arrancapins, amb la seua destral, que pesava deu arroves; Plegallana, amb l’aixada, i Passaponts, amb la barba negra. Una nit els va sorprendre la foscor per per una serra que no coneixien, perderen la senda i es ficaren en un bosc que no acabava mai. Quan més nerviosos estaven, van arribar al castell de la Torre Vella. S’hi acostaren i en la fosca creixent, pogueren comprovar que era un edifici immens i abandonat. Ells ja havien sentit contar que en aquell castell passaven coses tan misterioses, que no hi havia cap muntanyés del terme que s’hi volguera acostar. Perquè deien que es tractava d’un castell encantat, protegit per un ogre malvat. Enric Valor, Esclafamuntanyes, dins Rondalles valencianes (adaptat)
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
Pep el Nelo era un xiquet estrany, no sols perquè tenia els cabells rossos i els ulls blaus, sinó perquè no jugava regularment amb nosaltres i passava la gran part dels dies del curs tancat a casa. Quan anàvem a per ell, sa mare quasi sempre ens deia que estudiava i no podia baixar a jugar, però nosaltres no ens ho créiem. Estàvem convençuts que només ens ho deia per fer-se la interessant i que el seu fill destacara de la resta de xiquets del carrer. Li agradava bufar en caldo gelat i mirava els altres per damunt del muscle. Callat i més sabut que Lepe, Pep el Nelo anava als jesuïtes. Blaiet també estudiava al Palau, encara que a diferència de Pep era considerat injustament un soca, més burro que Tacó. Les mares solien emprar el Nelo de model per a quasi tot i això, afegit al fet que no formava part de nosaltres en les harques contra els de Beniopa o Benipexcar, ens va infondre una forta antipatia i hostilitat envers ell. Eixut com un fregall i prim com una ganya d’abadejo, el Guilopo, a pesar de la seua malaltia, era el més atrevit i agosarat de nosaltres. Quan es notava un poc més fort de salut, no vacil·lava a barallar-se amb qualsevol, entretindre’s amb els jocs més violents i arriscats i executar malifetes a manta. Aparentment no feia ni pols ni remolí, però s’aprofitava del seu rostre de santet malcarat per dur a terme i amb èxit les mil i una barrabassades que maquinava incansablement. Rafa Gomar, En blanc i negre, ed. Tabarca Finalment, van arribar de nit al port d’Alacant, la seua destinació. Milers de persones s’amuntegaven a les andanes, els molls eren plens a vessar, tots anhelaven un vaixell que els portara cap a l’exili. La Llibertat i la seua família van passar la nit al cotxe, sense dormir. Havia arribat l’hora dels acomiadaments. El pare no es va poder esperar que pujaren al vaixell, no podia abandonar el vehicle, de fet ja s’havia arriscat massa portant-les fins a Alacant. Àvia i néta van enfilar, decidides i de la mà, cap on estaven atracats els dos vaixells, el Maritime i l’Strambook, el seu. No era fàcil acostar-s’hi, era una gran multitud desesperada la que intentava pujar als vaixells, a empentes, amuntegant-se, de males maneres. Les dues dones es van fer fortes en una de les cues que s’havia quedat aturada, estaven atrapades entre la gent, immòbils. Van passar les hores i la cua no es movia ni un mil·límetre. Per fi va començar a avançar lentament, pas a pas, i de sobte més de pressa, més de pressa. De cop i volta, la cua es va dividir en dos grans rius de gent. Dissortament, la gentada empentava la Llibertat cap a un costat i l’àvia cap a un altre […]. El capità del vaixell va ordenar que ja no hi pujara ningú més. La gent plorava, cridava. Era impossible, el petit vaixell carboner ja no admetia més càrrega, estava ple de gom a gom. La Llibertat cridava la seua àvia. Però ella ja no hi podia fer res, es trobava atrapada entre la multitud, que a espentes i per força intentava pujar al vaixell. Gemma Pasqual, L’últim vaixell, Alfaguara/ Voramar ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Contraban i estraperlo Parlar d'aparicions i contraban és parlar de les cases de la por. Bernat Capó (1994, I, 61) ens explica amb exactitud evocadora els motius del seu apogeu i de la seua decadència: “Les cases de la por tenen una història que entronca i es confon amb la llegenda. Una història simple, de gent senzilla. Els protagonistes actius s'enrolen en la nòmina dels bergants i picardiosos (…). Els protagonistes passius, el poble pla, artesans i llauradors, gent honrada i, sobretot, crèdula. Entre tots es teixí la trama i les cases es van veure aureolades pel misteri i també pel terror”. Les cases de la por foren nombroses durant l'època daurada del contraban, fins desaparéixer tan misteriosament com havien aparegut. El modus operandi dels contrabandistes exigia discreció i soledat absoluta, raó per la qual podien requerir de l'ajut de bubotes. Es disfressaven amb un llençol, s'envoltaven de llumenetes i creaven una atmosfera d'ultratomba amb la intenció que la gent de la costa no isquera de casa a les nits i ells pogueren treballar amb tranquil·litat, sense tafaners. Els vaixells arribaven de llocs llunyans, emparats per la foscor i la llegenda, i el gènere era descarregat fins a les cases de la por, des d'on ja es repartiria entre els col·laboradors. Les rondalles ens remeten, per exemple, a Moraira, Teulada, Altea o fins i tot el Campello, amb temudes cases de la por. Bernat Capó, Costumari valencià, Edicions del Bullent
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
2- L’obra literària d’Enric Valor A banda de la tasca com a gramàtic, Enric Valor va predicar amb l'exemple en l'ambició de trobar un model de llengua literària per al valencià i d’iniciar el camí d’una narrativa contemporània. Els seus començaments de narrador, el van dur a escriure la seua primera novel·la curta de la postguerra, L’ambició d’Aleix (1950). En aquella època, era preceptiu enviar l’obra a la censura, per ser revisada i obtindre el vist-i-plau que permetia la publicació. Un adulteri en la trama va ser considerat amoral i el permís no va arribar. Va ser per aquesta raó que Enric Valor, aconsellat pel professor Sanchis Guarner, deixà de banda el món de la novel·la per centrar els seus esforços en un altre front: la recuperació del nostre patrimoni rondallístic, aquelles històries que li contaven de menut i que tenien més possibilitats de passar la censura. El resultat va ser la recopilació de les Rondalles Valencianes. * Novel·les curtes: - L'ambició d'Aleix - La idea de l'emigrant * Trilogia de Cassanna. Les seues obres més sòlides formen part del cicle de Cassana (Castalla), un poble i una comarca al voltant del qual Enric Valor recrea la vida i les passions en tres moments decisius, i que van ser publicades durant la dècada dels 80. - Sense la terra promesa: època de la primera guerra mundial; - Temps de batuda: l’esclat de la Guerra Civil; - Enllà de l'horitzó: la postguerra i l’exili; La gran aportació d'Enric Valor rau en el riquíssim bagatge lèxic que recupera per a la llengua literària. Els temes i la tècnica narrativa, en canvi, són els propis de novel·la realista del XIX: narrador omniscient, personatges arquetípics i plans (bons i dolents), molta descripció del paisatge, adjectivació copiosa i moralista.
I QUEIXALETS TAMBÉ! Rondalla arreplegada a Penàguila
Això va anar i era un cas que va passar a la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert. Cal dir-vos, que esta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades i ombrienques muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos, i al capdavall, hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però a les nits, des que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms de la baixada. - No aneu de nit a llavar a la font! –aconsellen les mares a les filles. ***
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar a rentar una flassada i un llençol. Eren les deu de la nit; tot era fosc com una gola de llop i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant: - Això és un xiquet que plora ací! - Eeeeh, eeeeh! A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d’un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat. - Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu! Es compadia de tot cor de l’infant, i ja pensava d’endur-se’l a sa casa. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en un braç i la bugada en l’altre, va arribar davall del fanal d’oli penjat a mitjan costera, i com el menut plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta: - Oh, si ja té dentetes! - I queixalets també!!! Retrucà el xiquet amb una veuarra d’home granat, ronca i formidable. I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs, grandots, mig corcats, corbats com els d’un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics. La xica, mig morta de por, el deixà caure en terra, i se sentí una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut i, en l’aire, quedà una forta sentor de socarrim. *** Però Toneta era coratjosa –i desobedient també. Ressonaven encara en les seues orelles les paraules de la mare: “No vages a la font”. Però ca… Així que va seguir costera avall i arribà a la vora de la font. Un altre fanal d’oli enllumenava el safareig. Ella s’hi va posar a llavar de pressa, tota temorosa, però dominant-se la por. I de sobte, sense haver-la sentida abans arribar, va veure al seu costat una dona endolada, alta, molt alta, flaca, molt flaca, que es va posar a llavar furiosament. Duia al cap un mocador negre, molt caigut a la cara i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se. A poc a poc, Toneta, que la mirava de reüll, anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota. Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura, semblava forastera. - Escolte, bona dona… La vellarda no va respondre, com si no l’haguera sentida: - Quin fred fa esta nit! Res, la dona acotava el cap i llavava tota furiosa: - Escolte, escolte! He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any, i ja parlava. I m’ha mostrat uns queixalots…! La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d’ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l’endolada amb una veu que gelava la sang: - Són com estos? I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet! Així com si tota la neu de la serra se li entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor, el vell fanal començà a enfosquir-se-li i una negra tela li ho va tapar tot. Quan retornà, era a casa seua, gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Unes dones matineres l’havien trobada feta un gel, mig colgada en la neu, a la vora del llavador. Enric Valor, Rondalles valencianes, volum II, Picanya, Edicions del Bullent
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
3. Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges La novel·la psicològica és un dels corrents de la narrativa del segle XIX i XX. El seu objectiu és l’anàlisi minuciosa del caràcter dels personatges, amb símbols i una profunda reflexió sobre els temes centrals de l’existència (l’amor, les passions, el pas del temps…). En les nostres lletres cal destacar l’obra de Mercè Rodoreda. El gust per l’anàlisi psicològica ja s’observa des d’Aloma, la millor de les seus novel·les de joventut. És la història d’una adolescent, marcada pels problemes amorosos i les turbulències de qui busca el seu lloc en el món. Aloma és una heroïna, una encarnació de la lluita de les dones segons l’entenia Mercè Rodoreda, caracteritzada pel dolor i la incomprensió davant el món. Aquest estil arriba a la plenitud en les seues obres de maduresa, quan torna a escriure després d’un parèntesi marcat per les penúries de l’exili. La plaça del diamant és la història de Colometa, un altre personatge femení que viu l’esperança de la República i del primer amor a la joventut, i la tragèdia de la Guerra i la Postguerra a la maduresa. És la lluita per la supervivència i la personalitat, davant les imposicions del matrimoni, dels fills i del temps que li tocà viure. D’ací el seu caràcter simbòlic. Els símbols són, fet i fet, l’eix vertebrador de l’altra gran novel·la de Rodoreda, aquesta en la seua última etapa de vellesa: Mirall trencat. Una saga familiar, de l’alta burgesia de Barcelona i un altre personatge inoblidable, Teresa. Una dona que viu l’esplendor de la joventut i la decadència de la vellesa, paral·lela a l’evolució de la seua família, i que esdevé un símbol del pas del temps i el valor dels records, els trossos del mirall trencat. Temes que també apareixeran en els seus contes. Des del meu racó, jo tenia una por molt grossa. I quan ell era a dins del llit, per donar-me exemple, com va dir, em vaig començar a despullar. Sempre havia tingut por d’aquell moment. M’havien dit que s’hi arriba per un camí de flors i se’n surt per un camí de llàgrimes. I que et duen a l’engany amb alegria… Perquè de petita havia sentit dir que et parteixen. I jo sempre havia tingut molta por de morir partida. Les dones, deien, moren partides… La feina ja començava quan es casen. Mercè Rodoreda, La plaça del diamant, Ed. Bromera
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
Quan el vals es va acabar, la gent va començar a sortir. Jo vaig dir que havia perdut la Julieta i aquell noi va dir que havia perdut en Cintet i va dir, quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vosté i jo ballarem un vals de punta a punta a la plaça del Diamant… volta que volta… Colometa. Me’l vaig mirar molt amoïnada i li vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa. Va ser quan vaig arrencar a córrer i ell corria al meu darrera, no se m’espanti… ¿que no veu que no pot anar tota sola pels carrers, que me la robarien? …i em va agafar del braç i em va aturar. La plaça del diamant, Mercé Rodoreda, Ed. Bromera
Vaig posar l’ampolla damunt del taulell i vaig dir: salfumant. I a l’hora de pagar, quan encara sortia una mica de fum del coll de l’ampolla, entre el vidre i el tap, vaig obrir el portamonedes i, fent veure que em quedava parada, vaig dir que m’havia deixat els cèntims a casa. L’adroguer em va dir que no tenia importància, que no hi anés expressament a pagar-lo, que ja el pagaria quan passés, un altre dia, a qualsevol moment, quan em vingués bé. Em va preguntar pels meus amis i li vaig dir que ja feia temps que no treballava, del començament de la guerra. I va dir que ell també havia fet la guerra i que si tornava a tenir l’establiment era un miracle, i va sortir del taulell i em va posar l’ampolla del salfumant al cabàs (…). I altra vegada capa a casa, a pels nens. Em van cridar al carrer i vaig girar-me. L’adroguer s’acostava cap a mi i quan em vaig girar vaig pensar en la dona de sal. Em va dir si volia tornar amb ell a la botiga, que el dispensés. I vam entrar a la botiga i no hi havia ningú i em va dir si voldria anar a fer feines a casa d’ell, que em coneixia de temps, que la dona de fer feines que tenia havia hagut de plegar de treballar perquè era massa vella i es cansava…” La plaça del diamant, Ed. Bomera
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
No hauria volgut que el seu germà la veiés i tenia ganes que es fes de nit de pressa; una nit ben fosca, llarga. Mercè havia dit més d’una vegada que els homes , quan han aconseguit el que volen d’una dona, comencen a avorrir-la. Carme estava separada del seu marit i s’havien estimat molt. Anna, els dies que estava ensopida, deia: “Si hagués sabut com és la vida”. I Joan: “Et cases per tenir una companyia i després és un dogal”. Era com si aquelles veus la voltessin parlant-li de les seues vides tristes. El pom de la porta es va girar a poc a poc i Robert va entrar. D’una revolada Aloma va tancar la finestra i amb la mà es va aguantar la bata arran del coll: tremolava. Mai no hauria pensat que només veure’l li pogués venir aquell gran neguit. Robert va agafar-la per les espatlles, la va mirar com si fes molt de temps que no l’hagués vista i li va besar els llavis! Aloma, ed.62 La Pilar anava escandalosament ben perfumada, nua a sota de la bata de musselina de color taronja, amb el cinturó de pedreria, descalça: “T’he fet esperar molt?” L’Eladi s’alçà i li féu un petó darrera l’orella. Després, se l’assegué a la falda. El miracle començava. La sola presència de la Pilar el feia sentir fora del món. Poderós. Amb la punta del tallapapers li apartà la roba de l’escot per mirar-li la piga que tenia al pit. Duia una creu de platí i brillants amb una cadeneta prima, gairebé invisible, que ell li havia regalat. “Maestra et errabunda”, pensà Eladi, tot desviant la mirada per fugir d’aquells ulls que el trasbalsaven”. Mirall trencat, ed.62
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
4- La poesia de postguerra fins als 70 La guerra civil i la posterior dictadura va marcar una generació amb la repressió política i cultural, l’exili de molts i el control de la censura sobre els autors que es van quedar. La poesia de postguerra va seguir tres línies bàsiques: a) Simbolisme: alguns autors que s’exiliaren, com Carles Riba o Josep Carner, van continuar la tradició simbolista. El simbolisme és un moviment hereu del segle XIX, que vol descriure la realitat a través de la utilització de símbols, en lloc de descriure de forma realista. Usaven el llenguatge i els símbols per expressar el patiment i les inquietuds de l’època que els va tocar viure, de forma subjectiva i evocadora. En el cas dels que es quedaren, com Salvador Espriu, la censura els obligà a expressar-se amb símbols, de manera indirecta. Tractaven temes com l’amor, la mort, el pas del temps… b) Avantguardisme: alguns autors continuen la poesia experimental de les avantguardes, amb la idea de fer un art diferent, com Joan Brossa i Josep Palau. c) Poesia social. Finalment, hi ha una poesia realista. El poeta vol denunciar el clima i les injustícies de la postguerra, la dictadura, vol fer cítica social. Pren força cap als anys seixanta. Utilitza un llenguatge més senzill i directe, perquè volen que ho entenga el màxim de gent possible. És el cas de Vicent Andrés Estellés o Miquel Martí i Pol. Durant la transició, van connectar amb els textos protesta dels cantautors de la Nova Cançó (Raimon, Lluís Llach, Ovidi Monllor…).
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------Claus màgiques per a treballar la poesia Les claus són objectes que obrin portes, que faciliten l'entrada a espais diferents. Metafòricament, les claus signifiquen l'accés a altres mons i a altres dimensions. Quan utilitzem l'adjectiu màgic, pensem en alguna cosa o situació meravellosa, fascinant o amb poders especials. En aquest cas, quan parlem de claus màgiques volem transmetre la idea que els textos poètics han de tindre un tractament diferent de les altres classes de textos. Hem de poder transitar pel meravellós món de les paraules poètiques amb una bona dosi d'imaginació, sensibilitat, llibertat i respecte a la diversitat de gustos o interessos de cada persona. El llenguatge quotidià ens serveix per a respondre a necessitats bàsiques de relació amb els altres, però resulta insuficient per a comunicar grans emocions o sentiments, i per a mirar el món d'una altra manera. La poesia ens proporciona un llenguatge més acurat, amb un alt valor simbòlic i significatiu, que ens obri noves dimensions expressives per a ocasions especials. Des de ben menuts, xiquets i xiquetes gaudeixen amb la musicalitat, el ritme i el joc de les paraules. La poesia
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
forma part de la seua vida. Des del moment del naixement escolten poemes musicats del folklore popular: cançons de bressol (Non, non, xitxet..., La meua xiqueta és l'ama...), cançons per aprendre les parts del cos (Este demana pa, este diu que no n'hi ha...), per a jugar (El bon petit quan balla...), etc. Més tard s'utilitza la poesia per a botar a la corda (A la una, la mitja lluna...), per jugar al rogle (La tarara..., Pis-pissiganya...), per jugar amb objectes (Les claus de Déu...), etc. També el ritme i la rima formen part del joc de les endevinalles, les tirallongues o els embarbussaments. Per tant, es tracta de continuar mantenint el contacte amb la poesia i de facilitar-los les claus per a tornar a entrar al seu món quan ells ho desitgen. La millor manera de transmetre el ritme i la musicalitat dels versos i de donar a conéixer la poesia és l'oralitat. Per això, la poesia hauria d'estar sovint present a l'escola i a casa. Des de menuts, és important que escoltem en veu dels pares, mares o docents, el que han dit els poetes sobre un tema que estan tractant, sobre la situació que estan vivint, les emocions que sentim, els pensaments que els passen pel cap o els fenòmens de la natura que observem. Hauríem d'escoltar cada dia una poesia o un poema musicat. I qui diu això, diu també escoltar una cançó. Perquè les bones cançons, de qualsevol estil, pop, rock, rap... també són poesia. D'aquesta manera aniríem adquirint el gust per l'estètica del llenguatge. Però també començaríem a verbalitzar paraules boniques i pensaments poètics. Cal no oblidar el bagatge de la literatura de tradició oral i del folklore popular, per aprofitar la seua riquesa i gaudir amb ella. Llegir, a més d'escriure, parlar i escoltar, és una de les quatre competències lingüístiques que cal adquirir i perfeccionar durant totes les etapes educatives. La lectura és un dels pilars sobre els quals es recolzen tots els aprenentatges. Per això, hem de conéixer tots els tipus de textos que ens trobarem en les diverses situacions de la vida, i haurem de practicar les diferents classes de lectura adients per a cada text. La lectura de llibres de poesia respon, d'una banda, a la necessitat de conéixer els poemes com una tipologia textual i, de l'altra, a descobrir el funcionament estètic de la llengua. Els textos poètics ajuden a estimular la imaginació, facilitar l'expressió i desenvolupar la sensibilitat. La seua lectura enriqueix la capacitat individual de conéixer i comprendre's millor a un mateix, a les altres persones i al món [...] Poemania és una guia amb activitats pràctiques per a treballar la poesia. El primer poema, "La poesia", de Josep Piera, és una definició possible de la poesia. L'heu de llegir unes quantes vegades. Després, feu parelles per a eixir a la pissarra. Mentre un company un company torna a llegir el poema amb entonació, sentint el que diu, l'altre, al costat, ha de representar el poema amb gestos, només amb mímica. Ha de representar les accions amb els moviments dels braços, de les mans, del cos i, alhora, els sentiments amb l'expressió del rostre. El segon poema, "Nocturn", de Carles Salvador, planteja una activitat pràctica per a donar vida a la lectura d'un poema. El llegim un parell de vegades i després, mentre un company el recita dret, la resta heu d'acompanyar la lectura, al final dels versos, amb una imitació del soroll que evoquen, a la manera d'efectes especials. Anna Ballester, Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia, Bromera, 2014, 10-12 (adaptat) "La poesia" No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no sap on va. Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc; com n'hi ha que són remors de llunyanies. "Nocturn" La lluna acaça les estrelles
Hi ha veus que ens fan, i ens han fet ser, de mots. Veus callades, veus absents, veus silencis. La poesia són veus convertides en sons que diuen d'on venim, on anem i qui som Josep Piera, L'art antic del crit escrit
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
i fa vent gregal. (Soroll de vent, moviment de braços). Les finestres tanquen les parpelles (soroll suau, com si una finestra es tancara i s'obrira) i dorm el poble un somni fantasmal, (soroll de ronquits) una porta esbatanada tanca furienta el seu portó. (Soroll fort) Tremola una casa (acció de tremolar) i cruixen els vidres d'un balcó (soroll trencadissa) Carles Salvador, Nocturn 1- Quina és la tipologia textual d'aquest text, el gènere, la finalitat i l'àmbit d'ús? 2- Fes un resum del contingut i enuncia el tema. 3- Segons el text, el primer contacte amb la poesia es produeix a la infantesa, amb les cançons infantils. En coneixes alguna? Fes memòria o pregunta a pares i avis per a escriure-les. 4- Quines diferències temàtiques i formals presenten els dos poemes? 5- En el període històric que estudiarem a la unitat, es va escriure sobretot, poesia. Carles Salvador és un autor d'aquesta època. Busca informació sobre qui va ser Carles Salvador i Josep Piera. 6- Realitzeu les dues activitats que proposa el text, a partir de la lectura dels poemes. Quines altres activitats podríem fer a partir de poemes, per aconseguir una lectura divertida? Cal·ligrames d'avantguarda, Joan Salvat-Papasseit
La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia digui.
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
5- L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés Després de la Guerra Civil, la censura i la repressió van impedir que s’escriguera una poesia normal, com sí podien fer els autors a l’exili. La línia dominant era la poesia conservadora, de temes tradicionals, a l’estil de Teodor Llorente (grup de lo Rat Penat). Cap als anys quaranta, apareix un grup de poetes joves al voltant de l’editorial Torre. Pretenien escriure una poesia de major qualitat i rigor. Dins d’aquest grup es trobaven. Xavier Casp, Joan Valls, Joan Fuster, Maria Beneyto i Vicent Andrés Estellés. Vicent Andrés Estellés va ser el poeta que, amb el temps, destacà més sobre la resta. La seua poesia va lligada als orígens humils (fill de forners) i el caràcter crític i observador del seu ofici (periodisme). Estellés va escriure una poesia directa i senzilla, en la línia del realisme social, que volia arribar a tothom. Parlava de la societat que li tocà viure, la postguerra: la mort, la fam, les injustícies… però també de l’amor, de la solidaritat i fidelitat als seus ideals. La seua poesia parla de l’amor, tant el més tranquil com el més passional, de la família i del record, dels petits plaers de l’existència, com ara la gastronomia, i de la mort. Va ser un dels nostres autors més prolífics, i entre la seua obra destaca Llibre de les Meravelles, Hotel París i Mural del País Valencià. Alguns dels seus poemes es van convertir en un símbol de la resistència contra en franquisme i de la defensa de la nostra llengua i identitat, com ara “Assumiràs la veu d’un poble”. Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d'un paper vell de diari, d'un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera també, també passà la tardor, dies de pluja i de vent. I ella tenia la rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l'enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans del poble es passaven una rosa de paper.
