Natura i Aventura 07 by Goolnatura

revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 07 ❚ JUNY 2007

NÚMERO

aventura

Havíem parat a menjar els entrepans a prop de Viladrau. L'emoció de descobrir què ens havia posat la mare dins el pa ens feia desembolicar “el paper de plata” a tota velocitat i l'alegria ens envaïa a l'observar que, com sempre, havia encertat amb els nostres gustos. A l'ombra que ens regalava aquell vell arbre gaudíem dels millors moments que l'escola ens oferia, les excursions amb els companys. Vaig mirar amunt i vaig passar l'estona jugant amb l'arbre que, movent les seves nou branques, es divertia deixant passar els raigs del sol per encegar-me. Han passat uns quants anys i he tornat a Viladrau. Sense seguir camins senyalitzats m'he endinsat al bosc fins que aquell enorme castanyer m'ha sortit al pas. Em sembla que em buscava. He fet lliscar els dits damunt la seva arrugada escorça i aquest simple fet ha desvetllat en mi un munt de sensacions estranyes. Em recordarà? Quants anys, i quants infants haurà vist passar? Pensar que hi ha éssers que mesuren la seva edat en segles o fins i tot en mil·lennis em resulta xocant. Catalunya és un país amb més de la meitat del seu territori ocupada per boscos, amb més d'un centenar d'espècies diferents d'arbres. Entre ells hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: són arbres que es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora; fins i tot n'hi ha que han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé son protagonistes de tradicions, rondalles o llegendes. Aquesta vegada però, l'arbre no vol jugar. Ja no és el castanyer altiu i poderós que amb el seu brancam ens gronxava i ens abraçava. Ara em mira sever, recriminant-me el poc respecte que els humans tenim envers la vida del planeta. De les nou enormes branques que jo recordava, només li'n queden set, i d'aquestes, sols cinc tenen vida. M'observa feixuc, cansat, trist, com l'avi mira als infants que encara han d'aprendre a comportar-se. A vegades oblidem que no som els amos del món on vivim i aquests arbres tan vells -i que formen ja part del nostre patrimoni natural, cultural i històric- s'encarreguen de recordar-nos-ho. Escoltem-los. Natura i Aventura

Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

www.naturaiaventura.com

aventura

EDITORIAL

sumari

natura i aventura

aventura NATURA I AVENTURA

ANY II. NÚM. O7 JUNY 2007

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot Imatge de portada: Raul Comino

Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Eduard Abad Núria Pedrola Albert Brignardelli Josep Giralt Glòria Solsona Marc Galindo Carles Rosés Carles Forteza Bernat Anguera Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel. 696 52 38 04 Fax: 93 430 30 38 info@naturaiaventura.com

12 06

EXCURSIONISME: Llegendes insòlites de Montserrat

Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel. 637 45 26 26 Fax: 93 430 30 38 jordi@naturaiaventura.com

BICICLETA DE MUNTANYA: Pedalant per les Gavarres

TIRADA 15.000 EXEMPLARS

CALENDARI D’ACTIVITATS: L’agenda del mes

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

ESCALADA ESPORTIVA: La cara oest de l’Esperó

VIA FERRADA: La Creu de Noral

PLANTES MEDICINALS: El Card Marià

MÓN SOSTENIBLE: Cooperatives de consum

TÈCNICA I SEGURETAT: Geocaching II

RUTES EN TOT TERRENY: La serra de Castelltallat

SOSTRES COMARCALS: El Comanegra

DESCENS D’ENGORJATS: Camins d’aigua al Solsonés

SALUT I ESPORT: Fisiologia de l’esforç

NOTÍCIES: L’actualitat del mes 5

RUTES A PEU

El Sant Graal: llegendes insòlites de Montserrat

'ha escrit molt sobre les formes dels perfils montserratins, i és segurament la regió d'Agulles la que més adjectius d'admiració ha rebut per part dels seus visitants. Es troba situada a la part més occidental de la serra de Montserrat i presenta un relleu dentat i escapçat que, segons el Virolai, va ser tallat pels àngels amb una serra d'or. La lletra d'aquest himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat fou composta per Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora –d'entre una setantena de composicions– la melodia de Josep Rodoreda. L'explicació científica sobre l'origen de Montserrat és, però, força diferent i fa responsables del sorprenent modelat de la serra els agents atmosfèrics. Cal retrocedir a l'època en què aparegueren els continents, quan es formà un massís gegantí que ocupà l'espai que va des del que avui son les illes Balears fins a l'actual territori de Cata-

natura i aventura

lunya. D'aquest massís davallava un gran riu que desembocava en un mar interior que s'estenia pel centre del nostre país. Al delta d'aquell enorme riu s'hi anaren dipositant els còdols i sediments que l'aigua arrossegava fins que un trasbalsament geològic aixecà els Pirineus i tancà aquell golf convertint-lo en un mar tancat. Amb el temps l'evaporació deixà eixut aquell gran llac al fons del qual s'hi dipositaren també milers de mol·luscs morts. Tots aquests sediments foren elevats per moviments epirogènics que varen empènyer el fons d'aquell mar sec i varen aixecar la massa petrificada de còdols i sediments que es convertí en una estranya i bonyeguda muntanya, enlairada enmig de la plana. Després el temps, la pluja i el vent esculpiren aquells turons de pedra i perfilaren les formes capritxoses que avui podem recórrer passejant entre turons, esquerdes, boscos, rierols i camins sembrats de fòssils de mol·luscs. Ja des de l'aparcament del coll de can Maçana on deixem el cotxe podem contemplar la sinuosa silueta dels pinacles i les agulles que dibuixen aquesta singular serralada al cor de la qual ens endinsarem. El que més ens sorprendrà és que amagada darrera aquesta apa-

rença de muntanya erma i rocallosa hi ha una muntanya viva i acolorida de flors, plantes i boscos. L'alzinar és present al llarg del recorregut, acompanyat de boix en aquest sector de la serralada i esquitxat, com si d'un gran jardí natural es tractés, per flors de colors.

El sector d’Agulles vist des del coll de Guirló ens ofereix una de les panoràmiques més espectaculars del massís de Montserrat.

PER TROBAR L’ORÍGEN DE MONTSERRAT CAL ENDARRERIR-NOS A L’ÈPOCA EN QUE APAREGUEREN ELS CONTINENTS Darrere nostre deixem la masia de can Massana, als peus de l'antic castell de la Guàrdia. Aquest gran mas fou possessió de Montserrat als segles XVIII i XIX i fou fortificat durant les guerres carlines; més tard esdevingué un hostal. Deixem també enrere l'antic forn de vidre que marca els límits de la zona d'aparcament per començar la nostra passejada per aquesta meravellosa i desconeguda regió de Les Agulles. L'originalitat morfològica que presenta la muntanya de Montserrat i, sobretot, la regió d'Agulles, serveix de prototip de l'anomenat relleu montserratí. Sens dubte els esvelts monòlits

rutes a peu

RUTES A PEU

que tenim al davant són les formes més espectaculars i característiques d'aquesta emblemàtica muntanya. La pista puja cap al coll de Guirló, on sembla que les imponents parets se'ns ofereixin per ser ascendides. Amb raó Montserrat és el paradís dels escaladors. Aquest tram de pista és part del sender de gran recorregut GR 7.2 que ens portaria al Monestir passant per la Foradada, que és la finestra que observem a la part de l'esquerra de les parets. Val la pena desviar-se un xic per contemplar les gairebé desaparegudes ruïnes de Sant Pau de Guàrdia, conegut com Sant Pau Vell. Amb aquest nom es denomina el conjunt arquitectònic format per les restes d'una capella romànica i un castell –el castell d'en Ferran, del qual només queden minses restes escampades–, bastits al turó del mateix nom. L'edifici més antic data de l'any 1084. Aquest és un mirador perfecte per contemplar aquesta màgica regió.

A mesura que ens apropem a les siluetes que la natura ha motllurat de forma capritxosa ens anem sentint petits i la fragància que emana el bosc

que ens envolta ens convida a gaudir d'aquest itinerari amb tots els sentits. Una grimpada ens condueix al pas del coll de les Portelles, entre la Portella Gran i la Petita, i al cap de poca estona arribem al refugi Vicenç Barbé, on podem descansar i omplir les cantimplores.

KARL BAEDEKER VA VEURE-HI ELS SENDERS QUE UN DIA VA RECÓRRER PERCEVAL A LA RECERCA DEL GRAN MISTERI DEL GRAAL La Màquina del Tren i l'Agulla sense Nom ens venen a rebre mentre ascendim per la canal Ampla en direcció al coll d'Agulles, tot envoltats d'alzines de fulla gran o alzina vera. Aquest tipus d'alzinar és propi de contrades mediterrànies i és molt ric en arbustos com ara l'aladern, el boix i el marfull; i lianes com l'arítjol i el lligabosc. Arribats al coll d'Agulles ens sorprenen les primeres sensacions de verticalitat que aniran augmentant a mesura que ascendim i descendim per canals, obagues i collades. En aquests abruptes camins en

natura i aventura

ziga-zaga al caire de l'abisme, el pioner de les guies turístiques europees, l'escriptor alemany Karl Baedeker va veurehi els senders que un dia va recórrer aquell pelegrí errant, que presentant-se com Perceval, anava a la recerca del Gran Misteri del Graal. Així Montserrat es convertí en el magestuós decorat de fons de les òperes wagnerianes on es troba amagat el mític Graal. Diu una teoria que una vegada mort Crist, el calze utilitzat en el darrer sopar i la llança que el ferí de mort foren amagats. El calze es conservà a la basílica que Constantí construí sobre el Sant Sepulcre i la llança fou amagada a l'església de Sió, a Jerusalem. Amb la destrucció de la ciutat el segle VII, aquestes relíquies varen desaparèixer. Durant segles es tingué l'esperança de retrobar-los, sobretot durant el període de les creua-

TS R SI E RIPTO BSC ÀS DE SU PODR GAR A.COM RE TUR CAR AIAVEN L, S E R D ATU ÀNO I EL S I W.N L PL WW E ERAR AL GP IN R L'ITCK PE A TR

LA RUTA PAS A PAS

Durada: 2,30 h. Dificultat: mitjana. Desnivell: 300 m. Època: tot l'any. Tipus: circular.

des, pensant que la llança i el Graal posseïen poders sobrenaturals. Aquests es convertiren en les insígnies de molts cavallers. Diu la llegenda que les relíquies foren trobades i lliurades a Titurel. Aquest va reunir al seu voltant una germandat sagrada que s'encarregaria de vetllar pel Graal i va construir en el racó més amagat i inaccessible de Montserrat un castell on només els escollits pel Graal hi podien arribar.

