Llibret gaiata 9 by paperam

Magdalena 2018

Castelló, terra de lletres Edita:

ÍNDEX

Realització:

Salutacions............................................................4

Associació Cultural Gaiata 9 l’Espartera Rafael Quiroga i Alegre

Assessorament lingüístic: Toni Royo i Pérez

Correctors:

Acció Cultural del País Valencià

Portada:

Magdalena 2017.............................................26

Final del cicle 2016-2017...........................36 Comissió 2018.................................................46

Actes del nou cicle fester...............................91 Imposicions de Bandes 2018....................102

Presentació de la nostra gaiata................116

Articles.............................................................128

Fernando Mestre i Querol

Esparter de l’any..........................................194

Poemes: Vicent Jaume Almela i Eixau

V Concurs escolar Mestre Canós...............198

Il·lustracions: Mª Carmen Aldás i Oliver

Agermanaments............................................196 Programa d’actes Magdalena 2018........202 Homenatge Matilde Salvador....................204

Homenatge Lorenzo Ramírez....................210

Publicitat:

Bianca Carque i Vera

Fotografia:

Gonzalo Cabedo i Oliver Edicions Digitals Muphy

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Imprimeix:

La Gaiata 9 l’Espartera no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present llibret, fruït del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

Paperam Impressions

Dipòsit legal: CS: 130-2018

Bernat Artola i Tomรกs Castellรณ de la Plana, 20 de decembre de 1904 - Madrid, 8 de maig de 1958

BERNAT ARTOLA I TOMÁS (Poeta)

Bernat Artola, líric

i la veu del vell Fadrí

paisatge d’aquesta terra

és cançó que tot ho plena.

on la llum del Sol subtil

Bernat amb afany floreix

amaga ombres en festa.

rosa trenada amb donzella

Quan el cor ferit és plany

per deslliurar enreixat amor,

per l’oblit i la incertesa

elegies sospira la primavera,

amarga la fosca nit

vol etern de falzia i oroneta.

sent conreu d’ullals de lletra.

Bernat d’ardida paraula,

La solitud del silenci,

pregoner de Festa Plena,

la foscor de la tenebra

d’internes converses de l’ànima,

espais esquerps de neguit

que closa deslliura el poema

on esclata la tempesta

on batega un bell so:

i les dèries són poema.

Damunt de la mort la vida!

Terra d’atzurs i maragdes

Bernat, enyorat poeta!

on la llum tot ho clareja

Vicent Jaume Almela i Eixau.

Salutacions 5

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

astelló es prepara per viure un temps excepcional, el de les seues festes de la Magdalena. Moltes persones, unides entorn de les gaiates, s’afanyen amb una enorme il·lusió per fer encara més brillant una celebració que és motiu d’orgull per tots. Després d’un llarg any de treball arriba el moment de trencar amb la rutina diària i escabussar-se en un ambient distint i ben especial, de gaudir de molts bons moments en companyia de familiars i amics i de reviure uns costums tradicionals que tots volem conservar tant a Castelló com a tota la Comunitat Valenciana. Les gaiates castellonenques són grans protagonistes durant els dies de la festa. Milers de persones les admiren cada any al seu pas pels carrers i les han convertides en un gran símbol per a la ciutat. Cada gaiata és diferent de les altres, i totes tenen el seu esperit propi, una empremta que les singularitza. La Gaiata 9 «l’Espartera» integra a persones que tenen en comú el seu amor per la festa i la voluntat d’unir esforços per fer realitat cada any un gran projecte que comparteixen.

Arriba per fi el moment de veure el resultat de tantes hores de dedicació durant l’any. Els carrers de Castelló esperen el pas de les gaiates i tot està preparat per a la gran desfilada de llum i color que marca un dels punts culminants de la festa. Enguany trobarem la Gaiata 9 «l’Espartera» una vegada més, envoltada de gent, sent protagonista de la festa i mostrant el resultat de la gran suma de les aportacions de tots els seus components. Des d’ací vull enviar una cordial salutació i els meus millors desitjos a totes les persones que integren «l’Espartera», com també un fort abraç.

Ximo Puig i Ferrer Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

a és Magdalena i, com sempre, cadascuna de les Gaiates esteu ahí, després d’un llarg treball de tot un any, per fer possible un nou esclat de llum i color, avivar el sentiment de milers de castellonencs i engrandir l’orgull de ser castellonenc, l’orgull per la nostra història i tradicions. Donem la benvinguda a una setmana màgica en la qual reines, madrines, donzelles, romers, gegants, guerrers, músics, festers i personatges de fantasia inundaran els carrers de la capital durant nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les gaiates. Al carrer es viu una història diària d’aventures, rialles, espectacles, fervor i amor a la terra i al sentiment castellonenc però, sobretot, comença la més bella història de germanor. Xiquets, joves, majors, gent forastera i veïnat de tots els indrets de la província gaudeixen junts d’unes merescudes festes que ens fan oblidar els records per a oblidar, i aconsegueixen contagiar-nos de necessaris somriures. I tot açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç de les gaiates i els diversos col·lectius que fan realitat els centenars d’actes que configuren el programa. Entre ells, m’agradaria destacar-ne un: el Pregó. Un passacarrer de somni que abraça la bellesa de cadascun dels 135 municipis que sumen província, representats per la tradició, història i talent de la nostra gent. Al pas del Pregó te n’adones de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força d’unes persones que creuen en els seus pobles i han treballat de valent, salvant no poques dificultats, per treure’ls endavant. Un dia per a traure a relluir eixe castellonerisme que ens identifica i per a demostrar el que som capaços de fer amb les nostres pròpies forces. Uns valors que venim a mostrar, amb gran orgull, en estes festes, i els quals ens encoratgen a seguir treballant per un Castelló millor. Gaudiu d’unes merescudes festes de la Magdalena, les festes de la província.

Javier Moliner i Gargallo President Excma. Diputació de Castelló

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

na data en el calendari: del 3 a l’11 de març. I una cita ineludible: la Magdalena 2018. Una edició. Un repte més. I una bona mostra que el treball col·lectiu assoleix els millors resultats. La nostra setmana gran és un bon exemple d’eixe “saber sumar esforços”. Un engranatge en el qual el sector gaiater és una peça indispensable, com ha demostrat en el IV Congrés Magdalener, que ha brindat l’oportunitat d’unir perspectives, de debatre el present i el futur de la festa i construir entre totes i tots una base sòlida per a les nostres celebracions fundacionals. Per a fer-les créixer i transmetre-les a les generacions futures. Ja ho auguraven els versos de Bernat Artola. La gaiata és “el nostre millor pregó”. Vau ser la guia necessària per al trasllat dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana fa ja 767 anys. Vau ser llum, i seguiu sent llum. Sou emblema i referent de la Magdalena, però no solament pel simbolisme d’eixos monuments que recreen el nostre passat i que compartiu edició rere d’edició amb la ciutadania, sinó per constituir un motor, amb majúscules, per a l’activitat cultural de la capital; per contribuir a forjar la nostra història com a poble; per sumar i per vertebrar la vida de barri, en el qual creeu comunitat. I on sou autèntiques ambaixadores de la nostra festa. Sector 9, L’Espartera. Amb Ana María Martínez i Ainhoa Valle com a madrines de la Magdalena 2018 i Guillermo Peris com a president infantil, empreneu un viatge. Un viatge d’emocions cap a l’epicentre de la festa castellonera per antonomàsia. La nostra setmana gran arranca, i des d’aquestes línies ratifique que aquesta tindrà en el vostre sector un gran aparador des del qual projectar-se amb orgull a veïns i visitants. Gràcies. Amb majúscules. Les mateixes majúscules que descriuen la vostra tasca de cohesió social i la vostra estima per Castelló. Gràcies per traslladar els valors de la festa i per seguir forjant eixe sentiment d’identitat col·lectiva. Magdalena, festa plena!

Amparo Marco i Gual Alcaldessa de Castelló

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

a festa és cultura. És patrimoni col·lectiu. Com a col·lectiu ha de ser el seu impuls, la cura, la promoció, el relleu, la renovació. La festa és més festa quan es construeix sobre el consens. Quan és capaç d’integrar més gent i de projectar diversitat.

Castelló es prepara per a retre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, amb la seua festa més internacional, la Magdalena 2018, que toca ja a la porta. Convertida, a més d’en un puntal cultural, en un revulsiu turístic i econòmic. Del 3 a l’11 de març, la setmana gran castellonera té una cita amb el teixit col·lectiu que la sustenta. I les gaiates sou actors protagonistes, al costat de la Junta de Festes, el Patronat, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, en l’escenari fester d’una ciutat que sap conjugar el respecte a les seues arrels amb un component de modernitat. Amb les vostres veus hem fet un pas ferm en l’últim Congrés Magdalener per a harmonitzar les festes de la Magdalena amb l’actual cultura cívica de la societat castellonenca. I és que la festa, com la vida, és evolució. És diversitat. I la Magdalena beu de la diversitat que exhibeix el col·lectiu gaiater. Dènou comissions unides per la seua defensa i compromís amb el món de la festa, però amb idiosincràsia pròpia. Ací radica un dels valors primordials de la nostra setmana gran. Nou dies que obrin per al Sector 9, L’Espartera, una nova aventura per a sumar a un palmarés esguitat d’esforç i constància. Gràcies per enaltir en el vostre programa, un any més, aquestes dues virtuts i per fer créixer la Magdalena amb les vostres aportacions. Gaudiu de les festes com mereixeu. Magdalena!

Sara Usó i Alía Presidenta del Patronat Municipal de Festes

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

Carla Bernat i Pascual Regina de les Festes 2018

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

Lucía Burguete i Alcaide Regina Infantil de les Festes 2018

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

envolguts amics, benvolgudes amigues de la Gaiata 9 “l’Espartera”,

Cada any, quan es va apropant la celebració de les nostres festes, ens unim per a recordar i celebrar com es mereix la fundació de la nostra ciutat. Per davant tenim nou dies de festa en els quals treballem tots units per la festa amb la voluntat de continuar construint entre tots un Castelló millor. Dins de les nostres festes, les comissions de sector tenen un esperit vertebrador que esdevé fonamental per a dur a terme la transmissió de les nostres tradicions pairals de pares a fills des del seu origen fins al dia de hui. Tot dut a terme a partir del treball intens i desinteressat que fa la gent que forma part d’aquestos sectors. L’Espartera treballa per al seu barri i per a la seua gent, per a aconseguir que la festa arribe a tots i cada un dels carrers que el composen. Gaiata, llibret, presentació, espectacles musicals i moltes altres activitats que es fan amb tota l’estima per a que veïns i visitants compartisquen les festes amb la gent que composa aquest sector. Des d’ací, vull donar la més sincera enhorabona, en nom de tota la Junta de Festes, a aquesta comissió que realitza un treball que garanteix el futur dels valors que ens uneixen a tots com a castellonencs. Finalment, espere que aquestes festes de la Magdalena 2018 siguen molt especials e inoblidables per a tot el veïnat i que les gaudiu amb la vostra gent. Moltes gràcies i bones festes.

Juan Vicente Bellido i Zafón President de la Junta de Festes de Castelló

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

es de sempre, el meu gran somni va ser formar part d’una comissió de gaiata, gaudir les festes envoltada per amics que compartiren una mateixa il·lusió, un mateix destí que ens conduiria fins a la nostra setmana gran. L’encontre, la meva estimada gaiata 9, al costat de vosaltres he gaudit al màxim. Gràcies per compartir al meu costat tots els moments viscuts. Aquest any, tinc el privilegi de formar part de la cort d’honor de la nostra Reina Lucia, agrair-vos el vostre afecte i suport i desitjar-vos el millor per a la Magdalena 2018. Amb molt d’afecte.

Mar Valle i Parreño Dama de la Ciutat Infantil

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

er segon any, aprofite aquest xicotet racó del vostre llibret, per a agrair com a President de la Federació Gestora de Gaiates el treball i esforç de totes i cadascuna de les persones que formeu part de la comissió de la Gaiata 9 l´Espartera. També, estendre aquest agraïment als socis i comerços col·laboradors del sector, doncs sou fonamentals per a continuar amb la nostra labor dins de la festa. 2017 es va convertir per a nosaltres en un any excepcional, un any replet d’esforç i il·lusió i sobretot un any de reconeixements a la nostra labor festiva, a la nostra dedicació i a les nostres il·lusions. En aquest 2017 hem arreplegat el que abans molts homes, dones i xiquets/es van sembrar dia a dia amb el seu amor per les Gaiates i les festes de la nostra ciutat. El passat 12 de març, vam arreplegar en l’ermita de la Magdalena el títol honorífic d’ermitans de la nostra benvolguda ermita. Títol que a dia d’avui seguim ostentant les comissions de sector. També des d’un mitjà de comunicació es va voler reconèixer el nostre esforç altruista, dels que estem avui i dels que porten dècades al peu del canó. Arribe novembre i les Gaiates rebem el premi Oci i Tradicions, concedit per Cadena Ser Ràdio Castelló. Els 19 presidents vam arreplegar en nom de les Gaiates aquest reconeixement entre uns emotius aplaudiments del públic assistent a la gala. M’agradaria poder explicar amb paraules el que vaig sentir en aquell moment. Com deia, 2017 ha sigut un any de reconeixements merescuts, però encara queda el més difícil, seguir cada dia treballant per a continuar amb un nou cicle. En el qual es realitzen els nomenaments, presenta-

cions i en el qual un monument Gaiater ix al carrer per primera vegada després de mesos de somni, gelor i cansament de les persones que han treballat en ells. Encara ens queda seguir treballant en aqueix nou cicle per a millorar any rere any i així aconseguir que el poble de Castelló i els centenars de persones que ens visiten cada any en festes, ens donen el reconeixement que veritablement volem i cerquem per a les nostres Gaiates. Com sé que en aquesta obstinació no ens venceran, m’agradaria demanar-vos que no perdeu les ganes ni la il·lusió, que seguim treballant cada dia per unes Gaiates i festes millors, no dubteu que des de Gestora de Gaiates treballem, a voltes amb menys encert del desitjat, però no dubteu que tots i cadascun dels membres de Gestora de Gaiates s’esforcen per a aconseguir el millor per al nostre col·lectiu. I açò així s’ha vist reflectit en el passat Congrés Magdalener on les Gaiates vam mostrar la nostra unió i força. A Ainhoa, Guillermo i Ana Maria donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, doncs sou les encarregades de portar la imatge de la vostra Gaiata a cada racó que visiteu. També agrair a les vostres famílies l’esforç doble que realitzen especialment elles, les mares, gràcies de cor. Solament em queda desitjar al sector i a tota la comissió de l´Espartera unes festes plenes i inoblidables on cada dia la llum de les Gaiates il·lumine el nostre camí. “VITOL”

Carlos Chipirraz i Gómez-Millán President de la Federació Gestora de Gaiates

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

s un veritable plaer dirigir-me, per primera vegada, a aquest sector com a president de la seua Gaiata. És un repte que he acollit amb molt d’afecte i responsabilitat. Tinc darrere meu tot un grup de persones treballant per i per als nostres representants, comissió i aquest meravellós sector. Aquest any està sent molt intens tant per tots els actes programats com pel IV Congrés magdalener, que ha copat molt del nostre temps i que hem afrontat amb gran respecte i amb les idees molt clares i tant les 19 comissions de sector com els amics de la tradició festera hem anat tots units. Les festes de la Magdalena avancen, es modernitzen i nosaltres hem de ser capaços d’avançar amb elles, innovar i arribar cada vegada més a cadascun dels nostres sectors. Aquest és el repte de les persones que formem avui la comissió de la Gaiata 9. Un repte per al qual necessitem, sens dubte, la col·laboració dels nostres veïns acudint a la carpa, als actes i a tot el que anem organitzant. Però també expressant les seves opinions i suggeriments per així poder apropar-nos més a les seves inquietuds i poder optimitzar el nostre esforç. Per això, m’agradaria convidar-los a la seua gaiata, a unir-se a aquest gran projecte que tenim, formant part d’aquesta comissió o simplement acompanyar-nos com a socis. Junts serem capaços de millorar les festes per a tothom. Aquest any també serà especial per a la Gaiata 9 perquè comptem amb una Dama de Ciutat Infantil, Mar Valle, la qual va ser la nostra madrina infantil per a la Magdalena 2017 i que segur ens representarà de manera espectacular. Així mateix, no em vull oblidar dels nostres màxims representants. La nostra madrina infantil Ainhoa, president infantil Guille i la madrina Ana Maria, a qual més il·lusionat perquè arribe la setmana de Magdalena i poder representar-nos amb gran orgull. Només em queda, doncs, animar-los a gaudir de les nostres festes ... MAGDALENA !!!!

Gonzalo Cabedo i Oliver President Gaiata 9 l’Espartera

Francisco Vicent i Doménech “Quiquet de Castàlia” Castelló de la Plana, 28 de setembre de 1935 - Castelló de la Plana, 5 de decembre de 2004

QUIQUET DE CASTÀLIA Pels vells camins de la Plana

A la Verge del Lledó

passeja sa estima l’amic

estrelada serenata

perfums de la flor blanca

madrigal de poesia

guarnixen son gloriós destí.

clara bonhomia enlaira.

“Quiquet de Castàlia”

El Campanar de la Vila

amb brusa romera vestit

batega antic despertar

obri dreceres de història

cant de sentiment s’arrela

amb sàvies converses d’avui.

al cor de l’amic enyorat.

De la festa fa proclama

Paco Vicent,

amb la llum de gaiata.

aquest home de bé

En Castelloneries

de baix del capell

albada de la paraula.

que porta sa terra cisellada a la pell.

Essències d’ufana terra, càntics, balls, remembrança, d’oblidades tradicions

pregoneres de bonança. Vicent Jaume Almela i Eixau.

Magdalena 2017 27

Magdalena 2018

MAGDALENA 2017: Una vi si ó d e l e s Ma d ri n e s Ma r i Mó n i c a

er fi va arribar el dia, a poc a poc ens acostàvem a la setmana gran, la nostra anhelada setmana de festes; per fi havia arribat. El primer dissabte 18 de març, vam

acudir a l’Ajuntament, començàvem, sentiments a flor de pell, el nostre primer acte de la setmana més esperada, nervis, il·lusió... A la plaça de l’ajuntament, totes les madrines i presidents preparats per a la primera desfilada. La primera mascletà, vestides de castelloneres, cara d’orgull i emoció alhora. Més tard el nostre Pregó gran. Allà vam veure desfilar la nostra comissió major i després tots reunits ens vam dirigir a veure l’Enfarolà, la nostra plaça Major abarrotada de gent esperant el moment màgic de la nit.

Diumenge dia gran, la nostra Romeria, dura però realment especial, un riu de gent dirigint-se a l’ermita de la Magdalena, i en arribar la gent obre un passadís pel qual els representants de cada sector juntament amb dames de la ciutat i reines es dirigeixen al punt àlgid de la muntanya, i ara, un no parar... hem de vestir-nos i pentinar de castellonera, la nostra desfilada de Gaiates, tots en ple, amb els nostres monuments, impressionants, quantes hores de treball i somnis complerts.

Del 3 a l’11 de Març

Desfilant darrere dels nostres monuments i la nostra cort, amb un somriure infinit a la boca i alguna que una altra llàgrima de felicitat i orgull, quin moment més màgic, a ritme de “la volteta” girant i girant, sacsejant el nostre mocador, la gent aplaudint els nostres monuments, l’esforç i dedicació, tot un orgull. I així va finalitzar el diumenge, esgotades però felices dels moments viscuts i intentant assaborir aquests inoblidables i preciosos instants en els escassos moments de descans.

Dilluns 20 vam desfilar al nostre Pregó Infantil, què bonic, els membres de la comissió infantil estaven guapíssims i una de nosaltres, Mar, pujada a la carrossa, no ens ho podíem creure. Mònica, vestida de llauradora i acompanyant els meus xiquets a on foren, recarregant les seues cistelles de caramels i divertint-nos una estona desfilant pels nostres carrers, mentre Mar seguia gaudint damunt de la carrossa amb les seues companyes, impol·luta com sempre, elegant, bonica. L’encesa de gaiates, què bonic... gaiates il·luminant i brillant al so de la música a l’avinguda rei En Jaume.

Magdalena 2018

Dimarts 21 vam tenir el lliurament de premis, quins nervis que teníem Mar i jo, desitjant pujar a l’escenari a pels nostres premis, veient pujar i baixar de posició a les nostres gaiates, i al final així va ser, tercer premi en la gaiata infantil i un sisè en la major, el nostre somni fet realitat, no podíem estar més contentes, pletòriques, i la nostra comissió? No m’ho podia creure, la recompensa a tot el seu esforç i dedicació durant mesos i mesos.

Dimecres 22, la visita de la reina amb les seues respectives corts, madrines i corts tots estàvem preparats per a la seua arribada, un cop posats els corbatins en els nostres estendards van repartir els fadrins d’or i de plata i moment de berenar per a reposar forces. Acte rere acte, vam anar acomplint amb cadascun d’ells, a quin de tots més emocionant.

Del 3 a l’11 de Març

Dijous 23, mascletà com cada matí i a la vesprada l’acte més esperat pels més menuts de la gaiata, el cos multicolor, on s’ho passen pipa i gaudeixen junt amb els seus companys, llançant-hi confeti i donant-li color a l’avinguda del Rei, el que ens vam poder riure i el que gaudim. Vam tenir confeti...... uns pocs dies ja, ja, ja! Més tard a la carpa ens van muntar un mini castell de focs, què Mar i jo vam tenir la sort de poder activar mitjançant un botó i veure la “màgia” al cel.

Divendres 24, dia sense cap acte oficial, mascletà com cada dia i menjar a la carpa amb tota la comissió, vesprada de xocolatada i jocs per als més menuts i els no tan menuts també, concurs de guinyot, què bé que ens ho vam passar, la madrina Mònica va guanyar el segon premi! Els menuts van gaudir de mags i teatre i com no? per a acabar, disfressats.

Dissabte 25, quasi finalitzava la nostra estimada setmana, però dissabte és un dia molt especial, l’ofrena a la nostra patrona, al costat dels nostres amics de la falla indústria Sant Just i Pastor de València, personalment per la madrina va ser un dels actes més importants de tot el nostre any com a madrina, ja que portava amb mi un adreç de castellonera molt molt especial, i els vaig fer l’ofrena a dues persones molt importants en la meua vida.

Magdalena 2018

Diumenge 26, concurs de paelles a la carpa, què emocionant seure a tastar cada paella i decidir quina mereixia el premi. Desfilada amb la xaranga cap a l’última mascletà i poc després apagar els monuments i tornar-los a l’escorxador, Mar i jo pujades en la gaiata major acomiadant i dient-li adéu a la nostra Magdalena 2017. I així sense adonar-nos-en, com en un conte, va arribar la nostra desfilada final, què divertit! Tota la comissió junta divertint-nos i recordant cada moment de la setmana, jo volava pels aires i tots els menuts i grans corrent, barreja d’emocions trobades, posàvem un punt i final a la nostra setmana gran. I amb la frase MAGDALENA Vítol !! va acabar el nostre somni, insuperable, inigualable, màgic, espectacular, molt millor del que podríem haver imaginat, Mar i Mònica. Només ens queda agrair a tota la comissió per haver-nos deixat compartir amb tots ells el que serà sens dubte un gran record de per vida.

Del 3 a l’11 de Març

“A tu Mònica, la meua companya, la meua amiga, la meua confident, gràcies per estar sempre al meu costat, per cuidar-me com ho has fet i per compartir al costat meu els que són i seran... Els nostres somnis complerts per a la Magdalena 2017.” “A tu Mar, la meua xiqueta, des del primer moment vaig saber que series una magnífica companya de viatge i no em vaig equivocar, bonica, elegant, castellonereta. Cada acte al teu costat va ser únic i insuperable, estic molt orgullosa de tu, menuda, de tot el que has aconseguit i de tot el que aconseguiràs, quin orgull poder veure’t desfilar pels nostres carrers amb el teu somriure i agitant el teu mocador de nou. La meua princeseta, el teu segon somni, gaudeix-lo per què jo seré amb tu, igual que en el primer.”

Mar Valle i Parreño

Mónica Barba i Silvestre Firmat:

Madrines 2017

Magdalena 2018

3er Premi Concu

rs Gaiates Infant

ils

Monument Infantil 2017 Lema: “La llum de Mar” Autora: Lledó Martínez i Marco Realització: Lledó Martínez, Pepín Marco i grup escorxador

Del 3 a l’11 de Març

s e t a i a G s r u c n o 6è Premi C Monument 2017 Lema: “Goig i Romeria” Autora: María Parejo i Esparís Realització: María Parejo i grup escorxador

Magdalena 2018

Recta final del cicle 2016-2017 II Gala de la Pirotècnia (1/4/17) Un cop nalitzades les festes de la Magdalena, tornaven els actes a l’agenda dels representants de la gaiata 9. Aquest primer acte, després de la setmana gran, va ser el lliurament de premis a les empreses pirotècniques que van llançar alguna mascletà els dies de festes. El Palau de la Festa va repetir escenari com l’edició passada. En aquesta segona Gala, l’emoció per conèixer la millor actuació i la resta de premis que anaven a ser lliurats va despertar més entusiasme i assistència de públic que en l’edició passada. A més del protocol en si, va ser una vesprada distesa amb actuacions musicals i vídeos que tornaven, per uns instants, a l’olor de pólvora, a la música de festes i les bandes sonores de la nostra estimada Magdalena. Els nostres representants van tornar a aquests dies de gresca, castellonerisme i gaiata. Després de l’acte, hi va haver un petit vi d’honor en el mateix escenari per comentar, encara, alguns dels millors moments que havien deixat les mascletades i com no, explicar als altres com havien estat aquestes festes magdaleneres, unes festes que encara ressonaven al nostre interior.

Presentació de la Federació de Dolçaina i Tabal (22/4/17) La plaça Major de Castelló va albergar l’acte de presentació d’aquesta nova associació: la Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló. Es creava per primera vegada una associació que agrupava totes aquelles persones, ens, colles i altres amants de la música i d’aquests instruments tan de la terra. Les madrines Mar i Mònica van acudir a l’acte com a representants del sector 9 i donant suport, no només al gremi, sinó també a les tradicions i cultura de la música, ja siga a la nostra ciutat o a la Comunitat Valenciana. A més de l’acte oficial també van escoltar algunes peces que donaven color a la vesprada i que van animar, al mateix temps que van alegrar, la vesprada als presents. No només hi havia representants d’altres entitats i institucions, sinó també nombrós públic que es va donar cita allà i d’altres que de passada, es quedaven per admirar el bell so de l’instrument de vent acompanyat de la percussió.

Del 3 a l’11 de Març

Certamen Literari a la Mare de Déu del Lledó (2/5/17) Sense cap mena de dubte, el mes de maig a Castelló és temps per a moltes coses: s’acosten les vacances, el bon temps, dóna més gust eixir al carrer... i és que hi ha una d’elles que marca els començaments del mes. Les festes de la Patrona de Castelló no serien el mateix sense el tradicional Certamen Literari que organitza cada any la Confraria del Lledó. A la gaiata ens fa especial il·lusió perquè, a més de ser amants de la poesia, ens agrada ajudar allà on ens demanen assistència. Des de fa uns quants anys, la gaiata col·labora amb la confraria en la rebuda dels convidats en aquest acte que es celebra al Teatre Principal de Castelló. Cada any, la madrina i la seva cort formen l’entradeta al hall del coliseu per donar la benvinguda als convidats i repartir els programes on s’anuncia l’acte. En aquesta ocasió, la madrina no va poder anar per feina, però en el seu lloc van estar la Madrina d’Honor Ana Maria, la gaiatera d’Honor Rosana, la Dama d’Honor Elisabeth i una amiga de la comissió, Teresa Gas. Totes ells es van vestir per a l’ocasió i van acudir a l’acte literari. Gràcies a la Confraria del Lledó per seguir amb aquest nexe d’unió i deixar-nos participar d’una altra festa més que acobla les entitats castellonenques.

Pregonet Infantil de Lledó (6/5/17) Seguint amb les festes de la nostra Patrona, la nostra representant infantil va anar al Pregonet anunciador de les festes pels carrers de Castelló vestida de llauradora. Junt amb els altres representants infantils i en una carrossa tirant caramels, Mar va eixe aquest matí amb l’anunci de la festa que va fer agrupar molts castellonencs a veure-ho. Presidents i madrines no s’ho van voler perdre i també van acudir a l’acte i van acompanyar la carrossa pel recorregut veient com els petits llançaven els dolços. El camí va començar a la placeta de Sant Roc (o Forn del Pla) i va acabar a la plaça Major. Van ser pels carrers de Sant Fèlix, Enmig, Porta del Sol, Gasset, plaça la Pau, carrer Major i Arxiprest Balaguer. Allà van baixar de les carrosses i es van fer la foto de rigor al hall de l’ajuntament amb autoritats i els presidents de la Confraria. Agrair la invitació a aquesta entitat en aquest acte i a tots els que organitza i convida a les gaiates. Sempre és un plaer!

Magdalena 2018

Festa de la Rosa (6/5/17) Acte estrella del mes de maig a Castelló que congrega multitud de persones a la plaça Major el primer dissabte. La festa de la Rosa és un d’aquells actes on val la pena quedar-se a veure-ho, ja siga dret o assegut gaudint d’una cosa tan nostre. Cada any, diversos grups són els encarregats de donar vida als dissabte del mes amb rondes en diferents punts de la ciutat, però aquest el primer de tots és el que congrega més gent. I en aquesta edició no va ser diferent, sinó més encara si cap. Les madrines de la gaiata, Mar i Mònica, al costat d’altres representants de gaiata, autoritats, públic en general i altres curiosos van gaudir d’una nit d’homenatge a la dona, a la castellonera bonica que somriu amb cada acord i amb cada vers enamorada. A més dels grups que cada any tornen per concursar, apareixen altres en cada edició que fan unir l’interès per aquest concurs i aquesta passió per la música. Boleros sobretot, però també balades i altres composicions sonen en l’epicentre de Castelló en una agradable nit de maig. Els nostres representants no van voler perdre detall i van estar molt atents a cada grup. Fins i tot alguna cançó va ser cantada per ells aquesta nit a causa de la seva popularitat. Un any més, gaudint de la Rosa.

Processó de la Mare de Déu del Lledó (7/5/17) Per acabar amb els actes i activitats que organitza anualment la Confraria del Lledó, el primer diumenge de mes, a la vesprada, va tenir lloc la processó a la Mare de Déu a la Basílica del Lledó. Les madrines Mònica i Mar, al costat del president Rafa, van acudir a l’acte de castelloners, com de costum. Allà, van esperar a finalitzar la missa i formar la processó per eixir-hi i donar la volta pels voltants. Les altres comissions de sector, unes altres confraries, grups de ball que van amenitzar el començament, la Junta de Festes i autoritats van formar la comitiva que va transcórrer des de l’esplanada fins a la rotonda més propera i van tornar. Feia una mica de sol però els nostres representants no van tenir inconvenient i van lluir elegants en un dels últims actes. En tornar a la Basílica i deixar el ciri, van entrar i van seure en els bancs a l’espera que arribara la Patrona al damunt de la peanya i portada pels barrers de la Mare de Déu del Lledó. Les flors queien a mesura que anava entrat al temple, la gent cantava la Salve amb orgull i els ulls estremien el públic que ho estava veient. Plors d’emoció per veure la Patrona de Castelló en el seu dia gran envoltada de fidels, de castellonencs, de la seua ciutat. La van baixar amb cura i la van dipositar perquè les autoritats i les madrines pogueren besar-la. I així va ser, van anar passant d’un en un, que va voler per besar-la i eixir del temple acabant així l’acte. La resta de públic va haver d’esperar fins que la van pujar a la fornícula, on descansa cada dia cuidant i mirant el seu poble.

Del 3 a l’11 de Març

Sopar Ents Vinculats (12/5/17) Per primera vegada es van reunir els representants i presidents de les entitats vinculades al Patronat de Festes en un conegut hotel de Castelló. La veritat és que no van ser tots els ens vinculats que marquen els estatuts però sí una gran majoria on l’objectiu principal es va complir: fer unió entre tots per a unes millors festes de la Magdalena. El nostre president Rafa va acudir al sopar amb la idea que la resta de persones saberen la situació d’aquest sector, llastat per les diferents decisions i no acords a conte al muntatge de la carpa a la setmana de festes. Però no només va ser ell sinó tots van parlar d’aquest camí a recórrer plegats i lluitar en pro d’unes millors festes. Cada ens amb les seues possibilitats, amb les seues metes i decisions, però sempre unint esforços, sense deixar a la cuneta ningú i enaltint els valors d’unes festes d’Interés Turístic Internacional. Segur que hi hauran moltes més reunions o sopars però aquesta va ser la primera, la que donarà peu a ser una única veu quan algú estiga afligit. No hi ha res més poderós que la unió d’un poble decidit.

Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó (13/5/17) Una de les cites que cada any reuneix moltes persones a la capital de la Plana és el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. Tres dies on es reuneixen diferents grups nacionals i internacionals que mostren els diferents balls populars de les seues ciutats o pobles. Aquest any, va tenir lloc els dies 12, 13 i 14 de maig a l’edició 34. Les nostres madrines Mar i Mònica i la madrina d’honor infantil Ainhoa van acudir a la jornada vespertina de dissabte a la plaça Major amb les actuacions de la Colla de Dolçainers i Tabaleters, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Castella i Lleó, Romania i el Grup castellonenc Ramell. Les dues van gaudir de la música i el ball de tots aquests meravellosos llocs i que cada any l’equip organitzador del festival treballa per fer possible. La jornada de divendres va tenir lloc al Teatre Principal amb la participació d’alguns grups abans esmentats i amb una cercavila pels cèntrics carrers de Castelló. Diumenge, últim dia dels actes, la Plaça Major va tornar a ser l’epicentre amb un altre cercavila i una mostra a l’escenari instal·lat a l’esmentada ubicació. Agrair la invitació a l’acte on les madrines van gaudir molt i animar a continuar amb aquest gran treball de portar a Castelló la cultura popular d’altres llocs.

Magdalena 2018

Presentació de les Regines del Grau (10/6/17) A l’arribada de l’estiu, el districte marítim celebra les Festes de Sant Pere, on hi participen tant els grauers com els castellonencs i visitants d’altres zones de la província. Abans d’aquestes festes, la comissió celebra la presentació de les Reines del Grau. En aquesta edició, va tenir lloc a la plaça del Mar el dissabte 10 de juny de l’any passat. A més de reunir nombrosos veïns, també van assistir autoritats locals i municipals, entitats del món de les festes, les comissions de sector i les Reines i Dames de la Ciutat. A dos quarts d’onze de la nit va començar la cercavila des de la Tinença d’Alcaldia fins a la plaça i en arribar, els assistents es van acomodar a les seues cadires perquè començara l’acte. Amb la temàtica marinera clàssica, un escenari il·luminat i totes les Dames a l’escenari van pujar les protagonistes al costat dels presidents de la comissió perquè li imposaren les bandes de Reines den mans de l’Alcaldessa de la Ciutat. En el moment de les ofrenes, les madrines, madrines infantils, presidents i presidents infantils van pujar a fer homenatge a les màximes representants de les properes festes. Un moment, en què dóna sentit a la unió entre diferents col·lectius en pro de les festes de Castelló. En acabar l’acte, es van fer algunes fotos per recordar el dia i una orquestra va amenitzar la nit al costat del mar Mediterrani. Mar i Rafa, es van vestir per a l’ocasió al costat dels seus companys i s’ho van passar molt bé fins tard.

Presentació del Llibret de les Festes de Sant Pere (16/6/17) Pocs dies després de la presentació de les Reines de Sant Pere, la comissió de festes va tornar a citar les gaiates per a la seua presentació del llibret. Es va celebrar al Polifuncional La Marina i van acudir a l’acte la madrina infantil Mar, la Madrina d’Honor Ana María i el Vicepresident Gonzalo amb les seues famílies. Va ser un acte senzill però ple d’il·lusió per als grauers, els membres de la comissió i per als màxims representants. En aquest llibre es recull l’essència de totes les persones que formen aquesta delegació que cada any realitzen amb il·lusió unes festes que marquen l’agenda estiuenca de Castelló. En uns dies, el centre del districte marítim començaria a preparar tots els actes de la setmana de festes i els seus veïns esperaven amb il·lusió els coets anunciadors.

Del 3 a l’11 de Març

Sopar Nit de Sant Joan (23/6/17) Una altra de les cites de l’estiu és la nit de Sant Joan a qualsevol de les diferents platges de tota la província. Alguns membres de la gaiata van organitzar un sopar a la platja per celebrar la tradicional trobada i, per descomptat, la mullada de cap a les dotze de la nit. Van ser moltes les persones que es van acostar a encendre les seues fogueres al costat del mar i sota la llum de la lluna. També hi va haver una actuació dels Dimonis que van omplir l’Avinguda Ferrandis Salvador de llum, color i foc, recorrent tot el passeig al costat de centenars de persones que els esperaven i els acompanyaven en el seu recorregut. El final va ser encendre la gran foguera situada a escassos metres del mar i que va brillar durant moltes hores. Es podia veure des del Grau fins Benicàssim ja que les flames arribaven a una bona alçada. Tot això va ser gràcies als membres de la Federació de Colles que organitzen, com cada any, aquest acte estiuenc. Va ser una vetllada divertida on s’ho van passar d’allò més bé, van sopar de paiporta i els més petits es van banyar per sufocar la calor. Rialles, bon rotllo i a complir amb la tradició de mullar-se els peus i saltar les onades. L’any que ve més i esperem que millor.

Presentació de la Festera de la Mare de Déu del Carme (24/6/17) La Confraria de la Mare de Déu del Carme, situada a l’església dels Carmels, al carrer Ros de Ursinos, celebra cada estiu la presentació de la Festera de les festes del Carme. Un acte que tanca un any carregat d’actes i llocs visitats per començar un altre amb la mateixa il·lusió o més, si cap. El president de l’entitat Jordi Segarra Forcada, al costat de la seua comissió, van organitzar l’acte a la Diputació Provincial de Castelló, a la sala on anys anteriors també ha acollit aquest i altres actes festers. Diverses comissions de sector, entitats agermanades, falles d’altres pobles i províncies van assistir a la invitació de la Confraria per acomiadar una representant i nomenar la nova. Va ser una vetllada curta però emotiva, amb l’entrada de la fins a aquest dia representant 2016 al costat de la seua cort. Després, va entrar el president al costat de la nova Festera amb somriure d’orella a orella. Paraules emotives i de gratitud per als que van representar l’any a la Confraria i d’alegria per a la Reina que anava a emprendre un viatge fascinant. En el torn d’ofrena, la nostra gaiata va lliurar uns presents als nous representants. La nostra madrina infantil Mar i el president Rafa van ser els encarregats de representar la Gaiata i donar l’enhorabona de part de tots els esparters. En acabar l’acte, al pati davanter havien preparat un petit berenar per sufocar la calor de l’estiu. Gràcies per convidar-nos un any més i que passeu un any inoblidable.

Magdalena 2018

Elecció del nou president de la Gaiata (30/6/17) A meitat mes de juny, el llavors president de la gaiata 9 Rafael Quiroga Alegre va presentar la dimissió com a guia i figura representativa de l’entitat. Un mes abans, en una reunió celebrada al local social de la gaiata, on es va aprovar el Balanç de Comptes del cicle anterior, Rafa ja va anunciar que no anava a continuar l’any que ve i que en les setmanes properes convocaria eleccions a president. I així ho va fer. Va presentar la paperassa corresponent que cal en aquests casos perquè el divendres 30 de juny de 2017 es produiren les eleccions per saber qui el substituiria. Arribats al dia assenyalat, després de secrets al vent, es va produir l’elecció. Membres de la Junta de Festes i la Gestora de Gaiates es van acostar per donar fe tal com indiquen els estatuts. Finalment, com estava predestinat, només hi va haver una candidatura, la de l’exvicepresident i exsecretari Gonzalo Cabedo Oliver. Encara que amb més incertesa que alegria, va agafar el testimoni de la comissió acompanyat per tots els presents. Tot d’una, felicitacions en persona, a través del mòbil i per xarxes socials van captivar fins i tot el president que a poc a poc s’aniria fent a la idea. Començava llavors la presidència de Gonzalo Cabedo, un veí de Betxí aficionat a la fotografia i amb el color a les venes. Enhorabona i a seguir cap endavant sempre.

Festes de Sant Cristòfol (8/7/17) Any rere any se celebra a Castelló un dels actes que congrega més gent del món de la festa. Amb una cerimònia matinera i el seu sopar a la vesprada converteix l’estiu en la cita per excel·lència un cop passades les festes de la Magdalena. Es tracta de la Festivitat de Sant Cristòfol. Aquest any, va tenir lloc el dia 8 de juliol de l’any passat i va començar la jornada amb una missa a la cocatedral de Santa Maria. Els representants de les gaiates, la Junta de Festes, Reines i Dames i altres autoritats van acudir per honrar un dels patrons de la Ciutat. Els representants de les comissions de sector, dames de la ciutat i Reines anaven vestides de castelloneres per al posterior repartiment de cintetes. Després de l’acte religiós i la benedicció de les cintes per commemorar el dia, van eixir tots en processó pel carrer Arxiprest Balaguer fins al carrer Major on es van posicionar per rebre els cotxes i motocicletes que anaven a recollir-les. Molts castellonencs van circular per davant dels castelloners i castelloneres perquè els lliuraren una o diverses galgues.

Del 3 a l’11 de Març

A la vesprada, es va obrir el Palau de la Festa per a qué començaren a entrar els gaiaters a preparar les taules amb la beguda i el menjar per al sopar. A la explanada del recinte hi havia inflables per als petits com a forma d’amenitzar la jornada. La gaiata 9 va arribar al Palau de la Festa disposada a passar-s’ho bé i a gaudir dels balls dels seus representants i corts. Era una nit de diversió i agermanament entre tots els sectors. Poc després van començar els balls, però fent un especial esment en forma d’homenatge a una gran persona recentment morta. La gestora de Gaiates va voler fer un homenatge en forma de vídeo i donar un ram a la vídua de Lorenzo Ramírez Portolés, Gaiater de l’Any 2017. Era la petita donació a un pintor que es va desviure per col·laborar amb les festes de la Magdalena, amb les gaiates i en general amb el poble de Castelló. Descanse en pau. Pel que fa als balls, van començar pels més petits, seguint amb les madrines infantils, presidents infantils, madrines, presidents i va acabar amb les Dames de la Ciutat i Reina Infantil. La temàtica d’aquest any era un viatge per diferents països i continents i per fer el viatge més amè, la Reina i Dames de Ciutat 2017 van fer d’hostesses de vol en aquest recorregut. De les nostres comissions, va eixir a escena Mar amb ball d’Àfrica i vestida com a membre d’una tribu. La resta, la madrina Mònica, Anna Maria, Elisabeth i David van fer el ball de màscares de Venècia vestits de roba interior tradicional i màscares. I finalment, el president de la Magdalena passada va interpretar, al costat d’altres companys presidents i expresident un ball del país veí, França. La Reina Infantil i les seues Dames de la Ciutat van tancar els balls amb una meravellosa coreografia i vestimenta que va posar al públic dempeus. Tot això va ser la jornada de Sant Cristòfol, actes, balls, festa i sopar de pa i porta al costat de totes persones que forma les Gaiates de Castelló. Com sempre la 9 ho va donar tot i s’ho va passar molt bé.

