Natura i Aventura 10 by Goolnatura

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 10 ❚ OCTUBRE 2007

NÚMERO

aventura

Tornarem a lluitar! Cridà aquell home mentre recorria els darrers metres que el separaven de l'arribada. Tornarem a sofrir! Clamà a mesura que l'alegria es transformava en eufòria en adonar-se de la gesta aconseguida. Tornarem a vèncer! Bramà finalment quan va trepitjar i recórrer amb els seus peus cansats la catifa vermella reservada només als herois com ell. Feia poc més de vint hores que havia baixat de Collformic: gairebé una jornada de camí el separava de l'emblemàtic cim del Matagalls; poc més de vuitanta-tres quilòmetres caminant cap a ponent seguint la mateixa ruta que cent anys abans recorregué mossèn Jaume Oliveres. I aquí estava, avançant per la rogenca estora que travessava la plaça del monestir de Montserrat. La pols, la suor, la calor i el dolor es fonien en un clam d'orgull en aquest punt final del trajecte on l'esforç i les ganes d'aquell home arribaven al punt sublim de saber-se capaç de tot. La seva força se'ns contagiava i ens feia adonar-nos que amb la mateixa intensitat amb què la vida se'ns presenta en el dia a dia, tots som solvents per assolir i portar a bon terme els reptes que ens proposem. Aquell home havia lluitat contra el temps, contra les seves pors, contra tots aquells que no el creien suficient; havia patit preguntant-se en cada pas si tot allò valia la pena, retrobant-se a si mateix en l'espiritualitat que caminar contra un mateix provoca; però havia vençut un cop més a pesar dels anys i l'ossada gastada, i en aquells darrers metres sabia del cert que l'any següent tornaria lluitar, tornaria a sofrir i tornaria a vèncer. NATURA I AVENTURA

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

www.naturaiaventura.cat

EDITORIAL

sumari ESCALADA: les agulles d’Engolasters

SENDERS DE GR: el Camí dels Bons Homes CIMS COMARCALS: Costa Cabirolera

BTT: el castell de la Roca de Solius

EXCURSIONISME: Perot Rocaguinarda

VIES FERRADES: la Morera de Montsant

06 29

32 4

natura i aventura

aventura

EXCURSIONISME: Perot Rocaguinarda, bandoler

MÓN SOSTENIBLE: Canvi climàtic

BICICLETA DE MUNTANYA: Tresors de suro

SOSTRES COMARCALS: Costa Cabirolera, 2.603 metres

VIES FERRADES: La Morera de Montsant

CALENDARI: L’agenda del mes

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

NATURA I AVENTURA ANY II. NÚM. 10 OCTUBRE 2007

SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJD TIRADA 15.000 EXEMPLARS Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernàndez Disseny gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot

GEOCACHING: La mina Grotta

Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Glòria Solsona Eduard Abad Núria Pedrola Nilda Santacruz Patricia López Lorena López Oscar Castillo Joaquim Fernàndez Mª Antonia Juncà

SENDERS DE GR: Comença la creuada

PLANTES MEDICINALS: La menta

ESCALADA ESPORTIVA: Les agulles d’Engolasters

Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.com

TÈCNICA I SEGURETAT: Els mapes topogràfics

TOT TERRENY: La serra de Rodes

Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel.: 696 52 38 04 Fax: 93 417 76 14 christian@naturaiaventura.com Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

16 5

RUTES A PEU

Perot Rocaguinarda,

cap de bandolers i fill d’Oristà

El Lluçanès és una comarca natural situada entre la plana de Vic i el Berguedà, i forma un altiplà que retallen les valls del Ter i el Llobregat. Va ser l'escenari de les maleses del bandoler més astut del segle XVII, en Perot Rocaguinarda, que des de 1602 i durant deu anys va portar de corcoll les autoritats de Catalunya, incapaces de capturar-lo. Amb aquest itinerari proposem descobrir de prop els paratges on l'empremta del bandoler encara és visible entre ruïnes i gravats i on el seu record encara perdura en les aromes del bosc i la frescor de les balmes.

natura i aventura

Feia ja mig segle que s'allargava la disputa que enfrontava la família dels Banyuls, senyors del castell de Nyer, al Rosselló, amb el llinatge dels Cadell, senyors d'Arsèguel, a la Cerdanya. Aquest enfrontament donà nom a dos bàndols que s'estengueren per tot el Principat, els nyerros i els cadells. Amb el mot bandoler es definien, aleshores, els seguidors d'un bàndol, i cal plantejar el bandolerisme de l'època com una guerra privada entre senyors feudals. I va ser en aquests moments en què no es respirava gaire calma a l'ombra del Montseny que va néixer en Perot, en un mas a prop d'Oristà, sota el cingle dels Tres Còdols. Eren les acaballes de l'any 1582.

Davant les ruïnes del mas Rocaguinarda podem imaginar la vida d'en Perot, el cinquè de set germans que, dinou anys més tard, i després d'haver tingut algunes raons amb el batlle d'Oristà, va marxar a Vic amb la intenció d'aprendre un ofici. Aquesta vida no el va satisfer gaire i ben aviat ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, senyor de Taradell i cap dels nyerros de Vic. La ciutat, però, era sota el domini dels cadells, el cap dels quals era el mateix bisbe de Vic. Els carrers de la ciutat s'havien convertit, sobretot a partir del capvespre, en un indret perillós on sovint els cadells del bisbe imposaven la seva llei. El bisbe Robuster, conegut com el cadell gros, era un home avariciós i àvid de poder, que fins i tot s'apropiava de gran part dels ingressos de l'Església. A més el bisbe afavoria els nobles del bàndol cadell situant-los en els llocs de govern de més responsabilitat, indignant així els capitostos nyerros. En Rocaguinarda arreplegà un bon nombre de seguidors i assaltà el Palau Episcopal de Vic. Després d'assetjar les muralles amb un intens foc de pedrenyal i d'enfonsar la porta, en Perot s'apoderà del Palau durant uns dies, fet que li donà molt de renom i a la vegada el situà definitivament fora de la llei. Aquest i altres fets varen conduir el duc de Monteleón, virrei

LA RUTA PAS A PAS

de Catalunya, a organitzar la Unió d'Armes de Vic –un cos format per uns dos-cents homes– amb la intenció de capturar-lo. En Rocaguinarda va haver d'abandonar la ciutat; formà una quadrilla i robà als traginers i marxants que transitaven pels camins rals. Una nit que s'amagaven en un mas prop de Vilalleons, assabentat el batlle del poble de l'estada del bandoler a les rodalies hi va acudir amb un grup d'homes amb la intenció de detenir-lo. La quadrilla d'en Perot els va fer front, i després d'una forta brega els va

ROCAGUINARDA VA SER L’ESCOLLIT DE CERVANTES PER ACOMPANYAR “EL QUIXOT” EN LA SEVA VISITA A BARCELONA fer fugir, deixant-ne un munt de ferits. Aquesta topada amb les autoritats li va suposar ser “gitat de pau i treva”. Això el convertia

Distància: 15,8 kms. Nivell de dificultat: baixa. Temps orientatiu: 4 hores. Tipus d'itinerari: circular. Per arribar a Oristà podem fer-ho per la C-670 que ve de l'Eix Transversal (C-25), sortida 164 entre Vic (a uns 15 km) i Manresa (a uns 30 km). Sortim de la plaça major d'Oristà (1) en direcció sud pel carrer Camí de la Font. Al sortir del poble el carrer es converteix en una pista herbada que travessa el torrent. Pocs metres abans de la font de la Baga (2) ens endinsem al bosc entre unes taules de pic-nic i pugem pel sender fins unes lleixes que ens permetran rodejar, cap a la dreta i seguint el nivell, el Puimonjos. Arribem a una cruïlla de camins (3) i prenem el sender pedregós que puja pel costat d'una cabana de pedra seca. Arribem a una pista més ampla que seguim a l'esquerra (4). Ens endinsem de nou al bosc fins un collet amb camps a ambdós costats. Continuem recte avall, deixem la pista que marxa a la dreta cap a la carretera i voregem, per sota, el mas de la Guàrdia. Travessem la carretera (5) i pocs metres més amunt prenem de nou la pista que mena a Cal Xarrec, Cal Vigatà, etc. Continuem per aquesta pista en direcció sud-oest fins el carrer de la Ruixeda i Cal Vigatà, que té una palmera dins el pati (6). Més endavant trobem una cruïlla amb un oratori (7), cal seguir recte, sempre per la mateixa pista i en la mateixa direcció. Passarem diverses cruïlles que menen als camps fins arribar a la que porta a l'ermita de Sant Nazarí (trobarem un pal indicador) (8). El camí es bifurca de seguida, prenem el de l'esquerra, i, ben aviat, el senderó que marxa també a mà esquerra i que s'endinsa al bosc. Arribem a l'ermita (9). El senderó marxa per davant l'ermita i ens porta a una pista ampla que prenem cap a la dreta. La primera cruïlla que trobarem després de les ruïnes de Cal Moliner és la pista per on veníem tota l'estona. Nosaltres la prenem cap a l'esquerra i, a la cruïlla següent, cap a la dreta (10). Continuem per aquesta pista fins una cruïlla que indica “camp de motocrós”. La prenem i passem per sota les Obertes (11). Seguim sempre per la pista principal i passem uns camps. Sempre continuem recte fins pujar un collet que ens serveix de referència (12). Ara el camí baixa i serpenteja una mica. Arribem a una cruïlla on cal anar sempre a l'esquerra i prendre la pista que puja pel bosc (13) fins que s'obre als plans de Rierola. Prenem la segona pista a mà dreta, que planeja fins una altra cruïlla per on baixarem, a l'esquerra, fins el mas en runes de la Rierola (14). Continuem a l'esquerra, travessem la riera Gavarresa i passem sota els cingles. La pista que porta al mas Rocaguinarda i als gravats surt al costat dret. Quan la pista es converteix en sender es bifurca (15). A l'esquerra el mas i a la dreta els grafits. Un cop visitats ambdós, tornem al mas de la Rierola i prenem la pista que puja a l'esquerra i ens porta a la Quintana. La pista va entre les cases i després creua de nou la riera (16). Passat el riu prenem la pista de l'esquerra que porta fins la carretera, que creuarem. Pugem el camí empedrat fins arribar a uns camps, que voregem. La pista es transforma en un sender que baixa fins Oristà.

rutes a peu

RUTES A PEU

en enemic del rei i permetia que la seva persecució fos finançada mitjançant la tresoreria reial. La Unió d'Armes va posar tots els seus esforços a disposició del comissari Francesc Torrent, encarregat de capturar al perillós bandoler. El comissari va arribar a detenir i penjar de la forca en Pere Roca, un dels lloctinents de Rocaguinarda. La venjança no es feu esperar i cap al final del 1609 el comissari va ser assaltat i trobat cosit a trets. La crida contra en Perot s'escampà per tot Catalunya, però a en Rocaguinarda no li faltaven amics. Sovint actuà en connivència amb l'abat de Ripoll, contra el capitost cadell Truncafort, va estar a disposició de familiars de la Inquisició i va ajudar els canonges augustinians de Sant Joan de les Abadeses contra el “cadell gros” de Vic. També serví als cavallers de l'ordre dels hospitalers del castell de Barberà quan fou requerit pel prior Miquel d'Alentorn per posar setge al castell de

Vallespinosa i reprimir en Rafael de Biure que volia usurpar el senyoriu de Vallverd. Durant l'estada al castell de Barberà conegué en Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, qui li dedicà un sonet força conegut.

