Gaiata 4 by paperam

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

SU MA RI

05 29 39 87 101 113 114 116 118 120 122 127 129 133 134 135 136

SALUTACIONS LES NOSTRES MADRINES LA NOSTRA COMISSIÓ LA NOSTRA DEDICACIÓ ACTES GAIATERS ARTICLES

LÁrmeler Passat, present i futur de la gaiata. Lévolució tècnica del nostre monument. Agricultura abans del trasllat Els nostres cultius després del trasllat Carros, cavalls i carretes, al nostre Castelló Frutos secos Sanantoni, S.L. LÁrmelar dels Breva: solera i tradició Receptes: Coca dámetla Coca de Castelló Teules dámetla Conte Gaiata 4 lÁrmelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

SA LUTA CIONS Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Amparo Marco i Gual SALUTACIÓ ALCALDESSA DE CASTELLÓ

i tots una base sòlida per a les nostres celebracions fundacionals. Per a fer-les créixer i transmetre-les a les generacions futures. Ja ho auguraven els versos de Bernat Artola. La gaiata és “el nostre millor pregó”. Vau ser la guia necessària per al trasllat dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana fa ja 767 anys. Vau ser llum, i seguiu sent llum. Sou emblema i referent de la Magdalena, però no solament pel simbolisme d’eixos monuments que recreen el nostre passat i que compartiu edició rere d’edició amb la ciutadania, sinó per constituir un motor, amb majúscules, per a l’activitat cultural de la capital; per contribuir a forjar la nostra història com a poble; per sumar i per vertebrar la vida de barri, en el qual creeu comunitat. I on sou autèntiques ambaixadores de la nostra festa.

na data en el calendari: del 3 a l’11 de març. I una cita ineludible: la Magdalena 2018. Una edició. Un repte més. I una bona mostra que el treball col·lectiu assoleix els millors resultats. La nostra setmana gran és un bon exemple d’eixe “saber sumar esforços”. Un engranatge en el qual el sector gaiater és una peça indispensable, com ha demostrat en el IV Congrés Magdalener, que ha brindat l’oportunitat d’unir perspectives, de debatre el present i el futur de la festa i construir entre totes

Ho sabeu bé des del Sector 4, L’Armelar. Un total de 365 dies a l’any lluitant perquè la festa, i les tradicions que ens identifiquen com a poble, seguisquen vives i arriben a cadascun dels racons del vostre sector. Amb Claudia Ortuño i Laura Soto com a madrines. Sense perdre de vista al mateix temps les ganes d’innovar per a sumar, per a créixer. Sens dubte, tant d’esforç es veurà compensat durant la nostra setmana gran, que espere que visqueu amb la mateixa intensitat que la que heu posat perquè açò siga possible. Gràcies. Amb majúscules. Les mateixes majúscules que descriuen la vostra tasca de cohesió social i la vostra estima per Castelló. Gràcies per traslladar els valors de la festa i per seguir forjant eixe sentiment d’identitat col·lectiva.

Magdalena, festa plena! Magdalena 2018

PRE GÓ

L’A l c a l d e d e l a C i u t a t i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia es arribat de la nostra “Madalena” i, desitjant siga plena, d e g o i g p u r i v e r d a d e r, convoca al poble sencer a t r a u r e l ’a m o r d e p e n a . I puix saben el veïns que la Ciutat té l’honor d e v i n d r e d e l ’a n t i g o r per lluminosos camins, ara, girant cap a dins e l s u l l s d e l ’e n t e n i m e n t , voran orgullosament les festes “madaleneres” dignes entre les primeres de tindre lloc preminent. Anar a la Romeria no és tan sols “anar de festa”; es deure que manifesta orgull de genealogia. Quin fillol oblidaria la rabassa maternal? To t s d e v e m e n d i a t a l ratificar la promesa de mantindre sempre encesa l a l l u m d e l ’a m o r f i l i a l . I perquè siguen les Festes dignes de nom i de fets, no volem limits estrets d ’a m b i c i o n s m a s s a m o d e s t e s . I ací vénen manifestes per raons de tradició les Festes que Castelló fa, seguint la llum antiga, perquè la “Gaiata” siga el nostre millor Pregó. Vítol! 8

Gaiata 4 l´Armelar

Carla Bernat i Pascual SALUTACIÓ REINA DE LES FESTES

Magdalena 2018

PRE GÓ INFANTIL L’A l c a l d e d e C a s t e l l ó , p e r m i g d ´ e s t e p r e g o n e r, vol fer al poble saber que hem cumplit la tradició. Feta ja lóbligació ara la nostra ciutat es farà tota un esclat de festes i cançons, sense més imposicions q u e l e s q u e s ó n d ´ o b l i g a r. Castelló no oblidarà els xiquets en Magdalena perqué som memòria plena d´históries per al demà. I esta festa és la que ens fa compendre en una setmana que som dárrel valenciana i démpelt castelloner: “Set dies per a saber q u e s o m e l s f i l l s d e l a P l a n a ”. Els xiquets som poble ja, som el futur i esperança dún Castelló que hui avança i que ningú pararà. Som la força que farà de Castelló la ciutat en la que tots hem sommiat. Som els que tenim l´herència de mantindre la presència dún gloriós i antic passat. Els xiquets volem cridar que, com és festa al carrer per uns dies s´ha de fer u n a c i u t a t p e r j u g a r. Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just dins de raó, que proclame qui més mana que, almenys per una setmana s e rà “d e t o t s ” C a ste l l ó . 10

Gaiata 4 l´Armelar

Lucía Burguete i Alcaide SALUTACIÓ REINA INFANTIL DE LES FESTES

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Sara Usó i Alía SALUTACIÓ PRESIDENTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES

a festa és cultura. És patrimoni col·lectiu. Com a col·lectiu ha de ser el seu impuls, la cura, la promoció, el relleu, la renovació. La festa és més festa quan es construeix sobre el consens. Quan és capaç d’integrar més gent i de projectar diversitat. Castelló es prepara per a retre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, amb la seua festa més internacional, la Magdalena 2018, que toca ja a la porta. Convertida, a més d’en un puntal cultural, en un revulsiu turístic i econòmic. Del 3 a l’11 de març, la setmana gran castellonera té una cita amb el teixit col·lectiu que la sustenta. I les gaiates sou actors protagonistes, al costat de la Junta de Festes, el Patronat, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, en l’escenari fester d’una ciutat que sap conjugar el respecte a les seues arrels amb un component de modernitat. Amb les

vostres veus hem fet un pas ferm en l’últim Congrés Magdalener per a harmonitzar les festes de la Magdalena amb l’actual cultura cívica de la societat castellonenca. I és que la festa, com la vida, és evolució. És diversitat. I la Magdalena beu de la diversitat que exhibeix el col·lectiu gaiater. Dènou comissions unides per la seua defensa i compromís amb el món de la festa, però amb idiosincràsia pròpia. Ací radica un dels valors primordials de la nostra setmana gran. Valors als quals se sumen els de germanor, cordialitat i companyonia. Els mateixos que mou la maquinària del Sector 4, L’Armelar, i que us fan mereixedors del paper que ocupeu en aquest engranatge fester. Us agraïsc, de cor, tant d’esforç. Magdalena! Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Juan Vicente Bellido i Zafón SALUTACIÓ PRESIDENT JUNTA DE FESTES

envolguts amics, benvolgudes amigues de la Gaiata 4 “l’Armelar”.

Cada any per al tercer diumenge de Quaresma estem convocats a participar en les Festes de la Magdalena i ens unim per commemorar i celebrar la fundació del nostre Castelló. Al llarg d’una setmana, fem palesa a través de la festa de la voluntat de continuar bastint entre tots el projecte comú que és la nostra ciutat. Sens dubte, hem de destacar com a eix vertebrador de les festes de Castelló a les comissions gaiateres, les quals són fonamental per a transmetre les nostres tradicions pairals de generació en generació, fins arribar a l’actualitat i projectant-se sempre cap al futur. El sector de l’Armelar està integrat per gent que treballa cada dia per a fer que les nostres costums i les nostres tradicions continuen fent-se grans cada dia i es transformen en peça fonamental de la nostra ciutat. Des d’aquestes línies m’agradaria agrair a tota la comissió de l’Armelar, en nom de tota la Junta de Festes, el treball tan important que feu al llarg de tot l’any en favor de la festa; la qual cosa es converteix en garantia de futur dels valors que ens uneixen com a castellonencs. A més a més, vull aprofitar per a desitjar a tot el veïnat unes molt bones festes de la Magdalena 2018. Gaudiu-les! Moltes gràcies i bones festes.

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Carlos Chippirraz i Gómez-Millán SALUTACIÓ PRESIDENT GESTORA GAIATES arreplegar en nom de tots aquest reconeixement entre uns emotius aplaudiments del públic assistent a la gala. M’agradaria poder explicar amb paraules el que vaig sentir en eixe moment.

er segon any, aprofite aquest xicotet racó del vostre llibret, per a agrair com a President de la Federació Gestora de Gaiates, el treball i esforç de totes i cadascuna de les persones que formeu part de la comissió de la Gaiata 4 “L´Armelar”, també estendre aquest agraïment als socis i comerços col·laboradors del sector, doncs sou fonamentals per a continuar amb la nostra labor dins de la festa. L’any 2017 es va convertir per a nosaltres en un any excepcional, un any replet d’esforç i il·lusió i sobretot un any de reconeixements a la nostra tasca festiva, a la nostra dedicació i a les nostres il·lusions. En aquest any hem arreplegat el que abans molts homes, dones i xiquets van sembrar dia a dia amb el seu amor per les gaiates i a les festes de la nostra ciutat. El passat 12 de març, vam arreplegar a l’ermitori de la Magdalena el títol honorífic d’ermitans de la nostra benvolguda ermita. Títol que d’avui en dia seguim ostentant les comissions de sector. També des d’un mitjà de comunicació es va voler reconéixer el nostre esforç altruista, dels que estem avui i el dels que porten dècades al peu del canó. Arribe novembre i les Gaiates rebem el premi Oci i Tradicions, concedit per Cadena Ser Radio Castelló, els 19 presidents vam

Com deia l’any 2017 ha estat un any de reconeixements merescuts, però encara queda el més difícil, seguir treballant cada dia per a continuar amb un nou cicle. On es realitzen els nomenaments, presentacions i en el qual un monument gaiater ix al carrer per primera vegada després de mesos de somni, fred i cansament de les persones que han treballat en ells. Encara ens queda seguir treballant en eixe nou cicle per a millorar any rere any i així aconseguir que el poble de Castelló i els centenars de persones que ens visiten cada any en festes, ens donen el reconeixement que veritablement volem i cerquem per a les nostres gaiates. Com que sé que en eixa obstinació no ens guanyaran, m’agradaria demanar-vos que no perdeu les ganes ni la il·lusió, que seguim treballant cada dia per unes gaiates i festes millors, no dubteu que des de Gestora inclosos nostres més i els nostres menys ho fem cada dia, a voltes amb menys encert del desitjat però no dubteu que tots i cadascun dels membres de la Gestora, treballem per a aconseguir el millor per al nostre col·lectiu. I açò així s’ha vist reflectit en el passat congrés Magdalener on vam mostrar la nostra unió i força. A Laura i Claudia donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, perquè sou les encarregades de portar la imatge de la vostra Gaiata a cada racó que visiteu, també agrair a les vostres famílies l’esforç doble que realitzen especialment elles, les mares, gràcies de cor. Solament em queda desitjar al sector i a tota la comissió de “L’Armelar” unes festes plenes i inoblidables, on cada dia la llum de les gaiates il·lumine el nostre camí. VÍTOL!!! Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Els Llauradors SALUTACIÓ ARMELERS D´OR 2018

ls Llauradors agraïm molt a la Gaiata 4 el nomenament d’Armelers d’Or de l’any 2018.

Aquest reconeixement ens dóna més forces per a seguir treballant en la recuperació i difusió de la música folklòrica i els costums arrelats al nostre poble en aquest any on celebrem el nostre 50é aniversari. El mateix cognom de la Gaiata 4, L’Armelar, ens parla d’un sector on els nostres avantpassats es dedicaren a un conreu, que recorda les millors tradicions agràries de la nostra província. Amics de la Gaiata 4, ens sentim orgullosos de rebre aquest guardó i estarem sempre al vostre costat. Moltes gràcies.