Magdalena 2018

Acomiadament

2017 Mar,

dels representants

Mónica i Rafa

ada estiu, les comissions de sector han de posar el punt final als seus representants que, durant la passada Magdalena, van ser els encarregats de representar aquest sector i portar amb orgull el seu nom a qualsevol lloc o acte. És un dels moments més trists, quan dues madrines, i de vegades un president infantil, han de dir fins sempre per poder donar pas a altres castelloners i castelloneres amb les mateixes ganes de representar la seua Gaiata. El dissabte 12 de agost de 2017, els membres de la Gaiata 9 l’Espartera es van reunir per a celebrar l’acte de comiat dels representants de la passada edició magdalenera i per tant de tot l’anterior cicle fester. Les Madrines Mar Vall i Mònica Barba s’acomiadaven de forma oficial davant de la seua comissió, aquesta que tan bons moments els havien brindat. Perquè en aquest any, la comissió es va bolcar per complet, amb una setmana de festes fantàstica, amb dos monuments més que dignes que van rebre premis de Gaiata, amb un llibre per a tota la vida i amb una presentació al Palau de la Festa que mai s’oblidarà. Com és normal, alguns membres de la comissió van anar construint el que seria l’escenari o els elements per fer més bonic l’acte. El lloc de celebració va ser a casa de la Madrina Infantil Mar i de la seva germana Ainhoa, que li passaria el testimoni el dia de la presentació. El mateix dia al matí, només faltaven uns petits retocs en el guió, com passa sempre a última hora, i tot a punt per albergar l’últim acte dels representants 2017. A la vesprada, els membres de la Gaiata anaven arribant a poc a poc per acomiadar les Madrines que ens van representar en les passades festes de la Magdalena i tot el que això comporta. L’escenari estava preciós, amb unes teles morades que feien joc amb part dels braços del monument major de l’any passat. Catifa roja amb tots els honors i un faristol per a la presentadora. A l’hora indicada, tots els assistents van ocupar els seus llocs segons el protocol exceptuant Mar, Mónica i Rafa. L’acte estava a punt de començar.

Del 3 a l’11 de Març

Rosana Nebot i Moreno, pertanyent llavors a aquesta Gaiata, de la qual va ser Madrina 2016, va portar la batuta durant la cerimònia de comiat dels nostres protagonistes. Va anunciar doncs, l’entrada d’aquests i el públic es va posar dret per rebre’ls: Madrina Infantil Mar Vall i Parreño i Madrina Mònica Barba i Silvestre, acompanyades pel president Rafael Quiroga i Alegre. Sobre l’escenari, el president va lliurar a les Madrines uns busts de castellonera en nom de totes les persones que van formar la seua comissió. Després, Mar i Mònica van tornar el regal al seu president en nom de tota la comissió d’aquest fantàstic any. A continuació, Mar va cridar la seua cort 2017 per fer-los també lliurament d’un detallet i agrair-los haver format part de la seua cort. Ainhoa Vall i Guillermo Peris, que a més serien els representants infantils de l’any vinent. Seguint amb les corts, era el torn de la més gran. Mónica va cridar tots els que havien estat amb ella aquest any que acabava. Van eixir doncs Ana María Martínez, Rosana Nebot, Elisabeth Carmona, Javier Carmona i David Gómez. I sense oblidar-nos del portaestendard Manuel Martínez. Un cop acabades les companyes i companys de viatge de les madrines, era el torn de les Madrines i President. Primer Mar, que va regalar a Mónica i Rafa; després Mònica a Mar i Rafa i, finalment, el president a les seues madrines. Eren xicotets detalls en agraïment pel fantàstic any que havien tingut. Ara, tocava el torn a la resta dels integrants de la comissió, les dones i homes que van formar la gran família Espartera. Van cridar per torns les dones, en primer lloc. Així doncs a: Beni Parreño, Magdalena Parreño, Anna Parreño i Anna Ballester. Foto per al record i somriures desbordants. Després, Mònica Silvestre, Conchi Escribano i Nati Samper. El mateix procediment i van tornar als seus seients. Acabades les dones, tocaven els homes: Javier Valle, Gonzalo Cabedo, Juan José Barba i Toni Castell. I un regal especial per a Pepín Marco, artista gaiater que durant el cicle anterior va ajudar a aquesta Gaiata a pujar al més alt. Els representants 2018 també van voler tindre una mostra d’afecte per als que s’acomiadaven aquesta vesprada nit.

Magdalena 2018

Van eixir a escena les Madrines 2018: Ana María Martínez i Parreño i Ainhoa Vall i Parreño, que van fer ofrena a les Madrines Mar i Mònica. Després, els presidents de l’any vinent, Gonzalo i Guille, van tindre un detall amb el president ixent, Rafa. Recordem que Gonzalo Cabedo havia estat elegit nou president després de la renúncia de Rafa al mes de juliol. Finalitzat el protocol de regals entre tothom, van passar al moment més especial, el dels discursos. Especial perquè els tres representants s’acomiadaven dels seus càrrecs i era moment de repassar tot el que havien viscut durant l’any passat. També Rafa, que s’acomiadava després de 3 anys al capdavant d’aquesta comissió. Primer Mar, que va voler donar les gràcies als xiquets que havien estat amb ella, jugant, ballant, en les presentacions al Palau de la Festes, etc. Però, sobretot, en la setmana de Magdalena. Va esmentar els seus pares, per estar al costat d’ella, i a Pepín Marco, per aquest monument tan especial que va aconseguir el tercer premi. Després de Mar, va vindre Mònica, que, encara que va intentar contenir les llàgrimes tot el que va poder, al final, l’emoció va poder amb ella i va estripar sobre el paper tots aquests sentiments. Va agrair a la Gaiata, a la seua comissió, l’esforç de tot l’any; al seu president per haver-les portat en safata, a la seua Madrina Infantil per haver estat una gran companya de viatge i, com no, a la seua família, per haver-la deixat acomplir un gran somni. Acabat el torn de paraula, va ser Rafa, President que aquest dia finalitzava. Va voler repassar els últims anys, amb els esforços que una comissió que va treballar fins a límits insospitats perquè cada Tercer Diumenge de Quaresma, la Gaiata 9 fora millor. Va agrair a les Madrines que havien estat amb ell, especialment a aquestes dues últimes i va donar l’enhorabona a tota la comissió pel treball realitzat. Per acabar, va demanar disculpes per totes aquelles coses que no van eixir com esperaven, pels seus errors i si, en algun moment, algú es va sentir diferent. Una mostra d’humilitat i de saber estar que fan de Rafa un president que ha deixat empremta en les files del sector 9, l’Espartera.

Del 3 a l’11 de Març

Abans d’acomiadar els representants d’aquesta edició magdalenera, la comissió va tenir un petit detall amb ells i els va preparar un vídeo sorpresa que van poder veure en un televisor. Grans moments que es van resumir en uns minuts, amb una primera part més de broma i humor i una altra més sentimental. Què els passaria pel cap als representants 2017? Això només ho sabran ells i en la seua memòria quedaran molts més records que segur que romandran per a tota la vida. Tot havia eixit a la perfecció, tan sols faltava acomiadar, per última vegada, els representants del 2017 perquè abandonaren l’escenari. Madrina Infantil 2017 Mar Vall i Parreño i Madrina 2017 Mònica Barba i Silvestre, acompanyades pel President 2015, 2016 i 2017 Rafael Quiroga i Alegre. Públic en peu per dir-li, no adéu, sinó un fins sempre. Emoció, sentiment i orgull d’haver format part d’una gran comissió i una gran Gaiata en el cicle fester anterior. Ara sí que es donava per acabat el seu any, tot i que tornarien a aparèixer i recobrar protagonisme durant uns minuts a la presentació oficial el dia 7 d’octubre de 2017 al Palau de la Festa. Per sempre, Magdalena 2017!

Vicent Pau Serra i Fortuño Almassora, 15 de gener de 1944 - Castelló de la Plana, 14 d’octubre de 2013

VICENT PAU SERRA i FORTUÑO (Poeta)

“Estimar l’amor és l’exercici essencial del viure, sempre i per sempre”. Vicent P. Serra.

Amb esperit somiador fa via,

A recer del goig de la poesia

per dreceres on nia el vers,

amb assossegada saviesa

però no perd mai el nord

i subtil ironia, la gran comèdia

ni es deixa dur per on no vol.

de la vida denuncia, mentre dibuixa en la mirada

Esguarda els ocells del cel

un somriure de picardia.

sense oblidar la terra ardent, sap del gust agredolç del ser

Amb festívola paraula

mentre escriu en el full silent.

guarnida de dolçaina i tabal pregona la seua terra

Gaudeix de l’escalfor del sol

arrelada al seu caminar.

navega en la lluminositat, col·lecciona els mots de l’amor,

I sovint sense adonar-se

filòsof del món sense dol,

s’esmuny del seu traç inspirat

cerca pacient les respostes

la paraula que ens fa rebrotar

del transcórrer vital.

l’esperança en la humanitat.

Vicent Jaume Almela i Eixau.

La nostra Gaiata 49

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

JUNTA DIRECTIVA:

CORT INFANTIL:

CORT MAJOR:

Madrina Presidente Madrina Infantil Ana María Martínez i Parreño Gonzalo Cabedo i Oliver Ainhoa Valle i Parreño Madrina d’Honor President Infantil Vicepresidente Elisabeth Carmona i Escribano Guillermo Peris i Carque Javier Carmona i González Gaiatera d’Honor 2018 Secretario Madrina Inf 2017 i Dama de la Ciutat 2018 Mónica Barba i Silvestre Mar Valle i Parreño David Gómez i Agut Acompanyant Tresorera Madrina d’Honor Infantil David Gómez i Agut Marta Ferrando i Abellán María Parejo i Esparís Portaestendart Contadora Gaiatera d’Honor Infantil Manuel Martínez i Parreño Remedios Molina i Vives Magdalena Parreño i Ballester Vocal Dama d’Honor Infantil Bianca Carque i Vera Sandra Cabeza i Tárrega Dama d’Honor Infantil Vocal Mónica Barba i Silvestre Valentina de los Ríos i Ayala Dama d’Honor Infantil Vocal Toni Castell i Bernat Maura de los Ríos i Ayala

COMISSIÓ: Pilar Abellán i Felip Juan José Barba i Mota Luís Miguel Cabeza de Vaca i Cepero Fco. Javier Carmona i Escribano Rubén Darío de los Ríos y Marín Conchi Escribano i Martín Daniel Fernández i Moreno

Luís Ferrando i Corda Lledó Martínez i Marco Joan Moreno i Estanislao Ana María Parreño i Ballester Beni Parreño i Ballester Victor Peris i Llorens

Rafa Quiroga i Alegre Nati Samper i Siurana Monica Silvestre i Fernández Raquel Tárrega i Castell Fco Javier Valle i Gómez Mª Lidón Vives i Gómez

Magdalena 2018

Qui es la nostra Madrina? Coneixem a Ana María Martínez i Parreño

Edat i a què et dediques? Estudies? Tinc 21 anys i estudie Educació Infantil. Quines aficions tens? M’agrada molt viatjar i gaudir el meu temps lliure amb els amics i la família. Quan vas començar en el món de les gaiates? Vaig començar fa cinc anys en el món de les gaiates La teua família està en la gaiata? Els agrada aquest món? La meua família està en la gaiata, els agrada molt. Com s’involucren els teus pares aquest any que ets la màxima representant? Col·laboren en tot el que poden i recolzant-me en tot moment. Què esperes d’aquest any a la gaiata? Espere que siga un any inoblidable i ple de bons moments, que tots puguem gaudir al màxim. Dus un any de molts actes, amb quin et quedes? Hi ha algun més important que un altre? No sabria quin triar, cadascun és especial i té el seu moment bonic. Què és per a tu ser madrina d’una gaiata i aquest any que la teua cosina és madrina infantil i el teu tiet president? Per a mi és un somni complert i encara ho fa més bonic i més especial que la meua cosina Ainhoa i el meu tiet Gonzalo estiguen al meu costat tot aquest any Quins van ser els teus sentiments el dia del teu nomenament? Són sentiments inexplicables, nervis i molta il·lusió per fi s’acomplia el meu somni... ser la maxima representant de la meua gaiata!

Del 3 a l’11 de Març

Com va ser la teua presentació? La meua presentació va ser un dia molt esperat ja que tenia moltes ganes que arribara, quan vaig entrar al Palau de la Festa no podia ni imaginar el que tenien preparat per als meus xicotets i per a mi, va ser una nit màgica, espectacular, un dels millors records d’aquest any sense dubte. Què esperes de la setmana de Magdalena? Gaudir al màxim de cada moment, cada acte, gaudir amb tots, amb els meus xiquets, amb el meu tiet com a president, amb la meua cort, amb tota la gaiata i amb totes les representants de totes les gaiates. Quin o quins són els teus actes favorits de Magdalena? Els meus actes favorits són la desfilada de gaiates i l’ofrena. Com et dus amb els altres representants? Els quatre ens portem molt bé, som una pinya. Què diries de cadascun? Guille: el meu xiquet, m’ha robat el cor, sempre em fa costat en tots els actes mes divertits i especials. Ainhoa: la meva xiqueta, fa que aquest any siga molt més especial al costat d’ella, compartir el meu somni amb la meua cosina a la qual vull tant és preciós, el seu riure s’encomana alegria i felicitat allà on va. Gonzalo: el meu tiet, el meu president, gràcies a ell el meu somni s’ha fet realitat, ell és qui està al meu costat en tot moment, al costat d’ell tot és millor.

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

Com és la teua cort i els que hi són? La meua cort és xicoteta però ens portem genial i ens divertim molt. David: l’acompanyant perfecte, disposat i servicial, estic molt contenta que forme part de la meua cort. Eli: hem compartit molts moments juntes ja que ens coneixem des de fa anys i és que aquest any serà genial al seu costat. Mònica: la meua gaiatera d’honor, vaig tindre la sort de compartir el seu somni de madrina amb ella i he de dir que va deixar el llistó molt alt i ara és ella la que està pendent de mi, que res em falte, s’ha convertit en una persona molt especial per a mi Manuel: el meu germà, el meu portaestendard, fa que tot siga millor, el que m’anima i em fa riure. El que sempre està per a tot i fa que tot siga més bonic. Sap que l’estime molt. Com t’agradaria que fora el monument? Sempre m’han agradat els monuments de tall clàssic i confie plenament en l’equip que hi treballa, sé que faran un gran treball i sobretot que ho faran amb molt d’afecte Si hagueres de dedicar unes paraules a la comissió que treballa durant un any, què t’agradaria dir-los? GRÀCIES! Per fer-ho tot a canvi de res. Gràcies per esforçar-vos en què el meu somni siga bonic, per treure hores de descans, deixant de fer altres coses per estar construint el monument, venent loteria o qualsevol altra cosa perquè tot ixca bé ... sempre els estaré agraïda. Quin missatge diries als veïns del sector perquè eixiren al carrer i vingueren a la gaiata? Què s’apunten? Que vinguen al cau i a la carpa. Que vinguen a gaudir amb nosaltres la setmana de la Magdalena, que s’apunten que viuran la festa des de dins i veuran que és preciosa.

Magdalena 2018

Qui es el nostre President? Coneixem a Gonzalo Cabedo i Oliver

Edat i a què et dediques? Tinc 40 anys i tinc un negoci propi dins del sector de la construcció, dedicat al sector de la pintura. Aficions, quines? Sempre he tingut com una afició el món audiovisual, tant video com a fotografia, encara que és veritat que en els últims anys aquesta última ha copat més el meu temps. També m’apassiona la música, en concret la guitarra, havent cursat estudis en conservatori. I quant a esports, practique, en els pocs moments que tinc lliure, tennis i pàdel. Quan vas començar en el món de les gaiates? Doncs farà sobre uns cinc anys que vaig començar a conèixer més en profunditat el món de les gaiates, ja que anteriorment el que coneixia era la festa de Magdalena des de fora. Com s’han involucrat la teua família i tu en el món de les gaiates? Com a president, m’he bolcat més encara en aquestes festes. I més tenint en compte que enguany hem comptat amb l’IV Congrés Magdalener, en el qual hi ha hagut que prendre moltes decisions quant a l’esdevenir de la festa. Açò també ha comportat posar-me al dia de moltes coses que desconeixia. D’altra banda, la meua dona també està involucrada al màxim, col·laborant en el Congrés i aportant tot el possible dins de la mateixa gaiata. Quina va ser la teua sensació quan et van triar President? T’ho esperaves? En l’últim any abans de l’elecció vaig estar com a Vicepresident i Secretari de la gaiata, per tant, encara que mai ho saps segur, tenia moltes possibilitats d’eixir triat. A més comptava amb el suport de l’anterior President, Rafa Quiroga. La veritat és que va ser una sensació molt positiva ja que em vaig trobar amb el suport de tota la comissió, que et dóna moltes forces.

Del 3 a l’11 de Març

Què esperes d’enguany en la gaiata? Després d’un canvi tan important i després de prendre les regnes d’aquesta gaiata, el que més esperes és no defraudar a la comissió i al sector i que totes les coses que anem planejant isquen bé. Espere que la comissió gaudisca d’enguany al màxim i que el sector s’involucre cada vegada més amb el seu gaiata, oferint actes que els puguen motivar i animar per a seguir creixent. Portes un any amb molts actes, amb quin et quedes? Hi ha algun més important que un altre? Per a mi en aquests moments són tots els actes igual d’importants. És veritat que dels actes passats fins al moment, la imposició de bandes infantil i la imposició de bandes, han sigut uns actes realment emotius. En primer lloc perquè veus als teus representants pujar a l’escenari del teatre amb tota la il·lusió i nervis per emprendre el seu any, i en segon lloc, i a títol personal, perquè enguany l’alcaldessa Amparo Marco ens va posar la insígnia als nous presidents en el mateix escenari del teatre. Dues de les teues nebodes són les madrines de la gaiata, què diries d’aquest fet que no ha succeït mai en les Gaiates? Doncs que és un vertader plaer per a mi. Imaginar-vos, el primer any com a president i comptar amb la madrina infantil i la madrina sent nebodes. Com va ser la presentació? Va ser una mescla de sentiments, emocions i responsabilitat. D’una banda l’exigència de no tenir fallades i que tot isquera bé i d’altra banda, la necessitat de gaudir del moment juntament amb els membres de la comissió i associacions que ens van acompanyar. Què esperes de la setmana de Magdalena? Espere que els representants, la comissió i tot el sector gaudisca al màxim de tots els actes, tant dels oficials com dels preparats per la pròpia gaiata, perquè d’aqueixa manera gaudiré jo també. Quin o quins són els teus actes favorits de Magdalena? La veritat és que espere amb especial emoció l’acte de la pujada en Romeria a la Magdalena i l’Ofrena de flors, crec que seran dos actes molt emotius.

Magdalena 2018

Com et portes amb els altres representants? Doncs com hem esmentat anteriorment les madrines són les meues nebodes i les vull amb tota la meua força. Enguany també tenim president infantil, Guille. Per a mi és com un altre nebot més, escapa a la meua comprensió com se li pot agafar tant afecte en tan poc temps. Què diries de cadascun? Ainhoa és la nostra Madrina Infantil. És molt bondadosa i té un somriure espectacular. Porta diversos anys en el món de la festa i li agrada, li encanta. De seguida sap integrar-se amb noves companyes de cicle. Era una de les persones importantíssimes per a mi, perquè a més sóc el seu padrí, però enguany ha aconseguit que encara estiga més orgullós d’ella. Guille, el nostre Presi infantil. Sempre amb ganes d’aprendre i ganes per fer-ho bé. Malgrat la seua curta edat, sap estar en els actes i representar la gaiata de manera impecable. I quan cal passar-ho bé és el primer a animar la festa i gaudir-la. És un espill on mirar-me, sempre aprenc coses noves d’ell. Ana María, la nostra Madrina. Porta diversos anys també en el món de les gaiates. Aquests últims anys sempre ha estat al costat de les madrines, acompanyant-les en tots els seus actes i aprenent tot el possible per al dia que a ella li tocara representar-nos amb magnificència. I ara estic en condicions d’assegurar que així serà. Madrina molt bonica, saber estar i amiga incondicional del món de la festa. Com és la comissió que forma la Gaiata 9? És una comissió treballadora, amb ganes de col·laborar amb tot el que anem realitzant durant l’any i molt il·lusionada per aportar el seu granet d’arena.

Del 3 a l’11 de Març

Què diries de la teua Junta Directiva? És una Junta que conjumina l’experiència amb la joventut d’altres components. Sempre amb ganes d’aportar idees noves i amb un gran esperit de sacrifici perquè tot isca bé. Només tinc paraules d’agraïments a cadascun d’ells, per fer que la meua marxa enguany estiga sent més fàcil. Pots avançar un poc com serà la setmana de festes en el sector? Anem a intentar que hi haja diversió per a tots. Comptem amb molts xiquets dins de la comissió i prepararem molts actes per a ells. Però tampoc volem descurar a la resta d’edats i hi haurà també diverses activitats enfocades a ells. Anem a intentar fer unes festes perquè el sector puga vindre i passar un temps agradable amb nosaltres i que repetisquen tornant per a unir-se a la nostra festa, a la seua festa al cap i a la fi. Si hagueres de dedicar unes paraules a la comissió que treballa en diversos fronts durant l’any, Què t’agradaria dir-los? Simplement donar-los les gràcies pel seu suport i dedicació, perquè al final, encara que la persona responsable com a President sóc jo, gens del que s’aconsegueix seria possible sense la seua ajuda. El vertader valor que tenim en aquesta gaiata és sens dubte les persones que la componen. Hi ha unió entre els diferents sectors de la ciutat? És bona la relació entre presidents de totes les comissions? Enguany ha sigut curiós referent a açò, ja que hi ha hagut fins a la xifra de sis noves incorporacions com a president. Puc dir que ens han acollit perfectament i ens hem posat al dia en molts assumptes. D’altra banda, crec que si fem una ullada als resultats que es van tenir durant el Congrés Magdalener, es podrà comprovar la unió que es té entre els sectors i presidents. Quin missatge diries als veïns del sector perquè isqueren al carrer i vingueren amb la gaiata? Que s’apunten? Els diria que ens deixen ensenyar-los tot el que estem fent. Tenim un cau en el carrer Marquès de Valverde, un cau obert a ells perquè puguen comprovar el que estem gaudint enguany. I que s’acosten a la carpa durant la setmana de Magdalena. Podran veure com ens ho passem en aquesta família de l’Espartera. Segur que després de veure-ho no farà falta demanar-los que s’apunten… S’uniran a nosaltres, a aquesta família… a la seua GAIATA 9 L´ESPARTERA!

Magdalena 2018

Monument Major

Lema: El pas del temps Esboç: Pepín Marco i Roig Artistes: Alberto Plata i Falomir i la comissió

Cort 2018

Del 3 a l’11 de Març

Madrina: Ana María Martínez i Parreño President: Gonzalo Cabedo i Oliver Madrina d’Honor: Elisabet Carmona i Escribano Gaiatera d’Honor: Mónica Barba i Silvestre Acompanyant: David Gómez i Agut Portaestendart: Manuel Martínez i Parreño

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Elisabeth Carmona i Escribano

Acompanyant

David GĂłmez i Agut 65

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

MĂłnica Barba i Silvestre 67

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Portaestendart

Manuel Martínez i Parreño

Del 3 a l’11 de Març

Magdalena 2018

Qui es la nostra Madrina Infantil? Coneixem a Ainhoa Valle i Parreño

Edat i què estudies? On? Hola, el meu nom és Ainhoa, tinc 12 anys i estudie 1r de l’ESO en el col·legi Mater Dei. Quan vas començar en el món de les gaiates? Vaig començar en el món de les festes fa cinc anys. Vaig ser dama, durant tres anys, Madrina d’Honor i ara Madrina, molt feliç. Què és per a tu ser madrina infantil d’una gaiata? Ser madrina és, per a mi, veure complit un somni que he estat esperant des que era molt xicoteta, representar a tots els xiquets del meu sector al costat del meu presi i amic Guille. La teua família segur que t’abrigalla a cada moment, els diries alguna cosa? La meua família comparteix la meua il·lusió i les meues ganes de representar al meu sector, m’acompanyen, em recolzen i gaudeixen amb mi cada dia, cada acte, solament puc donar-los les gràcies. Quina va ser la teua reacció quan la teua mare et va dir que anaves a ser madrina infantil? No m’ho podia creure, per fi havia arribat el moment, ja tenia el que tant anhelava. Quins van ser els teus sentiments el dia del nomenament? Va ser una nit màgica, nervis, somriures, felicitat. No volia que acabara mai. Al costat de Guille i Ana Maria, quin regal, poder compartir-ho amb ells i els meus germans al meu costat, els meus amics, la meua família, molt contenta. Què significa per a tu que la teua germana et passara el testimoni com a madrina infantil? Si, he tingut la gran sort que siga la meua germana Mar, la que em cedira el testimoni com a Madrina. Dies abans rèiem pensant en com ho faríem, bromejàvem perquè jo li deia que tenia ganes que arribara el dia i ella que no arribara. (es riu)

Del 3 a l’11 de Març

La teua germana Mar és Dama de la Ciutat Infantil, t’ajuda en el teu any de madrina? T’ha donat algun consell? Mar sempre ha estat ajudant-me, donant-me bons consells i jo li pregunte quan tinc algun dubte, és fantàstic poder compartir amb ella enguany. Quan coincidim en algun acte, sempre tenim una mirada de complicitat, és molt bonic. Com va ser la presentació? La presentació va ser una sorpresa, quan entrà en el Palau i vaig veure tot el que havien fet, que alegria, que bonic estava tot. Vaig veure desfilar a Mar, a Mónica, a Rafa, seguits pels membres de la comissió, les ofrenes, l’espectacle que va ser impressionant, vaig veure com aplaudien, com cantaven i ballaven, però es passe molt ràpid, va ser una nit espectacular. Què n’esperes de la setmana de Magdalena? Tinc la gran sort de tenir a Guille, estic segura que junt a ell i la meua cort, anem a passar una setmana fantàstica, tindrem actes, riures, jocs, compartir dia a dia de tot, xopar-nos de la nostra setmana gran, diversió garantida. Quin o quins són els teus actes favorits de Magdalena? Els meus actes preferits són la desfilada de gaiates i el cos multicolor, veure la teua gaiata desfilar al costat de la teua comissió . És fantàstic, el gran treball que es va fer a poc a poc i el cos multicolor, diversió garantida, riures sense mes. Com et portes amb els altres representants? La meua relació amb els meus companys és molt bona compartim actes, riures i jocs i un somni complit per a tots.

Magdalena 2018

Del 3 a l’11 de Març

Què diries de cadascun? Què dir de la meua cosina, l’adore, és molt bona i ens cuida molt, tinc la gran sort de poder compartir enguany amb ella i Guille, el meu amic de molts anys, juguem, riem, compartim confidències, em cuida molt i està molt pendent del mi, és fantàstic. Com és la teua cort i qui són? La meua cort... la meua Madrina d’Honor Marta; Gaiatera d’Honor Reme; Dames d’Honor Sandra, Maura i Valentina, juntament amb el meu president Guille i jo. Hem format un grup magnífic, sempre que podem estem junts, ens reunim per a jugar, per a tot. I fem sempre que podem festes de pijames on ho passem genial. Com t’agradaria que fóra el monument infantil? La nostra gaiata serà fantàstica, estic segura. Tradicional, omple de llum, quan es fa amb tant afecte no pot ser d’una altra manera, l’esperem amb impaciència. Quin missatge diries als xiquets i xiquetes del sector perquè isqueren al carrer i vingueren amb la gaiata? A tots els xiquets els diria que vinguen a gaudir de les festes amb nosaltres, que ens coneguen, ho passaren genial, hauran jocs, balls i molta diversió

Magdalena 2018

Qui es el nostre President Infantil? Coneixem a Guillermo Peris i Carque

Edat i què estudies? On? Tinc 12 anys i esttudie 1r d’ESO a l’IES la Plana. Quan vas començar en el món de les gaiates? Sempre he estat vínculat amb elles, de xicotet eixia amb la meua mare de llaurador a les ofrenes i vèiem els actes de la nostra ciutat. He estat soci de carrer tota la meua vida, però fins l’any passat no vaig eixir en la cort. Alguna vegada pensaves ser President Infantil d’una gaiata? No, però sempre m’ha cridat l’atenció, encara que mai havia pensat ser representant d’una gaiata Què és per a tu ser President Infantil? És tot un honor poder representar un sector tan bonic com la gaiata 9 i gaudir-lo amb els meus companys de viatge. LA MEUA CORT. La teua família segur que et fa costat en cada moment, els diries alguna cosa? Moltes gràcies per poder fer aquest somni una realitat. Sempre em doneu suport, encara que de vegades no siga fàcil i esteu ací en tot moment, us vull. Quina va ser la teua reacció quan la teva mare et va dir que anaves a ser President Infantil? Doncs... molt d’entusiasme i alegria de saber que seria president infantil de la gaiata 9. Però afegir, m’ho va dir el meu President de l’any passat, Rafa. Em vaig alegrar moltíssim. Quines van ser els teus sentiments el dia del nomenament? Va ser un nomenament de deu, els meus sentiments entre altres van ser alegria, nervis i entusiasme.

Del 3 a l’11 de Març

Com va ser la presentació? La millor presentació, tot va eixir genial, tota la cort tant major com infantil anava impol·luta, la meva experiència va ser inoblidable en el moment que vaig pujar a l’escenari amb els meus companys de viatge. Va ser impressionant. Què esperes de la setmana de Magdalena? Que siga la millor setmana de la meua vida i poder gaudir-la al màxim amb la meua gaiata i tots els altres representants dels diferents sectors. Quina o quines són el/els teu/s acte/s favorits de Magdalena? La desfilada de Gaiates. No hi ha hagut cap any que m’ho haja perdut. Quina relació tens amb tots els altres presidents infantils? Molt bona, ens portem tots molt bé, estic encantat de tindre uns amics així. Com et portes amb els altres representants de la teua gaiata? Genial, en cada acte estem els quatre molt units i ens ho vam passar molt bé i serà el millor any. Què diries de cada un? Ainhoa: Ens coneixem des de xicotets, a l’escola mai no vaig descobrir la teua altra cara de la gaiata, ets divertida, graciosa i molt amable, segur que serà un gran any. Ana Maria: Que dir de la meva madrina, em cuides en tot moment, em tractes molt bé a tot arreu on som, és que al teu costat aquestes festes seran inoblidables. Gonzalo: Gonzalo, el meu president, hi ha molts casos que el pitjor es deixa al final però en aquest cas és al revés, saps dirigir una gaiata amb harmonia en tots els actes, sempre dones la cara per nosaltres, i que no se t’oblide la nostra frase ‘el que el president vol, el president ho té’ Com t’agradaria que fora el monument infantil? M’agradaria que fora de moltes maneres, encara que estic segur que amb l’esforç de totes les persones que van a l’escorxador serà el millor monument infantil de Castellò. I recalcar la nostra artista gaiatera Lledó Martinez i Marco i el seu avi Pepín, pel seu gran esforç en el meu monument infantil. Quin missatge diries als nens i nenes del sector perquè sortissin al carrer i vinguessin amb la gaiata? Els diria que vingueren una nit al Palau, a un sopar a l’escorxador, a un acte de la setmana de la Magdalena perquè és espectacular veure a tota la gent de les diferents gaiates recolzant-te en tot.

Magdalena 2018

Monument Infantil

Lema: Remolí de colors Esboç: Lledó Martínez i Marco Artista: Pepín Marco i Roig

Del 3 a l’11 de Març

Cort Infantil 2018 Madrina Infantil: Ainhoa Valle i Parreño President Infantil: Guillermo Peris i Carque Madrina d’Honor Infantil: Marta Ferrando i Abellán Gaiatera d’Honor Infantil: Remedios Molina i Vives Dama d’Honor Infantil: Sandra Cabeza i Tárrega Dama d’Honor Infantil: Valentina de los Ríos i Ayala Dama d’Honor Infantil: Maura de los Ríos i Ayala

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil Marta Ferrando i AbellĂĄn

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil Remedios Molina i Vives

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver Magdalena 2018

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil Sandra Cabeza i TĂĄrrega

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil Maura de los RĂos i Ayala

Il·lustració: Mª Carmen Aldás i Oliver

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil Valentina de los RĂos i Ayala

Nieves Rueda i Juste Sot de Ferrer, 15 de setembre de 1921 - Castellรณ de la Plana, 18 de marรง de 2010

NIEVES RUEDA I JUSTE Albada primicera desfullares amb lírica ribera d’harmonies. Entre els dits albergues i acarones els pètals de llum: flames del vers.

Per terra de garrofera i tarongina ametlers, cirerers, pi i oliveres, pelegrina ta veu, que és sentiment, mot fèrtil de l’ànima que s’escampa.

Clavell apassionat, amor rendit per paraules arrissades: blat i mels. dona intensa de llargues jornades: Un poema de vida ofert al destí.

Vicent Jaume Almela i Eixau.

Cicle fester 2017-2018 93

Magdalena 2018

Noves Regines per a Castelló: Lucía Burguete i Carla Bernat

’últim divendres del mes de juliol, se celebra a Castelló l’elecció de les noves reines que portaran el nom de la seua ciutat i les seues festes a qualsevol lloc on les criden. Amb elles, acudiran 12 xiquetes i no tan xiquetes, que els donaran suport, les ajudaran i les acompanyaran durant tot un any.

a les festes del 2018. Mesos enrere, les participants van haver de presentar uns formularis i algun que un altre requisit més per poder a estar en el sorteig i tenir la sort de ser escollida Reina o Dama de Ciutat, encara que no tothom presenta candidatura per a les dues coses... La veritat és que el divendres 28 de juliol de 2017, els membres de la Junta de FesEl Saló de Plens de l’Ajuntament de Cas- tes de Castelló es van reunir amb les autotelló va ser l’escenari on els membres de ritats competents en matèria de festes del la Junta de Festes van realitzar l’acte de consistori, entre elles la regidora de Fesvotació de les noves representants per tes Sara Usó i l’alcaldessa Amparo Marco.

Del 3 a l’11 de Març

Després de les votacions pertinents, van ser cridats els presidents de Gaiates a pujar al saló perquè van ser els primers a conèixer la notícia i així informar els sectors de la ciutat.

rava al costat dels seus companys el nom de les afortunades. I finalment van citar el tropell de guapes castelloneres que representarien la nostra ciutat:

Mentrestant, a la residència d’estiu de la Madrina Infantil de la Gaiata 9, Mar Vall i Parreño, es van congregar familiars, amics i membres de la comissió per a conèixer si la Mar estava entre les afortunades. I és que els seus pares van presentar els papers i formularis per a ser elegida Dama de la ciutat infantil.

Reina Infantil:

Lucía Burguete i Alcaide

Cort d’Honor Infantil:

Maria Bollado i Segura, de la Gaiata 2 Fadrell; Inés Llorens i Díaz, de la Gaiata 18 Crèmor; Mar Vall i Parreño, Sobre les sis de la vesprada, els nervis de la Gaiata 9 l’Espartera; s’apoderaven de tota la comissió, ja que Neus Alabau i Rovira, des de feia una estona era l’hora de la cri- de la Gaiata 8 Portal de l’Om; Edurne Giner i Gil, da a les afortunades. de la Gaiata 12 al Grau; Si això passava a la zona de la Marjaleria, a Alejandra Gallén i Montañés, la plaça Major el president Gonzalo espe- de la Gaiata 6 Farola-Ravalet;

Magdalena 2018

Regina:

Carla Bernat i Pascual

Cort d’Honor: Maria Torres i Claramonte, de la Gaiata 2 Fadrell; Laia Tirado i Salvador, de la Gaiata 12 al Grau; Beatriz Belenguer i Mercè, de la Gaiata 15 Sequiol; Patricia Lacasa i Bernat, de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat; Raquel del Vigo i Ferrer, de la Gaiata 5 Hort dels Corders; Natalia Palau i Bernad, de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat;

El quadre d’honor de les festes de la Magdalena 2018 estava complet, els presidents van informar immediatament les seues comissions i l’alegria va envair diferents sectors, encara que també plors i tristeses per les que no havien estat nomenades. Però aquest any, el sector 9 tenia la fortuna d’haver tret una de les seves Madrines com a Dama de la Ciutat. Mar Vall i Parreño havia estat triada com Cort d’Honor de la Reina Lucía. I és que la Mar havia estat una xiqueta educada, pudorosa, que havia assistit a tots els actes on l’haguera anomenat el seu president i sempre amb la il·lusió de qui gaudeix de cada moment. Una xiqueta amb un somriure i uns ulls tendres que va passar durant tot el cicle fester sent una Madrina Infantil com la copa d’un pi. Quina sort va tenir la Gaiata 9 de tindre la Mar d’Madrina Infantil! Però, d’altra banda, la comissió estava una mica trista perquè Mónica Barba, la Madrina del 2017, no havia estat triada. I és que Mònica també havia estat una castellonera de soca, sense perdre un acte, encantada de vestir-se de vestit típic, elegant a cada acte i familiar amb les madrines. Però no va poder ser, només va ser escollida Mar per estar a la cort de l’any vinent. Malgrat tot, les felicitacions van inundar la casa, les abraçades i l’alegria va omplir els ulls amb llàgrimes de felicitat i satisfacció per haver aconseguit que Mar aconseguira estar a la Cort d’Honor.

Del 3 a l’11 de Març

Moltes persones van anar fins a la casa de la família de Mar per a celebrar-ho amb un aperitiu o una beguda falaguera a la gola, en una vesprada calorosa d’estiu. La festa va ser un no parar durant tota la nit per l’alegria i l’emoció en la qual es trobaven tots, però no havia d’oblidar que l’endemà tenia lloc a l’ajuntament de Castelló la recepció de les noves representants per a les pròximes festes de la Magdalena.

cords, però també sentiments d’alegria per un any que estava a punt de començar.

En acabar, una foto al hall de l’ajuntament va tancar l’acte de la representació femenina per a la Magdalena de 2018. Començava per tant el nou cicle festiu 2017-2018 amb noves il·lusions, somnis i metes per a aconseguir. Mar Vall formava part d’aquest grup de afortunades xiquetes que es van convertir en Cort d’Honor de la Reina. L’endemà, com estava marcat pel protocol D’altra banda, la nova representació de la de la Junta de Festes, es van concentrar a Gaiata 9 estava formada per Ainhoa Vall i la plaça Major els nous representants de Parreño, Guillermo Peris i Carque, Ana Males festes de Castelló. Madrines, Madrina ría Martínez i Parreño i el president GonInfantils, Presidents i Presidents Infantils, zalo Cabedo i Oliver. Properament tindria acompanyats per les seues famílies i co- lloc el seu nomenament oficial, però van missions, esperant l’arribada de les Reines acudir com a futurs alts càrrec del sector i Dames de Ciutat. La trobada es va pro- gaiater. duir al saló magne del consistori, on van ser presentades oficialment Lucia i Carla al Tot a punt per a començar una nova etacostat de les seues Corts d’Honor. Es van pa en les festes de la Magdalena, amb viure moments bonics amb els discursos noves cares, però amb un objectiu comú: de les Reines ixents i entrants, en els quals les festes de la Magdalena i totes les seuvan saltar algunes llàgrimes d’emoció. Al es vessants. En definitiva, les millors festes capdavant van vindre grans moments i re- del món.

Magdalena 2018

Ainhoa, Guille i Ana María: els nous representants de la Gaiata 9 per al cicle fester 2018

rimer gran acte oficial dels representants per a la Magdalena 2018. El mateix dia que va tenir lloc el comiat dels càrrecs del 2017, hores abans es va celebrar l’esdeveniment on Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo serien oficialment nomenats com els nous amfitrions del sector número 9. Moments abans de començar, calia donar el testimoni de la vara de comandament de la Gaiata. En un senzill acte, mentre la gent ja tornava als seus seients per a reprendre la jornada, el president 2017 Rafa Quiroga, va ser cridat a l’escenari per a imposar-li la insígnia d’or al nou president Gonzalo Cabedo. Davant l’atenta mirada de tots, Rafa va col·locar amb cura i afecte el distintiu de major rang de l’associació. Un gran abraçada va fondre dos homes en senyal d’afecte i de desitjar-li el millor en aquest camí, així com l’agraïment per haver portat la Gaiata 9 a allò més alt en els darrers anys, donant el millor d’ell i gratificant les madrines que han volgut representar el sector de l’Avinguda del Mar i adjacents. Del lloc on es va celebrar l’acte, poc a afegir. Va ser el mateix escenari que l’acte de comiat, tot i que van recol·locar algun element i van posar els noms dels nous representants en relleu fabricats amb Forex pa. Així doncs, tot preparat pel tret d’eixida cap a la nova Magdalena de l’any 2018. Com a mestres de cerimònies, la Gaiata havia confiat aquesta missió a dues guapes castelloneres: Sara Blasco i Regina Ballester. Elles van ser les encarregades de conduir un acte carregat de grans moments i sentiments.

Del 3 a l’11 de Març

La seua primera missió va ser demanar la presència als que anaven a convertir-se en els representants del proper any. Van aparèixer des de darrere dels convidats i fins a l’escenari: Madrina Infantil 2018 Ainhoa Vall i Parreño, President Infantil 2018 Guillermo Peris i Carque i Madrina 2018 Ana María Martínez i Parreño. El president Gonzalo es trobava ja allà, després d’haver-li estat imposada la insígnia de l’or per part del president ixent. Amb un ram de flors, els presidents van oferir els seus respectes a les dues madrines, per a que lluiren més guapes encara en una nit especial. A continuació, el president va imposar les insígnies de la Gaiata, els emblemes d’or, a Ainhoa, Guille i Ana Maria. Eren ja gairebé els màxims representants, però els faltava algun document que així ho justificara. Efectivament, Gonzalo va lliurar el quadre pergamí a les estrelles de la nit, un regal que amb bon afecte el tindran a casa seua. Després de les obligades fotografies per a recordar el gran moment, torn dels regals i ofrenes per Ainhoa, Guille i Ana Maria. En el primer torn, els amics de la Gaiata 16 Rafalafena, que setmanes enrere s’havien agermanat amb nosaltres, no van voler perdre’s la gala i van donar als nostres representants un regal com a felicitació. Tota la comissió de l’Espartera es va sentir agraïda per la intenció, i molt més els nostres representants. A continuació, torn per a rebre les noves incorporacions de la Gaiata. Primer la comissió infantil, els quals van anar passant un a un per a que Ainhoa i Guille els imposaren la insígnia de l’associació. Van ser: Maura de los Rios i Ayala, Sandra Cabeza i Tàrrega, Remedios Molina i Vives i Marta Ferrando i Abellán. Després la comissió major: els pares del nostre president infantil Guille, Bianca Carque i Vera i Víctor Peris i Llorens; també Rubén de los Rios, Raquel Tàrrega i Castell, Lidón Vives, Luís Ferrando i Corda, Pilar Abellán i Felip i com a menció especial, encara que no s’haja allistat en la nostra comissió, també van voler donar-li una insígnia pel seu treball a Pepín Marco i Roig.

Magdalena 2018

Un cop presentades les noves incorporacions a la Gaiata, torn de més regal. El president Gonzalo va tindre un detall amb els petits Ainhoa i Guille, que els va agradar molt. Després d’això, van demanar que ixquera la seua cort del 2018 i els van lliurar un regalet com a agraïment per estar al costat d’ells i en senyal que anava a ser un gran any, amb tots junts. Marta, Remedios, Sandra i Maura se’n van anar a les seues cadires molt contentes. Després, el mateix procediment per a la cort d’Ana Maria, on Mònica, Elisabeth, David i Manuel van tindre el seu obsequi. D’altra banda, va ser el moment en què els representants que moments abans s’havien acomiadat del seu any donaren els seus respectes als nous amfitrions de la nit i de la Gaiata. Mar, Mònica i Rafa van donar un detall als nous representants de la Gaiata per a la Magdalena 2018. Quan es van asseure, van ser la Madrina, Madrina Infantil i President Infantil els que es van recordar del seu president i li van regalar una preciosa armilla de llaurador per a que la poguera lluir en el seu primer acte. I ara, Gonzalo els va tornar l’obsequi a ells. Amb tot l’embolic de regals a tort i a dret, van arribar al final d’acte, moment on sempre hi ha unes paraules per a aquells que recentment s’han convertit en els ambaixadors d’aquesta comissió de sector. Primer Ainhoa que, seguint un estil similar al de la seua germana, va agrair a les persones que anaven a acompanyar-la en el seu madrinatge. Després Guille, que, amb aquesta gràcia i improvisació que el caracteritza, també va donar les gràcies als seus pares per haver deixat que es convertira en una figura tan especial i necessària com la que representa. També va agrair a la gaiata l’oportunitat de ser-ho, i esperava que tots s’ho passaren molt bé durant aquest any. Després Ana Maria, la més sentida de tots, que pràcticament sense dir res, es va emocionar i es va posar a plorar.

