www.naturaiaventura.cat
33
NOVEMBRE 2009
Imatge de portada: El Racó dels Boixets, al capdamunt del grau del Carrasclet és un excel·lent mirador de la vall de la Morera del Montsant.
A PEU PEL MONTSANT
El grau de Carrasclet PEDALANT PEL PALLARS JUSSÀ
Castells de frontera
ESCALADA ESPORTIVA
Els cingles de Moià
galaluz.com
tapesNiA33.indd 1
29/10/2009 9:30:21
ANY IV. NÚM. 33 NOVEMBRE 2009
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez
Redacció: Jaume Guillot
Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Alfonso Egea Marc Gavaldà Biel Ràfols Cristòfol Jordà Edu Abad Yolanda Hernández Albert Beneït Núria Pedrola
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
editorial
Ara fa ja tres anys que l’equip de persones que formem Natura i Aventura varem decidir engegar el projecte que ha esdevingut amb el temps aquesta publicació. Amb més il·lusió i empenta que no pas coneixement, varem apostar per crear una revista de muntanya que fos especialitzada però alhora propera a la realitat del muntanyenc del nostre país. Teníem molt clar el que volíem: que els nostres lectors a traves de les pàgines de la nostra revista descobrissin aquest país, les seves muntanyes, els seus cims, rius i parets. Per què el vessant esportiu al món de la muntanya guanyava força dia rere dia? On havia quedat aquell esperit de descoberta o de ganes de conèixer les histories que acull cada petit racó de les nostres comarques? Enteníem que el vessant esportiu era un dels molts motius que ens empenyen a pujar muntanyes, però també teníem clar que recuperar els lligams de l’excursionisme amb la història del nostre país havia de ser una de les nostres senyes d’identitat. No ha estat fàcil arribar a aquest tercer aniversari; entrebancs, moments de desànims i l’esgotament que comporta el pensar en tot moment com millorar i fer més atractiva la revista pels nostres lectors. Totes aquestes sensacions desapareixien dels nostres quan rebíem correus electrònics de gent que ens felicitava i al mateix temps ens animava a tirar endavant, a caminar més lluny, a créixer i a millorar com ho hem fet i com esperem continuar fent-ho en els propers anys. Cada un d’aquest correus circulaven d’ordinador a ordinador per tota la redacció renovant les nostres il·lusions de seguir, metafòricament, vers el nostre cim particular: tirar endavant aquest projecte. Tenim molt clar que al cim com a publicació no l’assolirem mai, doncs com passa a tots els que els agrada gaudir de la muntanya, contínuament necessitem nous reptes i noves il·lusions per sentir-nos vius i seguir avançant. Volem donar les gràcies públicament a tots aquells que d’alguna manera ens heu ajudat al llarg d’aquests tres anys; i especialment agrair a tots els nostres subscriptors el suport que ens heu donat i que ens ha confirmat que el camí que seguim és el correcte. L’equip de NATURA I AVENTURA
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03 tripa33.indd 3
04/11/2009 3:13:49
Sumari 13
rutes a peu 06
Graus del Montsant
geocerca 14
Geocerques en BTT
rutes en BTT 16
Castells de frontera
curses d’orientació 22
Un esport per descobrir
calendari 24
Activitats del mes
26
Moià, sector Montbrú
escalada esportiva boscos i arbres singulars
32 06
El castanyer
punt de sortida 33
Esdeveniments, curses, raids...
biblioteca
24 36
Novetats editorials
món sostenible 38
Les glans a la dieta mediterrània
on trobar-nos 40
Punts de distribució
directori 42
natura i aventura octubre 2009
tripa33.indd 4
Planifica les teves sortides
04/05 04/11/2009 3:14:08
tripa33.indd 5
04/11/2009 3:14:12
rutes a peu
El Montsant
pels graus del Carrasclet i Carabassal
COMARCA: EL PRIORAT
Vista des de la Morera de Montsant, aquesta serralada es presenta com una inexpugnable muralla rocallosa amb un modelat molt semblant al montserratí. Les seves elevades cingleres i els monòlits de formes singulars evoquen imatges, records i figures que sovint ha batejat la imaginació popular. Allà on els espadats semblen trencar-se una mica, s’endevinen estretes canals i graus verticals que s’amaguen als ulls i que ens permeten vèncer les formidables parets de roca grisa. De tots els camins i corriols que ens permeten pujar i descendir per aquest vessant del Montsant, n’hem triat uns dels més verticals i esportius, no aptes per aquells que pateixen vertigen. Són el grau del Carrasclet i el grau del Carabassal. El primer ens permetrà arribar a l’excepcional mirador del racó dels Boixets, mentre que el segon ens permetrà descendir de la serra Major i tornar a la Morera de Montsant pel camí dels Fareus, que ens ofereix una extensa visió de les cingleres d’aquest vessant del Montsant.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 6
04/11/2009 3:14:22
www.naturaiaventura.cat
06/07 tripa33.indd 7
04/11/2009 3:14:28
rutes a peu
S
empre havia sentit dir que el grau del Carrasclet rebia el seu nom d’un bandoler que assetjava els masos de la contrada i utilitzava aquesta amagada canal per lliurar-se dels seus perseguidors. Així li ho explicava jo a un company quan, en escoltar-me, un veí de la Morera de Montsant em recriminà amb cert malestar: “No es tractava d’un bandoler ni un assaltador de camins! El Carrasclet fou un valerós guerriller, considerat un heroi pels habitants de la comarca, que plantà cara als Borbons, i que lluità amb coratge per la restitució de les llibertats robades per Felip V a Catalunya”. Les nostres cares de sorpresa per la inesperada interrupció es convertiren ràpidament en rostres àvids d’informació, i així ho descobrí el vell en les nostres mirades. Mentre seia al mur de pedra sobre el qual preparàvem les motxilles, alçà el gruixut bastó en què es repenjava en caminar i assenyalà, inquietament proper als nostres caps, les escarpades parets del Montsant. “Veieu? Allà on la vegetació dibuixa una ziga-zaga enmig dels espadats s’amaga el pas del Carrasclet. Avui en dia uns esglaons permeten superar el petit cingle que el nostre heroi escalà a pèl i per on s’esmunyí quan els seus perseguidors del govern del rei l’envoltaren. Aquell noi es deia Pere Joan Barceló i Anguera, i havia nascut a Capçanes l’any 1682. Pere Joan treballava amb el seu pare, que feia de llenyataire i carboner, i s’encarregava de portar aquests productes a Falset o a Reus amb ruc. Al mercat sempre precisava que la seva fusta era de carrasca (carrascla d’alzina), i d’aquí en sortí el sobrenom de Carrasclet. Els seus viatges permetien a Pere Joan escoltar informacions de primera mà dels esdeveniments polítics d’aleshores, que després explicava en arribar al poble. D’aquesta manera, sense adonar-se’n, es convertí en pregoner de l’agitació del moviment antiborbònic, aleshores unànime en tot el país, i quan es produí l’alçament s’hi sentí lligat per fidelitat a la terra i s’adherí a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. »La caiguda de Barcelona l’11 de setembre
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 8
08/09 04/11/2009 3:14:36
www.naturaiaventura.cat
de 1714 posà punt final a la guerra, i Pere Joan tornà a la seva feina de llenyataire i pagès. I potser mai no hagués passat a la història si, pocs dies després d’haver aconseguit el perdó reial, un oficial de l’exèrcit vencedor no hagués anat a provocar-lo en assabentar-se que el Carrasclet havia lluitat amb l’exèrcit carlista. Pere Joan li plantà cara i començà una baralla entre tots dos. Es diu que si la gent del poble i els soldats no els haguessin separat, un dels dos hi hauria deixat la vida. Pere Joan fou pres, però aconseguí escapar. A la tardor, després de les collites, s’aventurà a acudir al mercat de Falset, on fou reconegut. Els soldats el varen detenir i el tancaren en un calabós subterrani del castell dels comtes de Prades”. El vell callà per un instant mentre intentava posar ordre als seus pensaments. Nosaltres ens imaginàvem el pobre Carrasclet, com si d’un criminal qualsevol es tractés, emmanillat i amarrat injustament a les cadenes que penjaven de l’obscura cel·la.