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Alberto Pastor i Torrent Pepita Català i Palanques SALUTACIÓ PRESIDENTS D´HONOR

ràcies a les pàgines dáquest llibret, i per primera vegada, ens podem dirigir a tots els veïns del sector, així com als membres de lÁssociació Cultural Gaiata 4 com a Presidents d´Honor. És per a nosaltres una vertadera alegria ostentar la presidència d´honor désta, la nostra molt estimada gaiata, a la qual pertanyem molts anys. A més, tenim la grandíssima sort de poder viure al barri, en un dels carrers que formen part del sector de la gaiata 4. El nostre treball, esforç i dedicació per la gaiata ha estat sempre el nostre principal al·licient. Així mateix, en els molts anys que hem estat a la seua disposició, hem fet absolutament de tot. Intentant, amb el nostre granet dárena, engrandir-la i fer-la un referent per a tot el sector, sent motiu dórgull i satisfacció per a nosaltres. Sense oblidar-nos dímplicar-nos en les nostres tradicions i costums i intentant portar a lo més alt les nostres estimades Festes de la Magdalena. Finalment, voldríem donar les gràcies a tota la comissió pel seu esforç i empenyorament en seguir il·lusionant-se per la nostra gaiata. Constància que tots compartim i ens sumem. Ens agradaria que tot el sector participara dels actes que la comissió ha preparat per a les festes i visquérem jornades, tots junts, tenint com a punt dúnió la gaiata 4. Gràcies

Magdalena 2018

Fernando A. Papí i Sáez SALUTACIÓ PRESIDENT FOGUERA JOSÉ A. GUIRAO

envolguts amics de la Gaiata 4 “L´Armelar”, és tot un orgull poder dirigir-me a tots vosaltres com a representant de la meua comissió, Foguera “José Ángel Guirao” d’Alacant. M’agradaria donar-li l’enhorabona al president que enguany estrena càrrec, Ramón et porte un any d’avantatge en el càrrec, però estic segur que ho exerciràs correctament, sempre amb el suport de la teua comissió. Madrines 2018, Claudia i Laura, màximes representants de la vostra Gaiata, us desitge un feliç exercici carregat de vivències, que encara que sone a tòpic no es viuen dues vegades i també unes festes plenes d’il·lusió i sentiment per la vostra festa gran. Com no, a tota la gent de la Gaiata 4, amics de cor i gent que viu la festa de la millor forma possible, amb afecte i dur treball perquè la vostra comissió seguisca en aquestes èpoques de crisis brillant com sempre ho feu. PRESIDENT: Fernando A. Papí i Sáez

PRESIDENTA INFANTIL: Tatiana Verdú i LLedó 22

Gaiata 4 l´Armelar

Una fortíssima abraçada i bones festes de la Magdalena 2018.

BELLEA: Aroa Mocillo i Moratalla

BELLEA INFANTIL: Daniela López i Castro

DAMA D´HONOR: Lidia Rodríguez i Forner

DAMA D´HONOR: Lucía Ato i Triana

DAMA D´HONOR INFANTIL: Noa Martín i Oliva

DAMA D´HONOR: Carla Gómez i Ortega

DAMA D´HONOR: Paloma Arias i Mas

DAMA D´HONOR INFANTIL: Shakira Cortés i Palla

COMISSIÓ FOGUERA JOSÉ A. GUIRAO: Any 2017 Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Ramón Guiñón i Antonino SALUTACIÓ PRESIDENT GAIATA 4

que el sector respire Magdalena per cadascun dels carrers que el conformen i viure mantenint l’esperit d’una ciutat en festes, convivint amb tots els ens festius. Aquestes són les màximes de la nostra gaiata. Formar part d’una comissió gaiatera, significa treballar per ella i per les festes de la nostra benvolguda ciutat els 365 dies de l’any. Des de L’Armelar, així ho fem, no donant treva al calendari i treballant sense descans per a intentar portar la Gaiata 4, portant-la al més alt de l’escalafó festiu de Castelló. Amb la Festa de la Magdalena, molt a la vora i amb l’olor a pólvora pràcticament envaint Castelló, em satisfà dir que la Gaiata 4, presenta un programa variat d’activitats i actes al servei de tots els veïns, amics i visitants. La festa, que estarà present tota la setmana de la Magdalena, vol unir a tots sota el prisma de la tradició i l’arrelament.

er primera vegada em dirigisc a tota la comissió, socis i veïns que conformen el sector de la Gaiata 4 L’Armelar. Gràcies a l’oportunitat que em brinden les pàgines del nostre llibret. Escriure aquestes línies no és només un orgull, sinó un privilegi. Descriure el que sent i l’honrat que em trobe per presidir una de les gaiates amb més solera i arrelam dins de l’organigrama festiu de la nostra ciutat, és molt difícil de plasmar a través d’aquestes breus paraules. La comissió de L’Armelar està formada per un variat grup de persones que viuen i treballen pel sector, a més es preocupen per mantenir els actes festius que fan de Castelló un orgull per a tots nosaltres. Conservar les nostres tradicions i costums, intentar

Una festa, la que la nostra comissió presenta, que té al capdavant a les nostres dues màximes representants, les Madrines de la Gaiata, És un autèntic luxe compartir enguany, el meu primer any com a President, amb Laura Soto Aliaga, Madrina Infantil i Claudia Ortuño Salvador, Madrina, Elles dues són el referent per a tota la comissió, i amb elles compartirem un any excel·lent, carregat d’emocions i sensacions, que les portaren a viure moments únics i irrepetibles. Finalment, voldria animar a tots els socis, veïns, comerços col·laboradors i amics de la gaiata, a acudir als nostres actes, a gaudir d’ells i ser part dels mateixos al costat de tots i cadascun dels membres de la Comissió. Visquem en harmonia i percebent al màxim les nostres arrels i tradicions. Com cada any, tindrem la nostra carpa ubicada al carrer de Pelayo. Visca la Gaiata 4 L’ Armelar Festa Plena!!! Magdalena 2018

CAN ÇONS

Rotllo i Canya Xorrocotxot... No m’el encedràs el tio per detràs. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, i després que dirà i després que dirà que no som d´ací. Anem anem, seguim tots a la processó. Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó farem traguet a Sant Roc, matarem lo cuc allí, cantarem altres cançons i ballarem, la tarara sí, tarara no. Roda i cavila a qui demanes, trenca’t les cames, busca qui te dixe dinés. Paga el trimestre al propietari, de lo contrari, se pert molt més, se pert molt més. Som de Castelló!!! la la ra la la la la la la ra la la la Xorocotxoc... bresquillera i albercoc. Mon pare no té nas Xorocotxoc... barriguera i corretxot. Mon pare no té nas, ma mare és xata, ma mare és xata. Amb la canya pel camí tots anirem i de rotllos també mos assesiarem Tombatossals Menjarem confits i dolç torró, i a l’ermita pujarem. El tio Pep se’n va l’horta Ole pum! (J. García)

Gaiata 4 l´Armelar

Himne Gaiata 4 En traques i morterets... fent foc... campanes i carillons... fan vol... S’anuncien les tradicions... pom, pom, pom, pom. Mes de març; dia de la Magdalena... L’Armelar celebra la tradició, po, po, po, pom. Tots els anys, el saquet i la bota plena... des de el Toll, per molins o per Lledó, po, po, po, pom... I quan s’aplega a Sant Roc de Canet... procurem fer-se´n la figa i dosset... Va la xicalla en jovens i en vells... formen gran colla, tots agrupats... reng de formigues... camí agrupats... reng de formigues... camí algepssar... portant la canya, on refermar, po, po, po, pom. Des de el Real comença este sector... carrer Pelayo i també tot el seu entorn... més la Gran Via, fins al pou del Saboner... els de la quatre tenim molt quefer. Ta, ta, ta, ta. ...És la cort de la gaiata, ta, ta, ta, ta, de la quatre lo millor, ta, ta, ta, ta. La madrina és una joia, ta, ta, ta, ta, Un mirall de clara lluna on se reflexa... Tota la comissió.

Lletra: Pepe Forcada i Polo Música: Josep Ferrer i Serra

MAG DA LENA Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

LES NOSTRES

MA DRI NES Magdalena 2018

POE MA

Claudia Ortuño i Salvador MADRINA 2018 GAIATA 4 L’ARMELAR El cel i la mar, blava claredat estesa des de l’horitzó primicer del temps, són mirall de ta galana bellesa conreu gojós de flairosa primavera. Claudia, flor que lluu sa dolcesa pels vells camins guarnits de festa, anunci d’arrelada tradició batega al teu cor en Magdalena. Cridanera la nacrada ermita batega sons de genealogia, a l’esguard de ta llum encisera, aromes fidels d’estima pregonera. Claudia, argentat somriure d’estrella, pètal de llum de la gaiata encesa, per pairals emocions abillada enlaires bells sentiments de tendresa. Vicent Jaume Almela i Eixau

Gaiata 4 l´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

PA RAU LES DE LA NOSTRA MADRINA

ola a tots, em dic Claudia Ortuño Salvador i sóc la Madrina de la Gaiata 4 “L’Armelar”. Tinc 18 anys i actualment estic estudiant en l’Escola d’Hostaleria i Turisme “Costa de Azahar”, el primer curs del grau mitjà de Cuina i Gastronomia, que és la meua passió. Tinc moltes altres aficions però vull destacar una altra, la lectura. Des de ben menuda m’encantava submergir-me en les grans històries que narraven els llibres, molta gent pensara que és una manera d’evadir-se de la resta del món però jo no ho veig així, per a mi la lectura és viure mil i una històries apassionants sense ni tan sols eixir de casa teua, solament amb el poder de la teua imaginació i açò en un món en el qual tot està informatitzat i en el qual amb prou faenes es té temps per a adonar-se del que tenim al nostre al voltant em sembla una bonica manera de no solament no evadir-se, sinó d’adonar-te de tens al teu voltant, de viure una història que és teua i solament teua, eres la protagonista. Sempre he estat relacionada amb el món de la festa, des de molt xicoteta tant la meua iaia com el meu iaio em van ensenyar a tenir una gran estima per les festes de la Magdalena, ell sempre va estar involucrat en el món de la festa i jo vaig créixer al costat d’ell veient com amb gran afecte i il·lusió creave artesanalment els pergamins per als diferents càrrecs i ens festers. Per la seua banda ella no es quedava arrere, ja que una de les seues grans aficions és la costura, aprofite el gran talent que té cosint per a confecionar, tant per a mi com a la resta dels meus germans i cosins vestits regionals que després lluirem en tot acte magdalener al que puguem assistir. Per a nosaltres la Magdalena no és sols una tradició, és també una manera de viure tots junts moments inoblidables en família. Entre a formar part de les gaiates l’any 2016, com a Dama d’Honor de la meua germana Ana quan va ser Madrina en la Gaiata 13. Gràcies a ella estic avui ací escrivint-vos aquestes paraules amb gran deler, dos anys després que jo formara part de la seua cort per ironies de la vida les tornes han canviat i ara serà ella la que forme part de la meua Cort d’Honor, tancant així un cercle perfecte. Si haguera de triar un acte de Magdalena, sense cap dubte el meu favorit és la mascletà que dóna inici a les festes, ja que és el principi de la nostra setmana gran i és un moment en el qual tot castellonenc que se precie, s’emociona perquè la Magdalena no és solament una festa sense més, és una setmana plena de tradició i orgull, digna d’admirar. Per últim recordar que la Magdalena sense gaiates, no tindrien sentit, però les gaiates sense gent que les recolze tampoc, així que m’agradaria fer una crida tant per a la gent del sector, com per a tot Castelló, per viure amb nosaltres en unes festes que són úniques, tots junts farem que les ja meravelloses festes de la Magdalena siguen millors i més emocionants a cada any que passe. Una forta abraçada i visca l’Armelar!!! Magdalena 2018

POE MA

Laura Soto i Aliaga MADRINA INFANTIL 2018 GAIATA 4 L’ARMELAR Laura, jove Madrina, anunci de primavera, dels pètals del teu somriure s’enlairen perfums de cel que envolten el Castell Vell d’estima de filla fidel. A la glòria dels teus ulls s’arrecera l’esperança quan la Festa de la Plana pels camins de la memòria fa conreu de sa gaubança. Gaudeix ta terra, Laura, sent bressolera del voler d’aquest poble cridaner, el diumenge de Magdalena amb rotllo i canya, romer. Vicent Jaume Almela i Eixau.

Gaiata 4 l´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

PA RAU LES DE LA NOSTRA MADRINA INFANTIL

m dic Laura, tinc 10 anys i sóc de Castelló. Estic estudiant 5é de Primària en el col·legi San Cristóbal on tinc molts amics i de moment tinc molt bones notes, m’agrada patinar i sóc del Club de Patinatge Artístic “Piruetes”.