100

Del 3 a l’11 de Març

No es va deixar ningú, va agrair el suport de tots, inclosos els seus companys de viatge i només desitjava que el somni que havia fet realitat fora el més màgic de tots. I per finalitzar, el president va tancar el torn de paraula. Va demanar l’empenta de tota la comissió per a fer que el somni de tres persones molt especials s’acomplira d’allò més bé i que tots gaudiren d’un nou cicle fester. Realitzat ja tot l’acte, tots els sentiments trets a la llum i tot el públic més que content. Les presentadores de l’acte van acomiadar així els representants de la Gaiata 9 l’Espartera per a la Magdalena 2018, amb la intenció de tancar l’acte i començar la llarga nit de festa. Madrina Infantil 2018 Ainhoa Vall i Parreño, acompanyada pel President Infantil 2018 Guillermo Peris i Carque, i la Madrina 2018 Ana María Martínez i Parreño acompanyada pel President 2018 Gonzalo Cabedo i Oliver. Van eixir tots ells per enmig del passadís de cadires mentre tot el públic explotava de goig i emoció. Podia començar el camí cap a una setmana de somni, la setmana gran de la nostra ciutat. Tot preparat i amb les piles carregades per a que els nostres màxims representants llueixquen guapos i orgullosos de la seua comissió. Que comence l’espectacle!

101

Magdalena 2018

IMPOSICIONS DE BANDES 2018

102

Del 3 a l’11 de Març

bans que les Gaiates de la Ciutat comencen amb les presentacions al Palau de la Festa, tenen lloc al Teatre Principal de Castelló els actes d’Imposició de Bandes a les Reines, Dames de Ciutat i Madrines, així com als presidents, tots ells tant majors com infantils. Per als castellonencs i les castellonenques no seria necessari comentar i explicar aquests actes, ja que es realitzen cada any i són més que coneguts per pràcticament tot el poble. No obstant això, hi haurà alguna persona que encara no conega els secrets o el nom de totes els i les representants del nou cicle fester 2017/2018 o que no siguen de Castelló. Per un o altre motiu, vet ací la crònica dels actes d’Imposició de Bandes, un dels més bonics i significatius de tot l’any. Els actes van tenir lloc el divendres 8 de setembre per als petits i el dissabte 9 per als més grans. Així doncs, començarem aquesta crònica amb el Nomenament Oficial i Imposició de Bandes a la Reina Infantil de les Festes de Castelló i la seua Cort d’Honor. Aquesta vesprada de divendres, els protagonistes de la nit es van reunir a la Plaça Major, inici de la desfilada fins al coliseu de la Plaça de la Pau. Els fotògrafs anaven suant la cansalada per a retratar a tots i totes les protagonistes que, nerviosos i nervioses, esperaven l’inici de la cercavila. Després de la foto de família a l’interior de l’ajuntament, van començar a eixir en protocol entre una multitud de persones que els esperaven durant el recorregut. Les madrines i presidents van fer un passadís per a realçar la importància dels menuts i que se sentiren veritables protagonistes. Aviat van arribar al Teatre Principal i amb ells, el públic que, impacient, va buscar el seu seient i va esperar a les 20:30 hores per a no perdre detall de l’acte. Era el gran dia per als nostres xicotets representants. Ainhoa com a Madrina Infantil i Guille com a president infantil, sense oblidar-nos de la nostra Dama de la ciutat infantil Mar, que també gaudiria de valent. Les presentadores de l’acte van ser Cristina Batalla i Serret, que va ser Reina Infantil de les Festes i pertany a la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat i Nerea Ibáñez i Vilar, que va ser Madrina de la Gaiata 6 Farola-Ravalet i Dama de la ciutat infantil. En primer lloc, protagonisme per als presidents infantils de les comissions de sector. Tots ells van desfilar fins a l’escenari on els esperava l’Excel·lentíssima Alcaldessa de la Ciutat, senyora Amparo Marco i Gual. Un a un van anar pujant i se’ls va imposar la insígnia de la Gestora de Gaiates així com un pergamí acreditatiu com a Presidents Infantils de les seues gaiates.

103

Magdalena 2018

L’ordre va ser aquest: de la Gaiata 3 Porta del Sol: Andros Barragán i Plata; de la Gaiata 6 Farola-Ravalet: Hugo Bayo i Ahicart; de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat: Àlex Navarro i Gijón; de la Gaiata 9 l’Espartera: Guillermo Peris i Carque; de la Gaiata 10 el Toll: Pablo Talaverano i Cheza; de la Gaiata 11 Forn del Pla: Iván Godes i Gálvez; de la Gaiata 12 al Grau: Lucas Bou i Ortí; de la Gaiata 15 Sequiol: Iker Miralles i Claramonte; de la Gaiata 16 Rafalafena: Jesús Ortega i Ballester i de la Gaiata 17 Tir de Colom: Hugo Gómez i Pérez. Com no, el nostre president infantil Guille va pujar radiant a l’escenari, mostrant-se molt orgullós del seu saber estar i deixant el pavelló ben alt. Tota la gaiata allà reunida va aplaudir amb totes les forces com a mostra d’afecte i estima. Després de la foto oficial tots junts, se’n van anar per un lateral per a tornar a l’acció minuts després. Era el moment de rebre la part femenina de la vetllada, a les Madrines, Dames de Ciutat i Reina Infantil del 2018. Com sempre, van començar amb l’entrada majestuosa de les comissions de sector. De la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat: xiqueta Paula Beltrán i Soler; de la Gaiata 2, Fadrell: xiqueta Itziar Martín i Ripoll; de la Gaiata 3 Porta del Sol: xiqueta Stella Alen i Lázaro; de la Gaiata 4 l’Armelar, xiqueta Laura Soto i Aliaga; de la Gaiata 5 Hort dels Corders: xiqueta Janire Jaén i Toribio; de la Gaiata 6 Farola-Ravalet: xiqueta Noelia Hernández i Andrés; de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat: xiqueta Aixa Beyoncé i Botea; de la Gaiata 8 Portal de l’Om: xiqueta Ainhoa Morilla i Torres; de la Gaiata 9 l’Espartera, amb un somriure d’orella a orella: xiqueta Ainhoa Vall i Parreño; de la Gaiata 10 el Toll: xiqueta Carolina Álvarez i García; de la Gaiata 11 Forn del Pla: xiqueta Lledó Manjavacas i Arenas; de la Gaiata 12 al Grau: xiqueta Gal·la Calvo i Santolaria; de la Gaiata 13 Sensal: xiqueta Edurne Hidalgo i Martínez; de la Gaiata 14 Castàlia: xiqueta Emilie Fajardo i Gonell; de la Gaiata 15 Sequiol: xiqueta Nagore García i Miravet; de la Gaiata 16 Rafalafena: xiqueta Patricia Doñate i Soler; de la Gaiata 17 Tir de Colom: xiqueta Sofia Gallego i Sánchez-Pantoja; de la Gaiata 18 Crèmor: xiqueta Paula Muñoz i Trujillano i de la Gaiata 19 la Cultural: xiqueta Izaira Meseguer i Pitarch. Totes elles van desfilar pel centre del Teatre fins a pujar a l’escenari, es van donar mitja volta perquè el públic poguera veure-les ben radiants i se’n van tornar als seus llocs respectius per a seguir amb l’acte. Després, torn de les dames de la ciutat Infantils: Maria Bollado i Segura; Edurne Giner i Gil; Inés Llorens i Díaz, Alejandra Gallén i Montañés, Neus Alabau i Rovira i la nostra estimada Mar Vall i Parreño. Totes les cadires completades excepte una, la més important, la central, la cadira de la nostra Reina Infantil. Públic en peu i els llums encesos per a rebre a la Reina Infantil de les Festes de la nostra Ciutat 2018, la nena Lucía Burguete i Alcaide.

104

Del 3 a l’11 de Març

Amb aquesta rebuda, amb la Guàrdia Reial com a escorta, va aparèixer Lucía d’entre les cortines, per a dirigir-se al escenari com les seues companyes. Va saludar a banda i banda del coliseu i va seure al tron a escoltar la lectura de l’acta de nomenament. Va eixir a la llum llavors un dels secret que cada any té intrigats molts espectadors: saber qui són els coixiners de les Reines en aquests actes. Doncs el de Lucía va ser un gran amic d’ella, el Pregoner Infantil 2016 Hugo Sánchez i Buguete, pertanyent a la Gaiata 17 Tir de Colom, de la mateixa manera que ella. Un gran somriure es va dibuixar a la cara de la nostra sobirana infantil, al veure al xiquet acostar-se. Li va posar el coixí als seus peus i es va retirar protocol·làriament, amb reverència inclosa. Un membre de la Junta de Festes, Javier Roig, es va disposar a llegir aquesta acta on es citaven totes les representants de la vesprada-nit. En acabar, va aparèixer de nou la senyora Amparo Marco, al costat del president de la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido, per a imposar les bandes acreditatives i el respectiu ram de flors. I com no, la primera va ser la Banda Verda, la de Reina Infantil, per a Lucía Burguete. El coixiner infantil va tornar a eixir per a retirar el coixí dels peus de la Reina, per a que aquesta puguera baixar fins l’alcaldessa. Llavors, van sonar els clarins anunciant tan esperat moment i en l’instant just en què Lucía es convertia en màxima representant infantil de Castelló, van disparar salves perquè la ciutat sabera que ja tenia, oficialment, Reina Infantil. També va rebre el quadre corresponent i milers de fotos per commemorar tan inesborrable record. Un cop va tornar al seu tron, de nou Hugo Sánchez li va col·locar el coixí al seu lloc. A continuació, van anar baixant les dames de la ciutat infantils, les xiquetes que formen la part més íntima de Lucía. Maria, Edurne, Inés, Alejandra, la Neus i Mar van rebre la banda de mans de l’Alcaldessa i un ramet de flors al costat del quadre commemoratiu de part del President de la Junta de Festes. Segon gran moment de la nit per a tots però en especial per a la Gaiata 9, per veure la seua Madrina 2017 convertida en Dama de Ciutat Infantil. I és que la Mar es va guanyar a pols l’afecte de tots amb la seua simpatia i orgull castelloner, enclavaments fonamentals per a ser una de les afortunades en fer-se tot l’any amb la Reina Infantil de les Festes. Finalment, les Madrines Infantils dels diferents sectors de la Ciutat van rebre també una a una la banda blanca amb l’escut de la ciutat i del seu sector, unificant així la banda única per a les madrines de Gaiates. Des de Brancal de la Ciutat fins a la Cultural, passant per l’Espartera, van rebre orgulloses les seues bandes. Ainhoa, la nostra Ainhoa, se sentia orgullosíssima de veure acomplert un somni i que la seua germana estiguera també allà dalt, des d’un altre punt de vista, però compartint un gran any. Quina magnífica casualitat aquesta per a una gaiata! Com ja va passar l’any anterior, els presidents infantils van ajudar en les tasques de lliurament de les bandes i els rams de flors, intentant d’aquesta manera que tinguen més participació. Per a uns és bastant, per a altres, encara precària.

105

Magdalena 2018

L’acte estava a meitat fer, encara que unes de les parts més importants ja s’havia acomplert. Tocava ara prestar atenció a les paraules, discurs de la màxima autoritat de la ciutat, que no podia oblidar-se en un acte de tal calibre. La senyora Amparo Marco i Gual va pronunciar el seu discurs donant les gràcies a tots els que dia a dia formaven les millors festes del món. En segon lloc, va donar l’enhorabona a les xiquetes que estaven sobre l’escenari, acomplint un somni i fent grans les nostres festes. I finalment, va felicitar Lucia Burguete, per ser la Reina Infantil de Castelló i va fer extensible la felicitació a la seua família. Unes paraules tan profundes i amb tant de sentiment que van fer aplaudir el públic allà present. En acabar, desfilada de retorn i baixada de l’escenari de totes les protagonistes de la nit. Igual que al començament de l’acte, però sense la presència dels presidents Infantils, van ser baixades les xiquetes pel mateix ordre de pujada. Paula, Itziar, Stella, Laura, Janire, Noelia, Aixa, Balma, la nostra estimada Ainhoa, Carolina, Lledó, Gal·la, Edurne, Emilie, Nagore, Patricia, Sofia, Paula i Izaira. Bé guapes totes les nenes i amb un somriure d’orella a orella, encara que alguna ja tenia en la seua cara la pesadesa de les hores i l’esgotament dels nervis de molts dies abans. Van seguir les Dames de Ciutat Infantil: Maria, Edurne, Inés, Alejandra, la Neus i Mar, la nena més maca de totes, què hem de dir els Esparters? Ara, només quedava a l’escenari la gran protagonista, Lucía Burguete que, davant l’atenta mirada de tots i amb l’anunci de les presentadores de la seua baixada, va aparèixer el coixiner per a retirar-li el coixí i pel passadís central del Teatre, les Guàrdia de gala per escortar-del cadafal. Llums, aplaudiments i alegria per veure que la Reina Infantil 2018 ja tenia la seua banda acreditativa i només quedava el millor: gaudir de tot el que venia. A l’eixida, totes les comissions de sector anaven a felicitar els seus xiquets i xiquetes, preguntant-los com estaven, si havien gaudit i fins i tot alguna pregunta del tipus: ara ja et creus que ets la màxima representant de la nostra gaiata? L’Espartera es va reunir en un restaurant del sector per a celebrar una nit tan especial i en gran companyia. Els més menuts li preguntaven a Ainhoa dubtes, curiositats o inquietuds per saber què se sent i què es veu des de l’escenari del Teatre Principal. La resta de la comissió, gaudint de la germanor i de la calor tan imponent d’una Gaiata que va a una, sense fissures. La nostra Madrina Infantil ja havia tingut el seu dia, el seu acte i la seua gran festes, dissabte torn per als més grans i per a la nostra Madrina Ana Maria.

106

Del 3 a l’11 de Març

El dissabte 9 de setembre, el centre de Castelló es va tornar a tenyir de sentiment castelloner per a albergar i rebre les representants femenines del nou cicle festiu 2017-2018. Igual que el dia anterior amb els menuts i menudes dels sectors, era el torn de Carla Bernat i Pascual i la seua Cort. Si les madrines i presidents infantils portaven dies de nervis, les madrines encara ho estaven més. Al matí tot ben preparat per a no oblidar-se de res, perruqueria, felicitacions de la família, de la Gaiata, dels amics... Nervis i més nervis i sentiments de representar una comissió de sector en el majestuós Teatre Principal de Castelló. A la vesprada, la plaça Major va tornar a ser el punt de trobada de totes les madrines, familiars i autoritats per a les diverses fotos de rigor i per al record i començament d’una nit màgica. Es va repetir el mateix patró que divendres: fotos de totes a l’Ajuntament amb Reina i Dames de la Ciutat, cercavila per Arxiprest Balaguer, carrer Major i la Plaça de la Pau fins a entrar al coliseu. Tant al començament com al final del recorregut, les seues madrinetes i presidents infantils les esperaven, aplaudint amb totes les forces i cridant com anaven de guapes. La nostra madrina Ana María plorava de l’emoció abans d’entrar al teatre i veure la seva família i comissió aplaudint. Que difícil d’explicar són aquests sentiments! A les vuit i mitja de la vesprada, els llums del Teatre Principal es van apagar i van enfocar el faristol, on va aparèixer la seua presentadora, Marta Tena i Soler, Na Violant d’Hongria 2016 de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i a més pertanyent a la Gaiata 5 Hort dels Corders, que seria l’encarregada de conduir tan luxós acte d’imposició de bandes. Si en el dia grans dels xiquets, els presidents infantils van tenir el seu protagonisme i reconeixement sobre l’escenari, també van tenir el seu moment aquells presidents que durant l’estiu havien estat elegits grans representants de la comissió. Entre ells hi havia el nostre, Gonzalo Cabedo Oliver. Els nous presidents eren: de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat: Arturo Espanya; de la Gaiata 3 Porta del Sol: Vicente Provinciale; de la Gaiata 4 l’Armelar: Ramón Guiñón; de la Gaiata 9 l’Espartera: Gonzalo Cabedo; de la Gaiata 16 Rafalafena: Gabriel Fernández i de la Gaiata 19 la Cultural: Mª Dolores Zabalza. L’Alcaldessa de la Ciutat els va imposar la insígnia de la Gestora de Gaiates, acompanyada pel president d’aquesta entitat Carles Chipirraz Gómez-Millán. Una gran ovació va tancar aquesta part de l’acte, en agraïment a l’interès per les nostres festes de manera desinteressada i amb l’objectiu de continuar creixent. Quan van baixar tots els protagonistes, va ser el torn de cridar totes les madrines dels sectors gaiaters. De la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat: senyoreta Maria Iturralde i Cubertorer; de la Gaiata 2, Fadrell: senyoreta Maria Camarero i Porcar; de la Gaiata 3 Porta del Sol: senyoreta Elisabet Capdevila i Lavernia; de la Gaiata 4 l’Armelar, senyoreta Claudia Ortuño i Salvador; de la Gaiata 5 Hort dels Corders: senyoreta Lledó García i Martín; de la Gaiata 6 Farola-Ravalet: senyoreta Paula Garcilópez i Palau; de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat: senyoreta Lourdes Luján i Arribas; de la Gaiata 8 Portal de l’Om: senyoreta Iris González i Milá; de la Gaiata 9 l’Espartera, amb un somriure d’orella a orella: senyoreta Ana María Martínez i Parreño; de la Gaiata 10 el Toll: Maria Besar i Gasch; de la Gaiata 11 Forn del Pla: Idoia Serrano i Tuzón; de la Gaiata 12 el Grau:

107

Magdalena 2018

senyoreta Rebeca Robles i Gallén; de la Gaiata 13 Censal: senyoreta Patricia Blasco i Francisco; de la Gaiata 14 Castàlia: senyoreta Ana Sanz i Sánchez; de la Gaiata 15 Sequiol: senyoreta Àgueda Ibars i Agramunt; de la Gaiata 16 Rafalafena: senyoreta Toñi García i Gaviro; de la Gaiata 17 Tir de Colom: senyoreta Carmen Molina i Ramos; de la Gaiata 18 Crèmor: senyoreta Ana Belén Nieto i Ramírez i de la Gaiata 19 la Cultural: senyoreta Selene Tarín i Alegre. Les comissions de sector van aplaudir quan les seus madrines desfilaven pel passadís central, davant l’atenta mirada de tots els presents. El ramell de 19 roses estava complet, però no tot l’escenari. A continuació, van desfilar les dames de la ciutat, abans de rebre la sobirana de les festes fundacionals. La Cort d’Honor de Carla estava formada per: Ana Goterris i Estrada, com a Dama dels Cavallers de la Conquesta, Raquel del Vigo i Ferrer, Patricia Lacasa i Bernat, Natalia Palau i Bernad, Beatriz Belenguer i Mercè, Maria Torres i Claramonte i Laia Tirado i Salvador. Aquestes van ser les afortunades que l’estiu passat van eixir escollida per a acompanyar la Reina en el seu periple fester. Bé, doncs ja només quedava una cadira, el tron més alt dedicat només per a unes poques. Llums enceses, la policia de gala en els seus llocs; tot preparat per a rebre la Reina de les Festes de Castelló 2018: senyoreta Carla Bernat i Pascual. Amb pas ferm va eixir d’entre les cortines i va saludar tot el públic a mesura que anava caminant pel central passadís. Va pujar a l’escenari i es va girar per veure un Teatre Principal bolcat i lliurat a la seua nova Reina. Després, va pujar fins al seu tron i es va asseure a esperar al seu coixiner. En aquesta edició, la sorpresa va ser ben bonica. Amb bona planta i vestit de castelloner va eixir a escena Miguel Ángel Moreno, president de la Gaiata 17 Tir de Colom quan la nostra Reina Carla va ser madrina en aquesta comissió. Un gran detall per a començar una nit màgica. En aquest dia, també es va llegir l’acta de nomenament de Reina, Dames de Ciutat i Madrines per al següent any fester. I també el protagonista va ser el membre de la Junta Javier Roig. En acabar, van cridar a l’escenari, de nou, l’Excel·lentíssima Alcaldessa de Castelló, senyora Amparo Marco i Gual que, acompanyada pel president de la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido, anaven a imposar les diferents bandes a totes les castelloneres de l’escenari, així com fer entrega d’un ram de flors. Va eixir de nou el coixiner per a retirar-li el coixí a la reina i així poder baixar.

108

Del 3 a l’11 de Març

En primer lloc, la Reines de les Festes 2018 Carla Bernat i Pascual, després les Dames de Ciutat per aquest ordre: Beatriz, Maria, Raquel, Laia, Natàlia, Patricia i Anna. I per finalitzar, les madrines de gaiates des de Brancal de la Ciutat, passant per la nostra Gaiata i acabant per la Cultural. L’Alcaldessa imposava la banda blanca amb l’escut de la ciutat i de la comissió de sector i el president de la Junta de Festes lliurava el ram de flors. Després del moment cimal de la nit, tocava escoltar la primera autoritat de la ciutat, amb el seu discurs sobre les persones que eren protagonistes de la nit. Seguint el guió de la nit anterior, Amparo Marco va voler impulsar el paper de la dona en les festes com a símbol de bellesa, de castellonerisme i obrir les portes a tothom perquè participen de les millors festes del món. Tan important és l’esforç dels homes i les dones que cada any organitzen una setmana fantàstica. Amb algunes paraules més, l’alcaldessa va deixar constància de l’important paper de les gaiates i va agrair el treball desinteressat per les tradicions de Castelló. En acabar el seu discurs i baixar de l’escenari, era moment d’anar tancant l’acte d’Imposició de Bandes. Primer, amb el retorn de les Madrines dels sectors gaiaters. Maria, Maria, Elisabet, Claudia, Lledó, Paula, Lourdes, Iris, Anna Maria, Maria, Idioa, Rebeca, Patricia, Águeda, Toñi, Caren, Ana Belén i Selene. Quedaven encara les Damas de Ciutat i la Dama dels Cavallers, que van baixar pel mateix ordre que el de pujada. El públic va acomiadar Raquel, Patricia, Natalia, Beatriu, Maria, Laia i Anna. Ara sí, només faltava la nostra Reina, Carla Bernat i Pascual que, saludant tot el públic amb el seu mocador, després que Miguel Àngel Bru li retirara el coixí, va abandonar l’escenari, acompanyada de nou per la policia de gala. Els espectadors la van acomiadar entre grans aplaudiments i alguna que una altra llàgrima per part de la família, com no podia ser menys. Mentre la gent anava desallotjant el Teatre, les protagonistes de la nit es van fer una foto al costat de les autoritats, a les escales del coliseu i amb les seues respectives famílies, abans d’agafar els cotxes i dirigir-se al sopar de gala. Com en els anteriors anys, el Reial Club Nàutic va albergar aquest esdeveniment, amb la participació d’alguns membres de Gaiates, les Madrines, Dames de Ciutat, familiars, Reines de les Festes i les principals autoritats de la Ciutat. El sopar va ser la recompensa a un dia de nervis i emocions amb una agradable vetllada, algun que altre discurs i milers de fotos rememorant l’esdeveniment. La nostra Gaiata va estar ben representada i tots els assistents s’ho van passar d’allò més bé. Ana Maria ja era la Madrina del sector número 9, acompanyada per la seua Madrina Infantil Ainhoa, el seu President Infantil Guille, el seu President Gonzalo, familiars i algun que un altre membre més que no va voler perdre’s la festa. Només quedava gaudir i pensar ja en els dissabtes de presentació amb la mirada posada, a curt termini, en la presentació de la Gaiata que tindria lloc el dia 7 d’octubre de 2017. Emoció i dur treball a flor de pell.

109

Magdalena 2018

Un any carregat d’actes per als nostres representants:

Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo ▶ Sorteig d’Or de Creu Roja (20/7/17)

Cada any, al mes de juliol, Creu Roja congrega totes aquelles associacions que col·laboren en la venda d’un dels seus cupons més especials: el Sorteig de l’Or. En aquesta edició, ja en portem unes quantes, la Gaiata 9 va tornar a estar present en l’acte i va ser agraïda per fer una bona tasca social. A l’acte van acudir els màxims representants per a rebre un diploma com a mostra d’agraïment. Unes altres gaiates també es van sumar a la tasca i ens van acompanyar en el lliurament de l’esmentat pergamí, així com les paraules de satisfacció per haver fet un èxit, no només de participació, sinó també de recaptació. Per la nostra part, agrair el tracte rebut i esperem continuar participant molts anys més, perquè una associació com la nostra, on el treball és desinteressat, ha de participar en tot allò que unisca les persones i sume en pro de la convivència, l’harmonia i la millora de totes les persones.

▶ Miss Turisme Comunitat Valenciana (29/7/17)

L’últim dissabte del mes de juliol va tenir lloc un gran esdeveniment a nivell autonòmic. Se celebrava el Certamen de Miss Turisme Comunitat Valenciana. Els organitzadors, els nostres grans amics d’Edicions Digitals Muphy, ens van convidar a la festa de la bellesa. En aquest concurs participen joves que vols aspirar a formar un futur dedicat a la moda, la bellesa o la publicitat. La guanyadora d’aquesta nit disputaria, al mes d’octubre, la gran final nacional amb altres participants de tot Espanya. I llavors, la guanyadora, seria participant a la Final Internacional de Miss Turisme World. Els representants 2018 Gonzalo, Anna Maria, Ainhoa i Guille, acompanyats per alguns familiars, van assistir aquesta nit a l’acte als jardins d’un conegut restaurant de Benicàssim. A més d’ells, també estaven altres comissions de sector, associacions locals i provincials, autoritats destacades i curiosos que no van voler perdre la vetllada. Després dels 5 passes de roba, l’entrevista parlada i les opinions del jurat, la guanyadora va ser la castellonenca Ana Herrera, jove de 21 anys que representaria la Comunitat Valenciana a Palma de Mallorca, seu de la final nacional. Els nostres representants van aprendre a desfilar, posses i s’ho van passar molt bé amb els altres amics. Agrair a Edicions Digitals Muphy la invitació i esperem veure’ns a la propera edició.

110

Del 3 a l’11 de Març

▶ Mare de Déu d’Agost (14-8-17)

Cada 15 d’agost hi ha moltíssimes celebracions per tota la província de Castelló per a celebrar aquesta festa: la Mare de Déu d’Agost. Però no només fora de la nostra ciutat, sinó també en el Grau, a la Marjaleria i fins i tot hi ha algunes associacions que dediquen aquest dia a fer un acte en algun lloc assenyalat per a ells. En aquest cas, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta van celebrar aquest dia amb un acte a l’ermita de Sant Francesc de la Font, capella situada molt a prop de la Magdalena i on aquesta entitat sol realitzar diversos actes al llarg de l’any. A l’acte van acudir més representacions d’altres entitats convidades, així com autoritats municipals. Els representants de la nostra Gaiata no van voler perdre-s’ho i van assistir encantats com a primer acte del nou cicle. Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van passar un agradable matí en un espai protegit amb els amics de la Germandat dels Cavallers i participant de l’acte que aquests havien organitzat.

▶ Acte cloenda 2017 (4-9-17)

La primera setmana de setembre començaven un seguit d’actes que posaven rumb a un dels actes més importants de l’any. Però abans, tocava acomiadar els representants de la passada edició magdalenera de manera oficial i protocol·lària. El dilluns 4 de setembre, al Palau de la Festa, va tenir lloc l’acte de cloenda del passat cicle fester. Com passa cada any, abans de donar el tret d’eixida a un nou curs, se celebra el final del tancament amb una petita jornada amb tots els representants de l’any passat i autoritats municipals. Per part de la Gaiata 9 van acudir la Madrina Infantil Mar Vall i el llavors president Rafa Quiroga. Les Reines 2017, Berta i Estefania, van lliurar un record als representants de les comissions de sector i a les Dames de Ciutat del seu any, com a regal de comiat d’un fantàstic any. També hi va haver discursos per part de les màximes autoritats festives, que van ressaltar el gran any que havien viscut i van donar les gràcies a totes aquelles persones que l’havien fet possible. Per a finalitzar l’acte, es va projectar un vídeo que havien realitzat les Reines i les seues Dames de la Ciutat, modificant la lletra d’una coneguda cançó i donant així un toc especial a la cloenda de la jornada. No tot van ser llàgrimes d’emoció sinó també rialles pel resultat, tant del vídeo que va agradar molt com per un any irrepetible que mai s’esborrarà de la memòria.

111

Magdalena 2018

▶ Acte de benvinguda 2018 (6-9-17)

Només dos dies després de tancar una etapa festiva a Castelló, es va produir l’obertura oficial de l’any 2018. La Federació Gestora de Gaiates va organitzar aquest acte amb la col·laboració de l’Excelentísima Diputació de Castelló, que va acollir l’acte en un dels seus salons. A les vuit del vespre, els màxims representants gaiaters i de la ciutat van entrar des de la plaça de les Aules a l’edifici provincial, per a donar començament a l’acte. En primer lloc, les Dames de Ciutat, tant majors com infantils, van ser complimentades amb una rosa per part del seu president de Gaiata, com a senyal de felicitació. A continuació, amb les Reines Lucía i Carla sobre l’escenari, es va anar avisant totes les comissions de sector, per fer-se la foto amb les sobiranes. En el cas de la 9, van acudir tots els seus representants: Ainhoa Vall i Guillermo Peris i Ana María Martínez i Gonzalo Cabedo. Foto de rigor i tornada als seus seients. Van passar totes les gaiates abans que el president de la gestora, Carlos Chipirraz, pronunciara unes paraules adreçades a tots els assistents, amb motiu de l’obertura del cicle 2018 amb noves il·lusions i ganes en les festes fundacionals. En acabar, a la plaça, foto de família amb tots els participants de l’acte i les autoritats pertinents que es van acostar a contemplar l’acte. I amb el bon rotllo que ja els impregnava, els majors van decidir anar a sopar i comentar el que donaria de si el nou any o com anaven a ser els actes del cap de setmana.

112

Del 3 a l’11 de Març

▶ Concurs Paelles G18 (17/9/17)

Només una setmana després de començar el cicle fester 2017-2018 amb els actes d’Imposició de Bandes a les Reines, Dames de la Ciutat i Madrines, la Gaiata 18 Crémor, va organitzar un concurs de paelles en el seu sector, junt amb l’Associació de Veïns Raval Universitari. No va ser la primera vegada que hi érem i sabíem com anar preparats. L’ambient era sensacional: música, bona temperatura, menjar, amics i molts temes interessants que parlar. La germanor a les gaiates ha estat sempre un pilar fonamental per a les nostres festes i dels membres d’aquestes i és important que es mantinguen així, pel bé de les nostres tradicions. Molts van ser els membres de l’Espartera que es van apuntar a passar una jornada envoltada de paelles, foc i una mica de fresqueta amb la qual combatre la calor. El resultat del concurs no va ser del tot satisfactori, però malgrat no aconseguir un primer premi de paelles, alguna cosa ens portem. Agrair a la Gaiata 18 Crémor haver-nos tingut en compte per a passar un gran dia i esperem continuar participant mútuament d’altres activitats anuals. Un plaer poder estar en un dia d’unió, no només entre les mateixes gaiates, sinó també amb altres associacions i obrir les portes a totes aquelles persones que volen o desitgen formar part d’una comissió de sector.

▶ Presentació Reina d’Orpesa (23-9-17)

La Gaiata 9 va acudir la nit del dissabte 23 d’agost a Orpesa, a la presentació de la Reina de les Festes, Lucia Rodríguez i Rodríguez. L’acte va tenir lloc al pavelló municipal, que va reunir la flor i nata de la població en una nit especial per a tots els orpesins. Abans, la comitiva va eixir de l’ajuntament i va recórrer alguns carrers fins arribar al lloc de l’esdeveniment. L’acte va anar desenvolupant-se segons marcava el protocol, amb l’aparició de la cort de la reina al costat dels seus acompanyants per donar pas al gran moment, el nomenament i el traspàs de la corona de sobirana de la fins llavors màxima representant del poble d’Orpesa. Música i aplaudiments després d’imposar l’aurèola a Lucía. Un cop en el seu nou tron, les diferents ofrenes que havien acudit van pujar a homenatjar la nova emperadriu orpesina. Associacions, pobles i ens agermanats no van voler perdre la nit d’esplendor. Els nostres representants Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo no van faltar a la cita i també van complimentar la Reina amb un petit detall. Gran nit en Orpesa on tots el habitants ballaren i gaudiren en un dels dies més importants, esperant amb moltes ganes que començaren les festes. Tants les nostres representants com els familiars que els van acompanynar, donàren l’enhorabona a la nova Regina Lucia i al seu regidor. Abans de tornar cap a casa, van ballar l’himne del poble d’Orpesa i es van pendre un refresc a la salut de tots els orpesins i orpesines. Cal esmentar, que en Castelló estava tenint lloc la presentació de la Gaiata 10 el Toll al Palau de la Festa. Però la nostra comissió estava ben representada amb les Madrines d’Honor Marta i Elisabeth i el Vicepresident Javier Carmona.

113

Magdalena 2018

▶ Fira de Cases Regionals de Castelló (23-9-17)

El passat dissabte, 23 de setembre, el recinte de la Pèrgola, antic coliseu on tenien lloc les presentacions de Gaiata i altres actes festius, va acollir la primera edició de la “Fira de Cases Regionals”. Aquest fet es va donar a causa que s’acomplia el desè aniversari de la creació de la Federació de Cases i Centres Regionals d’Espanya a Castelló. Els nostres representants van acudir a la cita per conèixer la cultura i gastronomia d’aquestes cases que, actualment, són: Andalusia, Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Galícia i Múrcia. A més, van assistir les Reines de les Festes amb les seues corts, la Junta de Festes i altres autoritats polítiques. En aquesta jornada de presentació van donar la benvinguda i van explicar en què consistien les trobades, així com què anaven a poder veure o realitzar, a més d’activitats per a diferents edats. Durant el matí, els nostres representants es van acostar a veure els diferents estands i conèixer una mica més cada comunitat autònoma. En acabar el recorregut, van ser convidats a un xicotet aperitiu i a assaborir les menges d’altres llocs que són tan bones com les locals. Van eixir tots molt contents i entretinguts aconsellant la seua visita, i esperem que l’any que ve tornen a reunir-se i donar una empenta a aquesta gran iniciativa.

▶ Presentació Reina Centre Aragonès (30-9-17)

El dissabte 30 de setembre de l’any passat va tenir lloc la presentació de la Reina del Centre Cultural Aragonés de Castelló, sota la presidència de Jose Antonio Lázaro. El Teatre del Raval va ser l’escenari de l’acte , al qual els nostres representants Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van acudir per donar l’enhorabona a tota l’entitat i com no, a la nova representant. També van acudir unes altres comissions de sector, cases regionals, autoritats i socis del Centre que no van voler perdre’s un dels més importants esdeveniments de l’any per a tots ells. Al costat de les nostres presidents i madrines van acudir alguns esparters que no van voler perdre detall de l’acte i els van fotografiar per informar a la resta de la comissió que no havia pogut anar. El Centre Aragonès convida cada any la nostra Gaiata com a vincle d’unió entre el poble aragonès i el castellonenc, unint les festes d’ambdues ciutats a Castelló. Un plaer acudir cada any a aquest acte amb què comença també el curs festiu per a aquesta entitat tan arrelada a la nostra ciutat. Gràcies per fer-nos partícips de la vostra festa i la vostra cultura.

114

Del 3 a l’11 de Març

▶ Presentació Falla Indústria-Sants Just i Pastor (1-10-17)

Si hi ha una associació amb la qual la Gaiata 9 porta anys d’agermanament i amb molt bona sintonia aquesta és la Falla Indústria-Sants Just i Pastor de València. Aquesta societat participa activament de les festes a la seua ciutat, com l’Espartera a Castelló. Des del dia en què va tenir lloc l’agermanament, falla i gaiata s’han anat coneixent cada vegada més: les seues tradicions, la seua cultura, la seua indumentària i folklore. Cada any, a les festes d’ambdues ciutats, es conviden per a gaudir-ne, aquest element que les uneix. En aquesta ocasió, van ser els fallers els que van organitzar la presentació. L’endemà a la nostra ofrena de la Gestora de Gaiates, va tenir lloc aquest acte en l’escenari habitual dels últims anys, la Sala Canals de Pinedo. Una expedició de la Gaiata es va traslladar fins a aquesta sala, per a estar amb els seus germans valencians en un dia tan especial i important per a ells. A les quatre de la vesprada va començar l’acte de presentació dels representants fallers per a les Falles de 2018. A més, van pujar a l’escenari una gran comissió infantil des d’edats molt primerenques i després la comissió adulta, formada per moltíssimes dones vestides que es van asseure sobre el escenari i d’altres tants homes que simplement van eixir a escena però que van deixar el protagonisme per a la secció femenina. Els màxims representants de la Falla Indústria-Sants Just i Pastor són: Fallera Major Infantil: Maria Gozalvez i Falcón; President Infantil: Alejandro Simó i Molina; Fallera Major: Carolina Real i Martín. En lloc de presidents, com l’any passat els vam anomenar, la seua figura està representada per diversos membres i no només un. Aquest any són: Àlex Simó i Rivas, Vicente Andrés i Briz i Ángel Pedro Cerdán Torrecilla. Va ser una nit fantàstica, amb molts balls, que és la tònica habitual d’una presentació de falla. Pràcticament tota la comissió va participar en la realització de la presentació, des del més mínim detall a simplement ajudar-nos en l’organització de l’acte i indicar-nos o resoldre’ns qualsevol dubte. Quan els organitzadors ens van indicar, els representants es van preparar per a fer l’ofrena als seus homòlegs valencians. Ana Maria, Ainhoa i Guille, acompanyats per Gonzalo, van presentar els seus respectes als màxims representants de València i els van donar les gràcies per la invitació. En finalitzar la seua gran nit, alguns van acudir al seu local social per a celebrar un sopar en honor als nous representants. Com no, van voler també que els acompanyàrem en aquesta nit tan especial i compartírem amb tots ells les últimes hores d’un dia que va ser meravellós. Agrair un cop més la invitació a cada acte que organitzen i el gran interès per mantenir vives les relacions d’amistat entre falles i gaiates. Va ser un plaer estar amb ells en el seu dia més especial. En una setmana seríem nosaltres els protagonistes de la nit i per descomptat, ens tornaríem a veure.

115

Magdalena 2018

La nostra Presentació 7 d’o c t u b r e d e 2 0 1 7

l dia gran de la nostra comissió va ser el dia de la presentació al Palau de la Festa. Després del sorteig que va tenir lloc al juny de l’any passat, la data que va eixir va ser el dissabte 7 d’octubre de 2017. Des de llavors, la comissió en general i el grup de presentació en particular, es va posar a treballar per a oferir una magnífica presentació a tots els assistents, però sobretot als màxims representants de la Magdalena 2018. Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van fer l’Ofrena de la Gestora de Gaiates el cap de semana anterior, és a dir, el dia 30 de setembre. Des de ja fa uns quants anys, la Gaiata que presente la semana vinent realitza aquesta part com a preliminar de la seua i dóna una mica més d’emoció però també de nervis. Com sol passar en totes les comissions de sector, la setmana anterior va ser un caos de preparatius, convidats, decoració, protocol, guió, etc. El dimecres 4 d’octubre de 2017 tocava l’assaig general de tots els que pujaven a l’escenari el dia de la presentació i els que anaven a ajudar perquè eixira el millor possible. Aquesta mateixa vesprada d’assaig, les Reines de les Festes Lucía Burguete i Carla Bernat van sorprendre els representants amb uns regals davant el seu dia més esperat. I és que aquests detalls els lliuren les representants festeres de la ciutat la mateixa setmana d’assajos. Com és habitual en els últims anys, tot era sorpresa per a la comissió, tan sols uns pocs sabien el tema i qui actuaven en tan anhelada nit. El mateix divendres anterior, a les dotze de la nit, s’acabava el temps per muntar la presentació. I així va ser, tot preparat per a una de les millors nits de l’any de la Gaiata 9 l’Espartera. El mateix matí de la presentació, madrines, presidents, dames i acompanyants es van fotografiar per a retratar aquest bonic dia i que mesos més tard lluïren perfectes en el llibret que avui està al carrer. Algun i alguna no va poder menjar dels nervis, de veure que les hores no passaven i que les ganes per a començar ja feien dies que els rossegaven per dins. A la vesprada, al local social de la gaiata s’havia quedat per a començar a recollir els representants de l’associació perquè ells esperen en les seues respectives cases la arribava de la comitiva.

116

Del 3 a l’11 de Març

Al ritme de dolçaina i tabal va començar una xicoteta desfilada des del local fins a l’autobús amb direcció a la casa de la Madrina 2017 Mònica Barba. Al seu barri, en plenes festes, van baixar castelloners i músics per a recollir-la i posar el punt final al seu madrinatge. Estendards, cort infantil, cort major, els nostres amics de la Falla Indústria-Sants Just i Pastor i els presidents Rafa i Gonzalo van parar davant de la casa de la Mònica, i Rafa, com al seu president, la va convidar a acompanyar-los fins a l’autobús i començar així el final del seu meravellós any. De nou a l’autobús per a recollir a la figura del president infantil que després de 3 anys sense tindre’n, la 9 tornava a comptar amb un xiquet entre els seus representants. Parada al museu contemporani i cercavila fins a la plaça Enrique Tarancón, on al balcó estava Guille i la seua família. El president Gonzalo va pujar per a convidar-lo a la presentació i continuar amb el viatge. Finalment, només faltaven les madrines entrants i la madrina infantil ixent, que esperaven a la Marjaleria, on en una mateixa casa els recollirien als tres. Un cop van arribar, de nou la comitiva i el mateix procediment que anteriorment. Rafa va entrar per a convidar Mar, madrina infantil 2017 a acompanyar-los i després van entrar Gonzalo i Guille per a fer el mateix amb Ainhoa i Anna Maria, madrines 2018. Traques i gresca per a anunciar que ja estaven complets, ja tenien a tots els protagonistes de la nit i que era moment de tornar al sector perquè tots els veïns i veïnes se n’assabentaren i participaren de l’alegria i la festa. L’autobús “esparter” va arribar a l’Avinguda del Mar on van baixar tots els ocupants. Més música que abans per a arribar al local on alguns membres havien preparat un pica-pica amb la participació dels representants. Menjar i beure després dels trajectes i agafar forces ja que la nit no havia fet més que començar. Faltava la millor part, la presentació oficial i veure com l’esforç de setmanes es feia realitat. Tot estava per arribar ... Poc abans de les deu de la nit, tots els que estaven gaudint d’una agradable berenar-sopar al local es van disposar a fer un volt al sector per a anunciar que el gran moment anava a començar. La comitiva va recórrer alguns carrers del sector i va pujar a l’autobús per última vegada amb destinació al Palau de la Festa. Faltaven trenta minuts per a començar i tots els membres de la comissió esperaven a la esplanada del recinte per a entrar amb un fons musical i de focs d’artifici. Quan va ser l’hora indicada va començar la desfilada d’entrada al coliseu fester, entre aplaudiments de la resta de públic que es congregava als afores. Estava a punt de començar la inoblidable nit per als representants 2018. Tots asseguts, els llums es van apagar i va començar la presentació. Una veu en off va donar la benvinguda als assistents en un ambient decorat per una ermita de la Magdalena de globus i gaiates sobre l’escenari del mateix material. Unes hostesses, que estaven al hall del Palau van eixir a ballar el primer dels balls de la nit. Eren els preliminars a un viatge en tren fins a la Magdalena 2018, el tren de les emocions.