“Quan baixes de muntanya, valent Roca com si una roca de Montseny baixara, mostres al món ta fortalesa rara, que per a tu sa fúria tota és poca. Ninguna de tes bales lo cap toca de qui no et veja, si no fuig la cara, que ton valor insigne no s'empara tras falsa mata ni traïdora soca.” Tot aquest Principat fas que badalle, que et persegueix de sou i persegueixes amb mortal i fúnebre paraxisme. Qui tinga el tal judici mire i calle o diga't senyoria que ho mereixes per lo millor pillard del cristianisme.” 1

Però la gesta més agosarada del fill d'Oristà va tenir lloc quan, al bosc de Santa Magdalena, prop de Folgueroles, el bandoler i la seva quadrilla plantaren cara al miler d'homes que formaven la Unió d'Armes, els soldats i el sometent. I els bandolers van respondre amb tanta fúria que després d'unes quantes hores de tiroteig, els més de mil homes de la Unió van fugir perseguits per en Rocaguinarda i els seus homes. Però no només els perseguiren sinó que a més, un cop arribats a Vic, assetjaren la ciutat. Tal era el poder d'en Perot que un capvespre es passejà amb els seus homes per Vic mentre els ciutadans seguidors dels nyerros l'aclamaven des de les cases.

ROCAGUINARDA ÉS CONSIDERAT COM UN DELS GRANS BANDOLERS POPULARS EUROPEUS COMPARABLE AL CONEGUT ROBIN HOOD Tot feia pensar que tanta gosadia acabaria amb en Perot Rocaguinarda penjat d'una forca; però el bandoler va demos-

1. Entrada al mas de Rocaguinarda. 2. En Perot va gravar “Perot Rocaguinarda, capità, bandoler, bandoler, bandoler” als espadats dels Tres Còdols. 3. Campanar d’espadanya de l’ermita de Sant Nazarí.

natura i aventura

trar ser hàbil i audaç i un molt bon estrateg que, a banda d'aconseguir ser el cap del bandolerisme tota una dècada, i sortir il·lès de les contínues persecucions a què fou sotmès per part dels virreis i de molts comissaris, va aconseguir finalment l'indult reial a canvi d'embarcar-se amb la seva quadrilla com a capità dels terços del rei destinats a Nàpols. Anys més tard se li perdé el rastre.

Avui, però, quan passegem per aquests antics camins ramaders, entre boscos de pins, roures i alzines, descobrim en cada racó un llegat de la nostra història en forma de vells masos enrunats que l'enfiladissa vegetació pinta de verd lluent; i ens és fàcil imaginar com devia enyorar en Perot el seu Oristà natal, les suaus ondulacions de la serra de Sant

Nazarí, les esquerpes parets daurades que el temps i la riera Gavarresa han retallat i, sobretot, la calma i la pau que es respiren en aquest racó del món. ❚❘

Tresors de suro RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

L’insòlit castell de la Roca de Solius

El suro ha estat durant molts anys la primera matèria d'una indústria que trobà, a la Selva, el medi ideal per al seu desenvolupament gràcies als extensos boscos d'alzina surera que creixien en aquesta comarca. Ja en temps dels romans les suredes eren explotades per a tapar àmfores, i posteriorment amb el suro de les alzines es fabricaven taps per a les bótes o se'n feien sabates. Però va ser al segle XVIII quan un bon nombre de poblacions de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà s'especialitzaren en la manufactura dels taps de suro, especialment per al cava. El desenvolupament d'aquesta indústria provocà l'establiment d'una nova xarxa de comunicacions que esdevingueren l'autèntica avantguarda del sector surer català. Als ports de Palamós i Sant Feliu es construïren dues línies de ferrocarrils de via estreta, inaugurades respectivament el 1887 i el 1892. La construcció d'aquesta segona línia, que unia la ciutat de Girona amb el port de mercaderies de Sant Feliu de Guíxols, deu la seva construcció a la iniciativa privada de la burgesia de l'època. Fou considerada una de les obres d'enginyeria ferroviària més innovadora dels temps. Per a poder superar els diversos obstacles geogràfics dels 37 km del carrilet va ser

natura i aventura

1. Aquest itnerari ens permetrà perdre’ns en el verd viu i intens de la contrada. 2. Els graons escolpits a la pedra ens permeten arribar dalt del penyal on romanen les restes del castell.

2 necessària la construcció de 175 ponts i 131 passos a nivell; tot plegat per a aconseguir posar en funcionament una màquina, impulsada a base de carbó, a una velocitat punta de 35 km/h, i que trigava dues hores a fer tot el recorregut. Actualment el traçat del carrilet ha estat reconvertit en una “via verda”. Són així anomenats els antics traçats ferroviaris en desús adaptats per a ser utilitzats com a itineraris per fer en bicicleta o a peu. Generalment són traçats molt suaus ja que els trens a vapor de l'època no podien superar grans desnivells. A la construcció del carrilet cal afegir-hi les emblemàtiques estacions. Es tractava d'edificacions molt acollidores i funcionals, autèntics portals d'arribada i sortida de les diferents poblacions. Avui dia aquestes estacions han permès als ajuntaments adequar-les per a tot tipus d'utilitats: escoles, sales d'exposicions, oficines de turisme o fins i tot museus, com en el cas de Llagostera, que acull el Museu Etnològic. El museu recull eines i útils emprats tradicionalment en les principals activitats de l'economia local, l'agricultura i la indústria surenca tapera i té l'origen en la iniciativa d'un grup d'aficionats que, en diverses edi-

EL TURÓ ON S’ALCEN LES RUNES DE L’ANTIC CASTELL DE SOLIUS ÉS UNA PRIVILEGIADA TALAIA SOBRE LA VALL DEL RIDAURA cions de la festa major van organitzar, des de l'any 1979, exposicions d'objectes i eines de treball de la pagesia i altres oficis artesans que havien format part de la vida quotidiana del poble. L'any 1987 l'Ajuntament va municipalitzar la col·lecció i la va ubicar a l'antiga estació del carrilet. Aquest és el punt de sortida de l'itinerari que avui us proposem i que us recomanem visitar abans de començar a pedalar cap al castell de Solius, punt central del recorregut i que ens permetrà unes boniques vistes de les suaus ondulacions dels verds boscos de pi blanc i alzina de les muntanyes de Can Reixac entre les quals destaca la punxeguda teulada del campanar de Santa Maria de Solius. A mesura que ens hi apropem

Alt Berguedà

raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

veurem sobresortir, entre la verdor dels arbres, un turó mig descobert i coronat per un munt de velles parets enderrocades i erosionades per la pluja, el vent i el

L’ANTIC FERROCARRIL FOU UN PUNT DE COMUNICACIÓ VITAL ENTRE ELS POBLES DE LA COSTA I GIRONA pas dels anys. És el castell de Solius que mossèn Josep Maria Cervera i Berta ha perpetuat en la nostra memòria amb una preciosa sardana que composà l'any 1977. Un corriol ens mena a l'entrada del castell, on trobem una paret fortificada, que es troba en millor estat, amb una porta de punt rodó. Pugem per les escales picades a la mateixa pedra fins al cim del dom granític i ens deixem amarar per la tranquil·litat plàcida i monàstica de la vall de Solius. El castell de Solius també és conegut amb el nom de castell de Roca o la Roca de Solius a causa del seu emplaçament sobre aquest gran roc escarpat per tots costats i convenientment retallat per a aprofitar-ne tots els racons. Aquesta disposició el feu gairebé inexpugnable a l'edat mitjana, malgrat la facilitat

amb què s'arriba sota la penya. No deixeu de buscar uns curiosos elements singulars, tallats a la mateixa pedra, que solen passar desapercebuts. Són cinc fermalls que podem observar als extramurs, a la base de la penya, a pocs metres al nord de l'entrada del castell. Aquests fermalls són una mena d'argolles tallades a la roca que servien per estacar les cavalleries que, evidentment, no podien entrar al castell a causa dels espais reduïts i els forts desnivells. 1

1. Un passadis excavat a la roca ens permet arribar a l’entrada del castell.

natura i aventura

Amb Natura i Aventura hi sortiràs guanyant! 7% i 10% en compres superiors a 300€ Travessa

Camarassa

c/ Galileu 64, Barcelona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% compres en metal·lic i 6% en tarja Charapowa

Sant Feliu de Guixols. Tel.: 667 76 91 80

Kayak Center Guxols

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

Camp Base

c/ Galileu 208, Terrassa

2X1 en activitats de curta i mitja durada

10% en textil 5% en material dur

Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

La Closa (turisme rural) 10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

X-avi

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

EPiri Mountains

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya) 15% de descompte

15% de descompte Sant Feliu de Guixols. Tel.: 687 95 27 05

Cerclesport

Dive Different (submarinisme)

c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en textil

Globus Empordà

10% de descompte

15% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guixols Tel.: 616 55 40 39

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35 Travessera de Gràcia 132, Barcelona

10% en textil 5% en mat. i compl. Canavese

c/ Bonavista 23, Barcelona

Parc Aventura

Guies de Meranges

subscriu-te i veuràs!!

<--

GR-Zero

10% de descompte

aventura

Tandem Sport

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

- A través de www.naturaiaventura.com. - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta - Domiciliació bancària:

Nom:

Nom del titular:

Adreça:

entitat Compte:

oficina

control

compte

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, 08023 Barcelona

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Diu la llegenda que un tresor s'amaga en una cova als peus del penyal. Les nits sense lluna, quan la foscor és més intensa es pot veure lluir, per algun forat de la roca, l'or que amaguen les entranyes de granit. Dels forassenyats que l'han intentat trobar i han passat la nit al ras als peus del castells no se n'ha sabut mai res més. I conten els vells de la contrada que els raigs daurats que brollen de la roca dibuixen bellíssimes donzelles d'ulls maragda i llargues cabelleres d'or, vestides únicament amb

un tul transparent i que tenen, a l'esquena, ales d'espiadimonis. Els cercadors de tresors s'encisen de les joves i, les persegueixen endinsant-se al bosc feréstec i fosc del qual mai més no en tornen a sortir. ❚❘

Des de la Roca dels Moros podem gaudir de les millors vistes panoràmiques del castell de Solius encimbellat dalt del penyal.