La meua família és de Viver un poble molt “xulo”. Estic segura que si aneu, vos encantarà, sempre que tinc lliure vaig allí on tinc molts amics i tota la meua família. Quan tenia 3 anys vaig ser de la Cort d’Honor al poble, tots deien que era molt xicoteta, que no aguantaria la presentació, però el que passà és que quan va acabar no volia baixar d’escenari, em va encantar la presentació. Després vaig seguir sent anys i anys de les corts d’honor; L’any 2012 vaig coincidir amb Natalia que era de la Cort Major i allí va començar el nostre somni de voler ser les dues juntes reines de Viver. Anaven passant els anys però els nostres pares sempre deien l’any que, una vegada i una altra, però nosaltres no paràvem de donar la llanda i per fi el nostre somni es va complir i el curs 2016-2017 vaig ser reina infantil de les festes de Viver al costat de Natalia. Com que les dues som igual de mogudes, ens ho vam passar genial, representant al nostre poble. Però bé allò començava a acabar-se i jo, ufff, no volia doncs el que a mi m’agrada és anar vestida de castellonera, i com ben bé diu ma mare, el que pensava amb molta força es va fer realitat, jo solament volia seguir sent reina i no sé com, però sense pensar-ho de sobte Pepe Mora, que és molt amic de tota la vida de la meua iaia des que eren xicotets em diu que si volia ser madrina de la Gaiata 4, i clar, jo vaig dir que sí. Però ma mare deia que no, i com no, ja una altra vegada a donar la llanda, cosa que se’m dóna molt bé i al final què us penseu que passà? Bé, doncs si esteu llegint açò, ja ho sabeu, que va dir que sí. Per a mi va ser una il·lusió grandíssima i més en conéixer a Claudia la meua Madrina Major i a tota la seua família que són super simpàtics i de seguida m’han donat molt afecte. Del meu president Ramón que puc dir, encara que una mica nerviós és molt templat i està molt pendent de nosaltres, així que crec que em va a vigilar massa, no podré fer gamberrades, jejeje... A les presentacions m’ho passe genial i tot el grup de madrines d’enguany hem fet una pinya, estem esperant que arribe el dissabte per a veure’ns i jugar. Espere representar molt bé a la Gaiata 4 i que tots els seus components estiguen contents amb mi. Tinc moltes ganes que arribe la setmana de Magdalena, el cos multicolor, la romeria, el bateig de la meua gaiata i l’ofrena a la Lledonera a la qual des que era ben menuda ma mare m’ha portat. No sabria dir quin acte m’agrada més, crec que m’agraden tots, des dels més divertits fins als més seriosos. Jo m’ho passe bé en tots, des d’una presentació fins a una processó, cadascun té el seu encant i jo gaudisc molt. Vull agrair a tota la Comissió de la meua Gaiata, la seua ajuda, col·laboració i esforç que estan fent perquè jo puga gaudir, i sobretot als que estan treballant a l’escorxador, tot i que encara que no em deixeu anar, ja que voleu que siga una sorpresa, jo tinc molt present que esteu allí. Moltes gràcies a tots i anime a tot el sector a participar en tots els actes. Una forta abraçada, Laura. Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

LA NOSTRA

CO MI SSIÃ&#x201C; Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Beatriz Prades i Barreda MADRINA DÂ´HONOR

Juan Diego Sรกnchez-Alcรณn i Sรกnchez ACOMPANYANT

Ana Ortuño i Salvador GAIATERA D´HONOR

Gaiata 4 lÂ´Armelar

María Jesús Parreño i Ballester GAIATERA D´HONOR Magdalena 2018

Juan Vicente Eixerés i Fonfría ACOMPANYANT 46

Gaiata 4 l´Armelar

Andrea Losada i Gutiérrez DAMA D´HONOR Magdalena 2018

Alejandro Miranda i Sales ACOMPANYANT 48

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Laura Tomás i Carceller DAMA D´HONOR Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Paula Pérez i Agulleiro DAMA D´HONOR Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Leire Ferrando i Parreño DAMA D´HONOR Magdalena 2018

Aitor Ferrando i Parreño ACOMPANYANT INFANTIL 54

Gaiata 4 l´Armelar

Noa Pascual i Soler MADRINA DÂ´HONOR INFANTIL Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Sandra Salvador i Pérez DAMA D´HONOR INFANTIL “la xicoteta” Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

RE POR TATGE FOTOGRÃ&#x20AC;FIC

La comissió

Gaiata 4 l´Armelar

Paula Adell i Sales COLÂ·LABORADORA Magdalena 2018

Sofía Eixerés i Montolío COL·LABORADORA 62

Gaiata 4 l´Armelar

Meritxell Nos i Domingo COLÂ·LABORADORA Magdalena 2018

Lucía Ferrando i Parreño COL·LABORADORA 64

Gaiata 4 l´Armelar

José García i Salvador PORTAESTENDART Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

LLISTAT

CO MI SSIÓ

Gaiata 4 l´Armelar

COMISSIÓ: J. Miguel Adell i Navarro Andrés Adell i Sales Elena Agulleiro i Ventura Amparo Aliaga i Benages Teresa Antonino i Martí Titin Balaguer i Castell Marisol Barreda i Gil Roberto Blasco i Ahís Berta Blasco i Llido Anna Domingo i Escayola Rosa Forcada i Rivera Mari carmen Guiral i Vidal Rosa Guiral iVidal Berta Llidó i Montoliu Isabel Llidó i Montoliu Pablo Losada i Zapata Guillermo Nos i Martí Vicente Ortuño i Soto Oscar Pascual i Conesa Manuel Pérez i Guiñón Mireia Pérez Monferrer, Vicent Salvador i Perez Andrea Pradas i Barreda Carmen Sales i Roca Ana Salvador i Peiró José Silvestre i Martí

PRESIDENT: Ramón Guiñón i Antonino PRESIDENTS D’HONOR: Alberto Pastor i Pepita Catalá MADRINA: Claudia Ortuño i Salvador MADRINA INFANTIL: Laura Soto i Aliaga

DAMES D’HONOR: Andrea Losada i Gutiérrez Laura Tomás i Carceller Paula Pérez i Agulleiro Leire Ferrando i Parreño

ARMELERS D’OR 2018: Els llauradors

ACOMPANYANTS: Juan Vte Eixerés i Fonfria Alejandro Miranda i Sales

VICEPRESIDENTA: Mar Montolío i García

MADRINA D’HONOR INFANTIL: Noa Pascual i Soler

SECRETARIA: Inma Balaguer i Castell

DAMA D’HONOR INFANTIL: Sandra Salvador i Pérez

TRESORERA: Amparo Soler i Ochando

ACOMPANYANTS INFANTILS: Rodrigo Losada i Gutiérrez Aitor Ferrando i Parreño

VOCAL DE JUNTA: Verónica Pradas i Barreda MADRINA D’HONOR: Beatriz Prades i Barreda GAIATERES D’HONOR: Ana Ortuño i Salvador Mª Jesús Parreño i Ballester

COL.LABORADORES: Paula Adell i Sales Sofía Eixerés i Montolío Meritxell Nos i Domingo Lucia Ferrando i Parreño PORTAESTENDART: José García i Salvador Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

LA NOSTRA

DE DICA CIÃ&#x201C; Magdalena 2018

Noemí Barberá i Babiloni

cí teniu el currículum de l’autora de la portada del nostre llibret, Noemi Barberá Babiloni, llicenciada en BB. AA. per la Universitat Politècnica de València:

AU TO RA

PORTADA 88

Gaiata 4 l´Armelar

2017 Exposició individual a la Bohèmia, Castelló. Espanya. 2017 Exposició individual en Artgallery37, Torí. Itàlia. 2017 Exposició individual al centre Melchor Zapata, Benicàssim. Espanya. 2017 Exposició individual a Granada, a l’hotel El ladrón del agua. 2017 Exposició col·lectiva a Talavera de la Reina, Toledo, Espanya. 2017 Exposició col·lectiva a Roma, Itàlia. Amb l’associació cultural Ocre y Oro. 2016 Guardonada per la primera edició dels Premis QUBO, a la trajectòria artística més emergent. 2016 Exposició col·lectiva i comissariat de la mostra: “Confluencias”. En la Conselleria d’Educació, Cultura i Ciència de Castelló de la Plana. Espanya. 2016 Exposició individual en La Bohèmia, Casa de Cultura a Castelló de la Plana. Espanya. 2016 Exposició individual en la Conselleria d’Educació, Cultura i Ciència. Castelló de la Plana. 2015 Exposició individual projecte: “Lo espiritual en el arte por Noemí Barberà”, en la sala de l’Ajuntament de Piera, Barcelona. Espanya. 2015 Exposició col·lectiva en la sala Dávalos-Fletcher, “25 aniversari de l’Aljama” a Castelló. Espanya. 2015 Exposició col·lectiva, participació en les XX jornades de la Plana de l’Arc, a la Serratella. Espanya. 2015 Exposició individual, “Camino”, en la fundació Cajamar de Castelló. 2015 Exposició individual, “Homenaje a Frida Kahlo por Noemí Barberà”, en la fundació Caixa Rural de Vila-real. Espanya. 2015 Exposició individual, “Escritores, per Noemí Barberà”. En la casa cultural Donceles 66, a Mèxic D.F. 2015 Exposició col·lectiva en benefici de Càritas, Borriol. Espanya.

2015 IV Col·lectiva Multidisciplinària d´art contemporani, sala Pere Casaldàliga. Fundació Claret. Barcelona. Espanya. 2015 Exposició col·lectiva en la galeria Alemi, León, Espanya. 2015 Menció d’Honor en la mostra internacional de la galeria Esart, Barcelona. Espanya. 2015 Exposició col·lectiva a la galeria Esart, Barcelona, Espanya. 2014 Exposició col·lectiva en la galeria Alemi, León, Espanya. 2014 Exposició en honor a la Generación Beat el centre cultural Donceles 66, Mèxic D.F. 2014 Participació en el Congreso de Arte, Salamanca, Espanya. 2014 Exposició en Sala dels Regants, Vila-real, Espanya. 2014 Exposició individual en galeria Art Zappa, Saragossa, Espanya. 2014 Exposició individual a Torí, Itàlia. 2014 Exposició en honor a Julio Cortázar, al centre cultural Donceles 66, Mèxic D.F. 2014 Exposició individual a la galeria Obturados, Castelló, Espanya. 2014 Exposició individual, al museu de Borriol, Espanya. 2013 Obra permanent en centre cultural Donceles 66, Mèxic D.F. 2013 Participació en el projecte internacional: “Muro de Donceles”, en el centre cultural Donceles 66, Mèxic D.F. 2012 Exposició individual en la Fundació Caixa Rural de Vilafamés. 2012 Exposició individual de Retratos en les festes de la Magdalena, Hotel Doña Lola, Castelló. Espanya. 2011 Participació en les XVI Jornades culturals de la Plana de l´Arc. Espanya. 2011 Exposició individual d’olis en la Fundació Caixa Rural de Vila-real. Espanya. 2011 Exposició individual de retrats a pastís al museu de Borriol. Espanya 2010 Seleccionada al Premi Nacional de Pintura “Ciutat de Castelló”. Espanya. 2010 2n Classificat en el concurs de cartells del “Dia de la dona” de Borriol. Espanya.

2008 1r Classificat en el concurs de pintura ràpida de Borriol. Espanya. 2008 Exposició individual d’olis a l’Ajuntament de Borriol. Espanya. 2008 Exposició individual de tècnica mixta en cafeteria la Lluna. 1996 Seleccionada en el Premi Nacional de Pintura per a joves “Ciutat de Castelló”. Espanya. 1996 Seleccionada en el Certamen Nacional de Pintura “Ciutat de Borriana”. Espanya. 1996 Seleccionada en el Certamen de pintura peña aragonesa. 1996 Exposició juntament amb Ripollés i Planchadell en la sala Vermell. Castelló de la Plana. Espanya. 1996 Exposició individual d’aquarel·les en l’Hotel Doña Lola. Castelló. Espanya. 1996 Exposició individual de pintura mixta a l’Ajuntament de la Vilanova d’Alcolea. Espanya. 1996 Exposició individual a l’Ajuntament de Borriol. Espanya.