117

Magdalena 2018

Després, van pujar a l’escenari els estendards de la Gaiata, portats per Ulises Sánchez i Salvador i Manuel Martínez i Parreño. Darrere d’ells, les col·laboradores: Lledó Martínez i Marco, Mónica Marco i Galván, Maria Gómez i Vicente, Maica Robles i Gallén i Claudia Albert i Giner. Quan es van col·locar tots ells al seu lloc, van eixir a l’escenari la parella protagonistes de la temàtica de la presentació. Eloísa, una xica que volia una oportunitat per a demostrar les seues qualitats com a actriu es va trobar amb Àngel, un caçatalents que veient les seves emocions la va animar a no ensorrar-se i a participar amb ell en alguna de les seues actuacions. Mentre es pensava què fer, van desaparèixer d’una banda de l’escenari per seguir amb la presentació. Era el moment de la pujada dels anteriors representants de la gaiata: Madrina Infantil 2017 i Dama de la Ciutat 2018 Mar Vall i Parreño, Madrina 2017 Mònica Barba i Silvestre i el president dels últim tres anys Rafa Quiroga i Alegre. Tots es van col·locar al capdamunt de l’escenari, abans que els nous representants pujaren a ocupar els veritables seients. Van tornar a eixir Eloísa i Ángel, vestits per a ballar perquè ella havia fet una prova de talent. Després d’una conversa sobre la seua actuació, Àngel li va donar un parell de consells i la va animar a ballar tres temes coneguts d’autors de renom: Raffaela, Raphael i Ricky. Després de les tres interpretacions, ella va perdre la vergonya i ell l’hi va dir per animar-la a seguir i gaudir ballant sense parar. Llavors van desaparèixer per un lateral i van donar pas al protocol. Els presidents Gonzalo i Guille van sortir a l’escenari per a rebre a les corts major i infantil de les madrines del 2018 al costat de les col·laboradores que els ajudarien en la imposició de bandes. En primer lloc, va pujar la Dama Infantil Valentina de los Rios i Ayala acompanyada per Yaiza Fernández i Ballester. Després, la seua germana Maura de los Rios i Ayala. A continuació, Sandra Cabeza i Tàrrega i la gaiatera d’Honor Reme Molina i Vives. Finalment, la Madrina d’Honor Infantil Marta Ferrando i Abellán. Totes elles, en pujar a l’escenari, van ser rebudes pel president infantil Guillermo Peris i Carque perquè els imposaras la banda acreditativa. Per la cort major, va pujar com a Madrina d’Honor Elisabeth Carmona i Escribano acompanyada de David Gómez i Agut. El quadre estava gairebé complet, les dames i acompanyants de les futures madrines estaven en els seus llocs i mentre esperaven tan anhelada arribava va tornar a donar-se un tall en el protocol per a donar pas als altres protagonistes.

118

Del 3 a l’11 de Març

Després de l’actuació i ball musical, el Palau de la Festa es va il·luminar per a rebre els màxims representants de la Gaiata per a l’edició de la Magdalena 2018. Madrina Infantil: Ainhoa Vall i Parreño acompanyada pel President Infantil Guillem Peris i Carque i la madrina Ana María Parreño i Ballester acompanyada pel president Gonzalo Cabedo i Oliver. Tots van eixir somrients pel passadís central, amb l’atenta mirada dels assistents aixecats que somreien i aplaudien amb totes les forces. Van caminar amb peu ferm fins a l’escenari on només posar el peu es van aixecar els castelloners i castelloneres de la Gaiata. En aquest moment, van baixar els representants 2017, que es van col·locar a un costat de l’escena, davant dels predecessors. A continuació, les col·laboradores van lliurar a Mar i Mònica uns gaiatos perquè els lliuraren a Ainhoa i Ana María com a senyal que els acreditava com a representants 2018. Igual que l’any passat, el gaiato de llum i símbol de les festes de Castelló passava d’unes mans a unes altres. De la mateixa manera, el president de la passada Magdalena va fer el mateix a Guillermo Peris. Gonzalo Cabedo va lliurar sengles rams de flors a les noves madrines en senyal de gratitud i alegria. Després, Gonzalo li va posar la banda de gaiatera d’Honor a Mónica Barba com a representant ixent de la Gaiata 9, a més d’un ram de flors. De seguida, Mar i Mònica es van dirigir cap a les seues respectives cadires al costat de Rafa, i van esperar que Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo també es col·locaran a les seues cadires i s’assegueren. En aquell moment hi havia el quadre totalment format, tots els protagonistes de les properes festes de la Magdalena. Es van apagar els llums i va tornar la part temàtica. Una conversa entre Eloísa i Ángel i un nou ball espectacular que va animar molt els convidats. A la segona part de la presentació, va tenir en primer lloc un moment emotiu que va omplir de records a tots els allí presents. El president Gonzalo va baixar al centre de l’escenari i la veu en off va cridar el fins llavors president Rafa perquè també es posara al seu costat. Una placa commemorativa en agraïment pels anys al capdavant de l’associació va ser un dels dos agraïments que va rebre. L’altre, un vídeo amb fotos dels tres anys com a president d’una gaiata, la qual va voler que any rere any fos millor. En acabar, molts somriures, aplaudiments i emocions per aquests pocs minuts que van ser meravellosos per a Rafa.

119

Magdalena 2018

Després d’aquest gran moment, els representants es van posar al centre de l’escenari per a rebre la persona que aquest any anava a encarna el paper d’Esparter de l’Any. Aquesta persona tenia un gran vincle amb les madrines infantils 2017-2018, creador dels monuments de tots dos anys, president del Gremi d’Artistes gaiaters i una infinitat d’adjectius que van fer i fan gran aquesta persona. El focus va il·luminar una de les taules del Palau i la veu en off va cridar perquè pujara a l’escenari al Senyor Pepín Marco i Roig. I així ho va fer. Entre aplaudiments i amb cara de sorpresa va recollir el guardó per part de les madrines i va tornar al seu seient. Després de la sorpresa, torn per a les ofrenes de tots aquells que van voler compartir amb la Gaiata una nit tan especial. Aquests van ser els amics que van assistir i l’ordre d’ofrena: - Ofrena a la Madrina Infantil Ainhoa per part de Yanira Guijarro i Ferrando i Javier Valle i Parreño. ✳-Ofrena dels cosins del President Infantil Guille per part de Bruno Carque i Pereira, Elena Pollastre i Peris, Laura Baguenas i Peris i Marta Perona i Martínez. ✳- Ofrena per a la Madrina Ana María de part de Azahara Robles i Gallego i Cristina Gimeno i Martínez. ✳- Una altra ofrena per a la Madrina Infantil Ainhoa de part d’Isabel Reyes i Valera acompanyada per Raúl González i Escuder. ✳- Ofrena de la Penya d’Aficionats Taurins de l’Alcora, van fer l’ofrena Maria del Carmen Safont i Gallén i Manuel Martínez i Parreño. ✳- Ofrena de l’Ajuntament de Nules a càrrec de Lidia García i Beltrán i Marina Doñate i Soler. ✳- Ofrena de l’Ajuntament de Benicàssim, amb la Regina Infantil Lucía Pallarés i Hernández acompanyada pel regidor de Festes Arturo Martí i Tàrrega. ✳- Ofrena de l’Ajuntament de Betxí a càrrec de la Regidora d’Igualtat, Agricultura i Petit Comerç Yoli Millá i el regidor de Participació i Noves Tecnologies Raül Soria. ✳- Ofrena de l’Ajuntament d’Orpesa a càrrec de Lidia García i Beltran i Marina Doñate i Soler. ✳- Ofrena de Sant Francesc i Clara d’Assís per part del seu president Joan Montañés i Marzá. ✳- Ofrena del Centre Andalús de Castelló amb la seua presidenta Antonia Suárez, la tresorera Carmen Marín i la vocal Maria Eugènia. ✳- Ofrena del Centre Aragonés de Castelló a càrrec de Cristina Arenas i Doñate i Manolo Manjavacas i Alonso.

120

Del 3 a l’11 de Març

✳- Ofrena de Sant Roc de Vora Sèquia per part de Paco Blasco. ✳- Ofrena de la Falla Indústria-Sants Just i Pastor. Van pujar la Fallera Major Infantil María Gozalbez i Falcón, acompanyada pel President Infantil Alejandro Simó i Molina i la Fallera Major Carolina Real i Martín acompanyada pel President Vicente Andrés i Briz. ✳- Ofrena de la Federació de Colles de Castelló a càrrec de la Colla agermanada amb la Gaiata. Van fer l’ofrena Maria Benet i Agost, David Agut i Pinedo i Hugo Martínez i Marc de la Colla Xalem. ✳- Ofrena de la Federació Gestora de Gaiates per part de la comissió de sector La Cultural, Gaiata 19. Van ser la Madrina Infantil Izaira Meseguer i Pitarch i la Madrina Selene Tarín i Alegre acompanyada per la presidenta Mª Dolores Zabalza i Prieto. ✳- I Ofrena de l’Ajuntament de Castelló portada a càrrec per Javier Valle i Parreño, Víctor Peris i Llorens i Manuel Martínez i Parreño. Un cop acabades totes les ofrenes, els representants van tornar als seus seients perquè continuara la presentació. Van tornar a eixir els ballarins amb els seus protagonistes per a anar tancant una nit màgica. L’espectacle, els llums i la música va fer que tot el Palau es posara dret per a ballar amb els ritmes i la melodia de cançons conegudes. Tot un espectacle per a donar pas a la baixada de les corts major i infantil i anar a poc a poc desfent l’encant de la nit. En primer lloc, les Dames d’Honor Infantils Valentina, Maura i Sandra, seguides de la gaiatera d’Honor Infantil Remeis i la Madrina d’Honor Infantil Marta. Després, la Madrina d’Honor Elisabeth Carmona acompanyada de David Gómez. Quedava en l’escenari els representants del passat i del futur, els quals encara no havien de baixar.

121

Magdalena 2018

Es va demanar la presència de Mar Valle i Parreño (Madrina Infantil 2017 i Dama de la Ciutat Infantil 2018), Mónica Barba i Silvestre (Madrina 2017 i Gaiatera d’Honor 2018) i Rafa Quiroga i Alegre (presidents dels últims tres anys festers) al centre de l’escenari perquè el seu record quedara per sempre en els estendards. Així doncs, van penjar els seus respectius banderins com a mostra del seu pas per aquesta Gaiata i com a màxims representants de la comissió. Tot seguit, uns vídeos a la pantalla recordaven els bons moments, els llocs visitats i les persones amb les quals han compartit un any que mai oblidaran. En acabar, entre alguna que altra llàgrima, es van acomiadar del Palau de la Festa amb el seu mocador de castellonera saludant d’una part a una altra. El president ixent, Rafa Quiroga, les va acollir per a baixar les escales i desfilar pel passadís. El Palau aplaudia als qui fins eixe dia eren els representants de la Gaiata 9. El somni va arrivar a la seua fi però no l’amor per les nostres festes i per aquesta comissió de sector. De nou, tall musical amb Eloísa i Àngel, que comentaven l’evolució d’ella des del principi de la nit fins ara. Que la vida està per gaudir-la, que no s’ha de tindre por de les coses quan es volen i que perseguir els somnis és només una actitud. Una lliçó que van donar els joves ballarins a tots els assistents abans de la gran actuació de l’artista internacional Beyoncé. Un final espectacular per a tancar la gran nit de la Gaiata 9.

122

Del 3 a l’11 de Març

Va arribar doncs l’hora del comiat, la de baixar de la cadira de màxima representant i d’aquest tren de les emocions que durant tota la nit va ser el tema de la presentació. Des del més alt de l’escenari van encaminar al passadís del Palau de la Festa la Madrina Infantil Ainhoa Vall i Parreño acompanyada pel President Infantil Guillem Peris Carque i la Madrina Ana María Martínes i Parreño acompanyada del President Gonzalo Cabedo i Oliver. Amb un gran somriure d’orella a orella van desfilar pel recinte per concloure la nit. Darrere d’ells, els estendards portats per Ulisses i Manuel i les col·laboradores Lledó, Mònica, Maria, Maica i Claudia. Els somnis de tres personetes s’havien fet realitat, per fi complien el desig d’ostentar el càrrec de representar una comissió de sector. La Gaiata 9 ia tenia, oficialment, madrines i president infantil per a la propera edició magdalenera. El tren de camí a la setmana gran ja ha eixit de la seva estació i desitgem que siga un viatge i una estada de somni. Enhorabona a tots i totes i a gaudir.

123

Magdalena 2018

Més actes, des d’octubre fins... ▶ Ofrena Dia del Pilar (12-10-17)

Després de la ressaca de la nostra presentació, el següent acte que van tindre els representants de la Gaiata va ser la invitació del Centre Cultural Aragonès a la festa de la seua patrona, la Verge del Pilar. No només la 9 va acudir a la cita sinó moltes altres comissions de sector i associacions que no fallen en aquesta cita del mes d’octubre. Va començar tot amb la trobada en el seu centre social, a la Gran Via Tàrrega Monteblanco de la capital. Tots abillats de llauradors, es van disposar a fer una cercavila fins a l’Església de la Trinitat, on els esperava el president de l’Associació per a rebre’ls sota l’empara de la imatge de la verge aragonesa. Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van acudir orgullosos per seguir amb la tradició i el vincle amb aquesta associació tan unida a la nostra terra i les nostres festes. L’acte en si, a més de la cercavila, va constard’una missa baturra i la celebració d’uns balls a l’esplanada de l’església a càrrec del grup de ball. Agrair a tots els aragonesos la invitació a aquest i la resta dels actes que va organitzar i continuar amb la unió entre diferents entitats amb un objectiu comú: Castelló i les seues tradicions.

▶ Paelles a l’escorxador (22-10-17)

Aquest dia, les comissions de sector es van reunir al magatzem municipal de gaiates per a celebrar una jornada d’allò més sorollosa. Aprofitant que encara feia bon temps per a estar al carrer i aprofitar el diumenge per a donar una empenta als monuments, la Federació Gestora de Gaiates va organitzar un dia de veritable germanor. Totes les gaiates de la ciutat es van reunir per a gaudir d’unes paelles en l’epicentre de la construcció dels monuments gaiaters. Pràcticament tot el món de la festa hi era gaudint llargament sobre una part fonamental d’aquest context: la fraternitat. També van participar les Reines de les Festes i les seues Dames de Ciutat, que van ser acompanyades per la Junta i el Patronat de Festes. Pel que fa a la nostra Gaiata, va ser un dia fantàstic. La paella va ser el de menys, perquè amb els riures, algun estoneta treballant i la conya amb la resta de gaiates vam fer d’un diumenge qualsevol, un dia especial. Els nostres representants s’ho van passar d’allò més bé amb altres madrines i presidents que s’hi trobaven i van fer encara més pinya. En definitiva, una bona iniciativa de cara a començar el curs, que s’hauria de repetir cada any per aquestes dates.

124

Del 3 a l’11 de Març

▶ Festa de Hallowen al cau (31-10-17)

Qualsevol excusa és bona per a ajuntar un grup d’amics i si damunt és amb les persones de la Gaiata, encara més. En els últims anys, la festa de la nit de morts, o Halloween, es fa més popular, no només pel sentit de la celebració sinó per les ganes de compartir taula i estovalles amb els altres. Al matí del dia 31 d’octubre de 2017, alguns van anar a preparar tot el necessari per passar una nit terrorífica. A la vesprada, xiquets i grans van decorar el cau amb els ornaments típics de la festa i es van disfressar de tot allò que feia por. Algun amb poc ja en tenia prou! D’altres, van buscar tots els ornaments per a semblar autèntics monstres o morts vivents. La qüestió era passar-s’ho bé, tal com es fa en cada acte o sopar que organitzen. Després de dinar, es van desplaçar pel sector per a animar els veïns, tot i que algun segur que li va donar un bon ensurt. Així va ser la nit més monstruosa de l’any.

▶ Premis Cadena Ser (3-11-17)

Cada any, la Cadena Ser organitza una gala on premia diferents entitats o persones que han realitzat alguna fita important en l’últim any. Hi ha diferents categories, segons es recull en les bases de la web d’aquesta empresa. Ràdio Castelló Cadena Ser són els encarregats a la nostra ciutat de crear cada any aquest esdeveniment, que reuneix centenars de personalitats. La celebració d’aquest any va ser a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, lloc més que conegut i de renom per a tots els castellonencs. I això ve al cas perquè en la secció d’Oci i Tradició d’aquests premis, el guardonat va ser la Federació Gestora de Gaiates. Va tenir lloc el divendres 3 de novembre de l’any passat i a la cita, per la nostra part, van acudir les madrines i presidents. Però no només de la Gaiata 9 sinó de totes les comissions de sector. En una gala de categoria, en el moment que van nomenar aquesta secció, es van acostar fins al majestuós escenari tots els presidents de Gaiates per a rebre, en nom de tots els que formen aquestes associacions, l’esmentat emblema. Aplaudiments i mostres de reconeixement a la Federació, que unifica els sectors gaiaters en pro d’unes festes cada any millors. Després del fantàstic esdeveniment que va organitzar Ràdio Castelló Cadena Ser, Madrines i Presidents van anar a celebrar-ho a un restaurant i fer-se centenars de fotos amb el trofeu. També van participar la Reina Carla i les seues Dames de la Ciutat. Les nostres madrines i presidents estaven encantats de poder viure aquesta experiència i d’haver estat partícips d’aquest moment. Enhorabona!

125

Magdalena 2018

▶ Presentació Cartell Festes (4-11-17)

Si hi ha un acte que encén l’esperit magdalener, no només per a les gaiates sinó per a tot el poble, és la presentació del cartell de festes. Mesos abans, els participants donen curs a la seua imaginació per a crear una obra d’art que serà l’emblema de les festes fundacionals de Castelló. Un cop finalitzat el termini i reunit el jurat, es dóna a conèixer el guanyador, després d’una votació popular. Els afortunats d’aquest any van tornar a ser Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat, amb l’obra que porta per títol: “Colors al vent”. L’acte de presentació va tindre lloc a la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher, com és habitual en els últims anys. Els nostres representants Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van quedar, segons convocatòria del Patronat de Festes, en els porxos de l’ajuntament. Les altres comissions de sector també van acudir, així com un grup de dolçaina i tabal per a animar la cercavila fins l’edifici de la presentació. A l’hora indicada, tots van fer cap a la Fundació. Les primeres a arribar van ser les Reines, que van inaugurar l’exposició i l’acte tallant una cinta verda a l’entrada. Tots els que esperaven fora van entrar per veure iniciar-se l’acte, que comptava amb autoritats relacionades amb la festa. De seguida es va descobrir el cartell guanyador i els afortunats van signar l’obra que allà s’exposava, davant l’atenta mirada de tots. A la resta de la sala, estaven exposats la resta dels cartells que havien participat, perquè el públic poguera veure totes les obres que havien estat presentades i la qualitat d’aquestes. Els nostres representants es van fotografiar amb el cartell guanyador i van recórrer l’exposició, comentant què els havia semblat i ja pensant en el compte enrere.

▶ Sopar Pasquera (8-12-17)

Quan s’acosta el Nadal, la Gestora de Gaiates té el plaer d’organitzar el tradicional sopar de la Pasquera. Un esdeveniment que es realitza a la nit, amb la participació de les Madrines i Presidents de les comissions de sector. A més, són convidades la Reina i Dames de Ciutat. Aquesta xicoteta trobada, on les famílies i amics s’ajunten per a passar una fantàstica vetllada, també és motiu per fer amistat els màxims representants adults de cada Gaiata. Ana María i Gonzalo van acudir ben guapos i elegants al sopar, que es va realitzar en un magnífic restaurant del sector marítim de Castelló. El sopar en si va ser distés, harmoniós i amb bon humor, com en una reunió d’amics. Després va tocar la part més protocol·lària, amb discursos i lliurament de les famoses plantes. El President de la Gestora va voler posar en valor el treball que realitzen les comissions de sector durant tot l’any i que en aquestes dates tan assenyalades, alguns, deixen la seva família per a realitzar els monuments gaiaters. Va donar ànims i força a tots els presents per seguir amb l’àrdua tasca que comporta ser el cap visible d’una Gaiata. Com si fora el missatge de Nadal que televisen el dia 24 de decembre, el discurs de Carlos Chipirraz va ser una cosa semblant. Després d’això, van anar per torns les joves a rebre la planta. Començant per la Reina Carla Bernat, les seues Dames de la Ciutat i després les Madrines, que van rebre la Pasquera de mans dels seus respectius presidents. El nostre president li va donar encantat la planta a la nostra encantadora Ana Maria. Foto per al record i a continuar amb la nit. Després de tot el protocol, la festa va continuar amb la gent més jove i no tant, gaudint de la nit grauera.

126

Del 3 a l’11 de Març

▶ Dia d’Andalusia (10-12-17)

El segon diumenge de desembre, el Centre Cultural Andalús va celebrar el dia d’Andalusia a la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Igual que associacions d’altres regions espanyoles, que també elogien les seues arrels, els andalusos establerts a Castelló van convidar tots aquells que van voler a acompanyar-los en el seu dia gran. Entre ells, la Gaiata 9 l’Espartera i encapçalant la comitiva, els seus representants Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo, vestits de llauradors i amb rams de flors per a ofrenar a la Verge del Rocío, patrona dels andalusos. Van entrar tots els convidats al lloc sant a ofrenar i a assistir a la missa que van organitzar els andalusos. Després de tot el periple, es van fotografiar amb la xicoetata imatge com a record. Els assistents van eixir a l’esplanada a esperar que les dones de l’associació tragueren a coll la peanya amb la imatge venerada. Allà, el grup de ball va sabatejar algunes cançons per a amenitzar el final de l’acte i alegrar el matí als assistents. Gràcies al Centre Andalús per convidar-nos un any més per a poder acomplir amb les seues tradicions, perquè també són les nostres.

▶ Pare Noel Colla Bacalao (10-12-17)

Properes les dates nadalenques, amb molts preparatius a les llars castellonencs, l’activitat festera no para. Després d’estar al matí amb els membres del Centre Andalús, a la vesprada ens acostem fins a la seu de la colla Bacalao per a seguir amb l’agenda d’actes. En aquesta ocasió, l’arribada primerenca de Pare Noel, que va visitar els nens d’aquesta associació. Tots aquells menuts que van voler també van poder apropar-se a veure aquest màgic senyor, que ja portava en el sac algun que altre regal. Malgrat que es va avançar unes setmanes, això no era més que una prèvia per al dia de Nadal. Els nostres menuts representants no es van perdre la visita del Pare Noel i li van explicar com de bé que s’estaven portant i li van dir aquelles xicotetes coses que els agradaria que els portara. Ainhoa i Guille es van fotografiar, no només amb ell, sinó també amb altres representants de gaiates i amb les Dames infantils de la ciutat, així com amb la Reina Infantil de les Festes, Lucía Burguete. Una vesprada molt divertida amb tots els xiquets de la colla i de gaiates, que de segur comentaven aquelles coses que volien demanar-li o els agradaria que els portaren durant la primera nit màgica de l’any. Agrair a la colla Bacalaoà el poder acompanyar-los en aquest acte per als menuts, tot i que segons ens han explicat, també es va acostar algun i alguna no tan jove

127

Magdalena 2018

▶ Betlem vivent (17-12-17)

Des que es va fundar l’Associació d’Artistes gaiaters, al mes de desembre té lloc un acte solidari organitzat pels seus membres. Al parc Ribalta de la capital, es reuneixen les comissions de sector convidades per a una recollida de menjar i joguets per als més desfavorits. Els artistes reconstrueixen el portal de Betlem i alguna caseta de l’època per crear més realisme a l’acte. Amics i voluntaris es vesteixen amb robes típiques de l’època i recreen una escena del temps de Jesús de Natzaret. Un dels seus majors impulsors és Pepín Marco i Roig, president de l’Associació, impulsor d’aquesta activitat i artista de diferents monuments al llarg de la seua vida. En els últims anys ha estat artífex dels nostres monuments infantils, que són una veritable meravella. Cal elogiar la tasca d’aquest home que fa, no solament en el magatzem de gaiates, sinó també en actes com aquest. Cada destacar que aquest any, ha estat nomenat per la Junta Directiva d’aquesta Gaiata com a Esparter de l’Any. Els nostres representants Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van acudir amb diferents bosses per a ajudar en la causa. També van assistir altres gaiates, autoritats, Reines i Dames de la Ciutat, etc. Durant el matí, a més del protocol de l’acte, altres persones van poder fer un present al portal i deixar les seues donacions. Després de tot, hi va haver una fotografia de família per a rememorar la data i el moment. Com no, gràcies a l’Associació d’Artistes gaiaters, per fer-nos partícips d’aquesta iniciativa que es consolida any rere any.

▶ Carter Reial (22-12-17)

Les setmanes de desembre anaven arribant al final, el que significava que aviat arribarien els Reis Mags d’Orient a la nostra ciutat. Però abans de l’arribada de Ses Majestats, havia d’aparèixer el Carter Reial, per a recollir totes les cartes dels xiquets per fer-ne lliurament als Mags. El mateix dia del Sorteig de Nadal, a la vesprada, a la Plaça Major, es van congregar molts xiquets i xiquetes esperant la seua arribada. Els representants de totes les comissions de sector també van acudir a la cita i, com no, Ainhoa i Guille. La Madrina Ana Maria i el President Gonzalo també els van acompanyar, encara que no van poder pujar a lliurar la seua carta. El Carter Reial va arribar a la plaça Major escortat per membres de la Junta de Festes, que van ajudar a pujar a l’escenari el protagonista. Després, van anar pujant els xiquets i xiquetes, però per ordre. En primer lloc, la Reina Infantil i les seues Dames Infantils de la Ciutat; després els Presidents i Madrines Infantils de les Gaiates; i després, tots aquells que tenien la gran il·lusió de portar els seus desitjos escrits dins d’un sobre. Ainhoa i Guille s’ho van passar molt bé i li van demanar a l’emissari que acomplira tots els seus desitjos, perquè havien estat molt bons. Segur que una de les aspiracions era tindre unes festes de la Magdalena fantàstiques.

128

Del 3 a l’11 de Març

▶ Postals de Nadal (23-12-17)

Dissabte 23 de desembre de l’any passat es va reunir la Gaiata al seu local social, per a rebre la postal de Nadal de mans dels representants 2018. Ningú va faltar a la cita, on Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo van ser els encarregats de lliurament a les famílies que formen aquesta gran comissió la targeta nadalenca. Hi havia expectació per saber com seria aquest any la imatge o el text on els màxims representants de l’associació felicitarien les festes als esparters. Després, un brindis i una distesa nit van acabar amb l’acte i va continuar la germanor i la bona sintonia d’aquesta època tan assenyalada i de tanta amistat

▶ DolçaiNadal (26-12-17)

Cita ineludible en el calendari fester i musical de Castelló. La Colla el Soroll va organitzar, per segon any consecutiu, aquesta gala on es reuneixen totes aquelles persones amb una mateixa finalitat: solidaritzar-se amb alguna associació i escoltar música de la terra. Van actuar la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, Colla de Dolçainers i Tabaleters Xaloc, Colla de Dolçainers i Tabaleters Xarançaina i Colla de Dolçainers i Tabaleters el Soroll. Va tindre lloc el dilluns 26 de desembre al Palau de la Festa i va congregar una gran multitud d’assistents que van fer una donació de 3 euros. En aquesta edició, els fons van ser per APNAC, Associació De Pares De Persones Amb Autisme De Castelló. Des de la Gaiata 9 van assistir, entre altres persones, els nostres quatre representants. Ainhoa, Guille, Ana María i Gonzalo, que van gaudir amb les melodies i cançons, tant les més conegudes com les menys. Gran tasca la de la colla Soroll, que realitza cada any. Enhorabona!

▶ Berenar Gestora de Gaiates (4-1-18)

Pocs dies després de començar l’any amb les típiques festes de benvinguda de l’any 2018, la Gestora de Gaiates va organitzar el berenar per als representants infantils de gaiates i la Reina Infantil amb les seues Dames de la Ciutat. Va ser en un conegut parc infantil del sector de l’Espartera, on des de fa temps que es realitza. Ainhoa i Guille van gaudir de valent en els matalassos, piscines de boles i diferents zones on van saltar, córrer i van fer més unió amb la resta dels i les representants. Aquest és un dels actes més esperats per ells durant les vacances nadalenques. I és que a les seues cares hi ha la resposta de per què. A més de jugar i acabar la jornada més que cansats però contents, van berenar allà mateix i alguns presidents els van lliurar una bossa amb el logotip de la Gestora de Gaiates com a record. Segur que repetirien si tornaren a anar, però això ja més endavant, quan acaben les festes de la Magdalena, que, per cert, també tenien ganes de que arribaren.

129

Magdalena 2018

▶ Cavalcada de Reis (5-1-18)

Si la nit en què el Pare Noel arriba a la casa de tots els xiquets del món és especial, la nit de Reis ho és encara més. La Junta de Festes, amb el suport del Patronat Municipal de Festes, va organitzar una cavalcada diferent a la d’altres anys. Per opinions, colors i segur que tothom tindrà veredictes, però la veritat és que va agradar molt als veritables protagonistes: els xiquets i xiquetes de Castelló. En els graons de la plaça Santa Clara es van habilitar les estances perquè Madrines, Madrines Infantils, Presidents, Presidents Infantils, Reines i Dames de la Ciutat pugueren veure amb claredat la desfilada. És, des de fa alguns anys, el lloc triat per on passa la Cavalcada, per a muntar aquesta estructura que dóna aixopluc als representants de la ciutat i dels seus sectors. I és que al finalitzar la cercavila es dirigeixen fins als porxos de l’ajuntament per a rebre a ses Majestats i veure’ls en viu. No cal dir que els nostres petits Ainhoa i Guille van gaudir moltíssim, però no més que els grans, Ana María i Gonzalo. Quan tots ells van poder veure Ses Majestats sobre l’escenari de la plaça Major, preparat per a això, l’alegria va ser gran. Tots ells van poder estar durant uns segons amb Baltasar i dir-li alguna cosa a cau d’orella. Segur que, entre diverses coses, va ser que concedira un bon oratge per a la setmana de festes i que fora la millor de les seues vides. Esperem que facen el possible i que així siga.

▶ Tortell de Reis al cau (5-1-18)

En acabar els nostres representants l’acte de la Cavalcada de Reis, ells i la majoria dels membres de la comissió es van reunir al local social, per a celebrar el tradicional sopar del Tortell de Reis. Una llarga taula a la zona principal del local, menjar, beguda, tot preparat per a gaudir d’una altra nit de gresca i diversió a la Gaiata 9. Tot i que a falta de pocs mesos per a la setmana gran, el treball al magatzem municipal és frenètic, també hi havia temps per a descansar una mica i celebrar que aquella mateixa nit, Melcior, Gaspar i Baltasar deixarien regals als xiquets i xiquetes que s’havien comportat molt bé durant tot l’any anterior. No sabem si Ses Majestats van passar pel carrer Marquès de Valverde i van veure alguna cosa, però pel que ens van explicar els més menuts de la comissió, van veure que van ser bons i al matí següent, tots tenien regals i per tant havien rebut el seu premi per tant bon comportament. Espere que els Mags se’n recorden de nosaltres durant la setmana de festes i puguen acomplir algun que altre desig.

▶ Presentació polsera de les festes (12-1-18)

Acte amb magnificència per a presentar la polsera de les Festes de la Magdalena 2018. El Palau de la Festa va acollir l’acte de presentació amb la presència de l’Alcaldessa de la Ciutat, Amparo Marco, la Regidora de Festes Sara Usó i les Reines de les Festes Lucía i Carla. Va comptar a més amb la presència de membres de la Junta de Festes i els representants de les Gaiates. Entre aquests últims, les nostres madrines Ainhoa i Ana Maria i els presidents Guille i Gonzalo. Va ser un acte senzill però bonic, ple de sentiment i amb olor de la setmana gran de Castelló. L’autora del disseny, Paula Val, va explicar els elements i el per què de la seua creació, que ha fet que aconseguisca el triomf en aquest concurs, que es porta fent des de fa uns quants anys. Dies després tindria lloc el repartiment a la plaça Major a la gent que volguera aconseguir-ne un parell, per a lluir-la a només mes i mig de Magdalena.

130

Del 3 a l’11 de Març

▶ Sant Roc de Vora Sèquia (14-1-18)

El segon cap de setmana de gener se celebra a la nostra ciutat la primera Festa de Carrer, una de les tradicions més antigues i arrelades dels barris de Castelló. Aquesta festa té lloc als carrers Ruiz Vila, Governador i Asarau principalment, encara que contempla diferents carrers del sectors gaiaters de Cor de la Ciutat, Gaiata 7 i la Espartera, Gaiata 9. Durant molts anys, la comissió de Sant Roc i la nostra gaiata tenen llaços de germanor i es conviden mútuament als diferents actes que organitzen, especialment la setmana de la Magdalena i la Presentació Oficial, així com les festes en honor a aquest sant. Recordar que fa uns anys, Sant Roc de Vora Sèquia van ser els escollits per representar el càrrec com a Esparters de l’Any. Tal com aquesta comissió va assistir a la nostra presentació el passat 7 d’octubre al Palau de la Festa, la Gaiata 9 va acudir a la invitació en honor del sant el diumenge 14 de gener de 2018. Va ser una xicoteta processó i una missa, com és habitual. Tant les madrines i presidents, com les seues diferents corts hi van assistir, abillats de llauradors, per a acompanyar a l’associació. Agrair la invitació que realitzen cada any, així com el manteniment dels llaços d’amistat i germanor que cada any desemboquen en actes i activitats on tots gaudeixen i conviuen en harmonia.

131

Magdalena 2018

▶ FITUR (20-1-18)

La gran cita del turisme a nivell mundial. A Madrid, se celebra cada any, entre gener i desembre, la major exposició sobre turisme, on diferents països mostren a la resta que són la millor opció per a visitar-los. I com no, la Comunitat Valenciana és un dels estands on es promociona perquè coneguen la riquesa de la nostra comunitat autònoma. En aquesta cita, Castelló també està present i ho fa amb un viatge oficial perquè el món conega, no només la bona gastronomia i magnífics llocs per visitar, sinó també els nostres costums, tradicions i festes. Per això, el Patronat de Festes va organitzar una eixida a Madrid amb les Madrines i Presidents de les comissions de sectors que volgueren estar presents el cap de setmana a FITUR. La nostra madrina Ana María no va voler perdre’s aquesta oportunitat i va viatjar amb la resta de companyes fins a la capital d’Espanya. Segons explica, va ser una experiència meravellosa i difícil d’oblidar. Totes les castelloneres van desfilar amb els vestits castelloners enmig de la multitud, que quedava meravellada amb les robes i elements. Van veure les gaiates de mà que portaven alguns presidents i també la Gaiata Infantil de la Ciutat que, per primer cop, havia viatjat fins a Madrid. Amb motiu de l’elecció de la Gaiata Infantil de la Ciutat, guanyadora en la passada Magdalena, les autoritats pertinents van fer el possible per portar-la fins a FITUR i mostrar al món el treball que es realitza a Castelló i que aquest és un dels motius pels quals les festes de la Magdalena són d’Interès Turístic Internacional i les gaiates declarades Bé d’Interès Cultural. Gràcies a totes les persones que ho han fet possible i espere que es repetisca any rere any.

▶ Presentació conte Colla Bacalao (28-1-18)

Per acabar el mes de gener, la colla Bacallà va convidar les comissions de sector a la presentació del seu nou llibre sobre els berberiscs a Castelló. I és que aquesta associació recrea, en el Pregó de dissabte de Magdalena, els antics pirates i corsaris musulmans que es van establir durant alguns anys a la nostra ciutat. Per a l’ocasió, van acudir la Madrina Infantil Ainhoa, el President Infantil Guille i la Madrina Ana Maria. Ells, al costat d’altres representants de Gaiata, van gaudir de la presentació i les aventures del llibre editat per la colla Bacalao. En acabar, l’associació els va lliurar un exemplar per la seua assistència i els va agrair l’interès per ser-hi en un dia important per a ells. No només per l’edició d’un conte infantil, sinó per la feina i sacrifici que hi ha darrere de cada publicació i les ganes d’aconseguir una cosa que realment valga la pena. I aquest, sens dubte, és el resultat esperat. Enhorabona a tota la colla per la feina que realitzen i esperem que continuen treballant pel bé de les nostres festes.

132

Del 3 a l’11 de Març

▶ Presentació de Na Violant d’Hongria (3-2-18)

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta celebra la Proclamació de Na Violant d’Hongria poques setmanes abans de Magdalena. En aquest acte noble i senyorial, l’associació ret els seus respectes i màxima admiració a la persona que encarna aquest paper cada any, el de la segona dona de Jaume I, Rei de València. La figura, enguany, és representada per la Senyoreta Ana Goterris i Estrada, que s’ha convertit en la màxima representant dels Cavallers en els actes on són convidats a assistir o participar-hi. A la gran majoria de cites i esdeveniments va acompanyada per la seua cort d’honor, les Dames de Companya, que seran representades per 6 joves castelloneres: Lorena Segarra, que assumirà la figura històrica de “Na Dolça”; Sara Renau, qui representarà “Na Eva”; Estela Bastida, que encarnarà la figura de “Na Margarida”; Balma Porcar, qui representarà “Na Provençala”, Patricia Guarque i Edo, que donarà vida a “N’Ermengarda” i Maria Grifó com “Na Rama”. Aquest ramell de roses va formar, al costat de Na Violant 2018, a l’escenari del Teatre Principal de Castelló el passat dissabte 3 de febrer. Un acte tan especial com bonic, que es marca en el calendari dels amants de les tradicions i la cultura. Malgrat que el seu horari va canviar respecte a altres anys, però no de lloc, van acudir a l’acte la Madrina Ana Maria i el President Gonzalo, i és que per falta d’aforament no és possible congregar més persones, encara que en els carrers, centenars de persones s’aturen a mirar la desfilada. Els vestits d’aquestes set xiques desperten gran interès entre els castellonencs, ja que durant molts mesos hi ha un treball darrere d’ells que té com a data límit la Proclamació de Na Violant. Enhorabona, no només a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, sinó a les Dones de Companya i a Na Violant 2018, Ana Goterris. Gràcies per deixar que la Gaiata 9 siga partícip d’un dels esdeveniments més importants per a vosaltres.

133

Vicent Marçà i Duch Castelló de la Plana, 4 de juliol de 1954- Castelló de la Plana, 5 d’agost de 2004

134

VICENT MARÇÀ I DUCH (Escriptor) És, Coratge tranquil Acollidora paraula Humor intel·ligent Savi consell Amant de sa terra Bastió de sa llengua Amic de vells i xiquets Pacient oient Mestre benvolgut Pare estimat Marit enamorat Meravellosa persona Pescador de tradicions Contacontes divertit Escriptor excel·lent Rellotger del Fadrí Amic.

Vicent Jaume Almela i Eixau.

Articles 135

Magdalena 2018

136

Del 3 a l’11 de Març

Índex d’Articles El monument gaiater en la seua màxima luminescència: des de l’origen fins a l’esdevenir dels temps Rosana Nebot i Moreno.............................................................................. .............................138 Enric Forcada i Traver: Impressor, llibreter, escriptor i enamorat de Castelló J. L. Serrano......................................................................................................................................142

Bernat Artola, molt més que “El Pregó” Jose Juan Sidro i Trilles....................................................................................................................148

Josep Pascual Tirado i la festa de Castelló Juanjo Trilles i Font............................................................................................. .............................152

Miquel Peris, l’atàvic poeta castelloner que encara roman a la memòria col·lectiva del poble Vicent Cornelles i Castelló...............................................................................................................160

Vicente Gimeno Michavila Salvador Bellés i Amat......................................................................................................................162

Semblança de Vicent Pau Serra i Fortuño, feta des de l’estima Paquita Roca i Ivars............................................................................................. ............................166

Castelló terra de lletres... femenines Chelo Pastor i Verchili.....................................................................................................................170

José Sánchez i Adell Elena Sánchez i Almela.....................................................................................................................176

Tota una vida en el teatre valencià Joan Prades i García..........................................................................................................................186

Teatre per amor Antonio Arbeloa i García..................................................................................................................190

137

Magdalena 2018

El monument gaiater en la seua màxima luminescència: des de l’origen fins a l’esdevenir dels temps

vui, la gaiata 9 L’Espartera, ha confiat en mi un gran encàrrec, i és que el treball encomanat serà reunir-me i confeccionar una entrevista a alguns dels membres de la família de Pepín Marco i Roig per a un article sobre l’evolució tècnica dels nostres monuments. Per a açò, ningú millor que un dels artistes gaiaters més reconeguts tant per la Junta de Festes com per diferents gaiates i sent també president de l’Associació d’Artistes Gaiaters de Castelló. Res del que expliquem en aquests moments seria possible si en un passat no s’haguera lluitat per açò, per la qual cosa avui volia entrevistar algú que de debò em guiara, com les madrines guien els nostres majestuosos monuments per la desfilada de gaiates, una de les nits més castelloneres de les nostres festes, fent que aquestes, avui, tinguen llum i vida pròpia. El meu article es dividirà en tres fraccions de temps: PRESENT, PASSAT I FUTUR. Comence preguntant sobre el passat dels nostres monuments a Pepín, indagant principalment quan van aparèixer els nostres primers monuments. Ell parla d’ells com si els estiguera veient ara mateix, com un xiquet mira els colors intensament. M’explica que inicialment les gaiates provenen de la baixada al pla, el Tercer Diumenge de Quaresma. Com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il·luminar-se davant la previsible nit i per a sortejar els tolls d’aigua en cas de tempesta, ja que una vegada en camí no sabien les adversitats climatològiques que podien patir. Encara que açò ja ho sabem tots, em comenta, van passar de ser gaiatos a anomenar-se gaiates l’any 1865 quan van aparèixer, les quals eren conegudes com gaiates de mà. En aqueix moment no existeix un model oficial, ni cap paràmetre a seguir i poden estar compostes de fusta, farolets, ciris o tela. Són molt agraïdes ja que són capaços de crear-se amb una varietat d’elements molt àmplia; perquè el que més lluïa d’elles era la vistositat. Les persones que les construïen solament haurien de tenir en compte el seu pes i l’equilibri, ja que l’itinerari no era curt. Va ser Esteban Bellido (Alcalde de la ciutat des de gener de 1865 a setembre del mateix any), qui va sol·licitar 14 gaiates de mà perquè desfilaren per la ciutat. Més endavant ho va fer sent també alcalde, però demanant-les a un gran pintor com el va ser Vicente Castell, Rafael Gasset. Serà en 1929 quan cada barri construïsca la seua pròpia gaiata de mà. Posteriorment, van aparèixer, en 1914, s’afegeixen les gaiates conegudes com “gaiates patrocinades per ens locals”, és a dir, per la coPrimeres gaiates de mà neguda Caixa d’Estalvis, el Mercantil, el Sindicat de Llauradors, etc.

