Menorca: on totes les fronteres són cel, arena i mar by Natàlia Moreno

Menorca

On totes les fronteres sĂłn cel, arena i mar

NatĂ lia Moreno SolĂs

INTRODUCCIÓ L'illa de Menorca és coneguda per les seves fantàstiques cales, les platges de sorra blanca i aigua cristal·lina, el relax, les festes de Sant Joan... Però Menorca és molt més que tot això. A cada racó hi ha un trosset d'història, petjades de cultures talaiòtiques, dels romans, de bizantins, d'àrabs, les britàniques, les franceses, les espanyoles... En aquesta mena de guia, podreu trobar la història de l'illa al complet, així com una petita explicació dels seus municipis més importants, les platges més famoses tant del nord de l'illa com del sud, i també tot un recull de monuments i llocs d'interès amb una explicació de cadascun d'ells.

Far de l’illa de l’aire 1

Lâ&#x20AC;&#x2122;ILLA

Vista satèl·lit de l’illa de Menorca

Menorca és l'illa més oriental i septentrional de les Balears, i lloc d’origen dels menorquins. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana. El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l’illa és la més petita d’entre les dues illes Balears (el mot llatí minor, va donar el català menor).

Lingüísticament, a Menorca es parla el menorquí, un dialecte del bloc oriental de la llegua catalana. Fins i tot, als afores de Maó i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronúncia “e” tònica i per l’entonació que és terminal ascendent a l’àrea de Maó i descendent a l’àrea de Ciutadella. La capital de l’illa és la ciutat de Maó.

HISTÃ&#x2019;RIA DE MENORCA

Jaciment talaiòtic: Taula del poblat talaòtic de Talatí de Dalt

EDAT ANTIGA Des de les primeres civilitzacions presents a l’illa, nombrosos pobles s’han anat alternant en l’ocupació del seu territori.

manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels cartaginesos.

A una primera etapa de civilització primitiva, que se li suposa vinguda de la península, va seguir una altra de molt brillant durant l’edat de bronze, coneguda com a cultura talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques similars a les de Mallorca, Sardenya o Malta, tot i que amb alguns elements originals com són les taules.

Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d’Anníbal, i van reclutar a la força hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les guerres púniques. Els cartaginesos van fundar al segle VII aC els enclavaments de Jamma (actual Ciutadella) i Magon (Maó).

A les visites dels fenicis, a la qual anomenaven Nura (“terra de foc”), i els grecs que l’anomenaven Meloussa (“lloc de bestiar”), de

La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel (que rebria més tard el sobrenom de Balearicus) conquerís

l'illa per a la República Romana l’any 123 aC (juntament amb la resta de les Illes Balears). La capital romana de l’illa fou Magona (actual Maó). A més a més de Iamona (Ciutadella) existia al nord una petita població, citada per Plini: Sanisera, al costat del port natural de Sanitja. L’any 427 l’illa va viure la conquesta dels vàndals. Menorca es va convertir en territori bizantí a la caiguda del Regne vàndal, conquerida per Belisari. Llavors, va haver-hi un petit espai de pau fins que, després de diversos intents per part dels musulmans, les Balears van ser ocupades. Es convertirien en segles d’aïllament i de foscor per a l’illa.

Restes actuals de la calçada romana al camí del Castell de Santa Àgueda, al terme municipal de Ferreries, antiga fortalesa que es va aixecar a l'època de la dominació àrab a Menorca probablement sobre una edificació romana

EDAT MITJANA Els àrabs no es van assentar definitivament a Menorca fins a l’any 903, en què va ser conquerida sota el nom de Manûrqa i unida al califat de Còrdova. Malgrat la tardana conquesta, la islamització de l’illa va ser molt intensa. El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, la Menorca musulmana es va fer tributària a la corona d’Aragó, romanent amb una important autonomia mig segle més. L’illa va ser conquerida per Alfons III d’Aragó el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni (és per això que el 17 de gener és el dia de Menorca o Diada).

El seu successor Jaume II el Just la cedeix a Jaume II de Mallorca, passant a formar part del Regne de Mallorca. El 1343, Pere Cerimoniós pren Menorca al rei de Mallorca, Jaume III (pas previ a la mateixa desaparició del regne i annexió a la corona d’Aragó). La Menorca de la corona es va beneficiar de l’esplendor marítima i comercial d’aquesta corona, però a partir de finals del segle XIV, l’illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica. Van influir els atacs otomans (del pirata turc Barba-roja), que van saquejar l’illa i destruir Maó i llavors capital Ciutadella, cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l’illa.

Fortalesa de La Mola (o d’Isabel II)situada al Port de Maó i que va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per ordres d'Isabel II d'Espanya, és una de les majors fortificacions europeesdel segle XIX.

EDAT MODERNA Envaïda pels britànics el 1780 durant la Guerra de Successió espanyola i reconeguda oficialment sota sobirania britànica arran del tractat d’Utrecht (1713), va ser durant més de setanta anys una dependència britànica (i el port Maó una base naval britànica a la Mediterrània) al segle XVIII. La presència britànica, especialment durant el mandat del Governador Kane, va impulsar l’economia de l’illa i la ciutat de Maó es va convertir en un centre comercial i de contraban de primer ordre al Mediterrani, a més de desplaçar Ciutadella de la capitalitat que va ocupar fins aleshores, fet que continua perpetuant entrat el segle XXI una rivalitat entre ambdues ciutats.