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 20,2 km. Desnivell acumulat: 325 m. Ciclabilitat: 100 %. Dificultat: itinerari sencer: baixa. Punts d’aigua i menjar: Llagostera i Solius. Època recomanable: tot l’any. Horari: 2 a 3 hores. Cartografia: 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya. La Selva

natura i aventura

Imatge cedida per l’institut Cartogràfic de Catalunya

S SUBS I ETS CRIPT OR P DESC ODRÀS A RREG WWW AR DE .NATU RAIAV ENTU E L EL TR PLÀNO RA.COM L, ACK I EL R PER AL G OA PS SENCDBOOK ER

VIA FERRADA

Via ferrada

LA MORERA DE MONTSANT

natura i aventura

El massís de la serra de Montsant es troba situat al nord de la comarca del Priorat i és un dels espais naturals més importants de les comarques meridionals catalanes. La seva abrupta orografia dificulta l'accés a molts indrets del massís; això i el fet que sigui una zona poc alterada per la mà de l'home, ha propiciat que actualment sigui, juntament amb el massís dels Ports, uns dels espais de més riquesa vegetal i faunística de les serralades litorals catalanes. La via ferrada de la Morera de Montsant és un dels itineraris que s'han equipat darrerament

al massís de la serra de Montsant. Situada al vessant sud del massís, dins el terme municipal de la Morera de Montsant-Scaladei, ens permet assolir la part superior de la serra Major compresa entre el grau de Salfores i el grau de la Grallera. Aquesta serra presenta un relleu aparentment infranquejable amb cingleres escarpades i monòlits de formes singulars fruit de l'erosió de la roca conglomerada. La zona acull diversos itineraris que mitjançant vies ferrades o camins equipats superen les enormes cingleres que l'envolten.

COM ARRIBAR-HI: des de l'autopista AP-7 prenem la sortida 34 en direcció Tarragona, Reus est, Aeroport. Continuem en direcció a Reus per la carretera N-420 fins a la confluència amb la carretera C-242 on l'abandonem per seguir en direcció cap a Cornudella de Montsant i la Morera de Montsant. Continuant per aquesta via, arribarem fins a Cornudella de Montsant on, abans d'entrar al poble, prendrem la carretera que ens portarà fins a la Morera de Montsant.

APROXIMACIÓ: estacionem el nostre vehicle a l'entrada del poble de la Morera de Montsant i entrem al poble pel carrer de la Font. Seguidament prenem el primer carrer que trobem a mà dreta (carrer de l'Obac) i que en pujada ens condueix fins els afores de poble. Tot just quan comencem a deixar enrere les darreres cases del poble el camí asfaltat fa un gir molt pronunciat cap a la dreta. En aquest punt haurem de prendre un sender que marxa recte i que, senyalitzat com a PR amb marques grogues i blanques, es dirigeix cap al grau de Salfores. El camí planeja vorejant uns camps de conreu fins a travessar el barranc de la Grallera. Poc després de travessar-lo trobarem a mà dreta un sender senyalitzat amb marques verdes i fites que s'enfila amunt fins a la base de la cinglera on comença l'itinerari. En aquest tram del sender passarem per una zona de grans blocs de pedra on hi ha equipades diverses vies d'escalada. continua

VIA FERRADA

DESCRIPCIÓ: el primer tram de la via ferrada transcorre per una placa vertical d'uns 15 metres d'alçada equipada amb esglaons i que se supera sense gaires complicacions. Tot seguit superem un petit ressalt i enllacem amb un sender que seguim cap a l'esquerra. En breu trobem un altre pas vertical que, posteriorment, dóna pas a un flanqueig i a un petit pont que ens deixa a la base d'una agulla. En aquest punt el traçat guanya en verticalitat fins arribar a la part superior de l'agulla des d'on podem gaudir d'unes magnífiques vistes. Tot seguit superem un espectacular pont de 16 metres de longitud dividit en dos trams. Després de superar el segon tram, el traçat remunta per una canal herbosa que finalitza en una terrassa. Des d'aquí farem un flanqueig a l'esquerra per un petit sender fins a la part inferior d'una placa vertical d'uns 30 metres de longitud on trobarem el darrer pas de la via.

FITXA TÈCNICA Equipament: regular. Dificultat: mitjana. Desnivell: 260 m. Aproximació: 1 hora. Itinerari: 1 hora. Retorn: 1 hora. Material: casc, arnès, guants, dissipador. Equipada per: GEAM del AEC de Reus.

RETORN: un cop a dalt de la cinglera prenem un sender que segueix amunt i que posteriorment ressegueix la cinglera cap a la nostra dreta per un camí traçat i senyalitzat amb fites. Seguirem el camí fins a trobar una gran fita dalt d'una carena rocallosa des d'on continuarem a la dreta i avall fins arribar al grau de la Grallera, pas molt evident que ens permet superar la cinglera. En aquest punt deixem un sender que marxa cap a la dreta i seguim avall fins arribar al poble de la Morera de Montsant visible davant nostre durant la baixada.

natura i aventura

notícies RAMÓN JULIAN CAMPIÓ DEL MÓN D'ESCALADA ESPORTIVA

KILIAN JORNET I LA SELECCIÓ CATALANA CAMPIONS DEL MÓN

L'escalador català Ramon Julian s'ha proclamat campió del món d'escalada de dificultat en el campionat que ha tingut lloc a Avilés (Astúries). La segona posició del podi l'ha ocupat l'escalador Patxi Usobiaga, seguit de l'escalador holandès Jorg Verhoeven. Pel que fa la classificació femenina, la primera classificada ha estat l'escaladora austríaca Angela Ester, seguida de la belga Muriel sarkany i l'eslovena Maja Vidmar.

El corredor català Kilian Jornet es va proclamar campió de la Buff ® Skyrunner World Series 2007 després de vèncer en la sisena edició de la cursa Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia celebrada el passat diumenge 23 de setembre al País Basc. Jornet ha estat el dominador de la quarta temporada del campionat mundial després que ha guanyat les quatre proves en què ha participat: Andorra, Malasia, Japò i Euskadi. La segona i tercera posicions del podi a la cursa del País Basc han estat per al corredor segovià Raúl García i per al basc Zuhait Ezpeleta. En la classificació final del circuit, Raúl García i Tòfol Castanyer han aconseguit la segona i la tercera posicions respectivament. En categoria femenina, l'escocesa Angela Mudge ha revalidat el títol que va conquerir l'any passat. La corredora escocesa ha finalitzat la cursa en segona posició per darrere la francesa Corinne Favre, que finalment ha acabat segona en la classificació general del circuit, seguida de la corredora andorrana Sthepanie Jiménez. Pel que fa a la representació femenina catalana, la corredora Anna Serra ha obtingut la quarta posició en la prova que, alhora, l'ha consolidat en la quarta posició de la classificació final. En la classificació general per equips, Catalunya s'ha alçat amb la primera posició seguida del País Basc i l'equip Running Team.

5è CICLE D'AUDIOVISUAL DE MUNTANYA I VIATGE D'AVENTURA CIUTAT DE GRANOLLERS Entre els dies 9 i 25 del proper mes de novembre s'organitza a la ciutat de Granollers una nova edició del Cicle d'audiovisual de muntanya i viatge d'aventura. L'esdeveniment, organitzat per la botiga Camp Base, el Centre Excursionista de Granollers i l'Editorial Alpina, es portarà a terme a la sala Francesc Tarafa, que es troba situada al carrer Corró, núm. 47, de Granollers. Els dies i els horaris programats per passar els audiovisual són: Dijous 8 de novembre, a les 21h Simond Elias Muntanyes Dijous 15 de novembre, a les 21h Albert Salvador i Josep Mª Esquirol Parets nord a les Grans Goraes als Alps Dimecres 21 de novembre, a les 21h. Antonio Picazo Montserrat tota una vida per fer Dijous 29 de novembre, a les 21h. Mike Lecomte Torres del Paine Surfeando la Raides

natura i aventura

FIRA DEL LLIBRE DE MUNTANYA AL COLLSACABRA Els propers dies 6 i 7 d'octubre se celebra la 6a edició de la Fira del llibre de muntanya al Collsacabra. L'edició d'enguany tindrà la seva seu a Santa Maria de CorcóL'Esquirol i tindrà com a eix principal el debat sobre el canvi climàtic i els seus efectes sobre les activitats d'oci a la muntanya. El prestigiós alpinista Kurt Diemberger serà el president honorífic del certamen i juntament amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresseras, inauguraran oficialment la fira el dissabte 6 d'octubre, a les 12 del migdia. Si voleu conèixer amb més detall tot el programa d'activitats que s'organitzarà a la fira podeu visitar la web: www.firallibremuntanya.net.

XXVIII TROBADA DEL GRUP CAVALL BERNAT

LA MINA GROTTA Als afores de Barcelona, amagada en una petita vall, trobem la presa de Vallvidrera, inaugurada l'any 1864 amb l'objectiu de garantir l'abastament d'aigua al municipi de Sarrià. Aquesta obra de l'arquitecte Elies Rogent va ser considerada com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX i és considerada un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb un mur de maons de més de 3 m d'amplada. Per fer arribar l'aigua del pantà a Sarrià es va construir un túnel per on varen arribar a circular més de 400.000 litres diaris. Quan l'any 1904 es promulgà la llei del descans dominical, s'afavorí l'extensió del lleure entre els treballadors, i va contribuir a que molts barcelonins es dirigissin a explorar els voltants de Barcelona. L'enginyer Carlos Montañes va presentar un projecte revolucionari que pretenia construir dins el túnel una via de 0,60 m per fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que ana-

El proper dissabte 20 d’octubre tindrà lloc a Collbató la XXVII Trobada del Grup Cavall Bernat, es tracta d’una trobada oberta a tots aquells escaladors vinculats d’alguna manera al món de l’escalada a casa nostra. Durant l’acte farà lliurament de les medalles de record que converteix als escaladors que hagin pujat la mítica agulla en “cavallistes”. Per a inscriure’s al grup només cal dirigir-se a les oficines de la FEEC amb una fotografia de l’escalada i les dades personals. La trobada tindrà lloc a la plaça de l’església de Collbatò a partir de les 10 hores.