138

Del 3 a l’11 de Març

Va ser en 1934 quan els nostres monuments van ser construïts per artesans locals, és a dir, persones dedicades a açò plenament. És en aqueix moment quan li qüestione sobre com s’adornaven abans les gaiates, ja que no es farien com les coneixem en l’actualitat, simplement per l’escassetat de tecnologia i materials. Ell em respon amb un evident i rotund, no. Llavors s’utilitzava: - Fang, escaiola, motles d’escaiola, paper o cartó treballat amb cua de farina, tot açò pintat i afegint-los alguns fanals amb ornamenta de ferro per a acabar de compondre el engalanament de monument gaiater. M’encanta conversar amb gent enamorada de la nostra ciutat, gent de soca i gaiatera. És per açò que el meu romandre vol anar mes allà i per açò ara li consulte si sap d’on ve la definició del nostre monument gaiater com: “LA GAIATA ÉS UN ESCLAT DE LLUM SENSE FOC NI FUM”. Riu, i mogut per la tradició, em manifesta que aqueixa descripció la va resoldre Antonio Pascual i Felip, quan en 1945 vam ser a punt de ser falles i cremar els monuments en finalitzar les festes, la qual cosa no va agradar gens a la nostra ciutadania castellonenca. Jo, sorpresa, desitge que continue explicant-me sobre el tema. Tal com se celebraven les festes fins a la interrupció per la guerra civil, s’afig la divisió dels sectors en gaiates, no com a monument, sinó com a extensió que engloba les persones que aconsegueixen, per un o un altre mitjà, fer possible que el monument existisca i lluïsca cadascun estàtic i radiant en el seu barri corresponent.També es va fer possible l’elecció de Reines i Dames de la Ciutat, una millorança de l’organització d’actes populars i la construcció, com ben ha dit anteriorment, d’un gaiato ornamentat fabricat amb fusta, ferro, vidrieres adornat amb llums, etc. que les fa centellejar dignament en processó com astre en el firmament. Afig que la gaiata que va desfilar per primera vegada va ser en el 1947, obra de Tomás Colón, acompanyant el sector Nº3, Porta del Sol, en la desfilada de gaiates. Abans d’ultimar les seues paraules continue amb les meues perpètues preguntes. Coneixes alguns artesans gaiaters anteriors a tu o de la teua mateixa època? La resposta clarament és afirmativa, així que comença enumerant a: “El gran mestre Joaquín Vidal i el seu relleu Vicente Bernat, tots dos uns clàssics. Un dels referents dels anys 60 va ser l’artista Miguel Collado, seguit de Miguel Macián; Antonio Sánchez, Manuel Verchili, Manuel Capdevila, Vicente Ramos o José Guaita en la mateixa època. Francisco Esteve en l’etapa dels 70 Miguel Collado, artista gaiater en companyia de Josep Luís, un artista més avantguardista. Rafael Tecles, qui va ser un hàbil amb la fusta. I punts molts uns altres que no conec o en aquests moments no em vénen al record”. - Quant creus que podien invertir, econòmicament, aquests virtuosos en la construcció d’una de les seues grans obres? -Li pregunte jo. -En euros podrien arribar a haver gastat un pressupost d’entre 36.000€ a 42.000€, mentre ara s’empren com a màxim uns 4.000€ de mitjana, -em resVicent Bernat, artista gaiater pon decebut.

139

Magdalena 2018

Ara pense en els més xicotets de les comissions i de la nostra ciutat. Estic convençuda que a ells també els agradaria saber la història dels seus xicotets monuments en grandària, però grans en treball i il·lusió. Pepín em comenta que així és i em desvetlla que pensa que els xicotets són els oblidats quant a monument, ja que amb un simple exemple ho entendrem: “quins són els monuments que acaparen totes les mirades i al que totes les gaiates li empren més obstinació i treball? A la major veritat…? Doncs no és necessari dir més. Les gaiates infantils com tal van aparèixer l’any 1972”. M’acomiade de moment de Pepín per a centrar-me, ara, en la seua filla Mónica Marco. La meua primera pregunta és: “Des de quan i com viu el món de la gaiata en l’actualitat sent filla d’un artista gaiater tan renombrad?” Diu que les viu des d’abans d’aprendre a parlar: “No sé com la meua primera paraula no va ser gaiata” -em comenta mentre riu-, àdhuc que crec que cada vegada es viu menys la devoció pel monument i per la gaiata com a tal, ja que ara vivim en la llei del mínim esforç. És millor anar de festa amb les comissions, les colles o ens festius que passar per l’esforç que suposa la construcció d’un monument digne dels carrers del nostre bonic Castelló. Avui dia els socis de les comissions estan desapareixent i, amb ells, les mans que desinteressadament construeixen les gaiates i àdhuc tenint molts més avançaments quant a tecnologia i materials. Ara tenim plàstics, metalls, cables, leds… però no podem desenvolupar-ho com cal, ja siga per la falta de socis, com abans deia, o per la falta econòmica que algunes gaiats pateixen pel mateix motiu, les ganes de treballar, realitzar-se i oferir treball desinteressat”. Li done tota la raó a Mónica i aferme que és una gran realitat, però per a no desviar-nos del tema principal, prosseguisc la meua conversa, sobre què és el que sota el seu punt de vista creu que ha evolucionat més en la gaiata com a monument, ella sense cap lloc a dubte em respon que la il·luminació. Abans les llums situades en els braços s’alimentaven de cebadors i no disposaven d’un autòmat. Tampoc de fases de colors; abans es cablejava com les bombetes d’una llar, sense pensar en el perillós que podia arribar a ser açò, i és que al costat de les bombetes es troben materials altament inflamables. I si tirem encara més la vista arrere, no cal oblidar com s’alimentaven els nostres monuments per a poder discórrer per la nostra ciutat al principi. A més de tot açò, ara s’utilitza una llum menys càlida, que li dóna a la gaiata molta més vida; la varietat de colors és sorprenent i amb un consum molt inferior al tradicional. Ara disposem no tan sol de bombetes LED, sinó que comptem amb un gran potencial com són les tires de llum LED. -“Finalment, Mónica, com definiries la gaiata en l’actualitat?” I com ben m’havia descrit el seu pare, ella comença amb les mateixes paraules… “És un gaiato, fabricat amb fusta, ferro o suro, adornat amb vidrieres dibuixades a mà o bé amb vinils, adornat amb fanals, paper (com hem pogut veure en els últims anys, inclusivament amb taulell o pedres). Tot açò enjoiat amb llums incandescents i LED’S amb diferents tonalitats ballant el seu millor rotllo i canya per a desfilar per Castelló”. - Em podries enumerar alguns dels artistes gaiaters de l’actualitat, aquells que fan dels materials una obra majestuosos com són els nostres emblemàtics monuments? – “Alguns d’ells són: Vicent Roig, Robert Burguete, Juan Carlos, José Antonio Lleó, Miguel Ángel Moreno, el meu pare Pepín Marco i crec que dues grans dones com a artistes serien Vanesa Pérez i la meua filla Lledó Marco en un futur no gaire llunyà, Pepín Marco, actual president dels artiste gaiaters ja que comença ara els seus primers esbossos.

140

Del 3 a l’11 de Març

Evidentment cadascun/a amb una forma de veure les coses, una manera de treballar més original o bé més conservadora i amb una preferència sobre els materials a emprar. Per tot açò, hi ha punts artistes atrafegats en els nostres monuments, en cas contrari la majoria de gaiates serien iguals i sense diversitats d’opinió”, respon ella. Enlluernada per les paraules de Mónica, succeïsc les meues preguntes a la més xicoteta de la família, aqueixa és Lledó Martínez i Marco qui ha arreplegat el testimoni com a artista gaiatera. La seua mare i el seu avi la miren amb tendresa i emoció, ja que aquesta jove tan solament té 18 anys. La pregunta que li formule a la xicoteta de la gaiata és: “com penses que seran en un futur els nostres monuments?” I encara que ella pensa que tendeixen a desaparèixer, m’explica que serà una de les joves que lluitarà per contra. “Imagine les gaiates amb una gran evolució lumínica, més modernes i crec que fins i tot podríem veure-les en tres i quatre dimensions (o com fa poc també va fer una comissió de sector) fer-les o il·luminar-les mitjançant apps, la qual cosa podria alliberar-nos del problema econòmic del que disposem per a efectuar una Gaiata”.Afig, que àdhuc amb els avanços de les noves tecnologies, no vol perdre l’essència d’una gaiata, aqueix estil barroc, aqueixos adorns amb toc tradicional tan elegants, per a fer seguir la llum antiga… com bé diu el nostre pregó. -Faré la mateixa pregunta que he fet al teu avi i a la teua mare: com definiries una gaiata en un futur? -Començaré tal com m’han ensenyat… Serà un gaiato, adornat, que veurem en forma d’expressió de llum i pot ser que en pocs anys siga immaterial. Ací ens deixa Lledó la seua gran visió de futur, que em deixa perplexa, però en el fons crec que tampoc s’allunya tant de la realitat, ja que, a voltes, la realitat supera la ficció. A continuació, és ella qui em pregunta si pot afegir alguna cosa… “és evident l’entrevista és vostra”- li conteste.“Com estic segura que gràcies a molts joves com jo, les gaiats sobreviuran per a poder concórrer la nostra ciutat en festes, seria molt bona idea que ser artesà gaiater fóra un ofici com l’era en l’antiguitat i per a açò tenir un lloc on s’aprenguera tal tasca perquè més gent coneguera aquest món. Estic més que convençuda que agradaria a molta gent. Lluitarem per açò, com ho fa el meu avi per a passar de ser una associació a ser un ofici”. Doncs bé, açò és el que he pogut obtenir, o més aviat resumir, d’una experiència tan grata com la de poder entrevistar a tres generacions de la família Marco. Puc testificar que són una família treballadora, conciliadora, sincera, tolerant i gaudidora de les nostres festes fundacionals i que, com a molts més amb els quals em sume jo, mantindran l’honor i l’orgull de venir de l’antiguitat, per lluminosos camins, perquè la gaiata mantinga sempre encesa la llum i l’amor filial i així ser sempre el nostre millor pregó.

Rosana Nebot i Moreno

Madrina Gaiata 9 l’any 2016

Article que ha participat en el Concurs d’article inèdits del Patronat de Festes baix el tema: “Passat, present i futur de la Gaiata. L’evolució tècnica del nostre monument”

141

Magdalena 2018

Enric Forcada i Traver:

Impressor, llibreter, escriptor i enamorat de Castelló

Aquest any, el “llibret” de la Gaiata Espartera va de literatura i escriptors castellonencs. Una bona idea sense dubte dels seus responsables i del seu inquiet expresident, el bon amic Rafa que, quan em va explicar el seu projecte, quan encara l’estiu de 2017 estava per finalitzar, demanant la meva ajuda per completar la nòmina dels que s’anaven a encarregar de donar forma a aquest, va rebre per part meua l’aplaudiment sincer per fer protagonistes a persones que, moltes vegades, passen desapercebudes entre el maremàgnum de què són objecte de record a aquestes publicacions, cada vegada més interessants. En un parell de reunions vam fer un llistat de quines persones podrien merèixer la nostra atenció (sabent que anàvem a deixar a l’estacada a moltes, per material manca d’espai malgrat la seva important contribució a la literatura sobre temes relacionats amb la nostra ciutat) i quins col·laboradors podrien encarregar-se de cadascun dels elegits. I jo, vaig triar un personatge que potser no sone molt en el Castelló del segle XXI però que jo vaig conèixer en la meua infantesa i joventut, quan vaig començar a adonar-me’n de la importància que el pare d’un dels meus millors amics de sempre, Fernando Forcada Altava , tenia, per la seva activitat lligada al món editorial i també per la seua tardana incursió en el món de la producció literària. Jo havia conegut el seu pare, Enric Forcada Traver, a casa i també a través de la seva activitat professional. Un home aparentment seriós, però... només aparentment, perquè tenia la paciència d’aguantar al seu domicili del carrer Colom i també en el seu lloc de treball (la Impremta i Papereria La Gavina que va fundar i va impulsar fins a l’últim dia de la seua vida), que en tantes ocasions “vam prendre a l’assalt” el seu fill Ferran i la resta d’amics, atrets potser per la màgia d’aquells bancs de composició gràfica i aquells “tipus” de plom, amb què es componien les galerades que

142

Del 3 a l’11 de Març

vèiem créixer davant dels nostres ulls sorpresos per la rapidesa amb que manejaven aquells delicats “tipus” les àgils mans dels “caixistes”. Així com veure aquell magnífic enquadernador, aquell “Roqueta” que de jove fos mític porter del CD Castelló que, amb infinita paciència, ens explicava allò que estava fent, a més de contar-nos les seues gestes com a gran porter, malgrat la seua escassa alçada... D’ell, del “Sr. Enrique “, vam aprendre moltes coses, vam escoltar moltes històries i segur que allà també es van anar forjant les nostres personalitats i creixent el nostre amor per un Castelló que ell ens anava descobrint. Un Castelló amb històries que després, en la maduresa, quan ja havia compost i editat tantes i tantes obres de castellonencs erudits que van ser els seus amics i als quals va voler emular amb singular èxit, va deixar escrites. Home de lletres i de llibres Enric Forcada Traver va nàixer el 21 d’abril de 1902, a Castelló, i després dels seus primers estudis en què ja va mostrar un especial interès pel món de la literatura i dels llibres, va enfocar la seua formació professional en el terreny de la impremta, entrant com aprenent a la Impremta Armengot. Era com una premonició. En aquell moment, en el primer quart del segle XX, el Castelló cultural es movia amb una efervescència poc comú i les nombroses impremtes que, des de l’aparició de la primera d’elles en 1834 per fer possible la publicació del Butlletí Oficial de la Província de Castelló, s’havien anat obrint a la ciutat i després a la província, eren un important focus de cultura que va ser evident en moltes facetes de la vida d’aquell Castelló provincià, però d’una gran passió per la cultura, com va ser evident. En eixos anys es forja sens dubte la personalitat del nostre protagonista, que va pujant en l’escalafó, gràcies al seu interès i a la seua dedicació, fins a arribar a ser l’encarregat del taller i com a anècdota, del que ell estava molt orgullós, participar com a tal encarregat, a dirigir la impressió en els tallers de Armengot, de la primera i exquisida edició del Tombatossals de Josep Pascual Tirado. Una formació professional que l’empenyeria a establir-se pel seu compte, per crear la Impremta La Gavina al juliol de 1936. Una impremta a la qual aviat s’afegiria la papereria, la responsabilitat recauria en Eliseo Forcada, mentre que l’Enric es dedicaria amb més intensitat al món de la impremta, encara que alguns anys més tard, al maig de 1954, se separarien les destinacions de tots dos germans per cadascun dedicar al seu tema de forma particular. Eliseo al carrer Enmig cantonada amb O’Donnell, i Enric, amb el trasllat de la Impremta La Gavina i la seua pròpia papereria al carrer Alloza, encara que els tallers de la impremta tenien un accés pel carreró que separa el carrer Enmig i Alloza: mestre Chapí.

143

Magdalena 2018

Una aventura anterior, la qual van encapçalar tres operaris de la Impremta Armengot, alumnes avantatjats d’aquell magnífic professional de la impremta que era Francisco Armengot, va ser la posada en marxa per part de Vicente Miralles, Sebastià Albella i Enric Forcada de la Impremta Mialfo (raó social formada per la unió de les dues primeres lletres dels seus tres cognoms), que seria continuada en solitari per Sebastián Albella, perquè ja hem explicat de la fundació per part d’Enric Forcada Traver de la Impremta i Papereria la Gavina. Els primers anys d’aquesta empresa van centrar el treball del nostre protagonista en la seua consolidació, amb el gran prestigi que va aconseguir en raó del treball seriós i professional d’un home que portava les galerades, les caixes i els tipus d’impremta a la sang i que va aconseguir el merescut prestigi que el va acompanyar al llarg de la seua vida i de la impremta que va anar evolucionant al mateix temps que marcaven els avenços tecnològics i que va tenir en el menor dels seus fills, en Fernando, el continuador de la seua activitat professional, en la qual el meu bon amic Fernando va ser un aprofitat seguidor del seu pare després d’una formació adquirida a Barcelona, a les escoles professionals de Sarrià, de manera que gradualment va anar introduint totes les novetats que la tècnica va portar al món de la impremta a la seua empresa, que només la seua jubilació, fa molt pocs anys, va fer que passara a unes altres mans, la Impremta la Gavina. Però tornem al nostre protagonista, del qual destacàvem la seua faceta professional com a impressor, però Enric Forcada Traver tenia un deute amb els llibres que molt aviat va començar a pagar, primer creant una de de les primeres biblioteques de llibres de préstec que va haver-hi a Castelló i de forma natural, passant d’impressor a escriptor i creador de les seues pròpies històries. Històries en les quals va posar de manifest el seu amor pels costums i personatges castellonencs i també per la llengua valenciana de la qual va ser un destacat defensor i difusor. Tot això d’una forma natural, com una mostra de la seua maduresa intel·lectual, forjada no només a través de les seves lectures, sinó també dels amics que va cultivar i que el van animar, coneixedors de la qualitat dels seus escrits, al fet que els publicara. I res més fàcil per a un impressor de la seua categoria. La Biblioteca Popular “Cervantes” La Biblioteca Popular “Cervantes”, iniciativa cultural posada en marxa per Enric Forcada Traver el 1945, per promoure el costum de la lectura a nivell popular entre els castellonencs, va tenir un gran èxit i va comptar amb molts abonats que, per una mòdica quota mensual, tenien a la seua disposició els títols d’un extens catàleg, publicat en l’edició de 1945 i completat successivament amb Suplements, en els quals figuraven les adquisicions que la biblioteca anava afegint a la seua col·lecció. La seva ubicació va estar en un principi a l’antiga Plaça del Rei (ara Avinguda), justament a la cantonada amb el carrer Calvo Sotelo (que ara s’anomena Ruiz Zorrilla), davant de l’edifici en què es trobava la Telefònica. Més tard passaria al carrer Enmig número 133, al portal de la Puríssima. Allà, des d’una quantitat de 5 pessetes al mes, es tenia oportunitat de llegir, al seu domicili, llibres a préstec. El catàleg comprenia novel·les d’aventures i policíaques, per a la dona, novel·les bilingües traduïdes al castellà, per a xiquets, biografies, viatges, història, teatre, poesia, autors clàssics i moderns... I també una secció per als autors locals, els llibres en valencià i per descomptat, els editats per la Societat Castellonenca de Cultura.

144

Del 3 a l’11 de Març

Un original concurs de lectura, a través de les ones de EAJ14 Ràdio Castelló, premiava diàriament aquells que encertaven de quina obra s’extreia un fragment que es llegia immediatament després de sentir el Diari Parlat de la nit, que s’emetia en cadena des de Ràdio Nacional d’Espanya. El premi, un parell d’entrades per a un dels cinemes de la ciutat i també dos abonaments mensuals per a la lectura dels llibres de la Llibreria Popular Cervantes. D’editor a autor L’afició per escriure no era nova en el nostre protagonista, però sens dubte el seu respecte per la literatura el va fer arribar ja en edat madura a aquest moment en què va decidir donar a impremta la seua producció pròpia. Sens dubte l’amistat amb alguns personatges de la cultura castellonenca, com és el cas de Bernat Artola (el seu cosí i el seu millor amic) Àngel Sánchez Gozalbo, Eduardo Codina, Manuel Segarra, Enric Soler i Godes, Lluís Sales Bolí i un llarg etcètera, seria determinant perquè començara a tacar quartilles i més quartilles, de les quals naixerien les quatre obres que finalment donaria a la impremta, tenint present, com no podia ser d’una altra forma, la seua edició de forma acurada; no en va portava a les venes tanta sang com tinta i les caixes d’impremta havien estat el seu lloc de treball durant tants anys... En 1954 i quan Castelló vivia les Festes de la Magdalena, un 24 de març, s’acabava d’imprimir la seua primera obra, “Casolanes”, un acurat llibre de poesies, dedicat als seus quatre fills (Tere, Fina, Enric i Ferrandet); el pròleg, també en forma de poema, li’l va escriure el seu amic Bernat Artola, i el va enriquir amb les seues il·lustracions un altre amic, el pintor Soler Blasco. Una obra en la qual es posa de manifest la fina ironia que atresorava Enric Forcada, així com l’immens amor per les coses de Castelló, que són palpables en cadascun dels vuit poemes que es publiquen a les 50 pàgines d’aquesta primigènia obra. “Cant a la terra vermella”, “A aquest Senyor ... tal honor” (dedicat al Campanar, per al qual suggereix el títol de “Gran Gaiater d’Honor de la Nostra estimada Ciutat”), “Rinyes de gats”, “Elogi de la figuera “..., són alguns dels títols d’aquests poemes, que van aconseguir un gran èxit. I sempre una altra constant, la utilització del valencià (de l’acadèmic i també de la varietat més “castellonera”), perquè des de sempre va ser un defensor a ultrança de l’ús del que llavors es denominava amb l’eufemisme de “llengua vernacla”, de la qual mai no es va avergonyir en utilitzar, sinó tot el contrari ... va ser un propagador del valencià en uns moments en què no comptava amb massa ajudes “oficials”. Però en la seua impremta sempre es van editar llibres en valencià i es van vendre gramàtiques com la de Carles Salvador, en què molts dels joves de llavors vam aprendre la gramàtica valenciana “normalitzada” segons les Normes del 32, nascudes com se sap a Castelló.

145

Magdalena 2018

Hauríem d’esperar gairebé vint anys més perquè veiera la llum el segon llibre d’Enric Forcada que, sens dubte, no havia estat ociós en tot aquest temps. Mai va deixar d’escriure. “Cavallers, falta o bona?”, Una obra en prosa de més entitat, sens dubte i que recollia fins a quinze contes, històries o “contalles”, amb un pròleg d’un altre dels seus bons amics, el doctor Àngel Sánchez Gozalbo, que es felicitava per aquesta nova obra de l’”home de lletres” en al·lusió alhora a la seua professió i a la seua afició d’escriptor. I tant en la dedicatòria del llibre (“Als meus fills; als meus nets. A tots els que mantenen la seua valencianitat i estimen el tresor de la llengua, els costums i l’amor a la terra on van nàixer”), com al “Pòrtic” que justificava el després escrit, de nou aquest interès per la llengua valenciana i el reconeixement de la unitat de la llengua, catalana o valenciana, “posar a l’abast de moltíssima gent una lectura intrínsecament valenciana ennoblida per paraules no vulgars, però que manté el perfum de nostre llenguatge parlat... “ I una llicència que es concedia l’autor, en assenyalar en les primeres línies d’aquest Pòrtic, que “tinc que confessar que les contalles que segueixen no han estat pensades per mi, és a dir, pel meu jo conscient. Una per una m’han Estat dictades mentres dormia. El meu jo de cada dia,... és incapaç d’escriure un conte”. Il·lustracions que adornaven cadascun dels relats i especialment un d’ells (“Bona nit, cresol...”) que Enric Forcada dedicava “A la memòria del meu gendre Manolo Ortiz, enamorat del paisatge” i que a mi, en recordar-lo mentre escrivia aquestes línies, em portava records infantils de quan la nostra colla d’amics, de la qual formava part el menor dels seus fills, Ferran, acudia al seu “maset” de l’Avinguda Enrique Gimeno, on Manolo, encara nuvi de Fina, que després seria la seua dona, tenia cura de nosaltres com l’amic més gran que es cuidava dels més petits i que ens va abandonar prematurament... I una curiositat, el llibret es completava amb una guia amb “Breus instruccions per ajudar a llegir i entendre la llengua valenciana”, que s’incloïa en ell, de forma gratuïta, com una aportació més d’Enric Forcada a la difusió de la literatura en valencià, en la qual es tornava a insistir en la referència a la Gramàtica Valenciana de l’insigne Carles Salvador, a la qual ja m’he referit. A partir d’aquest llibre, cada any va publicar Enric Forcada un nou llibre. Al març de 1974 ix al carrer “Les Camiles”. Una obra de 260 pàgines que, en to humorístic i amb aquest gràcia singular que l’autor sabia comunicar als diàlegs dels personatges que eren protagonistes de cadascuna de les històries, sempre utilitzant el valencià més castelloner, per aconseguir uns diàlegs plens d’humor, de gràcia i de marcat sabor castelloner.Va ser un altre èxit, que aviat va haver de ser reeditat, per a la “Biblioteca de contemporanis” de la Societat Castellonenca de Cultura, el president de la qual, Casimir Melià Tena, va ser el prologuista d’aquest nou èxit editorial. Els col·loquis entre Roseta i Leonor, les protagonistes d’aquest llibre, són tot un cant del millor humor castelloner, d’una riquesa de vocabulari poc comú. Encara avui són un regal per als sentits. El 23 d’abril de 1975 eixia al carrer, en plena Fira del Llibre, la “Història Anecdòtica del Campanar”, un recull de textos duta a terme per Enric Forcada, sobre el “Fadrí”, que s’inicia amb un extracte d’un treball titulat “l’Església Major i el Campanar, escrit en 1894 per A. Peyrat i Roca i continua amb un altre extracte de l”Antiguitats de Castelló de la Plana”, un llibre fonamental en la historiografia castellonenca, de 1958, del qual és autor l’arquitecte Vicente Traver Tomás i que encara avui continua sent d’obligada lectura per conèixer la història del nostre poble. D’Emili Calduch Font s’extracta la seva obra “Les campanes de Castelló” i de M. Sanz de Bremond, l’apèndix I de “La Torre Campanar”...

146

Del 3 a l’11 de Març

Enric Forcada Traver deixa volar la seva imaginació per parlar-nos de “El dia de l’estrena”, en el qual ens dibuixa un deliciós estampa de com va haver de transcórrer aquest dia tan especial de la inauguració de la Torre Campanar i les seues campanes. També inclou aquella poesia titulada “A aquest senyor tal honor” i que s’incloïa en la seua primera obra, “Casolanes”. I també l’”Auca del Campanar” que conjuga els textos de Forcada i els graciosos dibuixos de State-Keto, el sempre recordat Daniel Aparici Traver-Griñó. Al costat un “Afegitó a Tombatossals”, en el qual Enric Forcada posa de manifest el seu amor pel “lletraferit llaurador” que va ser Josep Pascual Tirado, i una “contalla”, “Sastre pollastre” que són bona mostra de la gràcia de nostre personatge, que acaba donant curs a la seua imaginació i als seus dots de futurista, quan imagina una plaça Major, sense les velles casetes que llavors ocupaven el lateral de la plaça on avui s’aixeca el nou edifici municipal i somiava amb la demolició de les últimes cases de aquest tram del carrer Colom, per doblar la capacitat de la plaça Major, deixant de ser “la plaça menor” que llavors era. Un somni complert només a mitges... Curiositat: l’última col·laboració seria la del seu inoblidable amic, Bernat Artola. La poesia titulada “El Campanar”, que es va publicar l’any 1948 en el “llibret” de la Gaiata 3 “Porta del Sol” i que, per arribar fora de temps, ocupa una de les darreres pàgines d’aquesta antologia de textos.... Aquest seria l’últim llibre que va veure publicat Enric Forcada Traver, que moriria el 25 de gener de 1976, quan encara tenia molt a oferir a la seua família i al seu Castelló. I va ser la família, els fills i fonamentalment Fernando, que s’havia fet càrrec del negoci familiar, els que van voler oferir aquest homenatge al seu pare, i aquest gran regal als castellonencs. Divuit històries amb el nexe comú a gairebé totes elles, de la figura del “sinyó Mateu”, el “Sereno”, que abans havia estat sergent de l’Exèrcit i que era “l’oncle malvat” de les històries que, amb aquest títol “Un oncle malvat. Històries de la meua terra”, seria l’últim tribut a l’enginy d’aquell “home de lletres” que les ajuntava per poder editar en la seua impremta els bellíssims exemplars de llibres que d’allà van eixir. En el pròleg que va escriure per a l’ocasió un altre amic de l’autor, Enric Soler i Godes, també apassionat de la literatura i de la llengua valenciana, que és la forma de parlar el català que tenim a la nostra terra, assenyala que aquesta obra “deu tenir molt d’autobiogràfica i és l’obra més madura i completa i on és posa plenament de manifest la seua imaginació creadora i la seua facilitat de narrador”. El llibre, amb deliciosos dibuixos de Lluís Sales Bolí, va eixir de l’obrador de la Impremta La Gavina, ja regentada per Fernando Forcada Altava, “el dilluns de Sant Vicent, 18 d’abril de 1977. Castelló li deu un homenatge a una persona com Enric Forcada i Traver, no només per la qualitat de la seua obra com a escriptor costumista, sinó per la seua dedicació professional al món de la impremta i per aquest desig de propagar la llengua valenciana i la cultura més pròpia de les comarques castellonenques que ell portava en el seu cor, com continuen portant-lo els que són els seus descendents, aquell afecte que va saber inculcar als que vam tenir la sort de conèixer-lo en el seu cercle més íntim i familiar. Per descomptat, aquestes lletres han estat escrites amb tot l’afecte del món, amb l’agraïment que potser mai vaig saber expressar-li en vida, però que he continuat guardant en el meu cor i brolla ara amb la força de l’afecte que professe a tota la família Forcada-Altava . Quants records, quant de temps passat, però sempre el mateix afecte!

José Luís Serrano i Fabregat Membre Moros d’Alqueria

147

Magdalena 2018

Bernat Artola,

molt més que “El Pregó”

i ha personatges al llarg de la història que, malgrat haver tingut una ampla producció científica, artística o literària, seran, per sempre més, reconeguts de manera injusta, per un esdeveniment o acció puntual; un fet que de manera directa marcarà la seua vida i romandrà en el record. És el cas per exemple de l’enginyer Eiffel amb la torre parisenca del mateix nom, del compositor Rodrigo i el Concert d’Aranjuez o el famós i mil vegades reproduït quadre Guernica del pintor Picasso, tot i que Eiffel, Joaquin Rodrigo o Picasso, van fer mil i una obres més. També el personatge, el professor i poeta a qui dediquem aquest article, el castellonenc Bernat Artola, malgrat la seua ampla i variada producció poètica, és i serà recordat entre els castellonencs, veïns de la vila i dels ravals, per ser l’autor dels versos del Pregó, que des de fa 70 anys s’escolten i escampen pels nostres carrers la vesprada del dia gran, per anunciar i convocar que “ja el dia és arribat”. El Pregó, poema escrit en valencià, la llengua del poble, en 1947, és un text, format per quatre dècimes encadenades, símbol i vehicle de dignificació de les Festes de la Ciutat i la seua gent.

I és que “don Bernardo” com se’l coneixia fora de les nostres contrades pairals, nascut a començament del segle passat, el 1904, des de ben menut va poder gaudir de l’ambient cultural de Castelló. Molt unit a la seua terra, va participar activament en diverses associacions i esdeveniments socials i culturals tant abans com després de la guerra. Abans de la guerra civil, ja va començar a desenvolupar la seua passió que no era altra que la poesia, arribant a participar en el Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat a València en plena guerra civil, alternat la seua activitat literària, amb poemes escrits tant en valencià com en castellà. Depurat per les seues idees i defensa política, pel seu compromís amb l’esquerra, va haver de passar moltes dificultats econòmiques acabada la guerra, tot i que això no va ser impediment perquè participara en diverses tertúlies literàries, així com en l’organització de diferents actes festius, entre els que cal destacar la participació en l’establiment de les renovades Festes de la Magdalena nascudes el 1945.

148

Del 3 a l’11 de Març

Malgrat que en la seua producció podem observar un component biogràfic, com és la seua actitud cívica en la II República o en els anys de postguerra, també cal destacar sobre manera la seua vinculació a l’entorn més immediat de la seua ciutat, Castelló de la Plana, als elements tradicionals i populars castellonencs, a les circumstàncies del món local, reflectits en el caire popular de moltes de les seues composicions. Sí, amics, Artola és com a figura capdavantera del món cultural castellonenc, molt més que “El Pregó”. L’obra del considerat el nostre millor poeta de sempre, es desenvolupa entre dos registres literaris: la literatura culta i la literatura popular. Si la primera condiciona una escriptura clarament fixada i un destinatari universal, amb un camí poètic més intimista i metafísic -és el cas de Llàntia viva: planys i cançons (1947) o Olivera i llorer (1950), la segona incorpora bona cosa d’elements de la tradició i de la producció oral, cantant i analitzant irònicament el seu, el nostre poble –com ho mostren els versos de Festívoles: tres poemes populars (1941), A l’ombra del campanar (1945) o Poble: (cançoner satíric) (1947). És el mateix poeta qui ens explica aquestes dues vies que marquen la seua producció, en un dels seus poemes inclòs en l’obra Olivera i llorer i que diu:” Per dos vies he cercat / la serenor impossible / on és viva la intangible / ai absoluta veritat. Una que em brolla d’endins / i al món interior em porta / altra que corre per l’horta / i va per tots els camins”. Els elements tradicionals, pairals, locals i circumstancials de Castelló de la Plana, refranys, dites, cançons populars i de festa..., que caracteritzen la poesia popular presenta una clara incorporació de la tradició, una acceptació dels motius i dels tòpics culturals d’una societat rural i popular com la castellonenca. El caire popular, el to localista, el trobem en versos publicats a l’obra “A l’ombra del campanar”, dedicat al seu pare, obra per a ser llegida amb contínua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, als costums i a les bondats que roden la sénia, dels dies plens de treball o bullint de festa... Com a mostra els inicis dels poemes dedicats al llaurador o al campanar del poble “El llaurador matiner / el pollastre, diu, l’alerta, / de matí de matinet, / i el llaurador es desperta / amb un eriçó de fred.” “El campanar de la Vila / és fadrí de veritat. / Té la consciència tranquil·la / i el cervell destarifat, / perquè diu que l’experiència / de la vida li ha mostrat / que la millor conveniència / és... viure sense veïnat!”

149

Magdalena 2018

I dins el món de la festa, malgrat que el mateix 1945 Bernat Artola, va estar refusat pel jurat del certamen literari de la Magdalena, els seus poemes acabarien sent premiats per dues ocasions al mateix Certamen i les ressonàncies de la veu poètica del mestre Artola, qual “bing-bang”, van escampant-se i popularitzant-se amb el pas dels anys... Poemes del cançoner satíric Poble, com “Cançó del xocorroc” que comença així: “No em balles els nanos xica / que no és hora de ballar / festa que molt es publica / no és bona per a guardar”, o aquell altre”gossera”, de l’Ombra del campanar: “Tinc un gos que pareix llop / i de fets és un corder / sols que no pot veure prop/ gat, pollastre o foraster”, o la tan coneguda i cantada “Del metge i el menescal”i que diu així: “Al senyor veterinari tots li diuen menescal / i és el cas que si sap mal, puix li pareix ordinari perquè ell és de capital”, versos molt més que coneguts en haver estat musicats i assolint la categoria de cançons tradicionalsl de festa... Matilde Salvador, Paco Puig, Els llauradors, Artur Àlvarez i diferents rondalles ho han fet possible. Amb una poesia rica, expressiva, de lèxic acurat i precís, hem vist en aquestes poques pinzellades com el poeta ens mostra un món sentimental complex amb un domini precís del cabal idiomàtic, treballant una poesia d’aspiració intel·lectual. L’obra d’Artola té una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un món sentimental complex, matisat i fi, que tothora troba una versió exacta de les paraules espesses del lèxic terral. Si, és clar, el Pregó el va fer famós entre els nostres veïns, i el retorna a la memòria cada tercer dissabte de quaresma, però Bernat Artola i Tomàs, va deixar una extensa obra iniciada el 1926 amb la publicació del Cant d’amor Ausias, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona, sota el pseudònim de “Bernat de Rafalafena” fins al 1954 Collita, deixant-nos enmig tot un ventall d’obres:

150

Del 3 a l’11 de Març

• 1927 Elegia. València, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1927 • 1928 Elegies • 1933 Santoral, en castellà • 1935 Terra • 1941 Festívoles • 1945 A l’ombra del Campanar • 1947 Poble • 1947 Llàntia viva • 1950 Tornaveu • 1950 Raons i paraules • 1950 El delme del temps • 1950 Miratges • 1951 Lledons • 1951-1952 Recés de solituds • 1952 Veus i cançons • 1953 Fulles del temps Si voleu saber-ne més, podeu consultar les “obres completes” que van ser publicades per l’ajuntament en tres volums, el 1983 i per gestió del regidor Miguel Bellido, comptant amb un magnífic treball de recopilació encetat pel professor Lluís Meseguer, a les que el 2014, en el 56é aniversari de la mort del poeta (08.05.1958), va afegir-se’n un quart volum d’obra inèdita, recordant per sempre més la figura i tasca de qui des de l’any 1983 forma part dels fills predilectes de la ciutat, al costat d’Alloza, Porcar o Adsuara... Bernat Artola i Tomàs, castellonenc vitalista, sensible, lúdic i mediterrani, escriptor de la terra, al que hui he volgut dedicar-li el més emotiu dels meus homenatges... La terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi.

José Juan Sidro Tirado

Membre del Consell Rector del Patronat Municipal de Festes

151

Magdalena 2018

Josep Pascual Tirado i la festa de Castelló

nguany, quan des de la gaiata em van demanar un article sobre un escriptor de Castelló i la seua vinculació a la festa, no vaig dubtar que calia fer-ho de Josep Pascual Tirado (1884-1937), un llaurador lletraferit, del qual ja vam parlar l’any 2014 en un article que vaig escriure amb el meu estimat amic, Miquel Segarra. Al nostre personatge se’l coneix pel seu Tombatossals, l’obra narrativa tradicional valenciana més interessant de les primeries del segle XX. Com ens conten els acadèmics Josep Palomero i Lluís Meseguer1, Pascual Tirado escrivia en un valencià autènticament vinculat a la tradició popular i va ser un dels escriptors castellonencs que va signar les Normes de Castelló de l’any 1932, sent membre de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). D’aquesta magnífica obra s’han fet moltes interpretacions i articles que han fet arribar als castellonencs uns orígens mitològics que de ben menuts ens crèiem, tots érem fills, com Tombatossals, de Tossal Gros i Penyeta Roja. Quina ment més privilegiada la d’aquest llaurador, que va saber connectar amb la societat del seu temps. Unes històries molt relatades en altres indrets del món literari fantàstic, on en alguns llocs ha quallat i en d’altres no deixen més que ser uns relats. Però, per al nostre treball de l’escriptor que dóna nom al Centre Públic de Formació de Persones Adultes que tenim al nostre barri, ben a prop del nostre cau, a l’avinguda dels Germans Bou, he triat una altra obra, no tan coneguda però no menys interessant, com és De la meua garbera, ideal per conéixer com era la gent de Castelló a les primeres dècades del segle passat i que ens conta de la festa.

Josep Pascual i Tirado

Portada del Tombatossals

1 Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València 2007.

152

Del 3 a l’11 de Març

Centre Públic de Formació de Persones Adultes

De la meua garbera

De la meua garbera, publicada l’any 1935, és un recull de narracions costumistes urbanes, molt valorades en l’àmbit lingüístic pel seu ric lèxic i fraseològic. Aquestes contalles havien estat publicades anteriorment als butlletins de la Societat Castellonenca de Cultura, i van servir, i molt, per a la seua relació epistolar amb mossén Antoni Maria Alcover, amb una gran aportació castellonenca a l’obra del Diccionari català-valencià-balear. Aquest recull repassa meravellosament les festes de la nostra ciutat, amb tot el cicle fester: Dumenge de la Rosa; Nanos i jagants; La darrera gaiata; Un músic trascolador; La colla de sinyó Nasio en les festes de l’agost; Del raval... i en festes; El Nadal d’un remendó; Sastre, músic, llaurador... i sempre sastre; La Tornà; ¡Santa Nit de Nadal!... No podem demanar més. Farem un breu repàs d’algunes per incidir en la festa de la Magdalena amb La darrera gaiata. En llegir El dumenge de la Rosa, els que de fadrins hem pogut anar a rondar les nostres dones, de fadrines, de mares, ens trobem retratats. Amb un relat que ens encisa quan diu “A les arruixades d’abril els cànems gallardegen, tota l’horta està coberta de verdor immensíssima. Es maig arribat i no cal dir altre” donant pas a relatar com un bon fadrí, Micalet, prepara amb la colla d’amics la ronda per a la seua estimada, Vicenteta, ben bressolat a casa “La fadrinada enamorada també remou els seus volers: lo mes de les flors i dels flaires odorosos, és lo més escollit; lo mes de les cançons i serenates, lo de les rondalles, músiques, enramades i presents a les xiques”.

153

Magdalena 2018

Assaigs i bones trobades on “...corre lo marrasquí i lo bon escarxat, los rollets carats, dosetes i per matar lo desmai de la matinada” entonant cançons boniques com aquesta:

No és cançó que és un esclat de mon voler ferm i pur lo que al so dels instruments jo et cante per te vullc I quan la guitarra, el guitarronet i els jocs de flauta entonen amb sentiment: Eres mel de confitura i com la gerreta d’arrop i jo seré la mosqueta que has de tindre sempre prop

Quan l’assaig passava a la posada a punt és quan la Vicenteta eixia al balcó per rebre orgullosa l’homenatge per tirar als fadrins “...tot lo codonyat que queda en lo canís sequer, l’orceta de l’arrop, soltar l’eixeta del tonellet de la mistela...” mentre pujaven un gran ramell de flors. El més important per a la fadrina “... demà estes flors les vorà tot lo carrer; seran niu de dites i comentaris i enveja de la fadrinetes oblidades...”. No és un magnífic relat d’aquesta singular festa al nostre Castelló? Colla de Josep Pascual Tirado Als Nanos i jagants, ens detalla tots els personatges d’aleshores: jagant moro, jaganta mora, jagant senyor, senyora que porta el monyo estorrufat, jagant llaurador, la seua senyora va darrere, Toribio alguacilillo de casa y corte i Reis Magos barbuts. També parla de la Mare de Déu de la Burreta amb sant Josep, dels xiquets “...els Arets, els Saboians, comparsa de xiquets de la «Casa», vestits de jopetí i pantaló de color canella, camisa blanca ab corbateta, capell de palla...”, dels xiquets de la Casa dels Orfes i acaba amb “...passen los cavallets com centaures, mescla de cartró i de filador, recordança de les lluites d’alarbs i cristians, ab elms i turbant, espases rovellades...”. És una magnífica semblança, molt detallada de la festa del Corpus, sobretot quan recordem allò de: Xoroc coxoc, tira’m un albercoc Xoror cotxera, tira’m una pera Xorroc cosox xoc xoc...