“Ningú no sap com s’ho féu”, continuà l’home, “però Pere Joan aconseguí fugir de les masmorres del castell, i deixà emmordassat el sentinella, a qui prengué el fusell i les municions. Des d’aleshores Pere Joan restà fugitiu de la justícia borbònica i fou perseguit sense treva per les autoritats de l’època. Amagat a les muntanyes, el Carrasclet planejà diverses accions militars contra el poder borbònic que tant de mal féu a Catalunya arran de la derrota de 1714. La lluita inicial per la seva supervivència s’anà transformant en una ferma resistència contra l’opressió dels vencedors. Aquest guerriller despertà ben aviat la simpatia dels catalans, que havien vist com el decret de Nova Planta dictat per Felip V abolia totes les seves institucions i drets; i en poc temps la fama de les seves accions s’escampà arreu. El Carrasclet esdevingué un símbol de la defensa dels drets i la llibertat del poble català”. Mentre ascendim els esglaons de ferro
08/09 tripa33.indd 9
04/11/2009 3:14:43
rutes a peu
que ens permeten superar la cinglera del grau del Carrasclet, recordem les paraules d’aquell home que ens havia explicat, amb tanta passió, la història d’aquell heroi que més d’un cop havia burlat els seus perseguidors en aquest laberint d’enormes blocs i penyals, i ens l’imaginem, amb la mirada perduda, assegut al caire de l’abisme del racó dels Boixets. Un xic més enllà la pelada serra Major perfila aquest vessant del Montsant i ens
guia, per sobre els cingles, vers el seu punt més alt: la roca Corbatera. Allà hi trobem un vèrtex geodèsic, una creu metàl·lica, uns pessebres i un petit piló d’homenatge a l’escriptor i excursionista Artur Osona. Aquest és el punt més meridional on Osona havia arribat amb les seves guies excursionistes. La panoràmica que s’albira des d’aquest cim en dies clars abasta bona part del Principat. Al nord, davant de la se-
rra de la Llena es veu Ulldemolins i la vall del riu Montsant, i al seu darrere s’escampen les Garrigues amb els Pirineus al fons. A l’extrem de la serra de la Llena s’endevina el poblet de Vilanova de Prades i, més enllà, la serra del Tallat. A l’est, el tossal de la Baltasana destaca sobre les muntanyes de Prades. Si seguim girant el cap descobrim en primer terme la Gritella, els Motllats darrere i, més enllà, les serres del Montagut i del
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 10
04/11/2009 3:15:01
Montmell. Cap al sud, el paisatge ens sorprèn amb la lluentor de l’embassament de Siurana, sota les penyes on s’alça el poble. Besant les seves aigües, Cornudella de Montsant s’obre a la vall que ressegueix el curs del riu Siurana. Més a la dreta despunta el campanar de Poboleda, que sembla assenyalar cap a les llunyanes moles d’Escornalbou i Colldejou. Si el dia és clar, podrem veure, al seu darrere, les serres de Cardó, de Cavalls i de
Pàndols, el Port i fins i tot les muntanyes del Maestrat. Per tornar a la Morera de Montsant hem triat el camí que arran dels cingles mena vers el grau del Carabassal i que passa per la balma antigament habitada dels Meloners i la cova Santa. Aquesta darrera cavitat fou habitada per eremites, i al seu interior es troba una peculiar estalactita anomenada la Campana, que en ser colpejada suaument amb un objecte
metàl·lic emet un so molt característic. El grau del Carabassal ens permetrà davallar vertiginosament fins al camí dels Fareus, que planeja sota els cingles fins a la Morera de Montsant. Unes escales metà·liques han substituït l’antiga escala de fusta i el tronc d’alzina que s’emprava per a superar el primer cingle. Aquella alzina era de la varietat anomenada carabassal, de la qual el grau n’ha conservat el nom.
Doble pàgina d’inici: la verticalitat del Montsant ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut. Pàgina anterior esquerra: els graons metàl·lics collats a la roca ens permeten ascendir el pas més vertical de l’excursió: el grau del Carrasclet. pàgina anterior dreta: les escales metàliques han substituit el vell tronc de fusta que donava nom al grau del Carabassal. A dalt: el camí recorre les cingleres per una gran lleixa des de la que podem gaudir d’immillorables vistes de les penyes i els espadats. Esquerra: al fons del pla del Meloner hi ha una gran balma que va ser habitada en l’antiguetat.
10/11 tripa33.indd 11
04/11/2009 3:15:18
rutes a peu
LA RUTA PAS A PAS FITXA
ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DESNIVELL: 600 M
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K RESS I LA ENYA
RECORREGUT: 15,3 KM DIFICULTAT: ALTA DURADA: 5 H
8 9
7
11
6
10
12
5 4 3
13
2 1 Sortim de la Morera (1) des de l’aparcament de vehicles que hi ha a la part alta del poble i prenem un camí cimentat que puja cap als dipòsits d’aigua del poble. Després de passar els dipòsits trobem una cruïlla on hi ha un pal indicador (2). A l’esquerra marxa el camí de la Grallera. Seguim recte en direcció al grau dels Barrots. Arribem a una altra cruïlla on deixem el camí que marxa a l’esquerra cap al grau de Barrots i seguim recte (3) cap el grau de Carrasclet. Seguim les marques de pintura verdes i blanques. El camí va pujant per una torrentera que baixa el racó dels Boixets. En aquest tram el camí està força malmès, el que fa la pujada més dura. Al peu del grau de Carrasclet trobem una canal per la que ascendim ajudant-nos amb uns barrots collats a banda i banda de la canal i una corda que hi ha fixada (4). Arribem a un replà on ens espera el tram més vertical de l’ascens. Uns esglaons collats a la cinglera ens permeten superar-la. A la part alta uns barrots metàl·lics a l’interior d’una estreta escletxa ens ajuden a vèncer el tram final. Un cop superat el grau de Carrasclet deixem el sender que marxa recte davant nostre i prenem el de l’esquerra, que voreja els cingles del Fuster i del Portaler i que ens duu al replà del racó dels Boixets (5) després de superar un pas per l’interior d’una balma, que ens obligarà a ajupir-nos. Hi ha un pal indicador: per l’esquerra tornaríem a la Morera pel grau dels Barrots. Nosaltres prenem a la dreta en direcció nord, cap a la serra Major/barranc de les Falles. Passem sota una balma i pugem per sobre una roca inclinada. El paisatge s’obre i canvia totalment. Seguim pel comellar del Figueres, que en forma de torrentera marxa enllà per la vall. Creuarem una bifurcació de senders i continuarem per dins de la vall fins el final del torrent, on la vall sembla bifurcar-se en dos. Prenem a la dreta seguint les fites, en suau pujada fins trobar de nou el camí (6) que ve, per la dreta, del grau del Carrasclet sense passar pel racó dels Boixets. Marxem a l’esquerra seguint les marques de GR vermelles i blanques. Deixarem a dreta i esquerra diversos camins. Nosaltres seguim sempre en aquesta direcció, cap a la Roca Corbatera. Poc abans d’arribar-hi trobarem, en una cruïlla, el Crist de la Sang (7), on hi ha una petita capella metàl•lica una pedra d’orientació amb diferents direccions. A la dreta veiem el replà del Meloner i la seva balma amb runes d’edificis. Hi passarem a la tornada. Nosaltres continuem recte en direcció a l’Albarca. Més endavant, després de la cruïlla on marxa el camí cap al pas del Gat, neix a l’esquerra del camí neix un corriol que ens permet arribar al cim de la Roca Corbatera (8). Del cim davallem en direcció sud, creuem el camí pel que veníem i continuem davallant a buscar el caire de les cingleres (9). Aquest sender ens durà primer al pla del Meloner (10), i a la cova Santa (11) després. Un xic més endavant un camí de petja difícil degut a la pedra solta (12), ens duu fins el grau de Carabassal (13) on unes escales ens permetran baixar fins el camí dels Fareus que, a la dreta, ens durà planejant de nou a la Morera de Montsant.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 12
12/13 04/11/2009 3:15:29
¿T ¿O
www.naturaiaventura.cat CONTEMPORARY OUTDOOR SINCE 1870
¿T’agrada comptar ovelles? ¿O prefereixes dormir plàcidament dins d’un Ferrino ? tripa33.indd 13
Més de 50 models diferents · Test norma EN 13537 Test High Lab · Qualitat Certificada ISO 9001 Garantia de per vida per als sacs High Lab
12/13
WWW.FERRINO.IT 04/11/2009 3:15:30
geocerca
Geocerques en BTT Alfonso Egea (Sonsoyo) fan, com es coneix popularment, un pulmó verd de 17 km de llargada i 6 km d’amplada aproximadament. El Parc de Collserola també es troba acotat entre dos rius, el Besòs i el Llobregat. Al mateix temps l’envolten nou municipis: el Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sant
Tresors a Collserola L’activitat de la geocerca es pot practicar de diferents maneres: fent senderisme, alpinisme, caminant per la ciutat, escalant, fent submarinisme... I aquest mes us parlarem de fer geocerca en BTT. Ja feia temps que la meva bicicleta estava agafant una mica de pols. Volia anar a fer cerques i fer una ruta fàcil en BTT, ja que les tapetes i les cervesetes es noten. I res millor que a la vora de casa per gaudir del paisatge i passar un matí complet: el Parc de Collserola. Cada vegada s’està donant a conèixer més el Parc, i l’afluència de públic es nota. Per això, entre tots el visitants hem de respectar les normes i no oblidar tenir cura del Parc, i així també en podran gaudir altres generacions. He de reconèixer que gràcies a la geocerca estic coneixent paratges meravellosos al costat de casa. El Parc de Collserola és un espai natural protegit amb una superfície de més de 8.000 hectàrees, que representades en el territori
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 14
Cugat del Vallès i Barcelona. El seu enclavament és un privilegi per als més de 3 milions d’habitants que en gaudeixen, però al mateix temps esdevé un factor de desgast important que li suposa tenir problemes de salut. Problemes que vénen en forma de contaminació atmosfèrica i acústica, d’erosió del sòl i la vegetació, de freqüentació massiva en dies festius, d’intensitat i varietat d’activitats d’oci... Tot plegat, efectes que incideixen directament en la fauna i la vegetació del Parc i n’afecten tant la quantitat com la qualitat de vida.
