50
MAIG 2011
CICLOTURISME
PLANIFICAR BÉ EL VIATGE
EL CATLLAR
LA VALL DEL GAIÀ
EL PEDRAFORCA
LA MÀGIA D’UNA MUNTANYA
11 13:28 tapesNiA50.indd 1
11/05/2011 14:37:01
tapesNiA50.indd 2
11/05/2011 14:37:03
www.naturaiaventura.cat
Imatge de portada: El cicloturisme en família permet gaudir tant als adults com als menuts de la casa de l’experiència de viatjar i descobrir el mon que els envolta.
50
MAIG 2011
CICLOTURISME
PLANIFICAR BÉ EL VIATGE
S!
costures convencionals unt per punt,
culots són súper en el més mínim.
EL CATLLAR
LA VALL DEL GAIÀ
port i ciclisme.
EL PEDRAFORCA
LA MÀGIA D’UNA MUNTANYA www.loeffler.at 16.04.11 13:28 tapesNiA50.indd 1
11/05/2011 14:37:01
ANY VI. NÚM. 50 MAIG 2011
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot
Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Alfonso Egea Anna Parra Miguel Rosa Roberto David Ymbernon Elisabet Augé Dadà i Daida Albert Beneït
editorial Quan ens varem embarcar en aquest projecte poc imaginàvem l’envergadura que preparar, editar i publicar una revista implicava. Les nostres il·lusions venceren la nostra inexperiència; les nostres inquietuds es sumaren a l’esforç de currar-s’ho dia a dia; i la nostra energia aplanà un camí ple d’entrebancs. Cinquanta números després, i encara amb molt per aprendre, assaborim l’èxit d’haver superat aquests anys de crisi; l’èxit d’haver pogut acompanyar-vos mes rere mes en les passejades que ens han apropat i ens han permès descobrir plegats la riquesa històrica, cultural i paisatgística del nostre país; l’èxit d’haver assolit més de mil subscriptors que heu fet possible, juntament amb els patrocinadors que heu confiat en nosaltres, la sostenibilitat econòmica d’aquest projecte. Gràcies a tots. Però no voldria descuidar-me d’agrair l’esforç quotidià, invisible, tenaç i constant de l’Anna, qui en silenci ha suportat els daltabaixos i el nerviosisme que a voltes han estat a punt de guanyarme la partida; l’amiga que m’ha aconsellat amb la implicació que només l’amor fa possible; la companya que m’ha acompanyat al llarg d’aquest constant aprenentatge sense defallir i sense la qual us ben asseguro que aquests cinquanta números no haurien estat possibles. Gràcies. T’estimo.
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Natura i Aventura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
tripa50.indd 3
16/05/2011 19:51:04
Sumari
28 16
rutes a peu 06
El Pedraforca des de Gòsol
Calendari 11
Calendari d’activitats i esdeveniments
curses d’orientació 12
Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...
geocerca 14
Tresors d’alçada
rutes en BTT 16
Cicloturisme
fauna autòctona 22
El xot
TwoNav 24
Els mapes
biblioteca 27
Novetats editorials
senderisme familiar 28
El Catllar, la vall del Gaià
curs de fotografia 34
La composició
mon sostenible 38
Ascó, Vandellòs i Fukushima
butlleta 40 06 natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 4
Descomptes i sorteigs
directori 42
Planifica les teves sortides 04/05
16/05/2011 19:51:18
..
tripa50.indd 5
16/05/2011 19:51:24
rutes a peu
EL PEDRAFORCA La màgia d’una muntanya
COMARCA: BERGUEDÀ
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 6
16/05/2011 19:51:28
www.naturaiaventura.cat
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, una encisadora mola rocallosa de grans dimensions, tan cèlebre com estèticament perfecta. Ens trobem davant d’un cim molt elegant i salvatge que domina majestuosament les planes i valls que l’envolten. Una muntanya força màgica!