154

Del 3 a l’11 de Març

També al capítol Un músic trascolador trobem una magnífica i detallada descripció de les festes del carrer de Sant Blai: “La nit, encara que gelada, no ho era molt per a que no deixara d’acudir al dit carrer mig poble, a vore-li la mitra al sant, los ullets a les xiques i la pinta al clavari i majorals, ademés d’oir bona música i gojar de les garlandes, farolets, traques, etc. Los balcons endomassats lluïen cares boniques...” Sembla molt actual i més quan diu: “... La banda de música anava darrere de la peanya del sant...”. No podien faltar les festes de l’estiu “La colla del sinyó Nasio en les festes de l’agost” on ens parla dels oficis de matalafer, esquilador, cadirer, emblanquinador... Nasio de la borreta tenia la seua barberia. Que bonica manera de definir el caràcter dels castellonencs: “...Allí era la seua glòria, junt a la seua colla de confrares del tonell. ¡Quin parlar pels colzes i arreglar lo món sancer, a força de crits i de rondes i de més rondes, de Carrer Josep Pascual Tirado castanyejar la llengua i de refregons de boca per les mànegues!...”. Doncs no som bons per anar de borrasca com trobem en aquesta narració de la festa a l’alqueria: “...Lo cas és que un any los quatre companys de topadeta, tots tallats per lo mateix patró d’avalotadors destarifats ab son poc de borratxets, convingueren en passar al seu gust les festes de l’agost, que, com es sabut, ací al poble de Castelló les componen les diades de la Mare de Déu, de Sant Roc, del gos, i, si és de bé, de rollo i de la carabasseta i tot. Anirien a quedar-se a la barraca del cadirer, allà als baixos d’Entrilles...”. I més encara, em vénen records d’infantesa a la nostra alqueria del Grau al Serrallo, quan la canalla esperàvem el crit de guerra: Xe... ¡mos quedem! ¡I demà ho pensarem! - retrucaven mil boques. ¡Vítol! ¡Mos quedem! A casa nostra afegíem: “Mos quedem que mos queda un pato” un pato que durant tot l’estiu havia estat el nostre millor amic i que malauradament parava a la paella per disgust dels més menuts. Al capítol Del raval... i en festes ens parla del sinyó Fèlix que: “... No és llaurador de cadireta en la porta i gavell en lo brancal. ¡Déu mos guarde!, ell, per més abondo que la fruita tinga i les hortalícies, res, res no vendrà; son gust és donar-ho a la família i persones de la seua estimació. Marjal de Castelló

155

Magdalena 2018

¡Com, com s’entèn! ¿Vendre la fruita i gavells i altres coses a la porta?... ¡Pelambres, morts de fam! ¡Vendres taronges podrides a la porta, cebes grillades i gavells plens de punxes!...”. Quin retrat més actual del nostre raval. I pel que fa a la festa: “... A mitant d’una vespradeta d’octubre, se va acabar l’agramada del de fulla i unes quantes del de vores; d’estes darreres ne guardava unes poques per abotar formigades i socarrar lo cerdo lo dia gojós de la matança. Tot s’ajuntava. Lo sinyô Fèlix era este any clavari del raval de Sant Fèlix, i l’alifara per als agramadors -la cassola- la van guardar per al dilluns de les festes...” No ho trobeu simpàtic i més quan relata: “... Tot el raval de Sant Fèlix esclatava en festes.Tot era goig i alegria. Ja de bon matí va córrer lo donçainer, acompanyat de dos tabaleters, per tots los carrers i carreronets, portant per davant una nuvolada de xiquets, ab la camisa fora, caent-los lo moc... I fon aplegada l’hora de la missa major. Allà te va la comitiva. Obrint pas, marxa lo donçainer ab tot l’estol de la morralla, que la duia de d’abans; uns poc veïns i parents del clavari ab ciri Festes Sant Roc Canyaret carrer Cassola anys 70a encés; Sant Fèlix a muscles de quatre llauradors... Seguien tres xicones de paner, airoses, unflades, sèries...”. Seguia la comitiva amb els clavaris i els majorals i: “... La música tancava la processó... Aplegats a l’església, comença la missa major...”. Podeu trobar més detalls i consideracions en aquest magnífic vademècum de les festes de carrer. Jo puc afegir que en un altre estudi, a finals del segle XVIII, al dolçainer se li pagaven dotze lliures i si tocava a les corregudes de bous al raval, catorze. Del capítol La tornà, ens reafirma el que ja sabem: “... Diguem que Castelló conserva l’orgull de tindre a tots los seus carrers i carreronets baix la tutela d’algun Sant... La devoció a Sant Roc és una cosa per demés...” on trobem relacionats tots els sants que són festejats als seus carrers i que hui en dia mantenen encara la Antigament cap edifici podia ser més alt que el Fadrí. tradició gràcies al fet que:

156

Del 3 a l’11 de Març

“...Lo Clavari, l’amo de la festa, és elegit per rigurosa antigüitat, dins l’escalafó dels majorals...”. I sols cal dir que ¡Santa nit de Nadal! parla de les festes de Nadal i com es vivien a Castelló, però sols vull esmentar un paràgraf: “... La sambomba i la raca i el tabalet s’acabaren per aquella nit. Sols lo foc s’encarregava d’animar aquella cuina, xisporrejant, esclafint; el pèndul, fred, pausat, indiferent, era l’únic que no s’alterava i marcava el camí de l’eternitat. El ploronet s’adorgué en los braços de sa mare; damunt los ginolls del pare caigué marcideta la menuda, i la major, tota astoradeta d’aquell silenci i quietud, pareixia acompanyar a sos pares en l’amargor del sentiment...”. Com han canviat els temps. I així arribem a La darrera Gaiata, on ens conta que: “...a propòsit de la festa de la «Madalena», ens tirem d’escabussó a contar l’anà» de tres subjectes, comboiants com ells a soles, «festeros» i conservadors de les costums del poble...”. Ací trobem la perfecta definició de la gent de la festa a Castelló ja que: “... De bon matí, conforme quedaren la nit abans, ja estan baix «lo pertxe» de Casa la Vila esperant a que l’Ajuntament li done per eixir cap a la Madalena. Allà van ells darrere, a vore com en l’església se li ajunta lo clero i els orfenets, i formen la processó, mentres les campanes voltegen i repiquen per la festa...”. I així marxem de romeria. “... ¿Quin formiguer per el camí dels molins! ¡Xe! ¡A la Madalena! -bramen esganyant-se... ¿A la Madalena!...” No vos sona aquest detall? I seguim avant:“... apleguen al camí de l’Algepsar, a punt i hora que la campaneta de Sant Roc de Canet avalota tota la contornada... I per lo camí van passant carros, tartanetes, cotxes, autos... Tots van escapats, volent passar-se uns als altres. Els llauradors, tots volen tindre l’animal més anador, més llustrós i de «classe», portant-lo ab les quartilles ben esquilades, els aparells guarnits, mandrils brodats i banderoles...”. I quan ens fa afirmacions com aquesta: “...La veritat és que els nostres antepassats tingueren la gran idea de baixar-se’n al pla... Com que en eixe tossal no menjarien més que margallons i algún caragol...” Però: “...Ja són arribats a la Escolanets, de Lorenzo Ramírez mateixa ermita. ¿Quin colp de vista! Als seus peus, lo formiguer de gent que trafega ab continuat pujar i baixar la senda que serpenteja lo tossal; les tauletes escampades del porrat; les paradetes de rollos clàssics, les tavernes ambulants, les garroferes, a l’ombra de les quals paren el «borrasqueros» ab els seus vehicles... I fan temps, mentrestant se celebra la missa major; visiten la sang dels moros i les runes de l’antic Castelló...”.

157

Magdalena 2018

Festes de la Magdalena, anys 40

Segueix amb el seu brillant relat: “... Baixen com poden, asseciats de llepolies i beguda, a cercar la garrofera per a dinar... Les guitarres, les castanyetes i els acordeons no paren mai: la gent jove es sacsa blanet, blanet, en «l’agarrao»...”. Amb un preciós remat del que dóna sentit a la nostra festa: “... Entrelligar-se ab les faixes, quedant-se lo filador en lo mig, portant en alt lo gaiato i penjant en la corba la llanterna...”. Però a tall de conclusió vull comentar les paraules epilogals al llibre del seu bon amic, Àngel Sánchez Gozalbo2 que defineix Josep Pascual Tirado com a “Llaurador de la soca i arrelada a la terra de la Plana, des de segles, la seua família, un dia deixà l’esteva i agarrà la ploma per a solcar el camp de la cultura valenciana i fer bon guaret”. Un personatge que va gaudir de la flaire intel·lectual de l’SCC amb el mestratge de Ricard Carreras3.

Gaiata de mà Colla Polseguera 2004

2 Àngel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 1894 - 1987). Metge que en 1919 va participar en la fundació de la Societat Castellonenca de Cultura. Delegat a la ciutat de Castelló de la Plana per a l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear. Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. 3 Ricard Carreras i Balado (Castelló de la Plana, 1866 – 1929). D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal (1887) i Ayer y Hoy (1902), i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura

158

Del 3 a l’11 de Març

A tots dos, Carreras i Sánchez Gozalbo els sorprengué el grandíssim valor de l’obra de Pepe Mirona, tal com signava en algunes contalles i que eren “... disputades pels caixistes a l’impremta, que gaudien a l’hora de compondre, obrers que mai havien compost mai en valencià, sinó que havien llegit res en la seua llengua nadiua... Realitzava l’autor el milacre de retornar a la terra els ulls esmaperduts dels seus fills, que atrets pels exotismes estranys i allunyats, no havien posat esment en esta Plana seua, rica i bellíssima...”. Així doncs, com a remat, hem de tindre ben present aquesta garbera de contalles ja que ens apropa un poc més al nostre Castelló més pairal i sentit, a una festa que ha estat sempre present entre els castellonencs, en la seua manera de ser i fer, donant raó de ser i identitat al nostre poble. I ja sabeu amics, com deia Tombatossals: “BON PIT, BON CÀNEM!!!”.

Josep Pascual Tirado

Versions del Tombatossals

Joan Josep Trilles i Font Llicenciat en Humanitats UJI

159

Magdalena 2018

Miquel Peris, l’atàvic poeta

castelloner que encara roman a la memòria col·lectiva del poble

iquel Peris i Segarra va nàixer a Castelló un 5 d’octubre de 1917. Per tant, el 2017 s’han complert cent anys del seu naixement. Promotor cultural i fill predilecte de Castelló des de 1984 va ser, sens dubte, un dels poetes més emblemàtics en llengua vernacla de la segona meitat del segle XX. Continuador de la tasca poètica de la memorable ‘Generació dels 30’, en la qual s’incloïen, entre d’altres Carles Salvador, Soler i Godes, Francesc Almela i Vives, i, com no, admirador en els seus primers versos, en les seues primeres poesies, Bernat Artola. La seua activitat va ser diversa: mestre d’escola, tertulià o (en el bulliciòs Castelló de les tertúlies d’abans, com el Tafolet al populós carrer Enmig), fomentador de l’excursionisme castellonenc (segon president que va ser del Centre Excursionista), i, per sobre de tot, poeta, tot i que també va fer alguna incursió en la prosa i en el teatre. Personatge pintoresc com pocs, defensor de la dignitat de l’home, i de la naturalesa que l’envolta, arrelat a la seua terra i a la mitologia de caràcter popular. El valencianisme intel·lectual no se li despertarà fins a la segona meitat dels anys 50, quan ja hi havia travessat la barrera dels 40 anys. Guanyador de quatre Flors Naturals del desaparegut Certamen Literari de les Festes de la Magdalena (1966-1968-1971 i 1976), un dels actes culturals en el marc de la setmana gran magdalenera i un dels que més presents són a la memòria col·lectiva dels castellonencs, Miquel Peris es consolida com mestre en ‘gai saber’, per això és reconegut com “el poeta de Castelló ‘, i concretament,’ el poeta del Grau ‘, districte marítim castellonenc on Peris va passar part de la seua vida. Declarat admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola Tomàs, va destacar a nivell local des de l’inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de paisatgisme sentimental. No obstant això, en la dècada de 1970 va iniciar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més rellevant de la seua trajectòria.

160

Del 3 a l’11 de Març

En 1986 va ser guardonat amb el Voladoret d’Or de la Colla del Rei Barbut, conjuntament amb la compositora Matilde Salvador, amb la qual va treballar en uns quants projectes conjunts, i el pintor Taver Griñó, en la primera edició d’aquest prestigiós reconeixement, i que lliura la veterana institució festera castellonenca en la vigília de l’inici de les festes de la Magdalena. Peris és l’autor de la lletra del Retaule Nadalenc per excel·lència de Castelló el Betlem de la Pigà (la música és de Matilde Salvador), que es representa en els dies previs a la nit de Nadal al Teatre Principal a càrrec del Col•lectiu Betlem de la Pigà. I en el marc de les celebracions del centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Castelló amb la col·laboració de diferents entitats culturals, va celebrar una sèrie d’actes. Així, el 5 d’octubre, a l’Espai Cultural Menador, de la plaça Hort dels Corders de Castelló, va tenir lloc una taula rodona amb el títol “Miquel Peris, el poeta vitalista i compromès”, organitzada per Vicent Pitarch (IEC), Fundació Huguet i Centre Excursionista de Castelló, amb la col·laboració del Pont Cooperativa de Lletres; amb la intervenció de Ferran Carbó (UV), Lluís Meseguer (UJI), Ferran Sanchis (CEC) i el filòleg Manel Carceller, i que va tenir com a presentador Vicent Jaume Almela. L’acte central d’homenatge a Miquel Peris va ser el 7 d’octubre, al Teatre del Raval de Castelló, amb el títol d’un vers del poeta: “Canta el silenci”. El Pont Cooperativa de Lletres va organitzar el tribut al costat de l’Ajuntament de Castelló, amb la col·laboració de la Fundació Huguet i l’adhesió del Centre Excursionista de Castelló, Institut d’Estudis Catalans, i l’Associació Cultural del Grau, La Barraca, entre altres entitats i associacions culturals. L’acte va ser presentat per la periodista i poetessa del Pont, Susanna Lliberós, i va comptar amb el parlament de Vicent Pitarch, membre de la Fundació Huguet.Van intervenir diversos grups musicals, artistes i literats: La Coral Polifònica de Sant Pere del Grau, La Rabera Eclèctica, els escriptors i poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres,Vicent Jaume Almela, Joan Andrés Sorribes, Romà Bernad, Javier Bort, Aina Garcia, Albert Garcia, Rosa Miró,Toni Pitarch, Josep Porcar, Manel Pitarch i la col·laboració dels alumnes de l’IES ‘Miquel Peris i Segarra’, acompanyats al piano per Ximo Fabregat; Artur Álvarez (cantautor) amb Carlos Álvarez al piano, el Grup Diapasó: Margarita Fernández (soprano), Alejandro Garcia (piano) i Leopoldo Adanero (contrabaix) i la Rondalla Típica Castellonera Els Llauradors, amb la col·laboració especial de Núria Pallarés i Esther Igual. Tots ells materialitzant la paraula del poeta, feta vers i cant. Va ser el record, que encara roman, de la ciutat de Castelló al seu fill predilecte, un dels grans poetes castellonencs de la segona meitat del segle XX. Un poeta que va transcendir el purament literat per a acostar-se a l’aspecte social i intensament castellonero, com les seues obres poètiques dedicades a les gaiates.

Vicent Cornelles i Castelló

Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

161

Magdalena 2018

Un alumne de l’Institut Vell:

Vicente Gimeno Michavila

egidor de l’Ajuntament, secretari del Partit Republicà Radical, cronista arxiver de la Ciutat i Secretari de la Diputació per oposició, Gimeno Michavila va ser membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Avi de l’alcalde de Castelló José Luis Gimeno Ferrer, tenen amb el seu nom un carrer en el Pau Gumbau. Sempre es va mostrar orgullós per haver sigut alumne de l’institut de segon ensenyament de Santa Clara. Quan en 1957 m’incorporen a la llibreria Armengot, vaig tenir ocasió de confirmar molt ràpid l’altíssim nivell de consideració pública dels anomenats “sabuts”, que havien deixat testimoniatge de les seues grans troballes històriques i culturals a través dels seus escrits i publicacions, en els quals el nostre passat -història i anècdota, document o fet investigates posava de manifest i a l’abast de tots. Sempre ha sigut un punt de suport per a futures exploracions. S’estimaven ja irrepetibles els noms de Luís Revest, Sánchez Gozalbo, Guinot, Carreras, mossen Betí, Espresati, Traver Tomás, amb Adsuara, Castell, Porcar als qui s’han anat incorporant en el relleu generacional Meliá, Sos Baynat, Codina, Sánchez Adell, Germá Colón… En les pàgines del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura podia compendiar-se el que s’ha vingut a anomenar tot nostre saber. I en aquelles pàgines es troben cites i hi ha referències d’un personatge a cavall entre la seua filiació política al costat de Gasset -enfosquits tots dos en aquells anys 50-, les seues pròpies vivències en nebulosa i el seu cabal de recerca i publicacions. Parle, clar, de Vicente Gimeno Michavila que, sense despertar gran curiositat popular, de manera quasi silenciosa, va morir el 30 de gener de 1958, als 83 anys. La proximitat amb els seus únics néts, Norberto i José Luís, el primer, sobretot, em va impulsar a preguntar unes i altres coses, a voler conèixer els seus llibres en circulació. Norberto em va parlar d’una golfa on encara podia trobar-se algun llibre dels esgotats. I així vaig poder sadollar la meua curiositat i el meu interès amb aquell “Del Castelló Vell”, editat en 1926 i “Els carrers de Castelló”, que em vaig apressar a enquadernar amb cura i conservar amb delit, com a xicotet homenatge al seu autor.

162

Del 3 a l’11 de Març

LA VIDA, L’INSTITUT Fill de Vicente Gimeno Marmaneu i Luisa Michavila Giménez, va nàixer a Castelló el 21 de febrer de 1874. Va tenir quatre germans, Antonio, Andrés, que va contraure matrimoni amb Matilde Palacios García, Enrique i Luís, que va casar amb María Caçador Gimeno. L’escenari de la seua infantesa va ser la casa i tenda que tenia la família en la cantonada de l’avui carrer de Ruiz Zorrilla i l’Avinguda del Rei. El més important de la seua joventut cal cercar-ho en la seua condició d’alumne de l’Institut de Segon Ensenyament, aquell del carrer Major i la plaça Santa Clara, que havia sigut Convent de les Monges Clarisses, on les millors famílies castellonenques deixaven a les seues xiques perquè aprengueren a cusir i planxar, a brodar, a cuinar també, fins i tot a resar i meditar des de les seues xicotetes estades a manera de cel·les. I per açò va escriure d’açò Traver Tomás en les seues “Antiguitats”, parlant dels sospirs de les donzelles, aquells sospirs el ressò dels quals encara llegava fins als joves estudiants de cent anys després i que també podem percebre avui els que passem per aqueix entorn amb una mica d’atenció. I amb una mica d’imaginació, clar. A més de Traver, també Sánchez Gozalbo, Revest i el mateix Gimeno Michavila han deixat pàgines belles del convent i de l’Institut. I en la memòria sentimental de diverses generacions de castellonenques ha quedat la petjada indeleble del seu pas per aquells centres, com queda reflectit en aquestes pàgines, a les quals mossén Josep Miquel Francés aporta el seu erudit punt de recerca.Vicente Traver ho va deixar dit així: -Aquell antic cassalot que durant tres-cents anys va ser llar santa de les monges clarisses, va albergar després, per espai de tres cambres de segle, a la joventut escolar que iniciava amb els ensenyaments del batxiller el seu camí a la vida. Allí vam veure nàixer el segle XX i conservem el record emotiu del pati, a manera d’ampli saló d’actes, amorosament ombrejat per les seues galeries. I aquell vestíbul empedrat que en el seu front tenia una canyella de fusta i ferro requadrada per motlures amb cornisament en el fris de les quals campejava la inscripció “Timor Domini principium sapientiae”. La veritat és que, ja de major, Gimeno Michavila comptava amb nostàlgia els seus records juvenils: -En passar pel carrer Major i arribar enfront del solar d’aquell lloc on rebérem en la nostra llunyana joventut, les sàvies lliçons de doctes mestres, profunda emoció embarga el nostre esperit, venint a la nostra ment el cant “A les ruïnes d’Itàlica”, de Rodrigo Caro i recordem, plens d’unció, als quals van anar els nostres preclars, benvolguts professors, que van desentumir i desperetzar els nostres infantils cervells, fent progressar nostres juvenils intel·ligències, recordant igualment als benvolguts camarades, companys d’estudis, amb els quals compartim en tan feliç edat, primavera de la vida, il·lusions, afanys, alegries i disgustos.

163

Magdalena 2018

-Quin era el Castelló d’aquella època, don Vicent? -Ingressem en l’Institut en 1884. Després de la segona guerra civil carlista i la primera de Cuba, regia les destinacions del país Alfonso XII, el Pacificador, alternant-se en el poder com a presidents, Cánovas i Sagasta, caps respectius dels partits conservador i liberal, renovant-se els funcionaris públics administratius, fins i tot els directors de centres docents, a cada crisi ministerial. Les Diputacions i els Ajuntaments, eren organismes essencialment polítics. Predominava en aquesta província el partit liberal-conservador, sobrenomenat Cosi, el cap del qual era el de Lugo:Victoriano Fabra Gil, a qui, per vestir modestament calçons curts, se li apodaba el “Agüelo Pantorrilles”. Vertadera representació de cacic espanyol, gaudia de omnímoda influència política, si bé cal dir en el seu honor, igual que del seu successor en aquesta prefectura, el seu nebot Victorino Fabra Avançat i dels caps dels altres partits locals, que van exercir els seus càrrecs amb purificada honradesa i notòria austeritat, digna d’encomi. -Sí, però la ciutat? -Estava per aquell temps la nostra ciutat, de caràcter predominantment agrícola que explicava tan sol amb 24.000 habitants, en el seu període de transformació. Urbanitzant-se l’antiga plaça dels Safaretjos vells (de la Pau) i els carrers Falcó i Ximénez, sobre l’àrea dels horts de Giner i de Mas, si bé quedaven encara en el recinte de la ciutat, els horts de Cardona, Borbó i Cisternes a part dels secans de Tosquella i Clavellí; acabava d’obrir-se el carrer d’Enchín (avui Vera), unint-la a la Salina (avui Gasset), construint-se en una de les seues cantonades la nova Audiència; anava construint-se la Plaça de Bous i l’Hospital; el xicotet Mercat de la Plaça Vella (Major), omple de llum i color, oferia a la vista, com un soc marroquí, un pintoresc aspecte; el llit de la sèquia Major estava al descobert en la seua travessia pels carrers de Santo Domingo i del Governador, movent les seues aigües els molins fariners de Borrull (Roder) i del Toll… Vells records. ADVOCAT I POLÍTIC Després de l’Institut, Gimeno Michavila va cursar Lleis en la Facultat de Dret de València i, en acabar, va exercir des del seu bufet més com advocat consultor que judicial. La seua bona relació amb el literat José Martínez Ruiz, Azorín, company de classe, semblava inclinar-ho a la seua obstinació com a escriptor, però l’aroma en la ciutat d’aquell Francisco González Chermá de tant impacte republicà i els gestos de Fernando Gasset, el seu continuador, li van portar al Partit Republicà Radical, del que va ser nomenat de seguida Secretari General. I des de la política va ser Regidor electe a partir de 1906, va formar part d’onze corporacions municipals i, durant catorze anys, va servir a la ciutat amb el suport a nou alcaldes diferents: Ruiz Vicent, Salvador Guinot, Carlos G. Espresati Chaparro, José Armengot Rubio, Odilón Gironés, Peris Masip, Bosch Tárrega, Rafael Gasset i Forcada Peris.Va intervenir com a regidor Síndic i en algunes ocasions com a Tinent Alcalde. Acabat aqueix periple polític en l’Ajuntament, va guanyar en 1920 l’oposició d’advocat assessor, ocupant amb posterioritat la plaça de Cronista-Arxiver. I en 1928 va guanyar la plaça de Secretari de la Diputació, destinació que ocupava en propietat quan va sobrevenir la guerra civil, època aquesta que recordava sempre amb especial amargor.

164

Del 3 a l’11 de Març

ÉSSER HUMÀ I LA FAMÍLIA S’havia casat amb Teresa Barberia Caçador i van ser pares de quatre fills: Teresa, Vicente, que va contraure matrimoni amb Amparo Tárrega Gómez; Jose Luís, que es casaria amb Consuelo Ferrer Sánchez i Luisa, la quarta. Ja he dit que solament va tenir dos néts. Un d’ells, l’ex alcalde de Castelló Jose Luís Gimeno Ferrer, va casar amb Nieves Serrano García. També amb quatre fills: Nieves, Balma, Jose Luís i Leonardo, els besnets de Gimeno Michavila. Encara que ho recorde vagament, els seus néts em confirmen que era un senyor molt alt, prim, d’agradables faccions, amb barba curta. Es recolzava en un bastó de manera amb empunyadura de ceràmica. I de més jove es cobria amb una capa espanyola. La seua producció com a autor de llibres és àmplia i generosa, a més dels ja citats “Del Castelló Vell” i “Els carrers de Castelló”, vegeu: “La política agrària i els llauradors”; “L’escola i el mestre”; “L’escola a l’aire lliure o del bosc”; “La importància de l’estalvi en l’economia de les poblacions”; “Les aules de gramàtica de Castelló”; “Els antics gremis de Castelló”; “La Rambla de la Vídua i l’aprofitament de les seues aigües”. I alguns més, a més dels seus articles en el Butlletí de les Castellonencs i altres revistes culturals. Les renúncies de la postguerra, les represàlies polítiques, la tristesa i les decepcions per certs comportaments humans queden mitigats pel record de qui va ser fidel a les seues conviccions entre les quals es trobava el seu amor a Castelló. Per sobre de tota la resta.

Salvador Bellés i Amat

Escriptor i historiador

165

Magdalena 2018

Semblança de Vicent Pau Serra i Fortuño, feta des de l’estima

arlar de Vicent no és per a mi solament complir un desig de col·laboració sinó un plaer. Cinquanta anys de camí en comú donen per a molt. Per això la meua semblança d’ell no voldria ser la mostra d’un simple currículum sinó una reflexió sobre el que va ser i va fer en la vida. Vicent procedia d’una família d’Almassora i allí va nàixer en 1944, però als pocs dies va vindre a viure a Castelló, al carrer Bisbe Climent, a la casa familiar. Aquests van ser els dos pobles que considerava seus: Castelló i Almassora. Ja en l’adolescència es va despertar en ell l’amor a la poesia i molt prompte va començar a escriure poemes( primer en castellà, com era habitual en aquella època). Aquesta llavor creativa no va desaparèixer mai. Escriure poesia va ser per a ell una manera d’alliberar les tensions del seu món interior, de posar en paper les reflexions sobre la vida, sobre la mort, sobre l’home, sobre el desig de pervivència... Però també va ser una manera de cantar al seu poble, a la seua gent, als seus costums i tradicions. I encara us diré més: el destí l’havia dotat d’una gran facilitat per al ritme i la rima i això li va servir per a divertir-se jugant amb les paraules i les idees, com molt bé saben els amics i companys que guarden encara com un record estimat els suports més impensables (tovalloles de paper, fulls de propagandes, envers de papers de tabac...) on Vicent, en un minut, havia plasmat ocurrències plenes d’ingeni i sornegueria que els deixaven bocabadats. Per més que no volia escriure un currículum, no seria just fer menció dels guardons que va rebre com poeta: flors naturals (1973-84 i 2001), rosa d’or per un poema de caire religiós (1972) i dos roses de plata per cants a la terra (1971-75) al Certamen Literari de Castelló. Cinc flors naturals (1985-88-95-97-99) cinc premis de goigs (1988-92-95-9799) i un premi de prosa per un treball d’investigació sobre els goigs de Lledó (2009), al Certamen Literari de la Mare de Déu del Lledó.

166

Vicent rep un dels nombrosos premis del Certamen Literari Mare de Déu del Lledó

Del 3 a l’11 de Març

El premi de poesia Miquel Peris Segarra, pel poemari Arrels d’arena (2010) Els premis de poesia ALCAP pel poemari El temps de l’àpat (1992) i Del temps i l’esperança ( 2009) A més l’Ajuntament de Castelló va publicar els seus llibres Antologia poètica, (2012), Siluetes (2014) i Cançoner essencial (2017). La seua estima per les tradicions i la literatura popular el va dur a escriure goigs a les advocacions de Castelló i de molts pobles convertint-se el l’escriptor valencià que més goigs ha escrit (56 goigs en total). Entre ells destaquen el conjunt de goigs a la Mare de Déu del Lledó, els dedicats a les imatges de la Confraria de la Sang (per herència familiar va ser portador del sepulcre al llarg de molts anys), els de Sant Roc de Canet i l’adaptació al valencià dels de Santa Maria Magdalena. Però sens dubte el poema més conegut de tota la seua producció literària és el text del Pregó Infantil que es canta el dilluns de Magdalena des de 1993. En ell Vicent va posar veu als xiquets, els va nomenar hereus de la tradició i responDia 13 de març de 1993. Presentació oficial del text del Pregó Insables de què en un futur Castelló no fantil. El primer pregoneret Sixto Barberà canta el Pregó davant oblide la seua història. d’un emocionat Vicent Però Vicent, quan l’apassionava un tema, no es quedava en la mera teoria sinó que s’involucrava en la pràctica, i ben a fons. Així, l’estima per les tradicions de la seua terra el va dur a col·laborar en tots els actes i moments en que la festa castellonera li ho va demandar: president de la gaiata 10, assessor de la Junta de Festes, conductor d’algunes serenates a Lledó, autor del guió de la imposició de bandes, de l’encesa de gaiates, o mantenidor de l’acte de proclamació de Na Violant d’Hongria a més de les nombroses col·laboracions en els llibrets de gaiata. Per les seues aportacions a la festa L’Ajuntament de Castelló li va concedir en 2012 La medalla de les festes. La mateixa estima que sentia pel seu poble el va portar a llançar-se a investigar i recuperar parla i tradicions en perill de desaparició. Fruit de les seues investigacions són: Els llibres Malnoms i dites (Ajuntament de Castelló 1995) , La música en els jocs populars(Ajuntament de Castelló, 2007), La dolçaina. Escola de Tales (Dip. de Castelló 1983), text de l’obra de teatre El dolçainer de Tales (Dip. de Castelló 1987) entre altres. Molt conscienciat sobre la necessitat de recuperar les danses de la processó del Corpus de Castelló, es va integrar primer en l’A. Folklòrica El Millars i després en l’A. de Dansants del Corpus per tal de tornar a traure-les al carrer, després d’uns anys d’absència, en la dècada dels 70. Conseqüent amb la seua filosofia de vida, no ho va fer solament d’una manera teòrica. Des del primer moment de la recuperació de les danses va participar com dansat del ball dels nanos i dels cavallets i posteriorment, mentre les forces li ho van permetre, va formar part de la dansa de cavallets.

167

Magdalena 2018

Molt important també va ser el seu paper en la reparació dels gegants i els nanos antics i la construcció de quatre gegants nous i huit nanos també nous, realitzant molts visites a la fàbrica Aragonesa de Fiestas de Zaragoza per supervisar la seua construcció. Al temps que la recuperació de les danses del Corpus va anar consolidant-se es va endinsar en una amplia investigació documental sobre elles, treball que ha vist la llum en Juny de 2017 amb la publicació per L’A. de Dansants del Corpus del llibre El seguici cívic a la processó del Corpus a Castelló on, entre altres aspectes, es recull el treball reaPart cívica de la processó del Corpus. Un cavallet jogasser. litzat per Vicent Serra. Com reconeixement a tot aquest treball d’investigació, divulgació i recuperació del nostre patrimoni de cultura popular, l’any 2017 s’ha creat i atorgat per primera vegada el premi d’investigació sobre cultura popular Vicent Pau Serra i Fortuño, dins dels premis Ciutat de Castelló. Vicent estimava la seua terra i ho demostrava sempre que tenia ocasió. Com a membre de la Colla el Pixavi, va lluitar per recuperar la tornada de la romeria. El dia de la romeria era per a ell un moment especial. Es sentia més que mai fill de Castelló i el fet de veure després de tants anys la romeria completa l’omplia d’orgull. La participació en l’anada i la tornada a peu van estar per a ell inqüestionables. Quan la salut no li ho va permetre va anar adaptant-se a les noves circumstàncies. Primer anava en autobús i tornava a peu, després anava en autobús i tornava dalt dels vehicles engarlandats de les colles, especialment en el de la Colla el Magre, on en els primers anys coincidia amb Matilde Salvador, ja molt major. Ni quan va quedar postrat en cadira de rodes va renunciar a participar en la romeria. Així, amb el seu capell de l’avi, la manta morellana, el mocador verd de sempre i la canya d’on penjaven un grapat de cintes verdes i senyeres d’anys passats, feia l’eixida fins el primer molí on es retirava amb els germans, però a l’hora de la tornada, esperava la romeria al forn del Pla, al cadafal de la Colla el Pixaví per acabar la rogativa en Santa Maria. El record de quan, cansats i polsosos, tornàvem de l’ermita i entràvem en Santa Maria, fanalet en mà i acompanyats pel vol de campanes del fadrí, per donar oficialment per acabada la rogativa, és un dels meus records més estimats. Vicent m’abraçava amb els ulls plens de llàgrimes, sentint-se representant de tots els castellonencs i em deia: -¡Hem complit el vot que va fer el nostre poble! També recorde amb molta estima l’any de la seua desde la gaiata 10 en la dècada filada amb la gaiata 10, que li va concedir l’honor de ser Presentació dels 70. El president (Vicent) amb la magaiater d’honor. drina Mª Lidón Blasco. Pèrgola.

168

Del 3 a l’11 de Març

Amb capa, rodina i vestit a l’antiga va desfilar orgullosament junt a la comissió assegut en la cadira de rodes que jo empentava amb emoció en veure la reacció d’estima que la seua presència despertava en els castelloners i autoritats. Eixe era ell. Un amant de Castelló no sols en teoria sinó en la pràctica, no sols aportant idees i documents, sinó intentant fer-les realitat, no sols dient-se castelloner a veu en crit, sinó col·laborant sempre que se li demanava, ja fora en la més humil festa de carrer, comissió de gaiata, junta de festes o colla festera. La família, la poesia i l’estima pel seu poble i les tradicions van ser les seues directrius en la vida. Ara, quan ja no hi és entre nosaltres, el record de la seua vida, i la seua paraula de poeta ens ha quedat com valuosa herència.

Tornà de la romeria. Any 1999

La última romeria de Vicent. Magdalena 2012

Quan llegiu aquests article meu, qui el va conèixer el recordarà, i qui no el va conèixer pot ser el descobrirà . És això el que ell desitjava: no ser oblidat. Gràcies a la comissió de la gaiata 9 per donar-me l’oportunitat d’aconseguir-ho

Paquita Roca i Ivars La seua companya de vida

169

Magdalena 2018

Castelló terra de lletres... femenines

a ciutat de Castelló ha vist nàixer i escriure a un bon nombre de dones, encara que els seus noms han passat molt desapercebuts en els seus set segles i mig d’història. Més oblidades a casa que fora d’aquesta província, fent realitat el trist refrany popular que “ningú no és profeta a casa seua”, algunes d’elles van ser molt llorejades pels cercles literaris de les seues respectives èpoques. Així, tot just la guia de carrers de la ciutat ha perpetuat dos noms d’escriptores locals, tot i que molts dels seus veïns desconeixen la important trajectòria literària que ambdues van seguir: Maria Egual i Amalia Fenollosa. Ara, en temps en què l’Ajuntament de Castelló convoca el concurs Relat de Dones i quan a les Corts Valencianes es commemora el Dia de les Dones Escriptores, cal girar la mirada segles enrere i recordar-les a totes dues perquè, tant l’una al segle XVII com l’altra al XIX, van qüestionar el paper de les dones dels seus respectius temps i van pretendre amb les lletres denunciar aquesta desigualtat social. Anna Maria Josepa Dorotea (Maria Egual), filla de Joseph Egual Borràs i Basilia Miquel, va néixer el 1656 i el 1676 es va casar amb Crisòstom Peris, marquès de Castellfort, i se’n van anar a viure a València, on va convocar diverses acadèmies literàries, recorda Salvador Bellés de l’escriptora, en el capítol que li dedica en la seua sèrie ‘Éssers Humans de Castelló’, important com a representant de la literatura del Barroc que, a més d’intel·lectual, en pertànyer a una família amb moltes propietats, va destacar per les seues donacions caritatives. Segons recull el llibre ‘Literatura barroca a Castelló: María Egual’, de Pasqual Mas i Javier Vellón, editat per la Societat Castellonenca de Cultura, aquesta dona, erudita en la seua època, va destacar en poesia, però també en teatre i novel·la. És a dir, va ser una autora que va cultivar tots els gèneres literaris com així ho testifiquen la seva novel·la ‘El esclavo de su dama’; l’obra teatral, ‘Los triunfos de Tesalia’ o la comèdia amb música, ‘Triumfos de amor en el aire’. Segons un interessant article signat per Silvia Pato a la revista digital Culturamas, Maria Egual, sent dona va renegar de tota la seua producció literària. “Hi ha qui diu que va ordenar cremar la seua obra mitjançant disposició testamentària en morir, per la qual cosa tot just es conserven algunes de les seues creacions: uns altres aventuren que va ser ella mateixa la que va salvar algunes d’elles d’un incendi, i alguns més afirmen que va ser el seu fill qui va rescatar les que va poder de les flames”.

170

Del 3 a l’11 de Març

Segons Pato, “cert és que aquests pocs manuscrits salvats van ser venuts a lord Guildfort al segle XVII i aquest els va donar a la biblioteca de Sir Thomas Phillips de Londres. Allí van romandre fins a 1976, any en què es van subhastar a Sotheby ‘s. Per aquell temps la Biblioteca Nacional d’Espanya els va adquirir i l’obra de Egual va tornar al seu país d’origen, sent rescatada de l’oblit en què van ser sumides tantes escriptores de la seva època”. Tant és així que hi ha qui diu que Francisco de Quevedo va donar la cara per Egual i altres literates del segle XVII. Si Egual, doncs, ha estat més valorada fora de Castelló, una cosa similar li ha passat a Amalia Fenollosa, escriptora que va nàixer en aquesta ciutat el 8 de febrer de 1825 i es va convertir en tot un referent literari del Romanticisme, el moviment artístic que va reivindicar el fatalisme i la malenconia com a senyals d’identitat. Aquesta poetessa, novel·lista i dramaturga va ser tot un exemple d’aquest pensar, quan va escriure els seus primers poemes als 13 anys després de morir el seu pare, metge, al domicili familiar ubicat al número 14 del carrer Cavallers. En 1841, el diari ‘El idolatra de Galícia’ ja va publicar el seu poema ‘El suspiro de la brisa’, presentant-la com «un d’aquells rars prodigis que apareixen en l’orbe literari ... », avisant del« fons tètric i sentimental d’una persona habituada a patir », segons destaca en un article publicat a ABC la periodista Mercedes de la Fuente. Amalia Joana Maria Fenollosa Peris es va casar per poders amb el periodista Joan Mañé i Flaquer -a qui va conèixer a través d’uns Jocs Florales- i va marxar a viure a Barcelona, on va morir molt jove, en 1869. “Va ser primer poetessa i després autora de fulletons i dramaturga; va criticar el paper tradicional femení i es va sumar al moviment d’escriptores la Germandat Lírica, que advocava pel progrés de la dona a l’Espanya isabelina de la meitat del XIX “, tal com recorda de la Fuente. “Amb el seu to pessimista i turmentat Amalia es va consagrar i va conèixer personatges com el poeta Ramón de Campoamor, que va ser governador de Castelló. «Heus-me retirat de la literatura, renunciant a la glòria literària, perquè tot el que no sigui ell em sembla robat al seu culte», va escriure la defensora de les dones a una amiga, assegura de la Fuente que va dir després de decidir compartir la seua vida amb aquell catedràtic de llatí i literatura, periodista i director del Diari de Barcelona, al qual va conèixer en el Desert de les Palmes, on ell va estar unes setmanes per a refer-se d’una malaltia, tal com relata Salvador Bellés també en un altre dels seus capítols de la sèrie ‘Éssers Humans de Castelló’.

171

Magdalena 2018

Va col·laborar en la premsa valenciana: El Fénix, La Psiquis o el Celtíbero de Sogorb, però també en les reconegudes revistes espanyoles com La Lira Espanyola de Barcelona, La Sílfide, Revista Vascongada, El Defensor del Bello Sexo, Àlbum de las Bellas o El Pensil del Bello Sexo, la primera antologia d’escriptores espanyoles. Va veure morir el seu pare, emmalaltir el seu marit i la seua mare, per morir amb només 44 anys sense tornar a Castelló. Si turmentada va ser la vida d’Amalia Fenollosa, no va ser més senzilla de la Concha Alós (València, 1926-Barcelona, 2011), guanyadora del Premi Planeta amb la seua novel·la ‘Las hogueras’; encara que no va néixer a la capital de La Plana, va créixer i va córrer pels seus carrers. Adscrita a ‘la Generació de 1950’, és l’única persona que ha guanyat el Planeta en dues ocasions: el 1962 per la seva novel·la ‘Los enanos’, que li va ser retirat per un problema de drets amb l’editorial Plaza & Janés, i dos anys després amb ‘Las hogueras’. Va passar la seua infància a Castelló, en el si d’una família obrera republicana després que la seua mare, Pilar Domingo, contraguera núpcies amb Francisco Alós, qui li va donar el cognom i el domicili familiar a la capital de La Plana. A causa dels bombardejos de les forces nacionalistes durant la Guerra Civil, la família es va traslladar a Lorca, a Múrcia, fugida i retorn al final de la contesa que són el tema central de la seva novel·la ‘El caballo rojo’. Segons Bellés, el 1943 es va casar amb el llavors director del periòdic Mediterráneo, Eliseo Feijoo, per després passar la seua vida al costat del periodista i crític literari Baltasar Porcel, del qual va traduir part de la seua obra del català a l’espanyol.Tots dos es van conèixer quan Porcel treballava com a tipògraf al diari franquista mallorquí Baleares, propietat del primer espòs d’Alós. Es van escapolir junts, entre un gran escàndol social en l’època i es van instal·lar, a més, com a proscrits, a Barcelona. El nom de Concha Alós va començar a conèixer amb ‘Rey de gatos’ fins que va quedar finalista al Premi Sèsam amb ‘El agosto “i el guardó Ciutat de Palma amb la seua novel·la ‘Cuando la luna cambia de color’. ‘La Madama’ i ‘Los cien pájaros’ són uns altres títols als quals se sumarien, entre d’altres, a ‘El asesino de los sueños’. I en la pràctica totalitat de les seues narracions, l’aguerrida escriptora que no va dubtar a tractar de manera directa temes com el sexe, l’homosexualitat o la prostitució plantant cara a la censura franquista, sempre va incloure al·lusions al Castelló que la va veure créixer en la postguerra. Coetània seua va ser Cristina Alloza Sanz (Castelló, 1922-2009), la qual, sent xiqueta, ja es va amarar de la poesia a casa, ja que el seu pare, Maximià Alloza Vidal -metge, pintor i poeta-- va ser un dels signants en 1932 de Les Normes de Castelló.

172

Del 3 a l’11 de Març

El 1949, l’editorial Pueyo de Madrid va publicar la seva obra ‘Encontré mis blasones’ i dos anys després, ‘Más allá de las nubes’, que la productora de cinema Cifesa va voler portar a la gran pantalla però que no va arribar a fer-se realitat per problemes amb les adaptacions de la novel·la. Cristina Alloza va arribar a gaudir de reconeixement nacional com a escriptora, però en morir el seu pare va haver de deixar l’escriptura per a treballar com a funcionària en diferents administracions. El 1969, el seu nom va tornar a brillar a nivell local. Va ser el moment en què la llibreria Armengot i la llavors Junta Central de Festejos de la Magdalena van editar ‘La gran esmeralda’, la portada i il·lustracions de la qual van anar a càrrec del pintor Joan Soler Blasco, tal com va recordar també d’aquesta castellonenca “de profundes arrels magdalenera “un dels articles de Salvador Bellés. Les al·lusions a l’obra d’Alloza són tot just les referències que recull aquest il·lustrat castellonenc, que des del seu lloc privilegiat de la seua feina a la llibreria Armengot va tenir la sort de conèixer grans autors i autores de Castelló i, per descomptat, d’àmbit nacional. Més enllà de Bellés, poc s’ha escrit de Cristina Alloza, però el seu nom, al costat del de Egual i Fenollosa, forma part del Diccionari biogràfic de Dones, de la Xarxa Vives d’Universitats. Tot just 655 entrades amb noms de dones valencianes, catalanes i balears destacades entre els segles I i XXI, entre les que s’inclou la reina Violant d’Hongria i la compositora Matilde Salvador.

SEGLE XXI Afortunadament, a mesura que avança el segle XXI, els noms de dones creixen en tots els sectors i, per tant, en els cercles literaris. Aquest és el cas d’una autora castellonenca destacada en el gènere de novel·la romàntica com és Yolanda Quiralte, la qual compagina la seua professió com a professora d’educació especial i pedagoga amb la literatura. ‘¿Donde está la luna?’ Va ser la seua primera obra el 2007 i la van seguir ‘Lluvia en el corazón’, ‘Adoro a Mauro’, ‘Lluvia’ (reedició de la seva primera novel·la, ¿’Donde está la luna?’, ‘Mi secreto’, ‘Cotton bride’, ‘Mauro, soy tu madre’ i ‘Sotto voce’. La novel·lista, que pertany a l’Associació de Autores Romàntiques d’Espanya (Adarde), primera entitat espanyola del gènere composta íntegrament per autores per a reivindicar aquestes novel·les, de xiqueta ja escrivia poesia i d’adolescent va afegir la narrativa i va començar a col·laborar amb revistes locals de Castelló fins que, en finalitzar la carrera, un viatge que no va poder realitzar com a cooperant va desencadenar la seua primera novel·la del cor amb les quals diu “voler treure de l’armari els homes”.