La influència britànica es pot apreciar a l’arquitectura local, en la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l’illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar al català menorquí i al camp, que va canviar radicalment. Durant la Guerra dels Set anys, Menorca va ser conquerida per França (1756). No obstant això, pel tractat de París, la Gran Bretanya va guanyar el control de l’illa. Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units, que també va involucrar França i Espanya, forces francoespanyoles van derrotar les forces britàniques i van recuperar l’illa. 8

Mapa de l’illa de Menorca de l’any 1780

Va ser recuperada un altre cop pels britànics durant la Guerra angloespanyola i durant les guerres contra la França revolucionària. Va ser lliurada a Espanya finalment i permanentment en virtut del tractat d’Amiens al 1802.

LA MENORCA FRANCESA Menorca va ser francesa durant un breu període de temps (8 anys), però van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l’illa. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor al seu rei, Louis. A més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís i avui en dia aquestes vinyes duen el vi de Benifadet.

Interior de la fortalesa de la Mola

LA MENORCA BRITÀNICA El darrer gran imperi a governar l’illa de Menorca va ser el britànic. L’imperi britànic va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui coneixem com el camí d’en Kane; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó. Les famoses finestres de guillotina que tant es poden observar a Anglaterra i a les illes Britàniques en general, també es poden observar a Menorca en moltes edificacions històriques.

Els anglesos també van ser els qui can crear els primers nuclis d’antics llocs, que ara són nuclis urbans com el de Trebalúger, a l’antiga George Town (Es Castell), poble que va ser fundat pels britànics en honor al seu rei en aquell moment. També gràcies als anglesos que Maó sigui capital avui dia, i que l’aljub d’es Mercadal pugui tractar les aigües del centre rural de l’illa. Actualment encara existeixen mots que han perdurat al llarg dels 205 anys, anglicismes del menorquí com mèrvil (marbre), xoc (chalk),etc., amb una pronunciació molt similar.

Antic mapa del Castell de Sant Felip

Alguns exemples: grevi ('gravy': salsa); ull blec (de 'black': ull morat); fitim ('fighting': lluita, baralla); miledi ('milady': senyora de pell pàl·lida, generalment anglesa); fingles ('fingers': dits); quatre mens i un boi ('men', 'boy': hi ha poques persones, només quatre gats);

El consum de ginebra està molt estès —sobretot a Maó—, existint un gin local, que en moltes ocasions es pren barrejat amb llimonada, donant lloc a l'anomenada pomada.

Les diferents torres de defensa que hi ha a l’illa, de sud a nord i de llevant a ponent, es van construir contra els atacs corsaris d’Àfrica i del sud d’Europa (turcs, grecs,etc.).

També es pot trobar la petjada britànica en els costums i en la gastronomia. El dia dels innocents no és el 28 de desembre com a la resta d'Espanya sinó l'1 d'abril, com a Anglaterra. 12

SEGLE XX El1898 amb la pèrdua de Cuba, suposa un cop dur per la indústria del calçat menorquí. Aquest període de crisi industrial culmina amb massives emigracions l’any 1906, conegut com “s’any de sa fam” a Cuba, Argentina o Uruguay. Durant la guerra civil espanyola, Menorca va quedar sota la influència republicana. Les tropes franquistes no arriben a l’illa fins al febrer de 1939 a diferència de les altres illes del arxipèlag. La Batalla de Menorca va ser una de les últimes batalles de la cruenta guerra. A partir dels anys 60, va començar a ser el destí turístic de moda per a milers d’espanyols. Des de 1983, gaudeix d’un estatut d’autonomia, amb un Consell Insular com a òrgan de govern local. El 7 d’octubre de 1993 l’illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Significa un reconeixement als singulars valors i característiques mediambientals de l’illa, que aglutina la major part dels ecosistemes meditarranis i a més conserva un ric patrimoni artístic i cultural.

GEOGRAFIA Menorca, amb una extensió de 701km², se situa al bell mig de la Mediterrània occidental, gairebé equidistant de terres africanes, itàliques i ibèriques, i és la més septentrional de les Balears. Per aquí surt el primer sol de l’Estat Espanyol. L’illa i els illots que l’envolten constitueixen un resum de la Mediterrània occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes característics d’aquesta regió, excepte els fluvials i els muntanyencs. Però alhora, l’illa conté nombroses espècies endèmiques o tirrèniques, és a dir, exclusives d’aquesta illa o bé compartides només amb altres terres properes com Mallorca, Còrsega i Sardenya. Geològicament, l’illa es divideix en dues meitats simètriques però molt diferents: el nord, amb una costa abrupte i desigual, d’escassa vegetació; i el sud, format per un terra pla, de suaus penya-segats, barrancs esculpits per l’aigua i cales de sorra blanca rodejades de pins. L’elevació més gran de l’illa és el Ses Toro, de 357 metres.