06/07
tripa50.indd 7
16/05/2011 19:51:31
rutes a peu
E
ns trobem davant d’una muntanya bicorne, és a dir, que té dos cims o pollegons gairebé bessons. D’aquest tipus de pics al Pirineu Català, n’hi ha un bon grapat, essent els més representatius i importants la Forcanada, els Encantats, la Punta Gabarró i el mateix Pedraforca. El Pedraforca té quatre vessants força diferents. La Paret Nord és la més alta i impressionant. Es tracta d’un vessant rocallós, força ample, que amaga algunes de les vies d’alta muntanya més prestigioses del nostre país. Exceptuant l’assequible ruta del Verdet, la resta dels itineraris (n’hi ha un bon grapat) són de força dificultat: vies d’escalada per als més experimentats i ben preparats. A l’altra banda de la muntanya, la Cara Sud, presenta un vessant no tan alt com la Nord, però que, en canvi, té uns itineraris molt més difícils, sent alguns d’aquests força extrems. Al bell mig d’una gegantina placa força inclinada s’hi han traçat rutes molt elegants i complicades. La Nord és la paret de les ombres i del fred, mentre que la Sud és assolellada i acollidora. Com gairebé totes les muntanyes, el Pedraforca també té punts febles, i és als vessants Est i Oest, per on transcorren les rutes normals, les més fàcils, on l’únic requisit és caminar unes quantes hores i aguantar els drets pendents de la muntanya.
FITXA TÈCNICA
En aquest article ens centrem en la Cara Oest, el Pedraforca des de Gósol.
ÈPOCA RECOMANADA: DE MITJANS DE MAIG A FINALS D’OCTUBRE. DURADA: UNES 3 h D’ASCENSIÓ, I 2 h DE DESCENS. 5/6 h EN TOTAL. ASCENS ACUMULAT: UNS 1.100 m. DIFICULTAT: Iº A LA PART FINAL, PENDENTS DRETS. MATERIAL: BASTONS. CARTOGRAFIA: SERRA DEL CADÍPEDRAFORCA (1:25.000), ALPINA BIBLIOGRAFIA: PIRINEOS CATALANES, DE CARLES GEL, DESNIVEL, 2006.
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 8
NATURA
08/09
16/05/2011 19:51:40
www.naturaiaventura.cat
ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal seguir la carretera de Saldes a Gósol (1.426 m). Després de passar la primera rotonda, s’agafa el primer carrer a mà dreta i s’aparca allà mateix. Aquest és el punt de partida per pujar a la muntanya. L’ITINERARI: Comencem l’itinerari al mateix carrer (1.426 m) on hem aparcat el cotxe. Es veu el Pedraforca i gairebé tot l’itinerari que haurem de seguir per assolir-lo. De seguida veurem a mà dreta una casa i el naixement d’una estreta pista de terra. Hi ha un rètol que indica l’inici de la ruta vers el cim. Seguim les indicacions del PRC-123 i remuntem aquesta pista fins al seu final, on un camí força ben fressat substitueix la pista. Ens endinsem en un petit bosc i tot seguit travessem el Torrent de Rubinat (1.575 m). A l’altra banda del torrent hi ha un rètol amb el nom de Pedraforca. És important destacar que tot l’itinerari està senyalitzat amb petites marques de pintura. A partir d’aquí ens endinsem en el bosc, remuntant un pendent força dret que té més de 300 metres de desnivell, fins que arribem a un indret gairebé planer, on trobem diverses clarianes (1.830 m). Hi ha una vista molt bonica sobre el Pedraforca.
