Natura i Aventura 04 by Goolnatura

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 04 ❚ FEBRER/MARÇ 2007

revista gratuïta d’esports de muntanya per a Catalunya i Andorra

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Darrerament, en fòrums d'escalada i en cartes al lector d'algunes revistes especialitzades han aparegut algunes reflexions sobre la suposada “propietat intel·lectual” que tenen els equipadors de les vies d'escalada sobre els itineraris que equipen. Quan sortim a escalar, sobretot en sectors d'escalada esportiva, poques vegades ens aturem a reflexionar sobre els equipadors de les vies que tant ens fan gaudir. Escalem utilitzant els ancoratges que aquests amants anònims de l'escalada han clavat a les parets de pedra i oblidem la feinada, l'esforç, el temps i sovint els diners que hi han invertit. Camins fresats i nets de brolla, els peus dels sectors nets de matolls, vies netes d'herba i pedres soltes i itineraris ben estudiats i dissenyats per fer-nos gaudir al màxim de la paret, la roca, l'entorn i el paisatge. En fi, tota una feinada per fer-nos fruir al màxim d'aquest esport que tant ens agrada, d'omplir-nos els somnis, de motivar-nos i sobretot, de regalar-nos, amb cada ascensió, noves il·lusions. Arribat el dia, la única forma que tenen els equipadors de recuperar una part de tanta dedicació és publicar una guia dels sectors i, amb la seva venda, treure'n un petit rendiment. Cert és que ja hi col·laborem amb la compra d'adhesius i samarretes, però amb l'adquisició de la guia els ajudem una mica més.

NATURA I AVENTURA ANY II. NÚM. O4 FEBRER/MARÇ 2007

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Eduard Abad Núria Pedrola Martín Massicot Albert Brignardelli Joaquim Fernández Mª. Antónia Juncà Jorge Serratosa

Darrerament, amb la proliferació de nous sectors i una massiva afició a aquest esport que sembla despertar de nou, s'estan editant guies de zones en les que no participen els equipadors. Algunes amb el seu permís (si és que cal donar-lo), i d'altres amb el seu desconeixement i posterior desconcert. Tothom té dret a promocionar l'escalada i les escoles on practicar-les; però no hem d'oblidar que al fer-ho estem privant, a la persona que tant hi ha invertit, recuperar part de la despesa a la vegada que li neguem el reconeixement social que dóna editar una guia d'aquest tipus. Natura i Aventura

Edita: H4XORS S.L. Déu i Mata, 10, 1r 08014 Barcelona Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 info@naturaiaventura.com Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 jordi@naturaiaventura.com

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipósit legal: B-51.197-2006

www.naturaiaventura.com

Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

sumari

aventura

EXCURSIONISME: La Ruta de la Pau

SOSTRES COMARCALS: El Comapedrosa

ESQUÍ DE MUNTANYA: Ascens al Bastiments

MÓN SOSTENIBLE: Hi ha transgènics a taula?

BICICLETA DE MUNTANYA: De Sant Joan a Sant Esteve

PLANTES MEDICINALS: La calèndula

SALUT I ESPORT: Els estiraments

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

ESCALADA CLÀSSICA: La Càmel de Vilanova de Meià

DESCENS D’ENGORJATS: Barranc de Fontanella

TÈCNICA I SEGURETAT: Les curses d’orientació

TOT TERRENY: El Parc Natural del Garraf

MATERIAL: Els guants

CALENDARI D'ACTIVITATS: L’agenda del mes

34 5

RUTES A PEU

Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la George Santayana (1863-1952)

assejar per la Serra de Pàndols és una experiència dramàtica i severa, on cada racó guarda en silenci el record de la nostra història més recent, quan la República jugà la seva darrera carta per intentar canviar el signe de la Guerra Civil. Avui rendirem homenatge a aquells homes i dones que vingueren d'arreu de Catalunya -i de l'estranger- i que durant 115 dies de foc i mort van resistir tossudament davant un exèrcit molt superior i millor armat. Res ha tornat a ser igual en aquesta terra que els soldats, aferrats a les roques que avui trepitgem, defensaren desesperadament per evitar que el feixisme envaís el nostre país. Des del Barranc de la Fonteta recorrerem part del GR-171, batejat amb el nom de Ruta de la Pau, que ens permetrà recórrer la part més septentrional de la Serra de Pàndols. Aquest sender forma part d'un conjunt de senders que el Consell Comarcal de la Terra Alta va impulsar i que permeten visitar els llocs més emblemàtics i els escenaris més destacats de la Batalla de l'Ebre.

natura i aventura

Era negra nit. En la llunyania un campanar tocava les dotze. Centenars d'ombres creuaven el riu Ebre amagats per la foscor que tot ho prenia. Expressament havien triat una nit sense lluna. Les barques requisades a la costa retallaven les tranquil·les aigües que ni tan sols els rems removien. Aquells homes comptaven només amb un avantatge, la sorpresa, i el silenci era el seu millor aliat. Només de tant en tant la remor

d'una pregària el trencava mentre l'altre vora del riu, esfereïdora, s'apropava. Ja en terreny enemic, les ombres avançaren veloçment per la carretera de Gandesa protegides per la foscor. El record de les campanades fou substituït per trons secs i llunyans. Els companys del sector de Miravet possiblement ja havien trobat l'enemic. Aquella nit del 25 de Juliol de 1938 seria llargament recordada.

Amb els primers raigs de llum arribaren les primeres bales. I també, els primers companys caiguts. La Fatarella, Camposines, Corbera anaven quedant enrere mentre els nacionals de la 50a Divisió franquista es retirava fins la línia que unia La Pobla de Massaluca, Villalba dels Arcs i Gandesa. En acabar el primer dia de batalla la infanteria republicana ja ocupava els pobles de Riba-

roja, Flix, Ascó, Corbera, Benissanet, Miravet, La Fatarella, Pinell i les serres de Pàndols i Cavalls; però tot el seu material seguia a l'altra banda del riu. Aquesta situació deixava la ofensiva en pèssimes condicions i amenaçada per l'acció aèria i per les riuades artificials que podien produir els enemics obrint les comportes dels pantans situats aigües amunt. La major urgència era passar el material pesat a través de l'Ebre, perquè la infanteria necessitava urgentment tancs i canons per reforç, camions per avançar més ràpidament, ambulàncies per evacuar als ferits, i un llarg etcètera de queviures i material. Es col·locaren ponts i passadores sobre flotadors de suro, però l'aviació primer, i una riuada provocada pels franquistes que obriren els pantans de Tremp i Camarassa després, deixaren incomunicades les dues ribes de l'Ebre.

PASSEJAR PER LA SERRA DE PÀNDOLS ÉS UNA EXPERIÈNCIA DRAMÀTICA I SEVERA La infanteria republicana de la 15a Brigada Internacional havia arribat a peu fins les afores de Gandesa i els soldats es trobaven fatigats, afamats i assedegats a l'espera de queviures, aigua i reforços. L'èxit

1-Poble Vell de Corbera, que resta sense restaurar des dels bombardeigs de la Guerra Civil. 2-Monument a la Pau a la Cota 705. 3-Magnífica panoràmica del Pinell de Brai i la vall de l’Ebre, des de les rodalies de Santa Magdalena. Per recuperar el que l’exèrcit Republicà guanyà en un sol dia, l’exèrcit Franquista en necessità cent-quinze.

de la ofensiva es basava en el fet de sobrepassar la línia Gandesa-Vilalba abans que arribessin els reforços enemics, la qual cosa no va ser possible. Passaren uns dies abans que funcionés un pont de ferro instal·lat a Flix i que va permetre el pas de tancs, d'artilleria i de la 16a divisió al complert. Enfortits per aquest material i reforços, el 31 de Juliol i l'1 d'Agost Gandesa patí els atacs més brutals de tota la guerra, però ja era massa tard. Aquesta ofensiva republicana hauria tingut èxit el dia següent de passar el riu, però no al cap d'una setmana. L'enemic ja era prou fort per resistir i defensaven Gandesa 15 batallons d'infan3

teria, un regiment i tres grups de cavalleria. Aquells dos dies terribles la 15a Brigada Internacional atacà repetidament. Els homes lluitaven afeblits per la fatiga, la son la tensió i l'esforç, mentre les bales i les explosions els mossegaven o rebentaven. Cada cop que els republicans ocupaven una posició, els franquistes contraatacaven en un ball frenètic de ràbia, obcecació, dolor i mort. El 3 d'Agost la lluita va cessar a tots els sectors i els homes de l'Ebre van rebre ordres de romandre a la defensiva. L'ofensiva havia fracassat. Imatges i records ens avaloten el cap mentre caminem pel sender que ascendeix per aquesta fortalesa natural de petja difícil i complicat accés. De tant en tant algunes restes ens mostren els llocs que els republicans van fortificar a fi d'evitar-ne la conquesta. En silenci com a mostra de respecte a aquells valents arribem a l'ermita de Santa Magdalena. D'aquí raja la única font que, providencial, proveïa d'aigua els soldats republicans i que per això fou centre de nombrosos combats per tal de tenir-ne el control. Des d'aquesta balconada natural podem contemplar el magnífic panorama que s'obre damunt

rutes a peu

RUTES A PEU

els barrancs d'en Sunyer, de la Costa i de la Teuleria. Cinc-cents metres més endavant s'alça la Punta Alta o cim de Santa Magdalena, on descobrim el Monument a la Pau, erigit per l'agrupació de la Lleva del Biberó 41 i dedicat, segons es pot llegir a la part frontal: a tots els que varen

ELS COMBATS FOREN AFERRISSATS I LES POSICIONS ES PRENGUEREN A COPS DE BAIONETA combatre a la batalla de l'Ebre. No deixeu passar la oportunitat de llegir la poesia titulada “Germà” de l'escriptor reusenc Antoni Correig que figura al monument. Si baixem les escales i ens apropem al mirador entendrem la importància estratègica d'aquest indret, anomenat cota

1 2

705, i que esdevingué un dels llocs on la guerra es visqué amb més dramatisme. Durant els primers dies de la batalla l'11a Divisió republicana ocupà la serra de Pàndols. Aquella serra

dominava el paisatge amb tanta evidència que l'Estat major franquista va preparar un pla, amb abundants efectius, per ocuparla. La fortalesa natural de la serra va fer que els defensors

La Lleva el Biberó 41: La lleva del 1941 estava formada per aquells joves que havien de fer el servei militar el 1941, quan haguessin complert els 21 anys, i que en el moment de ser mobilitzats pel Govern republicà tenien entre 17 i 18 anys. Van ser prop de 27.000 els “biberons” que s'incorporaren a l'exèrcit el 28 d'abril de 1938. La seva extremada joventut va fer que Frederica Montseny, mentre es debatia l'aprovació de la seva mobilització, comentés que aquella canalla encara prenia el biberó per haver d'anar a la guerra, i batejà així tota una generació. Aquesta és la versió més estesa sobre l'origen del nom. El cert és que aquells joves van marxar al front amb una certa alegria, amb la inconsciència de la joventut que altera la visió del perill sota el vernís de l'aventura, contents de poder marxar al front a combatre contra el feixisme com feien els més grans. Amb només tres mesos d'experiència militar, quants molts d'ells encara no havien entrat en combat, els va tocar viure la batalla més dura i sagnant de tota la guerra: la batalla de l'Ebre. Els supervivents, que anys més tard van associar-se per mantenir viva la seva memòria, posen en relleu aquella inexperiència i remarquen la protecció dels veterans que davant un jovent espantadís i nerviós assumiren el paper de pares i tutors i facilitaren la seva supervivència. Als “biberons” del 41, que s'incorporaren a files àvids d'aventura, la realitat els robà el romanticisme, la guerra els desposseí de la joventut, i la derrota els prengué la llibertat.