Camí entre cala Macarella i Cala Macarelleta, al sud de l’illa

El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16 ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. Hi ha una important variació interanual amb llargs períodes de sequera repartits irregularment al

llarg dels anys. Això, fa que a Menorca només puguin viure espècies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia a Menorca és el vent, predominant de nord (tramuntana), encara que des d’abril fins al juliol augmenta la importància dels vents de component sud.

DEMOGRAFIA I ECONOMIA

El turisme a Menorca aporta una població visitant que supera amb escreix la població resident a l’illa. Aquesta freqüentació de turistes ha conduït a posar en perill moltes àrees protegides (platges verges), com a senyalat darrerament l’OBSAM. Un altre fenomen que s’està donant aquests darrers anys és l’arribada d’immigrants fomentada pel creixement turístic. Cal tenir en compte que existeixen dos tipus d’immigrants a Menorca: l’immigrant que ve a passar la seva jubilació a Menorca, majoritàriament de nacionalitat anglesa o del continent europeu com italians, alemanys o francesos; i l’immigrant que ve a treballar a Menorca, majoritàriament sud-americà o magrebí. També hi ha la població nascuda en altres comunitats autònomes, que en termes absoluts també augmenta, però que en termes relatius fa temps que està estancada. D’aquests majoritàriament eren catalans i andalusos. En tot cas, l'èxit turístic de Menorca ha provocat que tant la classe mitjana com la classe obrera d'arreu hagi decidit fixar el seu lloc de residència permanent en l'illa. I això ha conduït a fer que aproximadament un 40% de la població empadronada actual no sigui menorquina d’origen. Aquesta és una tendència que es preveu que continuï incrementant-se, de manera que en pocs anys es pot arribar a la paradoxal situació que a Menorca hi visquin més persones no nascudes a l'illa (o sigui, immigrants) que menorquins d'origen (o sigui, autòctons).

Formatges de Maó

A diferència de les altres illes de l’arxipèlag, Menorca es va començar a dedicar al turisme molt més tard, ja que l’economia que hi havia en aquell moment a Menorca (calçat, indústria agrícola...) podia mantenir l’illa sense necessitat del turisme.

El principal mercat de turistes són el britànic, que ve des de la colonització de l’illa, i el mercat nacional.

Són també de vital importància per a l’economia de l’illa la ramaderia i la fabricació de formatge amb denominació d’origen “Maó/MenorAquest fet ha tingut com a conseqüència la con- ca”, la indústria i l’artesania del calçat, la marroquineria i la pell en general, i d’altres petites inservació de les platges i paisatges naturals. dústries que conformen el segon pilar de l’economia. 18

MUNICIPIS

MAÓ Maó és una ciutat situada a l’est de l’illa. Te prop de 28.972 habitants (INE2012). En aquesta ciutat es troba la seu del Consell Insular de Menorca, entitat que exerceix de govern insular, per tant es considera Maó com la capital administrativa de l’illa. Actualment, a més del port comercial d’uns 6 km, Maó compta també amb l’aeroport de Menorca i d’importants infraestructures menorquines.

Dins del terme municipal de Maó, es troben dispersos altres nuclis urbans. A la costa nord es troba Es Grau (amb l’albufera, Sa Mesquida amb la seva torre de vigilància, i el poble de Es Murtà). A la banda oposada del port, es troben diverses urbanitzacions com Cala Rata, Cala Barril i Cala Llonga. A l’interior hi ha els pobles rurals de Sant Climent i de Llucmaçanes.

Torre de vigilància de Sa Mesquida

Part de les muralles que es conserven a Ciutadella, conegudes com l’antic bastió del Governador

CIUTADELLA DE MENORCA Ciutadella és la ciutat més poblada de Menorca i seu del bisbat de l’illa. Al llarg dels segles els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka...però no va ser fins arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana que s’imposà el nom actual, topònim que, etimològicament prové del llatí civitatella. Actualment se la denomina Ciutadella de Menorca de manera oficial. Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l’illa, A prop del nucli s’hi troben assentaments de la cultura talaiòtica i també un pro-

bable assentament fenici. La història de la ciutat ha estat, juntament amb la de tota Menorca, impregnada de diferents cultures que l’han anat governant. El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla fins al segle XIX. Actualment només es conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l’antic bastió del Governador. Un dels atractius turístics principals de Ciutadella és el seu port natural. Uns quants cops a l’any, es produeix un fenomen anomenat

Catedral de Ciutadella

Rissaga, pel qual el mar perd alçada i posteriorment una onada puja el nivell per sobre de l’original, arribant a cobrir fins i tot Es Plá.

cales petites com Cala Blanca, Santandria, etc. Arribant a la costa sud, passat el far d’Antrux, trobarem Cala’n Bosch i Son Xoriguer, també urbanitzades, i més enllà, en el tram més verge de la Ciutadella també es caracteritza pels costa sud trobarem Cala’n Turqueta, seus carrers, amb noms curiosos com Son Saura, Es Talaier, Macarelleta i MaQue no passa o Ses Voltes, que cocarella. mençen a la plaça nova i acaben a la catedral de Ciutadella. A la costa nord, més àrida i assolada per la tramuntana a l’hivern, trobem la Un dels atractius turistics de Ciutadella urbanitzada Cala Morell, i les platges són les nombroses platges. verges de La Vall i El Pilar. A la costa oest de l’illa es poden trobar nombroses urbanitzacions al voltant de

Església d’Alaior

ALAIOR Alaior és una vila i municipi, tercera població de l’illa. Apareix com Yhalor el 1301. Com a vila va ser fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304, per compra d’una finca anomenada Ihalor. L’església més important és la de Santa Eulàlia que va ser edificada sobre el turó d’Ihalor, al voltant del qual va anar creixent el poble. La vila, edificada al voltant del turó, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica.