NATURA 05-2011:Layout 2
5/5/11
18:43
Tot seguit, ens dirigim en sentit Nordest, seguint el camí que s’endinsa per una espècie Pagede1 cresta rocallosa pel bell mig del bosc fins
a arribar a una punta (1.937 m), situada sota la cresta W/SW del Cim Nord. A partir d’aquí el bosc ja no és tan espès i presenta moltes clarianes. Continuem l’ascensió en sentit Est, realitzant una travessa ascendent però força més suau que al principi de l’ascensió, per sota la vertical Cara Sud del Cim Nord, tallada per algunes canals rocalloses. El camí passa entre algunes petites illes d’arbres, i després d’una llarga travessa, arribem als peus de la Tartera de Gósol (2.100 m), que res té a veure amb la famosa tartera que hi ha al vessant contrari de la muntanya. El camí ascendeix decididament vers l’Enforcadura del Pedraforca, dibuixant petites diagonals a través d’un pendent fort però que no presenta complicacions. Els darrers arbres queden enrere. D’aquesta manera ens situem un centenar de metres per sota l’Enforcadura. A partir de aquí, tot i que el camí està força ben marcat, us recomano que pugeu pels pendents d’herba de més a la dreta, ja que l’ascensió és molt més tranquil•la. Una mica abans d’arribar a l’Enforcadura us recomano que us dirigiu cap a la cresta que hi ha a la vostra dreta i la pugeu (Iº), d’aquesta manera –en poc més de 15 minuts– assolireu el Fals Pollegó Inferior (2.407 m), un cim elegant, atractiu i molt poc visitat, que presenta unes vistes fantàstiques en totes les direccions. Torneu a baixar per la mateixa cresta roca-
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
tripa50.indd 9
16/05/2011 19:51:42
rutes a peu llosa, i tot seguit remunteu els pocs metres que us queden fins a l’Enforcadura (2.348 m) (unes 2 h 40 min des de Gósol), o coll del Pedraforca. D’aquí fins al cim hi ha uns 150 metres de desnivell. A continuació ens dirigim en sentit Nordoest, seguint un camí ample i ben fressat que en pocs minuts ens apropa fins a la paret. A partir d’aquí el darrer tram de l’ascensió transcorre per una espècie de canal i és comú amb la ruta provinent del refugi Lluís Estasen i la Tartera de Saldes. L’ascensió és fàcil però transcorre per un terreny rocallós força dret. Cal anar amb molta cura amb les possibles caigudes de pedres. Hi ha dues opcions. Per a mi la millor i més ràpida és la de l’esquerra (perfectament senyalitzada amb fites i marques de pintura). És directa, assequible i sobretot segura. La dificultat no passa del Iº. El darrer tram és preciós, ja que arribem al lloc on acaba la canal del Riambau. Tot seguit es gira a l’esquerra i es remunta el darrer tram de l’aresta a través d’uns blocs de pedra calcària força grans, que ens porten ràpidament al cim del Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m), el més alt del massís. (Poc menys de 3h des de Gósol.) No cal dir que les vistes són impressionants: una talaia de primera categoria! DESCENS: Cal fer-lo pel mateix itinerari. Unes dues hores de descens. TEXT I FOTOS: CARLES GEL
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 10
16/05/2011 19:51:46
maig - juny
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Marxes i caminades 15/5 52a Marxa de Regularitat 21/5 1a Marxa dels Dips 5/6 15a Caminada Reus-Prades-Reus 18/6 5a Marxa Cap de Rec
Grup Excursionista Campdevànol Club Excursionista Reddis Associació Excursionista Catalunya de Reus Club Muntanyenc Sant Cugat
www.gec-campdevanol.org www.secfreddis.org www.aecreus.cat http://capderec.wordpress.com
Curses de muntanya 5/6 VI Marató de Muntanya de Berga
A. E. Mountain Runners del Berguedà
www.mountainrunners.eu
Bicicleta de muntanya 28.29/5 Cabrerès Btt Curses d’orientació 14-15/5 2 dies dels Pirineus 28/5 Rogaining Del Centenari
www.cabrerèsbtt.com Xinoxano Orientació Unió Excursionista de Vic
http://xinoxano.orientacio.org www.unioexcursionistavic.org
10/11
tripa50.indd 11
16/05/2011 19:51:54
curses d’orientació
per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat
L’e
a c i n Tèc
T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari El passat 27 de març es va iniciar la Copa Catalana d’orientació 2011, tot rescatant un antic mapa, el del Parc Cretaci a Isona, actualment anomenat Figuerola d’Orcau. El tram analitzat correspon a les fites 9-10 de la categoria homes elit. Més o menys a meitat de cursa, en un terreny amb molta visibilitat i força elements de roca. Ruta vermella, NARCIS POU (12:33): 2150m i 70 m de desnivell. Surt en direcció sud, va ‘saltant’ de camp de conreu a camp de conreu, fins a arribar al camp de conreu allargat de dalt del turó. Un cop allà, va a buscar els camps d’arbres fruiters, fins atacar la fita des del nord, pel límit d’un d’aquests camps. Ruta blava, BIEL RÀFOLS (13:33): 2450m i 65 m de desnivell. Surt