Magdalena 2018

MO NU MENT INFANTIL

LEMA: Cor de l´armelar ARTISTA: Pepín Marco i Roig CONSTRUEIX: Óscar Pascual i Conesa i la comissió

Gaiata 4 l´Armelar

MO NU MENT LEMA: Flor de l´armeler ARTISTA: Pepín Marco i Roig CONSTRUEIX: Óscar Pascual i Conesa i la comissió

Magdalena 2018

A GRA ÏMENT

ALS COMERÇOS COL·LABORADORS

Gaiata 4 l´Armelar

Magdalena 2018

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

A L´ESCORXADOR

TRE BA LLANT

Gaiata 4 l´Armelar

Magdalena 2018

PRO GRA MA

SETMANA MAGDALENA

Dilluns 5 09:15 Eixida de la comissió cap al carrer de Sant Roc per participar en la Cavalcada Infantil. 10:00 Cavalcada Infantil. 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14:30 Inauguració de la carpa a càrrec de les nostres madrines. 14:45 Paella patrocinada pels nostres Presidents d’Honor Pepita i Alberto. 19:00 Eixida de la comissió cap a l’avinguda del Rei En Jaume per a participar en l’Encesa de Gaiates. 20:00 Encesa de Gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume. 21:00 Obertura de la tasca. 22:30 Sopar de pa i porta. 23:45 Trasllat del nostre monument al sector. 00:30 Ball i karaoke popular.

Dimarts 6

12:00 Visita de la nostra comissió al mesó del vi. 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14:30 Dinar popular a la carpa. 16:00 Tallers infantils per a tots els xiquets del sector. 11:45 Anuncio oficial de festes. 20:20 Eixida de la comissió cap a la plaça Major 12:00 Primera mascletà anunciadora de festes. para assistir al lliurament de premis 16:00 Pregó. de llibrets i gaiates. 16:30 Eixida de la comissió cap al carrer de Sant Roc 21:00 Obertura de la tasca. per participar en el Pregó. 22:15 Concurs popular de sangria i allioli. 22:00 Enfarolà del Fadrí a la plaça Major. 22:30 Torrà d’embotits patrocinada per EVENBLAS. 22:30 Sopar de pa i porta. 23:30 Trasllat del nostre monument des del 23:00 Bingo popular. magatzem de gaiates fins al carrer de 23:30 Ball i karaoke popular. Sant Roc.

Dissabte 3

Diumenge 4

Dimecres 7

11:00 Concurs de carajillos entre els bars del nostre sector. 07:00 Tradicional repartiment de canyes a la plaça 11:30 Visita de la comissió a la fira. Major. 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí. 07:45 Eixida de la comissió cap a la Romeria. 14:30 Dinar popular a la nostra carpa. 08:00 Romeria de les Canyes. 19:00 Eixida de la comissió cap al carrer de Sant Roc 18:30 Visita de les Reines i les seues corts al nostre sector. per participar en el Desfile de Gaiates. 21:00 Obertura de la tasca. 20:00 Desfilada de Gaiates. 22:00 Sopar popular a la carpa. 21:30 Obertura de la tasca. 23:00 Bingo popular. 23:00 Sopar de pa i porta. 23:30 Ball i karaoke popular. 23:30 Ball i karaoke popular. 98

Gaiata 4 l´Armelar

Dijous 8

Dissabte 10

08:00 Despertà de la comissió a les nostres madrines 12:00 Visita dels carros engalanats que ens portaran a la mascletà 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí 14:30 Dinar popular a la nostra carpa 15:45 Eixida de la comissió per a participar en el Cos Multicolor 17:00 Cos Multicolor al Bulevard Blasco Ibáñez 21:00 Obertura de la tasca 21:15 Concurs popular de tortilles 21:30 Sopar de pa i porta 23:00 Concurs de disfresses 23:30 Disco mòbil 00:00 Lliurament de trofeus del concurs de disfresses

10:00 Esmorzar popular a la nostra carpa. La Gaiata ficarà el vi, l’aigua i les amanides. 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14:30 Dinar popular junt els amics de la Foguera José Ángel Guirao. 15:30 Eixida de la comissió cap a la plaça Major per a participar en l’Ofrenda a la Mare de Déu del Lledó. 21:00 Obertura de la tasca. 22:00 Degustació popular de productes de la provincia a la carpa. 22:30 Lliurament dels trofeus de tots els concursos que s’han celebrat al larg de la setmana de festes. 22:45 Gran actuació de la rondalla “Els Llauradors”. 23:00 Actuació de la Chica Caramelo. 00:00 Música en directe amb el Grup Màgic. 03:00 Últim apagat de llums dels nostres monuments gaiaters per part de les madrines de la comissió.

Divendres 9 08:00 Despertà de la comissió als nostres Presidents d’Honor Pepita i Alberto. 12:00 Visita de la nostra comissió al mesó de la tapa. 14:00 Mascletà a la plaça del Primer Molí. 14:30 Dinar popular a la nostra carpa. 15:30 Bingo popular. 16:30 Gimcana popular. 18:00 Concurs de dibuix per a tots els xiquets del nostre sector. 18:30 Xocolatà popular. 20:30 Cercavila dels components de la nostra comissió pels carrers del sector acompanyats per l’A. C. de Cornetes i Tambors Rei Jaume I. 21:00 Obertura de la tasca. 21:15 Concurs popular de postres. 21:30 Sopar popular a la carpa al costat dels amics de la nostra Foguera germana, José Ángel Guirao. 23:00 Bingo popular. 23:30 Actuació estel·lar de Vicent i Miriam. 00:00 Disco mòbil especial dels anys 80.

Diumenge 11 09:30 Retorn dels nostres monuments al magatzem de gaiates. 12:00 Obertura de la tasca. 12:00 Inici del Concurs popular de Paelles. La Gaiata oferirà la llenya, el vi i l’arròs. 14:00 Darrera mascletà a la plaça del Primer Molí. 16:00 Lliurament dels trofeus del Concurs de Paelles. 20:30 Eixida de la comissió cap a l’avinguda del Rei En Jaume per participar en la Desfilada Final, acompanyats de la xaranga VakaLenta. 22:30 Espectacle de Magdalena Vítol a la Plaça Major.

Tots els espectacles i jocs infantils que es realitzen en la carpa o la contornada, són per a tots els xiquets del sector, no cal ser soci de la gaiata.

Les actuacions musicals o de qualsevol tipus que es realitzen dins de la carpa de la gaiata, són de lliure accés per a tot el mon, i per tant també són completament gratuïtes.

Tots el dies, qualsevol persona del sector de la gaiata, pot vindre a dinar o a sopar a la carpa, sense necessitat de ser soci de la mateixa, però deuen traure el ticket el dia d´abans.

NOTA: LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR LA PROGRAMACIÓ, SENSE PREVI AVÍS.

Magdalena 2018

100

Gaiata 4 lÂ´Armelar

ACTES

GA IA TERS Magdalena 2018

PRE SEN TACIÓ GAIATA 4 L´ARMELAR Ramón Guiñón

EL PASSAT 16 DE DESEMBRE DEL 2017, COM DE COSTUM, A LES 23 HORES, AL PALAU DE LA FESTA, VA TENIR LLOC LA PRESENTACIÓ OFICIAL DE MADRINES I COMISSIÓ PER A LA MAGDALENA 2018 DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 4 L’ARMELAR.

n acte ple de música i balls tradicionals, tenint com a fil conductor l’ametler, arbre que és emblema i ensenya de la nostra gaiata i que a més li dóna nom. L’acte va estar presentat per Andrea Pradas Barreda i Visen Pérez Salvador. Després d’una elaborada introducció sobre l’evolució de l’ametler dins del sector i d’una sèrie d’estampes agrícoles reproduïdes pel Grup Folklòric El Cremaller, van anar a poc a poc pujant tots i cadascun dels membres que conformen la comissió de la gaiata per a la Magdalena 2018. En primer lloc la comissió major i després els més xicotets, els membres que formen la Comissió Infantil. Després de tots ells, i com a colofó a la primera part de la presentació, van pujar a l’escenari les màximes representants de la gaiata per a les 102

Gaiata 4 l´Armelar

festes de la Magdalena 2018, Laura Soto i Claudia Ortuño, acompanyada pel president, Ramón Guiñón. L’acte va estar farcit d’imatges i referències a l’arbre ensenya de la nostra gaiata: l’ametler. El grup folklòric El Cremaller, va presentar diverses peces de balls tradicionals referents al món agrícola, d’igual forma la música que va embolicar tot l’acte eren fragments de música tradicional molt arrelada a la nostra terra. D’igual forma, l’acte va comptar amb diversos moments molt emotius com el nomenament de l’Armeler d’Or 2018, que va recaure en la rondalla típica castellonera Els Llauradors, que està celebrant el seu 50é aniversari. Música tradicional de Castelló i fotos de la formació van emmarcar el moment molt entranyable.

La gaiata va tenir el privilegi de comptar amb associacions agermanades de la ciutat i ens festius d’altres poblacions de la província i de la comunitat. Tots van engrandir les ofrenes que van servir per a realçar l’acte: Associació Cornetes i Tambors Rei Jaume I, Associació Cultural Sant Roc de Vora Séquia, Centro Aragonés, Associació Cultural Sant Francesc i Clara d’Assís, Ajuntament de Benafigos, Germandat

de Pau i Caritat, i la Foguera José Ángel Guirao d’Alacant. Una nit de somni, tradició, cultura i arrels castellonenques, carregada d’il·lusions no sols per a tots i cadascun dels membres que formen la Gaiata 4, sinó per a tots els assistents al Palau de la Festa en aquesta nit de desembre.

Magdalena 2018

103

AGERMANAMENT AMB CORNETES I TAMBORS JAUME I

l passat dia 1 de desembre de 2017, l’Associació Cultural Gaiata 4 L’Armelar es va agermanar amb l’Associació de Cornetes i Tambors Rei Jaume I de Castelló. Va ser un emotiu i senzill acte, en el qual ambdues associacions es van intercanviar unes plaques commemoratives de l’esdeveniment. Finalment, i després de les paraules dels Presidents de les dues associacions, es va realitzar un vi d’honor. Una jornada molt emotiva, que marca el punt de partida de molts actes en comú per a les dues associacions culturals de la nostra ciutat.

NOMENAMENT

BENVINGUDA

PROCESSÓ SANT FRANCESC I SANTA CLARA DE ASSÍS 104

Gaiata 4 l´Armelar

IMPOSICIÓ DE BANDES PRESENTACIÓ DEL CARTELL

NOMENAMENT ARMELERS D´OR ALS LLAURADORS

DIA DEL PILAR

FESTES DEL PILAR Magdalena 2018

105

NOMENAMENT MADRINES D´HONOR

PAELLES ESCORXADOR SOPAR DE GALA

106

Gaiata 4 l´Armelar

SOPAR DE GALA

SOPAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES Magdalena 2018

107

CARTER REIAL

BERENAR DE LA GESTORA DE GAIATES

PRESENTACIÓ DE LA POLSERA DE LA MAGDALENA 108

Gaiata 4 l´Armelar

FITUR 2018

NITS DE PALAU Magdalena 2018

109

110

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Magdalena 2018

112

Gaiata 4 lÂ´Armelar

AR TI CLES Magdalena 2018

LA LLAVOR

EMPELT

La primera cura serà la selecció de llavors, encara que en molts llocs la mateixa selecció natural és la més important, ja que la realitzara la fauna o el mateix entorn.

Antigament l’empelt es realitzava en el lloc definitiu de la plantació però en l’actualitat es realitza en el mateix viver, ja que les condicions són més asèptiques. Els empelts més coneguts són escudete, planxa, esquerda i canutillo.

LLAVOR O VIVER L’ametler creix amb rapidesa, no necessita un lloc molt exigent, però si una textura solta per al seu posterior trasplantament. Es planta directament de llavor a 6-8 cm de profunditat i una separació de 60 cm. i així facilitarem el trasplantament a la primavera. Solament realitzar la plantació li farem un primer reg, els regs posteriors si no plou, es realitzaran cada 7 o 10 dies. El temps de viver s’estén des d’octubre a gener, ja que octubre és en zones càlides i de desembre a gener en zones fredes. La llavor tarda a eixir sobre un mes. Així que intentarem conéixer les característiques del sòl per a fer un abonat si fóra necessari. 114

Gaiata 4 l´Armelar

TRASPLANTAMENT El següent pas serà el trasplantament al lloc definitiu, per a açò haurem de realitzar un clot de 80 cm de diàmetre i amb una profunditat que ronde també els 80 cm, en el procés ideal hauríem de tenir assaonat el terreny però tot açò dependrà de la pluviometria de la zona. Per a una bona plantació, hauríem d’afegir fem ben cuit en el fons d’aquest clot i una mica de grava o adobament verd, i emplenar amb terra. Perquè aquest no toque el plantó. Els marcs de plantació tenen una separació entre fileres de 15 a 20 m i separació entre plantons entre 7 a 10 metres per a poder treballar entre els arbres.