Per l’A2, passat el Bruc si anem en direcció Lleida, prenem la sortida a Montserrat. Tot just deixem l'autovia, davant de l'hotel Bruc girem a mà dreta per la BP-1101 en direcció Manresa. Al cap de pocs minuts arribem al coll de can Maçana. La masia ens queda a l'esquerra i un camí ens permet arribar a la zona d'aparcament, a mà dreta. Aquí podem deixar el cotxe. Prenem la pista que puja en direcció a Montserrat, deixant de banda el camí que neix a mà dreta i marxa cap al Bruc. Nosaltres seguim pel GR 17.2 en direcció al Monestir i el refugi Vicenç Barbé. Abans d'arribar al coll de Guirló, un sender marxa a mà dreta per pujar a les ruïnes de Sant Pau Vell. Val la pena apropar-se a l'ermita i gaudir de les millors panoràmiques de la Paret d'Agulles. Tornem a baixar al GR i arribem, en pocs minuts, al coll de Guirló (1). A mà dreta marxa el camí cap al Bruc. Continuem endavant i uns 200 m després prenem el desviament (2) que, cap a la dreta ens porta cap al refugi Vicenç Barbé. Aquest sender, anomenat camí de la Portella és un sender que entre alzines ens deixarà al peu de Les Portelles (3). Una petita grimpada en què haurem d'ajudar-nos amb les mans ens farà arribar al coll de la Portella (4). Per l'esquerra arriba el sender per on baixarem de la circular de les Agulles (marques vermelles). Per la dreta del tot marxa el sender que baixa al Bruc. Nosaltres continuem en direcció sud-est, endinsant-nos de nou en l'alzinar seguint les marques grogues i de PR que ens portaran, en poca estona, al refugi Vicenç Barbé (5). Del refugi marxem cap a l'est, per la dreta de l'agulla. El sender travessa, al poc, una riera. (6). Aquí deixem el camí per on anàvem (i que ens portaria al coll de Porc) i prenem la riera que es confon sovint amb el camí, en constant pujada (marques blanques als arbres). Arribem al coll d'Agulles (7). Prenem la forta pujada a mà esquerra seguint les marques vermelles. Un munt de sabines ens ajudaran en l'ascens. Des d'aquí seguirem tota l'estona les marques vermelles que ens faran pujar i baixar, entrar en estretes canals entre agulles i ens faran arribar als millors miradors d'aquesta sorprenent regió. Per baixar per les canals ens ajudarem de rocs i sabines, o en oposició en les més estretes. Fins i tot hi ha instal·lades algunes cordes fixes per ajudar-nos en els llocs més compromesos. Seguint les marques vermelles arribarem de nou al coll de la Portella (4), des d'on desfarem el camí fins a l'aparcament.

RUTES A PEU

moments patia l'església catòlica a Alemanya. Els rebé el pare Ripoll que els acompanyà a fer una curta visita al monestir i que es negà a mostrar les suposades cavitats que unien el monestir amb el cor de la muntanya. Això feu enfadar molt els alemanys que no esperaven trobar cap impediment a l'hora de veure complerts els seus desigs. Otto

EL 23 D’OCTUBRE DE 1940 UNA EXPEDICIÓ DE LA POLICIA ALEMANA VA TRUNCAR LA PAU DE MONTSERRAT Rahn, que acompanyava Himmler en la seva visita havia estudiat durant molts anys la tragèdia dels càtars i estava convençut que alguns dels albigeLlegenda o no, el cert és que el 23 d'octubre del 1940 una expedició de la policia alemanya comandada pel cap de la SS, i mà dreta de Hitler, Heinrich Himmler, va truncar la pau de Montserrat. L'abat del monestir Antoni M. Marcet i el seu coadjutor, Aureli M. Escarré, havien d'acceptar la visita de Himmler. No tenien més remei: feia divuit mesos que la dictadura del general Franco s'havia imposat, el setembre de 1939 havia esclatat la Segona Guerra Mundial i, en poc temps, l'exèrcit alemany havia aconseguit tenir sota el seu domini la meitat d'Europa. A més, feia vuit dies que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, havia estat afusellat al castell de Montjuïc. Però que ni l'abat ni M. Escarré sortissin a rebre el visitant és representatiu de la persecució que en aquells

natura i aventura

sos que fugiren la nit abans de la caiguda de Montsegur, s'havien dirigit amb el seu tresor a aquestes muntanyes. La llegenda artúrica parla d'una muntanya, Montsalvat, amb una enorme semblança a Montserrat, tant pel paisatge que la conforma com pel fet de ser un lloc perfecte de recolliment espiritual. Els nazis pensaven que Montserrat era una muntanya màgica on es barrejaven bellesa, misteri i espiritualitat i era l'enclavament perfecte per amagar la relíquia. El misteri que envolta el Graal ha apassionat milers de persones al llarg del temps i li ha permès adoptar diferents formes. Hi ha qui afirma que era una pedra preciosa, una maragda que es despengué de la corona de Llucifer i que posseïa poders sobrenaturals. D'altres el defineixen com el calze que Josep d'Arimatea utilitzà per recollir la sang de Crist i que aquest havia utilitzat en el seu darrer sopar amb els apòstols; així creuen que beure del Graal regala la immortalitat. Darrerament s'ha identificat sant Graal amb sang reial, en una referència a la descendència de la suposada relació que tingueren Jesús amb Maria Magdalena. Però passejant per aquest indret acabem pensant que el misteri del Graal no pot ser un objecte, sinó el símbol d'una iniciació i transformació personal que només entre les gegantines columnes de pedra d'aquest temple natural esdevenen possibles. ❚❘

Per arribar al cor de les Agulles haurem de superar algunes canals molt estretes.

Sorteig subscriptors!!

Pla d'Hospitalets 17869 Setcases - Girona Telèfon reserves: 972 13 60 43

Aquest mes de juny sortegem entre els subscriptors de N a t u r a i A v e n t u r a un cap de setmana del mes d’agost per a dues persones amb pensió completa a l’Hostal Pastuira. L’hostal es troba enclavat a 2.000 m. d'altitud sobre la Vall del riu Ter en un indret privilegiat de la comarca del Ripollès, punt d’inici d’innumerables excursions. NO T’HO PERDIS!!

Subscriu-te !! Hi sortiras guanyant Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages? Descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom:

Forma de pagament

Cognoms:

- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.

Adreça: Ciutat:

Cp.:

Província

- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 · 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Tel.: Natura i Aventura garanteix el compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el compliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 · 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreça’t a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20 € l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

Les Gavarres: a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Les Gavarres és el massís que separa les planes de la Selva i l'Empordà, a l'extrem nord de la serra litoral catalana. A cavall entre les comarques del Baix Empordà i del Gironès, aquest conjunt de serres s'escampen al llarg de 350 km2 i una vintena de municipis. Es varen formar ara fa uns 600 milions d'anys, és a dir que, geològicament parlant, són muntanyes molt velles. A causa de la seva edat han estat molt desgastades pel temps i l'erosió i per això mostren un relleu de formes arrodonides i amables, amb alçades modestes –533 m d'altura màxima al puig de la Gavarra. El seu paisatge avui és eminentment forestal i es pot dir que és una de les mostres més extenses de bosc esclerofil·le –sempre verd– mediterrani del nostre país. Les olors ens impregnen els sentits mentre pedalem envoltats d'alzines, suredes i pinedes que encatifen els vessants i formen un mantell gairebé continu.

ctualment les muntanyes de les Gavarres estan pràcticament deshabitades, però arribats a Fitor comprovem que no sempre ha estat així. Les evidències megalítiques escampades per les rodalies ens demostren que ja feia milions d'anys que l'home s'establí en aquestes contrades. Al terme hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres i un dels principals de Catalunya, amb dotze megàlits molt ben conservats: el dolmen

natura i aventura

dels Tres Peus, el de Tres Caires o la cista del Puig del Clot del Llorer entre d'altres. El camí bosquetà de sobte s'obre als camps situats al voltant de l'església de Santa Coloma de Fitor i quedem meravellats per la visió del seu campanar: alt, una mica tort per l'edat, però encara esvelt. S'alça, tafaner, al cor neuràlgic i sentimental del terme, en mig d'una esplanada que s'obre dalt d'un turó ben abrigat per la resta d'elevacions que s'allunyen en forma de suaus ondulacions per les quals

els repics de les campanes arribaven a tots els feligresos del terme. D'aquest mot prové l'origen del nom de Fitor, que vol dir fita o terme. L'església de Santa Coloma de Fitor va ser consagrada l'any 948 per Gotmar, bisbe de Girona, i ha arribat a nosaltres formant un interessant i complex conjunt de cronologia diversa. Al costat de tramuntana hi ha vestigis de la construcció més antiga, de datació imprecisa. Són els murs laterals que constitueixen la

EL MASSÍS, FORMAT FA 600 MILIONS D’ANYS MOSTRA UN RELLEU DE FORMES ARRODONIDES I AMABLES base del campanar que més tard s'hi va aixecar al damunt. La nau de migdia, amb el seu absis de semicercle allargat i

aparell en espiga –opium spicatum– és preromànica i es pot relacionar amb la consagració al segle X. Del mateix moment o poc més tardana és la part inferior del campanar, fins l'alçada del primer pis de finestres. Sobre aquest cos primitiu en plena època romànica (segles XI o XII ) s'hi bastí el pis alt amb finestrals geminats i arcuacions llombardes. L'absis del costat nord i la volta apuntada de la nau de migdia poden ser del segle XIII. Al llindar de la porta hi ha una curiosa làpida sepulcral