natura i aventura

republicans hi confiessin, i llurs sentinelles dormiren durant la nit del 9 d'agost, mentre uns 1.500 enemics avançaven silenciosament pel camí que va de Gandesa al santuari de la Fontcalda. Si els haguessin descobert, haurien fet amb ells una destroça, però ningú no els va veure i, després de caminar tres hores emparats en la foscor de la nit van trobar-se al peu de la serra. A les cinc de la matinada i, amb el mateix silenci, van començar l'ascensió i els confiats defensors no van descobrir-los fins que els van tenir a sobre. En aquell moment començà la batalla per dominar les altures de Pàndols, mentre seguien pujant soldats franquis-

DES DE LA SERRA DE PÀNDOLS S’ALBIREN ELS MILLORS PANORAMES DE LA TERRA ALTA tes. Atacants i defensors lluitaren heroicament, al mateix temps que l'artilleria franquista bombardejava els cims més característics. En fosquejar els franquistes ja havien cobert els primers objectius, la qual cosa havia causat nombroses baixes per part dels dos bàndols. Aquella nit no es va lluitar mentre cadascun retirava els seus morts i ferits, i es preparava pel drama del dia següent. Els esgotats combatents que havien patit el terrible sol durant tota la jornada, procuraven dormir refugiats als sots i parapets, mentre el fred de la nit s'escampava per les terres altes. De dia, l'abruptesa del terreny i el sol abrasador convertien Pàndols

en un infern; de nit el fred contagiava el desànim, la por i la desesperació. Els dos bàndols lluitaren aferrissadament i en condicions molt adverses i el balanç de pèrdues era terrible. La duresa del terreny i la manca de temps impedien cavar trinxeres, clavar els piquets de les xarxes de filferro i, fins i tot, enterrar els cadàvers. Havien de tapar-los amb pedres amuntegades i la terrible calor els descomponia ràpidament. Tot Pàndols pudia a mort. Els soldats republicans es penjaven del coll boletes de càmfora per combatre la pudor. A l'horror del continua

1-La Mola d’Irtro i la Punta d l’Àliga. 2-El colom és el símbol que defineix la Ruta de la Pau. 3-Ermita de Santa Magdalena, recentment restaurada.

rutes a peu

Parapet de vigilancia sobre la Vall Closa.

BIBLIOGRAFIA

La guerra civil a Catalunya.

RUTES A PEU

Varis autors. Ed. 62.

Indrets i camins de la batalla de l'Ebre. Estanislau Torres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

A peu per les comarques de Tarragona. Rafael LópezMonné. Arola editors

POEMA

combat en aquelles circumstàncies, els republicans hi sumaven la set i la fam perquè resultava quasi impossible pujar els proveïments a aquelles altures i els soldats havien de menjar qualsevol fruita salvatge o herba miserable que poguessin trobar. La nit del 14, els regulares marroquins van conquerir la cota 705 després de vessar rius de sang i a partir d'aquí van anar ocupant les demés cotes. En deu dies a la serra de Pàndols l'exèrcit franquista va patir 3.800 baixes i els republicans van perdre 2.500 vides, però no fou prou; les dures condicions de la batalla van produir malalties que causaren unes 5.000 baixes més per bàndol.

PAISATGE DE L'EBRE

Avui he tornat a la serra de Pàndols. I a la cova he trobat les sabates d'en Jaume. Un forat a les soles i una pinta de bales, dins d'un plat enfangat tres cascots de metralla. Des de l'any trenta-vuit jo no havia tornat a la serra de Pàndols. I a la cova han quedat les sabates d'en Jaume. Dins d'un plat enfangat tres cascots de metralla. Josep Gual i Lloberes

natura i aventura

LA RUTA PAS A PAS

U PODE AR DE G E ARR A.COM DESC RAIAVENTUR U T , A .N ÀNOL WWW EL PLRARI I EL E S L'ITIN K PEL GP C A R T

Distància: 9,8 Km. Desnivell: 550 m. Nivell de dificultat: baix (cal portar aigua, sobretot els mesos de calor). Temps orientatiu: 4h. Tipus d'itinerari: circular. Deixem el cotxe a l'àrea recreativa de la Fonteta, que es troba a la cruïlla de la carretera C-235 de Gandesa a Tortosa amb la pista asfaltada que mena al santuari de la Fontcalda. Els primers cent metres els caminem per la carretera en direcció est (1) fins arribar a unes granges (2). I una pista a ma dreta amb un rètol indicador a la Serra de Cavalls. Seguim cap a l'esquerra, entre els ametllers, fins que la pista travessa la carretera per sota (3). Paral·lels a la carretera continuem cap a l'est, passem vora una caseta elèctrica i de nou un túnel ens permet travessar la carretera i entrar a la riera de la Fonteta (4). Si ha plogut i hi ha aigua pugem pel túmul a la carretera i seguim les marques de GR. Després de travessar uns camps d'ametllers la riera es creua amb el GR que baixa de la carretera. En aquesta cruïlla (5) el sender segueix recte cap a la Serra de Cavalls. Nosaltres prenem el senderó que puja a mà dreta en direcció a l'ermita de Santa Margarida. En constant ascens arribem al llom de la serra, on trobarem varis parapets que s'utilitzaren durant la guerra. Voltem la capçalera de la Vall Closa i al cap de poc estona veiem al fons l'ermita i al seu darrera la torre forestal de la Punta Alta. Trobem una cruïlla (6) on el GR marxa a la dreta. Nosaltres ascendim seguint ara les marques vermelles. Creuarem una cruïlla amb el pal de senyalització caigut. A l'esquerra aniríem a parar al Pinell de Brai. Nosaltres seguim recte, seguint el mur de pedra, pel sender que ens conduirà a l'ermita, recentment restaurada i on s'ha construït una àrea recreativa (7). De nou prenem el GR en direcció sud-oest que torna a pujar. Arribem a una cruïlla (8) que, cap a l'esquerra ens portarà a la Cota 705 i al Monument a la Pau (9). Baixarem de nou fins aquesta cruïlla i prendrem la pista que baixa a la dreta (10) cap al Coll d'en Torner (11). En aquesta nova cruïlla prendrem la pista asfaltada cap a la dreta que ens portarà, en un parell de quilòmetres de nou a l'àrea recreativa de la Fonteta (12).

Esquí de muntanya: ESQUI DE MUNTANYA

Cim de Bastiments

l cim de Bastiments, situat a l'extrem nord de la comarca del Ripollès, presideix des dels seus 2883 metres d’alçada el circ d'origen glacial d'Ulldeter, anomenat així per ser on neix el Ter, un dels rius més importants de Catalunya. L'emplaçament del circ, per sobre els 2000 metres d'alçada, fa que els itineraris d'aquesta zona siguin esquiables pràcticament durant tota la temporada de neu. Malgrat això, un dels inconvenients d'aquesta zona és la irregularitat de les nevades ja que els front procedents de l'atlàntic hi arriben molt desgastats i els de llevant, procedents de la mediterrània que habitualment deixen grans quantitats de neu, es donen amb menys freqüència. L'any en que les llevantades són abundants, tot i està orientat al sud, la neu que es pot acumular en aquesta zona és molt superior a d’altres punts dels Pirineus. L'itinerari d'ascens al Bastiments que us proposem en aquest article és un dels més populars i assequibles d'aquesta zona i ens permetrà contemplar una amplia panoràmica dels cims del Pirineu oriental i en dies de cel clar, podem arribar a distingir en l’horitzó la silueta retallada del Cap de Creus,el Montseny, i la serra de Collserola.

natura i aventura

POD

SC EU WW W.N ARRE ATU G AR R EL P AIAVENT DE U L'IT IN LÀNO RA.COM TRA ERA L, CK RI I PEL EL GPS

Imatge cedida per INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

FITXA TÈCNICA: Punt d'inici: estació d'esquí de Vallter 2000. Desnivell: 845m. Ascens: 2 a 3 hores. Descens: 45 min. Orientació: sud.

Mapa: Institut Cartogràfic de Catalunya. Ripollès 1:25.000. Perills: tram gelat i possible cornisa al coll de la Marrana. Material: material d'esquí més grampons i piolet.

ACCÉS: sortint de Barcelona o Puigcerdà ens dirigirem per la carretera C-17 fins a Ripoll. En aquesta població haurem de prendre el desviament cap a Camprodon, després a Setcases i més tard cap a l'estació d'esquí de Vallter. Poc abans d'arribar-hi, en un revolt molt tancat a la dreta, trobaren l'aparcament que serà el punt d'inici del nostre itinerari. DESCENS: el descens l'efectuarem pel mateix lloc per on hem pujat. Des del refugi existeix la possibilitat d'enllaçar amb una de les pistes de l'estació d'esquí, però si baixem per ella arribarem per sota d'on tenim estacionat el vehicle i haurem de remuntar fins a ell. ITINERARI: un rètol a l'aparcament ens indica l'inici del camí cap el refugi d'Ulldeter. El camí puja resseguint el riu Ter seguint les marques del GR-11. En breu el camí creua el torrent i afrontem un tram de forta pujada mentre veiem per damunt nostre el refugi. Un cop hi arribem seguim amunt en direcció oest, creuem una pista i en breu arribem a un petit pla just a sota el coll de la Marrana. Des d'aquí, amb el cims del Gra de Fajol per l'esquerra i el Bastiments per la dreta, ens espera un tram de forta pujada on salvaren uns 100 metres de desnivell fins al coll a 2529 metres. Un cop a dalt ja veiem a la nostra dreta el cim i la cresta per la que haurem de remuntar. Comencem l'ascens per l'ample llom de la carena en direcció nord-est per una pala molt ampla. Poc a poc el pendent anirà guanyant en inclinació fins arribar al cim què assolirem sense complicacions. El cim de Bastiments és un cim allargat format per dues puntes quasi de la mateixa alçada, una dominada per una creu metàl·lica i l'altre per un vèrtex geodèsic.

atadepera és un dels pobles més singulars de la comarca del Vallès Occidental i creix entre dos camins que formen part de la nostra història més antiga, en camí Ral de Barcelona a Manresa i el camí dels Monjos, part del qual avui recorrerem en l'itinerari proposat i que enllaça les esglésies de Sant Joan de Matadepera i Sant Esteve de la Vall de Can Pobla. És un interessant recorregut per la història, el patrimoni i el paisatge de dues parròquies dependents del monestir de Sant Llorenç del Munt durant més de cinc segles.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