I circulava la rosa, però molt secretament. I de mà en mà s'hi passaven una rosa de paper. El poble creia una altra volta i ningú no va saber què tenia aquella rosa, una rosa de paper. Fins que un dia d'aquells dies va manar l'ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
TEXTOS I: Argumentació. Article d’opinió Hi ha maneres patològiques d’interrogar el mirall (n’hi ha cap manera que no ho siga?). Hi ha maneres de veure’s que consisteixen en una impossibilitat de reconéixer el cos com una contingència i no com una necessitat. L’anorèxia, amb la seua germana bessona la bulímia, és un joc patètic d’alternança del còncau al convex. No és estrany, fet i fet, que la principal víctima d’aquest mal tan del segle –i del nostre món- siga la dona. S’hi ha parlat a bastament de l’influx del vidre pervers de la publicitat, dels estrictes cànons estètics que regeixen el cos femení: ara amb molt de pit, ara amb poc; ara amb malucs, ara sense. No sé si els mals de tot plegat vénen de l’oblit dels vells cànons hel·lènics. Les mesures del senyor Policlet continuen en vigor per a l’home: cos atlètic i punt. No obstant això, la dona hi ha patit més, de la Venus de Milo fins a la Claudia Schiffer hi ha tot un món! I continua i continuarà patint, exactament en la mesura en què ho formulava una coneguda meua a propòsit del xocolate i de certa constatació categòrica: “Un minut a la boca, tota la vida al cul”. Però aquest no és un tema baladí, pensem-hi. L’anorèxia és un assumpte massa greu per a la broma, i ni tan sols és acceptable com atenuant el seu caràcter de malaltia de rics, de països rics, de societats riques: una mena de justícia final, de venjança de les classes desfavorides i de la famèlica legió. Per acabar-ho d’adobar, és una dolença amb prestigi social: de models, d’actrius, de pretty women. Fins i tot, de princeses. Joan Garí, Un cristall habitat, 1999 CURS INTENSIU DE VALENCIANIA Els sociolingüistes donen el nom de diglòssia al fenomen sociolingüístic en virtut del qual, els parlants que coneixen dues llengües tendeixen a especialitzar-ne l´ús lingüístic, de manera que a les finalitats elevades correspon la llengua elevada i, a la quotidianitat, la baixa. Hi ha poderoses raons per sospitar que la diglòssia no solament suggereix quan és adequat utilitzar la forma elevada, sinó que exigeix a la forma baixa un fort grau de simplicitat i alhora de semblança. Com que hi ha radicals i destrellatats que voldrien que el valencià –o el català, com diuen ells...- fóra una llengua absolutament normalitzada, apta per a totes les necessitats de la vida, convé donar unes breus instruccions per tal de deixar clar el paper que li pertoca. Aquest és l’objectiu del nostre curs intensiu de diglòssia o “valencianía”. En primer lloc, sempre que parles en un lloc públic on hi haja persones desconegudes a menys de 10 metres de distància, evita parlar valencià i passa’t a l’espanyol, encara que la conversa siga privada. Mai se sap qui pot estar escoltant-te o mirant-te de reüll, i seria un gest imperdonable de falta d’educació i radicalisme nacionalista que algun veí de taula no t’entenguera. Després, amb molt més motiu, la presència d’una persona que no siga valencianoparlant en el grup, implica que tot el món ha de parlar en espanyol, encara que aquesta persona entenga el valencià. Has de demostrar la teua bona criança per damunt de tot. Tercer, adreçat en espanyol a qualsevol desconegut. Així, en la discoteca, diràs: “Hola, guapa, estudias o trabajas?”. (Nota: aquesta recomanació val per a la frase de moda de cada moment). Açò és bàsic per a les noves generacions, si parles valencià es pensaran que véns de poble i t’has criat en un bancal. Mentre que si uses l’espanyol, tot el món notarà que ets una persona cosmopolita i de mentalitat oberta, i de segur que lligaràs molt més fàcilment. Serà un primer pas per al que ha de fer tot ciutadà modern, que és parlar els fills exclusivament en espanyol, no siga cas que se’ls apegue alguna cosa de l’accent valencià i els prenguen per gent de poblet. Per últim, recorda que només les llengües universals poden tindre registres variats, en virtut del seu propi universalisme. Les llengües locals i col·loquials, no. En conseqüència, mira de no usar paraules excessivament cultes, ni d’escoltar cançons, veure programes o llegir cap escrit ni llibre en valencià. Segur que està ple de paraules catalanes! Totes aquestes recomanacions t’ajudaran a ser una persona culta i distingida, cosmopolita i oberta de mires. És a dir, “la valencianía bien entendida”. Albert Vila, Curs intensiu de diglòssia, periòdic El punt.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
LA GLOBALITZACIÓ: SOMNI UNIVERSAL Sovint sentim dir que la Globalització és un moviment sense ideologies, que els conceptes de dreta i esquerra són anacrònics i obsolets. Una espècie de mercat universal que posa tot a l’abast de tothom per eliminar les distàncies i reduir les diferències entre gents i països. Mentida podrida. Van Dick, al seu excel·lent treball, ha definit la globalització com la dictadura mundial del capital, de l’oferta i la demanda salvatges, representada per dues centes multinacionals de països desenvolupats que es reparteixen el control de la totalitat de la riquesa i dels recursos mundials. Un nou colonialisme, més salvatge i tirànic que el militar de tota la vida, on les multinacionals de les antigues potències vampiritzen els recursos als països pobres i els fan creure, cínicament, que si es morin de fam és perquè estan “endarrerits” i perquè “els falta espenta i dinamisme”. És casualitat que els països amb major deute extern siguen els països d’Àfrica o Sudamèrica amb majors recursos naturals? Com s’han de desenvolupar si estan tenallats pels crèdits “desinteressats” del nord i les seues indústries de matèries primes en mans de les multinacionals del mateix lloc? Una altra fal·làcia que el temps ja ha desmentit són els beneficis que la globalització comportaria per al planeta. La primera, és que la globalització acabaria amb la lluita de classes i les desigualtats entre països rics i pobres. Vol dir això que els accionistes de la banca i les grans empreses són de la mateixa classe que els obrers d’una fàbrica? Vol dir que Etiòpia serà algun dia tan rica com Gran Bretanya? En l’època d’esplendor democràtica d’Atenes, només una persona de cada deu tenia drets democràtics (la resta eren esclaus, pobres o emigrants). Vint-i-cinc segles després, la globalització ens mostra que als grecs se’ls anava la mà de generosos. Quins són els òrgans de govern on es talla el bacallar de la política mundial? Qui decideix quan toca pujar o abaixar els impostos, quan hi ha crisi o creixement econòmic, qui té dret a rebre crèdits i qui no? 182 països integren el Fons Monetari Internacional (177 no pinten res, i només 5 tenen majoria a l’hora de votar: USA, Japó, Alemanya, França i Gran Bretanya). Té més proporció de vots el país amb més riquesa. Visca la democràcia! Ara l’ONU: de la cabassada d’estats que la formen, només hi ha cinc amb dret de vetar qualsevol decisió: USA, Gran Bretanya, França, Rússia i Xina. Curiosament, els cinc majors fabricants d’armes. És com si encarregàrem als llops la guarda dels ramats d’ovelles. El FMI, l’ONU, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç... són les institucions que determinen la política mundial, determinades alhora pels grups de pressió que engloben les grans macroempreses. La globalització és la dictadura planetària de les grans empreses i dels seus òrgans de decisió per guanyar diners i poder. Qui deia que la globalització no té ideologia? Podeu imaginar una ideologia més forta i vella que aquesta? Jo no. Voces contra la globalización, DD.AA. “La globalització”, Eduardo Galeano.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
CRISI I MENTIDES L’origen més immediat de la crisi i el seu desenvolupament és ben conegut. Aprofitant la bombolla immobiliària i per a obtenir cada cop majors recursos per continuar creant deute, que és el gran negoci dels bancs, aquests venien els contractes hipotecaris. El que començà com un bon negoci, canvià quan el mercat es saturà de milions d’hipoteques molt arriscades de persones que deixarien de poder pagar-les si empitjorava la seva situació. Quan açò ocorregué, les hipoteques i els productes derivats es convertiren en “brossa financera”. Milers de bancs i d’inversors s’adonaren que el que havien comprat, ara, no valia un cèntim. En comptes de deixar que els bancs que havien actuat irresponsablement s’arruïnessin, com ocorre amb qualsevol empresa, les autoritats cediren al seu poder de pressió: els salvaren. Com? Els proporcionaren milers de milions d’euros per resoldre el que, segons ells, era un problema de líquid passatger. L’objectiu és que tornaren a oferir crèdit a empreses i particulars, de manera que l’economia es reactivés. Què feren els bancs? Estaven tan arruïnats, que en lloc de deixar els diners, se’ls guardaren, per generar interessos, o el que és pitjor, els destinaren a tapar els seus forats financers o continuar embarcant-se en inversions especulatives. Les empreses, sense crèdit, tancaven. Els consumidors, sense feina, no consumien. L’estat, sense activitat econòmica, no recaptava impostos. Sense impostos, havia de demanar “prestat” als mercats, amb l’emissió de deute públic cada cop a un interés major. Aquestes són les conseqüències d’ajudar a la banca per damunt dels interessos dels ciutadans: major desocupació, major crisi, major dèficit públic. De Reacciona, Juan Torres, “Una crisi de veritat i moltes mentides de resposta” Aguilar
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.5- LÈXIC. 1.5.1.ESPORTS, VIATGES I TEMPS LLIURE
Tema 1 submarinisme, senderisme, futbol, ciclisme, motociclisme, excursionisme, escalada, bàsquet, gimnàstica, atletisme, rem, natació, atletisme, boxa, tennis, vela, pilota valenciana, paracaigudisme, acampada, ala delta, tòmbing, birles, parapent, handbol, marató, hoquei, esquaix, surf de vela,
1- Ací teniu una llista d’esports. Classifiqueu-los segons les característiques següents. Després, completa els dibuixos: Esports de camp Esports D’aigua Esports aeris Esports motor Esports pilota 2- Tradueix al valencià: Para subir sobre el caballo pondrás el pie en el estribo. Lo que más me gusta del atletismo es el lanzamiento de javalina. La prueba de la olimpiada donde se corren cuarenta y dos km es la maratón. Para subir a sitios con nieve se usa la telesilla. En el patio colgamos una cesta de baloncesto. Me dejarás tu tabla de surf para ir al instituto? Hoy hace viento. . 4- Completa la frase: bitllet, maleta, necesser, motxilla, creuer, farmaciola, embalums, travessia, embarcament, pressupost, restaurant, hostal, guia, mapa, plànol, hostessa, duanes, enlairar-se, 1- Quan visitàrem Barcelona vam haver de dur un _____ per no perdre’ns. 2- Vam comprar dos ______ de primera classe, i pujàrem al millor tren. 3- Per a fer l’excursió cal dur una _______ lleugera. 4- Sempre que anem de viatge portem amb nosaltres una xicoteta _______ per a casos d’emergència. 5- En el ________ anava inclòs el ______ i els dinars al __________. 6- Marina treballa d’___________ en una línia d’aeronaus. 7- Entre països de la Comunitat Europea, no hi ha ____________. 8- L’avió va _________ sense complicacions, una volta havíem completat tot l’____________ 9- A l’estiu me’n vaig anar de ________ M’encantà la _________ entre Nàpols i Sicília.
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 1
10- Vam consignar tots els ________ i només em vaig endur el ___________ 5- “La cançó dels malfaeners” és una cançó popular, que cantaven els joves i no tan joves quan no tenien ganes de treballar: El dilluns volem fer festa; El dimarts per descansar; El dimecres per anar al metge; El dijous per reposar; El divendres per anar de tendes; El dissabte per anar de viatge; I el diumenge, com que és festa, que no ens deixen treballar. 6- Completa les fitxes dels transports:
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.5.2-EL COS HUMÀ
1-Completa la fitxa: . 5- Agrupa les paraules segons el lloc on es troben: aixella - avantbraç - colze - cul - entrecuixa – espatlla - esquena - genoll - gola - costat – melic - muscle - palma - panxa - el penis - el pont del peu - testicles - el tòrax - el turmell CAP: PIT I COS: BRAÇOS: CAMES:
2- Relaciona ambdues columnes: Bilis òssia Fèmur pulmons Timpà oïda Pupil·la braç Bíceps muscle Ròtula nas Bronquis ull Apèndix cama Clavícula genoll Medul·la ventre Serrell front Piga fetge 3- Tradueix al valencià: a) Tras examinar al ciclista, los médicos diagnosticaron una simple torcedura de pie. b) Sufrió un esguince patinando por el tejado. c) Dúchate con chanclas en el gimnasio o puedes coger hongos. d) Sufrió una quemadura mientras intentaba hacerse una tortilla. e) Se tatuó un corazón en el tobillo con mi nombre. Cuando rompimos, se fastidió. 4- Dibuixa una mà. Indica el nom dels dits:
6- Agrupa les paraules següents per sinònims: Prim, petit, tartamut, magre, botijós, xicotet, quequejar, farfallós, baixet, flac,menut, camacurt, curt de vista, moreno, polit, miop, gros, fornit, gras, colrat, redó, torrat, 7- Classifica aquestes paraules segons es tracte de: Estèrnum, oída, cervell, bíceps, melsa, ròtula, intestí, fèmur, fetge, tíbia, faringe, cervell, timpà, llengua, penis, crani, pulmó, cor, MÚSCUL
OS
ÒRGAN
8- Busca paraules relacionades amb el cap: C A R A G O L L U R R A X C B A L O G D A L M E N T O B R E N A S L P S C A A N I X I L J E S R Y T T I V E K R E B R P L E A B N R B E I A L U L A M E A T Ç R O Q L C E L L A A A R I N X O L E T F C
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.5.3- ELS VESTITS 1- Què et posaries ...? barnús - bolquers - bragues - calces/mitges calcetins - calçotets - esmòquing - gavardina granota - guardapols - jupetí - minifaldilla peüc - camiseta - sostenidors - texans – xandall- abric a) per anar de festa: b) per fer bricolatge: c) per abrigar-te: d) per començar a vestir-te: e) per vestir un xiquet de bolquers:
5- Relaciona els mots de la primera columna amb les paraules de la segona: cuir cinturó disfressa brusa escalfador calces vellut tela niló fil pedaç botó sargit esport trau festa 6- Uneix amb fletxes els següents refranys: A la faena torta mig acabada Al malfaener tanca-li la porta Faena començada no corre pressa Faena entre dos que deu de faena Faena feta cap faena li va bé Faena fuig merda per a tots Més val un dia de festa i menjar vine
Jupetí/ armilla (…), gorra(…) gavardina (…), barnús (…), guardapols (…), jaqué (…), pul·lòver (…),
7- Quins d'aquests adjectius s'apliquen habitualment a un vestit? Posa'n exemples. esgarrat: sargit: apedaçat: estripat: 8- De quin material acostuma a ser cada peça: Samarreta, jupetí, texans, claces, suèter, granota, sostenidors, gavardina, mallot, impermeable, barnús, bragues, LLANA COTÓ FIBRES
4- Escriu un verb a partir de: pedaç: teixit: folre: vestit: disfressa: folre: sargit: escalfador: banyador: butxaca:
9- Relaciona cada color amb el seu matís: Elèctric turquessa Poma blau celest Marí oliva Botella maragda Ultramar verd cobalt De Prússia fulla 10- A quina família pertany cada color: Morat, ocre, lila, escarlata, caqui, carmesí, turquesa, maragda, carabassa, vermell, FAMÍLIA DEL ROIG
ALTRES
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert EL RETRAT
La senyora Massaguer és una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un nasset una mica tirat enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades, el cabell gris allisat, recollit en un monyó a l'antiga. És una dona alegre i animada, lleugerament irònica. 1) Per quin ordre és feta la descripció de la senyora? Encercleu la resposta encertada: a) De les característiques generals a les particulars. b) De les característiques particulars a les generals. 2) Quin procediment i quines paraules remarquen el físic menudet de la senyora Massaguer? 3) Quins detalls físics poden relacionar-se amb el caràcter del personatge? 4) Llig el text. Després apostrofa i accentua on calga:
AVÍS DE BUSCA I CAPTURA La guardia municipal ha fet publiques les senyes de un home que va fugar-se de la preso de Fontcalent. Es diu Judes de Mata i Degolla, alies "Espantapolls", de quaranta-tres anys. Es prim i fa 2'5 m. La seua cara es llarga, te els cabells rossos i eriçats, els ulls clars i a el front entrades. Li falta el ull dret, que van traure-li en una baralla a la presó, de una navallada. Es bigotut i te una gran cicatriu a la galta dreta. El dia de la fuga se'l va veure pujar a un autobus que anava a Alcoi. Vestia un abric blau mari, pantalons grisos i americana roja. Es agressiu, facilment irritable i molt perillos. Nomes cal dir que va fugir de el centre penitenciari despres de tombar la paret de la cel·la a cabotades, a causa de un atac de rabia perque no li van donar flam per a el sopar. La seua especialitat son els atracaments en carrerons foscos i solitaris, armat amb un matxet de mig metre. Pero no vol diners, sino que et despulles li dones tota la roba. Despres se'n va amb ella corrents. Tambe li agrada apostar-se a les eixides dels instituts, per atracar alumnes, en especial de quart d’ESO. El psicoleg de la preso afirma que aquesta conducta es per un trauma de la joventut, perque sa mare no volia comprar-li mai roba nova i ara la furta ell a el primer que troba per davant. Es demana a les persones que el puguen veure que arranquen a correr i avisen de seguida la policia. 6- Una vegada estudiades les parts del cos i el vocabulari de la roba, ja pots fer una descripció. Descriu un famós, un amic o alguna persona especial per a tu. 8- Busca vuit adjectius del caràcter: F V A L E N T C R E N E A F I U C A L L E S T L A W F I O P R T L X T U Ç M G E L N E R V I O S A P O R E G A K T U B A S D R H
Tema 1
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
1.5.4- ELS OFICIS 1- A quina de les següents persones recorreries per a ...? a) guanyar un plet: c) fer un vestit: e) emmanisar la cuina: g) netejar el carrer: i) aprendre: advocat cirurgià missatger professor
bidell disc-jòquei modista sastre
b) dur un missatge: d) reparar l’aixeta: f) tallar-te els cabells: h) operar-te: bomber encarregat obrer policia
cambrer enginyer oficinista xofer
2- Relaciona les paraules anteriors amb el sector adequat: 1- Política: 2- Economia: 3- Indústria: 4- Serveis: 5- Altres: 3- Completa les fitxes de vocabulari:
cangur brosser pastisser realitzador
capatàs ferrer perruquer pintor
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
TEMA II 2.1- PROPIETATS TEXTUALS II 2.1.1- COHERÈNCIA 1-. Títol - Temàtic (descriptiu del contingut) /Crida (no descriu el contingut, vol captar l'atenció) 2-. Tema Síntesi del contingut en una frase 3-. Resum Ha d’ocupar ¼ part del text. 4-. Estructura Externa o visual (distribució en paràgrafs, columnes periodístiques, esquemes, dibuixos...) Interna (parts). S’ha de justificar amb la idea/idees principals de cada part: - Introducció o plantejament, - Cos argumentatiu (arguments) - Conclusió 5-. Progressió temàtica És la forma d’anar fent avançar el discurs: - Lineal: una idea s’encadena a una altra, i estan relacionades temàticament i són interdependents. - Derivada: apareixen diferents idees, procedents d’un mateix tema, però de manera que una idea no origina la següent, sinó que tenen independència. - Constant: es parla sempre del mateix, no s’afegeixen idees noves. 6-. Organització textual Tipus de text (argumentatiu/expositiu) Seqüències (informativa, narrativa, descriptiva, dialogada...) 7-. Esquema textual - Tesi (coincideix amb la conclusió o no): - explícita (si apareix clarament) - implícita (no apareix, però pots deduir-la) - Mètode inductiu: elabora la tesi, després dels arguments. La tesi al FINAL. - M. deductiu: confirma o refuta la idea inicial (tesi). La tesi DAVANT. - M. circular: la tesi es repeteix al principi i al final. 8- Classe d’arguments: - autoritat – analogia – quantitat - universalitat o sentit comú - aproximació al lector... 37
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.1.2- RECURSOS DE MODALITZACIÓ I D’IMPERSONALITZACIÓ IMPERSONAL
MODALITZAT
Verbs impersonals Sense díctics
Verbs personals Díctics de 1ª persona (morfemes verbals, pronoms forts, febles, possessius...) Plural inclusiu Elements lèxics valoratius (subjectius): noms, adjectius, verbs, adverbis, locucions, sufixos apreciatius o despectius... Lèxic connotatiu, eufemismes Perífrasis verbals (obligació, probabilitat) Interrogació retòrica Canvis de registre (formal/col·loquial) Recursos estilístics i expressius: metàfores, hipèrboles, ironia, paradoxa
Se impersonal Elements lèxics neutres (expliquen, informen) Lèxic denotatiu Ús del present atemporal Formes verbals impersonals Registre únic No hi ha recursos estilístics o expressius
UN MÓN DE LLENGÜES La capacitat del llenguatge no té límits. Podem aprendre i usar moltes llengües. De fet, com més llengües parle una persona, més desenvoluparà la seua capacitat comunicativa; això vol dir que li resultarà més fàcil aprendre altres llengües, tindrà més agilitat per a usar-les, etc. Podríem compararho amb el fet de conduir. Però, ens resultarà més fàcil aprendre a conduir un camió si abans hem aprés a conduir un cotxe. En canvi, si només sabíem dur una moto de 50 cc, segur que ho veurem una muralla. Des d’aquest punt de vista, em resulten cíniques i malintencionades, campanyes com la croada de “Salvemos la lengua común”. Diversos mitjans de comunicació, periodistes amb pretensions de salvar la pàtria, famosets de tertúlies televisives i, per què no dir-ho, intel·lectuals ben intencionats, van firmar fa poc un manifest. El manifest venia a dir, grosso modo, dues coses: De primer, que el castellà està amenaçat pel basc, el gallec i el català, i la nefasta política lingüística dels governs: de segon, que aquesta amenaça inqüestionable, és per culpa de voler potenciar llengües minoritàries que, per als signants, no haurien d’aspirar a una normalització plena. Com pot sentir-se amenaçada una llengua que parlen centenars de milions de persones, en diversos continents, per altres que han de sobreviure amb un grapat de milions i en uns límits geogràfics reduïts? No s’adonen els defensors a ultrança de la grandesa del castellà, que la resta de llengües de l’Estat estan en perill d’extinció? No comprenen que cal aplicar mesures per potenciar el seu ús, a les escoles, al carrer, a la societat? Totes les persones que parlen català, basc o gallec aprenen des de menuts, a parlar castellà. Tots sense excepció. L’aprenen per contacte, al carrer, a la televisió, a tot arreu. En canvi, una persona que parle castellà, si vol aprendre una d’aquestes llengües, haurà de “voler”, “posar” de la seua part. Si no, pot passar-li com a molts estrangers instal·lats al nostre país. Hi ha urbanitzacions d’anglesos o alemanys on, a pesar de viure-hi des de fa un grapat d’anys, se’n foten d’aprendre qualsevol altra llengua. L’altre dia, un company meu de feina, professor de castellà, s’escandalitzava perquè té alumnes anglesos que no volen aprendre castellà: diuen que amb l’anglés, els sobra. Jo pensava que el meu company tenia alguna cosa en comú, amb aquests anglesos, perquè porta quaranta anys vivint i treballant ací i mai s’ha pres la molèstia d’aprendre valencià. Diu que no té temps ni ganes, que amb el castellà, li sobra. Jesús Tusón, Mal de llengües (adaptat), Ed. Empuréis, 2000.
1- Descriu el tema i les parts bàsiques del text 2- Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt 3- Identifica els elements de modalització. 4- Justifica la tipologia textual. 38
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.2-FONÈTICA. CONSONANTS SORDES I SONORES. ENLLAÇOS 2.2.1- LES CONSONANTS LES ALVEOLARS S, SS, C, Ç, Z SORDES No vibren les S cordes vocals. Sona com la essa del SS castellà C
SONORES
Vibren les cordes vocals
- A principi i final de paraula, i entre consonant i vocal: silenci, dansa, cas... - Només entre vocals, en moltes paraules: Massa, necessari, classe… - Davant e / i: places, cirera
Ç
- Davant a / o / u: plaça, forçut, canço - A final de paraula: feliç, precoç…
S
- Entre vocals: casa, posar, desembre… - A final de paraula seguida de vocal, es sonoritza en els enllaços: els avis, les hores… - Al principi, al final, enmig: zoo, quinze, pinzell… - Dotze, setze, botzina…
Z TZ 2.2.2- CLASSES DE CONSONANTS
39
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert 1- Són sordes o sonores? Cap tub pam cotxe tots tros mas plaça
tram gent Sang jove
Tema 2 baf Platja massa
dit canya vi
calfred carro pal
2- Escolta les següents paraules i classifica-les, segons sonen sordes o sonores. 3- Indica si les següents paraules conten el so de la essa sorda o sonora: Amorosa possibilitat ascensor pissarra cendra caçador Pesat pensar cos solitud cosa pertinença Pasta asimetria capaç enfonsar endinsar transacció
2.2.3- ENLLAÇOS FONÈTICS ENTRE CONSONANTS LES ALVEOLARS SORDES DAVANT UNA CONSONANT SONORA 1) S i TS, a final de paraula, davant d’una vocal o una consonant sonora, sonoritzen: 2) S i TS + V, D, B, M, N, L, LL, G, TG = Z i TZ, sonoritzen Ex: Les van veure sonora Tots diuen la veritat sonora * Regla mnemotècnica de les consonants sordes i sonores: Sonores: “Van dir, bé o mal, res. No les llegirem gens”. Sordes: Xe, quina petaca fina REGLA: CONSONANT SORDA + CONSONANT SONORA = SONORITZA LES OCLUSIVES: P, T, C (sordes) / B, D, G (sonores) Les oclusives sordes P, T, C es mantenen sordes a final de paraula, davant de vocal. Però davant d’una consonant sonora, es sonoritzen i es pronuncien B, D, G. Ex: El cap sorda El cap (b) del meu amic sonora El cap ha vingut sorda De color mat (d) brillant sonora ELS EMMUDIMENTS En determinades circumstàncies, algunes consonants no es pronuncien: * La P en el grup –mpt: símptoma, compte… * La P i la g dels grups inicials pn- i gn-: pneumàtic, gnom… * La T dels grups finals –lts i -nts: alts, dents…
40
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
4- Indica com sonen les vocals subratllades i si hi ha cap enllaç: a) les portes de l’ascensor c) Antolí corria darrere d’un gos amb colors e) La teulada és de zinc
b) Cremades ha sigut capaç d’escapar d) Andrea portava les ulleres decorades f) Va seguir Albert fins a la porta
5- Indica si les consonants són sordes o sonores. Compte als enllaços: Cap home: cap bé: tots els alumnes: Sang roja: fred total: un cranc roig: Els altres fins després vaig dinar 6- Marca els enllaços consonàntics i com sonen: Cares alegres parents llunyans cases antigues Els homes els pares passos petits dos amics dos coneguts
tots dilluns: peix fregit: tub obert:
cases singulars les dones passos llargs pots fer-ho
7- Les preguntes següents tenen trampa. Prova de resoldre-les i pronuncia correctament els sons /s/ i /z/: - “Quina distància hi ha dalcoi a sella?” Qui ho sent, pensa en la distància entre dues localitats, Alcoi i Sella. En realitat, és la distància del coll a la cella. Es mesura amb un gest, amb els dits polze i índex. - “Quin és l’instrument de corda més fàcil de tocar?” La campana. - “Quan és que un riu amb aigua no duu aigua?” Quan està pintat. - “Què fa una dona/ un home davant una olla de cigrons al foc?” Menjar-se el que pugen i esperar els que baixen. (Amb la cullera, agafa els cigrons quan bullen i pugen, i quan baixen espera que tornen a pujar). -“ De què ha d’estar ple un sac perquè pese menys?” De forats. - “En què s’assemblen un carro de terra i un rellotge de butxaca?” En les rodes. - “Com es poden plorar les rialles de l’any passat?” Quan et cases, et rius molt a la boda, a l’any tens un xiquet de bolquers que no fa més que plorar i plorar com un descosit. - “Es pot matar un pollastre demà i menjar-se'l hui/ ahir?”. Sí, els pollastres, com els conills, poden matar-se “de mà”, amb un calbot fort o torcent-los el coll. -“ Quina cosa serà collida hui i menjada demà?” La fruita collida amb la mà. 41
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
- “Es poden collir figues al setembre i menjar-se-les, de seguida, a agost?” Sí, al poble d'Agost. -“ Quina cosa cap a la mà però no en una caixa?” La canya. - “En què s'assembla un ou a l'anella per lligar el ruc/ o a un forrellat?” En el rovell. - “Mon pare porta llenya i ma mare pasta el pa de la setmana passada. Com és això?” La setmana passada va emprar el pa a una veïna i ara en pasta per tornar-lo, amb la llenya que porta el pare per encendre el forn. - “Quin és el sabor dels amors?” La mel. Perquè les abelles van de floreta en floreta i s’emporten el sabor de tots els seus amors. - “Si cau un ruc dins d’un pou, com el traus?” Mullat. - “Què fan sis pardals en un arbre?” Mitja dotzena. - “Si hi ha sis pardals en un arbre, i a pedrades, en mates dos. Quants en queden?” Cap. Tots fugen. - “En què s’assembla el rei al porc?” Que els afaiten després de morts. - “En què s’assembla un pont a un cec?” Que té ulls i no s’hi veu. -“ Si es troben pel carrer, qui veu més, el tort o qui té dos ulls?” El tort, que en veu dos davant, i l’altre només un. - “Quin animal té els peus al cap?” El poll. - “Quin és l’animal més ric?” El grill. “Per què”? Perquè sempre canta “ric, ric, ric”. - “Quin és l’animal que menja or i caga plom?” El colom. - “Què canta el cucut?” “Cu-cut, no puc, cu-cut, no puc”. Té fama de malfaener, ja que no cova els ous, sinó que els posa al niu d’altres ocells perquè li facen la faena. - “On es queda la perdiu (o el ruc) quan se’n va el sol?” A l’ombra.