En efecte, la salut d’un espai natural és directament proporcional a l’estat dels seus ecosistemes. Pot passar que aquest desgast també ens afecti a nosaltres, en el sentit que el Parc quedi malmès de tal manera que deixi de tenir interès per allò que cadascun de nosaltres volem: passejar, córrer, anar en BTT, gaudir dels paisatges, practicar la geocerca, etc. Coneixedors, doncs, dels seus valors i la seva riquesa, el compromís personal de cadascun de nosaltres és el valor que hi podem aportar per tal que el Parc de Collserola segueixi essent el nostre Parc natural. Al Parc de Collserola, s’hi regula la pràctica ciclista; hi ha una normativa que s’ha de complir. També hi ha una xarxa d’ús ciclista que contempla prop de 200 km per anar en bicicleta. L’itinerari que farem ens permetrà descobrir punts d’interès molt variats: el turó dels Mussols, la font de la Budellera, el pantà de Va- llvidrera, l’església de Santa Maria de Vallvidrera (s. X) i l’àrea d e lleur e de
Santa Maria de Vallvidrera. Es tracta d’un itinerari circular que es pot
14/15 04/11/2009 3:16:00
www.naturaiaventura.cat Al Parc de Collserola tenim un munt de cerques com, per exemple: -El tesoro del gran brujo, amagat per l’equip Tecnics. -Font de la Budellera, amagat per l’equip Lizards. -Tibidabo, amagat per l’equip Tecnics. -L’ermita de Sant Medir, amagat per l’equip Cacheitor.
-Magia matemática, amagat per l’equip Macdisgic. -La rebelión de los geomóviles, amagat per l’equip galtanegra. -La font de Font Groga, amagat per l’equip tonirg. -Sunday Sycle, amagat per l’equip Froggly Spacebosc.
Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com
començar al Centre d’Informació del Parc de Collserola —així es pot aprofitar per agafar informació— o a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Nosaltres optem per la segona opció, ja que hi ha més facilitat per aparcar. Comencem pujant direcció al punt d’informació. Hem de vigilar, ja que hem de creuar la carretera. Fins al punt d’informació la pujada és poc pronunciada; continuem la pujada, i després el camí es fa més planer. La pista està molt bé, ideal per BTT i per gaudir de les vistes i l’entorn del Parc. Haurem de desviar-nos una mica i agafar la pista que ens condueix a la torre de Collserola i al primer tresor, anomenat
tripa33.indd 15
Vistes a la torre, amagat per l’equip Tecnics. Després desfarem el camí fins arribar a la desviació i continuarem direcció la font de la Budellera. A continuació haurem de vigilar, ja que hem d’anar una mica per carretera (carretera G. Ferrater i carretera Casafranca). Després baixarem i trobarem el pantà de Vallvidrera i el seu ecosistema. Voregem el pantà per gaudir-ne i anar al segon tresor, anomenat La granota del pantà de Vallvidrera, amagat pels equips Mikeletgps i Equip perduts per sempre. Baixarem per unes escales; jo al principi vaig intentar baixar-les amb la bici, però em falta més traça i les vaig baixar a peu. Ja ens queda ben poc per arribar al punt
de sortida; una petita pujada i arribem a l’àrea de lleure. Com que ho hem fet molt bé, fem un petit refrigeri al bar de l’àrea i comentem la ruta amb el company. Aquesta és una ruta ben fàcil i amb poc desnivell, que ens permetrà gaudir una estona del Parc. Com que feia molt que no agafava la bicicleta, les petites pujades m’han costat més del que em pensava. Hauré d’agafar una miqueta més la bici per no patir, però com diu un bon company de cordada, a qui agrada la muntanya és una mica masoquista, ja que els que fem esports d’aquest tipus sempre patim una mica en practicar el que més ens agrada. Espero que hagi estat del vostre gust i fins a la pròxima.
04/11/2009 3:16:09
rutes en BTT
Castells de frontera Un viatge al passat
COMARCA: PALLARS JUSSĂ‚
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 16
04/11/2009 3:16:16
www.naturaiaventura.cat
A l’aixopluc del Montsec, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, s’estén l’ondulat municipi del castell de Mur. Són terres carregades d’història que foren part de la frontera que separava l’Al-Andalus dels comtats catalans. Les blanquinoses i arrodonides formes de l’emblemàtic castell de Mur dibuixen, sobre el turó on s’erigeix, la forma d’un vaixell que travessa tenaçment enormes onades de pedra. Sobre un turó, a l’altre costat del Collmorter, el castell de la Guàrdia també venç, melangiós, el pas del temps. Fins i tot la Noguera calma les seves aigües tremoloses i les atura i les embassa en un gegantí mirall d’argent de reflexos púrpures on les precioses siluetes d’ambdues fortificacions s’emmirallen.