Com a monuments, Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica, amb jaciments com Torralba d’en Salort, Calescoves (necròpolis de més d’un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d’en Gaumés, So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou. L’economia turística ha donat lloc a l’aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d’entre les quals podem destacar: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí.

Cala Corb

ES CASTELL És un municipi situat a l’est de Menorca, al costat gairebé del port de Maó. El nucli urbà fou fundat el 1771 pels britànics amb el nom de Georgetown en honor al rei George III d’Anglaterra durant el període en què Menorca va estar sota el domini britànic, com queda reflectit a l’escut del municipi, en el que apareix Sant Jordi matant el drac.

El poble adquireix el nom “d’Es Castell” pel castell de Sant Felip, una fortalesa que es va construir com a resposta al perill de què el pirata Barba-roja assaltés Maó.

Quan l’illa va ser recuperada pels espanyols el 1782, va canviar el nom pel de Real Villa de San Carlos, en honor al rei Carles III d’Espanya, posteriorment abreujat a Villacarlos.

SANT LLUÍS El nom de la població es va posar en honor del rei Lluís XV de França, que regnava a l’època de la seva fundació, i està situada a uns 2 km de Maó. Durant la breu dominació francesa de l’illa, el comte de Lannion va ordenar la construcció d’una petita població, la de Sant Lluís, per agrupar la població dispersa dels llogarrets d’aquesta zona. Es va construir l’església, que es va acabar el 1783. Al costat del temple es van edificar les cases seguint un traçat recte a l’estil francès. Es caracteritza pels seus carrers rectes tallades per altres perpendiculars. El municipi es compon per diversos nuclis urbans. Per una part hi ha la localitat que dóna nom al municipi. Després hi ha petites agrupacions que es troben a prop del poble, com ara Es Consell o Binifadet, amb cases de camp típiques menorquines. Amb el turisme, alguns nuclis s’han expandit durant les últimes dècades, com és el cas de Binibeca.

FERRERIES El seu nom deriva de ferrer i que prové alhora del llatí ferrum. En el seu terme municipal es troba l’antic castell de Santa Àgueda, al camí que condueix fins a la costa nord, Camí dels Alocs. Aquest castell fou l’última construcció dels últims moros de l’illa, i diu la llegenda que el cavall del príncep moro, en baixar a galop pel turó on es troba el castell va clavar amb tanta força les seves peülles sobre una pedra, que encara es conserven les marques de la ferradura. El terme municipal s’estén de nord a sud comptant amb nuclis com ara Cala Galdana. 27

Vista del municipi d’Es Mercadal des del Monte Toro

ES MERCADAL El municipi està situat al centre de Menorca, i és el segon municipi més gran de l’illa.

d’Es Mercadal, al peu del Toro i al poble de Fornells, situat a la costa nord.

La vila d’Es Mercadal es troba documentada a partir de 1301, en un document en què Jaume II de Mallorca concedeix a la vila el privilegi de celebrar-hi mercat els dijous, a més dels altres dos mercats de l’illa fins aleshores: Maó i Ciutadella.

Gran part del territori està declarat àrea natural protegida pel Parlament de les Illes Balears.

Limita a l’est amb Alaior, al sud amb Es Migjorn Gran i a l’oest amb Ferreries. La majoria dels seus habitants es concentren al poble

El litoral compta amb dos ports naturals, el de Fornells i el d’Addaia. A la costa nord hi ha diverses urbanitzacions com ara Arenal d’en Castell, Son Parc; i platges verges com la del cap de Cavalleria i Binimel·là. 28

El poble d’Es Mercadal és un poblet blanc amb cases de construcció arquitectònica tradicional menorquina, de carrers ombrejats i tranquils i creuat per un torrent. Es pot visitar l’església de Sant Martí, i també l’aljub d’Es Mercadal, una cisterna pública encara en ús i que va fer el governador britànic de Menorca, Richard Kane. El poble de Fornells, conserva l’estètica mediterrània amb elements decoratius d’influència anglesa, com les finestres de guillotina, les cortines, els vidres de quadrícula, etc. A més de visitar el port i els carrerons del poble, cal visitar la torre de Fornells. L’antic castell de Sant Antoni és una fortificació iniciada al segle XVI i que va suposar la gènesi del poble de Fornells, actualment es troba en procés de restauració.