en direcció sud est per anar a buscar el camí. Un cop al camí, se segueix per les pistes que volten tots els camps de conreu i d’arbres fruiters per l’est, per acabar atacant la fita des del nord-est. Conclusió: Aquest és un clar exemple on es posa en dubte el fet d’anar camp a través o donar la volta pel camí. En aquest cas concret, es veu que l’elecció més ràpida és anant recte (ruta vermella), es a dir, el més prop possible de la línia magenta, ja que compensa fer 300m menys de distància per fer-ne 5 de desnivell. Ara bé, el fet que la cursa no s’acaba en aquest tram, en el global de la cursa cal valorar si podria ser avantatjós el fet d’agafar el camí, ja que entre d’altres coses, és menys cansat (terra més regular que anant camp a través), pots anticipar trams següents, descanses tècnicament... En resum i tenint en compte el que hem comentat anteriorment, si pogués tornar a córrer aquesta cursa, escolliria la ruta vermella, la recta!
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 12
16/05/2011 19:52:02
www.naturaiaventura.cat
ta s i v e entr
L’
Ionut Zinca, Orientador romanès que viu a Catalunya. Vuitè classificat mundial 2009. Quan i com vas començar a fer orientació? Vaig començar a Romania, quan tenia 11 anys. Vivia en una ciutat petita i el meu pare va conèixer per casualitat l’entrenadora del club de la ciutat. Li va preguntar en què consistia aquell esport que es corria pel bosc. Encara recordo que vaig arribar a casa i el meu pare em va dir: “Fill, he trobat un esport per a tu”. Era l’esport perfecte per a mi, ja que després de classe anava a jugar amb els amics al bosc. M’agrada l’orientació perquè... T’ofereix llibertat. M’encanta córrer amb una mapa, pensar i fer exercici físic, i tot això a la naturalesa. Crec que és el màxim que se li pot demanar a un esport. Què és l’orientació per a tu? Ho és tot! A Romania, havia arribat a saltar-me classes per poder entrenar i ser més fort. Vaig canviar de país amb només 19 anys per poder continuar amb l’esport... No crec que es necessitin mes arguments per adonar-se que ho és tot per a mi. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? La gent que em coneix i no sap què és l’orientació al principi et veuen com un estrany, però un cop els ho has explicat, ho veuen d’una altra manera. Si no fessis orientació faries? Uff... de moment estic molt content de poder fer orientació. Si no, segurament faria cros o algun esport de muntanya. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Puf, la veritat és que últimament no em passa això, però sí, m’ha passat en aquests últims anys. Amb calma (si encara te’n queda) intentes interpretar el mapa i buscar una referència. El meu problema és que no faig servir brúixola i això ho complica una mica. Però al final sempre aconsegueixes sortir-te’n i tenir una anècdota més per explicar. I perquè corres sense bruíxola? Perquè m’agrada palpar els errors. Gaudeixo molt més sense brúixola, és pura orientació. Et deixem fer una petició a la federació espanyola. Què demanaries? Que rectifiquessin el reglament, perquè no m’agrada quedar campió en dos països diferents. Considero que els estrangers (com jo, tot i que porto ben bé 10 anys aquí) poden puntuar en les curses de relleus, però no en les individuals. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? El Costa Càlida (Múrcia) és una referència, i una de les millors organitzades a la Península. També us recomanaria corre en algun terreny càrstic d’Àlaba, Biscaia o Navarra. Es pot ser bon corredor de muntanya i orientador alhora? Es poden fer totes dues coses, però és difícil estar a un nivell alt en totes dues. Jo sóc partidari de fer-ne una i fer-ho el millor que es pugui. Les curses d’orientació són més curtes, i generalment amb menys desnivell, per tant la preparació no és la mateixa. Quines diferències hi ha entre l’orientació a Romania i a Catalunya? Les diferencies entre les federacions són molt grans. A Catalunya les coses es fan bé i cada vegada hi ha més participants. Els felicito per l’esforç. En canvi al meu país, de 22 milions d’habitants, només n’hi ha 300 que practiquin aquest esport, mentre que al 1989 n’hi havia més de 1.000... Crec que amb això ho dic tot. A Romania, la transició dels últims 20 anys, ha deixat l’orientació ‘en pilotes’. Per desgràcia sempre es resumeix tot als diners. Que va representar per tu poder córrer al campionat d’Espanya i guanyar-lo? La veritat és que no significa res, per això demano que canvien el reglament. Si guanyo els relleus, ho considero correcte, ja que és una competició per equips, però si guanyo individualment serà una llàstima [treu beques a altres corredors] i espero quedar com l’any passat [no va guanyar cap medalla individual, i va guanyar per relleus].