L´AMETLER Alejandra Calbo

VARIETATS Les varietats més conegudes van en funció de la seua resistència a les gelades o malalties. La varietat principal és la marcona, donat el seu interés en els camps de l’alimentació, donat que és la principal matèria primera del torró, tan bla com a dur. Però hui en dia, mentre llegim açò, en molts punts del nostre país es duen a terme milers d’investigacions sobre varietats d’aquest cultiu.

EN PRODUCCIÓ L’inici de la producció es realitzarà a partir del quart any, en el lloc definitiu, encara que la producció no siga molt alta els primers anys, podent arribar a tenir una vida útil de 25 anys cada arbre en plena producció.

FLORACIÓ La floració d’un ametler va en funció de dues variables, hores de fred i hores de llum, a causa d’açò, podem trobar arbres florits en el mes de

gener que amb les posteriors gelades perdran tota la seua flor i açò tindrà unes conseqüències nefastes que li portaran a no tenir producció, per açò en els últims anys, s’han intentat traure varietats tardanes que floreixen a la fi de febrer o principis de març, de manera que evitarem aquestes gelades.

RECOL·LECCIÓ L’època de recollida d’aquests fruits, es duu a terme des de mitjan agost fins a finals de setembre sent aquest mes el de major producció.

RELLEVÀNCIA En els últims anys, aquest cultiu ha tornat a guanyar adeptes a causa de la revaloració dels seus fruits per les baixes produccions en altres parts del món. Però mai hem d’oblidar que vivim en un món global i si aquests han donat a menjar als nostres avantpassats, segurament seran els que ens tragueren d’alguna dificultat en el futur.

Magdalena 2018

115

ARTICLE INÈDIT

“PASSAT, PRESENT I FUTUR, DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT” Mar Montolío García

“ESCLATE LLUM SENSE FOC NI FUM”

questa és la frase que millor defineix els nostres monuments, la usem amb orgull castellonero, sobretot quan qualsevol desinformat turista, ens pregunta quan cremem la gaiata, és en aqueix moment, quan ens ix la vena de la pàtria xica, i neguem amb rotunditat que el nostre monument, en gens s’assembla a una falla. El que molts castellonencs ignoren, per sort cada dia menys, és l’origen dels nostres monuments i sobretot de tan famosa frase i molts se sorprendrien en saber, que el senyor Antonio Pascual Felip, autor de la frase, va haver d’intervenir en l’acalorada discussió que en 1944, la denominada “Junta Central de Festejos” debatia el futur del qual avui són les festes de la Magdalena, ja que el tema central d’aquesta discussió, era el que enfrontava a dues faccions ben oposades, una a favor de crear un monument al més pur estil faller, i l’altra amb el senyor Antonio al capdavant a favor de recuperar l’antiga tradició de desfilar amb xicotetes gaiates de mà, que com és evident, va ser la tésis que va guanyar. Però, aprofundim una mica més en el nostre passat. Què és una gaiata? Una gaiata és, ni més ni menys que un gaiato il·luminat. Explica la tradició que el tercer diumenge de Quaresma de 1252, els pobladors del Castell Vell de la Magdalena, després de l’ordre de trasllat acceptada pel Rei Jaume I El Conqueridor, i signada per en Ximén Pérez d’Arenós, en 1251, van baixar a fundar una nova ciutat en el pla de la Plana, Castelló, aquest trasllat, amb els mitjans de l’època, va durar dies amb les seues nits, i per a no perdre’s per la pantanosa marjal, es recolzaven en uns gaiatos als quals lligaven fanals per a il·luminar el camí. Des de llavors, aquests primers pobladors de la nostra ciutat, cada vegada que realitzaven una rogativa, bé fora per sequera o per fam, i anaven a 116

Gaiata 4 l´Armelar

la Magdalena, recuperaven aquests gaiatos de mà il·luminats, i els feien desfilar, representant als antics nuclis de població. Però, quan naix la nostra gaiata? Doncs ni més ni menys, que al segle XV, per a commemorar l’extensió dels furs de la ciutat de València a Castelló es crea la primera gaiata monumental, encara que en realitat, la primera vegada que desfila acompanyant a la seua comissió, un monument realment semblant als actuals, és l’any 1947, obra de l’escultor Tomás Colón. D’on venim, ho tenim clar, ara bé, cap a on anem és potser més incert, noves tècniques, han anat sorgint al llarg dels anys, unes per a dotar al monument de major esplendor, unes altres per a facilitar la labor dels artistes gaiaters, i unes altres, per descomptat, per a adaptar-se als nous temps. Sembla que va ser ahir, quan corrien els anys 80 i les comissions treballaven juntes en l’antic Matadero, magatzem de gaiates. En aquella època, es realitzaven els monuments amb matèria rudimentària, fusta i més fusta, que era tallada a mà, pels membres de les comissions que s’atrevien a usar serra i gúbia. D’açò, poc ha canviat, avui dia, segueixen sent els membres manetes de les comissions els que tallen les flors, fulles i caragols, recolzats per una moderna maquinària, i de vegades substituint la fusta per materials més mal·leables i fàcils de manejar, obtenint fins i tot un millor resultat que amb la fusta. La vertadera revolució de la gaiata està, naturalment, en la llum. Les noves tècniques i la recerca constant d’una consciència ecològica major, ens han portat a una modernització en pocs anys dels jocs de llum, que gens tenen perquè veure amb ni amb els primers dels 50, ni tan sols ja amb els de la dècada passada. El primer pas que es va donar, va anar el de

l’autonomia, que les gaiates pogueren desfilar sense un cable enganxat als pals de la llum va ser un gran pas, uns generadors de llum portàtils, van fer que es perdera la figura del que endollava corrent de pal a pal de la llum del recorregut, procurant que el monument estiguera el menor temps possible sense corrent. D’aqueixa llum, amb bombetes incandescents i enroscades una a una en les seues tires interminables de portalàmpades, amb els seus xicotets cables de colors, connectats al quadre que els manava quin s’encenia i com s’apagava per a realitzar un vistós joc, passem ja a la informàtica. La llum de baix consum, va donar pas al que avui és temut per uns, i admirat per uns altres, però al cap i a la fi usat per necessitat per tots, que és led. Unes llums led, que permeten no haver de pintar gots de colors perquè no sempre siga el blanc el color dominant, aquests nous mecanismes, es controlen directament des d’un ordinador, que mitjançant un programa, els indicarà el color i el moviment, per a realitzar els jocs de llum adequats per al monument. Tot un avançament. Quin serà el futur de les gaiates? Doncs com tot, incert. Econòmicament, tots els progressos tecnològics, comporten un desemborsament, que les comissions, en molts casos els costa assumir, algunes gaiates, quan ja han pogut canviar als nous sistemes, s’adonen que arriben tard i ja hi ha nous avanços, és el que té viure en una societat que evoluciona a passos engegantits, i que requereix cada vegada més

una especialització difícil d’aplicar per persones, que voluntàriament treballen dia a dia aprenent del boca a boca i deixant-se aconsellar pels membres d’altres comissions. Arribaran a desaparéixer? Creiem fermament que no. Les comissions de sector no ho permetran, és el nostre emblema, el nostre senyal d’identitat, i sense ell, les nostres festes, no tenen sentit. La modernitat en una tradició de segles, no pot ser el nostre enemic, ha de ser la nostra aliada, i hem de saber aplicar-la amb cap. El següent pas, possiblement, siga obligat fer els monuments tan autònoms que no necessiten generadors de combustible, materials que absorbeixen la llum del sol, ja estan inventats, i ens hem d’atrevir a usar-los, qui serà el primer, difícil saber-ho, però arribarà segur. Hologrames?..... esperem que no. Hem de creure en la nostra gent, les nostres comissions, que mai deixen d’admirar el nostre monument, la gaiata. Però cal aprendre d’altres festes i recuperar als mestres gaiaters. Pensem en el futur, als centres adequats caldria fer un mòdul de “Mestre gaiater” i així els nostres joves, poden perquè no, veure una eixida laboral al món de la festa i de passada seguir amb les tradicions manifestes. “Perquè la gaiata siga el nostre millor pregó”

Magdalena 2018

117

AGRICULTURA ABANS DEL TRASLLAT Miguel Berger

o existeixen documents escrits per a conéixer la forma i manera en què estava organitzat l’espai, a principis del segle XIII, quan alguns dels nostres avantpassats tenien els seus habitatges i terres en l’antic poblat de la muntanya que existia al costat del Castell Vell i l’ermita de la Magdalena. Malgrat açò, els estudiosos del tema coincideixen en assenyalar que en aquell turó on ens dirigim en romeria el tercer diumenge de Quaresma de cada any, no hi havia cap vila o municipi, a l’estil de les escasses poblacions medievals de l’època. No obstant això, és ben sabut que la totalitat de la península Ibèrica era coneguda com Al–Andalus i així mateix, que la part més oriental d’aquesta, és a dir: la situada entre Tarragona i Múrcia, constituïa el Sharq Al–Andalús; també que estava dividida en altres unitats més xicotetes, similars a les actuals comarques, conegudes llavors com a iqlim que podria traduir-se com a districtes. Al seu torn cada iqlim depenia d’un castell o hisn i en les seues proximitats existia l’aljama, o part habitada. Aquella organització tenia tan sols, un caràcter tributari i els qui tenien la possibilitat de recaptar vivien en les madinas o ciutats i també a vegades, en el propi hisn que era el recinte fortificat des d’on s’organitzava la manera de remetre els impostos a la madina de

Magranes 118

la qual depenien, que en el cas del poblat situat al costat del Castell Vell, era la de Borriana. Els nostres avantpassats que habitaven en el xicotet promontori, van haver de construir-se els seus habitatges, amb rudimentaris materials. Els murs estarien formats per pedra seca o argamassa de fang i palla, sense que la rajola fóra un element molt abundant, com tampoc el morter de calç. Les seues cobertes es van haver de limitar a brancatges i fang, a l’estil del qual solia ser usual en les alqueries de l’horta. La nostra aljama estaria dirigida, com era habitual, per un ancià denominat shuyun, que sens dubte, els parlaria amb freqüència, del pla que podien observar des d’aquella espècie de talaia on vivien. Tots coneixien molt bé que les terres del pla que ara denominem la Plana, eren fèrtils i disposaven d’aigua abundant. És probable que envejaren als musulmans que estant tan a prop, disposaven de terrenys sempre verds, els animals que criaven sempre tenien pastures i aquelles famílies podien triar, per a cada època de l’any, el cultiu més rendible; no obstant això ells, els del secà, limitaven les seues expectatives a la

Gallines Gaiata 4 l´Armelar

supervivència i per a açò comptaven amb escasses eines, l’ajuda d’algunes cavalleries i el treball manual tant dels homes, com de les dones i xiquets. Aquella forma de vida, com és lògic era molt dura, per la qual cosa la major part de les persones mai solien aconseguir el mig segle d’existència, les dones deixaven la seua família i formaven la seua pròpia, quan amb prou faenes havien complit dotze anys. A causa de la manca d’aigua als camps, l’agricultura es limitava a cereals com el blat, l’ordi o la civada i altres arbres propis de la muntanya, que solien plantar-se a l’abric de les parets que formaven els bancals. Eren habituals les oliveres dels quals es recol·lectava les olives quan encara estaven verdes, per a ser consumides o una vegada madures, amb la finalitat de transformar-les en oli que era utilitzat tant per a guisar, com per a il·luminar-se mitjançant cresols. De les parres plantades al costat de les construccions, aconseguien raïms destinats al consum com a fruit o transformar-les en panses, mentre que d’altres varietats obtenien vi. Un dels arbres més valorats per qualsevol família era la figuera, d’elles aprofitaven els seus fruits frescos o assecats al sol i també apreciaven l’ombra que produïen, durant els calorosos dies de l’estiu. Les garroferes eren

Arbres

abundants, ja que amb els seus fruits alimentaven a les cavalleries, tan necessàries per al transport, com per als treballs agrícoles. La major part d’aquelles terres disposaven d’una vegetació llenyosa, coneguda com a botges, que s’empraven per a agranar o socarrar la pell dels porcs durant la matança. Nogueres, pomeres, presseguers i alguns ametlers, complementaven els imprescindibles cultius de cereals, amb els quals a més del pa s’obtenien les denominades farinetes, cuinades amb farines procedents a vegades, d’alguns llegums, com a cigrons i llentilles. Els habitants del xicotet poblat del turó on es troba l’ermitori de la Magdalena, construïen aljubs per a guardar l’aigua de pluja, tan imprescindible per a beure els membres de les famílies, com per a criar animals als corrals i fins i tot solts per l’interior de l’habitatge o els seus voltants; però malgrat tots els seus esforços, les collites solien ser insuficients per a la seua alimentació i solament el complement que aconseguien amb la carn de porcs, ovelles, conills i gallines, els permetia disposar del necessari per a subsistir, mentre continuaven envejant als seus veïns musulmans del pla.