1. Fitor és una de les empremtas del passat de l’home al massís de les Gavarres. 2. A la pàgina següent, imatge del pou de gel de Can Cals.

imatge: Raul Comino

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

la. A l'edat mitjana el consum de gel va decaure i la seva utilització es va tornar un car capritx, apte econòmicament solament per a la noblesa. La popularització d'aquest producte no va esdevenir fins a la segona meitat del segle XVI, a conseqüència de les necessitats creades per l'in-

imatge: Raul Comino

del rector que va morir l'any 1817 a causa de l'atac d'uns lladres. Anys enrere, en una alzina propera a l'església hi havia penjada una gàbia. Aquesta gàbia contenia, junt amb dues gàbies més, els caps dels tres lladres que mataren el rector mossèn Batlle.

de matèria primera la neu caiguda als cims de les serres litorals i prelitorals; i la del nord, que feia servir el gel. Aquest era més apreciat perquè té un poder frigorífic més elevat que la neu. La manera tradicional de conservar la neu i el gel era emmagatzemar-los en un pou. Aquest

la conservació d'aliments i per a usos terapèutics, en el segon mil·lenni aC. Els grecs i els romans també varen saber apreciar les qualitats d'aquest article i n'introduïren l'ús a la penínsu-

crement del comerç. En els Països Catalans trobem dues cultures per a l'obtenció del fred que geogràficament corresponen a dues àrees ben diferenciades. La del sud, que utilitzava

acostumava a estar construït amb pedra seca i tenia forma cilíndrica. La seva coberta exterior tenia forma semiesfèrica. Normalment aquests pous tenien diferents tipus d'obertu-

L’ÚS DEL GLAÇ NO ES VA POPULARITZAR FINS LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVI Des de temps immemorials s'han aprofitat els recursos naturals dels boscos de Fitor: fusta, carbó, calç, argila, minerals, aigua, glaç... encara que de tot això ara només resta activa la pràctica vinculada a l'extracció de suro i la llenya. Malgrat aquest aprofitament secular, les Gavarres han conservat un patrimoni ric en espècies de flora i fauna, a més d'un extens i variat patrimoni cultural: molins, rescloses, masos i pous de glaç. La neu i el gel naturals ja s'utilitzaven en les civilitzacions de l'Orient Mitjà per a refresc, per a

natura i aventura

imatge: Raul Comino

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

res per a facilitar les tasques de posar i treure el gel que es feia mitjançant l'ajut de corrioles. Molta part d'aquesta construcció quedava gairebé soterrada del tot al terreny per tal d'augmentar l'aïllament tèrmic. El gel s'obtenia en dies de baixes temperatures, en basses naturals o artificials al costat mateix FITXA TÈCNICA:

de la riera. Quan aquest tenia prou cos era serrat en peces anomenades pans i s'empouava, en capes successives entre les quals s'intercalaven elements vegetals, com ara pinassa, fulles de boix o palla, per tal d'evitar-ne la seva compactació. Amb l'arribada de la calor, començava l'apressada feina de desempouar i repartir aquest peculiar producte. Es transportava, normalment de nit, molt ben aïllat en les sàrries de les cavalleries per tal de perdre el menor pes possible. Habitualment el seu destí era dins de la mateixa comarca, encara que el glaç català

Quilòmetres: 23 km. Desnivell acumulat: 300 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: itinerari sencer: baixa-mitjana. S Punts d'aigua i menjar: SUBS I ETS CR a Fitor. PODR IPTOR Època recomanable: À DESC ARRE S tot l’any. WWW G AR DE .NATU RAIAV Horari: ENTU E RA.CO L P 3-4 hores. L M EL TR ACK PÀNOL, Cartografia: I EL R ER AL G OA 1:50.000 Institut PS SENCDBOOK Cartogràfic de Catalunya. ER Baix Empordà

Imatge cedida per l'institut Cartogràfic de Catalunya

natura i aventura

imatge: Raul Comino

s'havia comercialitzat ben enllà dels Països Catalans. No gaire lluny s'alça el magestuós Pi d'en Gallaret, que encara que no hagi estat declarat arbre monumental, no té res a envejar dels que si ho són. Sorprenentment és un arbre jove: encara que el seu tronc

mesura més de quatre metres de perímetre, la seva edat no supera els dos-cents anys. L'antic municipi de Fitor ens regala un dels paratges més encisadors de les Gavarres, on encara és possible respirar la màgia d'un entorn natural que antigament havia estat intensa-

ment habitat, amb els seus dòlmens, la seva parròquia, els seus masos i la seva història, el seu lligam amb la plana i la mar, la seva força tel·lúrica de lloc únic, inquietant i feréstec i els petits tresors amagats que, si sabem trobar-los, ens endurem en forma d'imatges i records gravats per sempre al cor. ❚❘

Els camps i boscos de pinassa omple d’olors els camins per on passem.

CALENDARI

Catalunya i Andorra

CALENDARI

BICICLETA DE MUNTANYA 3/06 3/06 10/06 30/06

Pedalada Popular Marxa BTT Les Guilleries Bikeavic Open BTT Circuit de Catalunya

Avinyó http://personal.telefonica.terra.es/web/bages-cat/Troncs.htm Sant Julià de Vilatorta www.dorsalsport.com Vic www.unioexcursionistavic.org/ Montmeló www.montmelobtt.org/

RAIDS - TRIADLONS - DUATLONS 10/06 24/06 9-10/06 16/06

Pujada a Miramar Cursa de Muntanya del Pedraforca Raid Ribagorçana Raid Miró

l'Alt Camp Saldes Lleida Montroig del Camp

www.aaeet.com/muntanya/ www.mountainrunners.tandemesports.com/ www.cel.cat secciomuntanya@hotmail.com

MARXES I CAMINADES 5/05 Caminada Sant Cugat-Montserrat Sant Cugat 5-6/05 Travessa La Garriga-Montserrat La Garriga 6/06 Caminada a la Garrotxa Cordada associació excursionista 6/5 Travessa del Montseny Pardines 12-13/05 Marxa Romànica de Resistència Navàs 19-20 Marxa Gràcia - Montserrat Barcelona 26-27/05 Ruta d'en Serrallonga Guilleries 14/06 Ascensió al Puigperic i Pica Roja UEC Horta 9-10/06 Travessa Nuria-Carança Club Excursionista de Gràcia 10/06 Marxa i Aplec de Veterans de Catalunya UEC Horta 10/06 Senderisme GR-92. Centre Excursionista Sant Celoni Cala Montgó 16-17/06 Delta de l'Ebre. Els Ports. GR-7. Fredes Alfara de Carles UEC Horta 16/06 Senderisme: GR-11. Centre Excursionisme Ripollet Encamp - Arinsal 16/06 La Morera de Montsant - Prades Associació Excursionista Cerdanyola 16/06 Marxa “Cap del Rec” Club Muntanyenc de Sant Cugat 17/06 El Cogulló d'Àres Centre Excursionista del Penedès 17/06 Caminada Popular de Bagà UEC Bagà 17/06 Senderisme: Espolla - Requesens - la Jonquera Centre Excursionista de Castellar 17/06 Sortida d'alta muntanya: Pica del Canigó Club Excursionista Pirenaic 22-23/06 Pica del Canigó Club excursionista Anoia 30/06 Ronda per les Masies de Polinyà Associació excursionista Polinyà 30-1/06 Pic de Argualas Club Excursionista Polinyà 30-1/ 06 Travessia nocturna Fredes-Paüls UEC Tortosa

www.caminadamontserrat.com info@cegarriguenc.org secretaria@cordada.org http://travessa.homestead.com www.totnavas.com/cen www.uecgracia.org www.cefarners.cat secretaria@uechorta.org cegracia@cegracia.cat secretaria@uechorta.org 93-867-52-13 secretaria@uechorta.org ceripollet@feec.org 607-11-44-47 www.clubmuntanyenc.org secretaria@cep.cat joan-cg@terra.es cecastellar@hotmail.com 93-302-49-39 93-772-76-66 secretaria@elgrup.com pirenaic@wanadoo.es info@uectortosa.org

CURSES ORIENTACIO 03/06 Cursa Popular 09-10/06 2 Dies dels Pirineus

Salt La Quillane

www.aligots.org/ http://xinoxano.orientacio.org

La Jonquera Sort

www.e-cej.org/ www.festivalpyrene.com

FIRES I MOSTRES 24/8 Concurs fotografic de l'Albera 22a24/06 Pyrene

ESCALADA 16/06 15/07

Copa Catalana Escalada en bloc Open Escalada

Hospitalet de Llobregat Canet de Mar

www.cmhospit.org

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.com

natura i aventura

ESCALADA ESPORTIVA

Solius: la cara oest de l’Esperó

ACCÉS:

poc després que la C-35 es converteixi en la C-65, passat el poble de Llagostera (si anem en direcció al mar) trobarem la fàbrica de mobles Mobles Mulà i una benzinera Repsol. Prenem el lateral que ens hi porta i el deixem per pujar per la carretera que duu al Mas Patxot. Aquesta carretera ens portarà directament a la zona d'aparcament, on un rètol de fusta clavat en un arbre del costat esquerre ens indica la pista que hem de prendre per arribar a la zona d'escalada. Aquesta pista mena a l'antiga zona d'aparcament, des d'on davallen uns senderons. Si prenen el que baixa recte, anirem a parar a l'Agulla Central, i si prenem el que davalla a mà esquerra, arribarem al Totxo de l'Elefant. Nosaltres baixem pel que tendeix més a la dreta, buscant les parets que es veuen davant a la dreta i que al cap de pocs minuts ens permetran arribar a la base de la cara oest de l'Esperó.

natura i aventura

El massís de Cadiretes és un espai natural que ocupa bona part dels termes de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Vidreres, Caldes de Malavella i Lloret de Mar. Es tracta d'un terreny muntanyenc, de geologia granítica, que separa el mar de la plana de la Selva, el punt més alt del qual és el Puig de Cadiretes, de 519 m. Al cor d'aquesta serra encarada al mar hi ha un idíl·lic indret on el granit aflora a la superfície formant agulles i monòlits que s'alcen sumptuosos cap al cel i que ens permeten iniciar-nos en l'escalada en vies d'adherència. Aquesta escalada ens permetrà, a més, assolir el punt més alt d'aquestes columnes naturals i gaudir de les millors vistes dels Carcaixells i les boscoses valls veïnes. La major part del massís està formada per una varietat de granit de color rosat. Aquest color es deu al fet que una part dels grans de mica negra son substituïts per plagioclassa. Aquest granit en descompondre's forma la sorra grollera –que no s'enganxa a la pell– tant típica de les platges de Tossa i les seves rodalies. La seva formació es deu a la pujada d'una gran bossa de magma prop de la superfície durant els plegaments que sacsejaren Catalunya i aixecaren els Pirineus fa cosa d'uns 50 a 60 milions d'anys. El magma es va refredar i va formar la roca granítica que, gràcies al temps i l'erosió, ha anat aflorant a la superfície adquirint aquestes sorprenents formes. Tot i que la gent de la contrada anomena sauló aquest tipus de roca, cal especificar que el sauló és realment la sorra que produeix el granit en descompondre's i és, doncs, inescalable.