TAVERTET EXTREM El cap de setmana del 27 i 28 d’octubre tindrà lloc la VII edició del Raid Tavertet Extrem i la I edició de l’Open Raid Tavertet Extrem, organitzada per la Unió Excursionista Vic. El Raid Tavertet Extrem és una prova de dues etapes, que començarà el dissabte 27 d’octubre a Vallter, i acabarà el diumenge 28 d’octubre a Tavertet. És un raid en modalitat Non Stop on els equips hauran d’enllaçar totes les seccions proposades de les dues etapes ininterrompudament. El I Open Raid Tavertet Extrem és una prova d’una sola etapa, que començarà el dissabte 27 d’octubre a Vallter, i acabarà el mateix dissabte en un lloc encara per determinar.

mino foto: Raul Co

Les inscripcions es podran fer fins el 19 d’octubre, les places són limitades; si voleu més informació podeu visitar la web www.unioexcursionistavic.org

ven a gaudir de la natura a les valls de Colserola. L'any 1908 es va fer el viatge inaugural del “Mina Grott”. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers i dues llums d'acetilè. El túnel estava il·luminat amb 80 bombetes de colors que donaven a tot plegat un aspecte força divertit. A més, vora el pantà es va projectar un parc d'atraccions, el “Lake Valley”, amb instal·lacions d'aparells de gimnàstica a l'aire lliure i la il·luminació del bosc i del torrent. L'èxit del trenet fou total, de fet més de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període de temps en què va funcionar, i diem curt perquè tant el parc d'atraccions del Tibidabo, com l'empresa explotadora del tren de Sarrià hi veien un fort competidor. Després de fortes pressions i en contra de l'opinió popular, obligaren que la pintoresca estació deixés de funcionar. Per arribar-hi hem d'anar fins al km 5 de la carretera de Vallvidrera a les Planes i just passada Santa Maria de Vallvidrera tombem a l'esquerra. Aparquem i prenem el carrer Camí del Pantà, que es converteix en pista i ens porta a l'entrada del túnel primer i a la presa i el pantà després (coordenades: UTM: 31T E424664 N4585446). Recordeu que per obtenir les coordenades del tresor cal que us registreu a www.geocaching.com i cercar el tresor codi GC109NN (amagat per l'equip Perduts per Sempre).

PATROCINAT PER:

calendari d’activitats

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

El Camí dels Bons Homes Etapa 2

Comença la creuada

Sobre el seu cavall blanc l'abat cistercenc contemplava en arrogant positura el camp de batalla. El capmall i l'ausberg daurats que duia resplendien al sol. Sobre l'ausberg s'havia vestit d'un perpunt blanc delicadament decorat amb fils de plata i d'or, i del coll duia penjada una gran creu de plata encastada de maragdes i robins. La seva muntura anava també engalanada amb una cobertura rica en tonalitats brillants i pedreria, i fins i tot els colors dels seus arnesos eren nítids i vius. L'abat Arnau Almaric havia escollit les millors vestidures, triant el blanc i el daurat per a tan sublim ocasió. Al seu costat, enfundat dins l'enllustrat ausberg d'escates platejades, el comte de Leicester, Simó de Montfort, gaudia del mateix espectacle. Duia col·locat, damunt la caputxa de l'ausberg, l'elm cònic del qual penjaven dos llambrequins decorats amb els colors i símbols familiars i que amagava la brillantor dels seus ulls avars. El seu cavall estava totalment

natura i aventura

encobertat i protegit amb testera de cuir al cap, llorigues de malla al coll i al pit, que exhibia una àmplia banda d'on penjaven uns picarols de llautó, i groperes de cuir a la banda del darrera. Sobre l'ausberg relluent, la túnica amb la creu vermella dels creuats es gronxava al vent. “Heu d'aturar aquesta bogeria” cridà una veu que feu girarse ambdós personatges. “Les tropes estan descontrolades. Que no sentiu el terrabastall? És hora de tocar retirada”. “Sempre heu estat un home dèbil, comte Ramon” respongué l'abat a les figures que s'apropaven somrient amb malignitat. “Atureu-vos i admireu l'obra de Déu.” El comte de Tolosa i el seu acompanyant s'aproparen a tocar de Simó i l'abat. Els ulls del comte occità brillaven de ràbia. “Aquesta bogeria no pot ser mai obra de nostre Senyor. Cal que l'atureu. La soldadesca no respecta res ni ningú; han embogit. Que no ho veieu?” esclatà el comte amb desesperació. “No patiu, està tot sota control” respongué l'abat cistercenc. I deixant escapar un somriure de complaença digué: “He manat als soldats que matessin tothom, Déu ja reconeixerà els seus.”

LA RUTA PAS A PAS L'etapa del santuari de Queralt a Gósol es pot fer d'una sola tirada, calculant unes 10 hores de caminada. Nosaltres recomanem fer-la en dos trams, fins a Peguera primer i fins a Gósol al dia següent. Això ens permetrà gaudir més del paisatge i a la vegada alleugerir la càrrega d'una etapa tan llarga. Es pot demanar un transfer que ens vindrà a buscar a Peguera, ens portarà fins l'allotjament desitjat en un dels pobles propers i, l’endemà, ens tornarà a Peguera per continuar la travessa.

Més informació a www.camidelsbonshomes.com De Peguera (1) seguim el camí en direcció nord-oest, paral·lels a riu. Passarem un parell d'estanys artificials i arribarem a la pista asfaltada (2) que ve de Fígols (dreta) i va a Rasos de Peguera (esquerra). Prenem la carretera en aquesta direcció fins al coll de Peguera (3). Aquí prenem el camí que marxa a mà dreta i que tot seguit descendeix fins a la font de la Bruixa (4). Aquesta cruïlla té quatre camins: per on venim; el de la dreta, que marxa amunt i torna enrere; el següent, que marxa a la dreta i planeja cap a la font de la Bruixa (500 m) i al Ferrús, i el que baixa, un xic a l'esquerra, cap a Bonner. Ambdues opcions porten cap al molí de Ferners, però hem triat aquesta segona perquè és més planera. Prenem la pista que baixa i creuem el torrent de Ferrús. Poc després passem uns prats i Can Plana (5). Continuem recte a la cruïlla següent i, en un revolt força tancat, creuem l'Aigua de Llinars (6). Passem Cal Sec (7), amb una de les cases recentment restaurada, i deixem la pista que puja a mà dreta. Al cap de poca estona trobem una cruïlla. Atenció! Hem de prendre el camí de la dreta que puja amb força inclinació (8) i que ens porta al coll d'Aubi (9). Continuem recte pel camí que comença a baixar i deixem enrere un parell de cruïlles sempre seguint la pista principal per la qual anem. Arribem a un altre creuament on prenem el camí que baixa a l'esquerra (10). Uns 500 m més endavant trobem una altra cruïlla. Continuem avall per la dreta (11). Seguim baixant sempre per la mateixa pista fins a creuar un torrent, el clot de l'Infern (12). Arribem al poble de Bonner, amb la ja ensorrada església de Santa Eulàlia (13). El camí de baixada ara ens regala les millors vistes del Pedraforca. Arribem al molí d'en Güell (14) i creuem el pont. A sota hi ha una font on podem desassedegar-nos. La pista que creua el pont comença a ascendir seguint una sèrie de revolts molt tancats d'on surten varis senders, però nosaltres no abandonem la pista principal. Arribem a una cruïlla amb una pista més ampla, que ve per l'esquerra des de la Collada i Sant Llorenç i que nosaltres seguim a la dreta, paral·lels al canal d'aigua (15). Passem el túnel d'uns 30 m Distància: (16) a la sortida del qual podrem gaudir d'unes boniques vistes del massís del 21 km. Pedraforca. El camí continua baixant. Creuem el riu Aigua de Valls i després d'unes Desnivell: cruïlles (continuem sempre baixant per la pista principal) arribem al molí de Feners 430 m. (17). Per la dreta ens arriba el camí que venia, pel Ferrús, des de la font de la Bruixa. Temps orientatiu: Deixem Feners a la dreta (18) i prenem la pista asfaltada a l'esquerra. En aquesta 4 a 5 h. cruïlla hi ha una font sota el mur. Arribats al riu, davant la casa La Farga, on Època recomanable: també hi ha una font, prenem el camí que neix a mà a la dreta i es dirigeix tot l’any, possibilitat cap a Espà, el campanar del qual ja es comença a de neu a l’hivern. veure (19). Continuem sempre pujant i quan el GR Dificultat: arriba a una pista més ampla, la prenem a l'esmitjana. querra i seguim en direcció a Espà, sempre ascenTipus d’itinerari: dent fins arribar a la plaça del poble (20), on lineal. trobem una font. Pugem a la carretera que prenem cap a l'esquerra i la seguim fins a un revolt on el GR marxa per un camí a l'esquerra (21). El camí baixa una mica i planeja després. Al cap de poca estona deixem la pista que S marxa a l'esquerra i continuem en direcció R T O E Sorribes. Arribem a l'asfalt; passades les SI RIPT C E primeres cases a l'esquerra veurem que BS DRÀS AR D COM U S PO EG RA. surt la pista (22) que mena cap al coll U RR VENT , del Cap de la Creu (23), que veiem A IA L SC davant nostre. La pista, en un revolt, DE NATURA LÀNO I EL S es converteix en torrentera, i tot i que P ARI L GP W. L W E ER A W és una mica perdedora, la direcció a N R I E seguir és molt clara. Des del coll ja L’IT CK P divisem Gósol i la pista que ens hi A R T porta (24).

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

El comte Ramon se sentia vell i cansat. Les fuetades que havia rebut dies abans li cremaven l'esquena. Havia deixat que l'enviat del Papa el fuetegés al pòrtic de l'església de SaintGilles, gairebé nu, amb la corda al coll, en acte de penitència, pagant un crim que no havia comès, però salvant així el seu poble de la devastació que ara patia la població de Besiers, al peu d'aquella carena. Mai no se sabria qui havia assassinat el llegat del Papa, Pere de Castellnou, però el comte tenia clar que no deixaria que el seu poble en pagués les conseqüències. I a ningú millor que al Papa Innocenci III li venia bé aquell assassinat, ja que li va servir en safata l'excusa que necessitava per a desencadenar l'acció militar. I a la portalada d'aquella església, amb l'esquena en carn viva i en un sagaç ardit, el comte Ramon va sorprendre tothom quan va jurar defensar la fe catòlica i l'Església de Jesucrist, i va demanar ser acceptat com a cavaller creuat per a participar en aquella guerra en la qual no hi creia. Sabia que una petició feta en acte públic de penitèn-

cia no podria ser rebutjada i que esdevenint un cavaller creuat ell i els seus béns serien inviolables. Ningú no podria, ara per ara, arrabassar-li les seves possessions, i Tolosa continuaria fora de perill. El jove genet assentí amb el cap i s'allunyà del grup. Duia, sota la túnica marcada amb la creu vermella, un ausberg lleuger de malles que el comte li havia manat fabricar dies abans de partir cap a la creuada i, penjada al cinyell, l'espasa amb la qual Ramon l'havia nomenat cavaller. El comte de Tolosa es quedà mirant el noi que s'endinsava al bosc en direcció a la ciutat que ja començava a cremar. No era el seu fill, però se l'estimava com si fos sang de la seva sang.