Port de Fornells

Platja de Sant Tomás, al municipi d’Es Migjorn Gran

ES MIGJORN GRAN El poble es formà durant la segona dominació britànica a partir de la capella de Sant Cristòfol, dins el lloc de Binicodrellet, que l'any 1769 edificà Cristòfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patró. Fins a l'any 1988 encara el poble s'anomenava oficialment com l'església (San Cristòfol). No fou fins al 1989 quan el poble adquirí el rang de municipi en segregar-se des Mercadal. Es Migjorn és un poble tradicional menorquí, de carrers tranquils i cases blanques amb les finestres de fusta pintada de verd. Des del poble des Migjorn es pot accedir a les platges de Binigaus, Sant Adeodat i Sant Tomàs. Al barranc de Binigaus està la impressionant

Cova des Coloms. D'altra banda, el terme municipal des Migjorn Gran ha mantingut un gran nombre de restes arqueològiques del neolític, com ara la Sala Hipòstila de Binigaus Nou. Una de les llegendes més famoses d'Es Migjorn Gran és la de "Sa dona de penya marbre qui seu". Diu la llegenda que era una geganta enamorada d'un gegant de la tribu enemiga. Quan els pares d'ell l'hi donaren mort tirant-lo des d'un barranc, el dolor la convertí en pedra. Abans de ser destruïda per un raig, la pedra semblava realment una dama asseguda. I asseguren que a les nits de vent sortien d'ella uns sons, semblants a laments.

PLATGES I CALES A Menorca es poden trobar més de mig centenar de platges, des de completament verges i de difícil accés a peu, fins a algunes amb urbanitzacions al seu voltant. Es poden distingir fàcilment les platges de la costa nord i les de la costa sud.

NORD DE L’ILLA Les platges del nord de Menorca es caracteritzen per les roques de pissarra i l’argila vermella. El fons marí, més rocós, és molt atractiu per la pràctica d’snorkel. Entre les més poblades del nord destaca Cala Morell i Arenal d’en Castell i les més verges Cala Presili, Cala Pregonda o Cala Pilar.

Platja dâ&#x20AC;&#x2122;Algaiarens 33

Cala Presili 34

Cala Pregonda 35

Cala Pilar 36

Cala Cavalleria 37

SUD DE L’ILLA Totalment diferent a la part nord, el més característic de la costa sud són les seves platges i cales de sorra blanca, algunes zones de pi blanc, típic del Mediterrani i aigües cristal·lines. Una de les grandeses de Menorca és que l’esperit urbanitzador que ja ha destruït altres poblacions de la costa del mediterrani, s’hagi aconseguit contenir amb èxit.

Cala Macarella 39

Cala Macarelleta 40

Cala Mitjana 41

Cala Galdana 42

Son Saura 43

Platja de Binigaus 44

MONUMENTS I LLOCS D’INTERÈS

ELS FARS DE MENORCA L’origen principal de la seva existència és la senyalització de la costa amb l’objectiu d’evitar accidents i naufragis i fer la navegació més segura. Els forts temporals marítims han provocat, al llarg de tota la història, nombrosos naufragis a les costes de Menorca. Això va propiciar la successiva construcció de fars tant a l’entrada dels ports de Maó i Ciutadella com als principals caps de l’illa.

Far de Cavalleria

El Far de Cavalleria està situat a la punta del cap de Cavalleria (Es Mercadal), a l’extrem més septentrional de Menorca. És famós per contemplar la posta de sol a l’estiu.

Abans d’inaugurar el far de Cavalleria, l’any 1857, en aquesta zona costanera del nord de l’illa s’havien produït, des del segle XIV, més de set-cents naufragis.

El far de Cavalleria està obert al públic on es pot visitar el Centre d’interpretació del Cap de Cavalleria.

Com que després de la seva construcció es van seguir produint naufragis, es va procedir la construcció del Far de Punta Nati, a dalt dels penya-segats del extrem nord-est de l’illa, a uns 6 km de Ciutadella.

Per aquesta mateixa raó també es va construir el Far de Favàritx. La seva carismàtica silueta acompanyada del paisatge agrest del cap de Favàritx (Maó), fan que sigui un dels fars més visitats de Menorca. Els naufragis més famosos i decisius per la construcció d’aquests dos últims fars van ser el del vapor Isaac Pereire, al 1906 prop de cala Mesquida, i el Général Chanzy el 1910, al costat de Punta Nati amb un sol supervivent. Les obres del far van començar l’any 1917, però la falta de fons i els problemes amb la propietat del terreny on s’havia d’edificar van allargar la seva construcció fins al 1922. A l’extrem sud-est de l’illa hi ha el Far d’Artrutx, que juntament amb el far de Capdepera a Mallorca, marca els extrems de l’estret entre les dues illes.

Far de Favàritx

Naveta des Tudons

CULTURA TALAIÒTICA Menorca conserva una xarxa de monuments prehistòrics de primer ordre, convertint l’illa en un autèntic museu a l’aire lliure. Les cultures pretaliòtica i talaiòtica comprenen els costums i tècniques de les societats prehistòriques dels habitants de les Balears fins a la conquesta romana. La gran majoria de les restes arqueològiques que podem trobar procedeixen de la cultura talaiòtica, que s’inicia aproximadament l’any 1000 aC. L’herència arquitectònica d’aquestes cultures és molt àmplia i formen part també les navetes, les taules o les coves d’enterrament.