42
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.3- ORTOGRAFIA 3- Tradueix al valencià. Fixa’t en els canvis de vocals: embajador
sábana
grifo
jalea
estornudar
asesino
asamblea
afeitar
añorar
Amparo
maravilla
sargento
contenedor
línea
linial
título
titular
ordenador
soberanía
declive
monasterio
1- Escriu una oració on combines: a) clau/ canal b) còlera/ ordre c) editorial/ son d) terra/ vall e) fi/ llum 2- Indica el gènere de les paraules següents: alicates andana avantatge corrent
letargia calor bacteri dent
disfressa oïda postres deute front
esperma olor suor espinacs senyal
anàlisi afores compte desfilada icona orenga costum lleixiu llegum
43
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.3- GRAMÀTICA. VERBS REGULARS El verb és la part de l'oració que, a l'igual que l'adjectiu i el substantiu, té flexió. És a dir, pot presentar diverses formes. En el verb distingim dos components: el lexema o part invariable conté el significat; i el morfema o part variable indica la informació gramatical (persona, nombre, temps, mode i veu). El lexema és invariable només en els verbs regulars, ja que en els irregulars presenta alteracions: RECORDA Persona Persona Nombre Singular plural i nombre 1a jo porte nosaltres portem 2a tu portes vosaltres porteu 3a ell/ella porta ells/elles porten Temps * Present: acció en l'instant de parlar, sóc, duc, trac. * Passat: acció abans de parlar, era, duia, treia. Mode
* Futur: acció posterior al moment de parlar, seré, duré, trauré. * Indicatiu: actitud objectiva del parlant, mirava, esperaré, he fet. * Subjuntiu: indica incertesa, dubte, possibilitat... mirara, espere, haja fet.
Veu
* Imperatiu: expressa ordre o prohibició, mira, espereu, fem. * Activa: el subjecte realitza l'acció verbal. Joan compra pa. * Passiva: el subjecte rep l'acció expressada pel verb. El pa va ser comprat.
1- Separa el lexema i els morfemes dels verbs en negreta. Després, indica la informació gramatical que aporten els morfemes. Pots consultar l'annex de verbs: Hi havia una vegada una caseta habitada en la mateixa serra de la Penya Roja. Un pic molt gros i enlairat i de ben difícil accés, ja que es trobava voltat de cingles altíssims i de barrancs. A pesar d'això, fa molts segles vivien en la caseta dues velletes germanes, que no van tindre mai més béns que aquella cabana, unes cabres blanques i unes pomeres que creixien als voltants. Els estius els passaven prou bé, però els hiverns eren una tortura per a dues dones tan majors i aïllades en aquelles soledats. Però Margarida i Rosella no es rendirien, a pesar de viure soles i sense família. Enric Valor, Les velletes de la Penya Roja, dins Rondalles Valencianes (Adaptat) trobava: 3a persona del singular, del pretèrit imperfet d'indicatiu de trobar. RECORDA: -En la 1a conjugació els infinitus acaben en -ar. La major part dels verbs són regulars: somiar, parlar, estudiar. - En la 2a conjugació els verbs acaben en -er (témer), en -re (batre) i en -r (dur). És la conjugació que més verbs irregulars presenta: poder, saber, ser, voler, fer...
44
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
A més, la major part de verbs d'aquest grup són velaritzats. En algunes persones i temps verbals trauen una consonant velar (c/qu, g/gu). Aquests verbs acaben en: -er: córrer (córrec, córrega, correguí, correguera) -re: encendre (encenc, encenga, encenguí, encenguera) -La 3a conjugació està formada per verbs acabats en -ir. Té pocs verbs regulars. Segueix dos models regulars, l'incoatiu (patisc, patixes) i el pur (dorm, dorms). RECORDA: El present d'indicatiu és el temps amb què s'expressen les accions actuals, simultànies al moment de l'enunciació. Aquest és el quadre de les conjugacions regulars: Primera Segona Tercera pura Tercera incoativa parle Tem sent patisc / patesc parles tems sents patisques/ patesques parla tem sent patix / pateix parlem temem sentim patim parleu temeu sentiu patiu parlen temen senten patixen / pateixen Hi ha molts verbs, sobretot de la segona conjugació que no s'ajusten al model. Són els verbs irregulars. Com anar, estar, fer, eixir, beure, cosir... 2- Individualment o per parelles, completeu les frases amb tants verbs en present d'indicatiu com siga possible: -Un esportista d'elit… -Tu, que ets estudiant… -Jo, un guia turístic, … -Vosaltres, els metges d'urgències… -Nosaltres, els inspectors de policia, … -Les tribus de la selva africana, … Exemple: Un esportista d'elit entrena tots els dies, cuida la seua alimentació, no fuma, no beu alcohol, participa en competicions, viatja pertot el món… 3- Ompli els buits amb la forma verbal adequada del present d'indicatiu: a) Ara (eixir) … jo al carrer i després (eixir) … vosaltres. b) Les vesprades que no (tindre) … classe, normalment (llegir) … una estona, (FER) … els deures i (anar) … a passejar amb els amics. c) Nosaltres (parlar) … de molts temes quan (estar) … junts. d) No (patir) … per res, mama, ja saps que sempre (tornar) … abans de les nou. e) Jo (sentir) … molt haver trencat el pitxer, si tu (voler) … ara te'n (compre) … un altre. f) Jo (fer) … el que (voler) …, i tu (fer) … el que (poder) … . g) Aquesta pel·lícula la (produir) … i la (distribuir) … Spielberg. h) Els espectadors (aplaudir) … només si es (divertir) … i) El meu oncle (dormir) … dotze hores al dia perquè (conduir) … un camió. j) Vosaltres (dur) … els refrescos que nosaltres (traure) … la picadeta. 45
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
RECORDA: TEMPS DE PASSAT EN INDICATIU Imperfet d'indicatiu Pretèrit perfet Pretèrit perfet perifràstic 1a 2a i 3a 1a 2a 3a 1a, 2a i 3a parlava temia parlí temí Sentí vaig parlar parlaves temies parlares temeres Sentires vas parlar parlava temia parlà temé Sentí va parlar parlàvem temíem parlàrem temérem Sentírem vam parlar parlàveu temíeu parlàreu teméreu Sentíreu vau parlar parlaven temien parlaren temeren Sentiren van parlar 4- Completeu la graella amb la forma adequada de l'imperfet d'indicatiu: comprar donar rebre Poder collir Jo comprava Tu donaves Ell rebia Nosaltres Podíem Vosaltres collíeu Ells
Venir
venien
5- Llig el següent text i transforma tots els pretèrits perfets perifràstics en pretèrits perfets: Van pujar tots tres en un cotxe negre i van enfilar cap a les terres del sud, cap a Alacant. Allí les va esperar un dels vaixells que va dur a l'exili a tanta gent. El viatge es va fer molt llarg, les carreteres es van convertir en camins plens de clots i terra amuntegada. Estaven en un pèssim estat a causa dels tancs i de tota l'artilleria pesant que van haver de suportar. La Llibertat no va gosar mirar per la finestra, no es va atrevir a encreuar la mirada amb els centenars de persones que feien el seu camí. En aquells dies dramàtics del final de la guerra vam fugir a peu, en carros o camions plens de gom a gom. El pare no va dir res. Només va conduir en silenci. Començava a manifestar-se el silenci que a poc a poc s'apoderaria d'ell i de tothom. Gemma Pasqual, L'últim vaixell (Adaptat) RECORDA: TEMPS COMPOSTOS DEL PASSAT Pretèrit indefinit Pretèrit plusquamperfet He haja has hages ha + participi haja + participi hem hàgem heu hàgeu han hagen Fa referència a fets passats recents: Fa referència a fets anteriors als que s'estan contant en passat: M'he alçat molt prompte i he estudiat. Quan vaig arribar, ja se n'havien anat
46
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
6- Completa les oracions amb un verb en pretèrit plusquamperfet d'indicatiu: a) Em va preguntar … b) Et van pagar molt bé perquè … c) Es barallaren en una setmana ja que … d) Els va il·lusionar la carta que … e) Comprà un pastís però oblidà que … f) Resolgué el misteri on … Exemple: Em va preguntar si m'ho havia passat bé. 7- Ompli els buits amb el temps compost que calga: a) Pretèrit indefinit: Encara que (beure) … més que ningú i per això (riure) … com un tronat, tu (veure) … que la meua conducta (ser) … impecable. Però tu (afirmar) … i (contar) … als nostres veïns que jo (cantat) … cançons de Biscal durant tota la nit. b) Pretèrit plusquamperfet: Abans del viatge, ens (vacunar) … contra la malària, (llegir) … uns quants llibres sobre la Xina i vosaltres (comprar) … una bona guia. A més, Anna (parlat) … amb altres turistes i (arribar) … a la conclusió que el viatge pagava la pena.
LES PERÍFRASIS VERBALS D'OBLIGACIÓ Recorda que per a expressar l'obligació de fer una acció podem utilitzar les estructures següents: OBLIGACIÓ PERSONAL OBLIGACIÓ IMPERSONAL * HAVER DE + INFINITIU * HAVER-SE DE + INFINITIU Vosaltres heu de ser puntuals. S'ha de dir la veritat. * CALDRE QUE + SUBJUNTIU Cal que torneu abans de les deu.
* CALDRE + INFINITIU Cal pensar les coses abans de parlar.
* SER NECESSARI QUE + SUNJUNTIU És necessari que paguem els deutes. Són incorrectes algunes expressions calcades de les perífrasis del castellà: Incorrecte Correcte Hi ha que preguntar l'adreça Cal/ s'ha de preguntar l'adreça. Tenim que anar Hem d'anar/ Cal que anem. 8- Substitueix les expressions incorrectes que apareixen subratllades per la forma d'obligació adequada: a) Hi ha que vindre el més prompte possible. b) Demà no tenim que fer l'examen. c) Es té que ser més puntual. d) Hi ha que menjar millor. 9- Completa un decàleg amb les deu normes imprescindibles per a ser un bon ciutadà: Exemple: 1r Cal ser respectuós amb la llibertat dels altres; 2n No s'ha d'embrutar el carrer; 3r … 47
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.3.2 “LO” NEUTRE a) No digas nada de lo que sabes. Eso es lo que ella querría. b) Con lo optimista que era y ahora va siempre a lo suyo. c) No te imaginas lo cansado que estoy. Suerte que en clase de valencià me lo paso genial. d) Lo de ayer no tiene importancia. Por lo general, no soy rencorosa. A lo mejor salvas la vida. e) Lo demás no importa. Sólo tu y yo. Por lo menos, en lo referente a nuestro amor. f) Esa alumna siempre va a lo loco. No atiende lo más mínimo. Por lo pronto, seguro que suspende. g) No protestes tanto, que a lo sumo, te mereces un cinco. No pongas morros, me da lo mismo. 2- Corregeix els usos incorrectes de «lo» neutre:
1- Tradueix les frases següents: a) Encara no t’he contat lo divertida que va resultar la festa. b) Li van donar lo que buscava. c) No sé dir lo bo que estava el sopar. d) Només fa lo que vol. e) No van acceptar lo decidit al consell. f) És lo pitjor que podia passar-me. g) Lo de marxar tan prompte no em pareix correcte. h) Aquell home és de lo més treballador que he conegut mai. i) Per lo vist ja no treballa allí. j) Lo cert és que no vaig saber què dir.
RECORDA: Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador
Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparega i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc. * Quan lo va seguit d’un adjectiu qualificatiu (del tipus lo bonic)-→ allò bonic * Quan lo va seguit de participi (del tipus lo pactat) → això, allò, el fet pactat... * Quan lo va seguit d’un possessiu sol (del tipus lo seu) → * Quan lo va seguit per la preeposició de (del tipus lo de) → això d'ahir, * Quan lo va seguit de que (del tipus lo que) → el que Lo amb valor d'intensitat No es pot fer una traducció literal per «el». Cal buscar una expressió equivalent. 48
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.4- LITERATURA. 6. La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social. Miquel Martí i Pol va nàixer a Roda de Ter (Barcelona, 1929-2003). Va treballar tota la vida a les oficines d’una fàbrica tèxtil del seu poble, fins que l’any 70 una malaltia greu el va obligar a anar en cadira de rodes. L’evolució de la seua situació personal marca l’obra poètica: En una primera etapa, d’aprenentatge, la seua poesia ve marcada per l’existencialisme, preocupació sobre Déu, el destí i el sentit de la vida. Lentament, aquests temes són substituïts per una poesia més compromesa i crítica amb la realitat, que s’explica en part pels seus orígens humils. És la línia que ha tingut més ressò, la de denúncia de les injustícies en poemaris com El poble i La fàbrica. Canvia a temes socials de la realitat que l'envolta. El poble on viu i la fàbrica on treballa són retratats des de la seua dimensió humana, plena de sacrifici i de tendresa. La poesia adopta ara un to contundent i una expressió directa. La tercera etapa ve marcada per la malaltia que va apartant-lo i aïllant-lo del món. Apareix el tema de la mort, la soledat i la malaltia. Però la gran força vital del poeta fa que supere la depressió i es llance a escriure obres plenes de vitalitat i esperança. És l’època d’alguns dels poemaris més populars, on reflexiona sobre la identitat nacional del seu poble (Crònica de demà) i sobre l’amor (Estimada Marta). La seua és una poesia senzilla, que empra estructures narratives; com diu el poeta en un dels seus versos "l'essencial es diu amb senzillesa". Per raons personals, opta per un paisatge interioritzat, en el qual l'home -el poeta- exposa els dubtes, el drama, les limitacions que provoca la malaltia (d'altra banda, identificables amb les limitacions del context històric): la por a la mort, la solitud, la malaltia com a realitat obsessiva. Molts dels seus poemes van estar musicats per cantautors com Lluís Llach o Paco Muñoz, la qual cosa va contribuir a popularitzar la seua poesia. L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes, encara, i deia: “sí, senyor” i “bona tarda”. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica, es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complot els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: “sí senyor” i “bona tarda”. Miquel Martí i Pol, La fàbrica (1959)
49
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.
Fes un resum del contingut del poema. 3. A quin corrent de la poesia de postguerra pertany. 4. En el poema trobem una realitat positiva que envolta l’Elionor quan entra a treballar, i una altra de negativa relacionada amb el pas del temps. Fes una llista de paraules relacionades amb cada eix: - elements positius - elements negatius
Quasi una faula, M. Martí i Pol Hi …… una primavera inesperada i la gent de la vall, ………, ……… tot ……… a casa seva i ……… finestres i balcons Amb les flors acabades de ……. l’aire era net i la passió hi …… Amb un provocatiu entusiasme. Algú, però, va …… que la bonança ……… massa i els ………; i de seguida el recel i l’enveja van ……… en el gest i en les mirades. Va durar poc, …… clar, la primavera, i ara, ……… els anys, ningú no em ……. M’……… pensar-hi. Jo vaig a ………. Romanç, Martí i Pol Si ens …… pels carrers ………… les cases, les dones del raval ho ……… al batlle, ……… guàrdies civils ………… simitarres, dos …… del Remei i el ……… amb arma. Convictes de mant crim ens ……… a la plaça: Quan …… siguem penjats repicaran campanes: ……… la gent,
proclamaran l’alarma i el ……, modestet, …… quatre paraules. …… un dia revolt amb molta tramuntana; Com ………, amor, tota la santa tarda! (…) en ser que ……… fosc Tornarem cap a casa; (…) Sinistres vigilants armats amb forca i …… ………… arreu parelles amagades. Abans que es …… clar fugirem cap a França pels vells camins del bosc ……… de captaires.
en ……… obaga, cremarem els vestits i ………el rastre. Llavors, lliures i sols, sense dir cap paraula ens ……… de nou amb una força estranya.
50
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert SOCIETAT DE CONSUM, Raimon Tu................... un poquet, jo................... un poquet, aquell una miqueta de res. D'això en .............. després societat de sonsum. Tu ................... bastant, jo .................... quan puc, aquell .................tot l'any i sempre es diu el mateix. Societat de consum. -----------------------------------------------L’ARBRE VELL, Marc Granell En la ciutat hi ha una plaça i en la plaça un arbre vell. En l’arbre hi ha la tristesa de saber que és el darrer. Abans n’hi havia molts altres, ara tan sols queda ell com un record que s’apaga entre el ferro i el ciment. Diuen que volen tallar-lo, que molesta, que el seu verd trenca l’estètica pura dels edificis que té
Tema 2
Tu .............. molt poc, jo .............. bastant, aquell del poble no ........... Ha, ha, ha, ha... Societat de consum Les botigues ben plenes, les butxaques ben buides, les teues, les meues, les seues. Però ............ hora de saber qui .......... qui les ............plenes. voltant-lo, voltors altíssims a punt de menjar-se el cel. Que al lloc que ocupa podrien aparcar vint cotxes més. Que és la casa on s’arreceren centenars de bruts ocells que ningú recordaria si no fos perquè viu ell... Quan el tallaren plovia. Ja no he vist ploure més. Marc Granell, L’illa amb llunes
51
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
7. Característiques de la producció poètica de Salvador Espriu. Salvador Espriu (1913-72) va ser un dels poetes més rellevants del segle XX, proposat diverses vegades al Nobel i traduït a diverses llengües. Va escriure teatre, narrativa i, sobretot, poesia. Va iniciar la seua producció com a narrador. Però com a conseqüència de la Guerra Civil, optà per un exili interior que vehiculà una poesia molt personal. Es va convertir en un símbol de la resistència interior contra la Dictadura i de la fidelitat a la llengua i a la pròpia identitat. Les característiques més importants de la seua poesia són: - Poesia de símbols i mites: Sepharad (l’Espanya perduda pels jueus sefardites, símbol de l’Espanya perduda per la llibertat a la postguerra); Sinera (la seua pàtria), el laberint (la vida). S’aprecia ja des dels títols: Cementeri de Sinera, Ariadna al laberint grotesc i El caminant i el mur. La poesia d'Espriu és, essencialment, simbòlica. De vegades són símbols de fàcil comprensió, però d'altres obscurs, ja que procedeixen de la gran cultura en mites jueus o egipcis de l'autor. Es combinen amb una gran quantitat de recursos retòrics. Imatges com la del laberint o la del caminant contra el mur, expressen la seua visió d'un món absurd, viscut per cada individu com un camí de solitud i de dolor. - Reflexió sobre la mort, sovint tractada amb ironia, el pas del temps i el record. Mrs. Death, Les hores. - Preocupació pel destí i la identitat del seu poble. I II Recordes com ens duien Ni amb aquest cant de tan perfecta escola, aquelles mans les roses ni amb mots apresos al més savi lèxic, de Sant Jordi, la vella ni amb rares pauses o subtils silencis, claror d’abril? Plovia no esgotaràs tots els noms de la mort. a poc a poc. Nosaltres, Només recorda amb gran tedi, darrera que es diu vell caminant i també mur, la finestra, miràvem, i com jo que parlo, i com tu que potser malalts, la vida escoltes. del carrer. Aleshores Després, si així ho vols i t’agrada, ella venia, sempre vist que la lluna encara olorosa, benigna, surt puntual de la fredor del mar amb les flors, i tancava i el vent, albardà foll, fora, lluny, la sofrença xiscla i s’escampa per les seques vinyes, del pobre drac. I deia et serà lícit de sentir-te culte molt suaument els nostres i, a estones, qui sap si felicíssim. petits noms, i ens somreia. 1- Quin títol posaries a cada poema? 2- Quin és l’esquema mètric i la rima de cada poema? 3- Quins sentiments i emocions evoca el poema I? 4- Recursos expressius. 5- Per què es tracta d’una poesia d’estil simbolista? 52
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
8. La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat. Novetats en la tècnica literària i el context sociocultural La situació de la nostra literatura en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement. És la fi de la dictadura franquista i la transició a la democràcia. Apareixen nous narradors, es consolida un públic lector, premis literaris, infraestructura editorial, la llengua torna a les escoles i augmenta el seu prestigi social. La nova forma de pensar, de veure la vida i la literatura que tenen aquests escriptors és producte d'una sèrie de fets històrics importants. Els fets que marquen la generació són: la revolta estudiantil del maig del 68 a París; la crisi del marxisme i la crítica al capitalisme; la lluita contra la dictadura i les noves possibilitats que obri la democràcia. Els anys 70 es caracteritzen per la narrativa experimental, que s’allunya de les tècniques clàssiques i aposta per una transformació i modernització de les nostres lletres: - Es busquen noves formes d’expressió i d’estructura narrativa (és tan important la forma com el contigut). Un bon exemple són les obres d'Isa Tròlec. - Temes urbans, personatges joves, sexe, drogues, rebels. Forma part del món de la contracultura (underground), contrària a allò políticament correcte, a l’art oficial... - Els nous autors compateixen trets que permeten d'agrupar-los en una mateixa generació: data de naixement en la primera postguerra (1940-55); rebuig a l’educació repressiva de la Dictadura; una sèrie d'experiències personals comunes (aparició de la cultura de masses, cinema, televisió...); aprenentatge autodidacta de la llengua; Els anys 80 i 90 s’abandonen les experimentacions i es torna a una forma més clàssica de contar històries. Els autors lluiten per la seua professionalització i per traspasar fronteres: - Destaca la narrativa de gènere (negra, històrica, eròtica…). Hi ha autors com Jaume Fuster (La corona valenciana) o Ferran Torrent (Gràcies per la propina, No emprenyeu el comissari…) que assoleixen gran èxit i popularitat. - Narrativa de tècniques i estils més variats, des de la novel·la psicològica, el lirisme, el conte o la novel·la de formació. Isabel Clara Simó (Júlia), Carme Riera (Te deix amor, la mar com a penyora), Montserrat Roig (El temps de les cireres), Joan Francesc Mira (Els treballs i els dies). També hi ha narrativa més tradicional, que juga amb el realisme màgic i la fantasia, com Jesús Moncada (Camí de sirga), Toni Cucarella (Quina lenta agonia), Francesc Bodí (L’infidel)... - Per influència de la literatura nordamericana (Bukowsky, Salinger…) i de la generació maleïda, apareix el corrent del realisme brut o narrativa urbana que reflecteix els aspectes més sòrdids i absurds de la vida a la ciutat. A casa nostra, va ser cultivat per Quim Monzó o Toni Cucarella. - També és el boom de la narrativa infantil i juvenil, amb autors que sovint escriuen per a tots els públics obres d’una gran qualitat: Silvestre Vilaplana, Gemma Pasqual, Joan Pla, Enric Lluch... A: Sara Monroig ha estat vivint a Londres i Oslo durant molt de temps, distanciada de la seua gent. En tornar al poble descobrirà que els seus amics Vicent i Maria tenen problemes greus: volen obrir una casa rural i posar en marxa una cooperativa de productes ecològics, però són víctimes d’un boicot que posa en risc el seu futur. Alhora, Josep, el germà de Sara, rep unes telefonades anònimes intrigants. Quina relació tenen uns fets amb els altres? Carme Miquel ens ofereix una novel·la de gran actualitat, compromesa amb el medi ambient i que palesa que el perill principal que amenaça el nostre territori prové de l’ambició desmesurada lligada al ciment. B: Un jove iber, reclutat per l’exèrcit cartaginés durant la segona guerra púnica, ens conta les seues experiències personals, com a soldat i com a home, des del setge i la conquista de Sagunt, fins a la derrota i mort dels germans Scipio, generals romans, en la batalla d’Ilorki.
53
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
C: Joanot Martorell és vell i sap que la mort l’assetja. Ho ha perdut tot: diners, amic, prestigi… La seua situació miserable l’obliga a empenyorar el Tirant lo Blanc i a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, en la qual li prega que preserve la seua joia més valuosa, conscient que el món dels cavallers està condemnat a la desaparició. A quina novel·la pertany cada fragment? __Les cendres del Cavaller, Silvestre Vilaplana __Si la gran deessa ho vol, Enric Lluch __L’amenaça de les grues, Carme Miquel
9- La narrativa curta de Quim Monzó, la societat contemporània i els seus recursos literaris. Quim Monzó (1952) és l’autor de contes i novel·les curtes més important de les nostres lletres, juntament a Pere Calders. Com li ocorria a Calders, l’èxit dels contes ha deixat en segon terme una producció novel·lística de qualitat. Com altres escriptors, col·labora habitualment a la premsa, on escriu articles amb un alt grau d’exigència. Després, els ha publicat en forma de llibre. La seua producció es pot dividir en dues etapes: una primera de formació, marcada per les tècniques experimentals, i una segona, molt més ampla, de maduresa. La seua forma d’escriure està marcada per: - Visió irònica de la vida quotidiana del món occidental, per exemple en Uf, va dir o El perquè de tot plegat. Monzó analitza i critica amb acidesa la forma de vida i els tòpics del capitalisme, marcat pel consumisme, l’hedonisme, l’egoisme, el pensament light... Les tècniques que vehiculen aquesta temàtica són variades: - El model fantàstic, amb la introducció d’elements inquietants, estranys o sobrenaturals, en la línia del millor Pere Calders i de Kafka; - La visió irònica de la realitat, sarcàstica i sovint paròdica de personatges o episodis cèlebres (com ara els contes dedicats a Robin Hood, el cavall de Troia...) - Les situacions de la vida quotidiana (el sexe, la competitivitat, les relacions humanes...), des del prisma de l’exageració, com en La magnitud de la tragèdia. LA FE - Potser és que no m’estimes. - T’estimo. - Com ho saps? - No ho sé. Ho sento. Ho noto. - Com pots estar segur que el que notes és que m’estimes i no una altra cosa? - T’estimo perquè ets diferent de totes les dones que he conegut a la vida. T’estimo com no he estimat mai ningú, i com no podré mai estimar. T’estimo més que a mi mateix. Per tu donaria la vida, em deixaria escorxar de viu en viu, deixaria que juguessin amb els meus ulls com si fossin bales. T’estimo. Estimo cada plec del teu cos. Sóc feliç només de mirar-te als ulls. Dins de les teves nines m’hi veig jo, petitet. - Ella mou el cap, neguitosa. - Ho dius de debò? Oh, Raül, si sabés que de debò m’estimes, que puc creure’t, que no t’enganyes a tu mateix i, doncs, a mi… De debò m’estimes? - Sí. T’estimo com mai ningú no ha estat capaç d’estimar. T’estimaria encara que em rebutgessis, encara que no volguessis ni veure’m. T’estimaria en silenci, d’amagat.
54
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
M’esperaria que sortissis de la feina només per veure’t de lluny. Com pots dubtar que t’estimo? Em deceps. - Que et decebo? Poc m’estimes si tan poca cosa fa que et decebis, I encara em preguntes com és que dubto del teu amor? L’home la mira als ulls i li agafa les mans. - T’estimo. M’escoltes bé? T’es-ti-mo. - Oh, t’estimo, t’estimo… És molt fàcil de dir t’estimo. - Què vols que faci, que em mati per demostrar-t’ho? - No siguis melodramàtic. No m’agrada gens aquest to. De seguida perds la paciència. Si de debò m’estimessis no la perdries tan fàcilment. - M’atabales. - Perdona. - Només sé que t’estimo i tu em tornes boig amb preguntes. M’atipes. - Potser és que no m’estimes. Quim Monzó, El perquè de tot plegat, Ed. Quaderns Crema, 1995.