12/13
tripa50.indd 13
16/05/2011 19:52:08
geocerca
Tresors d’alçada Alfonso Egea (Sonsoyo) Després d’estar un temps desconnectat per motius personals m’he trobat en tornar que els fòrums de geocerca ja no tenen tant moviment com abans. També m’he decebut en descobrir que la gent activa comença a pensar que aquest joc s’està deteriorant. No oblidem una cosa: el joc no es deteriora sol, som nosaltres els geocachers que estem fent que el joc perdi qualitat. Sembla ser que la gent diu que troba tresors que realment no han trobat, i així enganyen les estadístiques de les cerques.
El propietari és l’encarregat de fer el manteniment, ha d’anar cada vegada que estigui buit el tresor a tornar-lo a omplir? Jo crec que no, bastant ha fet ja el propietari del cache en la col•locació del tresor perquè la comunitat de geocachers puguin gaudir del cache. Jo no pretenc ser un guru del geocaching, només dono la meva visió del joc, jo no sóc perfecte, també he comès errades, però de les errades, se n’ha d’aprendre. U n a
Quan a mi em passa això, jo faig un DNF (didn’t find it), que vol dir que no ho has trobat. No és cap vergonya no trobar algun cache, potser no tens un bon dia, que sigui un bon camuflatge o que estigui espoliat, és a dir que hagi desaparegut. “Loguejar” un DNF ajuda els companys quan vagin a cercar el tresor per avisar-los que està una mica més difícil o al propietari si hi ha molts DNF, que el cache ja no és al seu lloc. Les normes de geocaching són molt fàcils: 1.- Quan es troba s’ha de signar el logbook del cache. 2.- Si s’agafa algun objecte del cache s’ha de deixar una altra cosa d’igual import o superior. 3.- Deixa constància en la pagina de geocaching de la troballa del cache. Una de les coses que sorprenen en començar a fer geocerca és la baixa qualitat dels objectes que es troben a l’interior dels tresors. Amb el temps ha esdevingut quelcom normal, però no hauria de ser així. No calen objectes cars, serveixen pins, clauers, figures, etc. Quan costa posar un cache? Sense comptar el temps que has de dedicar per col•locar el cache, un contenidor que sigui bo, perquè aguanti les inclemències del temps, més o menys 3 euros, i una llibreta i un bolígraf, 2 euros aproximadament. Alguns objectes d’intercanvi que poden ser molt variats: clauers, figuretes, cotxes, pins, etc... poden costar més o menys 5 euros. Així, doncs, el cost aproximat d’un cache és com a mínim de 10 euros. És injust que en menys d’un mes el cache ja no tingui res. És una falta de respecte al joc, als jugadors i al propietari.