Per això ara vestia la túnica blanca amb la creu vermella, i formava part d'aquest exèrcit que el Papa havia organitzat per a netejar el territori d'heretges. I tot i que el seus homes restaven encara al campament, les tropes creuades havien entrat a Besiers i estaven convertint la ciutat en un infern. I ningú no semblava voler aturar-ho. “Guillem” digué el comte al seu jove acompanyant “apropeu-vos a la ciutat i mireu que en podeu salvar.”

natura i aventura

Quan Guillem sortí del bosc el sorprengué la cridòria que arribava de la murallada ciutat de Besiers. Hi entrà per una petita porta lateral i s'endinsà pels carrers negats de cossos sagnants, destrossats i espedaçats, despullats ja de les seves armadures la majoria, amb formes amorfes i disposicions impossibles. L'escampall de cadàvers era inimaginable, irreal, un malson del qual Guillem provava de despertar i no podia. Un riu de sang baixava pels carrers, de portes i finestres penjaven cossos desfigurats i els crits d'angoixa provinents de tots els racons de la ciutat l'ensordien. Els soldats creuats no deixaven ningú amb vida, els era igual si eren dones o nens, heretges o no, joves o vells. Quanta brutalitat, quina desgràcia, quin tur-

20.000 MORTS VAN OMPLIR ELS CARRERS DE BESIERS EL DIA DE SANTA MAGDALENA DE L’ANY 1209

ment per a l'ànima i el cos. El clamor no cessava, creixia, cada cop més penetrant, més punyent. Ni el mateix diable en persona seria capaç d'entendre res enmig d'aquesta bogeria. Pels carrers en Guillem es creuava amb homes d'armes trontollant farts de tanta mort, amb la túnica tan vermella que ni tan sols s'hi distingia la creu, amb els ulls espaordits i les cames roges de sang fins els genolls. Eren els homes als quals el Papa

Des de Peguera fins el poble abanonat de Bonner el recorregut transcorre als peus de la rogenca serra d’Ensija on destaquen els seus cims de la Roca Gran de Ferrús i el Cap de la Gallina

senders de llarg recorregut

Pelada.

SENDERS DE LLARG RECORREGUT

Innocenci havia promès el dret de botí i rapinya i, als quals, amb una fórmula ignominiosa, havia assegurat la redempció de tots els seus pecats un cop acabats els quaranta dies de creuada. De sobte un moviment al fons d'un fosc carreró cridà l'atenció d'en Guillem. De reüll li havia semblat veure una ombra travessar l'estret carrer i aturar-se al llindar d'una porta abatuda. Baixà del cavall i, protegit per la penombra es dirigí cap al fons del carreró amb l'espasa presta a ser desenfundada. Caminava en silenci, tot i que no li hagués calgut, ja que la cridòria que s'estenia per la ciutat apagava qualsevol remor que pogués provocar. La casa on havia vist entrar l'ombra era un laberint de mobles caiguts, de vaixelles trencades i tapissos despenjats. El foc que cremava les cases properes il·luminava l'estància

provocant formes fantasmagòriques que semblaven ballar entre les destrosses, i va ser llavors quan va descobrir, amagada darrera un taulell tombat aquella cara ensutjada i aquells ulls blaus plorosos. Va ser potser només un segon, però a en

“MATEU-LOS A TOTS. DÉU JA RECONEIXERÀ ELS SEUS”. DIGUÉ L’ABAD ARNAU ALMERIC Guillem li semblà una eternitat en la qual s'apagaren els crits i s'aturà el temps. La nit era fosca, sense lluna, però els estels brillaven tant que il·luminaven amb força els espa-

dats blancs que ens protegien del vent. Em sentia estrany, confús. Dins meu encara sentia els crits de la gent que moria a grapats i en l'aire fresc de la nit podia olorar les cendres de les cases que s'ensorraven a Besiers. Segurament havia llegit tant els darrers dies sobre els bons homes que, fins i tot, somniava amb ells; però aquest somni tenia quelcom d'estrany, de real, i em transmetia les sensacions d'haver estat testimoni en primera persona d'aquells fets ignominiosos. Intentava tornar a dormir-me per saber què havia passat dins d'aquella casa envoltada per les flames, però em sentia trasbalsat i no podia recuperar de nou el son. La Núria dormia plàcidament al meu costat enfundada en el sac de dormir que la seva mare li havia regalat i que aquesta nit estrenava, i en Guillem descan-

sava un xic més enllà. També es deia Guillem el jove cavaller del meu somni, però això havia passat feia més de set-cents anys. Tanmateix una aurèola de misteri envoltava el vell i les sensacions que em transmetia. Veure sortir el sol des de Peguera és un dels privilegis que el Camí dels Bons Homes ens regala. Els primers raigs de sol pugen per la vall i s'escampen fent fugir les ombres que intenten amagar-se darrera les cases en runes i sota els cingles retallats. El cel es tenyeix d'un color carbassa intens que pinzella les pedres i els camps. Els cingles semblen cremar-se amb un foc daurat que ràpidament s'escampa pels prats i els estels cauen del cel en forma de petites gotes de rosada. El naixement del dia és l'espectacle més pur que la natura ens ofereix quan pinta, de nou, els camins que hem de recórrer. La pista que ens porta cap a Gósol serpenteja als peus de la serra d'Ensija, i a primera hora del matí, quan el sol hi toca de ple, ens ofereix els colors més rogencs, vius i intensos del dia. Ens sentim empetitits davant de tanta immensitat i de tanta belle-

natura i aventura

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

sa, però rics en sensacions. La Núria no parla, s'ho mira tot amb els seus ulls brillants i somriu. I en cada somriure ens regala a en Guillem i a mi una mica més de vida. Quan pensava que avui res més em sorprendria, se'ns presenta, just passat el coll d'Aubi, el Pedraforca, assolellat i altiu, testimoni mut de la història del nostre país. El gegant de pedra blanca observà el pas d'aquells homes fugitius de l'Església i perseguits pel Sant Ofici i els ajudà, esborrant amb el vent i la pols, totes les seves petjades. I quan arribem a Gósol,

sota el seu castell enrunat, imagino el jove cavaller del meu somni atrapat entre les flames de la saquejada ciutat de Beziers, atrapat en una guerra que no volia, atrapat en un temps que no entenia. ❚❘ continuarà

El Pedraforca se’ns presenta en el darrer tram de l’etapa com un gegant sentinella de pedra que vetlla per la gent que habita les valls properes.

acció sudorípara (ajuda a suar). També disminueix els marejos i els còlics i calma el colon irritable, i d'aquesta manera ajuda a alleujar la diarrea. Per a aquests usos, es recomana prendre-la en infusió fins a cinc cops al dia.

PLANTES MEDICINALS DE CATALUNYA

Infeccions de l’aparell digestiu: per a aquest tipus d'infecció es recomana prendre l'herba sencera. La infusió de menta, servida calenta o freda, amb un trosset de llimona té un efecte refrescant i reanimant. ÚS EXTERN Mal de cap: l'oli de menta calma el mal de cap i les migranyes associades a les digestions dèbils. Es recomana barrejar una gota de menta amb 5 gotes d'aigua, humitejar un drap i col·locar-lo sota les fosses nassals. Infeccions respiratòries: per a aquest tipus de problemes és molt bo inhalar oli de menta diluït amb aigua. Mal de queixal: humitejar un cotó amb una gota d'essència de menta i col·locar-lo damunt la càries. Fred als peus: aquest remei poc conegut resulta molt efectiu, sobretot a l'hivern quan anem a la muntanya a fer activitats. Cal posar fulles de menta entre la pell i els mitjons. Es resultat és espectacular!

LA MENTA:

UN DIGESTIU MOLT TRADICIONAL

USOS CULINARIS En una amanida, sobretot en les de tomàquet, s'hi poden afegir fulles trinxades de menta. També podem utilitzar-la per a aromatitzar olis o vinagres.

(mentha piperita) Fitxa 8

Anna Parra

La planta d'aquest mes és la molt coneguda per tothom menta. Segurament tots hem gaudit de la seva aroma fresca i intensa; però no només té aquestes virtuts. La menta ens proporciona altres beneficis molt interessants i útils que seguidament us expliquem amb detall.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: Es recomana que els nens menors de cinc anys no consumeixin menta, ja que el seu sistema digestiu encara ha de madurar. Tampoc s’ha de consumir menta durant la gestació. En cas de patir úlcera gastroduodenal no és recomanable ingerir-la. El seu ús en grans quantitats pot provocar intoxicacions.

CURIOSITATS: Les seves llavors són estèrils i només es reprodueix per esqueixos.

DESCRIPCIÓ: La menta és una planta sempre verda de 30 a 90 cm que pot estar durant cinc o sis anys produint. Les flors són molt petites de color lila-blavós que s'obren al final de l'estiu. Prové de les regions asiàtiques com l'antiga mesopotàmia i Egipte i es recol·lecta a l'estiu abans que floreixi.

PROPIETATS: ÚS INTERN Problemes digestius: és excel·lent per a l'aparell digestiu, ja que preveu la formació de gasos. Millora la contracció involuntària dels músculs, és a dir, calma els espasmes musculars i també té una

natura i aventura

FARMACIOLA NATURAL Com que portar menta fresca resulta una mica difícil, recomanem portar sobrets de menta seca per a fer infusions en cas de patir mal de panxa (males digestions, diarrees, etc.). També en cas que faci molta calor i estiguem esgotats després d’una jornada intensa, podem fer-nos una infusió de menta, llimona i uns glaçons, això ens reanimarà, refrescarà i ens ajudarà a continuar amb les activitats. I a l'hivern ja ho sabeu... menta als peus.

Les agulles d’Engolasters

Andorra està plena de petits sectors d'escalada esportiva en els quals predominen els graus de dificultat moderada, fet que facilita l'escalada a escaladors de tots els nivells. Un bon exemple és el sector que avui proposem, les Agulles d'Engolasters. A les Agulles d'Engolasters trobarem un granit de molt bona qualitat, que ens permetrà realitzar passos d'adherència i d'equilibri sobre preses romes i caires arrodonits, o progressar per esquerdes on sentirem a la pell l'aspra textura d'aquest tipus de roca. Aquest sector ens permet assaborir un bon ambient de muntanya i gaudir de les precioses vistes de la vall d'Andorra. No és un sector per portar gossos ni nens petits, ja que la base de les parets està formada per un caos de blocs enormes de roques amb molts forats. Cal tenir també molta cura del material per a evitar perdre'n entre els rocs. 1. Directa plus, placa (5+). 2. Fisura carricrudo (IV). 3. Placa Xamonix (6b+). 4. Aresta L.P.P. (V). 5. Via del davant (V-) 6. Placa directa rip (V+). 7. Superfissura (V+).