Segador Magdalena 2018

119

ELS NOSTRES CULTIUS

DESPRÉS DEL TRASLLAT Miguel Pastor García

Ametlers en flor.

ins als nostres avantpassats de la muntanya van haver d’arribar notícies de la intenció del monarca Jaume I per conquerir les terres que durant cinc segles havien estat en poder dels musulmans del sud del seu regne. És probable que alguns d’ells, pogueren allistar-se en les tropes que van posar cèrcol a Borriana, població que va prendre el Rei Conqueridor el juliol de 1233. Després de la que era la capital de la Plana, van caure en mans dels cristians: Almenara, Nules, així com els castells d’Uixó, València i Onda. En finalitzar aquestes conquestes,Zayan li va lliurar Sogorb en 1244 i les terres de la Plana es van convertir en territoris sense frontera, on es van refugiar nombrosos jugadors i prostitutes. Aquell ambient va cessar quan en Jaume va prendre Fadrell i va repoblar el xicotet hisn de la Magdalena amb un grup de cristians que li eren fidels i sobretot, 120

Gaiata 4 l´Armelar

després de 1248 en decretar l’expulsió dels moriscs de les alqueries de la Plana, tot i que amb aquella decisió les terres van quedar sense ser conreades, amb la qual cosa els nobles van perdre part de les seues rendes, per aquest motiu entre el 26 de març de 1249 i el 5 de gener de 1250, el rei repartirà les alqueries de Benifayen, Almalafa, Benuirabe i Benimarra entre els cristians i els que no van obtenir cap propietat, van sol·licitar-li que els permetera traslladar-se des de la muntanya al pla. Abans que Jaume I d’Aragó concedira l’anhelada llicència per al trasllat, l’oncle del rei, Nuño Sanz, senyor de l’hisn de la Magdalena, ja havia donat permís a quaranta-cinc dels seus súbdits per a establir-se en l’alqueria de Benimahonet, encara que ningú va fer ús d’ell, amb la qual cosa, els habitants del turó van seguir sol·licitant al rei, llicència per a traslladar els seus habitatges al pla.

Va ser el dia 8 de setembre de 1251 quan va estar preparat el document reial signat a Lleida, que els permetia aconseguir les seues aspiracions. Aquella concessió es va fer a favor del lloctinent reial a València. Ximén Pérez d’Arenós, i els pobladors de la muntanya van anar traslladant-se al pla, començant a construir els seus nous habitatges, d’acord amb les normes d’Alonso d’Arrufat que va dissenyar una població emmurallada, a l’estil de les habituals a mitjan segle XIII. Els nostres avantpassats van haver de convertir les zones pantanoses en terres aptes per a ser conreades. Un dels primers productes que van adaptar va ser la canya de sucre que, com van expressar Viciana en les seues “Crónicas” i Escolano en les “Décadas”, van ser molt importants per a l’economia castellonenca entre el segle XIII i principis del XV, però a partir de llavors va anar decaent aquest cultiu per la competència del sucre que arribava per mar, des del Nou Món. Amb el cànem es va tractar de substituir a la canya de sucre. El cànem va tenir un gran desenvolupament a l’horta castellonenca en el segle XIV i va romandre en primer lloc quant a resultats econòmics, fins a mitjan XIX. Va ser el senyor Joan Vallés, comanador de l’Orde de Sant Joan, qui va promoure aquesta indústria amb la introducció de màquines per a obtenir sogues i cordes amb destinació per a l’Armada Espanyola. El botànic Cabanilles ja va quantificar la producció de cànem a Castelló de la Plana, l’any 1750, en 80.000 arroves i el cronista Balbás, assegurava cent anys més tard, que la seua collita continuava situada en xifres similars. La capital de la Plana semblava durant el segle XVIII, un immens taller de corders. Al mateix temps, les plantes i basses de cànem, ocupaven la major part de la superfície cultivable. Malgrat açò, es buscaven nous productes, ja que, d’una banda el cànem va començar a considerar-se nociu per a la salut i per una altra, la màquina de vapor va anar substituint a les veles en les grans embarcacions. Amb la disminució del cultiu del cànem, la morera i els cucs de seda van anar proliferant al nostre terme municipal i la seda es va convertir en font principal de l’economia castellonenca. Les seues millors èpoques van començar al segle XV i van finalitzar en el XVIII. Va ser en el XIX, com a conseqüència d’una malaltia mortal per als cucs, denominada pebrina, quan va desaparéixer aquesta indústria en cadascun dels noranta pobles que havien apostat per aquests cultius i els teixidors valencians van haver de cercar altres proveïdors.

Les zones més pròximes al litoral castellonenc eren pantanoses, per la qual cosa era un lloc idoni per a les plantacions d’arròs. Encara que va anar un cultiu rendible per als nostres agricultors, sempre es va considerar perjudicial per a la salut, per la qual cosa reis, com Alfons IV d’Aragó, Pere IV o Alfons V, en diferents èpoques, ho van prohibir. Va ser durant la dècada dels seixanta del passat segle, quan es va dessecar el Quadro Arrocero i el lluent es va transformar en una zona d’horta, que lluny de solucionar el problema plantejat pels arrossars, ha creat un altre de tipus urbanístic, que segueixen patint els castellonencs actualment. El desenvolupament dels cítrics va començar durant la primera meitat del segle XIX. Va ser a partir de 1825 quan es van plantar els primers horts a Vila-real, estenent-se per la major part de les poblacions de la Plana. La taronja es va convertir en el millor cultiu de quants han existit en les nostres terres i a pesar que el verd dels tarongers ha desaparegut en grans zones, la transformació de finques de secà en regadiu i la racionalització de l’aigua a través del degoteig, segueixen fent dels cítrics el cultiu més important de tots els temps, en l’agricultura castellonenca.

Carro amb taronges. Magdalena 2018

121

CARROS, CAVALLS I CARRETERS, AL NOSTRE CASTELLÓ Per Joan Josep Trilles i Font Llicenciat en Humanitats UJI

uan Trilles Andreu, mon pare, va nàixer a Castelló i va ser carreter de professió fins que una malaltia l’apartà de la vida activa. Vivíem en una casa al carrer de Fèlix Breva, al barri de l’Armelar, d’entrada de carro, com moltes de les cases dels ravals de la nostra vila.

Les dades més antigues que es tenen de l’existència del carro corresponen a l’any 3000 abans de Crist. El carro apareix com a resultat de la unió de dues tècniques: per una banda, els coneixements sobre la tracció animal i, per l’altra, la descoberta de la roda. A les nostres contrades es té notícia dels primers carros en el temps dels ibers, al segle IV abans de Crist. Fins que no va estar a l’abast de la majoria de les classes socials, el carro era un signe de superioritat, emprat especialment per l’aristocràcia i els alts càrrecs militars durant les guerres. Des d’un punt de vista tècnic, el carro ha anat experimentant variacions mínimes en el transcurs dels temps, fins a arribar al moment present, en què, a causa de l’automòbil, pràcticament ha desaparegut.

A l’hora de plantejar-me fer un article per a la Gaiata vaig pensar en els carros adaptats al poble de Castelló, un sentit homenatge a mon pare. Ho treballaré partint d’un punt de vista immers en l’enyorança de la meua infantesa. Si busquem la definició de carro, trobem al diccionari: Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes. També trobem aquesta definició ampliada: Vehicle de tracció animal... Llavors ja tenim ben relacionat el carro amb el concepte animal, però no tractarem el cavall. La tracció animal la tenim definida com: acció de tirar d’un vehicle un o més animals. 122

Gaiata 4 l´Armelar

Anem a veure el carro agrícola típic, el més senzill, ja que després, segons quin ús se li dóna, pot ser més complex. Aquests vindran definits per la càrrega que hem de transportar. La part destinada per a la càrrega està constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior. Llavors podem trobar: - CARRO AGRÍCOLA O DE LLAURADOR: Format per un marc amb baranes, on poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes o una plataforma

unida al marc per unes cadenes per augmentar la càrrega. A Castelló també s’utilitzava aquest tipus de carro per a altres menesters: Carro amb tonells, carro amb soto i estores... També per anar de festa o romeria a la Plana de Castelló s’utilitza el que anomenem carro engalanat, que la colla d’amics engalana amb diferents motius per estètica i per donar ombra dins del carro.

- CARRO DE TRABUC: Aquest model s’utilitza per al transport de material en orri, a doll, el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat. La caixa va articulada damunt d’una estructura rígida que permet bolcar la càrrega. Aquest és el model que gastava mon pare, ja que habitualment feia transport per a la construcció. Aquesta imatge de la fotografia era molt habitual per a la meua família quan baixàvem a l’alqueria. El carro de mon pare tenia unes baranes de fusta articulades. - CARRO DE PARELL: Carro molt reforçat que, en lloc de braços, té una perxa a la qual s’uneixen dos animals. - CARRO DE VELA: Anomenat així per l’accessori de la vela de lona, antigament de cànem, que es munta a les baranes per mitjà d’un barnillatge de fusta. - CARRO DE PALLA O D’ALFALS: S’incorporen unes estanques, que són muntades damunt de les baranes per tal d’augmentar la càrrega. - CARRO DE BÓTA: Destinat per a l’ús específic per al transport d’aigua o per a regar els carrers, així se li instal·la una bóta de fusta o metàl·lica. - CARRO DE TORN: Utilitzat per al transport de bótes, amb rodes més grosses que els carros normals, i proveït d’unes cadenes que permeten d’alçar els bocois per l’acció d’un torn. - CARRO PER A LA FUSTA: És el més gran dels carros; té la base molt estreta i les baranes prenen la forma de ve baixa (V); això li permet de transportar un o dos troncs grossos.

- CARRO DE CARRERA: Carro gros, amb bosses i vela, ben aparellat per a portar molt de pes a distàncies llargues. - CARRO DE MÀ: Més menut, empés per un home o estirat per una bèstia petita. - CARRO DE GARBEJAR ARRÒS: Format per posts de fusta, és estirat per una bèstia i serveix per a garbejar l’arròs. - CARRO DE GOSSOS: Tirat per una bèstia amb un caixó muntat damunt la plataforma. Utilitzat per la Gossera Municipal per retirar gossos del carrer.

- CARRO DE CARN: Vehicle sense plataforma al qual se li instal·lava una estança aclimatada gairebé arran de terra. S’utilitzava per transportar la carn des de l’escorxador a les carnisseries. Vull relacionar diferents tipus de carros, que podreu trobar en treballs sobre la matèria que ens ocupa , com els històrics o de guerra: biga, quadriga o falçat. CARROS DE DUES RODES COM ARA: tartana, cabriolé, carreta, cab, calessa, carruatge o cotxe, mallorquina, tilburi, xarret o xurqui. CARROS DE QUATRE RODES. Per al transport urbà com ara: landó, berlina, birlotxo, carretel·la, jardinera, ripper o brec. Per al transport per carretera com ara: diligència, victòria, galera, malcoix o faetó. També cotxes de cerimònia com ara: carrossa, carro triomfal o carrossa mortuòria.

Magdalena 2018

123

Carros a Castelló

Mon pare deia que ell va començar a treballar amb un carro antic de tota la vida, el carro de llaurador, amb rodes de fusta; després va tindre el carro amb rodes de ferro, possiblement del tipus de trabuc, no va saber confirmar el nom, però té molt clar que era articulat, on alçaves unes barres. Tot el procés manual.

era manual. També recordava a Joan Boters que amb galera anava a portar pedres des de la pedrera de l’Abeller fins al molí de Santa Quitèria, segurament estem parlant de la galera de pes. I seguint amb pedres, dels carros que tenien una trapella en el soto baix i quan l’aixecaven, feia la descàrrega.