16/17 tripa33.indd 17
04/11/2009 3:16:22
rutes en BTT
A
l segle x entre els comtats catalans i els espais islàmics s’hi situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada i pràcticament buida que ocupava el Penedès, l’Anoia, la part occidental del Solsonès, el sud de l’Alt Urgell, el Pallars i la conca de Tremp. La cohesió social a la Catalunya Vella havia dut puixança a les famílies vescomtals que veien, en aquest territori, la possibilitat d’augmentar els seus dominis, i que anaren incorporant la franja fronterera als seus comtats sota la fórmula dels castells termenats. Quan els senyors s’apoderaven d’un espai físicament coherent, hi erigien un castell per presidir-ne el territori. Les terres eren ocupades per nous pobladors, i aquells que ja hi vivien havien de pactar amb els nous senyors. El territori s’anava organitzant a partir dels districtes dels castells. Aquests garantien la seguretat i la defensa de les terres i de la població, a la vegada que eren un mitjà eficaç de control de la producció i cobrament de les rendes. Els castells eren, en general, termenats, és a dir, que disposaven d’un terme o districte propi, el qual englobava viles, diversos masos i esglésies, a més d’altres torres i fortaleses que completaven els serveis de defensa del castell. A la comarca del Pallars Jussà, el castell de Mur defensava un tram d’aquesta frontera que separava el món musulmà —la serra del Montsec, la plana de Lleida i Àger— del territori cristià —que s’estenia des de la conca de Tremp fins als Pirineus. Al Pallars, a
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 18
04/11/2009 3:16:29
www.naturaiaventura.cat
Doble pàgina anterior: les restes del castell de Guàrdia s’alcen sobre el turó des del qual presideixen la vall del Noguera Pallaresa. A l’esquerra: sobre un altiplà allargassat el castell de Mur i la canòniga de Santa Maria de Mur conformen un dels conjunts arquitectònics més emblemàtics del Pallars Jussà. Pàgina següent: de més a prop la canòniga de Santa Maria de Mur ens sorprèn amb les delicades formes que adaptaren l’església original a la posterior funcionalitat com a seu d’una comunitat religiosa
més a més de les ràtzies sarraïnes, la població s’havia de defensar dels atacs dels seus veïns —la guerra contra el comte d’Urgell— o protegir-se de les incursions que protagonitzava l’altre comte del Pallars, amb el qual ja feia anys que durava una guerra civil. Els pobles adopten una tipologia característica dalt dels turons i arraulits entorn el castell. Sota l’aixopluc de les fortificacions del castell de Mur i el castell de Guàrdia nasqué el poble, arraulit vora les seves muralles. Les conquestes del llegendari cavaller Arnau Mir de Tost desplaçaren la frontera més al sud, i el poble es traslladà a la plana, al lloc actual. Les restes del castell de Guàrdia, situades en
una allargassada roca, s’han anat enrunant amb el pas del temps. En destaca, encara dempeus, la torre de forma triangular, així com també les restes dels habitatges del poble original, adossats als murs del castell. Molt a prop del castell s’alça l’església de Sant Feliu del castell de Guàrdia. Aquesta capella d’una sola nau, parcialment ruïnosa, ha perdut el sostre i el mur de ponent. Les restes, però, ens permeten imaginar la coberta, amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per dos arcs torals que arrencaven de sengles pilastres adossades als murs nord i sud. Un absis semicircular corona l’edifici. El castell de Mur s’alça un xic més enllà, a l’altre costat del coll, conegut amb el nom
de Collmorter, al mateix turó on s’hi edificà la canònica de Santa Maria de Mur. Deixant a part la seva situació estratègica, el castell de Mur constitueix, per la seva arquitectura i el seu bon estat de conservació, un exemple excepcional de l’arquitectura no religiosa del segle XI. Si bé l’estructura del castell de Mur és molt més simple que la d’altres edificis, no hi ha dubte que la seva arquitectura i el seu emplaçament defineixen un conjunt d’una qualitat plàstica i arquitectònica totalment excepcional, amb independència del valor històric o arqueològic. El perímetre del castell s’adapta a la forma de la peanya rocallosa sobre la qual s’assenta, amb una forma essencialment triangular amb els an-
18/19 tripa33.indd 19
04/11/2009 3:16:34
rutes en BTT
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 20
M
S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL K IE ROA DBO L OK
Ro
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Le SO du D’a
Estorm
Guàrdia de Tremp
Castell de Mur
600
Castell de Guàrdia
700
Castell de Mur
800
Guàrdia de Tremp
altitud
900
Sant Salvador
1000
Les Mosques
1100
Pe
500 0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
distància
FITXA
gles i els vèrtexs arrodonits. Al seu interior s’alça una esvelta torre cilíndrica que presenta dues portes a diferents nivells, que devien correspondre als distints nivells de les estructures interiors i al pas de ronda. Molt a prop del castell, sobre l’estret planell del cim d’un serrat, trobem la canònica de Santa Maria de Mur. Entre el 1057 i 1060, el comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva dona Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, construïren al costat del castell de Mur una església dedicada a Santa Maria. De seguida s’hi establí una comunitat canonical. Una butlla del papa Urbà II ratificà aquesta comunitat i la declarava exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell i sotmesa directament a la Santa Seu. A partir d’aquest privilegi es formà la pabordia de Mur, un extens territori del Pallars Jussà totalment independent de la jurisdicció dels bisbes d’Urgell, i on el paborde de Mur exercia el poder i les funcions d’un prelat, que tenia la jurisdicció de l’ordinari en les seves esglésies, convocava sínodes i tenia plaça als concilis tarragonins. I així fou fins l’any 1873, quan en una butlla del papa Pius IX, Santa Maria de Mur passà a ser una simple parròquia rural del bisbat d’Urgell. La conversió en parròquia rural assenyala el moment de l’abandó i la decadència dels edificis de la canònica, que va tenir el moment àlgid l’any 1915, en què un grup de tècnics italians arrencaren les pintures murals de l’absis central de l’església, que foren venudes i traslladades als Estats Units. Per les seves estructures i el seu estat de conservació, la canònica de Santa Maria de Mur constitueix un dels exemples més interessants de l’arquitectura canonical del nostre país, que presenta el valor afegit de ser un model claríssim de l’adaptació d’una església existent a la seva nova funcionalitat com a seu d’una comunitat religiosa. La disposició del conjunt de dependències canonicals —que seguint el tipus habitual se situen entorn del pati d’un claustre— i la seva forçada relació amb l’església preexistent són un exemple de l’esforç per adaptar l’estructura arquitectònica d’un edifici comunitari a unes condicions prèvies, determinades per l’arquitectura de la pròpia església i la seva localització topogràfica.
DURADA: 4 H DESNIVELL ACUMULAT: 800 M DIFICULTAT: MITJA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR ÈPOCA: TOT L’ANY DISTÀNCIA: 26,3 KM CARTOGRAFIA: 1:50.000 - PALLARS JUSSÀ - Institut Cartogràfic de Catalunya
20/21 04/11/2009 3:16:44
www.naturaiaventura.cat
MÉS VITALITAT
Nicole Hosp
Mario Matt
Michael Walchhofer
Roba esportiva LÖFFLER TRANSTEX Les camisetes esportives de Löffler, fetes en THERMO SOFT o TRANSTEX, proporcionen un microclima òptim durant l’exercici. Mantenen el cos eixut i calent. D’aquesta manera segueix sent eficient. Per això el
confía en LÖFFLER.
www.loeffler.at tripa33.indd 21
04/11/2009 3:16:44
curses d’orientació
per Biel Ràfols, subcampió d’Espanya 2009 bielrp@naturaiaventura.cat
ca i n c Tè “T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari” Aquesta secció tractarà d’analitzar quines són les diferents opcions en determinades eleccions d’itinerari entre dues fites. Per això es compararan els diferents recorreguts, extraient-ne la millor ruta. En aquest primer cas, es tracta del tram entre les fites 2 i 3 de la Copa Catalana que es va disputar a Gósol el dia 20 de setembre (agraïm al club UPC per facilitar-nos el mapa). Gràcies al sistema de cronometratge Sportident, tenim els 3 millors temps parcials d’aquest tram. Com que aquesta elecció d’itinerari (fites 2-3) venia al principi de la cursa i després d’una pujada, els corredors no havien tingut gaire temps per estudiar-la i reflexionar-hi. Ruta blava: TOMMI TOLKKO (8:43). Des de la fita pren direcció est per arribar al camí i la clariana. Un cop allà, flanquejar tota la cara nord de la muntanya fins a arribar a la clariana de la fita. Aquest és un atac ràpid però incòmode, ja que has d’anar molta estona per una vesant de la muntanya que a més a més té sotabosc (dibuixat amb trama ratllada verda). Ruta verda: BIEL RÀFOLS (9:55). Opció totalment oposada a l’anterior. L’objectiu és anar a trobar el camí que torna a passar pel triangle de sortida, fins a arribar al prat (zona groga). Un cop allà, llançar-se cap avall en direcció sudest fins a trobar el gran tallat de pedra (ratllat amb la trama lila indicadora de perillositat) i salvar els 30 metres de desnivell fins a la fita. Ruta lila: MARC SERRALLONGA (10:06). Inici pel camí de l’est fins a la clariana (igual que en Tommi). Un cop allà, flanqueja fins al coll de la fita 10 i 17, per anar a buscar el camí que careneja, passar el turó, deixant-se caure pel llom de la muntanya fins a la clariana amb la fita.
EL CONSELL
Conclusió: Segons indiquen els temps parcials i el fet que no hi ha cap metre de desnivell en positiu, fa que la ruta blava sigui la millor. L’únic inconvenient és que s’ha de flanquejar per una vesant amb ratllat verd (sotabosc) però no és un gran problema ja que s’ha de fer de baixada. Pel que fa a les altres dues rutes, la verda té massa desnivell a la part final i la lila és 200 metres més llarga que la verda. Tot i això, com es veu en els temps parcials, aquestes dues últimes no són gaire diferents.