55
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Pere Calders
Tema 2
Quim Monzรณ
56
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
Tex tos 2. BLACKWATER Els Blackwater són un cos privat de seguretat que opera dins i fora dels EE.UU. Han realitzat missions especials, com vigilar els carrers de Nova Orleans després de l’huracà Katrina o servir de guardaespatlles a Iraq o Afganistan. L’empresa disposa d’una base militar i una flota d’una vintena d’avions de transport, i assegura que pot posar 20.000 homes sobre el terreny en pocs dies. El seu director-propietari, el multimilionari Erik Prince, els considera el cinqué braç militar dels EE.UU.; no és un exèrcit regular, però sí la més poderosa milícia de mercenaris que ha conegut el món des de l’època de les legions romanes, que en l’Alt Imperi també es nodrien de mercenaris per mantindre el poder de Roma. L’administració Bush els ha finançat clandestinament, a fi que operen en zones internacionals de conflicte o a territori americà. Allà on una situació especialment delicada aconsella contundència i discreció, sense la responsabilitat que suposaria enviar soldats regulars. Un comité de les Nacions Unides ha emés un informe on denuncia els perills de la privatització de la guerra. Les empreses privades de seguretat formem autèntiques forces de xoc, al servei d’estats inestables o multinacionals, que actuen al marge de la llei. El seu únic objectiu és protegir els interessos de qui els paga: protegir la vida d’un executiu a Bagdad, custodiar un pou petrolífer a Bàssora, patrullar un aeroport a l’Afganistan… Una pràctica prohibida per la legislació internacional en la “Convenció contra la Utilització de Mercenaris” (1989). Centrem-nos en el cas més espectacular, però no únic, dels Blackwater. Aquesta empresa factura anualment centenars de milions de dòlars que procedeixen de contractes amb el Pentàgon, amb la CIA i amb la formació de forces policials i militars a qualsevol punt del planeta. S’han convertit en la punta de llança de la “la guerra global contra el terrorisme”. Els alts càrrecs de l’administració Bush són els seus principals valedors. En ser una milícia privada, el govern queda al marge de qualsevol responsabilitat pels seus actes, excessos i baixes. A Iraq han mort més d’un miler de “membres de la seguretat privada”, però no estan inclosos a les llistes oficials de morts, no apareixen a la premsa, ni se’ls fan funerals d’estat. Són morts invisibles, el que més interessa a un govern. Els seus defensors addueixen que són un complement imprescindible, en la lluita contra el terrorisme. Els detractors els consideren un perill per a la democràcia, ja que operen des de la més absoluta impunitat, és impossible investigar-los i controlen una part considerable del negoci d’exportació d’armes d'Amèrica del nord. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------
57
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
A LA RECERCA DE L’OR BLAU Tots els imperis, des de l’Antiguitat, han buscat la forma de dominar altres pobles per enriquir-se i explotar els recursos naturals. Or, esclaus, fusta, diamants, petroli, gas natural… i, modernament, coltan. Què és el coltan? Coltan és l’abreviatura d’un mineral tan escàs com preciós, la columbita-tantalita. D’un blau metàl·lic apagat, se n’extrau el tàntal. Fa vint anys, el tàntal no aprofitava per a res. Avui en dia, és imprescindible, fins al punt que qui controli el coltan controlarà el món. Es tracta del major conductor electrònic per a la fabricació de productes d’alta tecnologia. És necessari per a mòbils, reproductors DVD, consoles de vídeojocs, GPS, naus espacials i armes teledirigides… El coltan està considerat un metall estratègic. El 80% de les reserves mundials es calcula que són en una de les zones més inestables del planeta, la república del Congo. Aquesta raó explica la guerra amb els veïns, Uganda i Ruanda, que ocupen militarment part del territori congolés, i que ha provocat la mort de més de quatre milions de persones. Rere la guerra hi ha els interessos de les grans multinacionals, que busquen comprar els contractes d’explotació de les mines de coltan i d’altres recursos naturals d’Àfrica. Abans del coltan, ja van afavorir les guerres pel control de la producció de diamants. El Servei d’Informació per a la Pau Internacional ha realitzt un minuciós estudi i ha denunciat la relació de les empreses occidentals amb la guerra del Congo: Alcatel, Dell, Ericsson, HP, IBM, Lucent, Motorola, Nokia, Siemens, Hitachi, Intel i altres companyes punteres fan servir derivats del coltan. Pensin que un barril de petroli costa setanta dòlars. El quilo de coltan es cotitza a cinc mil dòlars, i es calcula que en un futur arribarà als deu mil. Però els obrers i camperols pobres, sovint nens, que l’extrauen a les mines en condicions infrahumanes, cobren, si tenen sort, un euro al mes. El negoci és rodó. Aquesta altra cara de la globalització i de la societat de les telecomunicacions és tan sols un exemple del que ocorre a molts països africans. Recordin que el primer món necessita de les matèries primes que els països pobres posseeixen en abundància. Les multinacionals ofereixen contractes d’explotació milionaris a dirigents corruptes i egoistes, més interessats a cobrar el seu tant per cent que a desenvolupar el país. L’explotació i la guerra són les circumstàncies derivades d’aquesta situació. Textos adaptats de la novel·la Coltan, d’Alberto Vázquez Figueroa, Ediciones B ---------------------------------------------------------------------------------------------------------Text A Cognom: Peris Nom: Vicent Germans: 1 (Joan) Ofici: antic velluter (tèxtil) Estat Sexe Casat/da fadrí/na vidu/a home dona □ □ □X □X □ Càrrecs: capità general de les forces agermanades durant la revolta. Viatges a l'estranger: sense dades. Trets físics: Cepat, sense ser massa musculós. Faccions anguloses. Cabell generós. Serrat de barba, alt, ulls marrons. 58
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
Educació: autodidacte. Altres noms o malnoms: capità Peris. Caràcter: Audaç, valent, decidit, insubornable. Lliurat en cos i ànima a la defensa de la seua causa. Gustos personals: la justícia i les cartes. Defensor insubornable dels drets dels llauradors i la gent humil contra els privilegis de la noblesa. Dades biogràfiques: Durant la revolta dels Agermanats contra les forces de la noblesa, va conquistar el castell de Xàtiva i vencé les tropes del virrei a Gandia. Va fer una petició d'ajuda als agermanats de Catalunya, Aragó i als comuners de Castella. Va ser derrotat a Oriola, però aconseguí escapar fins a València, on tractà de revifar la revolta. Josep Lozano, Crim de Germania (Adaptat) Text B En un moment, li vaig fer saber que les tropes del govern, les que ens havien saquejat la casa l'última vegada, havien estat derrotades i es retiraven de la capital mentre les tropes rebels hi entraven. Això volia dir que no tardaria a haver-hi un nou pillatge. No hi havia ni rastre, dels soldats de l'ONU, després d'evacuar els barris d'estrangers. Molta gent fugia cap al campament de l'UNICEF. La meva mare va obrir els ulls, on es llegia una barreja de sentiments: por, ràbia, desesperació… totes les faccions que combatien afirmaven que ho feien en nom del poble, de manera que corresponia al poble pagar la victòria. És típic a l'Àfrica. Tothom fugia en rius de gent, per la carretera, mentre sonaven els obusos i els trets a l'altra banda de la capital. Cadascú s'emportava el que considerava més valuós. La meva possessió més preciosa era el carretó on transportava la meva mare invàlida, sense cames. Només tenia dotze anys i un cos ossut i nerviós amb què empenyia el carretó, amb determinació, entre la multitud. Emmanuel Dongala, Johnny Gos Rabiós
59
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
RECORDANT ELS MORISCOS VALENCIANS De tant en tant, els pobles tenim costum de commemorar una data significativa, el naixement d’un personatge rellevant, una batalla transcendent… L’any passat es commemorà el 800 aniversari del naixement de Jaume I, fundador del poble valencià; l’any anterior, recordàrem la batalla d’Almansa, el començament oficial de la política centralista i uniformitzadora que ha patit l’Estat espanyol. Enguany, tenim una altra efemèride per dur a la memòria. L’expulsió, ara fa 400 anys, el 1609, dels últims moriscos valencians. Vivim en una societat cada vegada més multicultural, on els moviments migratoris i la diversitat ètnica i religiosa són el pa nostre de cada dia. Convé no oblidar que això, no és res de nou, a casa nostra. Fa 400 anys convivien, en gran part de l’antiga Al-Andalus (València, Múrcia, les Illes, Andalusia, Castella la Manxa…), nadius musulmans i descendents de repobladors cristians vinguts amb la reconquista. La convivència no estava exempta de maldecaps i turbulències. La Inquisició, les enveges i el rebuig cap a la diferència sempre han dit la seua. Amb tot, formàvem una societat diversa i plural. Una de les majors obsessions de la monarquia dels Àustries, esperonada pels sectors més fanàtics de l’Església, era que la població morisca poguera aliar-se amb els enemics internacionals. Al nord, l’Imperi Hispànic estava en guerra contra tothom, França, Holanda, Anglaterra…, pel control de l’hegemonia europea i de les rutes comercials amb Amèrica. I al sud, hi havia l’amenaça tradicional dels corsaris de Berberia i de l’expansionisme de l’Imperi Otomà. La població morisca mai no hauria pogut, fins i tot en el cas que ho hagueren pensat, aliar-se amb ningú per revoltar-se contra la corona. Vivien en nuclis dispersos, eren camperols pacífics i no posseïen armes ni cap mena de preparació militar. Les acusacions de connivència amb els enemics eren del tot infundades, simple propaganda dels sectors més intransigents per aconseguir la seua expulsió. Finalment, Felip III, signà el decret d’expulsió. El 35% de la població del regne de València, vora el 40% de l’andalusa i la murciana, i un bon tros de la castellana, es va veure obligada a abandonar les seues cases en un termini de pocs dies i a concentrar-se a les poblacions de la costa per a ser embarcats rumb al nord d’Àfrica. Fou una deportació en tota regla. Es decretà la prohibició d’endur-se o amagar diners i de destruir possessions, que passarien a mans dels senyors naturals. Només se’ls permeté emportar-se el que pogueren transportar per si mateixos. Com a resultat, pobles sencers quedaren buits i abandonats. Les conseqüències foren catastròfiques per a l’economia valenciana. Terres sense cultivar, comarques despoblades, pèrdua de mà d’obra especialitzada, desaparició dels impostos que pagaven els moriscos… El record de l’expulsió va quedar, aparentment, esborrat de la memòria col·lectiva, com una taca negra en la nostra història convertida en boira. Amb tot, alguna cosa en va quedar d’aquells veïns que en un temps, llauraren les nostres comarques i caminaren pels nostres camins. Si pregunteu als vostres avis, vos contaran moltes llegendes que els tenen de protagonistes. Heu sentit històries de tresors amagats pels moros, abans d’anar-se’n, en una cova sinuosa, com la Cova de les Calaveres d’Ondara o el Cabeçó d’Or de Xixona? Vos han parlat mai de les donzelles encantades que s’apareixen la Nit de Sant Joan, prop d’un ull d’aigua, com la dama del barranc de l’Encantà de Planes o la reina mora dels banyets del Campello? Fins i tot hi ha ogres i gegants llegendaris, del temps dels moros, com el gegant del Romaní que viu a la font Roja d’Alcoi, de què ens parla Enric Valor. El pas dels moriscos no s’ha esborrat. Potser molts l’hem oblidat, però continua present en el nom de molts pobles (Alacant, Benidorm, Alzira…), en moltes festes (moros i cristians), en el paisatge (noms de rius, muntanyes…). 400 anys després, el seu record, continua. Francesc Gisbert, annex de La llegenda del corsari
60
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.5.1 LÈXIC. ELS ALIMENTS 1- Relaciona aquests objectes amb el verb corresponent: batedor casserola colador torcador graelles forqueta cullera ganivet safata setrill sucrera trencanous batre escórrer adobar
remenar coure colar
2- Classifica'ls segons siguen: l'arròs, la creïlla, el raïm, la pruna, meló d'Alger, meló d'olor, la pera, la poma, els espinacs, l'espàrrec, la bacora, la figa, l'albercoc, el plàtan, la pinya, la nou, VERDURES
escorreplats obrellaunes cullerot
obrir punxar mesclar
rostir trencar abocar
traure tallar torcar
la pebrera, la llentilla, els llegums, l'ametla, la lletuga, l'albergínia, la bleda, els pistatxos,
el blat, la fava, la flor-i-col, els cacauets, la carxofa, la ceba, la safanòria, la tomaca,
la bresquilla, el meló d'aigua el nap, la cirera, la maduixa, el rave, la carlota, els alls
FRUITES
FRUITS SECS
3- Quines d'aquestes carns s'obtenen del porc? el llom, el pollastre, el conill, la cansalada, la vedella, el corder, la salsitxa, la botifarra, el xoriç, la llonganissa, la mortadel·la, el fuet
CEREALS/ ALTRES
el pernil, la sobrassada, la cuixa de poll
4- Relaciona les columnes: Les galetes Els rotllets El bescuit El flam El caramel L’ensaïmada El pastís El torró El bombó La mel La llepolia La crema El xocolate
catalana napolitanes d’anís de licor d’abelles a les vuit de piruleta de la Vila de pica-pica d’ou de Mallorca d’aniversari de Xixona
Menjar Esmorzar Torrar Rostir Cuinar Coure Berenar Guisar Sopar Fregir Batre Tornar-se agra
xulles un pollastre a les dos i mitja en una cassola un potatge a la nit una salsa una truita la llet omplir la panxa de matí un cuiner
61
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
5- Completa amb un aliment adequat per a cada mesura: un quilo de... cent grams de... una barra de... una dotzena de... un paquet de... sis tallades de... un got de... un pessic de...
mig litre de... una llauna de... una pastilla de... un raget de..
2.5.2 FRASEOLOGIA 1- Locucions i frases fetes: tindre el cap com un tambor ser una mà foradada fer la papallona arribar a les mans alçar el cap afluixar la mosca anar al dret perdre el cap ser el cap de taula dormir com una soca a les tantes, al rompre el dia, a poqueta nit, a l'hora de dinar,
al clarejar el dia, al vespre, a trenc d'alba, a l'hora de sopar,
tindre la mà trencada tindre el cap ple de pardals fer llàstima arribar lluny aguantar el colp afegir llenya al foc tindre nassos vindre d'un pèl ser un gat vell córrer de boca en boca al matí, a mitjan matí, a l'hora del dimoni, al berenar,
inflar els nassos traure el geni fer camí arribar i moldre alçar el colze beure oli anar de ventre deixar-ho córrer tractar a colps calfar l'orella al migdia, a mitja nit, a la becadeta, a l'horabaixa
2.5.3- LA CUINA 2.
Completa les fitxes:
62
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2- Relaciona els següents geosinònims: Lletuga, préssec, bresquilla, pernil salat, llepolies, meló d’aigua, corder, encisam, escalivada, xai, meló d’Alger, llaminadures, cuixot, espencat 3- Agrupa els següents plats segons siguen adequats per a picaeta, primer o segon plat, postres: Alls porros fregits, guisat, faves sacsades, gaspatxo manxec faves bollides, Llentilles, pollastre rostit, conill espatarrat, plat combinat, pastís Arròs caldós, ensalada de conillets, bolets i esclata-sangs, creïlles fregides, mandonguilles d’aladroc, arròs al forn, fideuà, flam, olla de músic, rotllets d’anís, polp, coca dolça,
63
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.5.4.LA CIUTAT 1- Dóna una definició per a les següents paraules: Avinguda passeig, Fanal enllumenat: Calçada vorera el gual l'aparcament:
claveguera Cantó cruïlla la bústia
clavegueram xamfrà bifurcació la redona:
2- Escriu una oració amb les següents parelles de paraules: a) Amunt/avall: b) Damunt/davall (o sota): c) Prop/lluny: d) al mig/ enmig: 3- Agrupa en camps semàntics: LOCALITZACIONS BOTIGUES Afores cantonada carnisseria xamfrà fanal pastisseria passeig fusteria magatzem perruqueria vorera atzuzac claveguera vianant cruïlla
ELEMENTS URBANS raval illa de cases travessia costera gual bústia
4- Completa les fitxes de vocabulari:
64
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
5- Relaciona les locucions de cada requadre: __A balquena __com ara __de bat a bat a) abundante e) de par en par i) por ejemplo
__amb la pell i l’os __en sopols __d’hora b) en vilo f) de cabo a rabo j) al menos
__amb l’ai al cor __amb penes i treballs
c) a duras penas g) en los huesos
__ben bé __de cap a cap
d) detalladamente h) temprano
Més locucions i frases fetes 5) Escriu frases on combines les frases fetes amb els verbs: de cua d’ull, de gairó, de biaix, observar, caminar, mirar, col·locar de reüll de gom a gom, a bastament, hi ha, rajar, guanyar, més que alena, a doll, treballar prendre-s’ho, estar ple, a la valenta, a vessar, ploure, tractar, xarrar, de valent, a bots i barrals, a cors què vols Ex: Jacinta el mirava de cua d’ull perquè estava enamorada del seu company de pupitre.
Més dites i refranys: en quines situacions diries cada refrany? - Amistat per interés, no dura perquè no ho és - Bons comptes fan bons amics - En l’adversitat, coneixeràs l’amistat - Qui té diners per a cobrar, molts passos ha de donar - Digues amb qui vas i et diré què fas - Van les lleis per on volen els reis - Lluna brillant, bon temps per davant - Lluna blanca, cobertor i manta - Llevant obscur i Ponent clar, temporal segur. - Vent de llevant, porta aigua davant; vent de ponent, aigua no en veig - Qui no té cap, té cames
65
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 2
2.5.5- CASA, DERIVATS, FRASES FETES I FIGURES 1- Busca 5 hipònims, 3 hiperònims i 6 sinònims: Barana cambra celobert despatx escaló façana finestra les golfes la llar passadís rebedor rebost la sala el sostre dormitori soterrani la teulada el celler el ràfec el trespol
desllunat finestral corredor el terra
estudi habitació entradeta el terrat
2- Busca a la sopa de lletres, el nom de 10 mobles o complements. Després, utilitza’ls per escriure l’anunci de lloguer d’un pis moblat: C L L E N Ç O L D P
A L L U M E B T U E
D I C V C A R M O N
I T A M A L S A D J
R G R E R U D T A A
A R E X I A L A C D
S D T E S T F L O O
T R I G O S T A I R
J H L A F Q A S X Z
I O L S A R P T I O
3- Anunci: Es lloga pis… C A D I R A L L I T R L L A R E T E U X E N M I S Ç A L U A T O L L M A T A L C O P E N J A D O
I
L
L
O F
A
A S I X I R
4- Completa les fitxes:
66
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
TEMA III 3.1- Propietats textuals. La cohesió......................................................................................... 3.2- Pronoms............................................................................................................................ 3.3- Verbs……………………………………………………………………………………. 3.4- Signes gràfics i de puntuació……………………………………………………………. 3.5- Literatura……………………………………………………………………………….. 3.6- Textos i models d’examen……………………………………………………………... 3.7- Lèxic………………………………………………………….....………………………
3.1- PROPIETATS TEXTUALS III. LA COHESIÓ. 3. 1- COHESIÓ SINTÀCTICA 3.1.1- CLASSES D’ORACIONS I NEXES - Classe d’oracions dominants (enunciativa, interrogativa, exclamativa...) - Tipus d’oració segons la classe de text - Tipus de nexes principals (conjuncions): ajuden a estructurar les idees en fragments breus de text (oracions, frases) i connecten les idees entre sí a l’interior de l’oració. També s’anomenen connectors oracionals. - Estil cohesionat (oracions llargues d’estructura sintàctica complexa, subordinades). Estil segmentat (oracions curtes, juxtaposades o coordinades) COORDINACIÓ Enllaçades per conjuncions cada oració pot COPULATIVES: i, ni funcionar independentment de l’altra DISJUNTIVES: o, o bé ADVERSATIVES: però, sinó, tanmateix... DISTRIBUTIVES: ni…ni, o..o, ara…ara. CONSECUTIVES: de manera que, doncs, per tant CONTINUATIVES: així mateix, ni tan sols,a més JUXTAPOSICIÓ Van entre signes de puntuació Ex: Vindrà, em veurà, se n’anirà SUBORDINACIÓ Enllaçades per conjuncions i pronoms SUBSTANTIVES: que (funció CD, CI, Sj) relatius, els seus membres no són ADJECTIVES: que (relatiu). Explicatives i independents especificatives ADVERBIALS: * Temporals: quan, abans que… * De lloc: on, d’allà on... * Causals: perquè, ja que, com que… * Finals: a fi que, perquè... * Condicionals: si, en cas que... * Comparatives: tan...com, més... que, menys ...que * Consecutives (conseqüència): que, tant...que, de manera que... * Concessives: a pesar que, encara que, si bé... 67
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.1.2- MARCADORS TEXTUALS Afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions...): MARCADORS DE TEXT Tema nou Pel que fa, respecte a, sobre, en relació a, el punt següent tracta de … Marcar ordre En primer lloc, primerament, d'entrada, per començar… Continuar A més a més, tot seguit, a continuació… Distincions No obstant això, d'una banda, al contrari, en canvi, per una altra part … Exemples Per exemple, com a mostra, en el cas de … Resumir/acabar En conseqüència, en resum, finalment, per acabar … Destacar A més a més, és a dir, en altres paraules, el més important … 3.1.3- MECANISMES DE REFERÈNCIA * Dixi: element gramatical que fa referència a un altre que es troba fora del text. Casos: - Dixi personal: indica 1a, 2a o 3a persona. Pronoms personals forts (jo, tu, ell…), possessius (meu, nostre…) o morfemes verbals (treballe, considerem…) - Dixi espacial: adverbis de lloc (ací, allí…), demostratius (aquest, aquell…) - Dixi temporal: adverbis de temps (ara, després…), morfemes verbals present, passat, futur. - Dixi social: fórmules de tractament (vosté, senyora, tu, vosaltres…) * Anàfora: pronoms febles (li, en, hi), pronoms relatius (el qual…), paraules genèriques (cosa, fet, qüestió…). Anàfora (l’element substituït ha aparegut abans) / catàfora (l’element substituït apareix després). * El·lipsi: evitem la repetició d’un element i l’obviem. Ex: Vindràs demà? Sí. 3.1.3-. COHESIÓ SEMÀNTICA -Anàfores semàntiques - Repeticions - Sinònims / antònims - Hiperònims (totpart): llengua = hiperònim (anglés, francés, italià… = hipònims) - Hipònims (part tot) - Camp lèxic (família de paraules): poble, població, poblament, poblar… - Camp semàntic: ciutat (carrer, semàfor, edifici, vorera, cantó …) - Procediments per aclarir la informació - Aposicions: explicacions entre comes. Ex: L’IES cotes Baixes, el nostre institut. - Paràfrasis (ampliació de la informació). Ex: és a dir, en altres paraules... - Exemples. - Oracions de relatiu (explicatives i especificatives) - Aclariments: entre signes de puntuació: ,____, -_____., (_____) - Procediments per condensar la informació - Nominalització: Els grecs van construir temples. La construcció de temples pels grecs … - Habilitació: Volia, però al final no va vindre. Va explicar tots els peròs del problema. - El·lipsi: supressió voluntària de la informació irrellevant. a) Busca tots elements de dixi i les anàfores. Indica la classe. b) Busca tots els nexes i marcadors. Indica la classe. Són temps de pidolar. Temps de robar. Temps de cavalcar per on no cavalca cap més ànima que la seva. Ha deixat enrere la terra boscosa i el sol cr epuscular declina al seu davant al fons d’un interminable solc i la foscor s’escampa com una tronada i el vent fred fa tremolar les herbes. El cel nocturn està tan atapeït d’estrelles que amb prou feines hi queda una mica d’espai negre, estrelles que cauen tota la nit dibuixant arcs implacables i així i tot el seu nombre no disminueix mai. Es manté allunyat del camí reial per por als ciutadans. Els llops de la petita praderia es passen la nit udolant i l’alba l’atrapa en un barranc ple d’herba on havia anat per arrecerar-se del vent. Més amunt, la mula mira cap a l’est buscant la llum. El cel que s’alça és del color de l’acer. La seva ombra a lloms de la muntanya el precedeix durant quilòmetres. Porta al cap un barret que s’ha fet amb les fulles que s’han assecat i esquerdar al sol i ara sembla un espantaocells sorgit d’algun hort. Cormac Mcarthy, Meridià de sang, La butxaca/ Ed. 62
68
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
NOMINALITZACIÓ I HABILITACIÓ És un mecanisme que permet usar una paraula, dins d'una oració, amb una categoria gramatical diferent de la pròpia. Podem dir que es tracta d'un cas específic de polisèmia, en què el significat de la paraula ve determinat pel context i el canvi de categoria gramatical. L'ANORÈXIA S'ha convertit en una moda que moltes xiques pensen que haurien d'aprimar-se. De vegades, és un fet que això va massa lluny i no saben quan parar de fer règim. Pensen que estan grosses encara que estiguen primes o presenten un pes normal. Els peròs d'aquesta obsessió poden dur a una malaltia física i mental, coneguda per anorèxia nerviosa, en la qual les persones afectades corren el risc de morir-se de fam. La inanició és un perill real Cada persona és un món diferent. El que es considera pes normal en algú de metre vuitanta no té res a veure amb el pes d'una altre individu de metre seixanta. Allò normal ha de ser sempre allò saludable. Tots no tenim per què aspirar a posseir el físic d'una Shakira o d'un Brad Pit. Amb els xics ocorre el mateix. El model de bellesa consisteix a ser alt, quadrat i excel·lir en alguna activitat física, que sempre ha de redundar a fornir els bíceps. La felicitat no la dóna ser el súper bo del grup. Sinó el conjunt del qualitats humanes que, juntes, conformen la nostra personalitat i manera de ser (única i irrepetible). No hem de buscar el no, el que ens falta, sinó valorar el sí, les qualitats que posseïm i cal potenciar. De la revista Newton (Adaptat) 1- Analitza la categoria gramatical originària de les paraules en negreta i la que presenten en el text, després d'haver estat habilitades: Paraula habilitada Categoria que té Categoria de partida a) és un fet Fet Substantiu verb (participi) b) els peròs c) una Shakira d) un Brad Pitt e) el súper bo f) el no 2- Quin recurs s'ha utilitzat en la frase subratllada? En què consisteix i per a què s'utilitza? 3- Explica per a què aprofiten els recursos en cursiva? 4- Busca exemples d'oracions apositives. Hi ha algun altre mecanisme gràfic per ampliar la informació. Assenyala'l i explica en què consisteix. 5- En les següents oracions hi ha alguns barbarismes. a) El van enxufar gràcies degut al seu apellido. b) Hui en dia, és tot un lujo menjar una tallada d'atún beguent un trago vi. c) Vaig avisar el fontaner perquè m'arreglara el grifo. d) Una vegada va entrar el jefe, tots van prendre asiento. e) Hi han dos calsonsillos per a rentar amb lejía. f) Trau de la bolsa el sepillo dels dents. g) M'agrada jugar a l'ajedres un ratet, per les vesprades. h) Moatros som els millors de l'universo, per lo qual teniu que fer-nos cas. i) Els testics declararen apoyats per la seua declaració. f) Tasteu els mejillons i les almejetes! 69
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
PROVA DE NIVELL INTEL·LECTUAL Resol els enigmes següents sense ajuda. Després, suma els encerts. a) La llar
No és pebre, però cou. Té barba i no és un home. Què és?