EL VALLÈS OCCIDENTAL POT PRESUMIR DE SER L'ÚNICA COMARCA DE CATALUNYA AMB DUES CAPITALS

Pedalant per Matadepera, als peus de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El Vallès és una comarca natural, una depressió entre dues serralades paral·leles, la Litoral i la Pre-litoral. Aquesta capsa, relativament tancada, conforma una regió concreta, però accessible, ja que les seves portes laterals són dos rius que no fan de mal passar, el Llobregat cap al sud i el Tordera cap al nord. Aquesta regió natural va ser dividida en dues comarques a partir d'unes realitats socials i econòmiques que les feien ben diferents, el Vallès Oriental, més despoblat i rural i el Vallès Occidental, amb una densitat de població quatre vegades major i força més industrialitzat. És a la part més occidental de la comarca, retallant el cel amb un perfil típicament montserratí, on trobem el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i als seus peus Matadepera, punt de sortida de diversos senders que recorren el parc i ens mostren paisatges extraordinaris plens de secrets amagats entre pins, fonts, balmes, coves i avencs. 14

natura i aventura

En temps feudal Matadepera pertanyia al Comtat de Barcelona, i l'any 975 el comte Borrell II va vendre les esglésies de la muntanya de Sant Llorenç a l'abat Joan i al Monestir de Sant Cugat del Vallès. Arran de l'ocupació d'Almansor l'abat Joan morí en mans dels moros, el monestir de Sant Cugat quedà en un estat deplorable i els seus monjos descuraren el monestir de Sant Llorenç. Va ser l'any 1013 que els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda compraren i recuperaren els altars del Munt. El dia de Sant Llorenç de l'any següent els comtes donaren les terres de Matadepera al nou monestir que es convertia així en abadia independent. A partir d'aquest moment els pagesos restaren sotmesos al vassallatge feudal del monestir i hagueren de proporcionar-li treball i part de les collites. Al seu càrrec restaven també les parròquies de Sant Joan i de Sant Esteve. El Vallès Occidental pot presumir de ser l'única comarca de Catalunya amb dues capitals. En la primera opció de la Generalitat recuperada, la divisió comarcal deixava Sabadell com a capital d'aquest Vallès.

1 Terrassa es va revoltar i va reclamar la divisió del Vallès Occidental en dos. Al final el procés va culminar en una cocapitalitat. La rivalitat entre sabadellencs i terrassencs a vegades arribava a expressar-se en batalles campals que a prop de Can Torrella, arreglaven a cops de roc:

Els de Sabadell si voleu venir a fer pedregades demà al dematí. Allà a la riera ens hi trobarem i en ser a can Torrella ens barallarem. A la nostra colla tenim el Moixei, porta la bandera i és el més valent. I a la seva colla porten en Bernat, porta la bandera i és el més covard.

1-Ermita de Sant Joan. 2-Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Can Torrella és una masia d'estructura tradicional amb tres plantes i coberta de doble vessant que en l'actualitat acull un restaurant. La proximitat del camí Ral va permetre l'establiment d'un hostal, obligat a tancar l'any 1786 perquè perjudicava l'altre hostal de Matadepera, el de la Barata. Al llarg del nostre recorregut passarem a prop de vàries cases pairals com les de can Roure, La Mateta, can Garrigosa, can Robert, can Marcet o can Pobla. Aquest conjunt de masies conservades recullen l'herència d'a-

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA 1 quells primers habitants rurals. Al principi aquestes construccions eren petits edificis d'una sola planta amb dos àmbits diferenciats, un per la família, amb un foc a terra i l'altre pels animals. A partir del segle XII la tipologia dels masos s'amplia a dues o tres plantes, reservant la inferior pel bestiar.

feudal generaren l'aparició de la sagrera, un espai de trenta passes entorn de les esglésies, on tot acte de força era considerat un sacrilegi. Sota aquesta protecció s'hi construïren magatzems per a les collites -molts d'ells en sitges- i també habitat-

ges, constituint l'origen de nombrosos nuclis urbans del país. La pedalada ens porta fins Sant Esteve de la Vall. Abans de l'abandó del monestir de Sant Llorenç aquí s'alçava l'església de Sant Esteve, que ja apareix

esmentada en documents de l'any 972. Sembla ser que les restes de l'església i dels masos propers van ser utilitzats per construir l'actual casa d'estil historicista de Can Pobla. La capella adossada a la façana nord, s'assenta probablement damunt

LA VIOLÈNCIA I L'EXPLOTACIÓ LEGITIMADA DEL MÓN FEUDAL GENERAREN L'APARICIÓ DE LA SAGRERA Arribats a l'ermita de Sant Joan, restaurada l'any 1997, podrem contemplar el que fou la parròquia de Matadepera fins el 1881, quan es traslladà a l'actual església del carrer Sant Joan. L'ermita presenta planta rectangular amb una sola nau i un altar lateral annex. Amb la restauració es realitzà també una campanya d'excavació arqueològica, posant al descobert dues tombes i una sitja datades del segle XI. Elements que podrien correspondre a la sagrera medieval. La violència i l'explotació legitimada del món

natura i aventura

2 3

1-Can Pobla, amb la capella construida sobre l’antiga ermita de Sant Esteve. 2-Panoramica de Sant Llorenç del Munt. 3-Can Torrella.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA el que havia estat l'ermita medieval de Sant Esteve de la Vall. El camí de tornada a Matadepera s'anomena Camí dels Monjos, i el seu topònim és fruit de la llegenda: els monjos del monestir de Sant Llorenç davant les dures condicions de vida, sol·licitaren al bisbe de Barcelona que els permetés deixar en cenobi. Aquest va accedir posant la condició que podrien establir-se allà on arribessin sense travessar cap riu, torrent o xaragall. Seguint el camí carener van arribar a Sant Cugat i hi aixecaren el monestir del que dependria, quasi de forma continuada fins el segle XVII, el monestir de Sant Llorenç. Si voleu el roadbook d’aquest o d’altres itineraris de la zona, ja siguin a peu o en bicicleta, podeu adreçar-vos a la pàgina web :

www.turismematadepera.cat

Imatge cedida per l’EDITORIAL ALPINA I PER L’AJUNTAMENT DE MATADEPERA

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 23,11 quilòmetres Desnivell acumulat: 1.000 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: itinerari sencer: mitja-alta. Punts d'aigua i menjar: a Matadepera

BIBLIOGRAFIA

hi han diversos llocs.

Les comarques de Catalunya. El

Època recomanable: tot l'any.

Vallès occidental. Vicenç Villatoro

Horari: 3 a 4 hores.

- Dissenys Culturals

Cartografia: mapa 1:25.000 Sant Llorenç del Munt i l’Obac, editorial

Tríptics editats per l’Ajuntament Matadepera. Guia turística del Vallès Occidental editada pel Consorci del Vallès Occidental.

natura i aventura

Alpina.

informa ELS ESTIRAMENTS Mai s'insistirà prou en remarcar la importància que tenen els estiraments en qualsevol activitat física, i que moltes vegades releguem simplement a les visites al gimnàs o després d'una cursa o activitat molt intensa per tal de desencarcarar els músculs utilitzats. Però els estiraments serveixen per molt més que això: al començar qualsevol exercici físic, ja sigui caminar, escalar pedalar o qualsevol altre, els músculs estan freds i encarcarats, i corren més perill de trencar les seves fibres. Escalfar i estirar ens ocuparà uns pocs minuts i ens previndran de possibles lesions musculars i, realitzats després de l'activitat, afavoriran la seva recuperació.

IMPORTÀNCIA DELS ESTIRAMENTS:

Els estiraments s'han de realitzar després d'haver escalfat, amb suavitat, augmentant mica en mica evitant sempre moviments bruscos i forçats.

No hem d'oblidar tampoc que la mobilitat articular és una qualitat

A part de distendre i flexibilitzar els músculs, aquests exercicis acceleren el pols i preparen l'organisme per l'exercici que realitzarà posteriorment. Si realitzem estiraments regularment aconseguirem augmentar la flexibilitat reduint la tensió muscular i així, relaxar el cos. D'aquesta manera afavorim un major rec sanguini a la zona que ens ajudarà a evitar les lesions més comuns com torcedures, tendinitis, molèsties articulars, etc... Els estiraments, a més, augmenten la capacitat de coordinació de moviments, ja que al oferir menys resistència el múscul, controlem millor el seu moviment i també ens fan conèixer on son les nostres limitacions a l'hora de realitzar qualsevol exercici físic.

involutiva, el que significa que naixem amb el màxim grau i a mesura que passen els anys anem perdent capacitat en una major o menor mesura depenent d'una sèrie de condicionants com son el sexe, activitat esportiva, activitat quotidiana, lesions etc... QUAN HEM DE REALITZAR ELS EXERCICIS D'ESTIRAMENTS? Abans de començar qualsevol tipus d'exercici o d'esforç cal estirar els músculs por tal d'ajudar-los a preparar-se per l'activitat que esdevindrà. Durant l'escalfament realitzem exercicis d'estiraments per tal de dotar al múscul de l'elasticitat necessària que el permetrà afrontar els recorreguts que li exigirà l'activitat. Quan un múscul està fred disminueix la seva elasticitat i això el perjudica a l'hora de realitzar els seus recorreguts. No es tracta d'incrementar l'elasticitat del múscul, sinó de recuperar la que en condicions ideals ja es posseeix. La intensitat de l'estirament no ha de ser elevada, sinó aquella que ens permeti aconseguir la elasticitat de la que disposem normalment durant l'exercici. Durant l'activitat també hauríem d'aprofitar els descansos per estirar i frenar la pèrdua d'elasticitat que es produeix com a conseqüència de la pròpia activitat i que obeeix fonamentalment al progressiu augment del to muscular degut a l'activació creixent de fibres musculars que son requerides per a l'esforç que realitzem. Aquests estiraments seran encara menors que els anteriors, per no forçar el múscul. Es tractaria d'afavorir la relaxació del múscul i millorar el rec sanguini, facilitant així la seva recuperació. Un cop finalitzada l'activitat també hem d'estirar. L'objectiu en aquest cas és afavorir la disminució del to muscular i facilitar el rec sanguini. Això repercutirà en la posterior recuperació muscular. La intensitat serà mitjana i no hem d'arribar en cap cas a sentir dolor.

salut i esport

ESCALADA CLÀSSICA

Mentre les planes lleidatanes resten cobertes de boira, el sol rega les parets rogenques dels cingles calcaris del Montsec de Rúbies que s'alça majestuós sobre el mar de núvols. Uns quilòmetres enllà el Noguera Pallaresa i el riu Segre fonen les seves aigües que davallen pausadament cap al mar. Aquest triangle natural conforma la Vall de Meià, altrament anomenada Coma de Meià.