vas a escalar, però no m’agrada abusar-ne pel mateix motiu, ja que quan vas a altres zones d’escalada es nota. La història de l’escalada en aquestes penyes és força curiosa, la que crea la contradicció de ser un descobriment recent com a escola i a hores d’ara, resulta ser un dels primers objectius per als excursionistes que intenten “pujar parets”; per això crec interessant reflectir, d’alguna manera, el procés. Hem d’anar molts anys enrere per veure els primers intents d’escalar les penyes del pic de l’Àliga que surten de les inquietuds d’uns joves escoltes de Vilanova; però els temps són uns altres i tot resta en l’oblit. Mentre, dins l’Agrupació Excursionista Talaia va creant-se un ambient d’atracció per l’escalada que té els seus alts i baixos segons la tendència que adopta la nova gent que va entrant a l’Entitat fins que arriba el moment clau, al final dels anys seixanta, quan es troben un grup de joves que comencen a fer tímides temptatives dins del món de
cosa que m’agrada del geocaching és la varietat de tresors que hi ha. És pot fer senderisme, alpinisme, BTT, turisme per les ciutats, vies ferrades, submarinisme, escalada, etc. Aquest mes anirem a cercar un cache i ens farà falta coneixements d’escalada, amb el nom “GC1XP9K Geocaching con caña: La Facu” amagat per sonsoyo. La zona de l’amagatall és a LA FACU, és una zona d’escola, on a mi m’agrada anar quan he estat un temps sense escalar, ja que et trobes unes preses impressionants, que normalment no et trobes quan
l’escalada i tot sigui dit, prou costava de prendre-se’ls seriosament, per més bona volun-
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 14
16/05/2011 19:52:56
www.naturaiaventura.cat
tat que s’hi posés. Hi ha, però, entre ells, dos elements que es complementen a la perfecció, evolucionant ràpidament i tornant-se en motor del grup a causa de l’estímul que generen a la resta dels companys: són l’Angel Vedo i en Joan Chaparro “Chapi”. A poc a poc, l’escalada de dificultat va deixant de tenir secrets i el grup es consolida de manera seriosa, creant-se el GEAM (Grup d’Escalada i Alta Muntanya). En aquest procés es començà per la paret de la Talaia (a la carretera de Vilanova a l’Arboç), escola dels pioners de l’Entitat, passant seguidament a centrar tota l’atenció a les Penyes de Can Mercer (a Sant Pere de Ribes), lloc on escalen i obren vies diverses generacions. Per qüestions d’atzar les penyes del pic de l’Àliga passen desapercebudes durant molts anys. Finalment, arriba el dia que uns companys aconsegueixen realitzar l’antiga intenció d’anar a mirar-se de prop les penyes i es troben que són més altes i ofereixen més possibilitats del que de lluny semblava. La bona qualitat de la roca, la seva verticalitat, una orientació excel•lent (SE, que fa que hi toqui el sol estiu i hivern durant moltes hores), la seva proximitat a Vilanova i l’experiència d’anys de recórrer grans itineraris per part dels pocs membres del GEAM que queden actius fa que ràpidament s’omplin de vies força interessants tant pel traçat com per la dificultat, motiu que, de manera tan divertida, ha fet que es considerin aquestes parets més que una escola, una facultat d’escalada i que, per tant, es coneguin com “La Facu”.
cdigisc. CG1Q1XH CACHES D’ALÇADA #2: ESCALADA A SUBIRATS amagat per namuntak & macdigisc. GC29CTF CACHES D’ALÇADA #3: ESCALADA ALS GRAUS amagat per namuntak & macdigisc. Jo per aquests caches encara trigaré una mica a anar-los a buscar, ja que primer m’he de posar en forma. Espero que us hagi agradat i fins a la pròxima recerca.