ACCÉS: travessem Andorra la Vella per la carreta que envolta la població (CS-100). A l'alçada d'Escaldes-Engordany prenem la C-200 que puja cap al llac d'Engolasters. Poc abans d'arribar al final de la carretera, passats uns 6 quilòmetres, trobarem a ambdós costats de la carretera l'aparcament del circuit de les Fonts, i un punt d'informació. En aquesta caseta tenen, per si us calen, les ressenyes d'aquest sector. Al principi del camí puja, en fort pendent, un sender anomenat Camí de les Agulles. Només cal seguir les marques grogues per arribar, en 15 minuts de pujada, al peu del Dau.

AIGUA: tot i que l'orientació nord-est del sector fa que el sol no hi toqui fins la tarda, cal portar aigua. En podem trobar a l’hotel-restaurant Camp del Serrat del final de la carretera, uns 500 metres més endavant de l'aparcament. FITXA TÈCNICA: Núm. de vies proposades: 7. Alçada : 15 m. Tipus de roca: granit. Equipaments: parabolts. Reunions amb anella per despenjar-se. Vies reequipades l'any 1998 per la Federació Andorrana de Muntanyisme. Grau: predomini de 4rts i 5ens a tot el sector. Millor època: evitar els dies freds de l'hivern. Més informació: Escalada a Andorra de Carlo Ferrari, publicat per la Federació Andorrana de Muntanyisme de Carlo Ferrari.

ON DORMIR: l'oferta d'allotjaments a Andorra la Vella és molt àmplia. Tanmateix l'hotel Camp del Serrat és el més proper a aquest i altres sectors d'escalada de la zona.

i a gaudir de la "A Andorra... Vine a desconnectar

natura en un entorn privilegiat"

Tel.: (00376) 809 590 • campdelserrat@andorra.ad • www.campdelserrat.com

Introducció als TÈCNICA I SEGURETAT

MAPES TOPOGRÀFICS

natura i aventura

Un mapa és una representació de la superfície terrestre sobre un pla a mida reduïda i que mitjançant el que anomenem escala descriu els accidents geogràfics existents sobre el terreny. L'escala és la relació existent entre les dimensions reals del terreny representat i les del mapa que les representa. L'escala utilitzada habitualment en els mapes excursionistes és l’1:10.000, 1:25.000 i la 1:50.000. L'objectiu d'un planell es representar la morfologia del terreny i oferir-nos informació detallada. Podem dir que en un mapa visualitzem el terreny com si tinguéssim una perspectiva aèria, de fet el primer pas en la confecció d'un mapa topogràfic és la realització d'unes fotografies d'aquest tipus. EN UN MAPA TOPOGRÀFIC ES PODEN DISTINGIR TRES PARTS: EL CAMP, EL MARC I EL MARGE EL CAMP: és la part del mapa que representa de la superfície terrestre. Per representar l’orografia del terreny s'utilitzen corbes de nivell i diferents tintes hipsomètriques i ombrejats per potenciar-ne l'efecte visual.

colors a l’hora de representar l’altitud existent en una zona del mapa. La relació dels colors amb les altures marcada a la llegenda del mapa. Per exemple, mitjançant el color blanc podem representar una zona on hi hagi un glacera o neus perpètues o en color verd una vall. Una altra forma de representar el relleu és utilitzar ombrejats que simulen l'orografia del terreny en tres dimensions. EL MARC: separa el camp del mapa del seu marge. En ell es troben les coordenades de latitud, longitud o les coordenades de projecció dels meridians i els paral·lels que travessen el camp dels mapes. El meridians són unes línies imaginàries que van de nord a sud passant pels pols. Els paral·lels són línies transversals als meridians que van d’est a oest i que a diferència dels meridians que es tallen en els pols, aquests són paral·lels i equidistants. EL MARGE: és l'espai on s'inclou tota la informació per obtenir la correcta interpretació del mapa. L’equidistància així com el significat de tots els símbols utilitzats en el planell es troben a la llegenda del mapa.

Les corbes de nivell són línies que uneixen punts que es troben a la mateixa altitud. Representen de forma gràfica i lineal els accidents geogràfics de la zona representada en el planell. Mitjançant aquestes línies rebem una informació que ens permet imaginar-nos en tres dimensions el que veiem en el mapa i que per altra banda és la realitat, així, les corbes de nivell varien de forma en funció de l'accident geogràfic que representen. La diferència d'altura o desnivell entre dues corbes consecutives s'anomena equidistància i en un mateix mapa sempre és la mateixa, ja que ve definida per l'escala del mapa. En funció de la proximitat de les línies, si estan molt juntes o molt separades, o de les diferents formes que fan les corbes al unir els punts de la mateixa alçada, podem interpretar l’orografia i saber si el terreny té més o menys pendent i si puja o baixa. En algunes ocasions per ressaltar les diferències d'altitud es fan servir tintes hipsomètriques que complementen la informació utilitzant diferents

tècnica i seguretat

La serra de Rodes RUTES EN TOT TERRENY

La serra de Rodes dibuixa els contraforts que subjecten amb fermesa el vessant més oriental dels Pirineus per evitar que aquests tombin sobre el mar. Quan temps enrere varen defallir, el rocam gegantí que es desprengué formà els espadats retallats que motlluraren el cap de Creus i que el mar i la tramuntana han retallat fins aconseguir les precioses formes que avui dia podem contemplar. I és segurament des dels turons del Gall, de les Pedres Negres o de la Guàrdia, o des de les muralles del castell de Sant Salvador, al mateix cim de Roda, on el paisatge ens regala les millors vistes i les panoràmiques més belles d'aquesta contrada. No va ser per la bellesa dels seus paisatges, però sí per l'extensió de les seves panoràmiques, que Franco trià el cim de la Guàrdia, entre d'altres, per construir-hi una casamata de metralladores. Davant la psicosi d'una invasió aliada que el règim franquista considerava imminent després de la desfeta nazi, i sobretot fallat l'intent de penetració pels Pirineus d'un grup de guerrillers

Reflexos dels Pirineus al Meditarrani maquis l'octubre de 1944 en l'operació Reconquesta d'Espanya, Franco va manar construir una línia defensiva paral·lela a la frontera. Era l'anomenada “Línia Pirineus” que anava des del Cantàbric fins al golf de Roses i que projectava fer inexpugnable la frontera amb França. I aquest

punt estratègic particularment panoràmic és, segurament, el primer de la península Ibèrica que veu sortir el sol cada matí. Potser aquesta és la raó per la qual ja des de temps immemorials l'home prehistòric va triar aquestes terres per enterrar-hi els seus morts, retre cul-

te al sol i guarir-se dels seus mals aixecant tants monuments megalítics que convertiren l'Albera en una de les zones d'Europa on es concentra la quantitat més gran d'aquests monuments. Però no varen ser els únics a detectar la força tel·lúrica tan

gran d'aquesta regió, ja que molt abans que els romans construïssin la via Augusta que havia de comunicar aquestes terres amb el món civilitzat, els grecs hi edificaren un temple

ELS PIRINEUS REBEN EL SEU NOM DEL MOT GREC “PYROS” QUE VOL DIR FOC dedicat a la deessa Pirene i batejaren, així, els Pirineus. Aquest mot té el seu origen en un terrible incendi que es produí en aquesta serralada i que els grecs anomenaren Pyrenea, que prové del grec Pyr, que vol dir foc. Explicaven els grecs que durant el regnat del rei Túbal, el territori va ser envaït per un terrible monstre de tres caps anomenat Gerió, que va

natura i aventura

matar el rei i prengué el ceptre de govern. La filla del monarca, esfereïda per la presència d'aquell monstre, va amagar-se als espessos boscos pirinencs pensant que la seva frondositat la protegiria, però Gerió, temorós que algun dia la noia tornés per recuperar el ceptre del seu pare, va decidir fer-la desaparèixer. Per això va calar foc a les muntanyes on s'havia amagat la princesa. Aquell foc terrible va devastar tot el que hi havia, i era un foc tan intens que fins i tot va fondre les roques

formant un riu de magma que rostia les boscúries i deixava colgats els pobles. Atret per la gran fumarada negra, Hèrcules va apropar-s'hi per descobrir, dins la gran foguera, la filla del rei. Quan va aconseguir treurela d'entre les flames era ja massa tard, i Pirene morí en els forts braços de l'heroi. Hèrcules va voler fer un mausoleu a la princesa morta i va començar a apilar muntanyes i a arrenglerarles fins que va arribar a la mar, conformant els Pirineus tal com ara els coneixem.

SU SI ET BSC S DES POD RIPTO WW CAR RÀS R W.N REG ATU L A R TRA’ITINE AIAVEN R DE CK RAR TURA PER I I .COM AL EL GPS

Distància: 31 km. Temps orientatiu: 3 h. Tipus d’itinerari: Lineal.

Des del castell de Sant Salvador de Verdera podem contemplar les millors panoràmiques de l’Empordà

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY

IV, els perses amenaçaven envair Roma. El Papa, tement per la seguretat dels cossos de sant Pere i sant Pau que descansaven a la ciutat santa i també de moltes altres relíquies que guardava, decidí treure'n