1. Per on surt el sol (V+) 2. L'avi Pitu (V+) 3. La Súper esportiva (V) 4. L'esperó (V+) 5. Drecera (V+) 6. L'estel solitari (6a) 7. Puja com puguis (V)

FITXA TÈCNICA: Nre. de vies proposades: 7. Alçada mitjana: 20 m. Equipaments: parabolts. Reunions amb mosquetó o anella per despenjar-se. Vies equipades pels Fills de Solius. Grau: de V a 6a Millor època: tot l'any, però recomanable a l'hivern per a evitar la calor. Aigua: a Solius hi ha una font. Més informació a: www.elsfillsdesolius.com

Via ferrada VIA FERRADA

DE LA CREU DE NORAL

La via ferrada de la Creu de Noral, situada a la Parròquia d'Ordino, és una de les darreres vies ferrades que s'han equipat aquest últim any al país dels Pirineus. L'itinerari té el seu emplaçament als afores del petit poble de Segudet, que es troba a tocar del nucli principal de la població d'Ordino. La dificultat tècnica que presenta l'itinerari, així com els paisatges i les vistes que ofereix sobre Ordino i les muntanyes que l'envolten, el fan atractiu i apte tant per als que volen descobrir el món de les vies ferrades com per als que ja hi tenen certa experiència. A la paret situada al costat dret de la via ferrada de Noral s'ha equipat un altre itinerari, la via ferrada de Segudet, i, al bosc que hi ha a peu de via s'han utilitzat els arbres per a crear un circuït d'aventura vertical amb ponts de mico, tirolines, ponts tibetans, etc. Aquesta darrera opció és adient per als més petits de la família i per a persones de totes les edats que vulguin començar a experimentar les sensacions de l'alçada abans de enfilar-se per una via ferrada. Com la majoria de vies ferrades existents a Andorra, aquesta ha estat construïda per un estament governamental, en aquest cas per la Conselleria de Turisme i Esports del Comú d'Ordino. El paper d'aquestes entitats en la construcció i el manteniment d'aquests itineraris fan que l'equipament estigui en molt bones condicions i que plantegi un bon model a seguir per altres llocs on existeixen aquest tipus d'itineraris.

COM ARRIBAR-HI: si accedim a Andorra des de la Seu d'Urgell hem de travessar Andorra la Vella i dirigir-nos a Escaldes Engordany. Un cop allà ens dirigim cap a la Massana, on prendrem un desviament a la dreta en direcció Ordino. A l'entrada d'Ordino trobem una rotonda; continuem rectes, en direcció a Canillo i coll d'Ordino. Al cap de pocs metres trobem un altre giratori i continuem en direcció al centre urbà i Segudet (obviant la carretera que marxa cap al coll d'Ordino i Canillo). Continuem per aquest carrer fins a trobar un desviament que prenem a la dreta en direcció Segudet. Al cap de pocs metres trobem una altra rotonda amb un aparcament públic. És convenient estacionar el vehicle aquí, ja que més amunt pot ser difícil fer-ho a causa del nombre reduït de places d'aparcament. La distància que haurem de caminar és molt curta.

imatge cedida pel Comú d’Ordino

natura i aventura

APROXIMACIÓ: seguim la carretera del Camí de Segudet, que marxa paral·lela al torrent fins que s'acaba l'asfalt i la carretera es transforma en pista. Continuem una mica i deixem a la dreta el camí que marxa cap al coll d'Ordino; seguim cap a la Cortinada fins que, en una una corba a l'esquerra, veurem que la pista és

travessada per un torrent. En aquest punt l'abandonem i prenem un sender que marxa per la dreta del torrent. Més endavant travessem el riu per una passarel·la de fusta i seguim avançant fins que, en pocs minuts, arribem al començament de la via ferrada. Tant l'aproximació com el retorn estan senyalitzats amb rètols indicatius.

via ferrada

VIA FERRADA DESCRIPCIÓ: el primer tram del traçat s'inicia al llit d'un torrent i progressa verticalment per les seves parets fins arribar a una terrassa. En aquest punt el camí flanqueja cap a l'esquerra fins a una paret que, de nou, ens farà guanyar en verticalitat. Aquest tram és el més vertical de la via però no representa cap dificultat remarcable. Un cop l'haguem superat arribem a una altra terrassa des d'on podrem gaudir d'unes espectaculars vistes sobre Ordino. Des d'aquí el traçat ressegueix la paret alternant algun petit tram vertical amb un llarg flanqueig en diagonal que ens portarà fins al final de la via.

RETORN: un cop finalitzada la via neix un sender ben traçat i senyalitzat que s'endinsa en el bosc. El seguim avall i veurem en pocs minuts que enllaça amb el camí que hem utilitzat per a fer l'aproximació.

FITXA TÈCNICA Dificultat: fàcil. Desnivell: 150 m. Recorregut: 350 m. Aproximació: 20 min. Itinerari: 1:30 h. Retorn: 25 min. Orientació: S-SO.

natura i aventura

TÈCNICA I SEGURETAT

Introducció al GEOCACHING 2a part

◗EL TRENCACAMES És un camí de 3,5 km que remunta uns 300 metres d'alçada. Fa pujada. Arribats al punt (N41 51.481 E002 39.658) aparquem el cotxe, travessem la riera pel pont, i fem tot el camí cap a la dreta. Cap al final del camí, molt a la vora de la font Picant (N41 51.679 E002 39.273), cal pujar cap a la pista transitable, per on caminarem fins al punt de «la Creu» (N41 51.697 E002 39.061). Aquí comença el camí del trencacames, que està marcat amb punts de color fúcsia. Després de baixar el petit terraplè, cal caminar pel camí seguint les marques, travessarem el rierol i continuarem tot recte per un caminet molt petit en aquest punt. Passada la zona d'alzines, al punt ens trobarem la veritable essència del trencacames: una pujada de pedra pelada que cal remuntar recte amunt anant amb compte de no relliscar. Ànim! Durant aquest trajecte podreu gaudir d'unes excel·lents vistes sobre la plana de

Marc Malagelada / Albert Cufí marc.malagelada@udg.edu / albert@maristes.com

◗ANEM A BUSCAR EL FILL DEL CASTELL El primer pas és fer una lectura de la pàgina del geocaching. És freqüent que ens recomani un lloc on deixar el cotxe si volem caminar, o doni detalls de la qualitat de la pista forestal per als qui no tenen vehicles 4x4. Per trobar el tresor del Fill del Castell, la web ens ofereix les dues possibilitats. Nosaltres, però, optarem per una tercera via alternativa més d'acord amb una revista d'aventura com la que teniu a les mans: pujarem pel camí conegut com el trencacames. Aquest camí ens permet una aproximació a l'ermita de Farners en 45 minuts de pujada, i tan sols 15 minuts de baixada: compreneu per què en diuen el trencacames? La pàgina web parla de «bosc», de manera que podem comptar que hi haurà insectes i que el camí

natura i aventura

pot ser accidentat. Per tant, cal portar botes de trekking i roba d'esport adequada. La pàgina web ens informa també que el tresor és a prop d'un castell molt antic, però restaurat, cosa que afegeix al·licient a la visita. Ens diu que es pot visitar, i a més, té una llegenda: doble al·licient per a la mainada! La pista el tresor que és a 434 m d'alçada, a prop d'un cingle, ajuda bastant, perquè el relleu de la zona juntament amb l'error del GPS fan que hi hagi molt de tros per explorar. Cal llegir les pistes amb molta atenció. Hem d'imprimir la pàgina, introduir les coordenades al GPS, calçar-nos les botes de trekking i cap a Santa Coloma de Farners hi falta gent! Abans però agafem algun objete per si volem intercanviar-lo amb el caché.

Girona. Una vegada remuntat el primer tram difícil de trencacames, hi ha un punt on cal desviar-se. És a (N41 51.489 E002 38.711 i està marcat amb una X de color fúcsia en un arbre. Hem

d'agafar el caminet de l'esquerra, que està marcat amb un punt del mateix color.

El camí acaba desembocant a la pista forestal una altra vegada, en el punt (N41 51.449 E002 38.563). Tot caminant passarem la coneguda «Roca del Duro» (N41 51.427 E2 38.359) on diu la llegenda que qui hi doni un cop de cap serà recompensat amb una moneda d'un «duro». Avui dia, com que no hi ha monedes de 3 cèntims i la inflació està com està, pel cap baix us cauran monedes de 10 cèntims. No gaire més lluny, en el punt (N41 51.499 E2 38.150) ja veurem dos arbres a la dreta de la pista marcats amb uns cercles fúcsies, que indiquen la drecera de can Bocafosca a l'ermita de Farners. Travessarem un rierol una altra vegada, i tot seguint les marques arribarem al punt (N41 51.556 E2 38.058). Aquí, o bé pugem a l'ermita de Farners, o bé continuem la passejadeta pel trencacames de baixada (per una ruta alternativa). Nosaltres seguirem fins a l'ermita de Farners. En aquest punt, però, recordeu quin és el camí que hem fet nosaltres el de la drecera de can Bocafosca: tots dos camins estan marcats. A l'ermita (N41 51.594 E002 37.958, hi trobarem unes fonts per refrescar-nos. Al davant hi ha el camí que puja cap al castell i cap al turó del Vent, pel qual els més valents poden grimpar i gaudir de la panoràmica. Als vessants sud i oest, diverses vies d'escalada s'enfilen verticalment desafiant els intrèpids escaladors. (Castell: N41 51.621 E002 37.875).