Per exemple, la Naveta des Tudons és el monument més emblemàtic de la Menorca talaiòtica, tant pel seu excel·lent estat de conservació com pel fet que les navetes són unes construccions funeràries que només es troben a Menorca. Es tracta d’una cova col·lectiva on es van trobar les restes d’almenys 100 individus i objectes dels seus dipòsits funeraris, com ara polseres de bronze, botons d’os i ceràmica, etc. També trobem la Necròpolis de Cala Morell, a la zona de Ciutadella. És la necròpolis més espectacular de l’illa, formada per un conjunt de 17 coves artificials. L’interior d’alguns dels hipogeus més grans pretenien imitar les cases circulars de l’època talaiòtica de 49

planta simple, amb desnivells o columnes picades a la mateixa roca. Un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca és el Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort a la zona d’Alaior. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l’expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l’època medieval. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars. Altres monuments talaiòtics són el poblat talaiòtic de Cornia Nou (Maó), Es Castellàs de Caparrot de Forma (a Maó), les Necròpolis de Calescoves (a Alaior), entre d’altres.

A dalt, el poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort; a l’esquerra, les necròpolis de Cala Morell; a la dreta, el poblat de So Na Caçana.

Tram del camí de Cavalls

CAMÍ DE CAVALLS El camí de cavalls és una antiga ruta que voreja completament l’illa, la funció del qual era la defensa i el control d’aquesta. Va caure en desús i des dels anys 1980 un moviment popular va actuar per la seva reobertura completa i de la seva restauració. Des del 2010 va ser reobert com a sender per a vianants i cavalls i el 2012 va ser reconegut com a sender de gran recorregut GR-223.

Aquest camí es va construir amb una funció eminentment militar, per facilitar la vigilància de la costa, unir les diferents torres de vigia, i agrupar les tropes en cas d’un desembarcament enemic. Actualment, el Camí de Cavalls té una longitud de 185 km. Està distribuït en 20 etapes.

Es creu que alguns trams podrien estar creats des del segle XIV, sol atribuir-se als francesos durant la seva ocupació.

Zona humida de l’albufera des Grau

S’ALBUFERA DES GRAU El Parc de s’Albufera des Grau és la zona humida més gran de Menorca, i és nucli de la Reserva de la Biosfera de l’illa. Està situat al nord-est de l’illa, dins del municipi de Maó i a uns 2km d’aquesta. Ocupa una extensió de 1.947 hectàrees. Es distingeixen tres àrees: l’Illa d’en Colom (un illot separat un 200 metres de la costa on van trobar restes d’una basílica paleocristiana), la zona del Cap de Favàritx i la llacuna i el Prat de s’Albufera. Cada àrea inclou una gran varietat d’ecosistemes: des de zones

humides, terres de conreu i pastura a boscosos, penya-segats i nombroses platges. L’albufera inclou alguns dels monuments megalítics més importants conservats a Menorca. Compta amb algunes restes arqueològiques entre les quals es troben els vestigis de la cultura talaiòtica de la finca de sa Torreta. Al costat d’aquesta, hi ha una torre de defensa medieval, i no gaire més lluny, una altra del segle XVIII.

Panoràmica de l’Illa d’en Colom

L’ILLA D’EN COLOM L’illa d’en Colom, és un illot d’unes 59 hectàrees, separat de l’illa de Menorca uns 200 metres. Era propietat de la família Roca (natural de Maó) des de 1904, fins que Antoni Roca Várez la va adquirir a subhasta: des de llavors ha estat residència d’estiu dels seus descendents. Actualment, forma part del Parc Natural de s’Albufera des Grau. L’illa consta de dues platges: Els Tamarells i s’Arenal d’en Moro, situades a la costa oest de l’illa, per la qual cosa es converteix freqüentment en refugi d’embarcacions i les resguarda de la tramuntana.

També podem trobar dos monuments, una basílica paleocristiana i un monument funerari dedicat a la mort de tres afectats de la pesta que van morir a l’illa a finals del segle XIX. Hi ha dues cases, una masia de fa uns 100-150 anys i una residència de fusta de més nova construcció. A finals del 2015, l’illa va posar-se a la venda per un total de 6,3 milions d’euros.

Panoràmica de l’illa de l’aire des de Punta Prima

ILLA DE L’AIRE L’illa de l’Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, que pertany al municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que conté són un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge, a més d’un camí i un petit moll. És propietat privada.

La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya-segats i grans praderies d’algues, han motivat la creació de diversos clubs de busseig al seu voltant. Des de fa anys, es reclama la declaració de l’Illa de l’Aire i els seus voltants com a reserva natural.

Un dels trets característics de l’illot és un dels petits rèptils que hi habita, la sargantana negra endèmica, subespècie de la sargantana gimnèsia.