Orientació del mapa amb la brúixola El mapa està ben orientat (respecte al terreny) quan les línies blaves que indiquen el Nord estan paral·leles a l’agulla de la brúixola. Quan la farem servir? Sempre! D’aquesta manera, el mapa estarà permanentment orientat. Tot i això, el mapa també es pot orientar amb elements del terreny. Comentari: és la base per dur a terme qualsevol procés d’orientació. La brúixola ha d’estar plana perquè pugui indicar correctament el nord.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 22
04/11/2009 3:16:58
www.naturaiaventura.cat
ta s i v tre
L’enAntonio
Martínez
Campió d’Europa juvenil 2009.
Sant Silvestre-O En els últims anys les curses de fons han tingut un creixement exponencial. Així, darrere la Marató de Barcelona hi trobem la cursa de la Mercè, la de El Corte Inglés, la dels bombers… i moltes d’altres. Però n’hi ha una que es fa el matex dia i en moltes poblacions alhora: La Sant Silveste o cursa dels nassos, sempre disputant-se el dia 31 de desembre. La de Barcelona té 10 km però la de Girona en té 5,4 , la de tarragona 9, la de Berga 5... En els darrers 2 anys, a continuació de la Sant Silvestre de Barcelona, té lloc la Santsilvestre-O, una cursa d’orientació nocturna i popular que es celebra a la Platja de Nova Icària. Es tracta de realitzar un circuit score amb un màxim d’una hora de cursa i és una manera de tancar l’any amb bona companyia i fent orientació. Lloc 2009: Parc del Poblenou. Més informació a: www.clubcoc.cat
Quan i com vas començar a fer orientació? Quan anava al colegi, vaig decidir apuntar-me en una activitat extraescolar anomenada orientació. No savia que set anys després arribaria a ser la meva vida... M’agrada l’orientació perquè… És un esport que es practica a la natura i és molt complet: s’ha de tenir un equilibiri entre l’aspecte físic i el tècnic. A més, em fa sentir lliure. L’orientació em dóna… Em dóna ales, em permet desconnectar dels estudis i la rutina diària. Com et veu la gent? La gent pensa que per ser un esport minoritari, és inferior i té menys valor que el futbol. Hi ha hagut gent que fins i tot ha dit: “Si, mira, i jo també jugo als dards i sóc molt bo”. Si em busqueu, em poden trobar a... A la pista d’atletisme d’Onil fent sèries de 1.000 metres hasta morir. Una cursa per recordar i una per oblidar: La que recordaré tota la vida serà l’esprint del Campionat d’Europa Juvenil 2009, ja que vaig treballar molt i finalment vaig guanyar un campionat important. Per oblidar: una cursa en què havia nevat molt, i estàvem sota zero. Ho vaig passar molt mal: vaig perdre la sensibilitat a les mans i no podia fer l’acció de marcar la fita!!! Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Intente trobar-me com puc, però mai ho aconseguís. xD Quins són els teus objectius com a orientador ja havent quedat campió d’Europa? Seguir millorant per tal de vore on està el meu sostre. Un somni confessable: Guanyar un mundial, però crec que perquè es puga fer realitat s’ha de somniar molt, moltíssim. Com et sents en debutar en un mundial absolut, classificar-te per a la final de l’sprint i ser el participant mes jove? És una satisfacció enorme que no m’esperava i em dóna molta força per seguir entrenant. Ser el primer campió d’Europa espanyol ha sigut gracies a... Al meu entrenador, Jesús Gil, a la meva família, als companys de fatigues... i a tothom que ha confiat en mi.
22/23 tripa33.indd 23
04/11/2009 3:17:11
octubre - novembre
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Premis i concursos de fotografia, audiovisuals i films de muntanya 16/11 Premis Clic! de fotografia Centre Excta. Molins de Rei 29/11 Concurs de fotografia Club Excta. Ripoll 29/11 Concurs fotogràfic 25è aniversari Centre Excta. Seg arra 01/12 Memorial Maria Luisa. Certamen Internacional de Fotografia de Montaña Curses de muntanya
22/11
Cursa de Muntanya Castell de Burriac
Escalada esportiva
21/11
3a prova dels Opens d’Escalada Esportiva
Marxes i Caminades 15/11 15/11 15/11 15/11 15/11 22/11 29/11 29/11 29/11 29/11 06/12 06/12
Marxa del Port Caminada Popular de la Garriga Marxa de Regularitat de les Terres de Lleida Caminada Popular de Vallirana Travessa Rupit-Taradell Caminada de Regularitat per la Serra de Marina Marxa Tècnica de Regularitat i Orientació “El Cuc” Matagalls-Granollers La Semi Matagalls-Granollers Guilleries-Calldetenes, amb llibre de ruta Marxa Social de Regularitat Sortida Fira Sant Nicolau
Raids, Triatlons... 14/11 22/11
Raid Aventura Torrelles Duatló de muntanya Vila de Castellar
http://cem.molinsderei.net www.clubexcursionistaripoll.com http://www.ces.cat www.memorialmarialuisa.com
Grup de Muntanya Argentona
www.gmargentona.com
Grup Excta. Malgratenc
www.gem-malgrat.cat
Unió Excta. Tortosa Centre Excta. Garriguenc Centre Excta. Lleida Centre Excta. Vallirana Centre Excta. Taradell Centre Excta. Badalona Unió Excta. Cornellà Agrup. Excta. Granollers Agrup. Excta. Granollers Club Excta. Calldetenes Centre Excta. Garriguenc Grup Excta. Cult. Alpi. Lletissonada
www.uectortosa.org www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.cel.cat www.cevallirana.cat www.cetaradell.net www.cebadalona.org http://u-e-c.blogspot.com http://www.aeg.cat/ http://www.aeg.cat/ 93 886 09 45 www.cegarriguenc.entitats.lagarriga.cat www.geca.cat
Centre Excta. Torrellenc Centre Excta. Castellar
http://cet.en.eresmas.com www.castellarvalles.org/entitats/cec
Curses d’orientació 8/11 5/11 21/11 22/11 28/11
9a Circuit Oros Maresme Cabrera de Mar http://oros.orientacio.org Popular Togores Togores, Sabadell http://ues.orientacio.org/togores2008.htm BCN Sprint Cup - Gòtic Barri Gòtic Barcelona http://www.senglaro.cat/ Copa Catalana / Campionat Ciutat de Mataró / JEEC Maresme / 10a Circuit Oros Mataró Copa catalana http://oros.orientacio.org I Cursa de la Dona Orientadora Bosc de Can Déu (Sabadell) http://farra-o.orientacio.cat/
Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 24
24/25 04/11/2009 3:17:18
tripa33.indd 25
04/11/2009 3:17:23
escalada esportiva
Moià Sector Montbrú
COMARCA: BAGES
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 26
04/11/2009 3:17:30
www.naturaiaventura.cat
E
ntre l’alzinar que entapissa de verd intens el vessant més assolellat de la vall de Marfà s’amaga una franja de roca acinglerada que s’ha convertit, amb el temps, en una de les escoles d’escalada més visitades del Bages. Aquesta llarguíssima cinglera de no més de 15 metres d’alçada està composta de dues parts ben diferenciades. En la part superior trobem roca calcària de bona qualitat on predomina la placa de fines regletes i díedres força aeris i atlètics. La base dels espadats està composta de gres, un material més tou i que s’ha erosionat més ràpidament, la qual cosa ha provocat que moltes vies tinguin l’entrada desplomada. Tot plegat fa que les vies de les Roques de Montbrú siguin curtes i explosives i molt variades. La seva poca llargària i la duresa dels passos fan que el grau piqui una mica, sobretot si estem acostumats a graduacions més modernes. El temps i l’afluència d’escaladors que han escalat fins a la sacietat les vies d’aquest sector han passat factura als itineraris més repetits, on trobem la roca força polida. En quant a l’equipament, a Moià i trobem de tot, des de burils fins a ancoratges químics, tot i que predominen l’spit i el parabolt. Apropeu-vos a Moià i descobriu aquest tranquil racó amb vies per a tots els gustos i nivells.