No us donarem pistes d'on es troba el tresor, haureu de registrar-vos a la web de geocaching per a obtenir-ne les coordenades i anar amb el GPS a cercar-lo. No és fàcil, i segurament estarà amagat sota unes pedres o fullaraca, lluny de les vistes indiscretes dels geomuggles. Si el cerqueu haureu de ser molt discrets!

Quan el trobeu, cal tenir present les normes del joc: signar el llibre de visites i, si ho desitgeu, intercanviar algun dels objectes que hi hagi a dins. La vostra signatura ha de contenir la data de la troballa i el comentari que vulgueu. Passareu una bona estona llegint els comentaris d'altra gent que ha passat abans per allí. Dins el tresor pot ser que hi trobeu algun travelbug o geocoin. Compte! aquests objectes no us els podeu quedar, si els preneu els heu de deixar en un altre tresor, i heu de registrar el seu moviment a la web del geocaching. Si no se'n coneix el funcionament, és millor no agafar-los. Dins aquest tresor també hi trobareu la lle

genda del Fill del Castell, que és bonica de conèixer i d'explicar a la mainada. No us la perdeu. En acabat, tanqueu bé les bosses estanques i el tupperware assegurant-vos que no hi entra humitat, emboliqueu-lo amb la bossa i torneu-lo a deixar ben amagat.

Per retornar al cotxe podeu desfer el trencacames, de manera que tornareu a ser al punt de «la Creu» en tan sols 15 minuts, o podeu baixar per la pista forestal, però trigareu ben bé una hora de camí; si us atreviu, podeu baixar per l'altre trencacames. Un parell de fonts ens poden refer d'aquesta excursió: la font Picant (N41 51.679 E002 39.273), que dóna una aigua «d'agulla» bastant ferrosa, i la font de Sant Salvador (N41 51.481 E002 39.658), que es troba molt a la vora del pont que heu de travessar per arribar a l'aparcament del cotxe. Si heu acabat força tocats de la caminada, sempre podeu acabar el dia en algun dels centres termals de la zona, que us deixaran com nous. Ja a casa, contents i descansats de la sortida, només restarà el darrer pas per ser uns bons cercadors de tresors: registrar a la web de geocaching la vostra aventura amb el Fill del Castell. Que hi hagi sort!

El castell és del segle XI, però està molt ben restaurat. Es pot donar una volta a la muralla per una passera a l'interior del recinte i es pot pujar a la torre, la vista des de la qual és extraordinària.

tècnica i seguretat

Torrent de Grau: camins d’aigua

DESCENS D’ENGORJATS

El torrent de Grau es troba situat a la comarca del Solsonès, al vessant sud del massís del Port del Compte i és un dels nombrosos torrents que conformen la capçalera del riu de la Ribera Salada. L'acció erosiva de l'aigua sobre una zona de roca conglomerada ha originat uns torrents llargs i sinuosos amb un llit fluvial molt ben excavat.

'amplada del torrent de Grau, que en alguns trams no supera els cinquanta centímetres d'amplada, fa difícil i esgotadora la progressió i, sovint, les dificultats que ens trobem al llarg del recorregut s'hauran de superar mitjançant tècniques d'oposició. Aquest barranc obliga a utilitzar tècniques de progressió sense corda, i és un bon lloc per a practicar els passos d'aquesta mena. Això i la longitud del recorregut són les principals dificultats del descens. Bona part de l'encant d'aquest descens no recau en les cascades i en els ràpels, sinó en la bellesa del paisatge ferèstec i en l'accentuada sensació de solitud que ens envoltarà al llarg de tot el descens. Al contrari d'altres barrancs més concorreguts, els d'aquesta zona són molt poc freqüentats i és difícil coincidir amb algú. Aquest fet fa que l'equipament sigui en algun cas precari i que haguem de ser una mica imaginatius a l'hora de superar algun dels ressalts que hi ha, sobretot cap a la part final del recorregut. Val a dir que el descens també presenta trossos on haurem de caminar força estona, però les formacions que trobarem al llarg del

natura i aventura

recorregut, els meandres estrets i interminables, els foscos i la sensació d'aventura compensen, a bastament, aquests trams i l'esforç que exigeix aquest descens. Per gaudir al màxim d'aquest descens és important trobar un cabal d'aigua mínim i mentalitzar-se per afrontar un itinerari de llarga durada.

FITXA TÉCNICA Longitud: 3'5 km. Desnivell: 300 m. Dificultat: mitjana (cal tenir en compte la seva llargada). Horari d'aproximació: immediat. Horari de retorn: d'1 a 1:30 h fins a Canalda. Si ho hem fet amb un vehicle, una hora més fins al coll de Jou. Temps de descens: 4 a 5 h. Equipament: precari. Material necessari: neoprè, casc, arnés, davallador i baga de seguretat. Aigua i menjar. Cordes: 2 cordes de 15 metres. Cordino i maillons per a equipar algun ràpel. Possibles escapatòries: sí. Tipus de barranc: engorjat. Època adient: tot l'any. Preferiblement després de pluges. Comte amb les crescudes.

al Solsonés

COM ARRIBAR-HI: des de Manresa ens dirigim per la carretera C-55 fins a la població de Solsona. Un cop aquí prenem la carretera LV- 4241 en direcció a Port del Compte i coll de Jou, al qual arribarem passats uns vint quilòmetres.

SI ETS OR IPT SUBSCRRÀS POD DE REGAR DESCAR IAVENTURA.COM ATURA WWW.N OL EL PLÀN NYA E S S I LA RE

Just abans de la cruïlla amb la carretera que va d'Organyà a Sant Llorenç de Morunys, veurem una esplanada a l'esquerra i una font a l'altre costat de la carretera. En aquest punt estacionarem el nostre vehicle quan tornem de deixar l'altre vehicle al poble de Canalda. Ara però, continuem per la carretera cap a Organyà, Llinars i Cambrils, fins que passats uns quilòmetres trobem el desviament cap a Canalda i davallem fins al poble per a estacionar un dels vehicles.

DESCENS D’ENGORJATS

APROXIMACIÓ: immediata, veurem la fondalada davant de la font. En aquest primer tram la vegetació ens dificultarà la progressió i haurem d'anar buscant les millors opcions per avançar. Convé no desesperar-se amb la frondosa vegetació d'aquests primers metres; a mesura que avancem riu avall la vegetació va desapareixent i el torrent es fa més estret i atractiu.

RETORN: després de l'aiguabarreig amb el torrent de la Pardiu (també anomenat torrent de l'Urdell) el riu es fa més ample i planer, però encara ens quedarà alguna petita dificultat fins a arribar a la pista que travessa el riu i que ens portarà fins a Canalda. La pista és molt evident i fàcil de veure, ja que en aquest tram els marges del riu tenen menys vegetació. Prenem la pista cap a la dreta en forta pendent i a mesura que avancem veurem que es torna més estreta fins a esdevenir un corriol. El sender està ben fressat i no té pèrdua. En uns 20 o 25 minuts arribarem a una pista que, seguint cap a la dreta, ens portarà fins a Canalda. En aquest punt ja haurem fet la major part de la pujada. Poc després trobarem una pista que marxa per la dreta en sentit descendent, però la ignorem i continuem amunt. De seguida el camí es torna més planer; també deixarem una altra pista que marxa per l'esquerra. Continuem caminant fins a trobar un dipòsit que deixarem a mà a esquerra i, en pocs minuts, arribarem al poble de Canalda.

natura i aventura

CARD MARIÀ

EL NOSTRE GRAN ALIAT DEL FETGE

(Silybum marianum)

Fitxa 5

Anna Parra

El card marià es un dels remeis mes eficaços per tractar afeccions del fetge, ja que impedeix l'absorció dels elements tòxics i estimula la secreció de la bilis. Això ho aconsegueix gràcies al fet que és ric en simlimarina. El card ajuda també a tractar problemes greus com ara la cirrosi o l'hepatitis. Creix espontàniament en terres baixes temperades, a prop de cases en runes, juntament amb l'ortiga.

DESCRIPCIÓ - És una planta espinosa originària del mediterrani, que creix en zones temperades. - Pot arribar a mesurar més d'un metre i mig d'alçada. Les seves fulles tenen unes venes blanques i són molt brillants i ondulades amb espines als costats. - És molt coneguda popularment com a «card borriquer». - Viu dos anys i floreix a partir del mes de maig. Les seves flors recullen quan estan completament obertes i les llavors es cullen a la tardor. - Parts utilitzades: els fruits secs, les fulles i les arrels. - La planta fresca, sense espines, es pot prendre crua, en amanides o cuita.

PROPIETATS Problemes hepàtics: Les llavors cuites serveixen per a protegir el fetge. Es recomana com a tractament complementari de l'hepatitis. Hemorràgies: Les llavors cuites també s'utilitzen com a remei per a interrompre les hemorràgies lleus. Altres propietats: Digestiva, diürètica, galactògena, venotònica, grip, cistitis, neuràlgies, astènia o fatiga, mareig en viatges.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS No és recomanable per a les persones que pateixen d'hipertensió.

CURIOSITATS: El card marià actua com antídot de certs bolets verinosos. La simlimarina, una substància extreta de les llavors, ajuda a contrarestar-ne els efectes tòxics abans de 48 hores.