Entrada al Santuari de la Verge del Toro

SES TORO El toro és la muntanya més alta de Menorca amb 358 m d’altitud. Del Toro neix el rierol d’aigua potable l’Enzell. La muntanya es troba al terme municipal d’Es Mercadal. El nom de Toro és una evolució, en part a causa de les diferents llengües i cultures que han passat per l’illa, del mot català (menorquí) turó, ja que la gent de l’illa s’hi referia com el Turó. Al cim de la muntanya hi ha el Santuari de la Verge del Toro, patrona de Menorca, construït al 167 sobre una església gòtica. El santuari es va construir sobre les ruïnes d’un antic convent. Una llegenda explica que va ser un bou (en castellà, toro) qui va trobar la verge.

LES PEDRERES DE S’HOSTAL Les pedreres de s’Hostal, situades a 1 km de Ciutadella, conformen un recinte de pedreres de marès. Es caracteritzen pel contrast i la dualitat constants: per una banda, s’imposa un paisatge resultat de l’extracció mecànica, de grans dimensions i cúbica geometria, i, per l’altra, antigues pedreres d’extracció manual, autèntic laberint de pedra i vegetació, on regnen les formes orgàniques i la varietat d’espais. L’extracció de marès, tant de les pedreres antigues com de les modernes, tenia la finalitat de fer carreus per la construcció d’edificis a l’illa.

Cova d’en Xoroi vista des del mar

COVA D’EN XOROI La cova d’en Xoroi és una gruta natural situada a Cala en Porter, a la costa sud de Menorca, formant part del terme municipal d’Alaior.

restes de vida prehistòrica, però sí que s’ha construït una llegenda basada en temps en què Menorca fou colonitzada pels àrabs.

La cova d’en Xoroi és actualment un local habilitat com a bar diürn, i discoteca nocturna. És un gran enclavament turístic, ja que està localitzada en un indret molt especial, a la caiguda recta d’un penyasegat sobre l’aigua. Té uns grans finestrals naturals, obertures de pedra que permeten veure una gran porció de l’horitzó sobre la Mediterrània, i en dies clars, l’illa de Mallorca.

La llegenda explica que el "moro Xoroi" raptà una jove d'Alaior a punt de casar-se i se l'endugué a la cova. Passaren mesos i anys, i un dia d'hivern, durant una nevada, les seves petjades a la neu permeteren de seguir-ne el rastre, i un grup de gent entrà a la cova. Trobaren, segons la llegenda, que en Xoroi i la jove havien tingut tres fills. En veure's acorralats, en Xoroi i el seu fill major varen saltar pel penya-segat, i la dona i la resta dels seus fills, conduïts al poble d'Alaior, on es diu que encara en queden descendents.

El que dóna nom a aquest indret un caràcter històric és la llegenda amb què es relaciona. En aquesta cova natural no s’hi han trobat

PONT D’EN GIL El Pont d'en Gil és un pont "penjant" enmig de la mar a la zona de Ciutadella. Es tracta d'un "forat" als penya-segats per sota del qual poden passar embarcacions petites i mitjanes. És possible visitar-lo a peu o en bicicleta (gràcies al Camí de Cavalls), però la millor manera d'arribar-hi és sens dubte per mar. Al costat del Pont d'en Gil hi ha una cova submarina molt coneguda pels bussejadors de l'illa, anomenada Sa Cigonya, amb una profunditat d'uns 300 metres.

COVA DES COLOMS Sa Cova d’es Coloms és una enorme gruta natural d’uns 25 metres d’alçada, uns 110 metres de longitud i 15 d’amplada. Els primers pobladors de Menorca van escollir aquesta cavitat natural com a un lloc sagrat. Sa Cova representava una doble simbología, la fecunditat i la gruta com a metàfora del viatge al més enllà. La llegenda diu que el destí es lliga o deslliga misteriosament a l’entrar a Sa Cova d’es Coloms. Si dos persones entren alhora, aviat es separaràn. Pel contrari, si per un casual es troben dues persones al atzar al interior de la gruta i son desconegudes, mai es separaran.

TORRES DE DEFENSA Les torres i les talaies van ser elements essencials per la defensa de Menorca. Si antigament varen ser els talaiots els que exercien aquesta tasca defensiva i de vigilància, a partir del segle XIV van ser les torres costaneres situades estratègicament. Es poden dividir en tres grups: - Torres medievals - Les talaies - Torres de defensa costanera (normalment britàniques, franceses i espanyoles)

Torre de Son Ganxo a Sant Lluís 60

Pel que fa a les torres medievals, moltes d’elles podrien datar del segle XIV. Es situaven prop de les cases rurals per permetre a la gent del camp poder protegir-se i defensar-se, principalment d’atacs pirates. Són majoritariament de caràcter privat. Les Talaies van construir-se generalment com a medi defensiu contra la pirateria, per tal d’alertar de possibles enemics. La xarxa de talaies de la costa transmetia els seus avisos a través del foc o el fum a les poblacions properes, i aquestes havien d’avisar al governador. Moltes d’aquestes es troben en mal estat o desaparegudes.