26/27 tripa33.indd 27
04/11/2009 3:17:40
escalada esportiva
6b+ 6c 6a+
V V
1
2
6a+
V
3
4
5
6
7
Algunes de les vies més representatives d’aquest sector són:
1. Llepa el fil (6a+) 2. sense nom (V) 3.Curset (V) 4. Space (V) 5. 10a (6b+) 6. El nom de la rossa (6a+) 7. El més mínim esforç (6c) 8. Pep man (6b) 9. Fisura (V-) 10. Marabunta (v+) 11. Mr. Nastika (IV+) 12 Totes són iguals (6c) 13. Herpes (6a+) 14. Spika (6a+) 15. Tàmpax (6a) 16. Narcís de muntanya (6a+) Més informacuó: Escaladas en Barcelona y alrededores, de Luís Alfonso i Xavier Buxó.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 28
04/11/2009 3:18:09
www.naturaiaventura.cat
V+ 6c
6b
6a
IV+
V-
6a+
6a+
6c
13
6a+
16
7
8
9
10
11
12
14
15
COM ARRIBAR Des de Moià prenem la carretera N-141 en direcció a Manresa i poc després de sortir del poble, just abans del pont que travessa la riera de l’Om, prenem la pista asfaltada que neix a l’esquerra en direcció al camp de golf i la formatgeria Montbrú. La pista passa vora el camp de golf i porta fins la masia de Montbrú, on desapareix l’asfalt. Continuem una mica més enllà de les cases i quan finalitzen els tancats dels cavalls la pista es bifurca. Entre ambdós camins el bosc s’obre i ens permet aparcar entre els arbres. APROXIMACIÓ Un senderó marxa en direcció sud-est cap a les cingleres i davalla fins a la seva base per un corriol que ens duu, en pocs minuts, al sector d’escalada.
28/29 tripa33.indd 29
04/11/2009 3:18:30
8904_N.Aventura_420x280_TDT 16/10/09 14:17 P�gina 1
www.tdt.cat
LA TDT HA ARRIBAT A L’ALT URGELL I EL PALLARS SOBIRÀ. LA TDT ARRIBA A CASA TEVA. CONNECTA’T A LA TDT! QUÈ ÉS?
La televisió digital terrestre (TDT) és la tecnologia que substitueix la televisió analògica a tot Europa. A Catalunya, aquest procés s’haurà completat a final de 2009. A tot l’Estat l’apagada analògica finalitzarà el 3 d’abril de 2010.
QUÈ HI GUANYO?
La TDT proporciona més qualitat d’imatge i so, més canals, una oferta més gran de televisió en català i permet gaudir dels serveis interactius. I tot això t’arriba per l’antena de sempre.
QUAN LA VEURÉ?
Les emissions de la TDT ja s’han posat en marxa a l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Per saber si el senyal digital ja arriba a casa teva, pots consultar-ho a la web www.tdt.cat o trucant a qualsevol Agent TDT.
tripa33.indd 30
PER QUÈ ÉS IMPORTANT? La TDT no és solament una millora sinó una substitució tecnològica igual que va passar amb l’euro, que va rellevar la pesseta en poc temps. Per això és necessari que adaptis la instal·lació de la teva antena, sobretot si és col·lectiva, i que el teu televisor disposi de descodificador.
QUI EM POT REVISAR LA INSTAL·LACIÓ DE L’ANTENA? Dins el conjunt d’empreses homologades, les que s’identifiquen amb el distintiu Agent TDT t’ofereixen la garantia d’una informació i d’un assessorament tècnic acurats. Pots consultar quin Agent TDT hi ha prop teu a la web www.tdt.cat o bé trucant al 012.
04/11/2009 3:18:34
À.
a c
A QUI MÉS PUC CONSULTAR? En el cas de les comunitats de veïns, podeu demanar tota la informació al vostre administrador de finques que, juntament amb els seus col·legis professionals, col·labora en aquest procés de connexió a la TDT.
QUIN APARELL HAIG DE COMPRAR? Si adquireixes un aparell de televisió nou, és important que comprovis que té integrat el descodificador de TDT. Si no, hauràs de comprar a part un descodificador extern, que també serveix per continuar utilitzant el televisor que tens a casa per veure la TDT. A més, si vols gaudir de l’oferta de serveis interactius que ofereixen els canals de TDT, cal que el descodificador disposi de la tecnologia MHP.
I SI NO VEIG BÉ LA TELE? Si no pots veure alguns dels canals previstos a la teva comarca, pot ser que les emissions no estiguin encara en funcionament o bé que la cobertura del servei en el teu nucli de població no sigui encara completa. La cobertura i les previsions de desplegament per municipi es poden consultar a la web www.tdt.cat. En el cas d’una deficiència en la instal·lació o bé d’un mal funcionament de l’aparell de televisió o del descodificador, cal dirigir-se a qui ha fet la instal·lació o bé a qui us ha venut l’aparell. Si vols formalitzar una queixa en aquests casos, et pots adreçar a l’Agència Catalana de Consum.
SI HAS D’INSTAL·LAR LA TDT A CASA TEVA, ARA ÉS EL MOMENT. MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ, I MÉS QUALITAT D’IMATGE. Amb la TDT l’oferta de canals de televisió gratuïts augmenta considerablement. Tant locals, com nacionals i estatals. A l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà podràs veure tots aquests: Canal 42
Oferta TV Disponible per a nous canals de TVC
Disponible per a nous canals de TVC
53
55
Disponible per a canal local públic
58
64
I QUÈ ESTÀ FENT EL GOVERN? Els Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i el de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya estan fent arribar la TDT a totes les comarques del país. Gràcies a una inversió de prop de 30 milions d’euros en centres emissors i repetidors, es garantirà una cobertura per a tots els canals digitals que superarà la de la televisió analògica actual. Avui, a la teva comarca, aquest pla ja és una realitat.
66
67
68
69
or Amb la televisió analògica, cada freqüència de la UHF equivalia a un únic canal televisiu. Ara, amb la TDT, una freqüència porta associats quatre canals de televisió, com s’indica aquí dalt. A més, disposaràs d’una oferta complementària de canals de ràdio que s’emeten per FM.
n ó nt
CONNECTA’T A LA TDT! per la televisió digital
tripa33.indd 31
04/11/2009 3:18:34
arbres i boscos singulars
FITXA 10
El castanyer: l’arbre de la tardor Albert Beneït Rochés Agent Rural Acaba l’estiu, s’amaguen les mànigues curtes, comencen les primeres pluges (i refredats) i arriba una època especial per a tots aquells que gaudim del bosc: la tardor. Gran dilema, i pregunta, per a tothom a qui agraden els arbres: primavera o tardor? Si bé és cert que a la primavera gaudim de l’eclosió de la flora amb les seves primeres fulles i floracions després del dur hivern, a mi m’agrada més la tardor. Per què? El tapís de tonalitats que podem observar en un bosc amb un mínim de diversitat d’arbres em sembla realment espectacular. Infinitat de verds, grocs i marrons delecten la nostra vista mentre passegem per una inacabable estora de fulles dels arbres de fulla caduca que perden, com cada any, els seus abrics. I si parlem de la tardor, hi ha un arbre que n’és cent per cent protagonista gràcies al seu fruit: la castanya. És clar, avui parlarem del castanyer.
E
l castanyer (Castanea sativa) és un arbre de la família de les fagàcies, a la qual també hi pertanyen arbres com el faig, el roure i l’alzina. Es troba, principalment, a l’estatge montà, preferentment en sòls silicis (àcids). No el veurem al País Valencià ni a les Illes Balears. De la seva morfologia en destaca la corpulència; el diàmetre del seu tronc pot arribar a mesurar 2 metres. Poca broma! D’alçada considerable —entre els 20 m i els 30 m—, presenta una capçada ampla i les branques força gruixudes, cosa que ajuda a la majestuositat d’aquesta espècie. El nostre castanyer és un arbre de fulla caduca. Presenten una forma lanceolada i poden arribar als 20 cm de llargada. Tenen un verd lluent i són dentades. Com dèiem, el més conegut del castanyer —grosso modo— és el fruit: la castanya. Potser molts es pensen que les castanyes es troben a l’arbre tal com es troben a les calentes paperines que comprem a les “castanyeres”. No és així, com molts de vosaltres bé sabeu. Els fruits del castanyer es pre-
senten en grups de tres, sempre protegits per una espinosa càpsula que només s’obre quan les castanyes han arribat a la seva òptima maduració. Una càpsula que
gueu que, com succeeix amb algunes espècies de pins, els nostres castanyers van ser introduïts pels romans, evidentment per a fer-ne cultius. No obstant
és com una petita garota. Tot i l’estima pels seus fruits, convé destacar-ne la qualitat de la fusta, de la qual se’n fan mobles i tanques. Tot i que el considerem autòcton, sapi-
això, tal com passa amb els citats pins, es considera un arbre naturalitzat. Aprofiteu, doncs, de la seva fructificació per a gaudir d’un arbre generós en molts sentits.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 32
04/11/2009 3:18:44
www.naturaiaventura.cat
PUNT DE SORTIDA...
raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments
XXI CURSA DE L´ESQUIADOR 1 Pedalada de l´estraperlo LA TORRE DE CLARAMUNT
14 - 15 de novembre 29 de novembre
El proper 14 i 15 de Novembre es realitzarà la 1ª Pedalada de l’estraperlo a Maçanet de Cabrenys població situada a la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta pedalada organitzada pels clubs Btt els Senglanassos i el Camí Calent Català de Céret i els ajuntaments de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) vol recordar l’historia que acull aquest territori arrel de la postguerra de la Guerra Civil espanyola. El nom de la pedalada pretén recuperar la paraula d’una de les activitats que es realitzaven a la zona: “ l’estraperlo ha quedat com a sinònim de martingala, intriga o negoci fraudulent. Així, per extensió, durant la postguerra espanyola es va denominar també estraperlo el comerç il·legal (mercat negre) d’articles intervinguts per l’Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim de Franco des de 1936 fins a 1952). L’estraperlo va suposar l’aparició de noves fortunes aconseguides amb aquesta venda il•legal de productes.L’objectiu és que perduri en la memòria els fets que motivaven l’estraperlo... i pedalar, pedalar molt !!!!!. Si voleu més informació visiteu el web: www.naturaiaventura.cat
32/33 tripa33.indd 33
04/11/2009 3:18:53
tripa33.indd 34
04/11/2009 3:19:29
Hola company, Això és una passada! No t ‘ho creuràs! Han enllaçat tots els albergs de la Xanascat amb itineraris a peu i en bicicleta de muntanya, de forma que podem anar d ‘un alberg a un altre practicant aquests esports que tant ens agrada. Ahir ens varem llevar a l ‘alb erg de l ‘Escala i, utilitzant el mapa, llibre de ruta i el trac k pel gps que ens varem descarregar de xanascat.cat hem pedalat fins a l’alberg de Banyoles, on hem dormit. Avu i continuarem la ruta fins a Girona, on ens esperen per sopar a l’alberg Cerverí. Hi ha un munt de camins i rutes per tota Catalunya. Ja t’explicaré l ‘aventura sencera quan torn em. Una abraçada.
Adolf Serrano C/ Calàbria s/n Barcelona
34/35 tripa33.indd 35
04/11/2009 3:20:04
biblioteca
Novetats editorials CONÈIXER ELS NÚVOLS Autor: Jordi Mazon Bueso i Marcel Costa Vila Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Conèixer, 1 Preu: 12,90€ Nombre de pàgines: 88 Nombre d’il·lustracions: 86 Els colors del cel i les formes la dinàmica dels núvols tenen un indubtable valor estètic, però, la seva observació i identificació té importància científica i ens pot resultar de gran utilitat per a la predicció local del temps atmosfèric, molt útil per als excursionistes i les activitats a l’aire lliure. Aquest llibre pretén mostrar com s’identifiquen els diferents tipus de núvols, ajudar-nos a comprendre la seva formació, i explicar com ens poden indicar que s’acosta un canvi de temps, o que l’atmosfera romandrà estable.
GUIA D’ARBRES PER A NOIS I NOIES Autor: Ramon Pascual i Lluvià Editorial: Cossetània Col·lecció: Altres Pàgines: 208 (totes en color) Preu: 20,80 € Nombre d’il·lustracions: 360 (fotografies i dibuixos) La Guia d’arbres per a nois noies és moderna, innovadora, amb unes claus de classificació senzilles i de fàcil maneig, que serveixen per poder identificar els arbres, acompanyades, a més a més, d’informació suficient per saber interpretar les comunitats en què s’agrupen i la seva significació en el paisatge. La guia comença amb 10 temes monogràfics que expliquen com són els arbres i cadascuna de les seves parts, les característiques del paisatge i els trets més remarcables dels principals boscos del país. A continuació inclou la descripció d’uns 50 arbres autòctons, acompanyades de dibuixos i fotografies. També hi ha des-
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 36
crits 26 arbres plantats als parcs i als carrers i 15 arbres fruiters. Núria Duran ha seleccionat els textos corresponents a curioses històries relacionades amb els arbres, la utilitat de la fusta i altres virtuts i aplicacions medicinals i comestibles. Dedicat sobretot al jovent, però els no tan joves descobriran en aquest llibre un millor coneixement del medi natural i una motivació per conservar-lo i estimar-lo.
CAFÈ AMB SAL Autor: Juan Carlos Borrego Editorial: Pagès Editors Col·lecció: Lo marraco Preu: 15€ Nombre de pàgines: 184 (totes a color) Cafè amb sal narra la història de cinc personatges que porten fins a l’extrem les seves obsessions, les seves dèries i idees sense que el relat caigui en la pedagogia i en canvi sí meni a la reflexió sobre l’abisme de la condició humana. La gelosia, l’enfrontament per l’ideari polític o el futbol, la revenja, l’amistat, la fidelitat, la infidelitat, l’odi o l’afany de superació en el treball hi són ben presents en una trama on en tot moment la narració manté un compàs d’intriga que desemboca en un final inesperat. Ambientada en un imaginari refugi de muntanya de la Cerdanya, la novel·la barreja situacions del dia a dia del món dels excursionistes i els refugis amb un delirant argument amb trets de trhiller. En tot moment l’autor ha defugit de l’èpica que envolta alguns textos de la literatura de muntanya, més propera als documentals, i ha creat un escenari i una atmosfera on la història i els personatges pesen més que el muntanyisme. Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el XXI Premi de narrativa curta Ciutat de Mollerussa i ha estat editada per Pagès Editors.
36/37 04/11/2009 3:20:14
www.naturaiaventura.cat
100 BOLETS DEL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE Autor: Ramon Casalé i Aran Editorial: Cossetània Col·lecció: Altres Pàgines: 120 Preu: 14,50 € Nombre d’il·lustracions: 200 Aquest llibre va dirigit tant als boletaires experts com als més esporàdics. Hi trobareu només els bolets que podem trobar a la província de Tarragona, des dels que són comestibles (indicats amb un bolet de color verd) fi ns als verinosos o tòxics (marcats amb un bolet vermell), passant per alguns dels que es poden consumir amb precaucions (bolet ambre). Els grans protagonistes, tot i així, són els bolets comestibles, molts dels quals són realment exquisits però sovint, per desconeixement, són rebutjats pels boletaires. A part de les explicacions adients per distingir-los i saber-ne els noms, tant populars com científi cs, hi trobareu consells culinaris per poder-ne gaudir.