FARMACIOLA NATURAL No és sobrer portar extracte fluid de card marià a la farmaciola, per ajudar a reduir una petita hemorràgia nasal o qualsevol tipus d'hemorràgia lleu, ja sigui per a ús intern o extern.

plantes medicinals de Catalunya 31

RUTES EN TOT TERRENY

La serra de Castelltallat: records de la infantesa 1

natura i aventura

uan l'autocar deixava la carretera a l'alçada de Callús per endinsar-se als boscos de la serra de Castelltallat els nervis s'apoderaven de nosaltres. Per les amples finestres miràvem emocionats el paisatge que ens envoltava i comentàvem tot allò que ens sorprenia. El volum de les nostres veus creixia sense adonar-nos fins que la mestra, amb una mirada severa, ens cridava l'atenció i ens feia seure de nou als nostres seients. El pont de Sant Mateu, que creua el riu Cardener a la sortida del poble, era per a nosaltres el senyal esperat, la darrera frontera que ens separava, per uns dies, dels pares. Abans que l'any 1927 s'acabés la construcció d'aquest pont, el riu es creuava per un gual que, en aquest mateix indret permetia enllaçar la serra de Castelltallat amb la vall del Cardener. El riu Cardener neix al vessant oriental de la serra del port del Comte i enllaça el prepirineu amb les planes de la Catalunya central fins que vessa les seves aigües al Llobregat. Les poblacions que l'envolten comparteixen una sòlida història, amb profundes arrels en l'edat mitjana, tal com descobrirem en el nostre itinerari. Claret de Cavallers ens mostrarà un conjunt d'edificacions rurals

d'origen medieval al peu d'una petita església dedicada a Sant Pere i, a l'altra banda de la riera de Coaner, l'església de Sant Julià, el santuari de la Mare de Déu i la torre de l'antic castell de Les Planes se'ns mostraran com un conjunt arquitectònic de postal. L'església de Sant Julià de Coaner està documentada des de l'any 1024, amb tres naus i

AQUESTS POBLES COMPARTEIXEN UNA SÒLIDA HISTÒRIA AMB PROFUNDES ARRELS EN L’EDAD MITJANA tres absis, i és un exemple d'arquitectura romanicollombarda amb el seu campanar de dos pisos. Davant de l'església es troba el santuari de la Mare de Déu de Coaner, origen de la dita popular: La Mare de Déu de Coaner, tothom l'anomena i ningú sap on és . Actualment la imatge es troba a l'església del Sagrat Cor de Valls de Torroella per motius de seguretat. A la vall del Cardener el món rural, de boscúries, horts i cul-

tius de secà, es donà la mà amb la indústria tèxtil, atreta per les possibilitats d'aprofitar l'aigua del Cardener com a font d'energia. Les fàbriques i les colònies abandonades a les vores de Callús en són testimonis muts. Quan l'autocar marxava del poble en direcció a Sant Mateu de Bages i creuava el camí que els traginers utilitzaven per portar la sal de les mines de Súria i Cardona, totes les mirades es desviaven cap a les runes d'un grapat de cases que al costat de la carretera convidaven a fer volar la imaginació: els Manxons. D'aquest conjunt de cases una en destacava per sobre de les altres, era l'hostal de can Mestret,

AL ENDINSAR-NOS EN ELS BOSCOS DE LA SERRA DE CASTELLTALLAT LA NATURA SE’NS PRESENTA VERGE I SALVATGE o de les Xemeneies. Documentat des del segle XII i construït amb argamassa fou enderrocat l'any 1992 ja que es trobava en estat molt ruïnós.

verge i salvatge. Tot un món per descobrir s'obria davant nostre, sobretot quan, uns quilòmetres després de Sant Mateu de Bages la carretera es convertia en una pista sense asfaltar. L'emoció de veure que ja arribàvem i les sotregades que les irregularitats del camí ens regalaven ens convertia en una massa incontrolada de nens saltaires que es deixaven endur per les inèrcies que l'autocar i el terreny generaven. La mirada severa de la mestra es con-

vertia en un dolç somriure al veure, en les nostres cares, tanta felicitat. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages domina el municipi del mateix nom. La major part de l'edifici és del començament del segle XIX, en què es va construir i ampliar perquè era massa petita i estava en molt mal estat. De l'obra

La carretera s'endinsa fent ziga-zaga en els boscos de pi blanc i pinassa, esquitxats d'alzinars i rouredes. Recordo com les olors ens impregnaven els sentits i la natura se'ns presentava

antiga es conserva el magnífic campanar preromànic de torre quadrada de tres pisos, amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares. Per tenir una idea de la seva importància cal dir que només en queden tres a Catalunya. Al museu Comarcal de Manresa es conserven els capitells originals d'aquest campanar del segle X d'estil corinti califal, fets de pedra arenosa i molt rústecs. Pel que fa a l'església, està d o c u mentada des

S SUBS I ETS CRIP T DESC PODRÀS OR A R WWW REGA .NAT R L'ITINURAIAVENT DE U RA. E TRAC R K PE ARI I EL COM R AL GPS

Distància: 35 km. Temps orientatiu: 4 h. Tipus d'itinerari: Circular.

1. Campanar de Sant Mateu de Bages 2. El poble medieval de

2 Claret de Cavallers.

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY

nens i nenes callaven i es posaven en fila mentre jo, destapantme de sacs i motxilles enlairava el cap per trobar-me amb la mirada serena, ferma i increpadora del mossèn Bosch: «Una altra vegada, Guillot...?» Els dies a Sant Pere de Vilalta passaven massa ràpids, entretinguts amb les feines del camp, les excursions i les tardes d'estudi. Era típica l'excursió al dolmen de Castelltallat, una tomba megalítica excavada per Valentí Santamaria l'any 1923. Actualment la llosa nord està trencada i la llosa de la coberta està posa1

de l'any 983. A l'interior s'hi pot admirar un petit sarcòfag o ossera, d'estil gòtic, pertanyent al rector Guillem Despuig, mort el 1392. La decoració de la porta principal també és gòtica. A l'exterior, a la dreta de la façana principal hi ha tombes visigòtiques, i a l'interior de l'antiga rectoria, hi ha tombes antropomòrfiques.

LES PETJADES FOSSILITZADES DE CAL PRAT ENS MOSTREN QUE LA ZONA VA SER HABITADA DES DE LA PREHISTÒRIA L'arribada a Sant Pere de Vilalta era tot un espectacle. A l'era on ens deixava l'autocar intentàvem reconèixer les nostres motxilles i sacs de dormir. Com si en una enorme parada d'oportunitats remenéssim buscant la millor oferta, tots plegats preníem i deixàvem anar bosses que ens havien semblat nostres, sacs de totes les mides i colors i

natura i aventura

motxilles que ens superaven en alçada. Al poc la recerca dels nostres estris personals es convertia en una batalla campal on els sacs de dormir volaven d'un cap a un altre, i el llit de motxilles es convertia en un improvisat parc infantil. I tot de sobte, es feia el silenci. En un instant, com si algú m'hagués desconnectat les orelles, els crits s'apagaven. Els 2

da al biaix per tal d'evitar que caigui. Aquesta contrada va ser habitada des de la prehistòria, ja que era una bona zona de cacera, tal com ens mostren les petjades fossilitzades de cal Prat Barrina. Fa uns 30 milions d'anys existien uns aiguamolls per on se suposa que transitaven ramats d'animals i les seves empremtes han arribat als nostres dies en forma de petjades fòssils (icnites). Castelltallat és un poble de muntanya que, malgrat tenir una superfície de 30,8 quilòmetres quadrats, la seva població

informa FISIOLOGIA DE L'ESFORÇ

no arriba als 90 habitants. No existeix nucli de poble i els seus habitants viuen en masies disseminades al voltant de l'església parroquial dedicada a Sant Miquel i del bar-restaurant de la Casa Nova. Darrera l'església s'hi veuen les ruïnes del castell de Castelltallat o Montedono, documentat des de l'any 937. Adossat a les ruïnes, un telescopi de 400 mm de diàmetre, equipat i controlat automàticament, permet la observació de l'univers. Les nits transparents del Bages ens mostren, ara de prop, els estels, les nebuloses i les galàxies, fàcilment observables des d'aquest observatori amb una cúpula de 5 metres de diàmetre. Les nits a Sant Pere ens reservaven, en canvi, un altre tipus de sorpresa. Quan la lluna era ben alta i tots dormíem, el fan-

tasma Ademar baixava de les golfes per prendre'ns. Però no ho va aconseguir mai perquè quan sentíem les cadenes arrossegar-se i apropar-se, recitàvem les paraules que el mossèn ens havia ensenyat i que el foragitaven: «Ademar, Ademar, deixa la casa i ves-te'n al mar». ❚❘

1. Vista de Sant Miquel des de les runes de Castelltallat, que actualment alberguen un observatori astronomic. 2. El poble de Coaner. 3. Dolmen de Castelltallat.

Quan sortim a escalar, a pedalar o simplement a caminar per la muntanya, sotmetem al cos a uns esforços on la principal tasca la realitzen els músculs. Però encara que siguin els protagonistes evidents de l'activitat física, els músculs serien absolutament incapaços d'acomplir la seva funció si no comptessin amb pràcticament tota la resta del cos, començant pel sistema nerviós, que dicta les ordres, planifica el tipus de moviment i controla el seu desenvolupament i acabant pels sistemes termorreguladors que s'encarreguen d'evitar que el calor generat pel treball muscular acabi fent malbé les estructures i distorsionant la dinàmica general de tot l'organisme. És sorprenent com el cos humà transforma l'energia química directament en energia mecànica, generant una força que els permet generar un moviment o establir una tensió o resistència mecànica. Però encara hi ha més col·laboradors: l'esquelet proporciona la estructura bàsica sobre la que actuen els músculs; el sistema cardiovascular subministra nutrients a les diverses cèl·lules del cos i elimina els productes de desfeta; el sistema cardiovascular i l'aparell respiratori junts proporcionen oxigen a las cèl·lules i eliminen el diòxid de carboni. La pell ajuda a mantenir la temperatura corporal permetent l'intercanvi de calor entre el cos i l'exterior i l'aparell urinari ajuda a mantenir l'equilibri de líquids i electròlits. Avui comencem una sèrie d'articles que ens faran conèixer millor com actua el nostre cos quan realitzem exercici físic i aprendrem a cuidar-lo i entrenar-lo per realitzar, de forma saludable, l'esport que més ens agrada.

rutes en tot terreny

La fisiologia de l'esport és una ciència que ha evolucionat a partir de la fisiologia i de l'anatomia. L'anatomia és l'estudi de l'estructura de l'organisme mentre que la fisiologia estudia les funcions del cos humà. La fisiologia de l'esforç estudia com les estructures i les funcions del nostre cos s'alteren al estar exposades a l'exercici físic. A partir d'aquí entendrem la fisiologia de l'esport com l'aplicació de les teories de la fisiologia de l'esforç a l'entrenament i millorar així el rendiment esportiu.