Un bancal molt ben llaurat, sense rella ni forcat.
Verd per fora, blanc per dins, si vols que t’ho diga, espera ací.
Una casa amb quatre cantons i una velleta dins cantant caçons. Una vella dalt d’un banc, pixa, pixa, i no fa fang.
d) Parts del cos Una senyoreta va en tartaneta, plou i no plou, sempre mulladeta.
Redona com un plat, crida com un gat.
Dues nanses i dos forats que sempre es duen als costats.
b) Els animals Naix a fora, A dins es clava I menja a taula. Què és?
Hi ha qui la té llarga, hi ha qui la té curta, hi ha qui la té neta, hi ha qui la té bruta.
Tinc cap i no tinc peus, i fuges quan em veus.
Cinc germans, dos baixets, un llarg, un menut i flac, i l’altre més grosset.
No té cames i camina, no és bou i porta banyes, no és ovella ni cabrit, i no para ni de dia ni de nit.
e) Objectes A molts vestix i no és sastre, i alimenta a molts també. Encara que d'algú reba maltracte, no diu mal, sempre diu bé.
Tinc cap, tinc cos, tinc ull, i no sóc de carn ni os. Una punta, dues puntes, i dues orelles juntes.
Molta gent per un camí, no fan pols ni remolí.
Una vella amb una dent, que va cridant tota la gent.
Penjoll penjava. Pelut mirava. Penjoll ha caigut. Pelut s'ho ha endut.
Té boca i no té dents, té panxa i no té melic, té cul i no té forat, Ho saps endevinar?
c) Aliments Una caixeta blanca, que s'obri i mai no es tanca.
De dia, trota que trota, De nit, obre la bocota. 70
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3 és a la llar i no es crema, és a l'aire i no vola, és al fang i no s'embruta.
No té peus i corre, no té dits i duu anells. Té dents i no menja gens.
h) ENIGMES LÒGICS per calfar-se el cap: Sóc la germana de ta tia i no sóc ta tia. A veure si saps qui sóc.
f) La natura o la vida Un llençol molt ben brodat, que punta d'agulla no l'ha tocat.
El que mon pare porta davant, jo ho porte davant. El que ma mare porta darrere, jo ho duc a la part de darrere. Què és?
Endevina endevillana, no és cotó ni és pana. Què és? Tinc mare, però no tinc pare; Tinc llit, però no coixí; No tinc peus, però pegue voltes, i sempre faig molt de camí.
Dos mares i dos filles, van a missa amb tres mantellines. Quanta gent són? Vull fer un sopar íntim. Tinc un germà i estic casat. Si vindrà la nora de mon pare, la cunyada del meu germà i la tia dels meus nebots... A quanta gent hauré d'escudellar?
Una cosa blanca, blanca, Que s’agafa i no s’aguanta. g) Les lletres: Quina cosa mai l'he tinguda jo i sempre la tens tu?
El fuster i sa filla, el metge i la seua muller, van menjar-se nou figues, i en van eixir a tres. Com pot ser?
Un palet molt ben plantadet, que damunt la caboteta té un mosquitet. Què és allò que es troba en un mes una vegada, en una setmana una vegada, en un minut una volta, i dos voltes en un moment?
Els pares són alts, les mares baixetes, els fills són primets, i blancs són els néts.
És a la mar i no es banya,
71
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.2-PRONOMS FEBLES. FUNCIONS PRONOMS I: COMPLEMENT DIRECTE 1- En les següents oracions els verbs estan formats per perífrasis verbals, de manera que els pronoms poden anar o davant o darrere. Fes les dues opcions: * Pep es vol comprar / vol comprar-se... el paraigua ................/................ els calcetins ................/................ la bufanda ................/................ les corretges ................/................ guants ................/................ tot el que vol ................/................ açò d'ací ................/................
PRONOMS II: COMPLEMENT INDIRECTE 2- Substitueix els elements entre parèntesis pels pronoms. Després substitueix també l'element subratllat i fes-ne la combinació: a) Digues (a mi) la lliçó. ________________ b) Porta (a ta mare) la clau. __________________ c) Compra (a tu) un suèter nou. ___________________ d) Mira (a ells) els exercicis. ___________________ e) Ofereix (a elles) bombons. ____________________ ELS PRONOMS III: COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS 3- Substitueix els següents complements circumstancials: a) Han entrat a classe. b) Han eixit de classe. c) Camina ràpidament. d) Estiuegen a la platja. e) Caminava de pressa. f) Viatja amb el seu germà. 4- Fes la combinació binària de pronoms: Compra pomes al mercat. Trau el mocador del calaix. Ofereix als xiquets pastissos. Ven la casa als veïns. Deixa l'abric a l'armari. Prenguem allò ràpidament. Acompanyeu els vostres amics amb la guitarra. Ha corregit els exàmens amb lupa. Renta les mans a les bessones. Envia la màquina d'escriure a Juli. La setmana que ve compraré les instàncies per al meu company. Miquel recomana el llibre a la Mercé.
72
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
PRONOMS III: L'ATRIBUT I EL COMPLEMENT DEL NOM 1- Posa el pronom feble que corresponga: a) No sé si és boig, però __ sembla. b) Es pensava que era la seua germana, però no __ era. c) Em pensava que era germana teua, però no __ és. d) T'has equivocat, no és el metge: no __ és. e) T'has equivocat, no és metge. No __ és. f) Això li __ ho contes a un altre, jo no m'ho crec. g) Aquell acudit, no sé d'on __ vas traure, però jo ja __ coneixia. h) Si no __ remeia l'indult, __ penjaran. i) __ van dir per la ràdio: el partit __ ha ajornat. j) Deixa __ estar, això ja no m'interessa. k) Al lladre, al lladre! Agafeu__! REPASSEM - No vull demanar consell als assessors, Pere; si haguera de demanar _____, ja __ diria a tu. - A què es dedica l'Antoni? Abans es dedicava a la política, ara ja no ___ dedica. - Has passat les cartes a màquina. Sí, ja ____ passades. - Això que m'ha fet no ___ perdonaré mai. - Em pensava que trobaria la Isabel a sa casa, però no ___ he trobada. - La taca que s'han fet, qui __ llevarà? - El vestit que porta avui, em sembla que ___ he vist posat altres vegades. ORDRE DELS PRONOMS FEBLES REFLEXIU SE
CI 2a persona 1a persona ET, VOS EM, ENS
CD-AT
CC-CR
3ª persona LI, ELS EL, LA, ELS, LES, HO EN, HI
FORMES DELS PRONOMS
73
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.3-VERBS IRREGULARS I 1- Conjuga els següents temps verbals: TÉMER: Present Indicatiu Present Subjuntiu Tem tema
Imperatiu - tem (tu)
SENTIR: Present Indicatiu Sent
Present Subjuntiu senta
Imperatiu - sent (tu)
SERVIR: Present Indicatiu Servisc/-esc
Present Subjuntiu servisca/esca
Imperatiu - servix/eix
2- Completa els espais buits amb la forma del verb entre parèntesis: a) Vull que tu ...............(COMENÇAR) a cantar i que Toni ..............(REGAR) les plantes. b) Nosaltres .................(PASSETJAR) tots els dies, però ell no té temps, perquè ..............(REPARTIR) amb una furgoneta. c) ................(CALDRE) que em regales una capsa de bombons de licor, o no ............(APROVAR). d) Ells ............. (PLANEJAR) una excursió a Eivissa, però ..........(SENTIR) no convidar-te. 3- Conjuga els següents temps verbals: ENTENDRE Present Indicatiu Pret. imperfet I Entenc entenia
Present de Subjuntiu entenga
Imperfet de Sub entengués/ era
DIR Present Indicatiu Dic
Pret. Imperfet I deia
Present de Subjuntiu diga
Imperfet de Sub diguera
DUR Pres. Ind Duc
Pret. Imp duia
Pres. Subj duga
4- Conjuga els següents temps verbals: NÀIXER Pres. Ind Pres. sub Pret. perfet Nasc nasca nasquí CONÉIXER Pres. Ind Conec SER Pres. Ind
Pres. sub conega Pret. Imp. Ind.
Pret. P. Perifràstic vaig nàixer
Pret. perfet coneguí
Pret. P. Perifràstic vaig conéixer FER Pret. Imp. Subj. Pres. Ind.
74
Pret. Imp Subj. Pret plusq Sub nasquera haguera nascut
Pret anterior he conegut Pres. Subj
Pret plusq Ind havia conegut
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.3- ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ * La coma indica pausa menor. S'utilitza, fonamentalment, per a separar els elements d'una enumeració o d'una oració complexa. També indica una alteració en l'ordre lògic de l'oració o un incís. En tercer lloc, també pot assenyalar oracions incompletes o el·líptiques. En el primer cas hi ha una solució evident, en el segon no. Esmenteu, almenys, cinc escriptors contemporanis. En acabar, redacteu un resum de les nostres conclusions. * El punt indica pausa major, i el punt i coma una pausa intermèdia. Els dos punts, en canvi, aprofiten per a introduir una enumeració, idees amb una certa relació de causa efecte, un exemple, una citació textual… * Els guions s'usen per a introduir dins d'una oració una observació, un cometnari, una ironia, de caràcter personal o valoratiu, normalment. Es diferencia així de dels incisos entre comes. En la meua modesta opinió - i no és per alarmar-vos-, us queda molt per aprendre. * Els parèntesis tenen la funció d'introduir un aclariment, en general breu, per a donar una informació complementària, secundària. L'IES de Mutxamel (un dels majors de la comarca) acull més de set-cents alumnes i 80 docents (després de les retallades de la Conselleria, 65). * Els claudàtors s'utilitzen per a afegir una indicació, resoldre abreviatures, o entre punts suspensius, indicar que s'ha suprimit un fragment de text […]
3.4- SIGNES GRÀFICS 3.4.1- ÚS DE LES COMETES A) S’empren, en primer lloc, les cometes baixes <<L>> i, si escau, en segon lloc, les cometes altes “L”, i després, si cal, les simples ‘L’. B) S’empren les cometes per a marcar l’ús metalingüístic dels mots. Per exemple: Crec que no he utilitzat la paraula «miserable». Allò que en valencià se’n deia «fer el manta». Els ciutadans han dit «no» a les retallades en serveis públics. C) S’empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple: Això és culpa de la famosa «competitivitat»... En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»... D) També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes: els «papers de Salamanca» la realitat dels joves «mileuristes» els «indignats» de la plaça del 15 M aquest tema és una «maria» el president de la «corpo» ens diran que ja aniran a una «mani» 75
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
E) S’empren les cometes per als títols de capítols d’obres unitàries i d’articles d’una publicació periòdica, per als títols de les partides d’un pressupost i per als títols de conferències, cicles de conferències, exposicions i taules rodones. Com ara: En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions». Al Cercle d’Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’estat de les autonomies»... Arran de l’èxit de l’exposició «Picasso: Una retrospectiva»... Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»...
F) S'escriuen entre cometes i majúscula inicial les peces musicals que formen part d'un recull. Vilaginés elogiava el segon disc de Quico Pi de la Serra, aquell mític disc que contenia «L'home del carrer», «Jo sóc Francesc Pi de la Serra», «Sol» i «Els fariseus».
G) S’escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara: Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
H) S’escriuen entre cometes, i sense excepcions, els noms de campanyes o de lemes, i els noms de plans i programes que coincideixen amb el nom d’una campanya o d’un lema. Per exemple: «Graduï’s, ara pot» «Vida als anys» «Depèn de vostè» «Foc verd» pla «València, terra lliure de corruptes» plataforma «Aturem la guerra» Fundació «Un sol món»
I) S’empren les cometes per a les citacions literals, ja siguin en català o en una altra llengua, per als diàlegs dramatitzats i els pensaments «en veu alta». Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.» J) S’empren les cometes per a les formes d’argot, de renecs i d’insults no recollides en diccionari i per a les frases fetes i els mots estrangers. K) Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva. Per exemple: Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics. Solucionari endevinalles: a) la teulada; la gàbia i la cadernera; la botija; la corriola; b) la mosca; la serp; el caragol; l’ovella; les formigues; la llonganissa i el gat; c) l’ou; l’all; la pera; d) la llengua; l’orella; la llengua; els dits; e) les agulles; les tisores, la campana; el cànter; la sabata; la cortina; el batidor; el barret; f) el cel; la llana; el riu; la neu; g) u; i; m; a; h) la mare; el cognom; tres (àvia, mare i neta); dos (jo i la meua dona); la filla del fuster i la dona del metge són la mateixa; el pi, la pinya i el pinyó;
76
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.4.2- ÚS DE LA CURSIVA A) S’empra la cursiva per a marcar les locucions llatines: per capita, a priori, a posteriori, grosso modo. B) En els noms científics d’espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i la de l’adjectiu, en minúscula: Brucella melitensis, Escherichia coli. C) S’empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple: Vostè em deia que si algun dia hagués d’anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’anar a la presó. D) S’escriuen en cursiva els títols d’obres unitàries (llibres, enciclopèdies), de publicacions periòdiques, de pel·lícules, d’obres teatrals i espectacles diversos, d’obres d’art (escultures, pintures, etcètera) i obres musicals majors (inclosos els himnes) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple: Vaig tenir el gran honor de dirigir La muixeranga. Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’Avui també, però l’ABC per descomptat. Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’una pel·lícula violenta... Van finançar l’edició de l’opuscle Cap a una democràcia paritària. E) Noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...): el Prestige, el Nautile F) S’escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’altres llengües pronunciats en la llengua original. 1- Escriu en cursiva o amb cometes les paraules que ho necessiten. Escriu al costat de quina classe és: a) Ah, però coneixes el significat de la paraula intel·ligència? b) En valencià normatiu, escrivim s’ha de fer, en comptes de tinc que fer. c) De gustibus non disputandum. c) Formen part de la generació nini. Sempre els donen moltes Cucumis citrulus, és a dir, carabasses. d) Tens una cara que enamora i convida a arrencar a córrer. e) Me’n vaig a l’insti, hui ens toca examen de valencià, la nostra assignatura preferida. f) Heu de fer la valoració personal cum grano salis i sense caure en cap delirium tremens. f) En l’antologia Ser Joan Fuster hem llegit un article que es diu teoria del porro. g) M’he comprat un iot de luxe i l’he batejar com Alcoi see. h) Si veus Intereconomía i lliges La razón, hauries de contrastar la informació amb altres fonts. i) Estic enganxat a Sálvame deluxe. Tu en canvi, sempre veus El intermedio i Salvados, perquè critiquen al govern. j) Era una xica tan fina que quan es cabrejva deia: Me caguen flipilandia! k) El nostre admirat professor va dir: Aquells que estudieu amb temps aprovareu. 77
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.5- LITERATURA
10. La renovació teatral de la postguerra fins als anys 70 Com passa amb la narrativa, la situació del teatre va millorar a finals dels anys 50 i a principis dels 60, en comparació amb la postguerra. Després de la guerra civil, les representacions teatrals van estar especialment controlades per la censura, i en català prohibides, per evitar qualsevol crítica al règim. També estava prohibit traduir obres estrangeres. La majoria dels nostres autors, o van marxar a l’exili o no van poder estrenar i representar, durant aquests anys. A més, la nostra llengua estava vetada en el teatre culte, especialment al País Valencià, on només es representaven alguns sainets. Al voltant dels 60, comencen a aparéixer els primers grups universitaris de teatre independent. Una companyia renovadora va ser l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que pretenia normalitzar el teatre. Hi ha nous grups teatrals universitaris, amb interés per representar obres de qualitat. Aquest tipus de teatre, que no busca ser comercial, s’anomenà “independent”. Durant aquests anys, hi ha autors que continuen escrivint, encara que no sempre són capaços de representar. Destaquen Josep Ma Espinàs, Ricard Salvat, Manuel de Pedrolo i Salvador Espriu. En la dècada dels 70, coexisteix el teatre tradicional, amb l’innovador: el més surrealista, en la línia de l’absurd; el teatre èpic de Bertrol Brecht, i el teatre document de Peter Weiss, més d’acord amb l’efervescència ideològica i les ganes de llibertat de l’època. Destaquen obres com El retaule del flautista, d’Emili Teixidor, algunes primerenques dels germans Sirera, arrelades en la nostra història, o de Josep Ma Benet, de caire realista. L’autèntica revolució teatral es produeix amb la incorporació d’espectacles col·lectius, nous a casa nostra, escenificats per grups com Els Comediants, Dagoll Dagom, Tricicle o la Fura dels Baus. En l’actualitat, la majoria d’aquests grups han assolit grans èxits i reconeixement internacional.
11. L’obra teatral de Manuel de Pedrolo. Manuel de Pedrolo (1918-90) va ser narrador i dramaturg. Va introduir amb decisió la tècnica del teatre de l’absurd amb un problema constant, a totes les obres, el de la llibertat de l’ésser humà enmig de les circumstàncies que li toca viure. Pedrolo defensa en teatre el mateix compromís social que evidencia en narrativa. Les seues obres presenten la següent evolució. * Fins els anys 60, parlen de la llibertat de l’home i del seu compromís social. Cruma exemplifica molt bé l’esperit del teatre de l’absurd: acció escassa, escenografia simple, personatges anònims, identificables pels dilemes que presenten… En Homes i No, usa la metàfora de la cel·la per parlar de la falta de llibertat d’uns personatges que viuen tancats, en dues cel·les, sobre l’escenari, a l’igual que la societat del moment. Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de la realitat exterior. Escènicament, es representa amb situacions tancades i claustrofòbiques, en què els personatges estan sotmesos a accions rutinàries i inútils. * Altres obres com Bones notícies de Síster, retornen al realisme. En les últimes produccions tracta temes de denúncia. Aquesta nit tanquen (sobre la tortura), D’ara a demà (sobre l’avortament). També demostra un compromís amb la situació concreta del país durant el final de la Dictadura i la Transició.
78
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
79
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
80
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
12- L’obra teatral de Josep Ma Benet i Jornet Josep Ma Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és l’autor contemporani que amb més intensitat i professionalització s’ha dedicat al teatre. Li ha donat fama ser guionista de moltes sèries produïdes per TVE i TV3: Poble Nou, Vent del Pla, El cor de la ciutat… Ha tractat diversos temes: * La postguerra: Una vella coneguda olor. Emmarcada en el realisme social que entén el teatre com un document, a l’estil de les que escrivia Buero Vallejo o Arthur Miller. Versa sobre la necessitat de plantar cara als problemes d’un barri humil de la seua Barcelona. Quan la ràdio parlava de Franco i Berenàveu a les fosques continua la influència del teatre de denúncia, en la línia de Bertol Brecht. * El món de l’aventura i els conflictes individuals o col·lectius: Cançons perdudes o La Nau, són un teatre més narratiu, que incorpora procediments derivats de les pel·lícules d’aventures i dels còmics. Una forma d’evitar la censura i parlar dels problemes socials i nacionals del seu país. * El gust per la fantasia i el teatre infantil: La desesperació de Wendy i Supertot. L’entorn juga un paper decisiu, condiciona els humans i els deforma. És un món que crea infelicitat i silenci (la Dictadura). D’altra banda, ha adaptat com a guions cinematogràfics diverses obres seues. També ha treballat com a guionista professional de sèries de gran qualitat. Santiago: Ah, per cert: Neus, no vol pas una mica de sucre? Neus: Home… Santiago: un regal. M’han donat deu quilos… Fanny: Una altra vegada? Santiago: Per això, que com que encara ens sobra, he pensat de regalar-ne un parell a la Neus. Fanny: Sí, que sempre els farà servei. Neus: De veritat, ho diu? Ramon: I segur que no és com el de racionament. Santiago: No, no és roig; és sucre blanc. Neus: Gràcies, Santiago. Vosté sí que és bona persona. Me’n quedava per a demà i després hauria començat altra vegada amb les sacarines. No els hi pagarem, mai, detalls com aquest… […] Neus: prepara’t el berenar. Hi ha xocolata. Montserrat: No m’agrada, aquesta xocolata. Agafaré oli i sal. Neus: Alerta amb malgastar l’oli. La xocolata alimenta més. Com te trobes? Montserrat: Bé. Neus: Demà et compraré Eupartol, que desenrotlla els pits. […] Montserrat: Es fa fosc. Encenc el llum? Neus: No, no encenguis. Montserrat: Avui no hi ha restriccions. Neus: Convenen estalvis. Per a berenar no necessites claror, i jo no tinc ganes de res. Ai, Montserrat, pensa que ets l’única cosa que em queda. Únicament serveixo per a les feines; el teu pare no m’estima. Ai, que t’hagi de veure amb aquesta color de merda d’oca! Es nota que vas nèixer durant la guerra. Ai, quina calamitat! Josep Ma Benet, Berenàveu a les fosques (1972) a) A quin corrent pertany aquesta obra? Busca exemples al text que ho demostren, i enumera els problemes dels personatges. b) Esmenta algunes obres i autors del mateix corrent. c) Quines altres tendències presenta el teatre de postguerra? d) Quines són les principals línies del teatre actual?
81
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
82
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
83
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
13. Característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual La renovació del teatre actual va vindre de la mà d’una fornada d’autors joves que intentaren modernitzar el nostre panorama des dels 70. D’altra banda, amb l’arribada de la democràcia, van aparéixer algunes institucions que han ajudat a la consolidació del teatre, amb major o menor incidència segons la voluntat política dels governants. El teatre actual està marcat per: * La influència de la televisió. Ha contribuït a fomentar el teatre, sobretot amb l’emissió de sèries escrites per guionistes que són alguns dels nostres millors autors teatrals. És el cas de Benet i Jornet, a TV3, o dels germans Sirera. També hauríem de parlar d’un teatre comercial, publicitat pels mitjans de comunicació, on apareixen actors i actrius populars. * El Teatre Espectacle, de grups com Els Comediants (espectacles de carrer, màscares, gegants, màquines), La fura dels Baus (actuacions a espais amplis, provocació i participació del públic), Els Joglars (crítica social, política i religiosa), el Tricicle (mim). Els professionals creen les seues pròpies companyies per fer el teatre que els agrada, una nova concepció de la representació de l’obra. En el teatre experimental conviuen diverses tendències, com el teatre de carrer o happening, que busca una major aproximació a l’espectador. * Comèdia contemporània, urbana, successió de gags. Com per exemple Besos, de Carles Alberola. També hi ha un teatre compromés, de denúncia de situacions socials, de la deshumanització, històric… * Importància de festivals com La Mostra de Mim de Sueca o La Mostra de Teatre d’Alcoi. * Al País Valencià, el teatre havia quedat reduït al sainet còmic i poc més, durant la postguerra. Destaquen alguns autors que han aconseguit estrenar amb certa regularitat, a pesar de les dificultats i la falta de suport institucional: Manuel Molins, els germans Sirera, Carles Alberola o Pasqual Alapont. També algunes companyies més o menys estables, Albena Teatre, la Dependent, Saineters, Teatre Micalet…
Manuel de Pedrolo
84
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.6- Textos i models d’examen. L’assaig acadèmic Textos 3. L’assaig acadèmic LA TEORIA GEA Modernament, es parla d'una tornada a aquesta comunió i equilibri amb la natura. Fenòmens com el canvi climàtic, la contaminació ambiental, la sobreexplotació dels recursos naturals, l'extinció massiva d'espècies, la desaparició de cultures… ens empenyen cap a una consciència ecològica, en oposició al desenvolupament depredador i uniformitzador. La teoria Gaia (adaptació de Gea, deessa grega de la Terra), explica científicament per què la terra és un oasi habitable en un univers inhòspit. El pare de la teoria, James Lovelock, fa una sèrie de pronòstics sobre el futur de la vida, lligat a l'evolució de la biosfera, en un llibre per alguns profètic, per a altres de moda, La venjança de la terra. Gaia o Gea és un concepte que ha aparegut de tant en tant, en el nostre estudi. Per als antics, feia referència a la mare terra. Per a una certa escola científica, és el nom del conjunt de biomassa i processos que mantenen tots els aspectes del nostre entorn (temperatura, salinitat, proporció de gasos, oratge…) en unes condicions favorables a l'existència de vida. Gaia és l'espai i els organismes que hi viuen des de fa 4.000 milions d'anys. És la franja viva del planeta, de la mateixa manera que l'escorfa d'un arbre és una petita capa activa sobre un tronc de massa morta. Els antics no entenien de biomasses ni reaccions químiques. Però intuïen que la vida no existia perquè sí. Constataven que si la collita era bona, havia plogut i lluït el sol quan tocava. Coneixien que els ocells migraven seguint determinades pautes. S’adonaven que calia respectar unes normes bàsiques, de sentit comú, per assegurar la supervivència de la família i l'equilibri amb el medi ambient. Ells no eren ecologistes en el sentit modern, evidentment, els movien les necessitats bàsiques. Però en el fons, per mitjà de genis, divinitats i rituals, pensaven el mateix que aquests científics tan sabuts: Gaia –la mare terra- es comporta com un macro organisme en què tothom interactua amb tothom, i la suma d'aquestes interaccions, té per resultat la vida. En aquest context, no som especials, ni superiors, som una part més d'un tot. Dóna la raó als pobles antics que retien culte a la mare Natura. I també demostra que els canvis en l'equilibri mediambiental canvien, de soca-arrel, les condicions aptes per a la vida. Els humans, els pobles, les cultures, les civilitzacions són una part més del tot. La desaparició d'una determinada forma d'entendre el món ens empobreix, com ens empobreix la desaparició d'una espècie. Nosaltres no volem desaparéixer, ens hem de resistir, encara que els oracles portaveus de la modernitat ens diguem que ens convé, que no siguem cabuts, que és pel nostre bé… La globalització no vol dir que tots siguem igual, que tots pensem, parlem, sentim i somniem igual. Vol dir que tots coneguem i accedim millor a tots. Adaptat de James Lovelock, La vengança de la terra (2006). A- Comprensió del text 1- Tema i estructura 2- Resum 3- Elements de modalització 4- Tipologia textual B- Redacta un article d’opinió on comentes la teua opinió sobre les qüestions que planteja el text
85
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3 Textos 3. Argumentació
Les fronteres polítiques de l’Europa actual no representen les comunitats lingüístiques i, amaguen, en molts casos, l’autèntica realitat plurilingüe del continent. Dins el conjunt europeu, podem trobar des d’estats monolingües (tan sols Portugal, Islàndia i Albània), fins a estats bilingües o multilingües (la majoria). Hi ha qui pensa que la diversitat lingüística és una plaga bíblica, com el mite de la torre de Babel, i que el curs de la història implica, necessàriament, l’extinció de les llengües minoritàries en favor de les majoritàries. La majoria d’estats europeus s’han hagut de plantejar, en un moment o altre, una determinada política lingüística. En uns casos per resoldre democràticament els conflictes lingüístics plantejats, amb la normalització lingüística de les llengües més febles. I en d’altres, per intentar esborrar-los, amb la substitució lingüística d’unes determinades llengües. Per justificar la supremacia de la llengua majoritària –de l’estat- sobre la resta, s’acostuma a apel·lar a la idea de la utilitat: de què ens aprofita saber llengües que no són útils o no tenen un bon reconeixement social? El concepte d’utilitat sempre és relatiu, ja ho deia Joan Fuster, en el seu Diccionari per a ociosos: depén dels nostres valors, del que cada persona considere més o menys important. I els valors, sovint amaguen prejudicis. Vos posaré un exemple. Un amic meu, veí d’Alacant, no podia usar el valencià amb normalitat a la seua pròpia ciutat, perquè ara i adés trobava algú que li deia: “No te entiendo, habla en castellano”. Se li acudí realitzar el següent experiment sociològic. En un viatge de treball que va fer a Madrid, decidí que usaria només el valencià. A l’estació, a l’hotel, a les tendes, parlava la seua llengua, però introduint de tant en tant algun “bambino, per favore, signorina…”. Els madrilenys el prenien per un turista italià que no sabia espanyol. S’esforçaven per entendre’l, l’escoltaven amb atenció, i oh sorpresa!: com que són llengües tan paregudes, l’entenien en un 80%. L’últim dia, es dirigia a l’estació de l’AVE en taxi. Després d’una estona parlant sobre futbol, el taxista en castellà i ell, suposadament, en italià, li digué: “Per cert, no sóc d’Itàlia, li parle en valencià”. El taxista respongué: “¿Cómo dice? ¿Que me está hablando en valenciano? ¿Qué poca educación!”. Frenà en sec i l’obligà a baixar del cotxe i anar a peu a l’estació. Conclusió: el problema no és la llengua que parles, sinó l’actitud, favorable o desfavorable, la predisposició dels teus interlocutors. S’adonà que era més fàcil parlar sempre en valencià a Madrid, que a Alacant. DD.AA, Curs de sociolingüística, Ed. Bromera, 1987 1- Tema i estructura 2- Resum 3- Justifica la tipologia textual 4- Elements de modalització 5- Imagina que tens un amic a qui no li fa gràcia el valencià perquè pensa que no aprofita per a res. Quins arguments li donaries per fer-lo canviar d’actitud i fer-li entendre els aspectes positius d’entendre i parlar valencià?