Roca dels ArcsVia Càmel

FITXA TÈCNICA: 1r Ascens: 1981. R. Montaner i J. Torrens. Equipament: parabolts en tot els llargs. Reunions equipades amb dos parabolts. Dificultat: V. Recorregut: 170 mts. Material: casc, cintes llargues, joc empotradors, cordinos per aprofitar alguna sabina, material per muntar les reunions.

natura i aventura

Al fons de la vall, i coronada per l'església parroquial, que sobresurt damunt d'un seguit de carrerons costeruts, s'alça la vila de Vilanova de Meià. Les restes de l'antic poble i del castell, arrasats l'any 1396 pel compte Mateu de Foix encara es poden contemplar dalt del puig de Meià, encimbellat per

l'antiga església parroquial de Sant Cristòfol (consagrada l'any 1037). Aquesta església, avui coneguda com “l'ermita”, és el santuari de la verge del Puig de Meià, de fusta policromada del segle XII. Per ascendir la muralla de pedra que vetlla la Coma de Meià hem triat un dels itineraris més clàssics: la via Càmel. Aquesta via recorre la part més oriental de la Roca dels Arcs i busca, de forma sinuosa, el camí més fàcil per pujar al cim. La seva orientació permet escalar-la durant qualsevol època de l'any, matinant una mica més a l'hivern per aprofitar el matí, que és quan el sol toca aquest sector. La via està equipada amb parabolts, i és perfecte per iniciar-se en l'escalada clàssica al permetre'ns fàcilment l'ús de f r i e n d s i empotradors.

ACCÉS: sortim de Vilanova de Meià en direcció nord per la carretera L-913. Al quilòmetre 6 d'aquesta carretera, quan la vall s'estreta al Pas Nou, trobarem pàrquings a ambdós costats de la carretera.

APROXIMACIÓ: un senderó baixa, travessa el riu Boix i torna a ascendir per l'altre vessant. Anem pujant resseguint la base de la cinglera fins trobar-nos sota la característica placa de pedra, un pèl separada de la paret, que conforma els primers llargs de la via Càmel. Llavors només cal dirigir-nos, en forta ascensió, fins arribar al peu de via. Una marca blanca de pintura on fa temps es podia llegir el nom de la via ens indica el començament d'aquest itinerari (15 minuts).

l'ús de cintes llargues per evitar fregaments excessius. De la reunió marxem per la dreta, seguint la lleixa que forma la placa i descendint una mica. A uns 8m trobem un parabolt. Un parell de metres més i comencem de nou a escalar la paret. Una reunió formada per dues anelles, uns metres més amunt ens indica la direcció a seguir. Un cop arribats a aquesta reunió (simplement xapem) tornarem cap a l'esquerra seguint en travessia la direcció de les esquerdes i que ens portaran a la nostra reunió, un petit replà a la vertical de l'anterior (IV+). Des d'aquí només ens falta superar una placa (V) on haurem de demostrar la nostra destresa amb els peus. Aquest tram està ben assegurat amb parabolts. Un cop arribats a la vegetació ens desplacem una mica a l'esquerra fins el replà on ens espera la reunió. El darrer llarg (50m) és pur tràmit (IV) per accedir al cim. Totes les reunions estan equipades amb parabolts i estan situades en replans molt còmodes.

RETORN: podem tornar al cotxe per qualsevol de les dues vessants. La de la dreta ens porta directament, i amb forta i relliscosa inclinació, fins la carretera. La de l'esquerra, més llarga però més fàcil, ens porta fins un collet i després d'una zona d'acampada de nou fins la base de la paret. Si volem baixar en ràpel, la via A donde vas Vicente, al costat dret de la Càmel, està equipada per fer-ho.

DESCRIPCIÓ: el primer llarg ens mostra el tipus d'escalada i de roca que ens acompanyarà al llarg del recorregut, bona roca calcària amb esquerdes horitzontals. Un pas de IV+ per superar un bloc penjat ens portarà fins la primera reunió (30m). Aquí comença el tram que recorre la placa tant característica d'aquesta via. Recomanem enllaçar el segon i tercer llarg (20m+20m) i muntar la reunió dalt de la placa. D'aquesta manera superem la placa, primer per l'esquerda que forma amb la paret i després de la reunió que ens saltem (burils), per sobre (IV). El llarg que ara comença és el més sinuós. Recomanem

escalada clàssica

DESCENS D’ENGORJATS

Barranc de Fontanella El barranc de Fontanella es troba situat al pre-Pirineu de Lleida entre les poblacions d'Organyà i de Noves de Segre, i forma part de la conca hidrogràfica del riu Segre. Es tracta d'un barranc sense un curs d'aigua constant i es divideix en dos trams ben diferenciats: un primer més humit, en el que possiblement trobem aigua, i un segon més aviat sec però amb una profunda excavació on les parets de l'engorjat s'aproximen fins quasi tocar-se. En el primer tram trobarem cascades amb formacions de tova calcària i un seguit de ràpels de poca alçada sense massa complicació tècnica. Si ha plogut força els dies anteriors al nostre descens, és possible que l'aigua hi circuli i que, si més no, els gorgs es trobin plens d'aigua. Després d'aquesta primera part engorjada el torrent s'obre i ens endinsem en un tram boscós d'uns 200 metres fins que de nou es torna a encaixonar. Aquesta part, com ja hem mencionat, és notablement més seca però molt més espectacular. Des d'aquí una successió de ràpels de poca alçada ens conduiran fins la darrera dificultat del descens, dos ràpels encadenats de 25 metres d'alçada amb una dificultat afegida, una marmita cega entremig d'ells. Actualment està equipada amb unes cordes fixes i una cadena per facilitar-ne la sortida, fet que redueix notablement la seva dificultat. Les sensacions ens aquest darrer tram són impressionants. L'ambient que provoca l'estretor de les parets, el gran desnivell que es salva i la sensació d'alçada ens ofereixen possiblement la

natura i aventura

part més atractiva del descens, proporcionant-nos un magnífic final que de ben segur ens deixarà satisfets. Les formacions rocoses, les zones estretes i el magnífic final on l'engorjat s'encaixona i cau vertiginosament fan que, encara que habitualment es trobi sec, sigui un dels millors barrancs de la zona.

ACCÉS: des de la població de Ponts prendrem la carretera C-14 en direcció a la Seu d'Urgell. Passades les poblacions d'Oliana i de Coll de Nargó, la següent població que trobarem i que haurem de travessar és la població d'Organyà. Des d'aquí però, haurem d'estar molt atents ja que aproximadament cinc quilòmetres després (entre els quilòmetres 165 i 166 de la C-14) veurem a mà esquerra, la pista per on farem l'aproximació caminant fins a la capçalera del barranc. En aquest punt unes torres d'alta tensió creuen la carretera. Immediatament després de veure la pista trobarem a la dreta de la carretera un bon lloc per estacionar el nostre vehicle.

APROXIMACIÓ: travessem la carretera i prenem la pista què, en forta pujada i constants revolts, remunta fins al coll de Bigues. Des d'aquest punt la pista comença a planejar i en breu trobem per la dreta una pista que, senyalitzada amb un rètol de propietat privada, ens conduïrà en forta baixada fins al llit del torrent. La pista travessa el torrent i marxa cap als masos de Fontanella però nosaltres l'abandonarem i prendrem un sender que ressecontinua

descens d’engorjats

DESCENS D’ENGORJATS gueix el marge del torrent. A mesura que anem avançant el riu s'encaixona progressivament fins arribar al primer ràpel.

RETORN: a la recepció del ràpel fraccionat trobem, enfront nostre, dos grans blocs de pedra amb un forat a la part inferior. Si no volem realitzar l'últim ràpel, estalviant-nos així un tram de ressalts força atapeïts de vegetació, aquests pas ens permetrà enllaçar amb un sender que va per l'esquerra orogràfica del barranc (en el sentit de les aigües). Més endavant el corriol mena de nou al barranc i després de superar un tram de ressalts el torrent és travessat per una pista, que prenem cap a la dreta i en pocs minuts arribem a la carretera, pocs metres abans del pont que creua el Segre.

FITXA TÈCNICA

E EU POD EGAR D .COM A R R CAR ENTU DES ATURAIAV NOL I LÀ W.N WW EL P INERAR T I ' IL

Material: casc, arnés, davallador i baga de seguretat. Neoprè després de pluges. Cordes: 2 de 30 metres. Tipus de barranc: engorjat en calcari. Escapatòries: abans del ràpel de 14 metres del primer tram per l'esquerra. Època adient: tot l'any. Longitud: 1200 m. Desnivell: 250m. Dificultat: mitjana. El pas per superar la marmita cega està equipat amb cordes i una cadena.

Aproximació: amb un vehicle d'1h a 1h 30. Amb combinació de vehicles de 20 a 25 minuts. Retorn: de 15 a 20 minuts. Descens: de 2 a 3 hores. Equipament: molt bo.

natura i aventura

TÈCNICA I SEGURETAT

Les Curses d'orientació: L'orientació és un esport fascinant, sa i educatiu, que pot ser practicat tant a les escoles i en petits grups d'amics o familiars, com al més alt nivell de competició internacional. És un esport que es practica a la natura on els competidors, com si es tractés d'una gimcana, han d'anar trobant els punts en un mapa (anomenats controls) en el menor temps possible, amb l'únic ajut d'una brúixola. Els controls, són físicament unes banderoles o "fites", i porten lligada una pinça (espècie de grapadora) amb la que es marcarà una targeta de control de pas. No fa falta cap preparació física especial per practicar aquest esport; i l'edat no és cap problema per participar-hi. Ho poden fer des dels més menuts fins els més grans, doncs els recorreguts, de diferent dificultat, es poden fer perfectament caminant. Hi ha des de qui s'ho pren com un passeig per la muntanya (hi ha famílies o grups d'amics que ho practiquen junts). A totes les curses hi ha mapes i circuits pels diferents nivells i categories, de manera que cadascú corre amb un circuit de la seva mida (distància, dificultat tècnica, etc). Pels més experts, la passejada es converteix en una cursa, una competició atlètica camp a través, a contrarellotge i sense un itinerari prefixat, però amb la obligació de passar pels controls assenyalats en el mapa. Qui passa per tots els controls en menys temps, guanya. Cada corredor va sol i no guanya el més veloç que no sap triar el camí més adequat, sinó el que va segur per l'itinerari més idoni. Si aneu sovint a la muntanya les curses d'orientació us seran molt útils, doncs s'estimula el poder de concentració i es forma una mentalitat analítica i imaginativa que us permetrà saber interpretar fàcilment la informació que ens ofereix el mapa i contrastar-la amb la realitat de l'entorn. D'aquesta manera guanyem seguretat i pràctica per moure'ns per qualsevol indret amb l'ajuda d'un mapa i una brúixola.

natura i aventura

COM FUNCIONEN LES CURSES D'ORIENTACIÓ? Abans de prendre la sortida cada participant agafa una tarja de control. En aquesta tarja el corredor marca els codis de les fites (cada fita s'identifica per un número) i si vol una petita pista d'on es troba la fita (a prop d'un arbre, en una cova, entre rocs etc...). La organització sempre penja un llistat amb els codis de les fites i les pistes.