173

Magdalena 2018

Tampoc cal oblidar una jove sogorbina. Tot i que no és natural de Castelló, treballa en la seva Universitat Jaume I com a doctora en Filologia, l’escriptora i professora de creació literària, Rosario Raro, que ha collit ja importants èxits amb la seua producció literària i més d’un destacat guardó a nivell internacional. Nascuda el 1977 a Sogorb, va viure durant més de 10 anys al Perú, on va estudiar en dues de les seues universitats. A l’abril de 2015 va publicar amb l’editorial Planeta la seva exitosa novel·la ‘Volver a Canfranc’, de la qual ja porta 7 edicions i ha estat finalista dels premis de la crítica valenciana, a més que la productora Diagonal TV ha adquirit els drets audiovisuals per a la seua adaptació a la pantalla, però ja el 2009 va ser una de les dues espanyoles finalistes del concurs d’escriptura literària Virtuality Caça de lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i Alfaguara. Amb la seua obra literària ha aconseguit nombrosos premis internacionals (Ciutat de Huelva, Magda Portal del Ministeri de la Dona del Perú, Creuant Cultures, Ateneu Ciutat Galdós de Las Palmas de Gran Canària, Igualtat d’Aranda, Dona Kimetz Elkartea d’Ordizia, Tecnocuentos de Ràdio Nacional, Paraules de Dona... va ser finalista del premi Internacional de novel·la Vargas Llosa de l’editorial Alfaguara). Ha estat traduïda al català, al japonès i al francès. Entre les obres de Raro destaquen ‘Carretera de la Boca do Inferno’, ‘Surmenage’, ‘Perder el juicio’, ‘Los años debidos’, ‘La llave de Medusa’, ‘El alma de las máquinas’ o ‘La huella de una carta ‘. En el gènere de fantasia i terror cal citar Mari Carmen Castillo, amb les seves obres ‘Rol sangriento’, ‘Vampiros en Ribalta’ i ‘Una noche de lluvia en Castellón’. Nascuda el 1962, va començar a escriure històries que han estat publicades en llibres solidaris, però el 2008, com ella mateixa diu, guanyar el concurs Relats de Dona de l’Ajuntament de la ciutat, la va animar a publicar. Entre els seus treballs editats també destaca ‘Des de la penumbra’, un recull de relats, així com un bon nombre de microrelats finalistes en un concurs i un altre més, ‘Pi’, que es va alçar amb premi. També ha publicat a nivell nacional recentment una altra castellonenc novell com és Reyes Ramírez. Aquesta autora ha optat per la narrativa romàntica i eròtica amb dos títols. ‘El embajador’ i ‘El reencuentro’ que han vist la llum amb l’editorial ArtGerust.

174

Del 3 a l’11 de Març

En un altre ordre cal citar la professora de l’UJI Eloísa Nos Aldás, amb el seu ‘Ruido en el corazón. Una cancion rock novelada’ editat el 2010. Utilitza el pseudònim literari de ENA aquesta néta de periodista, a la qual la seua curiositat per les diferents formes d’expressió artística va marcar la seua formació universitària com a filòloga, especialitzant-se en literatura comparada i anàlisi del discurs. I en aquesta important i excessivament discreta llista -no hi ha cens actual de dones escriptores de Castelló- s’ha d’incloure la periodistes Ana Rosa Sanfeliu amb la seua saga ‘Mandarina, un mundo de misterios’ i ‘Quiero la luna’, contes amb els quals va entrar de ple en la literatura infantil per a escriure també una tercera narració infantil, ‘Las lágrimas del dragón’. Mentrestant ja s’havia endinsat en la novel·la negra, com és el cas de les seues companyes de professió Lidón Barberá, Loles Antolí o Ángeles Durán, així com Patricia Artero o Eva Marín. Totes elles formen part del grup literari Plumes Negras, format per professionals del món de la comunicació, escriptors i periodistes que tenen en comú la seua afició per aquest gènere que va començar a caminar el 2008 amb ‘Crimenes de Castellón’. A la llista se sumen la periodista i crítica d’art Patricia Mir amb el seu conte ‘Pirata’, el desè segon que edita la Colla Bacallà per divulgar la presència dels berberiscos a les costes de Castelló i Laura R. Dissabte, que ha posat ja al carrer dos títols per al públic infantil: ‘el planeta Estrella’ i ‘Pedres de colors’, i Isabel Ribes amb el seu relat ‘M’agrada la ela geminada’. De ben segur que en aquest repàs de dones escriptores de Castelló falten noms. No és desig de l’autora d’aquest article obviar ningú, però la tasca de recopilar noms no ha estat fàcil. Per això, quedem a disposició de la comissió de la gaiata 9, l’Espartera, per resoldre deutes en un futur.

Chelo Pastor i Verchili Periodista

175

Magdalena 2018

José Sánchez i Adell

’any 1948, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, es va publicar un article titulat “Señores de Castellón. La reina doña Leonor”.Va ser aquest el primer dels centenars de treballs que va signar José Sánchez Adell al llarg de la seua vida. En la majoria d’ells, Castelló va ser el principal objecte d’estudi. Des de llavors fins a 2005, en què va morir, van transcórrer centenars d’hores dedicades a la cerca en arxius, a la redacció d’articles i llibres i a les corresponents àrdues correccions tipogràfiques que comportava, llavors, tota publicació. Format en la Universitat de València on es llicencià en Filosofia i Lletres, secció d´Història en 1946, va exercir de professor ajudant del departament d’Història, que dirigia el Dr. Ballesteros Gaibrois durant els cursos 1946-47 i 194748. Posteriorment, es va doctorar en Història per la dita universitat amb la tesi titulada Castellón de la Plana: Una villa valenciana durante la Baja Edad Media. Professor interí encarregat de l’assignatura de Geografia i Història de l’escola de Magisteri de Castelló durant 1950-1952, posteriorment va ser professor de Geografia i Història de l’Institut Laboral de la Vall d´Uixó (1952-57), d’on arribà a ser director. En 1958 va aconseguir una càtedra de Geografia i Història en Escoles de Magisteri, després Escoles Universitàries, prenent possessió de la de Castelló, de la que va ser el seu secretari des de 1962 a 1977 i posteriorment el seu director fins a 1979, compaginant eixa tasca amb la de professor d’Història Medieval del Col.legi Universitari de Castelló. També va exercir activitats docents (1960-1972) en els cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de València que s’impartien en Peníscola, en estreta col.laboració amb el professor Manuel Sanchis Guarner.

176

Del 3 a l’11 de Març

Mestre d'Escola i Professor d'Història Medieval al Col·legi Universitari. Director de l'Escola Normal, Cronista Oficial de la Ciutat i professor emèrit de les universitats de València i Jaume I de Castelló. Membre corresponent de la Real Acadèmia de la Història i president de la Castellonenca de Cultura.

Anomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història en 1963 i Cronista Oficial de la ciutat de Castelló en 1987, va ser vocal del Consell Assessor de la Biblioteca Valenciana i del Consell Assessor d’Heràldica de la Generalitat Valenciana. President de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló des de gener de 1976 a 1988. Va ser secretari de la Societat Castellonenca de Cultura des de 1959 a 1983, que va ser anomenat Vicepresident i posteriorment des de 1991 fins al seu traspàs exercí el càrrec de President. Distingit en 1997 amb el títol de Fill adoptiu d’Albocàsser, va ser honrat amb la distinció de professor emèrit per les universitats de València i per la Universitat Jaume I de Castelló. Orgullós de la seua condició de mestre de mestres, un ofici al qual dedicà les seues millors energies i amb una personalitat oberta i dialogant, responsable i sempre entusiasta i animós, en nombroses ocasions va ser requerit per la seua vàlua acadèmica i prestigi docent per a impulsar o dirigir iniciatives ciutadanes i tasques cíviques en la ciutat de Castelló.

Qualificat d´eminent investigador de la història medieval de les societats assentades en les terres septentrionals de l’antic regne de València, el professor Sánchez Adell perllongà, com a historiador, la labor desplegada en els seus dies pels Segura Barreda, Betí Bonfill, Revest Corzo, Sánchez Gozalbo, Garcia Sanz, i tants altres que van dedicar les seus energies al coneixement del passat històric de les nostres comarques. Com a investigador va donar a llum un bon nombre de llibres, pròlegs de llibres, una gran quantitat d’articles d’investigació, comunicacions en congressos, articles de premsa diària i altres publicacions i col.laboracions en revistes, programes de festes i fullets divulgatius. I com a pare, per qui escriu aquestes línies, forts sentiments s´entrecreuen amb infinitat de records presidits pel tarannà optimista que t’ajudava a afrontar la vida relativitzant les seues adversitats i a gaudir d’ella.

Elena Sánchez i Almela

Filla i directora de l’Arxiu Municipal

177

Magdalena 2018

n Memoriam

El dia 5 d’abril de 2005 ens va deixar el professor D. José Sánchez Adell, vinculat als estudis universitaris de Castelló i a la revista Millars des dels temps de l’antic Col·legi Universitari de Castelló, fa ara més de trenta anys, i darrerament professor emèrit de la nostra Universitat. Aquest volum de la revista Millars vol ser un homenatge a la seua figura i a la seua memòria. Ho fem presentant un llistat de la seua àmplia producció historiogràfica, que abasta més de mig segle d’intensa dedicació als temes més diversos de la història local de les comarques de Castelló, particularment durant el període medieval. Deixem de banda la seua publicació en premsa diària, igualment abundosa, que ens parla de les múltiples inquietuds culturals que animaren el seu itinerari intel·lectual. Des del seu primer article en 1948 s’hi pot anar resseguint la diversitat de temes i enfocaments que marquen les seues preocupacions historiogràfiques. Tot plegat i vist en perspectiva una aportació de primer ordre al coneixement del passat medieval de les nostres terres, una base ferma sobre la qual continuar aprofondint, que els investigadors que venim a continuació agraïm i reconeixem.

Nota bibliográfica: Jaime II de Aragón. Su vida familiar. por Ernesto J. MARTÍNEZ FERRANDO, BSCC, XXV, 1949, p. 80. Nota bibliográfica: Jesucristo según los Evangelios. por José Mª GUINOT GALAN, BSCC, XXV, 1949, p.163. 1950 “Notas de historia local. Orígenes de la artillería en Castellón”. BSCC, XXVI, 1950, pp. 242-247. Nota bibliográfica: Bibliografía de la literatura hispánica. por José SIMÓN DÍAZ, BSCC, T. XXVI, 1950, p. 326-327. Nota bibliográfica: Enrique Gaspar and the social drama in Spain. por Leo KIRSCHEMBAUM, BSCC, XXVI, 1950, p.143. Nota bibliográfica: La Virgen del Pilar, patrona del Consejo Superior de Misiones. por Manuel CARCELLER, BSCC, XXVI, 1950, p. 144.

PUBLICACIONS:

1951 Catálogo de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón. Castellón. SCC, 1951.

1948 “Señores de Castellón. La reina doña Leonor”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (en endavant BSCC), XXIV, 1948, pp. 267-294.

Nota bibliográfica: Algunas notas sobre D. Francisco Pérez Bayer, por Eduardo JULIÁ MARTÍNEZ, BSCC, T. XXVII, 1951, p. 40.

1949 “Colección de Cartas Pueblas. LXXVII: Carta puebla de Borriol, por Pedro Ximénez, señor de la misma villa, en 4 de julio de 1307”. BSCC, XXV, 1949, pp. 153-154. “El señorío de Borriol”. BSCC, XXV, 1949, pp. 155-156.

178

Nota bibliográfica: Grandeza y miseria de la prehistoria. por Luis PERICOT, BSCC, XXV, 1949, p.164-165.

Nota bibliográfica: Bibliografía de la literatura hispánica, por José SIMÓN DÍAZ , BSCC, XXVII, 1951, p. 202. Nota bibliográfica: IX Exposición del libro leridano. Bibliografía de imprentas varias del siglo XIX. por Ramón ARENY BATLE, BSCC, XXVII, 1951, p. 88.

“Señores de Castellón. El Conde de Trastámara (Enrique II de Castilla”. BSCC, XXV, 1949, pp. 692-707.

Nota bibliográfica: Misterios y autos de Teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia. por Hermenegildo CORBATÓ, BSCC, XXVII, 1951, p. 87.

El gobernador Bermúdez de Castro: Notas para el estudio de una época en Castellón. 1791-1807. Castellón. SCC, 1949.

1952 “Las murallas medievales de Castellón”. BSCC, XXVIII, 1952, pp. 44-77.

Del 3 a l’11 de Març

“Castellón en el VII centenario: Colección de documentos para la historia de Castellón”. BSCC, XXVIII, 1952, pp. 405-410.

1958 “Establiments de Morella y sus aldeas, de 1370”. BSCC, XXXIV, 1958, pp. 88-100.

“Castellón en el VIIº Centenario: Josep Llorens de Clavell, primer cronista de Castellón”. BSCC, XXVIII, 1952, pp. 533-569.

“Señores de Castellón. Un nuevo documento sobre el señorío de doña Leonor”. BSCC, XXXIV, 1958, pp. 149-151.

1953 Nota bibliográfica: El antijovio. / per Gonzalo JIMÉNEZ DE QUESADA, BSCC, XXIX, 1953, p. 276.

Nota bibliográfica: El colegio del Sagrado Corazón de Jesús de Manlleu. por Esteban GAJA MOLIST, BSCC, XXXIV, 1958, p. 145.

Nota bibliográfica: Bibliografía de historias locales relativas al Reino de Valencia. por Francisco ALMELA Y VIVES. BSCC, XXIX, 1953, p.76. 1954 “Establiments de Morella y sus aldeas, de 1370”. BSCC, XXX, 1954, pp. 249-260.

Nota bibliográfica: Manual de educación de adultos. por Juan NAVARRO HIGUERA, BSCC, XXXIV, 1958, p. 76. 1959 “Población de Castellón de la Plana en 1769”. BSCC, XXXV, 1959, pp. 45-70.

Nota bibliográfica: Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra. por Antonio UBIETO ARTETA, BSCC, XXX, 1954, p. 87.

1960 Nota bibliográfica: El Archivo de la Corona de Aragón: Guía abreviada. BSCC, XXXVI, 1960, p. 168.

Nota bibliográfica: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Memoria de la Delegación de Valencia, BSCC, XXX, 1954, p. 174.

1961 “Pedro el Grande y Castellón”. BSCC, XXXVII, 1961, pp. 13-16.

1955 “Establiments de Morella y sus aldeas, de 1370”. BSCC, XXXI, 1955, pp. 144-148.

“Notas sobre pesas y medidas en el Castellón medieval”. BSCC, XXXVII, 1961, pp. 93-105.

Nota bibliográfica: Obra de Isabel la Católica. por Manuel BALLESTEROS, BSCC, XXXI, 1955, p. 87. “La real cartuja de Valdecristo” en Peyagolosa. Revista de la Diputación Provincial de Castellón. núm 1, 1955. 1957 “La pesca en el Castellón medieval”. BSCC, XXXIII, 1957, pp. 264-271. “Jaime I y Castellón”. BSCC, XXXIII, 1957, pp. 143-152. “Playas castellonenses” en Penyagolosa Revista de la Diputación Provincial de Castellón. núm 3, 1957.

Nota bibliográfica: Gandia. por José CAMARENA, BSCC, XXXVII, 1961, p. 89. Nota bibliográfica: Els inmigrants francesos a Barcelona (segles XVI al XVIll). per Enric MOREU-REY, BSCC, XXXVII, 1961, p. 249-250. Nota bibliográfica: La població catalana al primer quart del segle XVIII. por Josep IGLESIAS, BSCC, T. XXXVII, 1961, p. 88. 1962 “Colección de documentos para la historia de Castellón”. BSCC, XXXVIII, 1962, pp. 404-408. 1963 Nota bibliográfica: Algo sobre Nuestra Señora la Virgen de la Cueva Santa. por Ernesto BONET AGUlLAR . BSCC, XXXIX, 1963, p. 278.

179

Magdalena 2018

1964 Nota bibliográfica: Los amantes de Teruel. per J. CARUANA, BSCC, XL, 1964, p. 236. 1965 “Cognoms castellonencs de 1588 i 1769”. BSCC, XLI, 1965, pp. 305- 320. Guía de la provincia de Castellón. Castellón. SCC, 1965. 1966 “Aportación a la bibliografía de don Luis Revest Corzo”. BSCC, XLII, 1966, pp. 186-191. “Montornés: pequeña historia de un castillo” en Torres y castillos en tierras de Castellón (cuatro conferencias), Castellón, 1966, pp. 25-44. 1967 Nota bibliográfica: Riegos romanos del Mijares. por José Mª DOÑATE SEBASTIÁ, BSCC, XLIII, 1967, p. 152. 1968 “Colección de Cartas Pueblas. LXXXIX: Carta de población de Viver, dada por don Juan Alfonso de Xérica, a 12 de abril de 1367”. BSCC, XLIV, 1968, pp. 166-176. Nota bibliográfica: La huerta de Castellón. por Antonio LÓPEZ GÓMEZ, BSCC, XLIV, 1968, p 135. 1969 “Mensajeros municipales en el Castellón medieval”. en VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, I, tom II, pag 273, Valencia 1969. 1970 “La gobernación de la Plana. Aportación al estudio de la gobernación foral del reino de Valencia”. IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Mallorca, 1955). Barcelona, 1970, pp. 251-269. “Ramón Esquer (1932-1969)”, BSCC, XLVI, 1970, pp. 26-30. 1971 “Contribución de Castellón al matrimonio de infantes en 1392 y 1415”. Revista Ligarzas (Facultad de Filosofía y Letras de Valencia, núm. 2, 1971, pp. 97-110.

180

“Datos para la historia de la transhumancia ganadera castellonense en la Baja Edad Media”, en I Congreso de Historia del País Valenciano, 1971, II, pp. 821-826. “Un patricio castellonense del Trescientos”, BSCC, XLVII, 1971, pp. 246-263. Cronos. Didáctica de la historia. Vicens-Vives. Barcelona, 1971. 1972 “Noticias documentales para la historia de Lucena”, BSCC, XLVIII, 1972, pp. 18-27 y 80-93. Prólogo al libro Morella y el Maestrazgo en la Edad Media, de Manuel Betí Bonfill. Castellón, 1972, pp. 7-10. Nota bibliográfica: Archivo Municipal de Alicante. Índice general y de remisiones. por Augusto FRESNEAU SAORIN BSCC, XLVIII, 1972, n. p. 133. Nota bibliográfica: Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. por Antonio ARAGÓ, BSCC, XLVIII, 1972, p. 295296. Nota bibliográfica: Comercio medieval valenciano. Coses vedades en 1381. por Mª Desamparados CABANES, BSCC, XLVIII, 1972, p. 133-134. Nota bibliográfica: Mariage et famille dans una communauté rurale du pays de Valence (Espagne). por Joan F. MIRA, BSCC, XLVIII, 1972, p.296. 1973 Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora. Valencia Inst. Alfonso V el Magnánimo, 1973. “Estructura agraria de Castellón de la Plana en 1398”. Saabi. Revista de la Facultat de Gegografia i Historia, Valencia, nº 23, 1973, pp 147-170. 1975 “Notas para la historia de la sal en la Edad Media valenciana”, en Millars (revista del Colegio Universitario de Castellón), II, 1975, pp. 29-45. Nota bibliográfica: Alcora y su industria azulejera.. por José QUEREDA SALA, en BSCC, LI, 1975, p. 364.

Del 3 a l’11 de Març

Nota bibliográfica: Comandas comerciales barceloneses de la Baja Edad Media. por José Mª MADURELL, BSCC, LI, 1975, p. 88.

1979 “Benicarló y su carta puebla” en Cepa i raïls de Benicarló, 1979, pp. 67-74.

Nota bibliográfica: La cultura de la caña de azúcar en el Levante español. por José PÉREZ VIDAL, BSCC, LI, 1975, p. 87-88.

Nota bibliográfica: El castillo de Mora de Rubielos, solar de los Fernández de Heredia. por Martín ALMAGRO GORBEA, BSCC, LV, 1979, p. 206-207.

Nota bibliográfica: Vinarragell (Burriana-Castellón). por Norberto MESADO. BSCC, LI, 1975, p. 277-278. 1976 “La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII” en Cuadernos de Geografia (Universidad de Valencia) num 19, 1976, pp 67-100. “Noticias documentales sobre la villa de Castellón de la Plana a finales del siglo XVIII”, en Millars (revista del Colegio Universitario de Castellón), III, 1976. Nota bibliográfica: Para el estudio de la arquitectura religiosa medieval castellonense. por Ramón RODRÍGUEZ CULEBRAS, BSCC, LII, 1976, p.80.

Nota bibliográfica: Un siglo de teatro valenciano. por Severino GUSTAVINO, BSCC, LV, 1979, p. 418. 1980 “Anexión de la parroquia de Castellón de la Plana a la Cartuja de Vall de Crist”, BSCC, LVI, 1980, pp. 242-289. Nota bibliográfica: Datos para la historia de Villarreal. por José Mª DOÑATE SEBASTIÁ, BSCC, LVI, 1980, p.190. Nota bibliográfica: Valencia en la época de Juan I. por Eliseo VIDAL BELTRAN. BSCC, LVI, 1980, p.99.

1977 Didáctica de la Historia. Anubar ediciones, Valencia, 1977.

1981 “Dos notas para la historia de madona Sancta María del Lledó (Castellón de la Plana)”, Millars, (revista del Colegio Universitario de Castellón), VII, 1981.

“El mapa político medieval en el norte castellonense”, Penyagolosa, núm. 14, Castellón, 1977.

“Una antiga activitat econòmica”, Albocàsser, Programa de Festes, 1981, 1 p.

“Onomástica y movilidad de la población de la villa de Castellón de la Plana (ss. XIV-XV)”, Saitabi (revista de la Facultad de Geografía e Historia), Valencia, 28, 1978, pp. 33-87.

Nota bibliográfica: Santiago de Compostela in the age of the great pilgrimages por Marilyn STOKSTAD. BSCC, LVII, 1981, p. 156.

Nota bibliográfica: Datos para la historia de Villarreal. por José Mª DOÑATE SEBASTIÁ, BSCC, LIII, 1977, p. 345. Nota bibliográfica: El poblado ibérico del Puig de Benicarló. por Vicente GlNER, BSCC, LIII, 1977, p. 446. Nota bibliográfica: El turismo de invierno y el asentamiento de extranjeros en la provincia de Alicante. por Mario GAVIRIA, BSCC, LIII, 1978, p. 94.

Prólogo al libro La gabela de la sal de Burriana en el quinquenio 1375-1379, de Jose Ramon Magdalena Nomdedeu. Borriana. 1981. 1982 Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castellón de la Plana, 1982. “La artesanía castellonense”, Guía de la artesanía de Castellón, Castellón, 1982, pp. 13-48. “Orgullo y responsabilidad”, Albocàsser, Programa de Festes, 1982, 2 pp.

181

Magdalena 2018

1983 Castellón.—Everest S.A., León, 1983. “La comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y documentos)”, Estudis Castellonencs, 1983, núm. 1, Castellón, pp. 73-181.

“La Edad media cristiana” en La provincia de Castellón. Tierras y gentes. Castellón, 1985, pp. 207-340

Las tierras castellonenses. Materiales de trabajo para ciencias sociales, en colaboración con Fernando Ferrús Camillero. Anaya, Madrid, 1983.

“Aspectos urbanos del más antiguo Castellón de La Plana”. Castelló. Festa Plena, 1985, Magdalena, pp. 4-9.

“Dos investigadores del pasado, de Albocácer”, Albocàsser, Programa de Festes, 1983, 1 p.

“La ruta de Vinaròs a la comarca de Morella”. Castelló. Festa Plena, 1985, Verano, pp. 4-17.

1984 “Colección de Cartas Pueblas CVII. La Carta-Puebla de Benimahomet y el poblamiento de Castellón en el siglo XIII”, en colaboración con J. Guichárd, BSCC, LX, 1984, pp. 352-370.

“Perfiles y entornos urbanos de Castellón”. Castelló. Festa Plena, 1985, Verano, pp. 60-62.

“Repoblación de Castellón de la Plana con moros de Borriol en el siglo XV”. Actas del IX Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Nápoles, 1973), vol. IV, Zaragoza, 1984, pp. 173-187.

“De ayer a hoy”, Albocàsser, Programa de Festes, 1985, 1 p.

“Las raíces históricas de Castellón”. Castelló. Festa Plena, 1984, Magdalena, pp. 2-5. “Cabalgata del Pregó: color de la provincia en las calles de Castellón”. Castelló. Festa Plena, 1984, Magdalena, pp. 47-49. “Noticia breve de la provincia”. Castelló. Festa Plena, 1984, Verano, pp. 2-9. “Tierras del Maestrazgo”. Castelló. Festa Plena, 1984, Verano, pp. 46-48. Introducción a la reedición de la obra Del Castellón viejo, de V. Gimeno Michavila. Castellón, 1926. Reedición de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Castellón, 1984. Prólogo al libro Borriol, en el umbral de la Plana, de Salvador Babiloni Tena. Castelló, 1984. “El Pla de la Font”, Albocàsser, Programa de Festes, 1984, 1 p. 1985 “La villa de Castellón de la Plana y la Cartuja de

182

Vall de Crist. Noticias documentales de sus relaciones según el Códice 1149-B del Archivo Histórico Nacional”, BSCC, LXI, 1985, pp. 453-498.

Prólogo al libro G. Puig Roda. Su vida, su obra. De A. J. Gascó Sidro. Castelló. 1985, pp 11-13.

1986 “Aportaciones a la historia de la ganadería medieval castellonense. La sentencia de Villahermosa entre Castellón y las aldeas de Teruel, sobre pastos, de 1390”, Estudis Castellonencs, 3, 1986, pp. 311-336. “Delimitación y reajuste de términos en la Edad Media. La disputa de Benadressa entre Castellón y Borriol (1315)”, BSCC, LXIV, 1986, pp. 251-267. “Estampas de la vida en el Castellón medieval”. Castelló. Festa Plena, 1986, Magdalena, pp. 4-10. La ruta de los ríos. Castelló. Festa Plena 1986, Verano, pp. 4-15. Nota bibliográfica: El espacio rural de Atzaneta, por José ESCRIG BARBERÁ, BSCC, LXII, 1986, p. 144. Nota bibliográfica: La peregrinación de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, por Álvaro MONFERRER MONFORT, BSCC, LXII, 1986, p. 144. Prólogo al libro Estructura y crisis de las finanzas municipales en el Castellón del setecientos, de Fernando Andres Robres. Castelló. 1986.

Del 3 a l’11 de Març

1987 “Castellón de la Plana bajo Pedro el Ceremonioso (1335-1387). Aportación de documentos inéditos”, BSCC, LXIII, 1987, pp. 509-539. Castellón. Everest. Madrid. 1987.

grafías del Consell Valencià de Cultura, Valencia 1989, pp 191- 206.

“Una antigua fidelidad al solar de los orígenes. (Nota para una historia de las Fiestas de la Magdalena)”. Castelló. Festa Plena, 1987, Magdalena, pp. 4-12.

“Comer y beber en el Castellón medieval”. Castelló. Festa Plena, 1989, Verano, pp. 4-11.

“Propuesta para un paseo histórico por La Plana”. Castelló. Festa Plena, 1987, Verano, pp. 4-11. “El sueño de “El Mercader”: el pueblo que no pudo llegar a ser”. Castelló. Festa Plena, 1987, Verano, pp. 56-57. Nota bibliográfica: Orígenes de la Generalidad Valenciana, por Mª Rosa MUÑOZ POMER, BSCC, LXIII, 1987, p. 443. “La Carta Puebla de Albocácer y su próximo 750 aniversario”, Albocàsser, Programa de Festes, 1987, 1 p. 1988 “Delimitación y reajuste de términos en la Edad Media. La disputa de Benadresa entre Castellón y Borriol (1315)”, BSCC, LXIV, 1988, pp. 251-267. “Escenas de la vida urbana en el Castellón medieval”. Castelló. Festa Plena, 1988, Magdalena, pp. 4-9. “Del viajar por tierras de Castellón en otros tiempos”. Castelló. Festa Plena, 1988, Verano, pp. 4-16. Nota bibliográfica: Notas históricas de Benicarló. ‘BSCC, LXIV, 1988, pp. 528-529. Prólogo al libro Noticias históricas de la villa de Cabanes, de Guillermo Andreu Valls. Sagunto, 1988, pp 7-9. “La oferta cultural de Albocácer”, Albocàsser, Programa de Festes, 1988, 1 p. 1989 “Las Cartas Pueblas de Castellón”. En Torno al 750 Aniversario. Antecedentes y consecuencias de la Conquista de Valencia. Tomo II. Mono-

“La Carta Puebla de Castellón”. Castelló. Festa Plena, 1989, Magdalena, pp. 4-9.

1990 Sánchez Adell, J., Rodríguez Culebras, R.; Olucha Montins, F. (1990): Castellón de la Plana y su Provincia, Castellón. “Paisaje urbano de una villa valenciana bajomedieval. (Notas y datos para una topografía de Castellón de la Plana, s. XIII-XV)”, BSCC, LXVI, 1990, pp. 291-332. “De molinería medieval castellonense”. Castelló. Festa Plena, 1990, Magdalena, pp. 4-9. 1991 “Nuevos datos para la demografía de Castellón de la Plana en el siglo XV”, BSCC, LXVII, 1991, pp. 431-445. “Sobre el “Sas” de Castellón”, BSCC, LXVII, 1991, pp. 1-23. “La caza en la Edad Media castellonense”. Castelló. Festa Plena, 1991, Magdalena, pp. 4-9. “La ganadería medieval en las comarcas de Castellón”. Castelló. Festa Plena, 1991, Verano, pp. 4-10. Nota bibliográfica: Noticias históricas de Torreblanca, por Francisco ROCA TRAVER, BSCC, LXVII, 1991, p. 373. 1992 “Ganadería porcina medieval en Castellón”, Millars. Espai Història (Universitat Jaume I), 15, 1992, pp. 71-80. “Algunos aspectos de la práctica ganadera medieval en tierras castellonenses”, Estudis Castellonencs, 5, 1992-1993, pp, 349-394. “Almazaras medievales en tierras de Castellón”, BSCC, LXVIII, 1992, pp. 131-145.

183

Magdalena 2018

“Toponimia del Castellón medieval”, XVI Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica, Castelló, 1992, pp. 21-31. “Historias de Santa María”. Castelló. Festa Plena, 1992, Magdalena, pp. 4-9. “Cambios urbanos en el Castellón del siglo XVIII” Castelló. Festa Plena, 1992, Verano, pp. 4-10. “Un documento de 1375 sobre las murallas medievales de Albocácer”, Albocàsser, Programa de Festes, 1992, 2 pp. Prólogo a la obra A colps d´espardenya, de Toni de Cuc. Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón, 1992. 1993 El Llibre de Privilegis de Castelló de la Plana (1245-1470). Castellón, 1993. Introducción al libro Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al segle XVIII. Castelló, 1993, pp 11-12. “Evolución urbana de Castellón en el siglo XVIII” en Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al segle XVIII. Castelló, 1993, pp 59-76. “Del Portal de la Fira al Paseo de MorelIa”. Castelló. Festa Plena, 1993, Magdalena, pp. 4-7. “El puerto y el Grao de Castellón. Una historia con viejas raíces”. Castelló. Festa Plena, 1993, Verano, pp. 4-20.

Prólogo a la obra La moreria de Castelló de la Plana (1462-1527), de Carmen Díaz de Rabago. Castellón, 1994. 1995 Aportación a la historia de la ganadería medieval en las comarcas del norte castellonense (Ports de Morella, Benifaçá y Maestrazgo de Montesa)», BSCC, LXXI, 1995, pp. 445-487. “Antigua villa amurallada”. Castelló. Festa Plena, 1995, pp. 4-9. Prólogo al libro Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527) de P. Iradiel, D. Igual, G. Navarro, J. Aparici. Castellón, 1995. 1996 El reloj público en Castellón, Castellón, Ayuntamiento, 1996. “Estatutos de la Sarratella, de finales del siglo XVIII”. Boletín Centro de Estudios del Maestrazgo, XIV, núms. 53-54, 1996, pp. 33-62. SANCHEZ ALMELA, Elena/SANCHEZ ADELL, José: “El señorío de Castellón de la Plana en los siglos XIII y XIV (Documentos para su estudio)”. BSCC, LXXII, 1996, pp. 507-532. “Un variado paisaje de trabajo en el ambiente urbano”. Castelló. Festa Plena, 1996, pp. 4-10.

“La ganadería medieval castellonense” en Historia de Castellón. Valencia, 1993, Tom. I, pp. 241245.

“Del Toll al primer Molí”. Castelló. Festa Plena, 1996, pp. 76-77.

Prólogo a la obra La toponímia del terme municipal de Castelló de la Plana, de Lluís Gimeno Betí i Ferran Arasa Gil. Castellón, 1993.

Prologo a la obra El campanar de Castelló. Les campanes del Fadri, de Joan Andres Sorribes y Vicent Marza Duch. Castellón, 1996.

1994 SANCHEZ ADELL, J, OLUCHA MONTINS, E, SANCHEZ ALMELA, E.: Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón. Castellón, 1994.

Prólogo al libro Castellón, ciudad episcopal, de Manuel Cervera Notari. Castellón, 1996, p. 7.

“Toponimia rural de Castellón de la Plana en la Edad Media (s. XIV-XV)”, BSCC, LXX, 1994, pp. 517-600.

184

“El regadío medieval de la Huerta de Castellón de la Plana” Castelló. Festa Plena, 1994, pp. 4-8.

1997 Personajes ilustres castellonenses. Diccionario biográfico de la provincia de Castellón. SÁNCHEZ ADELL, J; DIAZ MANTECA, E; OLUCHA MONTINS, F, PASCUAL MAS, F. Castellón, 1997.

Del 3 a l’11 de Març

“Diez claves para la historia del desarrollo urbano de Castellón de la Plana”, Castelló Festa Plena, 1997, pp. 4-9.

2002 “Una fecha, un pergamino y un rey”. Castelló. Festa Plena, 2002, pp. 4- 8.

“Honorio García y la Sociedad Castellonense de Cultura” en Honorio García. El personatge, l´època, el centre. Vall d´Uixó, 1997, pp. 31-34.

“Una oportuna reedición” introducción a la reedición de Familia de los Viciana de Vicent Forner Tichell, Borriana, 2002, pp. V-LV.

1998 “Hospitales medievales en las comarcas castellonenses”. Castelló. Festa Plena, 1998, pp. 4-9.

Crónicas mínimas. Castellón, 2002.

“El Castell Vell, Tombatossals i els orígens de Castelló” en Tombatossals. Contalles de la terra. de Josep Pasqual i Tirado, Edició facsímil. Castelló, 1998, pp. XI-XIII. 1999 “Unes notes sobre el Pinar de la mar” en El pinar del Grau. Art i Costumisme. Castelló, 1999, pp. 10-13. “La ganadería medieval en Castellón de la Plana. Materiales para su estudio”. BSCC, LXXV, 1999, pp. 721-781. “Cinctorres: testimonis d´una vida ramadera”. En Cinctorres, vol. I, Tortosa, 1999, pp. 139-155.

“Unes notícies sobre l´origen de la dolçaina a Castelló” en 1981-2000. Vint anys de dolçaina i tabal a Castelló. Castelló, 2002, pp. 6-7. Prólogo al libro Les Coves de Vinromà. Una vila del Maestrat històric, de Eugeni Diaz Manteca. Castellón, 2002, pp. 15-16. “La historia y la memoria”, en Catálogo exposición 750 años, 30 documentos. Nacimiento y desarrollo de Castellón de la Plana. Castellón, 2002, p. 7. “El arrabal de 1272”, en Catálogo exposición 750 años, 30 documentos. Nacimiento y desarrollo de Castellón de la Plana. Castellón, 2002, pp. 20-23.

“Aportaciones a la historia del comercio”. Castelló. Festa Plena, 1999, pp. 4-9.

“Sentencia sobre el incendio de la iglesia de Santa María”, en Catálogo exposición 750 años, 30 documentos. Nacimiento y desarrollo de Castellón de la Plana. Castellón, 2002, pp. 26-27.

2000 “El Obispo Climent y una pieza valiosa de nuestro patrimonio bibliográfico” en Centro Cultural Provincial “Las Aulas”. Castellón, 2000, pp. 11-27.

“Capítulos para el régimen de la acequia de Coscollosa”, en Catálogo exposición 750 años, 30 documentos. Nacimiento y desarrollo de Castellón de la Plana. Castellón, 2002, pp. 30-31.

“Fadrell: un nombre mítico en la historia”. Castelló. Festa Plena, 2000, pp. 4-9.

2003 SÁNCHEZ ADELL, J. y SÁNCHEZ ALMELA E. Defensa y seguridad de una villa medieval: Castellón de la Plana. Castellón, S.C.C, 2004.

2001 Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo. SÁNCHEZ ADELL, J y MONFERRER MONFORT, A., Valencia, 2002.

“Autores que escribieron de los orígenes”. Castelló. Festa Plena, 1993, pp. 4-9.

“Industria, comercio y navegación en el Castellón medieval”. Castelló. Festa Plena, 2001, pp. 4-8.

Elena Sánchez i Almela

Filla i directora de l’Arxiu Municipal

185

Magdalena 2018

Tota una vida en el teatre valencià

evia ser als anys seixanta quan jo vaig tindre l’oportunitat de poder posar en pràctica la meua afició pel teatre i sobretot pel teatre valencià. A la fi podia viure el luxe d’estar amb els artistes més bons i volguts de Castelló de la Plana. És cert que, de ben jovenet, ja m’havia abellit fer alguna que altra coseta escènica a les funcions del saló parroquial de la Trinitat. I els meus pares ja m’havien portat a vore el teatre valencià per les placetes i carrers de Castelló, en les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Les vacances d’estiu de la meua infantesa jo les passava en una alqueria de la zona del Serrallo, a prop del mar, al sud de l’actual Grau de Castelló, i allí vaig fer la primera actuació teatral. A ma casa teníem un llibre enquadernat amb obres editades del Cuento del Diumenge, una publicació que es va fer a València fins a la guerra cuvil, i d’aquell llibre vam triar el sainet L’egoisme de una sogra (1917), de Vicent Broseta Rosell que vam representar en una de les alqueries del Serrallo, amb un elenc format per Geno, Lolín, el meu germà major Pepe i jo mateix. El sinyó Jaume Sos, un gran actor còmic de Castelló, va preguntar un dia al meu germà Pepe si jo voldria anar al seu grup. Evidentment que li vaig dir que sí, i aleshores va ser quan vaig entrar al grup Castàlia. El grup Castàlia formava part de l’Obra Sindical d’Educació i Descans, i els actors i actrius que llavors hi treballaven eren Carme Borrull, Julieta, Paquita Llorens, Mariví, Jaume Sos, Vicent Marco (el Xato Castanyero), Jesús, Paco Montserrat, Manolo Falcó, a més dels apuntadors Valero i Vicent Montserrat. El gran Jaume Sos va deixar de fer teatre pressionat per una falòria de la seua filla Carmen que, endogalada per un sentiment de vergonya, no podia suportar que el seu pare fes riure en escena. Sos, fet un javaloies, es va esquallar i l’entroperi va acabar amb la pèrdua d’un galifant del teatre, potser el millor actor còmic que ha tingut mai Castelló. A Castelló, a principis dels anys seixanta, teníem dos sales on es podia fer teatre valencià, una era l’Arenós, al carrer de la Balma (lloc on està en l’actualitat la seu d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló) i l’altra era a la Ronda Magdalena, dalt de la botiga de rodes de cotxe Michelín;

186

Del 3 a l’11 de Març

llavors es coneixia com a Penya teatral, però abans de la guerra civil es deia El Socialiste, perquè era la seu del sindicats. Per cert que allí, a la sala de la Ronda, vaig vore la companyia familiar de Josep Forcada Polo representant un sainet que al cap de molts anys jo descobriria: Per la fam d’heretar (1918), de Josep Peris Celda, el popular autor de Nelo Bacora. És així com jo em vaig aganar de fer teatre i vaig entrar a formar part del Grup Castàlia, que per cert feia els assaigs a la Terrassa Ribalta (al “cine de verano” del costat del passeig Ribalta). I com les fotocopiadores encara no s’havien inventat, calia copiar els papers a mà, o bé aprendre-se’ls en els assaigs a colp d’orella, tal com els dictava l’apuntador, Vicent Montserrat. La meua presentació com a actor fou al Grup Sant Agustí, amb el sainet Una bala perduda (1932), de Paco Barchino, on ja vaig començar a fer de parella de Carme Borull; ella feia de cubana i jo del seu marit, un domador rus que li deien Petrof. Després les coses ja vingueren més seguides, férem més actuacions pels pobles i places, vaig representar més papers i una tira de sainets, que ací esmente amb l’any de l’estrena de l’obra a València: «El regrés de l’emigrant» (1925), de Francesc Comes i Martínez; «Dos pardalets, una aguileta» (1921) de Paco Barchino; «Als bous de Castelló!» (1920), de Manuel Soto i Lluch; «Seràpio» (1917) de Vicent Montesinos; «L’egoisme d’una sogra» (1917), de Vicent Broseta Rosell; i «Un canvi d’habitació» (1916), d’Antoni Virosque Samper. Una altra obra, singular, que vam posar en escena, a la placa de l’Ereta o Isabel la Catòlica, va ser «Calentetes, senyoret», del castellonenc Francesc Baidal, que havia sigut estrenada al teatre de la Joventut Socialista de Castelló, el 2 de juliol de 1917. La ringlera de les places i carrers on se celebraven aquelles entusiastes representacions, eren la plaça dels Dolors, L’Ereta (oficialment anomenada Isabel la Catòlica, vora l’antiga «Casa de socorro»), la plaça de Mallorca, el carrer Segorbe, carrer Mendizábal, el Grup Castàlia o el Grup Verge del Lledó, entre altres. Soriejant un poc diré que al grup Verge del Lledó vaig conèixer un gran actor còmic de sarsuela, el senyor Fernando Nadal, pare del Fernando Nadal jove que va ser figura de Castelló com a cantant. En una ocasió, d’allí em va avisar el meu amic Vicent Adrian, perquè per a les festes del barri volien fer teatre, i estaven preparant l’obra «Mujercita mía», que no sé per quina raó no es va poder representar; i en un mes vam haver de preparar tres sainets, justament els ja esmentats «Seràpio», «L’egoisme d’una sogra» i «Un canvi d’habitació». En aquella dena de principis dels anys seixanta, al grup Castàlia hi havia una parella de nóvios, un actor i una actriu; eren els qui després es convertirien en els pallassos Mel i Xispa, és a dir Manolo Falcó i Paquita Llorens.