86
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
MODEL D’EXAMEN PAU: VALENCIÀ OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase. Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre. Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisanegra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal. Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38. 1. Comprensió del text [3 punts] a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts] 2. Anàlisi lingüística del text [3 punts] a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. els eslips: sorda o sonora? 2. esport: oberta o tancada? 3. posar: oberta o tancada? 4. penjacorbates: sorda o sonora? 5. llisa: sorda o sonora? b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: [1 punt] 1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...] 2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...] 3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes 4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra [...] c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt] 3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules) [2 punts] b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
87
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
OPCIÓ B: PAU VALENCIÀ Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals. Per a Fuster, escriure no és una operació intransitiva, tancada, que només concerneix l’autor. No és partidari d’escriure per a ell mateix, sinó per comunicar-se amb els lectors. D’aquesta exigència inexcusable, en deriven els requisits a què ha d’ajustar l’escriptura. El primer, la “claredat”, que és la condició sine quan on de qualsevol forma de comunicació. La claredat, deia Ortega, és la cortesia del filòsof. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. Molt malament han d’anar les coses per a la filosofia, i per a la “claredat”, si aquesta no passa de ser una mera “cortesia” amb el lector. Tampoc no li pot fer gràcia l’aire de superioritat que té la delicadesa orteguiana. Per a l’escriptor, per a Fuster, si més no, la “claredat” no és una “cortesia”, perquè «la primera obligació de l’escriptor és de fer-se llegir» i això obliga, ja d’entrada, a ser clar. Tot el que és obscur, en qualsevol de les formes en què puga presentar-se, l’irrita: va contra la seua naturalesa, que té horror al flou. Per això ha escrit: «si hi ha alguna cosa que em repugni més, és semblar sibil·lític o confús». Aquesta por l’ha immunitzat contra la inclinació a utilitzar un llenguatge conceptualista, recargolat, abstrús i picat d’una verola o altra. El propòsit de ser clar obliga Fuster a utilitzar la llengua comuna, a servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment curtes, planes, i intel·ligibles. Una escriptura en minúscula, domèstica, “en samarreta”, que no necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector i produir-li pessigolles gratificadores. Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Tres i Quatre, 1982, p. 305-306. 1. Comprensió del text [3 punts] a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt] c) A quina tipologia textual pertany el text? Explica’n les característiques. [0’5 punts] d) Amb quin propòsit expressiu utilitza l’autor els recursos tipogràfics següents: cometes, cursiva i lletra més menuda. [0’5 punts] 2. Anàlisi lingüística del text [3 punts] a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. És una fórmula: sorda o sonora? 2. tampoc: oberta o tancada? 3. delicadesa: oberta o tancada? 4. utilitzar: sorda o sonora? 5. intel·ligibles: sorda o sonora? b) Canvia la correlació temporal verbal del primer paràgraf del text: de present a passat. [1 punt] Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals. c) A continuació hem subratllat unes quantes estructures sintàctiques. Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen i quina funció sintàctica fan dins de l’oració . [1 punt] 1. caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster. 2. escriure no és una operació intransitiva. 3. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. 4. No necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector. 3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: 150 paraules) [2 punts] b) Fes una ressenya crítica sobre una lectura que hages fet en Batxillerat. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
88
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.7- LÈXIC 3.6.1- DOBLETS LINGÜÍSTICS I FIGURES RETÒRIQUES 1- Escriu una oració amb les següents paraules: ALESHORES Adverbi (cast. Entonces) ALHORA Al mateix temps CONTE Narració curta COMTE Títol nobiliari HEM Verb ENLLOC Adverbi (en cap lloc) NOMÉS Tan sols PER QUÈ Interrogatiu / pels quals POTSER Tal volta QUAN Temps SINO Conjunció adversativa SOBRETOT Principalment TAN En comparacions a) Aleshores/ vindre/ nosaltres: c) Alhora/ el meu germà i jo: e) conte/ compte/ comte: g) Enlloc/ trobar: i) Només/ aprovar: k) Per què/ perquè: m) Potser/ vindre: ny) Sobretot/ tan/ especial:
A les hores A L'HORA COMPTE
Preposició + art + nom En una hora concreta Verb comptar (quantitats)
EM pronom EN LLOC Cast: en lugar de... NO MÉS Adverbi + quantitatiu PERQUÈ Ja que/ a fi que POT SER Cast: Puede ser que... QUANT quantitatiu SI NO condicional SOBRE TOT Indica lloc TANT quantitatiu b) A les hores/ ma mare: d) A l’hora/ quedar: f) Hem/ em: h) En lloc/ Alacant/ llonganisses: j) No més/ 50.000 persones: l) Quan/ explicar/ quant: n) Pot ser que/ lluna: o) Pastís/ sobre tot:
2- Repassem les figures retòriques. En coneixes altres, defineix-les? a) METÀFORA … Ara és el moment d’invertir. Ara és el moment de Bonobanc. b) COMPARACIÓ … Divertida, lliure, còmoda, elegant. Així és la nostra moda, com tu. c) PERSONIFICACIÓ … El torró més car del món. d) SINESTÈSIA … Un poc de Magno és molt. e) METONÍMIA … Conductor: sempre amb una copa de menys. f) ANTÍTESI … Una carícia càlida i una mirada dolça: compra l’osset de peluix Fifimuà. g) HIPÈRBOLE … El dia menys pensat la mar et tornarà el colp. h) ENUMERACIÓ … Tan suau com la teua pell. i) PARAL·LELISME … Pensa en verd. 3- Te’n recordes de la mètrica? art menor, mateix, isosil·làbics, majúscules, anisosil·làbics, diferent, minúscules, art major, * Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser: - …………, quan tenen huit o menys síl·labes. S'indiquen amb lletres …………. - …………, quan tenen nou o més síl·labes. S'indiquen amb lletres …………. - Els versos ………… són aquell que presenten el ……… número de síl·labes. - Els versos ………… presenten un número de síl·labes ………. Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu, com lo nevat colom que el vol reposa de l'arbre verd en lo brancatge ombriu, blanca, polida, somrient, bledana, casal d'humils virtuts i honrats amors, l'alegre barraqueta valenciana s'amaga entre les flors. Teodor Llorente, La barraca
Per dir-ho clar, la llum és un parany. Cap horitzó no em tempta com aquest de ratlles lleus que traço jo mateix i no em limita ni m'encercla. Clavo, volenterós, les ungles a la nit per obrir carrerons a tots els somnis. Miquel Martí i Pol, Estimada Marta a) Mesura els quatre primers versos de cada poema.. Marca hiats i sinalefes. Rima. Nom.
89
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.6.2. PLANTES I EINES 5- Indica quins dels següents arbres fan fruita i quins no: xop albercoquer carrasca/alzina cirerer avet morera xiprer taronger salze heura om roure olivera til·ler ametler pomera pi avellaner 6- Escriu un derivat en infinitiu a partir de: Greu: vernís avanç àgil metralla moble borsa magatzem verí 7- Relaciona els sinònims: Pinyol rel Arrel llavor Tija tronquet tronc panís/ blat de moro dacsa soca Fulla pàmpol
3- Completa les fitxes:
8- Com es diu el bosc o el camp que formen els arbres següents: Pi: pineda roure: alzina: Carrasca: olivera: avet: Faig: àlber: palmera: 9- Relaciona cada arbre amb la seua utilitat: Faig palmes Til·ler suro Om cistelles Salze gastronomia Palmera oli antisèptic Surera mobles Llorer infusió Eucaliptus embarcacions 10- Tradueix al valencià: a) El árbol más abaundante en las calles de Alicante es la palmera. b) El carbón de aliso se utiliza para fabricar pólvora. c) Los gusanos de seda se alimentan de la morera. d) Las acàcias són muy habituales en nuestros parques. e) El símbolo del Líbano es un cedro. f) El ciprés simboliza la inmortalidad, porque siempre apunta hacia el cielo. g) El ácido acetil salicílico se obtiene de la corteza de una especie de sauce.
4- Quines d’aquestes flors plantaries al balcó de casa? Assutzena, clavell, crisantem, dàlia rosella gerani Gessamí lliri margarida nard orquídia tulipa
90
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 3
3.6.3- ELS ANIMALS 1- Classifica els següents animals segons siguen mamífers, aus, peixos o altres: abella àguila dofí alacrà/escorpí ànec corder voltor aranya ase tauró talp balena borinot bou ratolí búfal gripau cadernera cuc pollastre cavall colobra falcó truita esquirol estruç conill oroneta formiga llop gavina lloro gavina llebre cranc porc
2- Tradueix: cacarear maullar rebuznar silbar
croar graznar aullar ladrar
relinchar gruñir piar bruncir
3- Completa les fitxes:
3- Classifica els següents minerals: acer algeps ametista coure calç estany ferro pissarra plom quars robí safir PEDRES PRECIOSES CONSTRUCCIÓ
plata mercuri maragda marbre topazi zinc COMBUSTIBLES
bronze petroli carbó
4- Què signifiquen les següents expressions? Escriu una oració amb cadascuna. a) A contracor: b) A doll: c) A la babalà: d) De gaidó: e) De bat a bat: f) Pel cap baix: g) De seguida: f)Almenys
91
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
TEMA IV 4.1- Preguntes de comprensió textual………………….………………………… 4.2- Oracions subordinades substantives………………………………………… 4.3- Oracions subordinades adjectives…………………………………………… 4.4- Oracions subordinades adverbials…………………………………………… 4.5- Verbs irregulars II…………………………………………………………… 4.6- Literatura……………………………………………………………………… 4.7- Lèxic..………………………………………………………………………… 4.9- Cultura Popular……...…………………………………………………….… 4.8- Recordem: estructura de la PAU………..…………………………………… 4.9- Models d’examen PAU…………………………………….………………….
4.1- PREGUNTES DE COMPRENSIÓ TEXTUAL Text A Vaig voler mantenir el record de Sergi, simbolitzat en el ramell de baladre que el meu germà Jaume m’havia collit, i que jo guardava dins del pitxer, sobre la tauleta de nit. Però aquest record m’arrapava el cor a les nits i la meua pena posava un tel de tristor als ulls del meu fill. I per això vaig decidir, passat un temps, tirar al barranc el ramell de baladre a fi que l’aigua que hi lliscava, ploguda al més d’abril, se l’emportàs. Només la mar ens parlarà d’amor, Joan Pla, Edicions Bromera Text B “La banca del Vaticà, sota sospita” La ciutat de Barcelona s’ha maquillat per rebre el papa. Milers de fidels han fet acte de presència en tots els actes anunciats i també molts altres ciutadans han esmolat el cervell per manifestar la seva protesta davant la visita. Pensin que Joseph Ratzinger, Benet XVI, ha visitat Espanya en un dels moments més delicats del seu pontificat. Després d’esclatar un rosari d’escàndols de pedofília. I justament després que els tribunals de Roma hagin obert una nova investigació a la banca vaticana, per opacitat i sospites de neteja de capitals. Xavier Vinater, El Temps, novembre de 2010
Text C La Terra va començar a gestar-se fa 4.500 milions d’anys. Si aquest moment el consideràrem l’u de gener, la vida primitiva hauria aparegut en escena cap a mitjans de mes. És a dir, fa uns 3.800 milions d’anys. Aquella vida estava formada per bacteris i similars, i l’evolució s’hi va estancar durant força temps, mentre a poc a poc, aquells microorganismes primitius anaven canviant la composició de l’atmosfera. Emmagatzemaven CO2 i alliberaven oxigen. A finals d’octubre, fa 2.500 milions d’anys, amb una atmosfera més o menys pareguda a l’actual, apareixen els organismes pluricel·lulars. Aquests organismes evolucionen, i l’evolució és sinòmin d’associació i especialització. A finals de novembre, fa 600 milions d’anys, naden els primers peixos amb parts dures, les espines. Són registres autènticament fòssils. Els vertebrats comencen la conquista de la Terra al desembre, fa 500 milions d’anys. Van evolucionant, apareixen i desapareixen espècies. Els dinosaures regnen a darrers de mes, poc temps, només 60 milions d’anys, fins el dia de Nadal, en què s’extingeixen de colp i volta. I la Nit de Cap d’Any, com els últims convidats a la festa, trobem indicis dels homínids. No serà fins l’últim quart d’hora de Cap d’Any, que la nostra espècie, l’homo sapiens sapiens, fa acte de presència sobre l’escenari. Miguel Delibes de Castro, La Naturaleza en peligro (adaptació), Ed. Planeta, 2005 92
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
1. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text: * Àmbit d’ús (periodístic, acadèmic, literari, administratiu, legal); * Classe de text (narratiu, descriptiu, expositiu, expositiu-argumentatiu, instructiu, legislatiu…) i gènere (conte, novel·la, article d’opinió, assaig…); * Funcions del llenguatge dominants (referencial, apel·lativa, poètica, metalingüística); * Finalitat (informar, explicar, orientar i persuadir, entretindre…) 2. Identificar el registre (formal/informal, col·loquial/estàndard/culte, específic/general) i la varietat geogràfica (català oriental/occidental) especificant els trets corresponents que apareixen al text 3. Identificar recursos expressius (metàfora, comparació, hipèrbole, antítesi…) o tipogràfics (tipus de lletra, cometes, cursiva) del text 4. Identificar les veus del discurs (emissor/receptor, autor real i model, lector real i model, locutor, enunciador, al·locutari), la intertextualitat i els exemples de polifonia (narrador omniscient, narrador-personatge, discurs directe, discurs indirecte, discurs indirecte lliure, monòleg interior) 5. Identificar i justificar marques modalització/impersonal del text 6. Identificar les veus del discurs (emissor/receptor, autor real i model, lector real i model, locutor, enunciador, al·locutari), la intertextualitat i els exemples de polifonia (narrador omniscient, narrador-personatge, discurs directe, discurs indirecte, discurs indirecte lliure, monòleg interior) 7. Identificar i justificar marques modalització/impersonal del text CONTE DEL XIQUET DE LA LLUNA Recorda les falòrnies que els grans acostumen de contar als menuts, per fer-los por. El conte l’utilitzaven, entre altres coses, per calmar els xiquets abans d’enviar-los a dormir, i evitar que es quedaren romancejant o jugant fora casa les nits amb bon oratge: “Fa molts anys, vivien en una caseta un vellet i el seu netet. Molt pobres, molt pobres, molt pobres. El xiquet volia eixir a buscar llenya a la serra, perquè era de nit i estaven blaus de fred. El vellet li va dir: - Hui no fa nit d’eixir i arreplegar llenya, però com que ens fa falta per cuinar i escalfar-nos, vés. Ara, compte i no mires la lluna o et passarà alguna desgràcia. El xiquet no entenia per quins set sous no havia de mirar la lluna, però contestà: - No la miraré, iaio. No patisca. I amb una destraleta al muscle, va eixir per llenya i pujà serra amunt, serra amunt, serra amunt. Tan alt que quasi podia tocar la lluna… i la lluna tocar-lo a ell. Va fer un garbell de llenya, sense mirar la lluna. Al final, no va poder resistir més. Quan ja estava a punt d’anar-se’n, alçà els ulls i la mirà. I la lluna, avorrida i desficiosa, tota la nit soles, baixà per ell. El xiquet s’amagà darrere un matoll de romer, ajupidet. La lluna el va trobar. El xiquet va provar de córrer, serra avall, serra avall, serra avall. La lluna el va acaçar, va obrir la boca i “Nyaaac”, se’l va engolir. I encara el porta dins, allí es quedà per sempre. Per això, quan mirem la lluna, veem una taca que sembla un xiquet, amb un costalet de llenya”. En acabat d’escoltar la història, tots els infants (i majors també) alcen el cap i observen la lluna. S’esforcen per distingir el xiquet carregat amb la llenya, per identificar-lo en alguna de les ombres de la superfície. Done fe que, després d’una bona estona mirant, veureu no sols el xiquet, sinó el iaio i la caseta sencera.
93
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
4.2- CLASSES D’ORACIONS II. ORACIONS DE RELATIU I SUBSTANTIVES LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES Les oracions subordinades substantives són aquelles que es poden substituir per un nom i fan la funció sintàctica pròpia d'un substantiu dins de l'oració principal. Es classifiquen segons la funció que fan respecte a l'oració principal, o en relació a l'element que complementen: 1) Completa el quadre amb un substantiu equivalent al significat i a la funció sintàctica de cada cas: SUBJECTE
Que vingues tard ( ) em preocupa Qui vulga fer l'excursió ( ) ha de dur el rebut
COMPLEMENT DIRECTE
Elisa no volia que l'acompanyara ( ). Digues-me què farem hui ( )
ATRIBUT
La gran notícia del dia és que ens han concedit la subvenció ( ) El cap de cuina fou qui organitzà la distribució de la gent ( )
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O SUPLEMENT
Ens queixàrem del que ens havien encomanat ( ( )
COMPLEMENT INDIRECTE
Telefona a qui haja contestat l'anunci ( Enric conta les històries per als que l'escolten ( )
COMPLEMENT AGENT
La venda ha estat feta per qui se n'encarrega habitualment ( )
COMPREMENT PREPOSICIONAL
M'agrada la idea que m'ajudes (
ningú
)
)
2- Subratlla, reemplaça les oracions subordinades substantives per un substantiu i analitza'n la funció: a) Em sembla que m'estan amenaçant b) Cal anunciar a la premsa que el menjar està infectat. c) Escolta què diuen. d) Pregunta què volen. e) Esbrina quan arriben. f) Descriu fil per randa què va passar en l'accident. g) Desitja que tot s'acabe. h) El president volia que el seu equip guanyara la lliga. RECORDA QUE: Les substantives es caracteritzen perquè exerceixen una funció que normalment duria a terme un SN en una oració simple. Solen aparéixer amb un verb en forma personal introduït per un nexe (T'he dit que no vingues), amb forma d'infinitiu sense nexe (Volguérem llegir el llibre). Els nexes poden ser: - Les conjuncions completives que i si: - Els pronoms interrogatius què, qui, quin, quina, quins, quines: - Els adverbis interrogatius quan, com, quant, on: 94
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert ORACIONS ADJECTIVES O DE RELATIU
Les oracions subordinades adjectives, anomenades també de relatiu, són les que equivalen a un adjectiu i, per tant, dins de l'oració principal fan la mateixa funció sintàctica que un adjectiu: L'automobilista conduïa embriac. L'automobilista que conduïa amb un alt grau d'intoxicació etílica va patir un accident.
Els relatius poden presentar les formes següents: el relatiu àton que; les formes tòniques precedides de preposició què, qui i on; els relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals. Les oracions adjectives sempre acompleixen ala funció de CN. Ara bé, segons la manera com el complementen, es poden classificar en especificatives o explicatives. * ESPECIFICATIVES: limiten el significat de l'antecedent. No es poden suprimir sense que hi haja un canvi de significat en l'oració: Els passatgers que van arribar eren de Mutxamel. → Només els passatgers que van arribar eren de Mutxamel, la resta no.
* EXPLICATIVES: afigen una qualitat no essencial de l'antecedent. Van entre comes i poden suprimir-se sense que canvie el significat: Els passatgers, que van arribar tard, eren de Mutxamel. → Tots els passatgers eren de Mutxamel i, a més, tots van arribar tard.
3- Subratlla les oracions subordinades. Indica al costat si són substantives (funció) o adjectives (explicatives o especificatives): a) Paula S. creu que ella és la millor de la classe. b) Moya estava cansat que el seu equip perdera tots els partits. c) A Andrea M no li agraden les històries en què destaca només un protagonista. d) Antolí que no calla em mareja. e) El professorat que es dedica a l'ensenyament té el cel guanyat. f) Laura S tenia por que suspenguera valencià. g) Li agrada que sigues puntual. h) Els objectius en els quals pensava eren inassolibles. 4.3- ORACIONS ADVERBIALS No totes les subordinades adverbials equivalen a un adverbi, motiu pel qual solen dividir-se en pròpies i impròpies. Les adverbials pròpies són aquelles que equivalen a un adverbi o locució adverbial i que exerceixen la funció de CC. Segons la informació que aporten a l'oració principal podem distingir: LOCATIVES CCLloc
On + verb?
Hem anat on ell va dir Allà on anem, no cal mòbil
TEMPORALS CCTemps
Quan + verb?
Quan acabes, hi anirem Tu treballes, mentre jo mire
MODALS CCManera
Com + verb?
Juguen com si tingueren por Ho han fet tal com els vaig dir 95
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
D'altra banda, les adverbials impròpies no poden substituir-se per cap adverbi ni locució adverbial, i modifiquen tota la proposició principal. Són les oracions causals (perquè, com que...), finals (perquè, a fi que...), concessives (tot i que, encara que...), consecutives (de manera que, per tant...), comparatives (tan...com, més...que), condicionals (en cas que, si...) 4- Encercla el nexe de les oracions següents i indica quina classe de subordinada adverbial és: a) Mentre descansàvem, els pares estudiaven el mapa de carreteres. b) Tot just van acabar l'escalfament, va començar el partit. c) Des que té carnet de conduir, el cotxe no para ni un moment. d) Sempre que em necessites em trobaràs al teu costat. e) L'astronauta va parlar dels planetes de tal manera que va entusiasmar a tots. f) Els presidents han demostrat tan bona voluntat que l'acord s'ha pogut signar. 4.4- CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS * Davant la conjunció QUE cauen les preposicions A, AMB, DE i EN: → Estic contenta que hages arribat; → S'exposa que li passe una desgràcia. * A, AMB, DE i EN + QUE només és correcte si equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals... En aquest cas, «QUÈ» durà sempre accent. → La casa de què t'he parlat = La casa de la qual t'he parlat. → El cotxe amb què he vingut = El cotxe amb el qual he vingut * Les preposicions AMB, EN i PER canvien a A i DE davant d'un infinitiu: → Va tardar molt * en reparar el cotxe → Va tardar molt a reparar el cotxe → L'amenacen *amb portar-lo a juí → L'amenacen de portar-lo a juí (C de Règim) → Confiava *en aconseguir l'acord → Confiava d'aconseguir l'acord (C de Règim) * EN + INFINITIU, amb valor temporal, és correcte: → En arribar, van rebre l'avís = Quan van arribar, van rebre l'avís 5- Corregeix els usos de les preposicions: a) Confie en que tindrem diners b) No hem puc llevar la sensació de que hem perdut el temps. c) Es complaïen a convidar els amics a sopar. d) Ja estaven acostumats a que muntara aquells escàndols. e) Després de que va arribar a la meta estava exhaust. f) Confie en què vingues a l'hora. 6- Completa amb a preposició adequada: a) Es conforma .......... arribar tercer. c) Insisteix ....... veure l'acusat. e) En el cas ......... l'obra no es puga estrenar. g) Té interés ..... complir els terminis.
b) Es conforma .......... no guanye el Madrid. d) Insisteix ....... no hi ha solució al problema. f) No hi ha manera .........això funcione. h) Ja fa prou ..... oferir ofertes.
96
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
4.5- ELS VERBS IRREGULARS II 1- Conjuga els temps verbals següents: Pres. Ind DORMIR DORM
Pres. Subj DORMA
Imperatiu - DORM TU, DORMA ELL
PATIR
PATISC
PATISCA
- PATIX, PAISCA...
SENTIR
SENT
SENTA
- SENT, SENTA...
OBRIR
ÒBRIC
ÒBRIGA
- OBRI, ÒBRIGA...
DIRIGIR
DIRIGISC
DIRIGISCA
- DIRIGIX, DIRIGISCA...
2- Completa aquesta graella amb la forma de la persona següent: Pres. Ind Imperfet Ind Pret. Perf. Perif LLEGIR (jo) LLIG, LLEGISC LLEGIA VAIG LLEGIR AFEGIR
(tu)
TOSSIR
(ell)
COSIR
AFIGES, -EGIXES
Pres. Subj Imp Sub LLIJA/ ISCA LLEGIRA
AFEGIA
VAS AFEGIR
TUS
TOSSIA
VA TOSSIR
TUSSA
TOSSIRA
(nos)
COSIM
COSÍEM
VAM COSIR
COSIM
COSIRA
EIXIR
(vos)
EIXIU
EIXÍEU
VAU EIXIR
ISQUEU
TINDRE
(ells)
TENEN
TENIEN
VAN TINDRE
AFIGES/-ISQUES AFEGIRES
ISQUÉREU
TINGUEM TINGUEREN
3- Conjuga el present d'indicatiu i subjuntiu de: EIXIR: A) PI: isc, ixes, IX, EIXIM, EIXIU, IXEN FER A) PI: faig, fas, FA, FEM, FEU, FAN DUR A) PI: duc, dus, DU, DUEM, DUEU, DUEN VINDRE A) PI: vinc, véns, VE, VENIM, VENIU, VÉNEN
B) PS: isca, isques, ISCA, ISQUEM, ISQUEU, ISQUEN B) PS: faça, faces, FAÇA, FEM, FEU, FACEN B) PS: duga, dugues, DUGA, DUGUEM, DUGUEU, DUGUEN C) PS: vinga, vingues, VINGA,VINGUEM, VINGUEU,
4- Subratlla les perífrasis verbals i tradueix les oracions: a) Tenemos que llegar pronto: b) Hay que atender siempre en clase. c) No se debe contestar al professor cuando estás hablando y te dice calla. d) No es preciso girarse continuamente para ver si ha desaparecido el compañero de atrás. e) Hay que ver, que bien explica nuestro admirado profesor, un auténtico sabio. 5- Posa RES/ GENS/ CAP/ NINGÚ: a) Queden activitats per resoldre? No, no en queda .... b) Em trobe bé, no em passa ... c) Encara no ha arribat .... d) Queda pa? No, ....