Quan arriba el moment de la sortida se li entrega el mapa on hi troba, marcats en vermell: la sortida (un triangle), els punts per on ha de passar (cercles) i l'arribada (doble cercle). Uns cent metres després de la sortida hi ha un triangle marcat al terra o una fita senyalitzant que aquest és el punt on en el mapa hi ha dibuixat un triangle. Ja sabem on som, orientem el mapa i la brúixola (veure Natura i Aventura núm. 2) i anem pel primer control. Un cop arribats al primer cercle del mapa, sobre el terreny trobarem una fita (banderola de tela blanca i taronja) identificada amb un número. Si es correspon amb el codi de la fita que cercàvem vol dir que hem arribat al lloc correcte. No hem d'oblidar marcar, amb la pinça que trobarem lligada a la fita, la tarja de control en la casella corresponent. I així anem d'una fita a una altra fins trobar-les totes. Un cop a l'arribada cal entregar la tarja de control per verificar el temps i el pas pels controls.

MODALITATS: La forma més clàssica és la orientació a peu, habitualment a la muntanya, encara que també es fan curses en parcs i en ciutats (curses urbanes). Normalment es fan de dia, encara que també existeix la modalitat nocturna (a l'hivern , aprofitant que es fa de nit ben aviat, a les rodalies de Barcelona es corre el Campionat de Catalunya d'Orientació Nocturna, habitualment els dimecres al vespre).

També trobem curses d'orientació amb esquís (normalment de fons), amb raquetes de neu o amb bicicleta de muntanya o aquelles que, en forma de raid multiaventura, combinen l’orientació amb els diversos esports de muntanya.

Però la diferència més evident amb els mapes topogràfics són els colors. En els mapes d'orientació els colors representen el tipus de vegetació que ens trobarem en aquella part del terreny, indicantnos si hi podrem passar caminant o no depenent de la frondositat de la vegetació. Una vegetació espessa i impenetrable estarà representada, per exemple, amb un color verd fosc, mentre que una clariana sense arbres serà d'un color groguenca.

EL MAPA D'ORIENTACIÓ: El mapa que ens donen a la sortida no deixa de ser un mapa topogràfic, però amb la diferència que aquest té moltíssims més detalls. A diferència dels mapes que normalment utilitzem (a escala 1:25.000 o 1:50.000), els mapes d'orientació acostumen a ser 1:10.000, que ens permet trobar representats detalls molt més petits com són roques, arbres singulars, talussos, rases i altres elements no tant naturals com fites, creus de termes, pous etc... Tot i que ens els mapes d'orientació també surten representades les corbes de nivell (equidistància 5m), en aquestes no s'indica l'alçada. Haurem de deduir nosaltres mateixos si aquella part del terreny per on volem passar fa pujada o baixa.

tècnica i seguretat

RUTES EN TOT TERRENY

Parc Natural delpintoresc Garraf, i ple de contrastos l Parc Natural del Garraf es troba Situat a la serralada Litoral, al sud de la ciutat de Barcelona, entre les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès. Sembla mentida que a tan pocs quilòmetres de la gran ciutat pugui

existir una zona muntanyosa tant pintoresca i esberlada i que ofereix tants contrastos. Es tracta d'un conjunt muntanyós d'origen càrstic modelat majoritàriament en roca calcària i solcat per valls o fondos, com es coneixen popularment.

Una altra curiositat d'aquest massís és el canvi de color que trobem tot al llarg d'una franja que fou, temps enllà, una frontera històrica. La seva banda oriental forma un conjunt de pissarres i conglomerats, de colors terrosos i sienes que hi 2

donen un to més aviat vermellós i fosc. La part més alta del massís, en canvi, és calcària i a base de margues i hi fa la seva aparició el color blanc. Això fa un contrast molt viu dels dos colors, contrast que constitueix en realitat la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. El castell d'Eramprunyà fou en realitat, una fortalesa d'aquesta frontera que en certa manera la geologia dibuixa. El nostre itinerari comença a l'aparcament de l'ermita de Bruguers, on recomanem deixar el cotxe pe pujar a peu fins dalt del castell d'Eramprunyà. De pujada podrem contemplar la Foradada, arc de pedra que la natura ha moldejat de forma capritxossa. Tot i que la dominació musulmana fou molt curta a les terres del baix Llobregat, després de la conquesta de la ciutat per Lluís el Piadós s'establí una primitiva frontera a l'altra riba del

natura i aventura

riu on es bastiren castells com el d'Alcalà, a Sant Boi de Llobregat el de Cervelló o el d'Eramprunyà. Al castell (que data de fa més de 1.000 anys) hi arribem seguint les marques del GR que puja des de l'ermita de Bruguers. La fortalesa s'alçava imponent a 435 metres d'alçada sobre un penyal espadat totalment inaccessible per llevant i tramuntana. El castell té dos recintes: el

EL SETGE DE 1469 DESTRUÍ, A MÉS DEL CASTELL, L’ERMITA VELLA DE BRUGUERS, JA QUE ESTAVA SITUADA ALLÀ ON ELS ASSETJATS TENIEN EL CAMPAMENT sobirà, amb les fortificacions que defensaven el castell i la residència del senyor, i el jussà, amb l'església, el cementiri i una gran cisterna. S'accedeix al sobirà des del jussà per una passera de fusta que substitueix el pont de pedra d'arc rodó que encara el salvava a començament de segle. Tot aquest recinte era envoltat per una muralla. De de la seva antiga esplendor en queda poca cosa: uns murs i arcades impressionants i

3 1-Rodes d’oració al voltant de l’estupa del Temple Budista. 2-Castell d’Eramprunyà. 3-Ermita de Bruguers. 4-Antiga esglesia de Sant Miquel a la part jussana del castell. 5-Estupa de la salut i el benestar, i font emanadora d’energia.

la capella gòtica de Sant Miquel, unes tombes antropomòrfiques, la cisterna i una inscripció de fa 700 anys que descansa davant la capella entre pintades i graffitis. Aquesta inscripció commemora l'època de màxima esplendor del castell, quan Jaume II vengué la senyoria d'Eramprunyà al seu tresorer Pere Marc I. Des d'aquí dalt podem gaudir d'un dels millors miradors que existeixen de la plana del delta del Llobregat, amb totes les transformacions que l'home ha introduït i que amb prou feines deixen sobreviure els camps de conreu.

L'ermita de Bruguers, també coneguda com de Sitjar, és un petit edifici de nau i absis coberts amb voltes apuntades. Diu la tradició que, l'any 1193 un pastor de Gavà trobà dins de la cova que es veu al turó situat al sud del castell una imatge que va rebre el nom de Mare de Déu de Bruguers. Ràpidament els veïns del terme d'Eramprunyà bastiren una ermita just al damunt.

El setge de 1469 destruí, a més a més del castell, l'ermita vella de Bruguers, ja que estava situada allà on els assetjats tenien el campament. L'ermita fou abandonada i substituïda per una de nova feta entre el 1500 i el 1504 al pla de Sitjar. L'any 1509 es feu un trasllat solemne de l'ermita vella a la nova. Des d'aleshores l'ermita vella resta abandonada.

rutes en tot terreny 29

RUTES EN TOT TERRENY

La pista que ens porta de Begues a Plana Novella ens permet travessar el cor del massís del Garraf i contemplar les formacions càrstiques que li donen aquestes formes tant característiques. I, si ens aturem, podrem observar el margalló, l’única espècie de palmera autòctona a Europa.

EL PALAU NOVELLA, ACTUALMENT ANOMENAT SAKYA TASHI LING ÉS EL PRIMER MONESTIR BUDISTA DE CATALUNYA I PERTANY A UNA DE LES QUATRE TRADICIONS DEL BUDISME TIBETÀ Després d'un revolt apareix un edifici enorme voltat per una muralla estranya i unes banderoles i cúpules de forma i colors característics: sembla un castell de joguina fet a esca-

la natural. És el Palau Novella, actualment monestir budista Sakya Tashi Ling i que es pot visitar els caps de setmana.

Aquest monestir pertany a una de les Quatre Tradicions del budisme tibetà, la Tradició Sakyapa, i és el primer monestir budista de Catalunya.

DALÍ VINGUÉ A VISITAR EL PALAU VARIES VEGADES PER RECOLLIR-SE I INSPIRAR-SE, I FINS I TOT ES PARLA D’IMPORTANTS REUNIONS DE MASSONS DE GRAN RELEVANCIA POLÍTICA Aquests terrenys van ser adquirits pel matrimoni format per Pere Domènec i Maria Vilanova, indians que tornaren rics de Cuba i que sens dubte van enterrar aquí una bona part de la seva fortuna. El palau es

natura i aventura

va començar a construir l'any 1887, i es va acabar el 1890. Dos dracs de metall vetllen l'entrada a banda i banda al peu de la doble escalinata que permet l'accés a l'edifici. Al seu interior dues escultures més flanquegen la gran escala amb passamans de caoba que puja cap a la planta noble, l’única que pot ser visitada. El menjador és potser la sala millor conservada i està decorat amb escultures, tapissos i pintures de caràcter marcadament eròtic, insòlit en un lloc com aquest que té, al costat de l'entrada, una capella. Diu el guia que ens acompanya en la visita que les escultures i imatges son la Maria, la dona d'en Pere, de qui ell n'estava completament enamorat; però les males veus expliquen que gastada la seva

fortuna van vendre el palau i els nous propietaris foren els que hi afegiren aquesta decoració convertint-lo en una casa de barrets on alguns fulanos rics de Barcelona venien a divertir-se. Dalí vingué a visitar el Palau varies vegades per recollir-se i inspirar-se, i fins i tot hi ha qui defensa que aquí es produïren importants reunions de massons de gran rellevància política així com nombroses històries d'aventures sexuals. Als jardins del Palau els monjos han construït una gran estupa Namgyal. L'estupa és una representació del Buda, de la ment il·luminada o Consciència desperta. Com a monument Sagrat, per la seva especial configuració, per la quantitat innumerable d'elements que conté i per les nombroses consagracions que se li han prodigat durant tot el procés de construcció, l'estupa és un potent emanador i potenciador de l'energia. Aquesta és una estupa dispensadora de salut i benestar que emana constantment raigs de llum que toquen el nostre

cos netejant-lo de tot tipus de negativitats i malalties. Només ens caldrà donar tres voltes al seu voltant per què la llum purifiqui el nostre dolor, les nostres penes, malalties i negativitats. La pista que porta de Plana Novella a Olivella Passa per Jafra, un bon lloc per fer una parada i quedar-se una estona. El poblat, avui totalment abandonat, va ser una baronia i un important nucli d'activitat en el passat. Una vida basada en l'agricultura i la ramaderia, de la qual en queden pocs vestigis, basats sobretot en el conreu de la vinya. Encara es conserva una petita església dedicada a Santa Maria.

1-Una palanca de fusta substitueix l’antic pont de pedra. 2-El Palau Novella és ara el Temple Budista més gran de Catalunya.