COOPERATIVES DE CONSUM

Sobirania alimentària des de les urbs MÓN SOSTENIBLE

Des de les bases de les societats rurals ha sorgit la millor proposta presentada fins ara en les taules de debat internacional per a solucionar la fam al món. Des de les bases de les societats urbanes ha sorgit la resposta més immediata a aquesta proposta que els organismes internacionals encara estan estudiant. Aquesta resposta es basa en la idea que per a canviar el món cal començar pels hàbits quotidians, com ara el menjar.

dinàmiques socials que impedeixen una producció sostenible d'aliments.

Marta Trigo Serres lalupa@moviments.net

SOBERANIA ALIMENTÀRIA A la Cimera Mundial de l'Alimentació de 1996, els camperols del Sud englobats en la xarxa d'organitzacions Via Campesina van presentar una proposta que ha esdevingut un dels temes més importants del debat agrari internacional: la Sobirania Alimentària, que no és més que el dret que haurien de tenir tots els pobles a decidir què volen menjar i com s'han de produir els seus aliments. Més ampliat, s'entén com el dret que té cada poble a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments que garanteixin una alimentació sana sobre la base de la petita i mitjana producció. Això s'ha de fer respectant les cultures autòctones i la diversitat dels mitjans de producció agropecuària, de comercialització i gestió dels recursos dels agricultors, els treballadors del mar i dels pobles indígenes. Per això cal donar prioritat a la producció agrícola local i a l'accés dels camperols i les camperoles a la terra, a l'aigua i a les llavors i exigir una agricultura sostenible i ecològica. Per a l'ONG Àgora Nord-Sud: «El paradigma de la sobirania alimentària és la millor estratègia que tenen els pobles per a aconseguir un desenvolupament endogen, recuperar la dignitat i lluitar contra les causes estructurals de la pobresa.»

LA REVOLUCIÓ COMENÇA EN LA CUINA «Reclamar la seguretat alimentària no és una qüestió exclusivament camperola, sinó també ciutadana. No només perquè el model alimentari i les seves conseqüències en la salut, econòmiques, ecològiques i socials

natura i aventura

MADUIXES I CARXOFES

ens afecten a totes. També perquè exercir la sobirania alimentària suposa reconstruir les relacions d'intercanvi en múltiples direccions: camp-ciutat; camperoles-consumidores; autòctons-immigrants; Nord-Sud, etc. La defensa de la seguretat alimentària implica saber-se part involucrada, responsable i solidària en els hàbits de consum, és a dir, a l'hora de comprar aliments cada dia.»1 Amb la idea que el coneixement, l'actitud i la responsabilitat davant la pròpia alimentació és un acte polític, de sobirania alimentària, es creen els grups de consumidors de productes agroecològics. «Educar-nos per a alimentar-nos amb dignitat i de forma saludable, tenint en compte les conseqüències de la nostra elecció, és una tasca necessària, avui més que mai.»2 Els primers d'aquests grups es van formar al final dels anys 80 i principis dels 90. Avui es calcula que unes 5.000 famílies de l'Estat espanyol fan tota o part de la seva compra diària d'aliments en grups de consum ecològic. Aquestes tenen diferents inquietuds segons cada cas però més o menys totes comparteixen l'interès per una alimentació sana i de qualitat, per les pràctiques sostenibles no només en el camp (únic aspecte que garanteix moltes vegades un segell ecològic) sinó també quant al transport, emmagatzematge, etc. A més hi trobem l'interès per establir relacions properes, més humanes i solidàries entre consumidors, amb els productors, etc., posant l'accent en el restabliment de les relacions perdudes en el món modern i treballant per la satisfacció dels interessos de totes les parts. La majoria d'aquests grups defensen la necessitat de canviar les

A Catalunya hi ha avui uns 20 grups de compra i un dels més grans és Germinal que compta ja amb quatre centres d'activitat a Barcelona i Rubí. Les verdures i productes frescos arriben setmanalment i són distribuïts segons les comandes de cada soci en les seves caixes corresponents. Els socis acudeixen un dia preestablert a recollir la comanda que van fer la setmana anterior i a fer la pròxima. Els treballs de rebuda i repartiment de frescos es distribueixen entre els mateixos socis per a reduir despeses. Així succeeix amb totes les tasques que cal realitzar perquè la cooperativa funcioni sense empleats. Des de la neteja a la compra, de la investigació de nous productes al seguiment de les pràctiques de cada productor, les activitats socials, etc. Tots els treballs es reparteixen entre els socis i les decisions es prenen en assemblees. Una de les característiques que implica un dels canvis més forts en la quotidianitat dels consumidors és «acostumar-se a consumir només productes de temporada. A l'hivern hi ha carxofes i a l'estiu maduixes. L'hàbit de menjar maduixes a l'hivern és social i ecològicament insostenible.»3

PANS I CISTELLES Una de les maneres més típiques que tenen els petits agricultors de treballar amb les cooperatives de consumidors és mitjançant el sistema de cistelles. Cada setmana es recull la collita i es reparteix en parts iguals en tantes cistelles com unitats de compra o famílies hi hagi a la cooperativa. No es fa comanda. El consumidor es troba cada setmana a la cistella allò que ha

donat el camp segons la temporada i les condicions de cada moment. Així ho fan, per exemple, a la Kosturica, col·lectiu de pageses i pagesos que, des de mitjan 2000, treballen un total de 4 hectàrees repartides entre la finca de can Marquès a Canovelles, i el Pla dels Naps a Santa Eulàlia de Ronçana. De la seva producció reparteixen un total de 150 lots o cistelles. Una part la porten a quatre cooperatives i la resta a grups de compra. Les cooperatives amb què treballen a Barcelona són Tota Cuca Viu, Verduretes (al local de Quimera situat al carrer Verdi de Gràcia) i Roca Guinarda del Guinardó; i a Cerdanyola duen 12 lots a una cooperativa de recent creació. La filosofia de la Kosturica prioritza el foment d'aquest consum que fuig dels circuits comercials convencionals, plens d'intermediaris i normatives excloents que no s'adapten a les diferents realitats del territori. Per a això es considera important el contacte directe amb els consumidors, amb qui es reuneixen trimestralment per anar prenent decisions que en millorin la relació. A més de la verdura, a la cistella setmanal d'alguns consumidors s'hi inclou el pa. L'Aixada i Tota Cuca Viu, per exemple, l'encarreguen a Kan Pascual un col·lectiu de forneres que des de fa 10 anys el produeix artesanalment i amb forn de llenya a la masia okupada del mateix nom, a Collserola.

LA IRRUPCIÓ DELS SÚPERS ECOLÒGICS Avui les cadenes de supermercats ecològics que estan proliferant a tot l'estat han tibat una mica més la difícil situació dels petits productors locals ecològics, els quals, per a poder vendre en els seus nombrosos establiments, es veuen obligats a garantir un subministrament continuat més enllà de temporades, condicions climàtiques, sequeres, etc. A més els exigeixen que els seus productes tinguin un aspecte exterior gairebé clònic. Tot això sumat a unes condicions de pagament inassumibles per als petits productors, converteixen aquests supermercats ecològics en còpies dels convencionals, però amb segell ecològic. De fet en molts d'ells la gestió és la mateixa. Així, productors que es caracteritzen per la seva qualitat i integritat es veuen escombrats d'aquests establiments perquè es neguen a fer els canvis necessaris per a ocupar un lloc en un prestatge. Canvis que els allunyarien de l'agroecologia. Alguns que, per diferents motius (tipus de producte, volum de producció, temps de caducitat, etc.) sí que poden afrontar aquestes exigències es troben que no els surten a compte les petites comandes de cada cooperativa.

Per a evitar aquesta pressió sobre els productors, assegurant-los un volum de demanda que els sigui rendible, molts grups s'organitzen en xarxes amb una central de compres que centralitza les comandes. A Barcelona també es troben altres models de grups de compra com el de la cooperativa Cuscús que a més de les activitats ja citades en altres grups, tenen una petita botiga al Poble Nou on venen al públic en general. I és que els models de grups de consumidors de productes ecològics són molts i contínuament se n'estan creant més.4

1. Conferència de Pilar Galindo del Centre d'Assessoria i Estudis Socials de Madrid i de l'Àrea de Agrogeologia del Moviment contra l'europea del Capital i la Guerra realitzada amb el títol «Globalització i inseguretat alimentària. Com articulem la Sobirania Alimentària?» Realitzada en el marc de les Jornades per a la Sobirania Alimentària que va organitzar la plataforma Àgora Nord-Sud a Barcelona en 2003. 2. Ídem. 3. Marta, sòcia de Germinal Sants, en una entrevista personal. 4. Per saber com crear un grup de consumidors es pot consultar el número 15 de la revista de consum crític Opcions (www.opcions.org).

món sostenible 37

Cim 4

Comanegra 1.557 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca de la Garrotxa