Pel que fa a les torres de defensa costaneres, es van construir a finals del segle XVIII. La torre de Fornells és una de les moltes torres que rodegen la costa de Menorca i una de les més importants. Aquesta en concret, va ser construïda a principis del segle XIX en època de dominació anglesa, amb l’objectiu de vigilar l’entrada del port de Fornells i impedir el desembarcament de vaixells enemics. Està situada al nord del poble de Fornells, a les terres que separen l’entrada del port de la platja de Cala Tirant. Actualment la torre és un museu que es pot visitar.

Torre de Fornells 61

Torre d’en Penjat

Seguint la costa menorquina, trobem la torre d’en Penjat, La torre de defensa costanera d’En Penjat, anomenada torre Stuart pels britànics en l’època de dominació britànica.

El seu nom oficial, en ser construïda, va ser torre Stuart, ja que qui va manar fer-la va ser el general Stuart, governador britànic de Menorca.

Poc després va adoptar el nom popular menorVa ser constrüida pels anglesos a finals del se- quí del Penjat, que fa referència al puig sobre el gle XVIII. Servia per protegir l’entrada del Port qual es troba, el puig del Penjat. En realitat el de Maó, reforçant així la vigilància de la fortale- nom originari del puig era del Turc, però va prensa Marlborought i actualment pertany al Ministe- dre el nom popular de El Penjat perquè era on estava situada la forca a la qual s'ajusticiava als ri de Defensa d’Espanya. condemnats del castell de Sant Felip. 62

És una de les poques torres que es conserva en bon estat i es pot accedir fàcilment. Tornant al port de Maó, al sud d’aquest, trobem l’anomenat fort Marlborough, que deu el seu nom al duc de Marlborough, general britànic. És una espectacular fortificació excavada a la roca. Juntament amb la torre d’El Penjat i el castell de Sant Felip (construït després d’un atac del pirata Barba-roja) servia per protegir l’entrada del port de Maó. A Ciutadella, trobem la torre del Castell de Sant Nicolau, una torre de defensa costanera destinada a la vigilància del port de Ciutadella. El seu nom té origen a la petita ermita que abans ocupava el seu lloc.

Torre del Castell de Sant Nicolau, a Ciutadella

Panoràmica de l’illa del Rei

ILLA DEL REI L’illa del Rei és un illot situat al port de Maó, just davant del poble d’Es Castell (al sud) i de cala Llonga (al nord).

Menorca, per les dificultats que suposava el fet d’haver de traslladar els ferits en embarcacions a l’illa.

A l'època medieval se li va donar el nom d'Illa del Rei per què va ser l'indret on va desembarcar el rei Alfons III, l'any 1287, quan va arribar per conquerir l'illa als musulmans.

Tant l’illa com l’edifici de l’antic hospital, pertanyen al govern espanyol.

Durant la dominació britànica va ser anomenada Bloody Island per les seves funcions d'hospital. Va ser on al segle XIX, els anglesos, que aleshores dominaven l'illa, van construir el seu primer hospital a Maó. No va ser fins al 1964 que l’hospital de Maó es traslladaria a

En aquest illot es conserven encara les restes d'una basílica paleocristiana del segle VI, la qual mostra que en aquest temps ja estava habitat. L'any 1979 el govern d'Espanya va declarar la basílica i construccions adjacents Monument Històric, Artístic i Arqueològic de Caràcter Nacional. 64

FESTES El cavall és el protagonista comú de totes les festes patronals que cada poble de Menorca celebra durant l’estiu. El punt de partida és Sant Joan, a Ciutadella. Són les més populars i conegudes; i finalitza a mitjans de setembre amb les de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó. Els caixers i cavallers (genets), abillats amb el vestit denominat “de just”, cavalquen cavalls sementals, la majoria de raça menorquina i formen una llarga cavalcada que recorrerà els principals carrers i places de la població. Són famosos també els jaleos, que tenen lloc a la plaça major i on genets, cavalls i públic són protagonistes per un igual de l'espectacle. Les dates en què se celebren les festes patronals en cada municipi són les següents: - Sant Joan de Ciutadella: 23 i 24 de juny, a més del diumenge anterior. - Sant Martí des Mercadal: tercer cap de setmana de juliol. - Sant Antoni de Fornells: quart cap de setmana de juliol. - Sant Jaume des Castell: 24 i 25 de juliol. - Sant Cristòfol des Migjorn Gran: cinquè cap de setmana de juliol o primer d'agost. - Sant Gaietà de Llucmaçanes: primer cap de setmana d'agost. 65

Jaleos, per Sant Joan a Ciutadella

- Sant Llorenç d'Alaior: cap de setmana després del 10 d'agost.

- Mare de Déu de Gràcia de Maó: 7 i 8 de setembre

- Sant Climent de Sant Climent: tercer cap de setmana d'agost. - Sant Bartomeu de Ferreries: 23 i 24 d'agost. - Sant Lluís de Sant Lluís: darrer cap de setmana d'agost.

ANNEX

Totes les imatges de la publicació no contenen cap llicència ni vulneren Copyright, extretes únicament de Google, de la pàgina web Flickr i realitzades personalment.

L’autor de la fotografia de la portada és Clifton Beard, a través de Flickr. Més informació: www.descobreixmenorca.com www.wikipedia.com www,menorcadiferente.com