Tanmateix, no va ser el foc de Gerió el que devastà i canvià totalment el que fou una regió de frondosa vegetació que donà nom a les poblacions de Port de la Selva o Selva de Mar i que ara se'ns presenta com un roquisser pelat d'escassa vegetació i feixes abandonades. Van ser els monjos benedictins de Sant Pere de Rodes els que transformaren les pinedes i els alzinars en terrasses de pedra seca, per allà el segle XVII, durant el període d'expansió que la vinya visqué a Catalunya i concretament al cap de Creus. Després de la plaga de la fil·loxera i un cop abandonat el monestir, foren els incendis forestals els que convertiren les darreres alzines, pins i castanyers que quedaven en el paisatge terrible, insòlit i dur que ara domina la garriga. Els tons opacs d'aquesta esce-

natura i aventura

A LA MUNTANYA DE VERDERA TROBEM LES RUÏNES DEL GRANDIÓS MONESTIR DE SANT PERE DE RODES nografia aspra, esquerpa i trencada contrasten amb el blau del mar que és, en aquest racó del mediterrani, molt més intens i que té, en un esglaó de la muntanya de Verdera, el seu millor mirador: el monestir de Sant Pere de Rodes. Diu la llegenda que el segle VII, durant el papat de Bonifaci

una part de Roma, i encarregà a uns clergues de confiança, que embarquessin algunes d'aquestes relíquies i miressin d'amagar-les a lloc segur. Pel riu Tíber desembocaren al mar i els corrents els portaren fins al port d'Armen-Rodes, on un miracle no els deixà continuar navegant. Veient-hi, doncs, la voluntat divina, desembarcaren i pujaren a la muntanya de Verdera. A mig vessant, prop d'una font d'aigua gelada i cristal·lina varen trobar la cova amb l'altar on sant Sergi, bisbe de Narbona, havia fet penitència anys enrere. L'indret els va agradar i decidiren deixar-hi amagades les relíquies, entre les quals destacaven el cap i el braç dret de sant Pere apòstol, els cossos del seu deixeble Pere exorcista i dels màrtirs Concordi, Lucidi i Moderand, i una ampolla amb sang de la santa imatge de Crist. Els clergues Feliu, Ponç i Epicini taparen la cova per tal d'evitar que aquell tresor fos profanat i se'n tornaren a la mar. Al cap del temps, quan van rebre la notícia de Roma que el perill havia passat, decidiren buscar la cova, però hi havia crescut tal quantitat de matolls i d'esbar-

zers que no la van trobar, i decidiren quedar-s'hi per no perdre el tresor. La recerca va durar molt de temps, i quan la van trobar hi fundaren una ermita al damunt, ja que van considerar aquells fets com un miracle i expressió de la voluntat de Déu. Aquells tres anacoretes van viure en comunitat i adoptaren la

regla de sant Benet. Amb el temps les donacions, els preceptes i els privilegis convertiren aquella humil ermita en l'arrogant i poderós monestir de Sant Pere de Rodes. I sobre aquest conjunt arquitectònic romànic s'alcen, encimbellades al punt més alt de serra de Rodes, les encara més impo-

La tala d’arbres i els incendis forestals han configurat el paisatge erm i pelat que envolta la serra de Rodes.

nents ruïnes del castell de Sant Salvador de Verdera, que són sense cap mena de dubte el mirador amb la perspectiva més àmplia d'aquestes terres, el cap de Creus i els golfs de Roses i Lleó. Si voleu tornar algun dia a visitar aquestes contrades, el castell i el preciós monestir, no deixeu de beure l'aigua fresca de la font dels Monjos, que raja sota la inscripció de l'any 1588 “QVI BIBERIT EX ACQVA SITIET ITERVM”: qui provi aquesta aigua sentirà el desig de veure'n altres vegades; i de ben segur que voldrà tornar a Sant Pere de Rodes. ❚❘

rutes en tot terreny

CANVI CLIMÀTIC (I) MÓN SOSTENIBLE

Impactes locals i falses dreceres davant una realitat inevitable Freqüentment la iconografia del canvi climàtic ens desplaça a gèlides i esquerdades planes àrtiques, ens evoca ones gegants que amenacen illes del Pacífic o huracans caribenys. Un canvi climàtic, en definitiva, allunyat de la nostra realitat propera que, per tant, no transformarà el nostre model de vida més enllà d'abaixar la potència d'algun electrodomèstic. Això no obstant, com tota bestiola planetària –encara que acomodats en una bombolla urbana i tecnològica–, igualment exposats ens trobem els humans als embats d'un clima desbocat.

Marc Gavaldà

EL NOU DESERT IBÈRIC Les observacions climatològiques mostren una tendència general a la sequera en tota la conca mediterrània. A la península Ibérica la precipitació va descendir un 21% entre 1951 i 1995. Com que a més de reduir-se la pluja, aquesta es concentra en els mesos hivernals, l'escassetat de subministrament a l'estiu esdevé cada vegada més un problema de primera magnitud en molts països. La desertització deguda a les condicions climatològiques s'aguditza any rere any. Segons World Conservation Union, tres-cents mil quilòmetres quadrats de costa europea s'estan convertint en desert, la qual cosa afecta els mitjans de vida de 16,5 milions de persones. La península Ibèrica és una de les regions europees que més ràpidament s'ha escalfat. Al Pirineu, la sequera s'agreuja per la minva de nevades i la quasi desaparició de les glaceres. En el transcurs del segle passat la temperatura va pujar 1,6 ºC, més del doble que la mitjana global. D'aquesta manera, així com cada hivern neva menys, augmenta el nombre de dies amb temperatura mitjana major de 25ºC. Això indica una clara tendència a l'augment de les ones de calor, tant en freqüència com en severitat. L'any 2003 la canícula es va endur només a França 16.000 persones i a Espanya, la meitat, encara que el Govern va retardar i ocultar les dades per a evitar generar la crítica de la societat, tal com va ocórrer al país veí. Com apunta el quart informe del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), s'observen sequeres més llargues i més intenses, perquè l'assecament vinculat als augments de temperatures i a la reducció de precipitacions ha aguditzat l'estrès hídric peninsular. Segons Francisco Ayala, del Consell Nacional del Clima i assessor de l'IPCC, “hem entrat en una clara africanització del clima peninsular a Espanya, ja que la cambra meridional del país té ja temperatures mitjanes iguals a les del nord del Marroc fa un segle, i a mitjan segle, les tindrà tota la meitat sud.” L'escassetat d'aigua, per tant, limitarà en els pròxims anys sectors

natura i aventura

clau com l'agricultura, la indústria i el turisme.

UN DESERT D'ASFALT A part de la desertització a causa del clima, la desertificació es refereix a la pèrdua de sòl fèrtil per l'acció humana, que en el seu afany d'industrialitzar o especular amb el territori, està fent desaparèixer les millors terres agrícoles sota tones de petroli i ciment. En efecte, l'ocupació territorial de les infraestructures de transport, aparcament i magatzem de mercaderies, unida al tsunami urbanístic que amenaça tot el país esterilitza el sòl –silvestre o agrícola– impossibilitant a més la seva capacitat de recarregar aqüífers i la captura de CO2 a través de la fotosíntesi. Ja ho va formular el científic polonès Kravcik fa uns anys: a mesura que la superfície de terra va sent pavimentada, menors són les precipitacions. Perquè els prats i boscos, exerceixen de “domicilis de l'aigua”. Per l'escorrentia asfaltada cada any es perden al món 1,8 bilions de metres cúbics d'aigua. Tenint en compte les poc engrescadores constatacions de l'evolució del clima mediterrani, unides a la deliberada invasió i el deteriorament dels sòls fèrtils per les necessitats del mercat, Catalunya es troba en una delicada situació econòmica i alimentària que la fa depenent cada vegada més de productes importats. Per altra banda, el transport i la conservació de mercaderies seran cada vegada més costosos, amb el declivi de reserves de petroli i una demanda mundial que està a punt de superar l'oferta. És el temut peak oil o zenit del petroli que farà que el preu del petroli es dispari pels núvols. Ens trobaríem en aquest punt davant un panorama molt desalentador, on la nostra supervivència es posa en joc per diversos factors creuats: un clima que redueix les pluges i les concentra en episodis extrems. Una terra que ja no produeix aliments a causa de la sequera i la pavimentació dels millors sòls. I uns aliments llunyans que no poden ser importats per l'escassetat i el preu del petroli. A primera vista, semblen bones raons per a plantejarse un canvi radical del model de vida i consum occidentals, i també de la seva matriu energètica centralitzada en mans d'unes poques corporacions petrolieres.

SOLUCIONS INSOLUBLES El canvi climàtic ja és, en boca de tots, el gran problema que enfronta el planeta en què els humans, a part de condemnar amb la nostra contaminació la resta d'éssers, estem deteriorant les nostres pròpies condicions de supervivència. Davant la gravetat del problema, com sempre, s'organitzen estratègies dispars segons els actors i els interessos involucrats. L'escepticisme científic, corejat per acadèmics i grups de pressió finançats per la indústria contaminant, és una de les estratègies que ha endarrerit una dècada la posada en marxa de mesures. Encara que amb poc pes en el món científic, la seva empremta en l'opinió pública és marcada. Amb un aparell propagandístic ben lubricat han aconseguit durant molts anys “marejar la perdiu.” Dins del grup de les estratègies que sí assumeixen el canvi climàtic, la paraula més gastada és Kyoto. Un protocol signat per tots els països excepte els Estats Units i Austràlia, que pretén reduir les emissions fins a un 30% respecte a 1990. No obstant això, les empreses contaminants van aconseguir imposar dins del tractat algunes dreceres per evitar deixar de contaminar. Es van crear els “mercats de fum” i els “mecanismes de desenvolupament net” per a comprar i vendre drets d'emissions. La negociació global va quedar llavors enfangada entre traficants de carboni. Així, sota el paraigua dels compromisos de Kyoto, els quals l'Estat espanyol ha incomplert fins ara, destaca l'emergència oportunista de mercats verds. I no tan verds. Davant la creixent consciència social del que ens ve damunt, moltes empreses s'han avançat a murmurar al consumidor aquelles paraules que anhela escoltar la seva consciència intranquil·la. Així és com les

empreses energètiques més contaminants, com Unión Fenosa, Endesa o Iberdrola, han sabut projectar una imatge ecològica amb un molí que gira les seves pales al vent, sobre muntanyes de centrals tèrmiques i nuclears. Perquè, si bé l'Estat espanyol lidera a Europa la construcció de plantes eòliques, i al seu torn alberga condicions òptimes per a l'energia fotovoltaica, fins al moment les energies netes no han substituït ni un kilowatt fòssil o nuclear. La seva funció en la matriu energètica no és altra que augmentar l'oferta d'electricitat sense deixar de dependre de les centrals tèrmiques. La substitució de carburants per biodièsel procedent de plantacions fins ara destinades al farratge o a l'alimentació humana és un altre tema polèmic que emergeix de les mesures de rentat verd climàtic. L'última gira de George Bush per Amèrica Llatina apunta en aquest sentit. Països com Mèxic o Brasil veuen perillar llur seguretat alimentària per alimentar cotxes amb blat de moro o canya de sucre.