La comarca gironina de la Garrotxa es troba situada al nordest de Catalunya, a l'extrem oriental dels Pirineus. Terra de transició entre la plana i la muntanya, la Garrotxa és un territori ple de contrastos que presenta una orografia abrupta i singular amb dues cares molt diferents: mentre que al nord es barregen profunds congostos que semblen no tenir fi amb cims escarpats, la resta de la comarca presenta una fesomia suau, amb prats abundants i serres de poca altitud d'abundant vegetació. Aquest dos sectors clarament diferenciats corresponen a l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. L'itinerari d'ascens al Comanegra que proposem s'inicia des de la població de Beget i ressegueix la carena i la línia imaginària que traça la frontera entre Catalunya i França. La llarga aresta que recorrerem, a cavall entre els dos països, transcorre per prats herborencs i fagedes ombrívoles de gran bellesa. Els trams on s'obre la penombra que regna a les fagedes ens oferiran unes vistes espectaculars de les dues vessants de la muntanya: al nord, el magnífic massís del Canigó, i al sud, les serres la Baixa Garrotxa amb la silueta del Puigsacalm. Val la pena recórrer aquest itinerari sense pressa i aturar-se a gaudir d'aquest meravellós entorn on el temps sembla que s'hagi aturat. Solament la figura aïllada d'algun mas trenca la solitud d'aquests paratges i ens recorda que, efectivament, no estem sols, però de ben segur podríem ser en una altra època. Un cop assolit el cim, el nostre esforç es veurà sense dubte recompensat per les panoràmiques que ens ofereix. La visió de l'allargassada carena que hem recorregut, els cims del puig de les Bruixes i del Bassegoda, i el mar de cims que omplen tota la comarca. L'itinerari, tot i ser una mica llarg, és de bon fer. Els senders estan traçats i no són problemàtics a l'hora de seguir-los, les hores de marxa i l'esforç que acumulen les nostres cames suposen les úniques dificultats que presenta aquest itinerari. fotos: Raul Comino

natura i aventura

COM ARRIBAR-HI: des de la població de Ripoll prendrem la carretera C- 26 fins a la població de Sant Joan de les Abadesses. Poc després de travessar aquesta població abandonem la carretera C-26 i prenem la carretera C-38 en direcció a Sant Pau de Segúries i Camprodon. Deixem enrere l'entrada al nucli urbà de Camprodon i continuem per la carretera C-38, en direcció a Molló. Aproximadament tres quilòmetres després l'abandonem i prenem la carretera cap a Beget i Rocabruna. Tant sols resta seguir la carretera uns 15 quilòmetres fins arribar a Beget punt d'inici del nostre itinerari. A l'entrada del poble hi ha un aparcament on podem estacionar el nostre vehicle. ASCENS AL CIM: des de l'aparcament continuem avall fins a l'església, la deixem a la nostra dreta i travessem el pont que tenim davant. Un cop a l'altre costat, prenem un carrer que marxa per l'esquerra i de seguida veurem que neix per l'esquerra

FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 518 m. Alçada cim: 1.557 m. Desnivell: 1.039 metres. Època recomanable: tot l'any. Cal evitar els dies que bufi la tramuntana. Temps: de 6 a 7 hores. Cartografia: 1:50.000. La Garrotxa. Institut Cartogràfic de Catalunya. Punts d'aigua: cal portar SI ETS molta aigua i anar ben SUBSCRIPTO R protegits del sol. PODRÀS Solament hi ha DESCARREGA una única font R DE WWW.NATUR que es troba AIAVENTURA .COM poc abans EL PLÀNOL d'acabar I EL TRACK P ER AL l'itinerari.

GPS

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

el sender que haurem de seguir per arribar a l'Oratori. El sender està indicat amb un rètol que assenyala la direcció de l'Oratori i del coll de Gofreu. Sense cap altra complicació més que el desnivell a superar, ja que el camí està ben traçat i senyalitzat amb marques de GR, arribem a l'Oratori. En aquest punt el sender creua una pista i marxa per sobre d'aquesta en direcció nord-oest. El sender no presenta cap tipus de dificultat i, com en el tram anterior, no presenta dubtes en l'orientació fins arribar al coll de Malrem (temps total d'1:30 a 2 hores). Atenció en aquest punt ja que en alguns mapes no figura el

sostres comarcals 39

SOSTRES COMARCALS

sender que hem de prendre i el camí representat marxa en direcció sud-est. Aquí hem de seguir un sender que marxa en direcció est i que està senyalitzat amb senyals blaus i vermells. El camí s'endinsa per la fageda que tenim davant nostre i ressegueix tota la carena fins arribar a la collada Fonda, en aquest punt el cim del Comanegra s'alça imponent davant nostre. Un darrer tram de forta pujada i assolim el cim més alt de la Garrotxa (temps total de 4 a 4:30 h).

El cim del Comanegra és visible durant bona part de l’itinerari, encara que, a mida que ens apropem, ens sorprendrà per la seva silueta piramidal. Durant els darres metres abans d’assolir el cim podrem gaudir d’unes espectaculars vistes de la llarga aresta que hem hagut de recórrer.

DESCENS DEL CIM: en forta baixada i en direcció sud-oest ens dirigim cap a la bassa de Monars, clarament visible des del cim. Un cop allà ignorem el sender que marxa cap a l'est per prendre'n un que travessa els prats en direcció sud-oest. Per retrobar el sender després del prat, preneu com a referència que a mà dreta us ha de quedar el cim del puig de Ferriol. Cal estar atent per localitzar la traça i els senyals verds amb què està marcat el camí. Aquests senyals ens acompanyaran fins a enllaçar amb la pista que va cap a Beget. En conjunt aquest tram fins la pista és el més difícil de seguir de tot l'itinerari; tot i que les fites i els senyals verds són abundants, s'ha d'estar atent per no perdre el camí. La direcció sud-oest, malgrat els constants revolts, es manté fins al collet de la Figuera. Un cop al coll tant sols ens queda seguir la pista durant una bona estona fins a la seva confluència amb la carretera que va de Beget a Oix. Un cop hi arribem continuem per ella cap a la dreta uns 150 metres fins a creuar un pont. Un cop l'hàgim creuat prenem una pista a la dreta que ens du fins al centre de la població de Beget (temps total de 2 a 3 hores).

natura i aventura

www.globusemporda.com Tel.: 620 846 742 972 64 15 50 info@globusemporda.com

globusempordà

Vine a descubrir els paisatges de lÉmpordà a vista dócell, gaudint de la sensació màgica dún vol en globus! Disfruta a 1000m. dálçada, de la Costa Brava, de la Badia de Roses, de les Illes Medes, dels Pirineus, del Montgrí, dels pobles medievals com Peratellada, Ullastret, Monells, Palau Sator, Verges, Pals,…Atrevéix-te!

notícies LA SEU MOUNTAIN FESTIVAL

RAID ECU LLAVORSÍ

Els cap de setmana del 7 i 8 de juliol es celebrarà una nova edició de la Seu Mountain Festival. La prova, organitzada per Thispaly, es portarà a terme a la Seu d'Urgell i tindrà com a centre neuràlgic el Parc Olímpic del Segre que compta amb amb el Canal Olímpic i el Centre de Btt de l'Alt Urgell. La prova és recolzada per l'Ajuntament de la Seu i està patrocinada per Grifone i la marca d'aigua Veri Trekking. Les proves i les distàncies que integren l'esdeveniment són les següents: • Duatló de muntanya 5Km cursa a peu - 30Km BTT - 5Km cursa a peu (dissabte 7 - sortida 17:30) • Triatló de muntanya 700m natació - 30Km BTT - 5Km cursa a peu (dissabte 7 - sortida 17:30) • Triatló infantil 7-10 anys: 25m natació - 1,5Km bici - 500m cursa a peu / 10-14 anys: 100m natació - 1,5Km bici - 1Km cursa a peu (dissabte 7 - sortida 16:30) • Cursa de muntanya 12Km (diumenge 8 - sortida 10:00) • Marxa BTT Curta: 30Km - Llarga: 45Km (diumenge 8 - sortida 10:30) • Marxa nòrdica: Curta: 10Km - Llarga 25Km (diumenge 8 - sortida 10:00)

Si voleu fer la inscripció o voleu més informació podeu visitar la web www.grifonelaseumountainfestival.com

SETMANA DE MUNTANYA D'ABRERA

El cap de setmana del 18 i 19 de maig es va celebrar a la pirinenca població de Llavorsí el segon Raid ECU Llavorsí d'esports de muntanya. Aquesta competició de resistència combina diverses especialitats de muntanya i d'esports d'aventura. En aquesta segona edició i seguint la bona trajectòria de participació que apuntava l'any passat, la prova ha multiplicat per quatre el nombre de participants, arribant als 79 equips procedents de diversos punts de l'estat. Tot i les dificultats organitzatives degudes a les condicions meteorològics adverses, l'originalitat de les proves i la bellesa dels paratges van satisfer plenament als competidors. Si voleu veure fotografies i una informació més detallada de la prova adreceu-vos a: www.url.edu/raidecullavorsi

1ER RAL·LI GPS D'ORIENTACIÓ A PEU El FOMENT EXCURSIONISTA DE BARCELONA us convida a tots a prendre part al XIIè memorial "Antoni Peris", aquest any un recorregut d'orientació amb GPS, o un recorregut d'orientació amb mapa i brúixola, a la serra de Montgrony. La prova serà puntuable per Copa Catalana i Campionat de Catalunya 2007 de Ral·lis de muntanya de la F.E.E.C. Es tracta d'una prova individual, amb classificació individual, encara que estarà permès participar en parella. Més informació a www.foment.cat

A la Casa de Cultura de la població d'Abrera tindrà lloc, del 9 al 15 de Juliol, la 1a. Setmana de Muntanya d'Abrera. Durant tota la setmana es projectaran diversos audiovisuals de muntanya i el les mateixes instal·lacions es podrà visitar l'exposició “Tintin: les meves aventures per les muntanyes”. Els dies i els horaris de les projeccions seran: : • dilluns 9 de juliol: Trekking Baltoro (Pakistan) per Ramon Olivella • dimarts 11 de juliol: La travessa en ultralleuger pel sud d'Àfrica: des de l'Oceà Índic a l'Atlàntic. • divendres 13 de juliol: Ascensió hivernal a l'Aconcagua per la Via dels Polacs a càrrec de Xavier Àrias.

natura i aventura

JA TENIM GUANYADORS !!! Natura i Aventura ha sortejat els dos vals de material gentilesa de la botiga d'esports de muntanya Camp Base de Granollers. Els dos afortunats, Oriol Ferrer i Marc Mañé, podran adquirir qualsevol producte que ells escullin per una quantitat de 100€. Felicitats Aventurers !!!!