187

Magdalena 2018

A partir d’aleshores el meu amic Vicent Adrian també vingué a formar part del grup Castàlia. I es va estrenar d’actor al carrer Tosquella, amb el sainet Als bous de Castelló. Aquell dia, dins de la representació, la Carme Borrull va pegar una sonora bufetada al groller senyor Adrian, que va fer història dins de les representacions teatrals. Haig de dir que la topetia va passar abans de 1964, que va ser quan jo vaig fer el servei militar i vaig deixar el grup per un temps. En acabar la mili, en la segona dècada dels seixanta vam viure un moment de crisi, de canvi. Vaig entrar a formar part del grup de l’Ateneu de Castelló, amb el qual estrenàrem algunes obres, en castellà, com ara «El nuevo inquilino», de Ionesco, «Juanita va a Río de Janeiro», de Ruiz Iriarte, o «El último día». També començàrem a preparar «Prohibido suicidarse en primavera» d’Alejandro Casona, que no poguérem estrenar, ja que la família de l’autor no volia que fos representada per un grup aficionat. La funció havia de fer-se al Saló San Pablo del carrer Pescadors de Castelló. Així que va caldre preparar una altra obra, que fou «Siete gritos en el mar», també de Casona. En aquesta ocasió també hi actuava un altre famós actor castellonenc, Guillermo Montesinos, i la vam estrenar al saló d’actes de l’Institut d’Onda, tenint Alfonso Betoret com a director. Després d’un temps, en 1973 vaig entrar a formar part del capítol de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. I, a l’any següent, en apropar-se les festes de la Magdalena, i per a fer festa, des del capítol de l’entitat vaig muntar una funció de teatre amb l’obra «Del meu raval», de Josep Barberà Ceprià. L’elenc escènic estava format per membres del mateix capítol, com ara el Xato Mateu, Vicent del Rio, Miquel Soler, o jo mateix, i en els papers femenins comptàvem amb amigues com ara Pura Pueyo, que hi va fer de Senta, i Fernanda Bartoll, com a Senteta, mentres que Juan Antonio Castell hi tenia el personatge de Sentet. En la funció d’estrena tinguérem un espectador molt especial entre el públic, el mateix autor de l’obra, Josep Barberà Ceprià, que en acabar la representació va dir a Pura Pueyo que no es podia imaginar mai que una morellana fes una Senta tan aconseguida. En aquell grup de teatre de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta també muntàrem alguns sainets, com ara «Nelo Bacora», de Peris Celda, i de bell nou, com anys abans, vaig representar «Un canvi d’habitació», de Virosque, i «Amor torna» de Francesc Baidal. Passats els primers set anys d’existència del grup, va ser quan, en 1980, es va crear el Grup Fadrell, i llavors va ser quan jo vaig recuperar Carme Borrull per al teatre, per formar paret del grup. Ara no vull ser mà callada. I per això cal dir que un membre de la junta de la Germandat, Breva, va exigir que lliuràrem a la junta de la Germandat els diners que aconseguíem en les representacions pels pobles de les comarques castellonenques, i això ens va decidir a crear Fadrell com a grup independent.

188

Del 3 a l’11 de Març

Del grup Fadrell podria contar moltes coses, però això serà en una altra ocasió. Amb Carme Borrull puc dir, que he tingut els grans èxits de la meua trajectòria, amb les obres del gran autor mallorquí Joan Mas, com ara Cavallet quan eres jove, per la qual vaig rebre el premi al millor actor en el concurs de teatre de Mislata, i, per cert, que el dia de l’estrena es va morir la meua mare; Un senyor damunt d’un ruc i Sa padrina. Jo he estrenat al País Valencià les obres de Mas, que em va donar plena llibertat per muntar-les. Després vindrien nous èxits com La tercera joventut, i La mala herba de la qual férem més de 80 representacions. També vull dir que per al centenari del Teatre Principal de Castelló el grup Fadrell, el meu, va estrenar el drama «Les trapisondes de Tafolet», escrita en 1951, una de les millors obres de Barberà Ceprià, amb un clamorós èxit. Els components de Fadrell hem actuat en sainets i obres per tota la província de Castelló, que té 135 municipis, i on nosaltres hem oferit més de 300 representacions, i això a banda de les de Castelló capital, on no tinc el compte de totes les que hem fet i continuem fent, i que conste que sempre han sigut en valencià, excepte als pobles de l’interior de parla castellana. Fa uns anys la meua afició al teatre es va fer més ampla i vaig començar a fer coses en pla professional, quan des de Teatres de la Generalitat em van seleccionar per fer el paper de metge en el musical «Bienvenido Míster Marshall», basat en la pel·lícula de Luís G. Berlanga però feta musical. Estiguérem 17 dies amb ple complet al Teatre Principal de València, i vaig tindre el plaer i satisfacció de treballar amb primeres figures, com va ser el cas de Pepe Sancho, Paco Arévalo, Pep Cortés o Lidia Reyes, entre altres; això fou per a mi com si m’hagueren donat un premi Goya. Després amb la companyia del Teatre de la Resistència vam representar «El Tio Vania», de Chejov, que representàrem per la província de Castelló, i també a Alacant i a Madrid. Per efecte d’haver fet estes coses també em van cridar per participar en les sèries de televisió «Arroz y tartana», «Cartas a Sorolla», «La senda», «Tarancón», i en produccions de la televisió valenciana, en les sèries «Negocis de família», «L’Alqueria Blanca», i també de la TV3, com ara «La Lola», «Una altra oportunitat». I a Castelló també comence a fer sarzuela, que solen representar-se en la setmana de festes de la Magdalena, on he interpretat un paper en «Katiuska», «La Gran Vía», «La Chulapona» i enguany, en el 2017, en «La del manojo de rosas» i també en la sarsuela «El barbero de Sevilla», de Manuel Nieto i Gerónimo Gimenez. Així que puc dir que em considere un home sense malastruguesa, ja que dins la meua afició he fet i continue fent tot el que vull, i el que puc, i sóc molt feliç de fer sempre teatre en valencià.

Joan Prades i García

Actor

189

Magdalena 2018

Teatre per amor

’estima el que ens apassiona, únicament així s’explica l’exercici constant d’un segon ofici poc o gens retribuït des del punt de vista econòmic i exercit durant gairebé quaranta anys, restant temps a la família i a les teus parcel·les d’oci. El teatre és la vella amant que mai et deixa en va, si de cas t’abandona per sempre, o temporalment amb fortuna, i a la qual llavors tornes perquè t’abrace amb la seua pell una mica arrugada i la seua veu de vella dama prostituïda. En el meu cas vaig a ella des de fa més de trenta-cinc anys. Ja no me la crec del tot i sé quan vol enganyar-me. He transcorregut per tots els seus suburbis, des del dels actors dirigits i obedients, passant per la direcció i producció, fins a arribar fa no tant al dels dramaturgs, potser el més habitable per menys concorregut, però al qual és normal arribar en solitari i passejar en silenci, tot i que amb domini dels seus itineraris i dels secrets de la mecànica teatral. Fer teatre tants anys és un miracle. Fer-ho com amateur mantenint la fe, una bogeria. Castelló ha crescut en nombre de grups i qualitat de muntatges de teatre amateur. Castelló a Escena i el Cicle de Teatre de la Magdalena és una bona mostra d’això. Fa 25 anys, quan Amics del Teatre participava en la primera edició de Castelló a Escena, hi érem cinc grups tan sols. Érem a més els únics que fèiem teatre en castellà en aquell moment. Ara podem concórrer a aquestes cites fins a una dotzena d’associacions teatrals amb propostes molt diverses. Des teatre contemporani fins als més tradicionals sainets valencians. La paraula amateur té connotacions molt passionals. Es refereix al que està estimant en aquest moment. Aplicat a això ha de referir-se a aquell que fa teatre per amor, i a aquell que per tant ha d’exigir una doble obligació. Voler l’actuació malgrat no ser aquesta la seua carrera, treball o ofici, i treballar gairebé més que un professional en els assajos perquè en escena no es note tant el caràcter merament vocacional del seu esforç. Dignitat. Com deia el meu entranyable director Pedro Díaz, paper après, i després trepitjar les taules sabent el que vols fer, on vols anar i el perquè. Només així s’aconsegueix la clau del teatre: la credibilitat.

190

Del 3 a l’11 de Març

He tingut la fortuna de fer el teatre que he estimat. Mihura, Neville, Paso, Neil Simon, López Rubio, Casona, etc, a més de contemporanis nacionals i estrangers. Més fortuna encara estrenar quatre comèdies meues, “Viernes de octubre con vistas”, “Un mes tu un mes yo”, “El trastero” i “Lo que deja ver el ficus cuando se poda”. De fet, porte tres anys representant exclusivament comèdies meues. No hem deixat d’intervenir a Castelló a Escena i al Cicle de Teatre de la Magdalena. A l’estiu vam participar a la Mostra de Teatre per a la Gent Gran, que ens permet visitar amb els nostres muntatges els pobles de la nostra província, a més de moltes altres representacions. La crisi, pense jo, no ha acabat amb el teatre, acostumat a viure en ella, i per altra banda, vam eixir més barats que una orquestra de berbena o que un bou embolat o no. Els problemes del teatre amateur són els mateixos que en altres parts, supose, mantenir la il·lusió, el sacrifici dels assajos després del treball, la recerca d’oportunitats per a representar, el finançament, etc. Ara a Castelló es nega l’accés dels aficionats al Teatre Principal en qualsevol disciplina. Mala memòria. Hi va haver un temps en què el Coliseu de la Plaça de la Pau queia a trossos i els aficionats l’omplíem amb les nostres funcions de Castelló a Escena i fins i tot privades. No som competència per als professionals, el treball el respectem, i creiem que negar l’accés a castellonencs que fan cultura per amor al Teatre Principal és d’una curtesa de mires tremenda. Els contenidors culturals els paguem tots i hi ha dates de sobres perquè tots hi capiguem. Jo mateix actue com un aficionat, però assatge com un professional. Fer teatre és la més bella manera de dir una mentida fent-la creïble. Les històries que uns altres escriuen posades en peu. En el meu cas les que escric jo també. Han passat molts anys, massa, sense baixar-me d’un escenari, i no puc comprar temps. Si no, ho faria per continuar. Però el que em quede pretenc continuar sobre les taules com fins ara. Per amor, exclusivament. Especialment quan arriben les Festes de la Magdalena, i el poble gaudeix d’una cosa tan seua com el teatre fet ací.

Antonio Arbeloa i García Poeta i actor

191

Manel García i Grau Benicarló, 12 de febrer de 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006

192

POETA DE LLIBERTAT A Manel Garcia i Grau (Poeta)

Voldria saber, poesia, on va el poeta enyorat quan l’última paraula escrita per la seua destra mà sols és llavor impresa al blanc full de la soledat. Voldria saber, poesia, si sa lírica empremta que remou sacsejant la dormida consciència ens farà a la fi despertar. Dis-me poesia, on és el poeta somiador d’un món generós que agermane humanitat al cant de la més bella paraula desig sempre anhelat tan blanca com els fulls blancs on escrigué encoratjador, del dolor, l’amor i la llibertat.

Vicent Jaume Almela i Eixau.

Secció d’interés 193

Magdalena 2018

sparter de l’Any 2018 Pepín Marco i Roig Com cada any, la Gaiata 9 L’Espartera acompleix amb la tradició de nomenar L’Esparter de l’any, càrrec que ostenta alguna persona involucrada d’alguna manera amb la nostra associació. Encara que sone a tòpic, sempre tenim una dura decisió per a nomenar només una persona, però aquest any, sens dubte, vam tenir l’honor de poder al final donar-li aquest càrrec a una persona molt entranyable dins el món de les Gaiates. El nostre Esparter de l’any seria el senyor Pepín Marco, artista gaiater, president dels artistes gaiaters i una persona vinculada al món fester des de la seva joventut. Malgrat la seva extensa trajectòria en el món fester, en la decisió final es van tindre en compte sobretot aquests dos últims anys. En el cicle passat, Pepin Marco va realitzar la nostra gaiata infantil, a partir d’un esbós de la seva néta Lledó Martínez, aconseguint a més un tercer premi per a la nostra gaiata infantil. Però, a més, encara va tindre temps per a ajudar-nos i aconsellar-nos en la realització del monument gran. Personalment vaig tindre el plaer d’estar treballant amb ell durant aquest cicle i sens dubte ressaltaria la gran bondat i la gran experiència que té. Mai li falta un somriure ni una broma durant el treball, encara que estiga veient les dificultats o fins i tot no es trobe molt bé. Podríem dir que és un excepcional motivador per a un equip de treball. Part activa també en la realització del decorat per a la presentació de la nostra Gaiata en aquest cicle. Ens va ajudar i va aportar molt per a aconseguir el resultat obtingut, i és que al senyor Pepín Marco no li importa col·laborar en tot el que siga necessari. Per a aquest cicle en què ens trobem, hem tornat a comptar amb la seua destresa per a confeccionar el monument infantil.

194

Del 3 a l’11 de Març

Una altra vegada amb esbós de Lledó Martínez però amb la saviesa i les mans de Pepin Marco per a la seua realització. No sé si serem capaços de poder aconseguir algun premi amb aquesta gaiata, perquè la veritat és que la competència és dura, però sense cap mena de dubte la major recompensa com a president és poder comptar amb la seva presència en la nostra associació, formant part de la nostra família Espartera. A més contínua, com no, ajudant i donant idees per a la realització del monument gran. Per tot això, la nostra decisió final va ser nomenar Pepín Marco Esparter de l’any. Càrrec més que merescut i un orgull per a aquesta Gaiata poder lliurar-li aquest guardó. Reconeixement que durant la nostra presentació vam tindre el plaer de lliurar-li de mans dels nostres càrrecs. El senyor Pepin Marco desconeixia aquest fet, de manera que encara va ser més sorpresa. Una gran persona, un gran home... però sobretot un amant de les festes de Castelló i un amant dels monuments gaiaters. Evolucionant amb la festa i sempre intentat millorar. Pepín Marco, Esparter de l’any per a la Magdalena 2018, i un gran amic d’aquesta nostra Gaiata.

Junta Directiva Gaiata 9 l’Espartera

195

Magdalena 2018

Amics de la Gaiata 9 Poble agermanat: Orpesa del Mar

Regina

Dama

Lucía Rodríguez i Rodríguez

Anna Ahís i Safont

Carla Manuel i Corbacho

Omaima Meskine i Chkirda

Presidents

María Gozálvez i Falcón

196

Fallera Major

President Infantil

Fallera Major Infantil

Falla agermanada: Indústria-Sants Just i Pastor (València)

Alex Simón i Molina

Carolina Real i Martín

Alexandro Simón i Rivas Vicente Andrés i Briz Ángel Pedro Cerdán i Torrecilla

Del 3 a l’11 de Març

Gaiata agermanada: Gaiata 16 Rafalafena

Madrina Infantil

President Infantil

Madrina

President

Patricia Doñate i Soler Jesús Ortega i Ballester Toñi García i Gaviro Gabriel Fdez. i Camacho

Colla agermanada: Colla Xalem President: Pablo Moreno i Peiro Secretaria: Raquel Agost i Sales Tresorer: Kiko Mnez. i Rguez. Vocals: Myriam Estanislao i Agost Joan Moreno i Estanislao Inés Estanislao i Agost Beatriz Pinedo i Monferrer Alfredo Agut i Monferrer David Agut i Pinedo Óscar Beltran i Baile Noel Beltrán i Miralles Mar Beltrán i Miralles José Beltrán i Monforte Yolanda López i Gómez

José Manuel Beltrán i López Encar Beltrán i Monforte Francisco Bermejo i Iglesias Adrián Bermejo i Beltrán Lidón Martínez i Rodríguez José Abad i Cabañero María Abad i Martínez Alejandro Abad i Martínez Emilio Melchor i Peris Mari Trini Jmz. i Quiñones Juan José Melchor Jiménez Jordi Melchor i Jiménez Mónica Marco i Galván Lledó Martínez i Marco Hugo Martínez i Marco

Poble amic: Nules Reina de la Vila 2017 Laura Martí

Dames de la Cort d’Honor

Alba Darás Dama de la Caixa Rural S. Josep Marta López Dama de Sant Xotxim Amara Navarro Dama de Mascarell Sonia Pardo Dama de Sant Joan

197

V Concurs de Dibuix i Redacció Col·legi Mestre Canós

’edició d’enguany que la Gaiata 9 ha volgut proposar, en el seu concurs amb el Col·legi Maestro Canós Sanmartín, ha sigut el relacionat amb la temàtica d’aquest llibre. Allò relacionat amb les lletres, la literatura i la poesia. Al principi, les bases del concurs deien que havien tres catergories com en els anys anteriors, cadascuna formada per dos cursos d’Educació Primària. Per diferents causes, una vegada arreplegats els treballs, la direcció d’aquest llibret va haver de reorganitzar aquestes catergories. Així doncs, es van dividir les obres segons la següent escala: Categoria A: Treballs d’alumnes des de 1º fins a 4º de Primària. Categoria B: Treballs dels alumnes de 5º de Primària. Categoria C: Treballs dels alumnes de 6º de Primària. Les creacions de la categoria A eren sobre un dibuix de Tombatossals (personatge principal de l’obra de Pasqual Tirado) o fer un dibuix després d’haver llegit el poema de Bernat Artola: “A l’ombra del Campanar”. Les catergorías B i C d’aquesta reestructuració era realitzar un poema de temàtica lliure relacionat amb la setmana de festes o amb Castelló. Agraïm a la direcció del col·legi haver-nos deixat un any més acostar un poc de la Gaiata a tots els alumnes. També a ells, que han volgut participar donant regna solta a la seua imaginació. Enhorabona a tots i sobretot als premiats. Les vostres obres estan en les següents fulles, així tot Castelló pot veure què artistes esteu fets. Els premis es podran arreplegar el Diumenge 11 de Març a les 16 hores en el tendall de la Gaiata, on també es lliuraran la resta de premis. Gràcies a tots i a seguir participant. Fins a l’any que ve!

198

Guanyadora Categoria A

Paula Torres i Creta 3r PrimĂ ria

199

Guanyadora Categoria B

Ariana Lungu 5Ă¨ PrimĂ ria

200

Guanyadora Categoria C

Ranya Ben Ali 6Ă¨ PrimĂ ria

201

Magdalena 2018

PROGRAMA D’ACTES Dissabte 3 de Març

Dimarts 6 de Març

12:00h. Mascletà d´anunci de festes

08:30h. Despertà pel sector

12:00h. Actuació musical en directe

10:00h. Esmorçar a la carpa

13:30h. Inauguració del Tendall

18:00h. Actuació en directe

16:00h. Cavalcada del Pregó

21:00h. Entrega de premis de gaiates i lli-

18:00h. Actuació en directe

brets a la plaça Major

23:00h. Actuació musical en directe

23:00h. Actuació musical

23:00h. La gaiata acudirà a l`escorxador 02:00h. Tancament del Tendall per a traslladar els monuments al carrer Sant Roc.

Dimecres 7 de Març

04:00h. Tancament del Tendall

Diumenge 4 de Març

08.30h. Despertà pel sector 10:00h. Esmorçar en el Tendall 17:00h. Concurs de disfresses i jocs popu-

08:00h. Romeria des de la Plaça Major

lars amb diversos premis

18:00h. Actuació musical en directe

18:00h. Actuació musical

19:00h. Desfilada de gaiates amb la par-

21:00h. Sopar de pa i porta. Vosaltres por-

ticipació de les comissions de l`Espartera

teu l´entrepà i nosaltres el vi

23:00h. Actuació en directe

04:00h. Tancament del Tendall

23:30h. IV “Mini-castell de focs” Gaiata 9 02:00h. Tancament del Tendall

Dilluns 5 de Març 10:30h. Pregó infantil 19:00h. Encesa de Gaiates 23:00h. Actuació musical en directe 23:30h. Trasllat de les gaiates al Tendall 02:00h. Tancament del Tendall

202

Del 3 a l’11 de Març

Dijous 8 de Març

16:00h. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó

08:30h. Despertà pel sector 10:00h. Esmorçar en el Tendall 17:00h. Cós Multicolor a l`avinguda Blasco

18:00h. Actuació en directe 23:00h. Actuació musical en directe 04:00. Tancament del Tendall

Ibañez 18:00h. Actuació musical 20:15h. Visita de les Regines de les Festes al sector. Estarà tocant la Rondalla de l`ONCE que, en acabar, ens oferirà un concert en el Tendall. 23:00h. Actuació musical 02:00h. Tancament del Tendall

Divendres 9 de Març

Diumenge 11 de Març 12:00h. Concurs de paelles. La Gaiata ofereix l`arròs, la llenya, les taules i cadires. Els menuts tindran un concurs de dibuix per a no avorrir-se 13:00h. Pasacarrer pel sector en direcció a l`última mascletà de les Festes 16:00h. Lliurament dels premis de paelles i del V concurs de dibuix i redacció del col.

16:00h. Concurs de guinyot

legi Mestre Canós

18:00h. Actuació musical

17:00h. Apagada dels monuments i poste-

18:00h. Xocolatada per als socis i els xi- rior tornada délls a lèscorxador quets (els menuts tindran preferència) 21:30h. Desfilada final de festes des de lèI jocs populars

difici de Correus

23:00h. Actuació musical en directe

23:00h. Magdalena Vítol

04:00h. Tancament del Tendall

Dissabte 10 de Març 12:00h. Actuació musical en directe 15:00h. La comissió es prepararà per asis-

La gaiata es reserva el dret d’alterar o modificar el programa de festes per qualsevol causa, motiu o decisió. La comissió agraeix que les persones que vulguen apuntar-se als diferents concursos o l’ofrena a la Verge de Lledó, ho comuniquen, com a mínim, amb un dia d’antelació.

tir a la plaça Major a l`ofrena i ixir a fer el pasacarrers. Totes les persones del sector que ho desitgen, poden eixir en la Gaiata assistint a la carpa a l`hora indicada.

203

Matilde Salvador i Segarra Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d’octubre de 2007

204

MATILDE SALVADOR (Compositora) Els ulls de Matilde clara immensitat, florida enramada enmig del desert, conreu d’harmonies en terra de cant guarneixen maragdes on viu la flor blanca envoltada de blaus. De les Columbretes al Penyagolosa notes d’amor pairal, perfumades simfonies sospiren el teu tornar. La mar sorolla poemes, la Plana rondalles de maig, muntanyes fresques tonades, el poble missa de cant. Matilde Salvador, dits lliris de feminitat, brollador de melodies missatge de madrigal, música de lírica empremta de Peris, Casp i Bernat. Filla apassionada, de Castelló llum de far senyera de la paraula que vessa la llibertat. Vicent Jaume Almela i Eixau.

Centenari del seu naixement 205

Magdalena 2018

Matilde, en record del seu naixement

l 5 d’octubre de l’any 2007 ens va deixar una dona, co-

neguda, popular, famosa, i ncombustible, omnipresent i d’una rellevant personalitat. Ella era la sempre recordada Matilde. Quan fa tan sols poc més d’un any que hem commemorat el 5è aniversari del seu traspàs, volguera fer un xicotet resum de la seua vida, a mena d’homenatge a la seua memòria. Tothom sap que quan es parla de Matilde ens estem referint a Matilde Salvador i Segarra, nascuda al número 10 del carrer Falcó, un 23 de març de 1918. I m’atrevisc a dir la data de naixement per dues raons, la primera perquè qualsevol la pot saber escorcollant els papers, l’altra perquè crec, fermament, que a ella li importava ben poc que saberen la seua edat, perquè era una persona vitalista, dinàmica, sempre amb il•lusió pel futur, que els darrers anys de la seua vida no es comportava com una persona “normal” i “seriosa” per a la seua edat. Normalment a partir de certs anys les persones se solen comportar pausadament, solen estar assossegades, prou sedentàries, mesuren les seues forces, que ja són minvades.

Doncs bé, Matilde, en arribar aquest punt era una persona totalment “anormal” i poc “seriosa”. Anava. Venia. No parava. La trobaves als indrets més coneguts o als més insospitats: València, on vivia; Castelló, on tenia el seu cor; Barcelona, per compartir parla i sentiments; Menorca i Canadà, per motius familiars; l’Alguer, a Sardenya, per motius d’amistat; a França, Itàlia, Bali, Mèxic... perquè li donava la gana i perquè gaudia viatjant. Era, en resum, un autèntic “cul de mal seient”. Josep Doménech i Part va dir que la millor definició que es podia fer de Matilde seria la de: “una dona militant de la vida. Activa protagonista del seu moment i del seu temps”. Crec que la definició és tot un encert.

Casa natalícia de Matilde, al carrer Falcó

206

La vida de Matilde transcorre entre Castelló iValència. Ja hem dit que naix a Castelló, al carrer Falcó, però poc abans de complir els dos anys, la família Salvador-Segarra es trasllada al carrer de Balaguer (actualment carrer Pascual iTirado),a la casa cantonera amb el carrer d’Enmig, justament sobre el que era la tenda “El Pilar”.

Del 3 a l’11 de Març

En aquella casa tot era música. El pare, Josep, tocava el violí i participà, en 1922, en la fundació de la Societat Filharmònica de Castelló; la mare, també Matilde, tocava el piano i una germana de la mare, que amb ells vivia, “la tia Joaquina”, era una notable pianista que, fins i tot, fou elogiada pel propi mestre Granados.“La tia Joaquina” va ser la primera professora de música que tingué Matilde i com ella mateix deia: “qui la va tirar damunt del piano”. D’esta manera es va incrementar la ja replena “musicalitat” de la família, amb Matilde al piano i una mica més tard amb la seua germana, Josefina, que li va donar per fer arpegis amb el violí. Aquella casa estava tan reblida d’ambient musical que, fins i tot, un gat que tenien miolava en “sol major”. Recorde, vagament per ser jo menut per aquells anys, que també en aquella casa se celebraven reunions musicals on, sovint, es podia escoltar el guitarrista Balaguer fent sonar, delitosament, la seua guitarra, instrument a què era gran afeccionat el pare de Matilde. També recorde, amb una mica d’enyor i una altra mica de rubor, que en alguna d’aquelles vetllades, Matilde, que em donava classes de solfeig, em feia cantar alguna cançoneta, encara que sospite que serien poques vegades, per allò de no quedar-se sense contertulians. Passà el temps i Matilde coneix Vicent Asencio i Ruano, també músic i rellevant compositor, que passà a ser el seu mestre. Matilde, dona al cap i a la fi, sibil•linament, entre “tocatas” i “nocturnos” el va anar envoltant en la xarxa dels seus innats i captivadors encants, fins que va aconseguir una “lligadura”. En conseqüència, el pobre Vicent, quan es va adonar, estava amb un capellà al davant i escoltant la Marxa Nupcial com a música de fons. I així és com Vicent i Matilde van esdevenir marit i muller, l’any 1943. Amb motiu d’aquest casori, la nova parella Asencio -Salvador se n’anaren a viure a València, (i ací va finir la meua “carrera musical”) i allí seguiren amb les seues composicions i amb les seues classes al Conservatori. I a força de tantes classes i de tanta composició, un bon dia van compondre la millor de totes les seues obres i que li posaren de nom MATI, la seua filla, una encisadora i formosa creatura. 1968 - Casament de Mati (es veuen a Vicent i Matilde) Malauradament, en 1979, Vicent va deixar aquest món, tal vegada per a cercar les músiques celestials i compartir estada amb tots els il•lustres personatges d’aquesta beneïda terra que, sense cap dubte, es reuniran en algun indret, indeterminat, per a parlar de la Cultura, de la Ciència i de les Arts castellonenques.

I a València va quedar Matilde, desenvolupant la seua tasca al Conservatori, fins que un bon dia li va arribar el moment de la jubilació.

207

Magdalena 2018

Aleshores, Matilde, es va sentir com un ocell que li obren la porta de la gàbia… lliure. I volà, i anà d’ací cap allà, i va viatjar i te la trobaves en un munt “d’embolics”, igual apadrinant els gegants “Centet” i “Centeta”, a l’aplec de gegants que a Castelló es va celebrar l’any 1988; o a uns “cabuts” que feren la colla del Rei Barbut; o anant al Molí de la Font per retre-li homenatge al nostre mític Tomba-Tossals.

Esquerra: 1988, Matilde padrina de gegants Dreta: 1981-Primer homenatge a Tomba-Tossals

Parlar de Matilde i no fer-ho del seu “currículum musical” sembla un desencert, malgrat això jo tan sols ho faré succintament, perquè ja s’ha publicat en nombroses ocasions. Consta de 4 misses (de Lledó-1968; de Perot-1980; Humil-1986 i per l’Amistat- 1995). 2 òperes (la Filla del Rei Barbut i Vinatea). Cantates, Ballets. Danses. Música coral i de cambra. Nombroses peces per a piano i per a guitarra. També ha musicat infinitat de poemes de diferents autors (Joan Fuster, Bernat Artola, Miquel Peris, Rafael Caria -de l’Alguer-, Salvador Espriu, Xavier Casp, Costa i Llovera, Sebastià i Pons ... ). En arribar a aquest punt cal fer esment a la “Marxa del Rei Barbut” (1940), feta servir més tard com Obertura de la seua òpera prima “La filla del Rei Barbut” i que, posteriorment, va esdevenir “Marxa de la Ciutat de Castelló” i moltes´coses més … Respecte a “La filla del Rei Barbut caldria fer un comentari.Perquè era gairebé impossible fer el que vas fer amb la teua òpera bufa “La filla del Rei Barbut”, aquella que tantes suors et va costar estrenar, amb titelles, aquell 31 de març de 1943. Va ocórrer que un bon dia et va entrar el neguit de tornar a fer-la però, no res de titelles, aquesta vegada amb actors reals. I com tu quan t’encabotes en una cosa s’ha de fer... ja!, de sobte apareixen uns i altres, tots plens de corruixes, amb decorats, assaigs, partitures, vestimentes i en quatre dies, com aquell que diu, allò es va fer. Sí que és cert que d’haver deixat transcórrer uns dies més, o uns mesos, jo que sé, l’actor que feia de baix no s’hagués quedat afònic i amb la barba postissa penjant abans de rematar-se el darrer acte, o el director de l’orquestra hagués pogut traure més partit a uns músics que van estar tota la nit fent-lo suar de debò. Però tu vas dir que en abril es tenia que fer l’obra i ... el 23 d’abril de 1982 s’alçava el teló, a empentes i rodolons però s’alçava el teló. Això és el que es diu “geni i figura”.

208

Del 3 a l’11 de Març

Anecdòticament cal dir que “la filla del Rei Barbut” va ser prohibida pels “manaires d’aquells temps” per tres “terribles i imperdonables” arguments: 1.- Ser escrita en valencià. 2.- Estar escrita per una dona. 3.- Ser una dona jove Recorde que el director de l’orquestra, Gerard Perez Busquier, amb qui gaudíem d’una bona amistat, al trobar-nos pel corredors del teatre i una vegada acabada la representaciò, es va abraçar a Fina, la meua dona i a cau d’orella li va dir: -Fina , deliciosamente desastroso A la fi, en 1943, es va estrenar al Teatre Principal, amb titelles per personatges. Després, en 1982, es torna a fer al mateix teatre però amb actors reals. Darrerament, l’any 2007 va tornar a representar-se per “Xarxa Teatre” L’òpera “Vinatea” es va estrenar, en 1974, al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, i posteriorment es feren representacions a València i a Castelló (1982).

El Betlem de la Pigà

Menció a part és el Retaule Nadalenc “El Betlem de la Pigà”, obra de Miquel Peris, a la qual Matilde va musicar, magistralment, una sèrie de tendres i delicioses nadales. Aquest retaule es va estrenar al Teatre Principal de Castelló, en 1980, tornant-se a fer la representació cada any quan arriba Nadal

De premis també en va recollir un fum, entre altres el Joan Senent (1964); el Joaquim Rodrigo, dues vegades, (1967 i 1973); Premi Música Ciutat de Castelló (1979); Premi d’actuació Cívica Catalana (1984); de la Fundació Huguet; de la Comissió Cívica Jaume I, de Castelló i el darrer, de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural (1979). Filla predilecta de Castello. La seu ciutat li va dedicar unCarrer, ven a prop del’Auditori… I per a remat d’aquest escrit, tan sols dir que Matilde, com el personatge de “la Pigà”, al Betlem del mateix nom, era una dona autènticament “manifassera”, que posava cullera allà on estava perquè el seu vitalisme i la seua passió per les tradicions i els costums d’aquest país la feien incapaç de no participar en tot allò que representava fer coses pel seu poble. De fermes conviccions, ( com ja es digué d’ella), ha estat capaç de “dir no quan altres digueren sí”.

Collage de Matilde Salvador, (autor, Josep Antoni Pradells i Puig)

Matilde, allà on estiga i passe el que passe, n’estic ben segur que es mantindrà fermament arrelada a aquesta terra, que també és la nostra. Matilde, et recordem i ens fas falta.

Josep Antoni Pradells i Puig

Cosí de Matilde Salvador i Segarra

209

Lorenzo Ramírez i Portolés Borriol, 4 de març de 1952 - Madrid, 19 de maig de 2017

210

EL TACTE LLUMINÓS DEL SENTIMENT A Lorenzo Ramírez Portolés

A l’albor de la infantesa la imaginació floria cercant de la terra mare el color de la poesia cortines, cartons, llençols, acolorits xarops primiceres eines d’afanyoses expressions. Trobada entre somnis la vertadera plasticitat intueixes la textura de l’aire que alena el camp mentre traces amb el teus dits d’espiritualitat l’íntima resposta curulla de virtuositat. L’ànima impressionista que als teus ulls s’endevina apassionada, traspassa els viscuts indrets, reflecteix amb vital pinzell, espais oberts, terra i cel, vigoroses imatges que ballen al vent. Tel·lúriques aromes sadollen de lirisme el paisatge, amb enèrgica soltesa s’escampa l’immens celatge resplendent vibració cromàtica de la natura eloqüent impregna el llenç. Atrapat el batec emocional del temps. Costumista, festívol, mediterrani... poeta, de figures estilitzades amb límits de traç ferm i segur. Neta i lluminosa paleta, innovadora eterna, ens mostra de l’art encisador son màgic conjur. Jocs de forces i colors s’arreceren al teu esguard totèmica tauromàquia, marines, portuàries, vinyes, ermites, campanars, bellesa pairal estètica metamorfosi d’arrelada intimitat.

Lorenzo Ramírez, genial sensitiu pintor, obert a novelles cadències, el llenç de la vida t’ofereix un destí sense voreres.

Vicent Jaume Almela i Eixau.

El pintor de la festa 211

Magdalena 2018

Lorenzo Ramírez Portolés En l’adéu a un artista, un amic i un home de bé

urant el dia 19 de maig de 2017, un calfred va recórrer els carrers de Castelló. Una notícia que ens sorprenia, perquè érem molts els que en les setmanes anteriors, havíem tingut oportunitat de conversar, com sempre, amb l’amic de tant de temps, amb el qual ens trobàvem en un dels carrers cèntrics de la Ciutat, al carrer Major. Una salutació apressat i la promesa de visitar-lo amb més tranquil·litat, en el seu nou estudi, on donava via lliure al que era molt més que una afició, gairebé una manera de demostrar una part important de la vena artística que atresorava, aquella en què més va destacar, sens dubte: la pintura. La promesa de passar una bona estona amb ell parlant de coses que ens apassionaven a tots dos i sobretot, posar en ordre les nostres inquietuds, amb el compromís de, sense presses, parlar d’aquells camins nous que estava explorant, com sempre feia periòdicament, perquè la seua inquietud el portava a reinventar-se per seguir sent un perpetu cercador de noves formes d’entendre la seua pintura... No vam tornar a veure’ns. El següent, als pocs dies, la notícia de la seva mort, després d’una malaltia de la qual pocs sabien la seua presència i que en tant poc de temps se’l va emportar del nostre costat. Lorenzo era un gran conversador, a més d’una persona inquieta, que tenia Castelló en el més profund del seu cor i que, amb la seua generositat de sempre, mai deia que no a la possibilitat de col·laborar, amb la seva presència o amb la seua obra, en iniciatives de tota mena. Sempre sense demanar res a canvi. Vaig conèixer Lorenzo quan tots dos érem molt joves i ja mai vam perdre el contacte. Ell, nascut a Borriol (una població que sempre va portar al seu cor), havia trobat en el món de la banca el seu mitjà de vida. A la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, on però, no exercia funcions com un bancari qualsevol, sinó integrat en el que podríem anomenar Departament de Comunicació a la seu central del carrer Cavallers. Una carrera que el va portar, fins i tot, a tenir durant uns anys un lloc en la Secretari General d’aquesta.

212

Del 3 a l’11 de Març

Però en Lorenzo sempre va estar present, de forma molt especial, el seu aspecte d’artista, gairebé d’humanista. Els seus inicis en el món de la pintura van ser molt primerencs. Era tot just un xiquet i ja traçava les seues línies mestres de dibuixant en les quartilles i aviat va donar al salt a altres tècniques pictòriques, sempre molt influït per un altre gran artista de Castelló, Joan Baptista Porcar, al qual va seguir de forma molt evident, com tants altres artistes del Castelló de l’època. Porcar era la primera referència per als pintors castellonencs del terç final del segle XX. Amb Lorenzo de la mà vaig conèixer més de prop la realitat de Borriol; amb ell vaig anar a l’antic Ajuntament, en aquells costeruts carrers que pujaven cap al Calvari, i també la Passió, que avui no hi ha castellonenc que no conega i en què va participar en un paper destacat des de molt jove. I sempre la conversa i l’amistat. D’aquesta amistat que ens va portar a compartir tantes i tantes hores. De conèixer els seus petits contratemps, com aquella primera vegada que va voler que el mestre Porcar veiera un dels seus treballs exposats en alguna de les col·lectives en què participava i amb prou feines va tenir resposta de qui era el seu far... Pocs coneixen aquest detall. I de la seua generositat, les vegades que va col·laborar amb mi amb els seus dibuixos en aquell inoblidable Castellón Diario que va fundar el mestre Paco Pascual, al qual tots dos adoràvem. Seues van ser les capçaleres de la secció en què “Bernat d’Esplugues” escrivia sobre les Festes de la Magdalena. Amb quina facilitat, amb el que semblaven 4 ratlles, expressava l’esperit de la Festa! Sempre em va sorprendre aquesta facilitat. I un dia que li vaig demanar una portada per al “llibret” de la Gaiata del “Brancal de la Ciutat”, em va posar dues condicions que vaig acceptar immediatament. “Una, que el dia que vaja a prendre notes per l’esbós de la portada en un lloc del Sector, m’acompanyaràs i així xerrarem una estona. La segona, que la portada serà un quadre que després vull que penges a ta casa”. I mentre realitzava aquest primer esbós, recorde que jo li mostrava la meua admiració pel fàcil que era capaç de fer una cosa tan difícil com plasmar en un dibuix un racó urbà de Castelló. I també recorde la seva contestació: “I tu no creus que jo no t’admire per com ets capaç de dur a les línies d’un article amb la paraula justa, una determinada situació. Jo admire com escrius, el fàcil que ho fas...”

213

Magdalena 2018

El quadre d’una imaginària Plaça del País Valencià, efectivament penja d’una paret de la sala de ma casa. Com també en un altre lloc penja un quadre dels seus inicis (la Plaça Major de Llucena), dedicat a la part posterior i en el qual fins la signatura era diferent. Un quadre datat el 1969; tenia només 17 anys i encara la figuració era la seua pauta a seguir. És el quadre al qual li tinc més estima. Lorenzo sempre va estar disposat a treballar per Castelló i va ser també membre de la Junta de Festes de Castelló, quan a partir de 1988 es va donar el gran salt qualitatiu que les Festes van viure quan es va traspassar la gestió a les dones i homes de la Festa. Llavors ja havia guanyat algun premi de cartells de la Magdalena. El de 1986, per exemple, i més tard el de 1989... I sempre a donar el seu suport a totes les comissions de Gaiata, als col·lectius festers i a qualsevol iniciativa ciutadana per a la qual fos requerit. També va ser un habitual col·laborador de la nostra Gaiata, l’Espartera”. I de la seua inquietud artística dóna bona prova també el seu breu pas pel món de la cançó. Lorenzo era un entusiasta de la cançó melòdica i concretament dels boleros, aquest estil que tan present es fa als carrers de Castelló en les nits dels dissabtes de maig, quan cada cantonada es converteix en un lloc per a cantar a les dones. Un costum que, afortunadament, encara no han pogut vèncer ni el pas del temps, ni les noves modes arribades d’altres latituds... Tant que va voler gravar un disc i ho va fer en els estudis propietat d’un altre músic genial, Jaime Palacios. “Carrasca”. I un concert a la Plaça de la Peixateria en el qual vam estar tots els seus amics. Però el seu no era la cançó, per molt que li servira per a realitzar-se en aquesta època; el seu era la pintura.

214

Del 3 a l’11 de Març

I ací si, ací va tocar totes les tecles. No es va voler encasellar i de la seua inquietud per provar totes les tècniques i tots els temes, ens han quedat les seves innombrables quadres i obres de tot tipus. Perquè Lorenzo va ser un artista prolífic i que no es va voler encasellar en cap corrent artístic. Potser en això no va estar encertat, però era el que ell sentia i cal deixar que els artistes s’expressen com vulguen. Potser ningú va interpretar amb tanta facilitat i justesa el color i el moviment dels actes fonamentals de les nostres Festes, les seues “gaiateres”, les seues petites “gaiates”, tots els personatges de la festa, han quedat per a la posteritat i aquesta és la nostra gran sort . Lorenzo se’n va anar massa d’hora del nostre costat, per a reunir-se amb tants artistes com poblen el “Parnàs castellonenc” allà al cel. Però nosaltres, els que vam tenir la sort de conviure amb ell, vam seguir sense fer-nos la idea i per a nosaltres Lorenzo continua tan viu com sempre. Perdura en la seua obra i jo no tinc més que aixecar la vista per a recordar-ho. Però ací, hem volgut recordar-lo per tot el que va fer per nosaltres.

Alguns del dibuixos que l’artista Lorenzo Ramírez va realitzar per al llibret de la Gaiata 9 l’Espartera per a la Magdalena de 2014

Jose Luís Serrano i Fabregat

Amic de Lorenzo Ramírez i Portolés

215

Magdalena 2018

216

Del 3 a l’11 de Març

graïments

Abans de passar l’última pàgina i tancar aquest llibre, és d’obligat compliment recordar les persones, associacions o comerços que han col·laborat, d’una forma o una altra, perquè avui, benvolgut lector, tinga en les seues mans aquest exemplar de la Gaiata 9 l‘Espartera per a la Magdalena 2018. En primer lloc, agrair a comerços del sector, o de fora, que amb les seues aportacions fan més fàcil poder traure a la llum, cada any, un llibret per a les nostres festes fundacionals. A Bianca Carque i Vera pel seu treball en la cerca i reorganització de tots aquests comerços. Gràcies als autors dels articles o escrits que ens han ensenyat els seus sabers i coneixements sobre els diferents temes o autors. Tot açò, basat en el fil conductor que ha contextualitzat aquest llibret de gaiata. Gràcies a Acció Cultural del Pais Valencià per la seua correcció i assessorament lingüístic. Amb ells, alguns de nosaltres hem après a escriure millor la nostra llengua. Agrair sempre a Edicions Digitals Muphy el treball que realitzen cada any, sempre disposats a participar en les sessions d’exteriors i d’estudi i que ens cedeixen les fotografies per a completar actes i activitats que es reflecteixen en les pàgines anteriors.

A l’autor de la portada, Fernando Mestre i Querol, per acceptar ser partícip d’aquest treball i cercar l’obra més propera a les nostres expectatives i donar-li aqueix toc original i diferent. Gràcies a Mª Carmen Aldás i Oliver per cedir-nos els seus dibuixos per a completar les fotos d’exterior i compaginar-los amb els poemes d’un gran poeta castellonenc. Gràcies a Vicent Jaume Almela i Eixau per cedir-nos les seues obres, els seus poemes. A més de completar els dibuixos de Aldás, ha sigut fantàstic poder compaginar el tema del llibre amb un dels gèneres lingüístics més bonics. Agrair a la impremta la paciència, ajuda i consell per a fer que aquest llibret isquera al carrer amb la millor qualitat possible. Finalment, no menys important per açò, gràcies a José Luís Serrano i Fabregat, per la seua saviesa i per la seua ajuda en l’organització d’aquesta edició. Als veïns del sector que hagen col·laborat amb la Gaiata, gràcies per comprar aquest llibret, esperem que els agrade i ho guarden amb molt afecte. El nostre treball a l’hora de fer aquesta edició ha sigut engrandir a aquesta comissió, a les seues madrines i corts i plasmar els actes que la Gaiata ha realitzat allà on ha anat.

Bones festes!!

Si desitja informació de com fer-se soci de la Gaiata o pertànyer a la comissió, pot preguntar a qualsevol membre d’aquesta, cridant-nos per telèfon o acudint al nostre local social en horari d’atenció. Telèfon: 695 97 80 93 Correu electrònic: gaiata9@hotmail.com Local social: Carrer Marquès de Valverde 5, baix. Horari d’atenció: divendres de 20 a 21 hores. Aquest llibret es va acabar d’imprimir en els tallers de Paperam Impression el dia 12 de Febrer de 2018

217

Del 3 a l’11 de Març

218