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreçat a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20€ l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

MATERIAL

Els guants:

LES CARACTERÍSTIQUES QUE HAURIA DE TENIR UN GUANT D'HIVERN SÓN LES SEGÜENTS:

La roba constitueix un element bàsic de protecció del nostre cos vers el fred exterior. De vegades, però, ens preocupem per tenir bones jaquetes i pantalons adequats, però oblidem que les extremitats són les parts del cos més vulnerables i, exposades al fred, són les causants de bona part dels accidents que es registren a la muntanya durant l'hivern. Quant el nostre cos s'exposa a condicions de fred i és afectat per aquest estímul, activa un mecanisme de defensa que consisteix en reduir el bombeig de sang a les extremitats, així s'aconsegueix retenir un major poder calorífic a les zones vitals del nostre cos i s'assegura el seu bon funcionament. Arrel d'aquest automatisme la sensació de fred sobre les extremitats com el nas, les orelles, les mans i els peus s'accentúa i en casos extrems pot arribar a ser fins i tot perillosa. La importància de comptar amb un bon calçat i uns bons guants es fa palès a l'hivern, quan les temperatures baixen dels 0 graus i el perill de sofrir congelacions augmenta. En aquest article analitzarem els diferents tipus de guants i manyoples que protegiran les nostres mans i intentarem explicar quin és el seu funcionament i de què depèn el seu bon rendiment. La funció dels guants és la d'emmagatzemar l'aire calent que allibera el nostre cos i evitar la pèrdua de calor. Tal i com vem veure en l’article sobre els folres polars i per tal de conèixer quins guants s'adapten millor a cada situació, haurem de seguir la teoria de les capes. Aplicant aquesta teoria els guants de “primera capa” són els que estan en contacte directe amb el cos i el material amb el que estan fabricats és polipropilè o seda. Per damunt d'ell col·locaríem un guants de folre polar o de llana. Aquests darrers presenten una bona capacitat calorífica però es veu ràpidament disminuida en condicions de vent, ja que són teixits porosos i permeten el pas d'aquest. Una bona opció per eliminar aquest problema és utilitzar un guant de folre polar amb membrana paravent, pero hem de tenir en compte que aquest teixit no és impermeable, i per tant no són els més adients en activitats hivernals on poguem tenir contacte amb la neu. El guants de neu estan fabricats amb una primera capa suau i agradable que està en contacte amb la pell, l'objectiu de la qual és retenir el calor, i una segona construïda amb una membrana tipus Goretex o similar encarregada d'aïllar-nos del vent i de la pluja. Entre aquestes dues capes alguns models incorporen un farcit tèrmic.

natura i aventura

• Si es possible, que no tinguin cremalleres. No són necessàries i poden ser problemàtiques. Millor amb reforços a les costures. • Impermeabilitat. • Ser capaç de retenir l'escalfor generada pel nostre cos. • Comptar amb una membrana que impedeixi que se'ns mulli la mà i alhora que no deixi passar el vent. • Ha de ser suficientment llarg per cobrir bé la la zona del canell i comptar amb una cinta que permeti ajustar-lo per evitar així la pèrduda de calor o perdre’ls. • Tenir les costures reforçades i termosellades per impedir que l'aigua penetri. • És bo que en el palmell de la mà tingui algun tipus de dibuix antilliscant per evitar que ens rellisquin el bastons, piolets... • És molt important escollir la talla correcta. No han de ser ni grans ni massa ajustats. Si són grans ens costarà molt escalfar l'habitacle d'aire calent que hi ha dins del guant i si són petits podrien reduir el reg sanguini i no complir la seva funció tèrmica. (Hi ha d'haver un petit espai entre les puntes dels dits i el guant. Aquest espai està ple d'aire calent generat pel nostre cos. Si els dits toquen el material que està exposat al fred extern tindrem una pèrduda de calor per contacte). Un bona opció per a condicions més severes són les manyoples que poden ser: Manyopla: •És la protecció que presenta una major capacitat per retenir l'escalfor. El contacte entre els dits propicia una escalfor per conducció entre els que tenen pitjor reg sanguini i els que generen més calor. • S'utilitzen en ambients molt freds o en activitats on no es requereixi una utilització concreta de les mans ja que es té menys maniobrabilitat. • Es poden combinar amb uns guants fins per augmentar el calor. • Són molt fàcils de col·locar. Manyopla de tres dits: • Estan a mig camí entre la manyopla i el guant. Ofereix unes propietats que combinen la maniobrabilitat del guant amb la capacitat tèrmica de la manyopla.

CALENDARI

Catalunya i Andorra

BICICLETA DE MUNTANYA 11/03 11/03 11/03 18/03 18/03 25/03

Premi Bassi BTT BTT descens BTT raid els senglars BTT Vilanova i la Geltru Marxa Almatret Tramdur

Banyoles Sant Andreu de la Barca Sant Joan de Mediona Vilanova i la Geltru Lleida Lleida

www.ccbanyoles.com telf: 93-682-34-37 www.senglarsbtt.tk www.runxbike.com telf: 686-36-59-63 telf: 639-33-03-32

Tuc del Port de Vielha

www.cep.cat

Balsareny Sant Cugat Caldes de Montbui Cervera Sant Pau d'Ordal Martorell de la Selva Avinyo Sant Pere de Ribes St. Vicenç del Horts Sta. de Farners La Selva del Camp

www.edebedigital.com/proyectos/1233/ www.ce-terrassa.org/www/index.php www.cec.cat www.ces.cat www.aetalaia.org/ www.massanet.info ceavinyo@gmail.com www.ribes.org/xulius/ www.cesvdelhorts.com www.cefarners.cat/ www.aritjol.com/

Open internacional escalada en bloc

Cervià de les Garrigues

http://acnexo.blogspot.com/

Raid La Pineda Platja

La Pineda

www.naturetime.org/

Sant Martí de Tous Canovelles Collserola Molins de Rei Collformic

www.clubcoc.org www.oros.orientacio.org www.clubcoc.org Dani Daví - OROS www.clubcoc.org

RAQUETES DE NEU 25/03

Circuit català de raquetes

MARXES I CAMINADES 11/03 11/03 11/03 18/03 18/03 18/03 25/03 25/03 25/03 25/03 31/03

Caminada popular de Balsareny Ruta dels tres monestirs Marxa combinada Centre Excursionista de Catalunya Marxa de resistència dels Castells de la Segarra Marxa d'orientació per descripció Marxa popular Marxa infantil de regularitat Caminada popular Caminada popular de primavera Caminada popular de Mans Unides Marxa Muntanyes de Prades

ESCALADA 18/03

RAIDS 3-4/03

CURSES D'ORIENTACIÓ 4/03 4/03 14/03 22/03 25/03

XX Cursa de l'Anoia Circuit Oros Cursa nocturna “Pas del Senglar” Final Campionat Catalunya curses nocturnes Cursa del Tagamanent

Si organitzes alguna activitat i vols que te la publiquem envia la informació a info@naturaiaventura.com

SOSTRES COMARCALS

Cim 2

COMAPEDROSA 2.942 m.

Parròquia de la Massana. Andorra

SITUACIÓ: el cim del Comapedrosa és el punt més alt del de la parròquia de la Massana i del Principat d'Andorra. Situat a la part més occidental del país es troba a poca distància de la capital del Principat i a prop dels límits amb la comarca catalana del Pallars Sobirà. Malgrat la proximitat amb Andorra la Vella aquest cim gaudeix d'una solitud i d'uns paratges idíl·lics i ens mostren la millor cara d'una Andorra desconeguda per a molts, allunyada de l'enrenou de les valls més turístiques. Un paisatge d'alta muntanya on els llacs glacials que reposen als peus dels cims es barregen amb profundes valls regades per torrents d'alta muntanya. Com a gran cim que és, el Comapedrosa ens permetrà gaudir d'una espectacular visió de 360 graus al nostre voltant i podrem contemplar gran part dels Pirineus i les valls d'Andorra a més a més d'una infinitat de cims com la Maladeta, la Pica d'Estats, el Carlit, el Cadí ... Pel que fa a la part tècnica cal dir que en condicions hivernals la seva dificultat augmenta considerablement i requereix l'ús de material específic. També hem de tenir en compte que és una zona bastant exposada als allaus. Per tant, i si no tenim experiència en ascensions hivernals, és preferible fer aquest itinerari ben entrada l'època estival, ja

natura i aventura

que per la seva orientació i la morfologia del terreny podem trobar congestes de neu fins el mes de juliol. Sense neu l'ascensió no presenta cap tipus de dificultat però, pel fort desnivell a superar i la durada de l'itinerari és recomanable fer-lo en dos dies i fer nit al refugi de Comapedrosa. Si decidim fer-lo en un dia cal matinar i valorar objectivament la nostra capacitat física.

Cims comarcals de Catalunya i Andorra:

ACCÉS: des d’Andorra la Vella prendrem la carretera cap a la Massana i Ordino. Un cop a la Massana deixarem a la dreta el desviament de la carretera que va cap a Ordino i ens dirigirem cap a Arinsal. Arribats a aquest punt travessarem tot el poble fins que trobem un desviament cap a l'estació d'esquí. Nosaltres no hem d'anar en aquesta direcció sinó que hem de prendre el túnel que marxa per la dreta. Immediatament a la sortida del túnel girem a la dreta i estacionem el nostre vehicle davant de dos blocs de pisos. En aquest punt comença la pista per la que iniciarem el nostre itinerari.

ASCENS AL CIM: des de l'aparcament prenem una pista ampla i còmoda senyalitzada amb senyals de GR (vermelles i blanques) i marques grogues. Aquestes últimes ens acompanyaran durant tot el nostre itinerari. En aproximadament 15 minuts trobem un revolt molt tancat a la dreta on un rètol indicatiu ens assenyala la direcció del cim del Comapedrosa. Abandonem la pista i prenem el sender que assenyala el rètol i que avança paral·lel al torrent. En pocs minuts travessem el riu mitjançant uns ponts de fusta i el camí comença a guanyar alçada ràpidament. En forta pujada i sempre paral·lels al riu arribacontinua

FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 1.540 metres. Alçada cim: 2.942 metres. Desnivell: 1.579 metres. Època recomanable: des de mitjans de juny fins a finals d'octubre. Temps: de 7 a 8 hores . Cartografia: 1:40.000 Editorial Alpina. Informació sobre el refugi a la pàgina web: www.andorra.com

E EU POD EGAR D .COM A R R CAR ENTU DES ATURAIAV NOL, LÀ W.N I EL WW EL PERARI GPS L IN L'IT CK PE A R T

sostres comarcals 35

Des del cim del Comapedrosa podem gaudir d’unes meravelloses vistes del Pirineu Andorrà, Català i

SOSTRES COMARCALS

Francés.

rem fins al coll de Comapedrosa (2.230 m). En aquest punt veiem a la nostra dreta el cim del Comapedrosa i a la nostra esquerra el refugi. Per davant nostre veiem una zona planera que ens ajudarà a recuperar forces abans d'afrontar la segona part de l'ascensió. Seguim en direcció oest i travessem tot el pla herbat allunyant-nos uns metres del torrent que ens ha acompanyat durant tota l'ascensió. Al final del pla el camí torna a guanyar alçada ràpidament i en breu creua el torrent cap al seu marge esquerra i gira en direcció nord-est fins arribar de nou a una zona de prats. El camí segueix pujant progressivament fins creuar un petit torrent i arribar a l'estany anomenat les Bases de l'estany Negre (2.580 m). Des d'aquí remuntarem per la esquerra del torrent fins arribar a l'estany Negre (2.600 m). En aquest punt ja veiem a mà dreta la cresta que, en direcció nord-est, ens conduïra fins al cim. Seguim les marques grogues i comencem a remuntar l'aresta que, amb unes vistes espectaculars, ens avança l'excel·lent mirador que serà el cim. En aproximadament 45 minuts arribem al cim del Comapedrosa amb els seus 2.942 metres.

natura i aventura

DESCENS DEL CIM: existeixen dues opcions per efectuar el retorn; O bé baixar pel mateix lloc per on s'ha fet l'ascensió o bé, un cop al cim, flanquejar la cresta fins a la collada del forat dels Malshiverns i després baixar per una canal fins el refugi del Pla de l'estany. Per aquesta canal és probable trobar-hi neu fins ben entrat l'estiu.