VOLTA AL CADÍ-MOIXERÓ GUIA BTT. ESCALA 1:50.000 Editorial: Alpina Col•lecció: Rutes GRP PVP: 14€ Pàgines: 48 Idioma: Català Des de que el 1995 es va fer la primera Volta a la Cerdanya organitzada per PROBIKE, any rere any s’han anat organitzant voltes amb un denominador comú; realitzar rutes de dos dies amb una distància total d’uns 200 km i 5.000 m de desnivell acumulat que, amb el recolzament d’una organització, una persona mitjanament entrenada fos capaç de dur-les a terme. Són rutes que es mouen a l’entorn del Pirineu i Prepirineu, per les comarques de l’Alt Urgell, Pallars, Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Capcir i Conflent, i que han estat testades per centenars de ciclistes que en validen la seva qualitat. Ara, el Projecte GRP pretén recollir aquestes grans rutes en publicacions, per brindar-vos l’oportunitat de realitzar-les en dos o més dies, i alhora gaudir de zones diverses del Pirineu mitjançant les Voltes al Cadí, Boumort, Muntanya de Tor, Cerdanya francesa, Capcir, Canigó, i diverses travesses entre l’Alt Urgell i el Pallars. Podeu assabentar-vos de les novetats i descarregar-vos els tracks a: www.probike.es/club/grp
tripa33.indd 37
04/11/2009 3:20:23
món sostenible
LES GLANS A LA DIETA MEDITERRÀNIA Un recurs que alimentava conservant els ecosistemes forestals Marc Gavaldà Ambientòleg, coautor de Energía y deuda ecológica, Icaria, Barcelona, març 2009
Des de fa unes dècades, amb el despoblament rural i abandonament de cultius, així com l´ús de llenya i el carbó vegetal com a combustible domèstic, els boscos – o més ben dit: les masses forestals – han experimentat una notable crescuda. Però malgrat hi ha més bosc, moltes pràctiques i coneixements silvícoles han quedat depositades a la lleixa dels museus etnogràfics, i oficis com el llenyataire, les trementinaires o el carboner ens invoquen records d´antany. El paper dels boscos avui dia és majoritàriament lúdic, amb la temporada dels bolets com una virtuosa excepció, en la qual la població urbana recorda un passat en que els boscos eren el rebost dels pobles. Per ser els més genuïns dels boscos mediterranis i pel potencial nutritiu de les fagàcies, ens detindrem en aquest article a parlar les Quercus i la revalorització dels seus fruits: les glans. Els boscos de Quercus A Catalunya, l’alzinar ocupa 184.654 hectàrees i és el tercer tipus de bosc en extensió. A més, és l’espècie amb un major nombre total de peus, més de 373 milions, encara que en molts casos es tracta de rebrots d’una mateixa soca. Pel que fa a l´alzina surera, és la cinquena espècie forestal en nombre d’hectàrees (quasi 63.000 hectàrees) i la setena pel que fa a nombre de peus (més de 39 milions). La major part dels roures que hi ha a Catalunya o són roures martinencs (Quercus humilis) o de fulla menuda (Quercus faginea) o híbrids, d’aquestes dues espècies (Quercus cerrioides). En total, ocupen gairebé 75.000 hectàrees amb prop de 120 milions de roures, dels quals gairebé 100 milions són roures de les espècies esmentades. La fusta d´aquests boscos és molt valorada per la cons-
trucció, sobretot dels roures, així com la seva llenya té una gran densitat calòrica. Quantes glans dóna un bosc? La producció té una gran variació anual a causa bàsicament de factors climàtics. Dades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac ens acosten a una producció de 1.095,4 kg/ha de glans d’alzina, 1.053,6 kg/ha de glans de roure1. Darrerament, alguns escrits rescaten el valor alimentari de les glans, argumentant que en llargues èpoques d´un passat recent, l´alimentació de glans i altres fruits arboris era una pràctica generalitzada. Un ull crític a l´agricultura Segons Fèlix Rodrigo Mora, autor de Naturaleza, ruralidad y civilización2, l´agricultura i, sobretot, la massiva cerealització de la dieta, i per tant del territori, exigeix que enormes superfícies de terreny siguin desarbrades, o deixin els boscos com a miserables marges d´ombra
entre el secarral. Al ser una artificialització dels agrosistemes, qualsevol forma de cultiu genera danys creixents a la fertilitat dels sòls, al promoure l´erosió, provocar el declivi de la pluja, l´allargament de la sequera estival i un descens del porcentantge de matèria orgànica. En particular, l´agricultura industrial agreuja els impactes per l´ús a gran escala de maquinària pesada, la contaminació de sòls i aigües amb pesticides i fertilitzants de síntesi química i el recanvi de varietats locals per altres varietats més “productives” però alhora més vulnerables i depenents de l´aplicació indiscriminada de fitosanitaris. Segons l´autor, que el nostre règim nutricional depengui del cereal té una raó més històrica que productiva, ja que els Quercus poden ser tan productius per unitat de superfície com els cereals. El blat, sosté, va ser l´aliment dels exèrcits romans i per abastirlos en tot l´imperi es
1Guixé , David i Colell,Josep, “Producció de glans i virosta en diferents boscos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”, V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Monografies,Nº 35, Barcelona, 2002 2Rodrigo Mora, Félix, Naturaleza, ruralidad y civilización, Brulot, Madrid, 2008 3Rodrigo Mora, Félix, “Consumo humano de bellota”, Ecologista, primavera 2009 4Traducció pròpia de Cervantes, Miguel de, El Quijote, capítol XI , part I, citat per Fèlix Rodrigo op.cit. 5Pérez, Daniel, “La bellota alimento de humanos”, Aunia, Nº17, 2006. natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 38
04/11/2009 3:20:32
www.naturaiaventura.cat
va forçar la generalització del cultiu, així com dels ceps i l´olivera. Per traslladar els productes a les ciutats, perquè la romana era una societat urbanitzada, eren necessaris mitjans de transport que usaven molta fusta, així com recipients de fang que per coure´l “convertien, literalment, els boscos en fum3”. Consum de glans: piades històriques Fins fa relativament poc, la farina de gla, a i x í
com també la de faig o la de castanya han format part de la dieta del nostre país. Amb ella se´n feien pans, farinetes i torrades, també es menjaven les aglans rostides o cuites per desintoxicarles dels tanins, elements que li donen l´amargor. Escritors clàssics com Estrabón, anotava que els pobles íbers de la Península s´alimentaven tres quartes parts de l´any d´aglans, que secaven i trituraven per fer pa. San Isidoro de Sevilla interpreta, en la seva obra escrita al segle vii Etimologías, que el nom llatí de l´alzina (Quecus Ilex), deriva d´electus, escollit, “doncs el fruit d´aquest arbre va ser el primer que els homes van es-
collir per la seva manutenció, molt abans que els cereals”. D´altra banda, els faig, de la família dels Fagus, “té un orígen grec (phagein), que vol dir menjar”. El mateix Cervantes, posa en boca del Quixot, la defensa nostàlgica del temps en que els éssers humans s´alimentaven de glans i mel silvestre, una època de llibertats on encara “no s´havia atrevit la feixuga reixa de la corvada arada a obrir ni visitar les entranyes piadoses de la nostra primera mare4”. Tornar al bosc, una opció de futur? Daniel Perez, botànic vasc i autor del provocatiu “Manifiesto bellotero”, ha recopilat durant anys els mètodes de recol.lecció, magatzem i desintoxicació de les glans a Euskal Herria i com aquesta es preparava pel seu consum. Una vegada aquests coneixements van ser dominats, la humanitat “va optar no per destruir els boscos sino tractar els aliments recol.lectats”5. En un moment en què la humanitat s´ enfronta a desafiaments de gran magnitud com la pèrdua de la fertilitat del sòl, el decreixement de la productivitat agrícola, l´esgotament de reserves fòssils, l´escalfament global del planeta amb l´agudització de fenòmens climàtics extrems i l´extinció massiva d´espècies , rescatar la dieta silvícola que mantingui els boscos vius es presenta com una proposta que mereix ser valorada.
38/39 tripa33.indd 39
04/11/2009 3:20:39
9 33 BRE 200 NOVEM
sclet Carra au de El gr ntera de fro ells Moià Cast les de ng ci Els
T NTSAN L MO U PE SÀ A PE S JUS PALLAR PEL LANT PEDA RTIVA ESPO LADA ESCA
1
2009
9:30:2
29/10/
dd
1
iA33.in
tapesN
PROVÍNCIA DE BARCELONA ww
w. reg
al al
uz .co
on trobar-nos
m
Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc
Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors
PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David
PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell
+
ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi?
Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Solsona Rafart Esports Tandem Sports Sort Saorte Sports Hípica Sort - Turisme eqüestre Vielha Intersport Vielha Yeti
PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing World - Lo refugi Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro Valls Trops-Sports
PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura novembre 2009
tripa33.indd 40
04/11/2009 3:20:51
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona
5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona
10% en tèxtil 10% en material dur
Per què subscriure’m-hi?
*
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
*
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
*
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
*
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte
Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada
10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès
10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
Tot això per només
20€ l’any!
guies
10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa
7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona
10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16
10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar
Dive Different (submarinisme)
TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat
Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05
RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
15% de descompte
10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers
10% de descompte
10% de descompte
La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona
10% de descompte
15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà
2€ de descompte
ctra. de Sant Fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27
10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52
10% de descompte www.cbcadvocats.com
10% de descompte
15% de descompte
www.molidegosol.com
www.skkayak.com
+
ra, NatuarapiroApvetentu u.
tripa33.indd 41
40/41 04/11/2009 3:20:54
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX EBRE
CAMPMANY
DELTEBRE
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
L’ALT PENEDÈS
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
SALDES
EL PERELLÓ
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
tripa33.indd 42
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
BERGUEDÀ EL MONTSIÀ
BAGÀ
HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com
À CASTELLAR DE N’HUG
RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com
LA POBLA DE LILLET
RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com
SANTA BÀRBARA
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
04/11/2009 3:20:59