El carro de mon pare era un multiusos, ja que preferentment l’utilitzava per a transportar materials de construcció, també feia funcions a l’horta i secà. Igual baixava tot el necessari per a viure a l’estiu a l’alqueria, que feia viatges de fem. I quan era temps de l’arròs, li acoblava unes taules per fer-lo més gran i així garbejar arròs, i a la tardor transportava garrofes de Borriol. Quan parlem de les parts del carro, el que tenim detallat en el dibuix, em deia que: ell anomenava els descansos com mossos, afegint que eren utilitzats quan el cavall era malfeiner; al botó li deia el cubo, que, segons la feina, havia d’engreixar-lo cada sis dies; la mànega era l’eix. Si parlem de models de carros, recordava que parlaven de carro antic amb vela, deia que hi havia molts xarrets i també recordava el nom de jardinera. Segons deia, el carro de la carn era per evitar que la pols del carrer tocara el producte, com a mesura higiènica; que el carro tenia un caixó damunt del soto que possibilitava que la peça quedara penjada dreta; que sí que coneixia el carro de torn, utilitzat per Vinos García per carregar els tonells amb les cadenes i el torn; que carro de bóta no li sonava en el sentit de portar aigua, i deia que també utilitzaven el de torn per a l’aigua. Sí que tenia clar que hi havia carrets de mà al carrer de l’Alcora, on els corretgers els llogaven per anar per maletes a l’estació. La tracció d’aquests carros 124

Gaiata 4 l´Armelar

Parlant d’Almassora, mon pare encara recordava que des de Castelló a Almassora, a banda de la Panderola, també hi havia una diligència. Quant a les tartanes, deia que feia setanta anys que n’hi havia moltes i li ve a la memòria que al carrer de l’Ensenyança n’hi havia una molt bonica. Que Rafael Ribes Pla tenia una berlina que era estirada per un cavall de pelatge romeo. Recorda que Pasqual Quintana “el panxut”, home de molts quilos, tenia una haqueta pia (blanca i negra com les dels indis) que tirava d’un carret xicotet. També es recorda de Sanchis Prats, al carrer de Sant Vicent tenia carretes de 3 o 4 metres de llarg que eren utilitzades per a fer encàrrecs des de l’estació. Si parlem de carruatges, Toribio disposava al carrer d’Enmig d’aquests vehicles de luxe per llogar. I si parlem de carrosses de morts, li venia a la memòria el Cheret, el del carrer del cementiri, quan deien “Ja ve Cheret” estava clar que algú havia mort.

Abans d’acabar amb els carros, un record li venia al cap quan recordava que son pare –el meu iaio– tenia un carro gran amb soto a la part baixa per anar a carregar caixons de taronges. I cal dir que el meu iaio també feia transports llunyans, quan treballava per a Salvador Vidal portava abonos des del port de Castelló fins a Albocàsser. Aleshores, en aquests viatges calia fer nit als hostals, cal dir que a Albocàsser i a la Vilavella n’hi havia, però cal esmentar, encara que sols siga de passada, els dos de Castelló, l’Hostal de Sant Pasqual al carrer d’Amadeu I i l’Hostal de Sant Joan a l’avinguda del Rei, on està l’edifici del BBVA. I vull acabar amb una frase “El carro fa carril”, hi ha hagut vegades –em contava mon pare– que has necessitat eixir del camí quan anaves pel transitat camí d’Enriera i, si no buidaves el carro, era tasca impossible poder escapar del carril. Recordant a ma mare, cada dia, on vivíem, davant la Guàrdia Civil, quan mon pare venia amb el carro, ella deixava els seus quefers i entrava el cavall per tota la casa fins a la quadra. El cavall, el carro, era el nostre sosteniment, el valor més preat a casa meua.

Podeu consultar el meu treball Carros, cavalls i carreters, eines de treball, presentat a les XIII Jornades de Cultura Popular a Castelló “L’agricultura tradicional (II): el secà”. Publicat en el llibre d’actes per l’Ajuntament de Castelló, 2011.

Magdalena 2018

125

126

Gaiata 4 lÂ´Armelar

FRUTOS SECOS

SANANTONI, S.L.

Família Llorens

nguany, l’any 2018, l’Associació Cultural Gaiata 4 L’Armelar, ha col·laborat amb l’empresa Frutos Secos Sanantoni, S.L. de la població de Cabanes. Aquesta empresa ha posat a la disposició de la nostra gaiata les seues instal·lacions i les seues terres perquè en elles, es poguera fer el reportatge fotogràfic que il·lustra el nostre llibret per a la Magdalena 2018. Els representants de la gaiata han posat abillats amb el vestit típic de llauradors. A més, existeix la coincidència que la Gaiata 4 es presenta amb el nom de L’Armelar i l’empresa Sanantoni ofereix com a principal producte, l’ametla. Allà pels anys trenta del segle XX, naix a Cabanes l’empresa. La vídua de José Llorens Puig, comerciant de fruita seca, amb l’ajuda dels seus fills, de poca edat, comencen a transportar les ametles a les màquines peladores situades a Castelló. Una d’aquestes és propietat del conegut senyor Daniel Tirado Climent. Més tard, li pren el relleu un dels seus fills, Daniel Tirado Fabregat. El producte es recol·lectava en les zones del Maestrat, Plana Alta,l’Alcalatén i Palància. En les zones de la Plana les finques es dedicaven més al cítric, haventhi solament algunes finques d’ametlers als voltants de Castelló (barri de l’Armelar). Van passant els anys en aquesta empresa i agafen el relleu els seus fills. Ja amb el nom de José Llorens Puig, comissionista de fruits secs, evoluciona i s’expandeix l’empresa formant una comunitat de béns, com a Frutos Secos Sanantoni, C.B. Amb el pas del temps i arribant la jubilació de la segona generació, l’any 2000 i amb la tercera generació al capdavant de l’empresa, es construeixen les noves instal·lacions i es crea Frutos Secos Sanantoni, S.L. L’empresa segueix fins al dia d’avui, amb l’entrada de les futures generacions. En les seues mans està la continuïtat d’aquesta empresa pels anys vinents. Magdalena 2018

127

128

Gaiata 4 lÂ´Armelar

L’ARMELAR DELS BREVA: SOLERA I TRADICIÓ José Juan Sidro Tirado Vocal Patronat Municipal de Festes

“Des del Real comença este sector, carrer Pelaio i també tot el seu entorn més la Gran Via fins al pou del Saboner els de la quatre tenim molt que fer...”

ixí, és ben sabut, diu la tercera de les estrofes de l’entranyable himne que l’escriptor pairal, batejat per Expressati, com a poeta del poble, Pepe Forcada, va escriure per la Gaiata-4 i que després, va musicar un altre Pepe, Ferrer i Serra, descrivint l’anomenat “territori armelar”, sector que en el moment de la renovació festera de l’any 1945, pren el sonor nom de “calle Navarra y adyantes”. Espai on la solera, la tradició i la llegenda es fonen en un passat esplendorós, un present immediat i un futur prometedor. Un passat que, venint de l’antigor, arrela els seus orígens en la zona de secà del terme i, on l’ametller o armeler, el més sofrit i noble arbre fruiter del secà, va constituir per molts anys el paisatge agrícola dominant d’aquella gran finca inicial per on la ciutat volia créixer... I és que aquell primitiu Castelló, que per molts anys va restar dins les muralles, arribà un moment, a les darreries del segle XVIII que, per la importància i benestar econòmic del poble, fa necessari l’expansió geogràfica “fora murs” i l’enderroc d’aquells, per facilitar la comunicació entre la Vila i els primitius i nous ravals que serveixen per a donar aixopluc a més de la meitat dels 12.000 habitants que la ciutat aleshores ja tenia. Tot i això, va tardar-se encara uns anys en conformarse el barri, i els armelers, que cobrien la gran finca a l’oest de la Ronda del Millars, van continuar marcant el paisatge mantenint-se fins al seu rellançament i transformació definitius, els anys d’expansió urbana que van seguir a la guerra civil, tot i que el creixement a la zona oest, a “la zona dels armelers”, va ser molt més lent i irregular que en altres zones de la ciutat. El creixement econòmic que la ciutat va tenir en les dècades 60-80 del segle passat, va fer la resta

i, l’avinguda del doctor Clarà, amb anterioritat carrer de Llucena, per ser aquesta la via natural d’eixida envers aquell poble, i la Gran Via Tàrrega Monteblanco, conformada per la unió dels primitius carrers de Tàrrega Monteblanco i Gran Via, van prendre el protagonisme als embrionaris i primitius carrers, convertint-se en els vials de referència del barri.

L’hospital provincial dissenyat a començament del segle XX seguint el model francés de Brest va ser i continua sent-ho, l’edifici emblemàtic referent d’aquell armelar, projecció del sector cap al futur, juntament amb el monumental edifici dissenyat per Montesinos i construït a expenses del benefactor Cardona Vives, inaugurat el 1900, de les Escoles Pies, que dóna nom a la plaça abans del Pla del Clavellí i del Progrés, amb altres referents urbanístics com l’antic carrer de Salmerón, després de l’Alcora i, finalment de Navarra, en record de la divisió que sota el comandament del General Aranda va prendre la ciutat el 14 de juny de 1938, durant la darrera guerra incivil, o el de Pelayo, en record del primer rei d’Astúries, iniciador de la reconquesta, i del creixement del territori nacional, amb clar paral·lelisme amb l’expansió de la ciutat... Són molts els carrers que conformen el sector, alguns, els primers, com hem assenyalat, nascuts de la urbanització dels terrenys pertanyents a l’armelar d’un distingit castellonenc fill d’una antiga família acomodada de la ciutat, propietari agrícola benestant, el senyor Fèlix Breva Espeleta, a qui la ciutat allà per l’any 1894 va voler per demostrar la seua generositat i contribució a la formació del nou barri dedicar-li, per descomptat, un dels carrers. Magdalena 2018

129

130

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Un sector, un barri, que va voler recordar en la seua urbanització altres personatges importants en l’esdevenir de Castelló com a poble en projecció, cas del vial dedicat a l’arquitecte municipal Godofred Ros, de tendències romàntiques, autor del traçat del barri o el sogorbí José Camarón, el pintor Camarón, home culte i refinat del segle XVIII o Maria Breva, filla de “l’amo de l’armelar” a qui va dedicar-se un carrer, que l’any 1940 va canviar el seu nom pel de Vázquez de Mella, que sense tenir una relació directa amb la ciutat ,si està considerat com un del més grans oradors de la història política espanyola de principis del segle XX, el senyor Juan Vázquez de Mella i Fanjul, o aquell altre per recordar un altre castellonenc del segle XVIII, Felipe Sidro Vilarroig, eloqüent predicador i doctor en teologia. A l’ombra de l’hospital van nàixer dos carrers dedicats a personatges relacionats amb el món de la salut; el primer dedicat a un home que tot i haver nascut a València tenia una clara ascendència directa al nostre poble, on posseïa gran part dels seus béns, el senyor Ramón Donat Climent, que en morir l’any 1900 deixa una copiosa fortuna per atendre l’hospital que, pocs anys després, el 1907, seria inaugurat i, l’altre, el dedicat al religiós mercedari que promogué, a la ciutat de València, l’erecció del que fou el primer hospital psiquiàtric del món, l’Hospital dels Folls o Hospital dels Innocents, el pare Joan Gilabert Jofré, que va morir al Puig als inicis del segle XV en llaor de santedat. L’armelar s’escampava... I nous carrers prenien forma, ara un altre, aquest curiós, dedicat inicialment a alguna veïna del mateix carrer que no sabem quina seria la seua habilitat o mèrit, l’antic carrer Matilde, en l’actualitat carrer de Gaspar Maria de Nava Álvarez, poeta castellonenc que va viure a cavall entre els segles XVIII i XIX, conegut popularment com el Comte de Noroña, o aquell primitiu “huerto de Breva”, en record del propietari adjacent amb els solars “de l’armelar” i des de 1894 dedicat al marí Casto Mendez Nuñez, autor d’aquella frase tan coneguda de “España prefiere honra sin barcos a barcos sin honra” a la guerra del pacífic de 1866. Com passa a la resta de barris i sectors de la ciutat, els canvis econòmics i culturals produïts en les darreres dècades han afectat també de manera profunda i estructural a la població de “l’armelar” i les seues relacions. Abans no era com ara, i tothom sabia qui era qui al sector i el que significava viure en aquest o

aquell altre carrer. L’evolució i el progrés han fet que una part dels veïns, tal vegada aquells més joves, desconeguen el que va estar l’origen del sector, el qui o que representa el nom del carrer on viuen i fins i tot quant implicats en “la festa” han estat des de sempre els veïns. I és que els veïns de l’armelar, perquè creient en el progrés i confiant en la possibilitat de millora de la vida lligada al treball, fent de la vida un compromís, mai han refusat “la sana topetia” entre sectors gaiaters, escampant-se aquesta també al llarg de les altres festes de l’any. Les “festes d’agost”, que la ciutat dedicava a la Mare de Déu, Sant Roc i el Gos, allà per la dècada dels 50 del segle passat, suposaven, entre d’altres dedicacions, una organització veïnal i una lluita per la decoració dels carrers dels diferents barris de la ciutat. Encara són recordats amb un cert somriure i enyor, els casos dels veïns del carrer “conills” i de la “pólvora”, hui Sant Josep i pintor Montoliu, entre el Forn del Pla i Castàlia, al barri de Sant Fèlix... La gent de l’armelar, de segur que encara els veïns més grans ho recorden, amb una “junta de festes” encapçalada per José Ribalta i en clara competència amb el veïnat del carrer diagonal, hui Sant Mateu, entre les rondes de Magdalena i Vinatea, van penjar l’agost de 1951 a l’encreuament dels carrers de Félix Breva i Vázquez de Mella, al cor del sector, una làmpada confeccionada amb 5000 trossets de canya i un envelat amb gallardets fets amb alternança amb paperets de coloraines i “pellerofes de panís” seques i tintades, cosides d’una en una i penjades d’un fil, làmpada i decoració elaborada sota la direcció de l’artista valencià Ovidio Ponz, a la qual les dones de l’armelar van dedicar hores i hores de treball, des de l’octubre de 1950 fins al moment de la seua col·locació a l’agost del 51 i que va suposar tot un guarniment original a la vegada que elegant... Un barri, un sector, una gent la de l’armelar que ha sabut, sap i de segur continuarà sabent treballar, viure i fer festa en comú, un veïnat partícip d’un Castelló que camina envers el futur recordant el seu passat agrícola en el secà, on l’armeler aquell arbre de qui el poeta diu “que fa branca a branca manifestos de bondat” va servir d’arrel per a fer créixer la ciutat per l’oest. Per molts anys..