CANVIAR DE VIDA O DE PLANETA En una altra regió de l'espectre d'estratègies hi ha aquelles propostes ben intencionades però insuficients per ambigües,

ingènues i covardes. En aquest gènere s'inscriu la campanya messiànica d'Al Gore. Encara que amb voluntat de liderar un canvi mundial, les seves propostes no van més enllà de vagues mesures d'eficiència en els electrodomèstics, aïllament d'habitatges, el segrest de carboni a les mines i la massificació del cotxe híbrid. El problema del canvi climàtic és que ens empeny a reaccionar urgentment i, sobretot, ens roba una comoditat assumida de la qual no estem disposats a prescindir. Aquest és el repte amb què molts autors ensopeguen per la incapacitat d'eixir de la seva casella. Ja sabem que el cotxe contamina i que les molècules que escup el motor modifiquen el clima i la nostra capacitat d'alimentarnos. Percebem també que els nostres governants, aliats amb la gran indústria pretenen continuar asfaltant el territori per facilitar una ràpida circulació de mercaderies. Però nosaltres... hem d'esperar quatre anys més perquè el pròxim informe de l'ONU ens recordi que ja és massa tard? Ens canviarem el rentaplats per salvar el clima? Continuarem consumint carbó, urani i petroli per veure la vida a través d'una pantalla? El canvi climàtic ja ha modificat el planeta. A nosaltres ens ha de canviar també. ❚❘

Esquerda a la glacera del Huayna Potosí (Bolívia). La desaparició de les glaceres posa en perill el subministrament d´aigua potable de moltes ciutats del món.

món sostenible 37

Cim 8

Pic de Costa Cabirolera, 2.603 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca del Berguedà El pic de Costa Cabirolera forma part de la serra del Cadí que s'estén d'est a oest al llarg de les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell, i que exerceix de frontera natural entre elles. Com la majoria de cims que omplen aquesta serralada i seguint la tònica de tot el massís, el Costa Cabirolera presenta un relleu realment fascinant: mentre que el vessant sud té una orografia més suau i accessible, la cara nord presenta un relleu escarpat i abrupte amb profundes canals que són el paradís dels alpinistes en l'època hivernal. L'ascens el farem pel vessant sud sota l'ombra d'una de les muntanyes més populars i emblemàtiques de l'excursionisme català, el Pedraforca. Ocult a l'esquena d'aquest, el pic de Costa Cabirolera és injustament, potser per desconeixença, eclipsat pel seu reconegut veí. Lluny de ser un inconvenient, aquest exigu reconeixement fa que sigui un cim poc concorregut i que als nombrosos atractius que té hi puguem afegir la solitud que tant trobem a faltar en altres cims de més renom. Els paisatges que trobem al llarg de l'ascensió canvien a mida que anem guanyant alçada, des de la part més seca i agresta de la pujada al Collel, passant pels prats d'herba de Prat Llong, fins arribar a la part final més rocallosa i escarpada del pic. Un cop dalt del cim podrem gaudir d'una magnifica visió de la cara nord del Cadí, de la plana de la Cerdanya i d'una perspectiva diferent del massís del Pedraforca.

natura i aventura

COM ARRIBAR-HI: des de la població de Manresa prenem la carretera C-16 en direcció nord cap a Berga i Puigcerdà. Deixem enrere Berga i Cercs i ens dirigim, tot i que no hi arribarem, cap a la població de Guardiola de Berguedà, situada a la boca sud del túnel del Cadí. Desprès de deixar a la dreta el desviament de la carretera que marxa cap a Malanyeu, travessem un túnel i trobem a mà esquerra l'encreuament de la carretera B-400 en direcció a Gósol, Saldes, Pedraforca. Hem de seguir aquesta carretera fins a la població de Gósol. Un cop allà travessarem la població i ens dirigirem per la carretera C-563 cap a Josa del Cadí. La carretera puja fortament fins al coll de Josa; passat el coll la carretera baixa i fa uns revolts molt pronunciats fins a trobar un pont que travessa el riu de la Josa. A l'altre costat del pont hi ha una esplanada on estacionarem el vehicle per començar l'itinerari.

ASCENS AL CIM: des del pont de Cereners prenem la pista que marxa en paral·lel al torrent en direcció est. Continuem amunt pel marge esquerra del torrent fins a la confluència, per la dreta, del torrent de la Font de Terrers on el camí travessa el torrent i remunta pel seu costat dret. Poc després el camí passa per davant d'una construcció anomenada Cortal del Masover i comença a guanyar inclinació fins arribar, primer, a la Barraca d'en Bover, i desprès, al coll de les Bassotes, continua FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 1.448 m. Alçada cim: 2.603 m. Desnivell: 1.260 m. Època recomanable: tot l'any. Fora de l'època estival pot ser necessari l'ús de grampons i piolet. Temps: de 5 a 6 hores. Cartografia: El Berguedà 1:50.00 Institut Cartogràfic de Catalunya. Punts d'aigua: la font dels Cortils.

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR CAR ÀS WW W.N REG ATU AR RAI DE A V I EL EL PLÀ ENTURA.C OM TRA NOL CK P E GPS R AL

sostres comarcals

El cim del Costa Cabirolera ens sorprendrà amb dos paisatges ben diferents,

SOSTRES COMARCALS

suau i amable en un costat i esquerp i trencat a l’altre.

on enllacem amb la pista que ve del refugi Lluís Estasèn. Seguim la pista en la direcció que portàvem i al cap de pocs metres prenem a mà esquerra, en direcció nord, el PR C-124, senyalitzat amb senyals grocs i blancs i també amb els punts taronja de la travessa Cavalls del Vent. A mida que anem guanyant alçada podem veure davant nostre el cim del Costa Cabirolera. Guanyem alçada progressivament fent diverses zigazagues fins arribar a una zona més planera situada als peus d'una cinglera rocallosa anomenada Serra Pedregosa. Hem d'estar molt atents perquè, tot just es fa visible la cinglera, hem de prendre a l'esquerra, en direcció nord, un corriol senyalitzat amb una fita i un rètol que ens indica la

direcció del refugi lliure de Cortal dels Cortils. Davallem flanquejant la cinglera seguint el corriol fins a trobar un abeurador (que és la font dels Cortils) i deixem davant nostre, una mica més amunt, el refugi que encara no és visible. El sender gira cap a l'esquerra en direcció oest i puja suaument fins a enllaçar amb el GR-150 que arriba per la dreta. Travessem una zona planera que dóna peu a una tartera molt inclinada que ens portarà al pas dels Cabirols. Un cop a dalt tan sols hem de resseguir la carena que puja suaument fins arribar al cim.

DESCENS DEL CIM: el descens l'efectuarem pel mateix lloc per on hem fet l'ascensió.

natura i aventura

CALENDARI

Catalunya i Andorra

OCTUBRE CAMINADES I SENDERISME 6 6 6-7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 8 10 12-13 12-14 13 14 20 21 21 21 21 21 21 28 28 28 28 28 28 28

GR-11 16a etapa: Àreu-Tavascan GR-11 Setcases-Núria Sortida de natura “Els indrets de la batalla de l'Ebre” Caminda popular per Collserola Caminada d'orientació GR-92 Begur-Palamós Marxeta Travessa per la serra Cavallera Marxa Infantil de Regularitat Ronda vallesana Marxa de les Garrigues Caminada popular Calldetenes Itinerari-Marató parc de Collserola Itinerari-mitja Marató parc de Collserola Rutes per la vall del Segre Del Papiol a l'ermita de la Salut Rasos de Peguera-Manresa Montardo Olla de Pardines Caminada popular de Campdevànol Marxassa Ruta dels Molins Caminada popular de Sant Feliu de Codines Maçanet de Cabrenys-Albanya Caminada popular de Centelles GR-171 Albarca-Cartoixa de Scaladei Montsant Volta al Pedraforca Serra de Sant Amanç Ruta d'en Perot “Oristà-Taradell” Marxa a peu i en BTT Sant Jeroni Caminada popular de Sitges Montserrat

Centre Excursionista Ripollet · ceripollet@feec.org Club Excursionista Anoia · Tel.: 937 727 666 Centre Excursionista del Penedès secretaria@cep.cat Ateneu Santjustenc · Tel.: 933 715 713 Centre Excursionista del Solsonès · cexsolsones@gmail.com Centre Excursionista Sant Celoni · Tel.: 938 675 213 Centre Excursionista Molins de Rei · cem@cem.molinsderei.com Comissió Sant Antoni Abat · Tel.: 934 891 736 Centre Excursionista de Castellar · cecastellar@hotmail.com Unió Excursionista de Sabadell · info@uesabadell.org Centre Excursionista Borges-Garrigues · Tel : 973 143 202 Club Excursionista Calldetenes · merra@xtec.cat UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net Club Excursionista de la Cerdanya · Tel.: 972 140 340 Foment Excta. Barcelona · Tel.: 934 395 145 Centre Excursionista del Bages · ceb@minorisa.es UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net Ass. Esp. Centre Alpí Vall del Segadell · cavs@pardines.televall.com Grup Excta. Campdevànol · Tel: 972 730 231 Agrupació Científico-Excta. de Mataró · info@agrupe.org Ass. Esp. Grup Excta. Bell Martí · julia.xirgu@terra.es Centre Excta. Sant Feliu de Codines · Tel.: 938 661 578 Centre Excta. Castellar · cecastellar@hotmail.com Centre Excta. Centelles · Tel.: 938-810-088 Foment Martinenc · Tel.: 934 557 095 UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net Grup de Muntanya Casal Lambda · muntanya@lambdaweb.org Centre Excursionista Taradell · Tel.: 938 800 478 Centre Excta. Sant Vicenç de Castellet · Tel.: 938 331 097 Centre Excursionista del Penedès · secretaria@cep.cat Centre Excursionista de Sitges · excsitges@gmail.com Club Esportiu Muntanyenc Creixell · Tel.: 629 126 432

Volta Aventura en BTT Bicicims

Unió Excta. de Catalunya · Tortosa · info@uectortosa.org Grup Excta. Manlleu · gem@manlleu.lamalla.net

BTT 29-30 7

AUDIOVISUALS 12 22

a les 21.30 h, audiovisual Muntanyes del Món a les 22 h, projecció de la pel·lícula Touching the void

Club Alpí Palamós · www.clubalpipalamos.com Club Alpí Palamós · www.clubalpipalamos.com

CURSES DE MUNTANYA 7 7 7 14 28

Cursa "Pujada al Montsià" Memorial Francesc Bort Cursa alpina de La Molina Cursa de fons de la vall d'Uixó Cursa de muntanya de Tivissa Cronopujada al puig d'en Cama

Agrup. Excta. Alcanar · www.pujadamontsia.org Centre Excta. de Catalunya · www.cec.cat Centre Excursionista La Vall d'Uixó · www.lavallrunning.com Grup Excta. La Rata Cellarda · http://www.tivissa.net Club Excta. Aritjol · www.aritjol.com

COMPETICIONS D'ESCALADA 6 11 d’oc 25 d’oc

Competició de boulder de l'Alta Ribagorça Copa catalana d'escalada de dificultat Open d'Escalada Vilassar de Mar

Centre Excta. Alta Ribagorça · cearpont@yahoo.es Unió Excta. Vic · www.unioexcursionistavic.org Centre Excta. Vilassar · http://cevilassar.blogspot.com

COMPETICIONS D'ESCALADA 20 21 27-28 28

Open Raid Begues Raid Barcelona Marítim Raid Tavertet Extrem Duatló del Baix Penedès

Agrup. Cult. Vila-Seca (SE) · http://webfacil.tinet.cat/muntanya Fundació Claror · www.claror.cat/milla.htm Unió Excta. Vic · www.unioexcursionistavic.org La Lira Vendrellenca · www.gmlira.com

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat 42

natura i aventura