97
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
6- Tradueix: Aunque no tengo nada de hambre, he pedido un pastel y un zumo. Pero el camarero ha contestado que no les queda nada. Ni tan sólo nada de zumo ni nada de dulce, porque se lo ha comido todo él. Le he respondido que no me da nada de envidia, porque si no queda nada de nada, yo no tengo ningun inconveniente. 7- Completa amb el participi el gerundi de: FER: VEURE: VINDRE: COBRIR: COURE: IMPRIMIR:
SERVIR: TRAURE: CORROMPRE:
HAVER: MOURE: INCLOURE:
OBRIR: FUGIR: PLOURE:
8- Analitza els verbs gramaticalment (persona, número, veu...) Després, escriu-ne una frase. despès ........................................................................................................................ cabré ........................................................................................................................ prevalia ....................................................................................................................... he cuit ........................................................................................................................ conegueres ................................................................................................................... vés ........................................................................................................................ caiguérem .................................................................................................................... estret ......................................................................................................................... 9- Passeu les següents ordres a prohibicions: - Porta el cotxe
-
Traieu-vos els abrics Menja tota la carn Correu si no voleu que us atrapin Viu al teu aire Estigues quieta! Vull el que és meu! Encén la calefacció!
10- Ompliu els espais en blanc amb la forma verbal adequada dels verbs que us donem entre parèntesi: - Si jo .............................. (poder), no ho faria
-
Quan .............................. (vendre) el terreny, em compraré un cotxe Jo .............................. (viure) a Barcelona .............................. (tenir) tanta feina, no sé perquè se’n busca més Em sembla que està .............................. (caure) en una depressió Ha .............................. (prevaler) la meva opinió .............................. (pertànyer) a aquesta família, ho té tot solucionat Quan arribis, .............................. (bullir) la pasta Aquest peix .............................. (pudir) de mala manera Encara es .............................. (ressentir) d’aquell terrible accident
11- Ompliu els espais en blanc amb la forma adequada dels verbs ser o estar 98
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
-
Tema 4
El teatre Tívoli .............................. molt a prop d’aquí Aquesta senyora .............................. molt malalta Que hi .............................. la Marta? No, .............................. a la Facultat i s’hi .............................. fins a les 3 Les cireres ja .............................. madures Els veïns .............................. fora En Pere .............................. molt preocupat
99
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
4.5 LITERATURA
14. Característiques de la poesia actual. La situació de la nostra literatura en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement. És la fi de la dictadura franquista i la transició a la democràcia. Apareixen nous narradors, es consolida un públic lector, premis literaris, infraestructura editorial, la llengua torna a les escoles i augmenta el seu prestigi social. La nova forma de pensar, de veure la vida i la literatura que tenen aquests escriptors és producte d'una sèrie de fets històrics importants. Els fets que marquen la generació són: la revolta estudiantil del maig del 68 a París; la crisi del marxisme i la crítica al capitalisme; la lluita contra la dictadura i les noves possibilitats que obri la democràcia.
La poesia dels 70 i 80 es caracteritza per una gran diversitat de tendències i estils que potser, coincideixen en el rebuig del realisme de l'etapa anterior. En línies generals, la nova poesia està marcada per: - esteticisme i formalisme, i alhora afany investigador i innovador - a diferència del realisme, que també perviu, ara és l'individu i el seu món interior el centre d'atenció, en comptes del món social. Pel que fa als autors, no escriuen de forma unitària al llarg del temps, canvien d’interessos en uns poemaris o altres, però podem distingir: a) Línia realista o social: els autors veterans que continuen escrivint a partir dels setanta poesia realista i compromesa, com Miquel Martí i Pol (a Catalunya), Lluís Alpera, Maria Beneyto i Vicent Andrés Estellés (País Valencià), juntament a altres poetes més joves com Pere Gimferrer, Marc Granell. b) Línia més esteticista o formal, de to intimista, com Pere Gimferrer, Gaspar Jaén o Joan Vinyoli. Quan la por és un pes que et cega i t’aplana, camina, camina de pressa, quan els dubtes et tallen, quan els núvols acreixen, camina o fuig, camina, el terra és un instant que corre sota els peus. Teresa Pasqual, Les hores
Ara sé, amor, que la tristesa és no tenir-te i no poder mirar-te els ulls tan tendres, la veu que m’il·lumina, el cos carícia on aprenc a aprendre el dolor i la joia callats que ens fan ser. Ara sé, amor, quanta tristesa hi ha en aquesta vesprada en què no estàs i en què et pense i t’enyore i et reclame, ara ho sé, tan rotundament trist. Marc Granell, Versos per a Anna, Bromera
100
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
15. La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en l’època Joan Fuster (Sueca, 1922-92) ha sigut un dels escriptors valencians més importants i influents del País Valencià, un exemple d’intel·lectual compromés amb el seu poble i la defensa de la nostra identitat. Encara que va començar escrivint poesia, prompte es decantà per l’assaig, en totes les seues variants. Destaquen els assajos on analitza la realitat valenciana, com Nosaltres, els valencians, una obra mítica sobre el passat, present i futur del poble valencià, que va tindre una gran repercussió; També els diversos reculls d’articles sobre l’actualitat política i social dels anys de la transició, arreplegats en diversos volums. Va escriure crítica literària i assajos humanístics, sobre els problemes de l’ésser humà, la cultura, la història… a l’estil dels que feia el seu admirat Michel de Montaigne. Un bon exemple és Diccionari per a ociosos o L’home, mesura de totes les coses. Joan Fuster va rebre l’admiració i el reconeixement dels defensors de les llibertats, la democràcia i la recuperació de la nostra identitat, però també la crítica dels sectors més conservadors i intransigents que no li perdonaren el seu paper d’intel·lectual compromés i de consciència viva.
Què és l'assaig? L’estil de l’assaig adopta la forma de prosa literària, habitualment en tercera persona, sense estructura prefixada, que admet l’exposició i l’argumentació lògica, al costat de digressions lliures, en un escrit breu sense intenció de ser exhaustiu. El nom d'aquest gènere prové de la paraula francesa essai, traduïble aquí com "intent", "temptativa", "aproximació" o "prova", emprada per primer cop per l'escriptor Michel de Montaigne per a definir els seus textos. Tot i que n'existeixen diferents definicions, l'ús que fa Montaigne del mot ens informa del caràcter lliure i versàtil d'una forma literària que prova de copsar un tema des de la subjectivitat, de manera que s'aproxima a la reflexió filosòfica. Existeix una multitud de subgèneres, segons la temàtica abordada, i el grau de polèmica que es vulgui aconseguir. De vegades conté una gran erudició, però aquesta no adopta la forma acadèmica de citacions textual amb notes a peu de pàgina. L’assaig és un escrit en prosa, no narratiu, que, d’una manera lliure i sense pretensions d’exhaustivitat, exposa la interpretació d’un individu sobre qualsevol tema o problema d’ordre filosòfic, històric, polític, social, literari, científic… De fet allò que el caracteritza és la voluntat de creació literària, la pretensió moralitzadora i la intenció d’aprofundir en el coneixement humà. La longitud de l’assaig oscil·la entre el llibre i l’article. A vegades l’autor recull en forma de llibre els articles assagístics que han anat publicant en diaris o revistes. Les formes que ha adoptat l’assaig a través del temps són molt diverses: la pura divagació, el diàleg, la dissertació sistematitzada, el diccionari, l’article, el manifest, el discurs, l’epístola o carta…Els autors d’assaigs exposen les seves idees recorrent als recursos propis del text argumentatiu, que consisteix a presentar una idea o hipòtesi, desenvolupar-la i finalment, extreure’n unes conclusions. Tipologia textual de l’assaig: a) l’exposició: és la presentació d’un tema qualsevol amb finalitat de donar-lo a conèixer i que el comprenguin altres persones. b) L’argumentació: consisteix a aportar raons que fonamentin o donin suport a idees o opinions sobre un tema determinat. El seu objectiu és convèncer o persuadir. Caràcter subjectiu. No demostrable científicament. Destinat a un públic ampli: divulgatiu.
101
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic –dins l’escala zoològica- que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home –l’individu individualista- de passar l’estona agradablement. L’estona o –si voleu- la vida. Que tot és una mateixa cosa. Joan Fuster: Diccionari per a ociosos (1964) 1.- Quina és la tesi o la idea central d’aquest assaig? Assenyala els arguments o les raons que l’autor aporta per defensar o sustentar la seva idea. 3.- Justifica per quina raó és aquest text, un assaig. Quins són els principals trets més característics d’aquest gènere. 4.- Dona un sinònim o explica el significat dels mots en negreta.
102
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
16. Joan Francesc Mira i els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània Joan Francesc Mira (1939) és antropòleg, professor de grec i cultura clàssica a la Universitat Jaume I de Castelló. La seua formació humanista l’ha ajudat a fornir una sòlida cultura i una gran curiositat pels més diversos temes. En el camp de la narrativa, va començar amb els contes, Els cucs de seda, per continuar in crescendo amb novel·les com Els desig i els dies, Borja papa o Purgatori. A més a més, és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació. Destaquen els seus assajos sobre temes històrics o d’actualitat, com ara els que publica habitualment a la revista El Temps. Alguns dels seus articles periodístics sobre política, història, antropologia… han estat recollits en Els sorolls humans. A banda, és autor d’obres de divulgació com ara: Crítica de la nació pura (on analitza els reptes i problemes la realitat valenciana); València per a veïns i visitants; Els Borja, família i mite; Sant Vicent Ferrer, vida i obra d’un predicador; La prodigiosa vida de Blasco Ibàñez; Vida i final dels moriscos valencians. S’ha consolidat com un dels grans mestres de l’assaig i la divulgació al País Valencià, juntament a Joan Fuster i Sanchis Guarner. Superdisquet O jo em moriré abans i no ho veuré, cosa probable, o passarà algun prodigi que ho ature, perquè no pot ser que tanta perversitat arribe a escampar-se per la terra. La meravella maligna ha nascut ja, i ens amenaça des del mateix bressol. No vull pensar què passarà en pocs anys, quan serà gran. Ara és infant: total, un disc de plàstic dur, gravat amb làser –un compact disc, vostés ja saben, el de la música perfecta-, de cinc centímetres de diàmetre que pot emmagatzemar 250.000 pàgines de text. Un disquet, una biblioteca. La perdició. “la clau –explica Bill Gates, president de Microsoft- és que el CD fa que tots puguen usar molta informació molt de pressa”. Ai, doncs, estem definitivament perduts. De moment, infantesa del superdisquet, hom el carrega de diccionaris, directoris, almanacs mundials, referències i coses així. (…) És només el principi, ja dic. Després si l’invent progressa –i progressarà-, la cosa no es limitarà als llibres (…). No tremole per la meua biblioteca: jo no ho veuré, i si ho veig, m’hi resistiré fins a l’últim alé de vida. Tremole per la possible gent del futur sense llibres: sense tocar, gastar, ratllar, anotar, embrutar, arrugar, acariciar, amuntegar, estimar, odiar llibres. Que eren coses que, amb els llibres, ja feien els grecs i els romans. Que són coses on entren afectes i emocions, buscar i no trobar, paciència, pensar i passar full, fer-hi un doblec, ficar-hi un paper. Ja m’he posat sentimental. Joan Francesc Mira, Els sorolls humans, Ed. Bromera a) Quina opinió té l’autor sobre el CD i sobre els llibres? b) Quins arguments utilitza a favor del CD i a favor del llibre? c) Estàs d’acord? Per què? d) Com definiries un assaig, a partir del que has llegit?
103
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
ENTRE LES LLENGÜES DEL MÓN El dia que Jahvé acabà la creació, va veure que tot era bo, inclòs l’home que havia pastat a última hora i, no sé si abans o després de descansar, va fer també la dona. Llavors els primers humans, com que ja eren dos i no un, d’alguna manera s’havien de comunicar, a més de servir-se del tacte i dels ulls. Parlaven, doncs, i parlaven la mateixa llengua que el dimoni va usar per temptar-los amb la poma, la mateixa que Jahvé va emprar amb veu malhumorada per renyar-los i expulsar-los del paradís: la llengua original de tots els mites, aquella Ursprache que els etnòlegs alemanys del segle XIX van buscar tant de temps sense trobar-la mai. Passà el temps, el seny dels homes no progressà gran cosa, volgueren arribar fins al cel construint una torre altíssima, i l’amo del cel els va desmuntar l’abominable projecte: en endavant, la confusió de les llengües seria el destí propi de la humanitat. És a dir que, després de Babel, la diversitat començava a ser possible, i amb ella les cultures i les civilitzacions. El mite original s’havia acabat, la llengua única també, i els humans degueren experimentar un profund desconcert i una profunda alegria: no arribarien al cel (almenys no en la vida mortal, potser en l’altra sí, no se sap mai), però s’escamparien i ocuparien la terra sencera. Havien perdut la llengua divina, la llengua d’Adam, la llengua primera, però ja podien inventar totes les llengües del món. Podien, per tant, donar nom a totes les coses i moviments i fenòmens de la natura que anaven descobrint, tantes coses que al paradís terrenal no existien i per tant no hi havia paraules per dir-les: donaren nom a les diverses formes de la neu i del gel, als colors del desert, als terratrèmols, als dolors de l’ànima i del cos, als desenganys i a la nostàlgia, als odis i als amors. I tot això de les més diverses maneres, de maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser pensades amb paraules, que segurament és l’única manera que tenim els humans de pensar, i potser l’única manera d’emocionar-nos i sentir. Per això és tan trist comprovar que els idiomes es perden (idíoma, en grec, vol dir caràcter propi, cosa pròpia), que les onze llengües dels pobles samis de l’extrem nord d’Europa desapareixen implacablement, i amb elles els centenars de maneres de parlar de la neu i del gel, dels efectes del fred, dels grans ramats de rens i dels sentiments dels pastors boreals. Ser humà significa sentir i pensar amb paraules, veure el món amb l’idioma, amb aquesta cosa pròpia: i com menys “coses pròpies” ens queden, menys maneres tenim de ser humans. I si algun dia oblidem totes les llengües, si tots parlem igual, no serà un retorn al paradís joiós, serà un infern tristíssim. No vull imaginar aquell dia infeliç en què quedarem reduïts a una sola llengua universal, quan totes les cultures del món, totes les literatures, per ser comprensibles hauran de ser traduïdes a aquesta única llengua. Els qui de tant en tant traduïm literatura, sabem com és d’empobridora la millor traducció: com perdem, a cada pas, una part gran o petita d’allò que Homer o Dante volgueren expressar en cada vers. Fins ací, he recuperat parcialment un text que, en primera versió, va ser publicat a la revista Mètode de la Universitat de València, exemple esplèndid de revistes de ciència. A les pàgines monogràfiques sota el lema “Del crit a la paraula” hi havia una entrevista amb Noam Chomsky (personatge que l’encerta en allò que sap i l’erra sovint en allò que no sap), el qual, quan li pregunten per què la diversitat lingüística és valuosa i mereix ser protegida, respon: “Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions.” [...] Sabem molt bé que els idiomes, i ben especialment a Europa, no tenen només un valor funcional, de vehicle de comunicació, tal com alguns afirmen ben interessadament: amb aquest valor, les llengües més “reduïdes” serien fàcilment renunciables, en favor de les més grosses... i això és el que realment volen dir. No parle de les llengües en general, sinó de cada llengua particular (i sobretot de les anomenades “petites”: de l’albanès al lituà, de l’eslovè al danès, i així prop d’una vintena, incloent-hi la nostra, que no és de les menors), que quan és vista com a culta i 104
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
oficial, reconeguda com a pròpia i nacional, esdevé en certa manera símbol d’ella mateixa: llengua institucional vol dir valor i dignitat igual que les altres llengües. Certament, la percepció d’aquesta “dignitat igual” i reconeguda és essencial per a la percepció eficaç de la dignitat pròpia del país o societat que la parla, i essencial per tal que actuen els mecanismes de cohesió i d’adhesió: no és fàcil adherir-se o ser fidel a allò –país o idioma– que és vist com a inferior i de menor valor. “Valor” i dignitat signifiquen prestigi eficaç, ús preferent o únic, en tant que llengua pròpia, en tots els espais de la vida social i política, en la cultura i en l’educació. Perquè el poble i país propi, el grup d’identitat bàsica del qual hom forma part, no pot ser vist i tractat com a indigne de ser conegut i reconegut com a igual, sota pena d’alguna de les múltiples formes d’alienació o d’esquizofrènia col·lectiva, o d’alguns dels múltiples símptomes de desaparició lenta per dissolució. La llengua pròpia tampoc no pot ser vista com a inferior, indigna del mateix tracte que una altra de més forta..., sota pena de ser abandonada a la primera ocasió o coacció. Tal com afirmava Antoine Meillet, un dels pares fundadors de la lingüística moderna, “une langue ne subsiste que misérablement là où elle n’est pas soutenue par un sentiment national”. I aquesta és també la història moderna d’Europa, d’Estònia a Eslovàquia i de Grècia a Finlàndia. Joan Francesc Mira | El Punt Avui | 14/12/2012 1- Quantes llengües es parlen al món? Quines són les deu llengües més parlades a Europa? Busca informació. 2- Fes un resum de les idees principals de cada paràgraf. 3- Busca al text exemples de paraules connotatives o usades amb doble sentit. Com s'anomena el recurs literari que utilitza l'autor en el primer paràgraf? 4- El presenta diverses relacions semàntiques. Localitza un camp semàntic i una família lèxica. 5- Per què afirma l'autor que la diversitat lingüística és positiva? Raona la resposta i aporta altres arguments. 6- Imagina que un amic teu no entén o està en contra de la diversitat lingüística. Escriu un article d'opinió on expliques la importància de conéixer llengües i de respectar la diversitat lingüística.
105
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
4.6- LÈXIC. LA SALUT PELL
ESTÓMAC
PULMONS
6- Completa les fitxes:
3- Relaciona amb fletxes cada malaltia o lesió amb la part del cos afectada: a) angines _pulmons b) bony _panxa c) morat _cama d) bogeria _bronquis e) bronquitis _cervell f) coixera _pell g) refredat _cap h) indigestió _coll 4- Localitza el nom de 10 malalties i lesions en aquesta sopa de lletres: XA R A M P I O DE S M A I H A E S T E R N U T YN O B E L M O T X G S I U P S L L A T G R I P F E B R E T Y Z I M A T A C A S 5- Relaciona cada afecció: Blaüra, fong,
arrap, calfred,
picor, xarop,
enfit, esquinç, mussol, agonia
7- De què s’ocupen els següents metges? Analitza els components: a) Otorinolaringòleg: b) Odontòleg: c) Traumatòleg: d) Endocrinòleg: e) Uròleg: f) Ginecòleg: g) forense: h) estomatòleg: 8- Relaciona cada arrel grega o llatina amb el seu significat: Oftal, de ophthalmos malaltia Podo, de podo semblant Uro, de uron intern Oto, de oto ull Rino, de rhis pou i peu Laring, de laringe orina Endo, de éndon nas Homeo, de hómoios orella Pata, de pathos laringe
106
Tema 4
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
4.5.2- EL PAISATGE 1- Inventa’t una oració on apareguen les següents parelles de paraules: a) deserta/ illa: b) assolellat / platja: c) mullat / riu:
d) bosc / muntanya:
2- Tradueix al castellà. Després, relaciona els següens elements del paisatge en el grup que corresponga: Caverna cingle desert foia estret bosc font Badia
cim
Penya-segat agrest * Paisatge de muntanya: * Paisatge de camp o pla: * Paisatge marí:
rierol
cascada
vall
golf
cap
volcà
penya
congost
llac
turó
g) L’_________ atlàntic. 7- Localitza, al dibuix, els següents accidents geogràfics:
5- Explica quina diferència hi ha entre: a) Platja/ cala: b) Badia/ rada: c) arxipèlag/ illa: d) fiords/ icebergs: e) golf/ cap: 6- Completa: a) El _______ mediterrani. b) Els ________ noruegs. c) L’________ de Cuba. d) El ________ de Creus. e) La __________italiana. f) El _________ de Roses.
8- Escriu una descripció breu sobre els següents paisatges: a) Has aterrat al planeta Mart b) Estàs explorant l’Antàrtida c) Fas un viatge per Nova Zelanda, on es va filmar el Senyor dels anells.
107
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 4
4.5.3- ELS MITJANS DE TRANSPORT. EL TEMPS LLIURE 3.
Completa les fitxes:
EL TEMPS LLIURE 2- Completa les fitxes:
108
Dossier 2n de BAT
Tema 4
4.8- LA CULTURA POPULAR. COSTUMS 1-A més dels oficis tradicionals, existien una sèrie d’oficis “màgics”, arrelats en la nostra cultura popular. Endevina per a què aprofitava cadascun. Cridavents, llobaters, saurins, trencadores de l’enfit, cecs resadors, senyador, tempestaris, conjuradors de plagues, curanders o remeiers, oracioners, ……………………: tenien poder sobre els elements meteorològics. Evitaven el mal oratge quan els mariners havien d’eixir a la mar; ……………………: eren capaços de portar els núvols a un camps determinat. ……………………: buscadors de pous d’aigua. Usen unes varetes, un pèndol… ……………………: conjuraven per feres per evitar que atacaren els ramats. …………………….: la llagosta, les erugues, els cucs… podien fer malbé tota una collita i portar la fam a les famílies dels llauradors. Estes persones feien un sortilegi per preservar les collites. ……………………: anaven de poble en poble, et dedicaven oracions per a la bona sort. ……………………: venia estampetes de sants, cadascuna per a resoldre un problema. ……………………: aquelles persones amb el do de curar malalties. Poden ser per imposició de mans, per mitjà de creus (……………) o pel poder de la paraula (…………). Una classe especial, que només podien ser dones, eren les ……………… Amb el ritual del mocador et curaven dels problemes digestius. 2-També existien una sèrie de rituals, per a curar o posar solució a algun problema. Llig els textos següents, i endevina quin problema proven de resoldre: Berrugues, insolacions, mal de queixal, aliacrà, trencar l’enfit, xiquets herniats, picades, prendre (mal) d’ull, ulls de poll, filtres d’amor, 5- Cal omplir un got d’aigua i posar-la al foc. Quan comence a bollir, posem el got cap per avall al perol. Si hi ha insolació, l’aigua serà xuclada a l’interior del got. Cal pronunciar les oracions màgiques, que només poden ensenyar-se en Dijous Sant, i dir: “Vaig a traure-li el sol a (nom)”. 6- Es transmet per la mirada i pot afectar qualsevol ésser viu, encara que els més exposats són els xiquets de pocs anys. Les mares penjaven un llacet de color a la roba dels fills. Si en tens, cal resar una oració secreta. 7- Si tens aquest regalet molest en l’ull, sàpies que només te’l curaràs si li’l passes a algú altre. Com? Antigament, es feia un muntonet de pedres a la vora del camí. L’afectat s’amagava en un cantó, o rere un arbre. Quan passava algú i entropessava amb les pedres, calia cridar: “Mussol u, mussol dos, mussol tres, tot per a tu, tururú”. I arrencar a córrer. 3- Els animals màgics. Relaciona cada animal amb la seua llegenda.