Magdalena 2018

131

132

Gaiata 4 lÂ´Armelar

Coca d’Ametla (tortada)

Ingredients.250 g ametla mòlta. 250 g de sucre més una mica per al motle 8 ous 2 cullerades de farina Mantega (per al motle)

RE CEP TES DOLÇES

Elaboració.Untar el motle amb mantega i espolsar amb sucre. Reservar. Separar les gemmes de les clares i batem aquestes últimes a punt de neu consistent. Incorporar el sucre i posteriorment les gemmes. Afegir l’ametla mòlta i la farina barrejant en moviments envolupants. Ho posem en el motle i ho posem al forn calent sobre 180º fins que haja pujat, i daurat (comprovar punxant amb un ganivet, si ix sec ja està a punt).

NOTA: Els ingredients hauran d’estar a temperatura ambient. No obrir el forn durant la cocció doncs es baixa el bescuit. És clàssic decorar amb merenga i es pot emplenar al gust generalment de crema de gemma. Receptari: Vicente Andrés Forner CIPFP Costa d´Azahar Magdalena 2018

133

RE CEP TES

Coca deCastelló

DOLÇES

Ingredients.-

Observacions:

6 ous 700 g de creïlla bullida 500 g de sucre 200 g ametla en pols Ratlladura d’1 llimó

És aconsellable utilitzar 15 g d’impulsor (1 sobre de llevat Royal) per a donar-li més esponjositat que barrejarem amb l’ametla mòlta.

Elaboració.Preparar ingredients i útils per a l’elaboració. Es munten les clares a punt de neu amb la meitat del sucre. Coure la creïlla en aigua amb la pell, pelar, eixugar lleugerament en la boca del forn i passar pel passapuré. Afegir la meitat del sucre, els rovells d’ou, l’ametla mòlta i la ratlladura de llimó. Muntar les clares a punt de neu i incorporar l’altra part del sucre en forma de pluja. Barrejar les clares muntades amb suavitat, com si es tractara d’un bescuit, a la mescla de creïlla, gemmes i ametla, sense treballar-ho molt. Abocar en el motle de coca, que prèviament haurem folrat amb paper de cocció. Introduir en el forn a mitja potència, a uns 180ºc, durant 45 minuts. Una vegada cuita deixar refredar i treure del motle amb cura, ja que té una consistència molt lleugera. Espolsar per damunt sucre glace antihumitat, posant prèviament l’encuny del Fadrí per a decorar la coca.

134

Gaiata 4 l´Armelar

Origen La coca de Castelló té el seu origen a principis del segle XIX, quan el nucli urbà de l’època es trobava envoltat de garroferes, ametlers i alguna varietat de fruiteres, on a més, el cultiu de la canya de sucre, l’horta de creïlla i la sembra de blat, feien de la ciutat una rica font d’ingredients de rebosteria. Entranyable és el relat que explica que l’inventor va ser un forner local que, amb certa habilitat, aconseguia donar a tots els seus dolços un sabor especial. Un dia el forner va decidir fer un simple bescuit, però en adonar-se que li faltava farina, substituïsc aquesta per creïlla cuita, va afegir una mica d’ametla mòlta i ratlladura de llimó. Així va nàixer la Coca de Castelló.

I.E.S. Costa de Azahar Hostaleria i Turisme Indústries Alimentàrie

Teules d’Ametla (pastes de te)

Ingredients.500 g d’ametla filetejada o picada 500 g de sucre glace 125 g de farina fluixa c/s de vainilla 6 ous 4 clares

Aplicacions.Per a decorar postres i especialment gelats. Per a acompanyar el café o te.

Primer que res.Preparar la mise en plau d’ingredients i utensilis. Precalentar el forn. Greixar les llandes del forn.

RE CEP TES DOLÇES

Preparació i elaboració.-

Barrejar en recipient adequat l’ametla, el sucre, la farina i la vainilla. Incorporar els ous i les clares. Barrejar amb ajuda d’una espàtula de fusta sense batre excessivament. Escudellar sobre llandes de forn lleugerament greixades i aplanar-les per mitjà d’una forqueta mullada fins a donar-los forma de galeta fina i redona. Fornejar a temperatura mitjana (175º-180º C), fins que dauren. Retirar del forn i col·locar ràpidament sobre el teuler o corró perquè prenguen una bonica forma corbada. Conservar una vegada fredes en recipient hermèticament tancat. (Si introduïm una borsa de sal de sílice, es conservaran molt millor, evitant que s’ablanisquen). Magdalena 2018

135

CONTE GAIATA 4 L’ARMELAR

Sofía Eixerés i Montolio

na vegada hi havia, dues amigues, Clàudia i Laura, que anaven caminant pel camp d’amelers que hi havia proper de les seues cases amb molta il·lusió, ja que no faltava res perquè les festes de la seua ciutat començaren.

- Clàudia, no voldries que les festes començaren ja? - Clar que sí, dona! Qui no? Jo crec que tota la ciutat està esperant-ho. El pregó, la romeria, la desfilada de gaiates, el cos multicolor... són tots tan emocionants i divertits. - A mi - va dir Laura - el que més m’agrade és veure els vestits dels gaiaters, però sobretot, del que més gaudeix, és de la desfilada de gaiates, és tan emocionant veure els monuments il·luminats, acompanyats per la comissió i les seues representants... No t’agradaria ser la protagonista de les festes d’enguany? - Per suposat, estaria molt bé, però tu saps que no podríem, almenys, aquest any. - I per què no? - Contestà Laura afligida. - Perquè no tenim roba, i no crec que a aquestes altures encontrem una modista que ens la faja. - Tens raó, faria falta un miracle perquè tinguérem els vestits a temps... 136

Gaiata 4 l´Armelar

I així van passar la vesprada, parlant i parlant sobre que les agradava més i que menys. Quan decidiren tornar a casa, era de nit fosca i es van equivocar de camí, però elles no ho van notar. Clàudia pensà que estaven tardant molt a arribar, així com Laura, però cap de les dues va dir res. De sobte es van topar a una espècie de plaça redona molt gran, a la que només hi havia un armeler daurat. Es van mirar l’una a l’altra, sorpreses amb què els seus ulls contemplaven. De sobte, el tronc de l’arbre es va obrir com si fos una porta i va sorgir de l’interior un home, ni molt jove, ni molt major que vestia roba de camp que estranyament no estava bruta. Quan l’home va veure a Clàudia i Laura es va quedar molt sorprés:

- Qui sou vosaltres? I el més important, què feu ací a aquestes hores? - Jo sóc Clàudia i crec que ens hem perdut... Esta és la meua amiga Laura -va dir assenyalant-la. - Doncs, passeu a ma casa i mengeu un poc, vos veig amb una miqueta de fam.

I tenia raó, no havien menjat res des de l’hora de dinar i ja era tard. Van acompanyar al senyor, que s’anomenava Ramonet a l’interior de l’arbre. Van entrar per la porta del tronc i van veure unes escales que baixaven, no molt lluny fins a una saleta d’estar amb no més que un sofà per a dos situat davant d’una tauleta amb llibres. Ramonet va entrar al que pensaven era la cuina i elles es van seure al sofà. Van menjar verdures a la planxa, o això pensaven, ja que tenien una forma i sabor que no hi havien vist mai. Passaren tota l’estona callades, cosa rara en elles i quan acabaren, Laura no podia aguantar-se més la pregunta:

- Ramonet, com és això de què vius en un armeler? - Jajaja, eixa és una molt bona pregunta - contestà divertit - jo sóc el president de l’associació de mags cultivadors, és a dir, com que sóc uns dels mags més poderosos en allò que al camp es refereix, em van fer president d’aquesta associació i aquesta és l’habitatge del càrrec. - Acabes de dir que eres un mag? Com els de Harry Potter? - preguntà Laura. - Més o menys, però sí. - A les hores, pots complir desitjos? -Va dir Clàudia, sorpresa. - Per poder puc, però a lo millor no ho faig bé... Perquè m’ho preguntes? - Perquè ens agradaria moltíssim ser madrines d’una gaiata enguany - Contestà Laura, sense poder ocultar l’emoció - però no podem, perquè no ens queda temps per fer-nos la roba... - Doncs jo les faré - Contestà Ramonet - però abans heu de contar-me més sobre aquestes festes.

I això van fer, entre les dues li van contar què eren les gaiates, que representaven, quan es feien les festes i per què. Passaren parlant més temps dels que pensaven i quan van acabar, Ramonet, estava molt emocionat, ja que li havia paregut molt divertit i la pregunta que va fer després de tota l’explicació, no l’estaven esperant: - Jo podria ser president per acompanyar-vos, no? Clàudia i Laura, no s’ho creurien, a part de ser madrines anaven a tindre com acompanyant a un dels mags agrícoles més poderosos...

- És clar que sí, l’únic problema és que totes les gaiates tenen president... - Va dir Laura. - Doncs, fàcil, crearé una gaiata nova, vos sembla bé? - Sí! - Exclamaren les dues al mateix temps. - L’anomenaré L’Armelar i tindrà el 4, com els poders del camp.

I, al moment Ramonet pronuncià les paraules màgiques. Clàudia i Laura van veure davant dels seus ulls, uns vestits de castellonera i llauradora més bonics dels que podien aplegar a imaginar.

I que començen les Festes de la Magdalena!!!

Magdalena 2018

137

138

Gaiata 4 lÂ´Armelar

A GRAÏ MENTS EDITA: A.C. Gaiata 4 l´Armelar

En primer lloc, als presidents de la gaiata, Alberto Pastor i Pepita Català per formar part d´aquesta xicoteta família.

COORDINACIÓ I DISSENY: Ramón Guiñón i Antonino

Als llauradors per acceptar ser l´Armeler d´Or per a la Magdalena 2018.

PUBLICITAT: Inma Balaguer i Castell

A l´artista gaiater Pepín Marco i Roig, per la seua constant dedicació i ajuda en la construcció dels monuments.

IMPRIMEIX I MAQUETA: Paperam Impressions

Al responsable de la construcció de la gaiata, Óscar Pascual i Galmés, pel seu treball.

FOTOGRAFIES: Ediciones digitales Muphy

A l´autora de la portada, Noemí Barberá i Babiloni pel seu meravellós treball.

REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Joan Josep i Trilles

A Joan Josep Trilles i Font per la seua inestimable ajuda en la redacció d´aquest llibret.

DIPÒSIT LEGAL: CS 118-2018

A Ediciones digitales Muphy, per la seua desinteressada aportació.

Aquest llibret es podrà veure: -En la pàgina web de la gaiata: gaiata4.blogspot.com

També per descomptat, als articulistes: Alejandra Calbo, Mar Montolío, Miguel Berger, Miguel Pastor, Joan Josep Trilles, família Llorens, José Juan Sidro i Vicente Andrés Forner. Gràcies a tots per la vostra col·laboració. A Sofía Eixerés i Montolío per facilitar-nos un divertit conte. I com no, a tots els comerços col·laboradors, a tots els socis de carrer, a la comissió de la gaiata, i a tots els que ens han recolzat durant l´any.

Contacta amb nosaltres: www.facebook.com/gaiatacuatro.armelar “El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

A tots els que han fet possible aquest llibret, moltes gràcies!