MÓN SOSTENIBLE

HI HA TRANSGÈNICS ALS NOSTRES PLATS? Lleis amb doble lectura, absència de controls governamentals, camps il·legals, falta de transparència, corrupció, por, mentides polítiques, interessos empresarials, etc., són les troballes d'una complicada recerca realitzada per Greenpeace, la Plataforma Transgènics Fora i l'Assemblea Pagesa que acaben d'editar l'informe “La Impossible Coexistència”1 sobre la investigació realitzada en diferents regions de l'estat, especialment a Catalunya i Aragó, on més presència hi ha de camps transgènics.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

ALGUNES DADES PER COMENÇAR El 1998, el govern espanyol, en mans del PP, va aprovar el cultiu comercial del primer blat de moro transgènic. Des de llavors aquest és l'únic estat membre de la UE que permet el cultiu de OMG a escala comercial.2 La comunitat on més es conrea és Aragó seguida de Catalunya on, segons el Departament d'Agricultura (DARP), es cultiven 17.170 has. de gra transgènic d'un total de 40.913 hectàrees. A la resta de comunitats les xifres varien molt i algunes com Euskadi i Astúries i 170 regions més de la resta de països europeus s'han declarat regions lliures de transgènics. El 78% dels europeus rebutja els aliments transgènics i el 62% dels agricultors espanyols s'oposa a produir-los. Malgrat això, el paper dels successius governs espanyols (PP i PSOE), encara que diferent a nivell discursiu, en la pràctica ha estat el mateix: permetre el cultiu i la introducció de cada cop més varietats de blats de moro transgènics

PERILL ALS CAMPS A l'Estat Espanyol es conreen un total de 36 varietats de dues patents de blat de moro MG: el Bt 176 de Syngenta i el MON 810 de Monsanto. Ambdós gens contenen informació perquè el blat de moro modificat produeixi una toxina, el Bacillus thuringiensis (Bt), capaç de matar insectes com el barrinador (típic del blat de moro). Els OGM modificats per a convertir-los en insecticides són, segons dades científiques, molt perillosos, ja que la constant exposició a la toxina per part dels insectes afavoreix la supervivència dels individus amb immunitat genètica a ella, creant mutacions en les espècies que, per aquest motiu, passen de ser plagues mínimament manejables a superplagues incontrolables. Les varietats del gen Bt 176 van ser prohibides a partir del 31 de desembre de 2004 segons una directiva de 2001, però el govern del PSOE segueix autoritzant el seu cultiu. Pel que fa al MON 810, es coneixen fets com l'ocorregut a Mindanao, Filipines, el 2003 , on molts camperols que vivien al

natura i aventura

costat de camps amb MON 810 van caure malalts quan el blat de moro va començar a florir. El Dr. Terje Traavik va trobar evidències en el sèrum de 39 camperols que la malaltia estava provocada pel contacte amb aquest blat de moro. Aquestes dades van sortir a la llum el 2004 i, malgrat això, el govern espanyol segueix autoritzantne el cultiu.

COEXISTÈNCIA IMPOSSIBLE El govern central, així com el tripartit català, garanteixen que els cultius de blat de moro transgènic no suposen cap risc per als camps convencionals o ecològics ni per a la salut humana i ho fan a través de l'anomenat Decret de Coexistència on es recullen les mesures suficients i imprescindibles per a que aquesta coexistència sigui possible sense perill. Com per exemple: una distància de seguretat de 50 metres3 entre els cultius transgènics i els no MG, la segregació de camps i collites i la traçabilitat del gra. El que semblen ignorar polítics i assessors especialistes al redactar aquest decret és que el blat de moro és un cereal de polinització lliure i això vol dir que el pol·len viatja amb el vent i els insectes fins a fecundar altres plantes. També semblen ignorar que alguns insectes poden volar distàncies de quilòmetres i que a zones com el litoral gironí, on es troben molts dels conreus de blat de moro, bufen vents com la tramuntana, famosa per la seva força. A això o se li afegeix el fet que els grans convencionals i els transgènics no reben un tractament diferenciat usant-se els mateixos canals i infraestructures en la collita, transport, recepció, assecat, emmagatzematge i venda sense cap tipus de descontaminació entre un ús i l'altre. Amb aquestes dades, els grups signants d'aquest informe s'oposen fortament al Decret de Coexistència afirmant que el seu únic motiu és el d'expandir enganyosament el blat de moro transgènic a tots els camps espanyols afavorint així a les multinacionals biotecnològiques, les directrius estratègiques de les quals són les de contaminar el camp irreversiblement amb la finalitat d'eliminar tota possibilitat d'una agricultura no transgènica. Greenpeace assegura, a més, que els tècnics encarregats de controlar la contaminació de cultius estan estretament vinculats a Monsanto i/o Syngenta encara que no sigui de manera directa.

DES-CONTROL L'informe “La Impossible Coexistència” demostra que no existeixen per part de l'administració controls reals i eficaços sobre les varietats autoritzades ni sobre el còmput i localització de camps transgènics, havent trobat en la seva recerca que:

· Els informes sol·licitats a les administracions presenten grans llacunes informatives · No se sap la quantitat de camps il·legals que hi ha, alguns dels quals es detallen a l'informe. · Les administracions desconeixen o oculten la superfície real de cultius transgènics.4 · Las xifres varien segons quin ministre les doni i on ho faci. · La contaminació de camps existeix en totes les comunitats on es conreen transgènics. Encara que l'administració ho desmenteix rotundament, els casos documentats per l'informe són molts.

AL PLAT A part dels transgènics produïts a l'estat, anualment desembarquen 6.000.000 de tones de blat de moro i de soja transgènica provinents de Llatinoamèrica i la majoria, segons ha pogut comprovar Greenpeace en els mateixos vaixells, arriba sense cap tipus de certificat. Aquests grans d'ultramar es mesclen amb els locals i es destinen principalment a l'elaboració de pinso per a pollastres, bovins i porcs espanyols. L'etiquetatge d'aquest pinso classifica directament tots els sacs com a transgènics sense cap control amb la intenció, segons l'ONA, d'impedir que els ramaders tinguin opcions de compra i, per tant possibilitat de rebuig als transgènics. Els OMG ingerits pels animals passen a la cadena alimentària arribant amb el seu consum al nostre organisme. Dos reglaments europeus, el 1829/2003 i el 1839/2003, obliguen a etiquetar tot el que provingui d'un transgènic encara que només s'ha d'informar a partir d'un 0'9% de contaminació, la traçabilitat està en mans dels governs autonòmics (el descontrol dels quals queda demostrat en l'informe) i, a més, no inclou l'alimentació animal pel que els productors i envasadors d'aquests productes no tenen la obligació d'etiquetar-los com a transgènics.5 Per tant es pot concloure que: Tots els productes animals que els espanyols compren als supermercats són alimentats amb pinso transgènic. Això és carns i embotits, ous, làctics, brioixeria i envasats amb greixos i/o additius d'origen animal. Els productes que continguin soja, blat de moro o derivats no tenen cap garantia real de que no estiguin contaminats. Entre ells, pràcticament tots els refrescs, les llets i iogurts de soja i els additius d'alguns envasats com són les lecitines i els midons. Per molt que s'esforcin els productors finals en no comprar grans transgènics, l'absència de segregació i traçabilitat impossibilita la fiabilitat absoluta de les etiquetes finals. Pel que fa als productes envasats a l'estranger, encara que tots els

països tenen l'obligació d'etiquetar-los correctament per a la seva exportació a Europa, en la pràctica, països com EEUU, paladí mundial dels transgènics, són acusats constantment per informes i troballes que delaten la poca fiabilitat de les seves etiquetes6. El mateix passa amb països com la Xina, amb una política caracteritzada per la poca escrupolositat i on les empreses biotecnològiques transnacionals han sembrat extensivament i amb total impunitat i descontrol els seus transgènics. D'altra banda, com afirma Guillem T. de la Plataforma Transgènics Fora, per a detectar la presència d'un gen modificat en una cadena de ADN es necessita saber primer quin gen es busca ja que cadascun té un protocol diferent. Aquests protocols els han de proporcionar les empreses que han creat els gens i no sempre estan disposades a facilitar aquest tipus d'informació sense omissions o retocs. Si afegim a tot això que el cost de cadascun d'aquestes anàlisis és molt elevat, es pot comprendre que els escassos exàmens que en ocasions concretes es puguin realitzar podrien perfectament ser insuficients i per tant una de les premisses de la coexistència dissenyada per a controlar i evitar la contaminació difícilment pot dur-se a terme amb garanties.

En el proper número lligarem el que hem vist en aquests darrers per fer-nos una idea del panorama actual de la producció d'aliments. Parlarem de la globalizació de l'alimentació. 1 2

http://www.greenpeace.org/espana/reports/copy-of-la-imposible-coexisten Segons una informació facilitada per Greenpeace en una conversa personal, França

serà en breu, el pròxim; encara que ho està fent en secret. 3

Segons informació facilitada per Guillem T. de la Plataforma Transgènics Fora, l'ad-

ministració està estudiant una nova proposta de Decret de Coexistència en la qual la distància de seguretat s'amplia a 220 metres. 4

Les úniques xifres que són capaces de facilitar són les del volum de vendes de lla-

vors que els proporcionen les mateixes multinacionals, depenent totalment de la sinceritat d'aquestes. 5 6

Dades facilitades per Greenpeace en una entrevista personal Als EEUU, controlats econòmica i políticament per les empreses biotecnològiques,

més del 50% de les llavors “convencionals” de blat de moro i soja, i fins a un 83% de les de colza, estan contaminats, tal com es conclou en un informe de Mellon, M. I Rissler, J . Gone To Seed: Transgenic Contaminants in the Traditional Seed Suply realitzat a escala nacional i publicat en 2004 per la Union of Concerned Scientists. Aquest informe es pot consultar a:http:www.ucsusa.orgfood_and_environmentgenetic_engineeringgone-to-seed.html

món sostenible 39

LA CALÈNDULA (calendula officinalis)

Aquest mes, la planta que us presentem es la calèndula, i de la seva flor hi podríem destacar en primer lloc el seu color tant intens, un color que ens transmet benestar, alegria i sensació de primavera, encara que floreix quasi tot l'any. NICHOLAS CULPEPER

PLANTES MEDICINALS

(1660-1738) famós herborista anglès la va recomanar per “enfortir el cor” i d'ella escriu: “simplement mireu les seves flors i la vostra vista millorarà, i veureu complerta la vostra felicitat”. A més a més és una planta molt útil per dur-la a la farmaciola ja sigui en gel, pomada, tintures... ja que la podríem necessitar en diversos entrebancs propis de l'activitat muntanyenca.