Colom,
òliba,
oroneta,
lluerna (cuca de llum),
rabosa,
totestiu,
grill
borinot,
cucut,
corb,
gripau,
gallineta cega,
gat,
cadernera,
Portadors de la bona o la mala fortuna, en relació a qui els veu o els té borinotejant. Els borinots són uns insectes grossos i redons, lluïts, que van de flor en flor, avalotant. Desapareixen amb tanta celeritat com han arribat. Els de color roig anuncien un fet positiu i els negres, una calamitat. Una altra versió, més amable, els atribueix propietats sortoses a tots dos: “Borinot roig, porta goig”, “Borinot negre, m'alegre”. ………………… 109
Dossier 2n de BAT
Tema 4
Té les plomes del front roges perquè es va tacar de sang, quan va traure les espines del cap de Crist. Pel mateix motiu que l'oroneta, és pecat matar-ne. En algunes mitologies, els ocells amb plomes roges al cap van ser els que portaren el foc als homes des del cel (cadernera, oroneta, reiet…), raó per la qual són sagrats. ………………… Si el corb és l'ocell del dimoni, aquest és l'ocell dels àngels. ……………… Associat a les tenebres i a l'altre món. Segons les cultures, missatger de Déu o del Dimoni. El cant anuncia una mort recent. Si es posa en una teulada és que sent la ferum d'un cadàver pròxim. Diuen que els corbs caçats la Nit de Sant Joan tenen el do de trobar tresors amagats. Les bruixes s'hi podien transformar i endevinar el futur amb la seua ajuda. …………… Bons auguris. Una llegenda diu que era un cuquet vulgar que hi havia pel pessebre, quan va arribar la Sagrada Família. En veure'ls a les fosques, va agafar unes herbetes i les va encendre a l'esquena, per fer-los un poc de llum. El jesuset el premià amb el do de la llum. És pecat matar-ne.………… El cant anuncia bon temps. Si canta rogallós vol dir que plourà. El cant indica els anys de vida que ens queden, en la gent gran, o els anys que falten per casar-se, en els fadrins. Cada cu-cut n'és un. Els rellotges de cucut auguren, per tant, bona sort a la llar. ………… Sobre el palmell de la mà, quan vola, indica la direcció en què vindrà l'amor. Diuen que du bona sort trobar-ne. ……………… La bruixa dels ocells. Amb tot, avisa els pastors quan ve el llop o als llauradors quan ve la serp, alçant el vol i xisclant. L'atrauen els metalls brillants, els atrapa i els porta al niu. Per això diuen que sap diferenciar el valor de les monedes. Abans de començar un viatge, du bona sort.………… A l'Antic Egipte, representava Isis i era sagrat. A l'Edat Mitjana, se'l va associar al dimoni i a les bruixes. Les matances van contribuir a les pandèmies de pesta que transmetien les rates. ………… El cant espanta les bruixes i les males ventures. També porta sort (evita el mal d'ull) i fins i tot riquesa. Potser per allò de “Quin és l'animal més ric? Ell, que sempre fa ric-ric-ric”. Hi ha tradició, des de la Mediterrània fins la Xina, de tindre'n engabiats a casa. …………… Les bruixes i els mals esperits en prenen la forma. La saliva i la pell és verinosa i s'empra en rituals i pocions màgiques. Les toxines tenen agents al·lucinògens…………… Ocell nocturn, associat a la foscor i a la mort. Beu l'oli de les llànties de les esglésies, perquè els sants i les animetes es queden a les fosques. Déu va crear l'àguila i el dimoni, volent competir, l'òliba. Amb tot, si es posa damunt d'una olivera, fa que les olives donen bona cosa oli. En les cultures nòrdiques, encarna la saviesa de la nit, de les bruixes. El duc, en canvi, és la saviesa dels bruixots.…………… Simbolitza la vinguda de la primavera. Quan es formen estols, cap a finals de setembre, per a emigrar a zones més càlides, indica les beceroles del fred. Ocell sagrat, ja que a l'igual que la cadernera, arrencà les espines clavades al cap de Crist o portà el foc als humans. A les cases on fan niu duen la bona sort i eviten el llamp.………… Enemiga del pastor i de l'aviram de corral. Per l'astúcia se l'associa al diable, i durant l'Edat Mitjana es pensava que les bruixes s’hi podien transformar. ………… Ocell que canta de nit, a la primavera, i en rompre l'alba. Missatger d'enamorats. Bona sort. …… Ocellet benèfic. Quan fa calor, diu: “Tot estiu, tot estiu”. I que, quan comença el fred, canta: “Tapa el xic, tapa el xic”. ………………
110
Dossier 2n de BAT
Tema 4
4.8- RECORDEM: ESTRUCTURA DE LA PAU La prova de la PAU durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts: 1. Comprensió del text 3 punts 2. Anàlisi lingüística del text 3 punts 3. Expressió i reflexió crítica 4 punts
Estructura de l’examen 1.1. Comprensió del text Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent: 1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. 2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. 3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text: Fot. Adequació i tipus de text, llibre (p.30-31) * Àmbit d’ús (periodístic, acadèmic, literari, administratiu, legal); * Classe de text (narratiu, descriptiu, argumentatiu, expositiu, instructiu, legislatiu…) i gènere (conte, novel·la, article d’opinió, assaig…); * Funcions del llenguatge dominants (referencial, apel·lativa, poètica, metalingüística); * Finalitat (informar, explicar, orientar i persuadir, entretindre…) 4. Identificar el registre (formal/informal, col·loquial/estàndard/culte, específic/general) i la varietat geogràfica (català oriental/occidental) especificant els trets corresponents que apareixen al text Apunts i fot. Adequació 5. Identificar recursos expressius (metàfora, comparació, hipèrbole, antítesi…) o tipogràfics (tipus de lletra, cometes, cursiva) del text Fot. Recursos i Habilització 6. Identificar les veus del discurs (emissor/receptor, autor real i model, lector real i model, locutor, enunciador, al·locutari), la intertextualitat i els exemples de polifonia (narrador omniscient, narrador-personatge, discurs directe, discurs indirecte, discurs indirecte lliure, monòleg interior) llibre (p.197 i ss) 7. Identificar i justificar marques modalització/impersonal del text Fot. E. Cohesió Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text. 1.2. Anàlisi lingüística del text Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: 1. Qüestions sobre aspectes de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”) 2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present) 111
Dossier 2n de BAT
Tema 4
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització – febles, relatius–, connectors i dixi) 4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat de frases fetes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques. 1.3. Expressió i reflexió crítica Temes de Literatura fotocopiats S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura: 1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. 2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. 7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. 8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. 9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. 10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica. 11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra als 70. 12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo. 13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual. 14. L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat sobre la nostra realitat contemporània. La segona qüestió serà oberta, vinculada amb el text de l’opció triada. En general, si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari-redacció, expositiu i argumentatiu, sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc. Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
112
Dossier 2n de BAT
Tema 4
4.9- MODELS D’EXAMEN OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt, que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i em va trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el meu cosí Francesc. Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat un dia d’aire clar d’hivern, o millor encara un matí de primavera tèbia, però no es pot triar el millor temps de l’any per accedir al papat, i més valia gran calor que gran fred, pensant en el poble de Roma i en la llarga cavalcada, i millor sol que no pluja. Un papa en camisa, assegut en la cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb la tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la mort la seua cadira, pel temps que Déu, no els homes, li vulga atorgar de corona i de vida, havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes, ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles. Joan F. Mira, Borja Papa, València, edicions 3i4, 1996. 1. Comprensió del text [3 punts] a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt] c) Identifica les veus del discurs i la tipologia textual. [0,5 punts] d) Identifica les metàfores de les darreres cinc línies i explica què representen. [0,5 p] 2. Anàlisi lingüística del text [3 punts] a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides. [1 punt]: 1. em van coronar papa 2. com si el cel 3. tots excepte el meu cosí 4. però no es pot triar 5. és un papa calb ben afaitat b) Indica la funció sintàctica dels constituents subratllats [1 punt]: 1. Un papa en camisa també és papa 2. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre 3. pensant en el poble de Roma c) Canvia l’últim paràgraf a futur [1 punt] 3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. (Extensió: 150 paraules) [2 punts] b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
113
Dossier 2n de BAT
Tema 4
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents El darrer informe de la Rand Corporation s’ha presentat a l’opinió pública mundial com un document molt seriós, però en realitat fa una ferum de sofre que et tomba d’esquena. Segons els investigadors d’aquest prestigiós grup nord-americà especialitzat en qüestions de defensa –fundat el 1945 per l’US Air Force, en el context de la guerra freda–, el comerç de DVD pirata, actualment a mans del crim organitzat, serveix també per a finançar les xarxes terroristes. La recerca de la Rand Corporation sobre la pirateria dels films s’ha fet a vint països diferents, hi han col·laborat 120 agències de seguretat estatals i ha estudiat disset organitzacions criminals. Les conclusions són contundents: “Hi ha proves substancials d’un nexe continuat entre la pirateria de films i el crim organitzat”. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”. Els redactors de l’informe donen per fet que les organitzacions criminals tenen connexions amb xarxes terroristes i que una part dels diners obtinguts amb aquest tràfic enriqueix les organitzacions terroristes. Per il·lustrar-ho, esmenten una xarxa anomenada Barakat, que opera a les fronteres de l’Argentina, el Brasil i el Paraguai i que diuen que lliura vint milions de dòlars anuals a Hezbol·là. Més exemples: l’organització paramilitar irlandesa IRA provisional i una desconeguda D-Company, activa des de Bangkok a Dubayy, especialitzada a piratejar les produccions de Hollywood i de Bollywood. La llista de les organitzacions mafioses implicades en la pirateria de films inclou la Camorra, a Itàlia; el Madrid Human Smuggling Ring, a Espanya; la Lotus Trading Company, a la Gran Bretanya; les Triades de Hong Kong o els Big Circle Boys al Canadà. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars (dels quals imputen un 60% als DVD pirata i un 40% a les descàrregues il·legals). Això, com que la majoria dels informes d’aquesta mena es fan a mida del comanditari, li fa perdre molta credibilitat i l’envolta d’un tuf de manipulació. Tothom sap el poder de les majors del cinema nordamericà i les seves campanyes per a sensibilitzar el públic sobre la pirateria amb vista a reforçar la repressió. Ara, un dels objectius principals és la Xina, un país que limita la distribució dels films estrangers a vint per any, cosa que incita els amants del cinema a veure films pirata sense parar. I aquest fet, és clar, ha fet emprenyar força els amos de Hollywood. Xavier Vinader, El Temps, núm.1295, 7 abril 2009
1. Comprensió del text [3 punts] a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt] c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0,5 punts]
114
Dossier 2n de BAT
Tema 4
2. Anàlisi lingüística del text. [3 punts] a) Observa els fragments següents i digues si la pronúncia dels elements subratllats ha de ser sorda o sonora. [1 punt] 1. Segons els investigadors 2. en realitat fa una ferum de sofre 3. una part dels diners obtinguts 4. un país que limita 5. la distribució dels films estrangers b) Digues la funció sintàctica dels constituents subratllats: [1 punt] 1. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats” 2. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars c) Explica el sentit que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt] 1. fer ferum de sofre (al text: “fa una ferum de sofre”) 2. tombar d’esquena (al text: “que tomba d’esquena”) 3. lliurar 4. tuf de manipulació 3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. (Extensió: 150 paraules) [2 punts] b) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
115
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: Repàs
TEMA V: REPÀS GENERAL 4. 5. 6. 7. 8.
QÜESTIONS DE COMENTARI FONÈTICA SINTAXI I GRAMÀTICA COMENTARI DE TEXT VALORACIÓ I REDACCIÓ 8- QÜESTIONS DE COMENTARI
A. Comprensió del text 1. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text: * Àmbit d’ús (periodístic, acadèmic, literari, administratiu, legal); * Classe de text (narratiu, descriptiu, expositiu, expositiu-argumentatiu, instructiu, legislatiu…) i gènere (conte, novel·la, article d’opinió, assaig…); * Funcions del llenguatge dominants (referencial, apel·lativa, poètica, metalingüística); * Finalitat (informar, explicar, orientar i persuadir, entretindre…) 2- Identificar el registre (formal/informal, col·loquial/estàndard/culte, específic/general). 3- Justifica la varietat geogràfica (català oriental/occidental) especificant els trets corresponents que apareixen al text 4- Identificar recursos expressius (metàfora, comparació, hipèrbole, antítesi…). 5- Explica els recursos tipogràfics (tipus de lletra, cometes, cursiva) del text. 6- Identificar les veus del discurs (emissor/receptor, autor real i model, lector real i model, locutor, enunciador, al·locutari). 7- Indica exemples d’intertextualitat. 8- Indica exemples de polifonia (narrador omniscient, narrador-personatge, discurs directe, discurs indirecte, discurs indirecte lliure, monòleg interior) 9- Identificar i justificar marques modalització/impersonal del text.
B- Anàlisi lingüística 1- Pronúncia: distinció vocals obertes i tancades (o/e), consonants sordes i sonores, enllaços fonètics. 2-Ús de temps verbals: canvi d’un text de present a passat. 3- Sintaxi: funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, elements anafòrics, pronoms i dixi. 4- Lèxic, semàntica i fraseologia: definir o donar sinònims, hipònims i hiperònims, camps semàntics. 116
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: Repàs
2- FONÈTICA 2.1- VOCALS OBERTES I TANCADES. ENLLAÇOS 2.2.1- VOCALS E i O OBERTES Les vocals es classifiquen en obertes i tancades. La vocal A és sempre oberta. Les vocals I – U són sempre tancades. En canvi, les vocals E i O poden ser obertes o tancades, segons la posició. Com a regles generals: * E i O obertes es troben només en posició TÒNICA. * E i O tancades es troben en qualsevol posició ÀTONA o TÒNICA. * E oberta passa a ser tancada en els derivtas: cel/ celest, telèfon/ telefonar... 1- Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons siguen obertes o tancades: Terra, terreny, porta, portar, home, homenet, mel, meler, pot, poder, sol, solar LA E OBERTA 2- Copia aquestes paraules amb e oberta al costat de la regla que exemplifiquen: Exèrcit, cert, verd, cèl·lula, acèfal, cel, museu, cruel, guerra, fècula, ingenu, parterre, acadèmia, terra, conveni, molècula, pètal, verb, afecte, perpetu, correcte, evangeli, respecte, exèrcit, incendi, empelt, misteri, fel, nervi, novel·la, anècdota, col·lecta, parcel·la, èxtasi, obsequi, fèretre, silenci, arrel, esquerra, gènere, ferro, gènesi, precepte, excepte, Excepcions: Sèpia, cérvol, erm, belga, celta, ferm, forense, sèquia, teorema, selva, herba, València, serp, terme, església, llémena, témpores, castrense, PARAULES AMB E OBERTA EXEMPLES a) Davant de l, l·l, r, rr…………………………………………………………………….. Excepcions: serp, herba i poques més…………………………………………………. b) Davant les paraules amb el diftong EU o de síl·labes amb les vocals I – U ……………………………………………………………………………………………..... Excepcions………………………………………………………………………………..... c) En quasi totes les paraules esdrúixoles……………………………………………… Excepcions………………………………………………………………………………….. d) En termes científics…………………………………………………………………….. Excepcions…………………………………………………………………………............. e) En les terminacions –ecte, -ecta, -epte, -epta……………………………………….
117
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
LA O OBERTA 3- Copia aquestes paraules amb O al costat de la regla que exemplifiquen: Alcoi, bou, almoina, dijous, boira, demagog, esòfag, inclòs, reclòs, ploure, còlera, còmoda, bibliòfil, odi, òrfena, albercoc, carxofa, pòdium, misogin, nòmada, arròs, cos, terròs, amorf, anòmal, autònom, bunyol, capitost, fort, clot, devot, Excepcions Coix, moix, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, estómac, PARAULES AMB O OBERTA EXEMPLES a) Davant de les vocals I, U……………………………………………………………………………. Davant d’una síl·laba amb I, U……………………………………………………………………....... Excepcions: jou, pou, tou i totes les paraules acabades en –oix: coix, boix, etc......................... b) En els termes científics i cultes…………………………………………………………………….. c) En quasi totes les paraules esdrúixoles……………………………………………….................. d) en les terminacions: * -oc/a, -of/a -oig/oja………………………………………………………………………………….. * -ol/a -ort/a, os, -ossa……………………………………………………………………................. * -ost/a -ot/a…………………………………………………………………………………………......
2.2.2- ENLLAÇOS FONÈTICS ENTRE VOCALS * Quan coincideixen dues vocals obertes, una a final i una altra a principi de paraula, hi ha una elisió vocàlica. Domina la tònica: Mitj(a) hora un(a) hora un(a) altra Bon(a) hora quin(a) hora * També se sol practicar l’elisió quan hi ha un contacte entre dues vocals àtones, i una d’elles és a / e àtona: Si (e)l veus Trenca (e)l pitxer No (e)l saludes Diu qu(e) ara ve Porta (e)l pa 4- Hi ha cap enllaç fonètic o elisió? Mira el cel porta una hora Du un minut poca alternativa
molta il·lusió el que ha dit
venia al poble Pensa en tu
5- Indica si les vocals subratllades es pronuncien obertes (O) o tancades (T): Hivern conveni infern preu científic esquerra objecte escola arrel voltes bou fillol somniar amorós cel 118
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
2.3 CONSONANTS 2.2.1- LES CONSONANTS ALVEOLARS S, SS, C, Ç, Z 1- Completa el quadre amb les consonants i els exemples: S, C, Ç, SS, TZ, Z, S, Plaça, Silenci, endinsar, forçut, feliç, massa, zoo, quinze, cançó, dansa, pinzell, contrasentit, places, necessari, cirera, transformar, precoç, casa, posar, cas, classe, botzina, desembre, els avis, les hores, dotze, setze, sobresou, enfonsar, desinformar, desaconsellar,
SORDES
No vibren les cordes vocals. Sona com la essa del castellà
… …
…
SONORES
Vibren les cordes vocals
- A principi i final de paraula, i entre consonant i vocal: ……, ……, …… - Només entre vocals, en moltes paraules: ……, ……, …… - En les paraules derivades, entre el prefix i la base………, ………, es pronuncia sorda a pesar d’anar entre vocals. - En canvi, en les paraules derivades, es manté sonora si forma part del mateix prefix: ………, ……… - Davant e / i: ……, ………
…
- Davant a / o / u: ……, ………, …… - A final de paraula: ………, ………
… … …
- Entre vocals: ……, ……, …… - A final de paraula seguida de vocal, es sonoritza en els enllaços: ……, ……… - Al principi, al final, enmig: ……, ……, …… - ……, ……, ……
S
- En els grups TRANS, FONS, DINS, es manté sonora…
LA RESTA DE CONSONANTS
SORDES: p, f, t, s, x, c SONORES: b, m, v, d, z, n, l, r, g, ny, ll, g 2- Indica si les següents consonants són sordes (s) o sonores (z): Pèl ser mes dotze clòtxina Cap tub tram baf dit cotxe gent Platja canya carro Sang massa vi pal mas
canya calfred tots plaça
llenya pam tros jove
119
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert 3- Indica si el so de la S (s, ss, c, ç, z) és sord o sonor: Sal, sol, festa, pes, Zero, bronze, casa, cendra, Contrasenya, sobresou, tetrasíl·lab, desembre, Moçambic, ascens, piscina, zona,
cos, desinformar, cinc, endinsar,
asimetria, desinstal·lar, cirera, transatlàntic,
antisemita enfonsar, força, setze
ENLLAÇOS FONÈTICS ENTRE CONSONANTS LES ALVEOLARS SORDES DAVANT UNA CONSONANT SONORA 1) S i TS, a final de paraula, davant d’una vocal o una consonant sonora, sonoritzen: 2) S i TS + V, D, B, M, N, L, LL, G, TG = Z i TZ, sonoritzen Ex: Les van veure sonora Tots diuen la veritat sonora * Regla mnemotècnica de les consonants sordes i sonores: Sonores: “Van dir, bé o mal, res. No les llegirem gens”. Sordes: Xe, quina petaca fina REGLA: CONSONANT SORDA + CONSONANT SONORA = SONORITZA LES OCLUSIVES: P, T, C (sordes) / B, D, G (sonores) Les oclusives sordes P, T, C es mantenen sordes a final de paraula, davant de vocal. Però davant d’una consonant sonora, es sonoritzen i es pronuncien B, D, G. Ex: El cap sorda El cap (b) del meu amic sonora El cap ha vingut sorda De color mat (d) brillant sonora ELS EMMUDIMENTS En determinades circumstàncies, algunes consonants no es pronuncien: * La P en el grup –mpt: símptoma, compte… * La P i la g dels grups inicials pn- i gn-: pneumàtic, gnom… * La T dels grups finals –lts i -nts: alts, dents… 3- Indica com sonen les lletres en negreta i si hi ha cap enllaç: a) les portes de l’ascensor b) Andrea ha sigut capaç d’escapar c) Núria corria darrere d’un gos
d) Yaiza portava les ulleres decorades amb colors
e) La teulada és de zinc
f) Va seguir Albert fins a la porta
4- Indica si les consonants són sordes o sonores. Compte als enllaços: Cap home: cap bé: tots els alumnes: Sang roja: fred total: un cranc roig: Els altres fins després vaig dinar 5- Marca els enllaços consonàntics i com sonen: Cares alegres parents llunyans Els homes les dones Passos llargs dos amics
tots dilluns: peix fregit: tub obert:
cases singulars els pares dos coneguts
cases antigues passos petits pots fer-ho 120
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: Repàs
III. SINTAXI. CLASSES D’ORACIONS COORDINACIÓ Enllaçades per conjuncions cada oració pot COPULATIVES: i, ni funcionar independentment de l’altra DISJUNTIVES: o, o bé ADVERSATIVES: però, sinó, tanmateix... DISTRIBUTIVES: ni…ni, o..o, ara…ara. CONSECUTIVES: de manera que, doncs, per tant CONTINUATIVES: així mateix, ni tan sols,a més JUXTAPOSICIÓ Van entre signes de puntuació Ex: Vindrà, em veurà, se n’anirà SUBORDINACIÓ Enllaçades per conjuncions i pronoms SUBSTANTIVES: que (funció CD, CI, Sj) relatius, els seus membres no són ADJECTIVES: que (relatiu). Explicatives i independents especificatives ADVERBIALS: * Temporals: quan, abans que… * De lloc: on, d’allà on... * Causals: perquè, ja que, com que… * Finals: a fi que, perquè... * Condicionals: si, en cas que... * Comparatives: tan...com, més... que, menys ...que * Consecutives (conseqüència): que, tant...que, de manera que... * Concessives: a pesar que, encara que, si bé...
MARCADORS TEXTUALS Afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions...): MARCADORS DE TEXT Tema nou Pel que fa, respecte a, sobre, en relació a, el punt següent tracta de … Marcar ordre En primer lloc, primerament, d'entrada, per començar… Continuar A més a més, tot seguit, a continuació… Distincions No obstant això, d'una banda, al contrari, en canvi, per una altra part … Exemples Per exemple, com a mostra, en el cas de … Resumir/acabar En conseqüència, en resum, finalment, per acabar … Destacar A més a més, és a dir, en altres paraules, el més important … NEXES COORDINATS i, o, de manera que, així mateix, doncs, sinó, per tant, ni…ni, ni, però, o bé, o…o, tanmateix, ni tan sols, però, copulatius disjuntius distributius adversatius consecutius continuatius NEXES SUBORDINATS ADVERBIALS quan, a pesar que, a fi que, tan…com, encara que, si, perquè 2, més…que, si bé, abans que, tant que, en cas que, de manera que, ja que, on, com que, d’allà on, temporal lloc causal final condicional comparativa consecutiva concessiva 121
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
REPÀS: CLASSES D’ORACIONS 1- Subratlla el nexe de cada oració i copia’l en la casella que corresponga segons el significat que aporte: a) Maria i Noelieta han anat a Santa Pola i han agafat el vaixell. b) Cremades no vol acabar la faena, sinó jugar a l’origami tot el dia. c) Sarai arriba tard a classe, és a dir, és una tardona. d) Alicia no estudia gens, i tanmateix, aprova per simpàtica. e) Manuel, Tens diners o en vols? f) Alejandro ni fa ni deixa fer. g) Denise vol córrer i saltar per l’escenari del seu musical. h) Lara és simpàtica, però a classe s’ajunta amb cada companyia. i) El lloro de Vero ara parla, ara calla. j) Javi em va demanar “un deu, un deu”, de manera que, li vaig posar un 9,75. k) Paula va cantar molt bé, a més no desafinava. l) Sergi i Triba estaven cansats, ni tan sols van sopar. CLASSES I SIGNIFICAT Copulatives: unió, addició
NEXES
Disjuntives: exclusió, opció entre dos Adversatives: oposició, contrarietat
CLASSES I SIGNIFICAT Distributives: alternança
NEXES
Consecutives: resultat d’una acció Continuatives: suma, continuïtat, successió d’accions Explicatives: és a dir, això és, o siga...
2- Completa: Les oracions subordinades adverbials poden ser: 5. Circumstancials: de lloc, de temps, de manera… 6. Quantitatives: comparatives i consecutives... 7. Causatives: causals, condicionals, finals, concessives... a) Treballa tant com ell treballava b) Prefereix més caçar conills que pescar truites. c) Feu menys exercici que elles. d) Plogué tant que haguérem d’evacuar la gent. e) Tant m’ho demanava que hi vaig accedir. f) Parlava de tal manera que no l’entenia. g) Encara que vulga, no podrà fer-ho.
h) T’ho deixarà, malgrat que s’ho estima molt. i) Tot i que canta bé, no guanyarà. j) Li ho he dit perquè se’n vaja i per tal que em deixe en pau. k) En cas que pregunte, no li contestes. l) No ve amb nosaltres, perquè està cansat. ll) Com que no venies, se n’ha anat.
122
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
CLASSES I SIGNIFICAT NEXES Comparatives: igualtat, superioritat, inferioritat
Causals: causa o motiu Finals: propòsit
finalitat,
intenció
o
CLASSES I SIGNIFICAT NEXES Consecutives Subordinades: expressen de manera intensiva el fet, l’acció o la circumstància que es desprén de l’oració principal Condicionals: condició necessària Concessives: contrarietat, obstacle o dificultat. L’acció de l’oració principal es fa a pesar del problema
3- Indica la classe d’oració subordinada: a) Em preocupa que no aprove ningú. b) Qui pense vindre, ho ha de dir. c) El president volia que privatitzaren sanitat i educació. d) El meu amic és qui ha d’explicar-nos els plans. e) Explique per a qui m’escolta. f) Es queixen de la nota sense raó. g) La persona de qui et vaig parlar, és aquella. h) La depententa, que era molt atractiva, ens va atendre de meravella.
123
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: Repàs
MODELS D’EXAMEN NOM……………COGNOMS…………………………………CURS…………DATA………… EL FUTUR DE LES LLENGÜES Fa poc, llegia un article a la premsa, on es deia que s’hi havia creat una plataforma per defensar que es dediquessin les hores docents de català, basc i gallec a assignatures més útils, com ara l’anglès. Això em va fer pensar: les hores de castellà també? I les de música, educació física, història o geografia? Fins i tot les de matemàtiques, naturals i filosofia? Home –dirà algú-, no exagerem! Per què només les hores de les “altres” llengües. Aquesta qüestió no és baladí, planteja dos problemes importants: la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a escola i el paper de llengua com a matèria i vehicle de l’ensenyament. Sovint, hi ha qui s’exclama contra la degradació del medi natural i, més en concret, parla del perill que suposa la reducció de la massa forestal del planeta. També s’aixequen veus responsables que alerten sobre l’extinció possible de moltes espècies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibèrics!). Aquestes crides no són purament estètiques i proteccionistes de les espècies en perill d’extinció. Les veus més responsables tenen clar que cal defensar la biodiversitat perquè la Terra és com és gràcies a tot el que conté. Una pèrdua puntual implica un empobriment del conjunt, com si es trenqués una peça d’una cadena, d’un ecosistema. Ara, és ben curiós que l’esperit conservacionista no s’estengui amb tanta facilitat de comprensió cap a les llengües i les cultures minoritàries del món, moltes en perill d’extinció imminent, com ha enunciat la professora Carme Junyent en Vida i mort de les llengües. Hem dit més d’una vegada que al món encara hi ha unes 6.000 llengües –llegim cultures-, i els experts creuen que, en el segle que comença, correm el perill de reduir-les a la meitat. Molts diran que això és normal, que és una conseqüència del progrès de la humanitat, de la globalització i tot això. “Ah, si algun dia hi hagués només una llengua, que feliços seríem”, pensaran molts. Nosaltres no n’estem d’acord. Pensem que només és normal el que acceptem com a tal. A molts països és normal l’esclavitud, i és normal l’explotació infantil, i és normal la caça furtiva o la contaminació del medi ambient, i és normal la impunitat dels interessos dels poderosos. Significa que hem de considerar normal tot això, i també, que d’ací cinquanta anys només es parli al món l’anglès i tres llengües més, a tot estirar? La diversitat lingüística del món és un relfex de la riquesa cultural i la biodiversitat de milers i milers d’anys. Ser iguals –en llengua, en pensament, en gustos- no faria el món millor. El faria pitjor. És a les nostres mans decidir què volem ser i què volem que sigui el món. Jesús Tusón (adaptat), Contra els tòpics, Barcelona, Ed. Empúries, 2001, ps.63-64 1- Comprensió del text a) Indica el tema i l’estructura (justifica les parts). b) Fes un resum (màxim deu línies) c) Indica i justifica la tipologia textual (classe de text, àmbit d’ús, gènere, funcions lingüístiques i finalitat) d) Elements de modalització.
124
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
125
Tema 5: Repàs
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
2- Anàlisi lingüística: 2.1- Subratlla el nexe de les oracions següents i indica la classe d’oració. Si en algun cas, no hi ha nexe, subratlla l’oració subordinada: a) Volia vindre, però canvià d’opinió. b) Ni té diners ni ganes de pagar. c) No esperava guanyar, de manera que no havia fet plans. d) El vam descobrir quan es va amagar al sac. e) Espere que vingues, com que sempre dius el mateix... f) Ignorava si seria el següent que cauria de la llista. g) La vaig aprovar, encara que em queia malament, per pesada. h) La meua sogra, que és molt observadora, s’adonà que els plats estaven mal escurats.
2.2- PRONÚNCIA * Indica les elisions vocàliques a) El van esperar tota la nit b) Quan arribe el dus ací
b) Va ser el seu cosí el que l’avisà. c) Esperà i se’n va anar.
* Indica les vocals obertes i tancades subjecte serra infern historieta trossejar escola
preu joc
científic voltes
* Indica si són sordes o sonores * una de les zones més inestables del planeta s’anomena el Peix fregit i fa un tuf roín: 12 3 4 5 6 7 8 9 10
2.3- VOCABULARI (1 punt) 4.1- Escriu un sinònim de: a) De cua d’ull: b) A bastament: c) D’hora: d) De fit a fit:
e) Estentori: f) Admonitori: g) Peremptori: h) Comminar:
3- Redacta un article d'opinió on valores les idees del text (2 punts)
126
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
127
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
128
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
129
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
130
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
131
Dossier 2n de BAT / Francesc Gisbert
Tema 5: RepĂ s
132