Fitxa 2 Anna Parra

DESCRIPCIÓ:

PROPIETATS:

• La calèndula creix espontàniament en el camp i la podem trobar a diferents llocs del planeta. Està molt estesa a la zona mediterrània (Europa meridional i al nord d'Orient Pròxim). • Les seves flors poden ser grogues o taronges, la seva floració dura quasi tot l'any, tancant-se a la nit i obrint-se a l'albada. • Pot arribar a mesurar 45 cm. • Es recol·lecta a l'estiu. • Desprèn una olor desagradable i té un gust amarg.

Actualment els especialistes centren les seves aplicacions en el seu ús tòpic. Els compostos actius primaris de la planta inclouen antiinflamatoris i flavonoides. Recents estudis d'investigació a laboratoris indiquen que els pètals de la calèndula tenen propietats antibacterianes i antivíriques, antiinflamatòries, astringents i antisèptiques.

BENEFICIS: Cremades del sol: calma les cremades ja que redueix la inflamació i a la vegada ajuda a una curació més ràpida.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: Peu d'atleta: diverses investigacions de laboratori han demostrat que la calèndula té efectes fungicides, i degut que el peu d'atleta el causa un fong, la pomada de calèndula és un bon mitjà per acabar amb aquesta molèstia. Picades d'insectes: pot reduir la inflamació i la picor produïdes per les picades i inclús pot ajudar a prevenir la infecció.

• La calèndula es considera una planta extremadament segura i quan es segueixen les seves dosis recomanades no provoca cap efecte secundari. De totes maneres sempre haurem de vigilar amb les persones que tinguin hipersensibilitat a aquesta planta o a altres espècies de la família. Tampoc es podrà utilitzar durant l'embaràs, ja que podria tenir conseqüències negatives en el fetus. Tampoc es recomana la seva utilització durant la lactància. • En quan a l'ús extern, no es recomanable aplicar-la en ferides supurants. En aquests casos es recomanable aplicar té de calèndula.

CURIOSITATS: • Els seus pètals s'utilitzen com a colorant substitut del safrà.

Diversos problemes dèrmics: molt convenient per tractar problemes de pell, com excemes, acné, pell seca i sensible o nafres.

FARMACIOLA NATURAL Accelera la curació de ferides: la calèndula és un del remeis més utilitzats per tractar ferides superficials de la pell com esgarrapades o talls. La calèndula, a més a més, ajuda a regular el període menstrual i en calma els dolors.

natura i aventura

Aconsellem portar a la farmaciola crema de calèndula, ja que ens pot ser molt útil en cas de cremada solar, ferida lleu i picades d'insecte. La posologia seria aplicar-la de dos o tres cops al dia sobre la zona afectada.

APRÈN DEL FÒRUM

Geocaching a la recerca del tresor Ja som molts els geocachers catalans. D'una manera molt resumida, el gecaching es una nova propostaque tracta de trobar un “tresor” amagat (normalment un tupperware amb un llibre de visites) en algun lloc que mereix ser visitat. La persona que l’amaga publica les seves coordenades a la web de www.geocaching.com. D'aquesta manera, els altres jugadors poden saber-ne les coordenades i anar-lo a cercar. Els geocachers catalans solen fer bona feina i els amaguen en llocs dignes de visitar, però que no siguin típicament turístics. Els tresors solen estar formats per un tupperware que conté el llibre de visites, i algunes andròmines que complementen el "tresor", i que es poden agafar amb la condició de deixar alguna cosa a canvi. Això fa que els tresors tinguin al·licient per a la mainada, així ells també poden participar de l'activitat. És un joc que està repartit a tot el món, no costa diners jugar-hi, i hi col.labora gent de tots els països a qui els agrada la natura. Als europeus els agrada molt venir a fer geocaching a Catalunya. Sobre aquesta base, hi han variants, per exemple els multicaches, que tracten d'anar a buscar un “tresor” primer, i en aquest s'hi troben les pistes per a trobar-ne un de següent, i així successivament. D’altres tracten d’anar a certes coordenades per a trobar una pista que porta a les coordenades del tresor real. D'aquesta manera es poden visitar tota una sèrie de llocs abans d’assolir l'objectiu. Altres variants son els TravelBugs. Son un objecte que va viatjant de tresor en tresor. Per exemple un jugador pot deixar un clauer amb un ninot en un tresor de Santa Coloma de Farners, amb la consigna d'arribar a un tresor del Cap Nord.... o amb la consigna de fer la volta al mon. I així, els diferents visitants dels tresors, s'el poden emportar per a deixar-lo a altres tresors fins que pugui cumplir el seu objectiu. Marc

Aprofitem aquesta secció per publicar els comentaris més interessants del fórums de, www.naturaiaventura.com Anima’t i participa.

BIBLIOTECA 50 itineraris en BTT per Catalunya (2a edició) Manel Cajide i Plaza Amb la BTT es pot assolir, en molt menys temps del que exigeix un complet trekking, antigues ermites romàniques assentades en bucòlics paratges, cims més modestos però alhora interessants, frondosos boscos i belles fagedes, cursos de rius, rierols i rieres gairebé oblidats i espais rurals poc coneguts. Aquest nou volum de la col·lecció Azimut és una guia de rutes seleccionades i distribuïdes per tot el territori català que permet conèixer aquests tipus d'indrets, alguns molt emblemàtics i altres més desconeguts i, per tant, menys freqüentats. Tots els itineraris que presenta la guia han estat dissenyats i recorreguts amb l'ajuda de mapes cartogràfics i han estat catalogats entre un i cinc estels, com la famosa guia Michelin, en funció de paràmetres tals com la duresa i la llargada del recorregut, la bellesa de l'entorn, la ciclabilitat de les pistes o camins, el percentatge de trams per carretera... i, val a dir, l'autor ha posat especial cura que de la totalitat dels quilòmetres acumulats en aquests itineraris, el 99% siguin ciclables.

Catalunya. 50 excursions inoblidables Jordi Longás Mayayo Caminar és una de les millors formes d'aprendre a estimar la terra, de respectar el nostre medi i de viure amb harmonia amb nosaltres mateixos. Per això, aquest recull d'excursions inoblidables pretén tant oferir idees a persones expertes com a aquells que volen obrir els seus horitzons, potser per viure'ls en família o amb la colla. En conseqüència, en aquest viatge que et proposem no falten incursions als espais naturals clàssics, reconeguts des fa anys per diferents figures legals que els protegeixen, però també hi ha excursions poc conegudes que poden estimular els excursionistes més experimentats. L'obra s'estructura en 50 rutes. La presentació de cada excursió segueix un mateix model. Una breu fitxa pràctica dóna les principals referències que cal tenir en compte per fer la ruta, com són l'accés al punt de sortida, l'horari aproximat, la valoració de la dificultat i una cartografia bàsica de consulta. Després, un breu text anticipa alguns dels aspectes més destacats del lloc que es vol visitar, evoca alguns records o suggereix altres formes de viure la ruta proposada. Seguidament es fa la descripció del camí, de manera suficient per seguir l'itinerari però sense abusar de detalls que limitin en excés la iniciativa i compromís de cada excursionista. Finalment, cada ruta s'acompanya d'un croquis i de diverses fotografies que mostren la bellesa de cada zona.

notícies CAMPIONAT DE CATALUNYA UNIVERSITARI DE BTT El servei d'esports de la Universitat de Girona organitzarà per quarta vegada consecutiva el Campionat Universitari de BTT els dies 30 i 31 de Març i 1 d'Abril. Des del curs 2003-2004 la prova s'havia organitzat al municipi de Quart, aquest any, però, gràcies a la col·laboració de l'ajuntament de Sant Gregori i al club ciclista Llémena la prova es celebrarà al municipi de Sant Gregori, dins d'un espai natural privilegiat com és la Serra de Sant Grau. El campionat s'englobarà dins d'un cap de setmana totalment dedicat a la bicicleta de muntanya, juntament amb la segona prova puntuable per l'Open d'Espanya XC 2007. Més informació a www.udg.edu/esports

PEDALADA DEL CAMÍ MOLINER El diumenge 25 de febrer es va celebra a la població de Matadepera la pedalada del Camí Moliner. La prova que oferia la possibilitat d'escollir entre tres circuits de diferents dificultats fou un èxit organitzatiu i d'afluència de participants ja que és van enregistrar poc menys de 500 inscripcions. Els participants varen ser obsequiats amb diversos regals i entre ells, els tres números publicats de la revista Natura i Aventura. Podeu descarregar-vos l'itinerari de la pàgina de l'ajuntament de Matadepera: www.matadepera.cat

MOSTRA D'AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA DISTRICTE SANT MARTÍ Amb una conferència amb la presència dels reconeguts alpinistes Kurt Diemberger i Edurne Pasaban es va inaugurar la desena Mostra d'audiovisuals i fotografia de muntanya districte Sant Martí. Durant deu dies s'han projectat una vintena d'audiovisuals relacionats amb diferents activitats del món de la muntanya. La mostra també ha comptat amb interessants conferències per part dels autors dels audiovisuals i amb una exposició-concurs de fotografia amateur. L'increment de visitants confirmen el creixement d'aquest certamen i el consoliden una mica més com una referència dins del cinema de muntanya amateur.

natura i aventura

ICERTIC.07 TRAVESSA FRONTERES Tot i les justes condicions d'aquest hivern, més de 190 persones es van reunir el cap de setmana del 10 i 11 de febrer a la Vall de Boí. Aquesta edició ha reunit participants d'arreu de la geografia espanyola i fins i tot una participant de la població de Colònia ( Alemanya. La nova estructura de la competició amb una base de fusta i de la qual penjaven diverses formes de gel ha fet que la competició hagi estat molt espectacular i emocionant. “ Aquest any ha estat especialment difícil la formació d'aquests cubs de gel. Han calgut moltes nits a 2000 mts. i molta paciència per part de l'Oriol Baró per aconseguir-ho”.

BICICLETES ADAPTADES A LES VIES VERDES DE GIRONA El Consorci de les Vies Verdes de Girona va donar a conèixer a la fira de turisme FITUR cel·lebrada a Madrid els 4 punts a tocar de les vies verdes de Girona on es podran llogar bicicletes adaptades: Sant Joan de les Abadesses, Amer, Girona i Castell d'Aro. Entre aquests municipis es repartiran les 10 bicicletes adaptades que el Consorci ha adquirit, amb la col·laboració de la Direcció General de Turisme. Aquestes bicicletes es podran llogar en les mateixes condicions que la resta de bicicletes, és a dir, al mateix preu i amb la mateixa oferta de serveis: les empreses que disposaran d'aquests models tenen també servei de trànsfer (desplaçament de bicis i persones), taller mecànic etc...

OPEN INTERNACIONAL D’ESCALADA EN BLOC DE CATALUNYA X-TONE Els propers 17 i 18 de març a la població de Cervià de les Garrigues, es cel·lebrarà l’Open Internacional de Bloc, en una nova zona especialment preparada per aquesta competició. Hi haurà categoria professional i amateur, amb 8.500 euros en premis per la primera, i 1.000 per la segona.