Jo ja feia molt de temps que no anava a escalar i tenia moltes ganes de començar, però la veritat és que la meva forma física deixa molt a desitjar. Per aquest motiu hem decidit anar a escalar a la Facu, que és on ens van portar en el curset d’escalada. El sector és el central dret i la via per amagar el tresor és l’anomenada “Angie” amb una graduació IV, és de les mes fàcils. Desitjo que passeu un bon dia d’escalada. Hi ha mes tresors d’escalada: GC1DP2R CACHES D’ALÇADA #1: ESCALADA A ROCA PONÇA amagat per namuntak & ma-
14/15
tripa50.indd 15
16/05/2011 19:53:29
rutes en BTT
CICLOTURISME Planifica bĂŠ el teu viatge
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 16
16/05/2011 19:53:32
www.naturaiaventura.cat
“La bicicleta és el triomf de la mecànica racional. Amb la bicicleta l’home ha donat una lliçó a la natura.” José Echegaray, premi Nobel de literatura
16/17
tripa50.indd 17
16/05/2011 19:53:36
rutes en BTT
L
a bicicleta és un dels vehicles més senzills que existeixen. Dues rodes, uns pedals, un seient, un quadre de ferro i un manillar fan d’aquest mitjà de locomoció un vehicle reduït a la mínima expressió. Aquesta construcció tan bàsica i un mitjà de propulsió tan elemental conviden a pensar que els ciclistes fa segles que existeixen i que la bicicleta és un invent quasi tan vell com l’anar a peu, però la realitat es una altra. Les bicicletes començaren a rodar només tres anys abans que el primer automòbil, construït l’any 1886. La bicicleta evolucionà ràpidament i, a mesura que la societat anà avançant, la forma d’entendre la bicicleta s’adaptà als nous temps. A finals del segle XIX el viatge deixa d’associar-se a obligacions, penúries i incomoditats, i a successos desagradables, com guerres, migracions o malalties i apareix una nova consciència de viatjar per plaer. En contraposició a la vida a les ciutats, insalubres i sovint brou de cultiu de malalties, es va imposant la vida sana i en contacte amb la natura. I la bicicleta es converteix en el mitjà ideal per fer-ho. Hi ha moltes maneres de fer cicloturisme, probablement tantes com gent que viatja amb bicicleta. N’hi ha que viatgeu sense planificar gaire l’itinerari, amb les alforges carregades amb tot allò que pugueu necessitar per resoldre qualsevol contingència i que dormiu allà on la nit us atrapa, ja sigui un càmping, un hostal o un prat. D’altres preferiu planificar bé la ruta i les etapes, i si pot ser dormir en entorns més urbanitzats, a la cerca d’un descans més confortable. N’hi ha que viatgeu amb un vehicle de suport que s’encarrega de portar els equipatges per així gaudir sense càrrega del tram d’aquell dia. N’hi ha que combineu muntanya i ciclisme, i amb el menor pes possible devoreu quilòmetres i quilòmetres muntats en les vostres mountain bikes. Per a uns el cicloturisme és un repte esportiu mentre que d’altres cerqueu la passejada i la costellada. Tots, però, teniu un denominador comú: viatjar amb bicicleta. Planificació del viatge: El primer que necessitem, a part de la bicicleta i les ganes de pedalar, és un destí. Cal tenir clar quin tipus de viatge es vol realitzar. Aquesta decisió dependrà de la nostra per-
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 18
16/05/2011 19:53:39
www.naturaiaventura.cat
sonalitat, dels nostres gustos i, per suposat, dels nostres acompanyants. Volem rutes moderades que ens deixin energies per gaudir de les tardes fent altres activitats? O volem etapes llargues i exigents? Volem visitar ciutats i pedalar per carretera o preferim circular per pistes forestals a la cerca d’espais naturals? Volem dormir en hostals i hotels o cercarem càmpings? Potser no ens importa passar la nit allà on ens atrapi, però cal tenir en compte que el material que durem i carregarem dependrà entre d’altres coses, d’on dormirem i l’època en què decidim emprendre la nostra aventura. Volem conèixer indrets i cultures llunyans o preferim visitar llocs propers? Totes aquestes respostes aniran definint la durada, la distància i el material que necessitarem per dur a bon terme el viatge. Una de les primeres preguntes que et vindran al cap en el moment de planificar i dissenyar l’itinerari és: quants quilòmetres faré cada dia? És difícil donar un número representatiu, ja que hi ha molts factors que afecten en la quantitat de quilòmetres que podem pedalar cada dia: la nostra capacitat o la dels nostres acompanyants, el desnivell, el tipus de terreny, les parades, si anem amb nens, etc... Per poder planificar l’itinerari, però, hem de fer una previsió. Per començar recomanem no planificar etapes de més de 50 quilòmetres, que amb el temps i l’experiència anirem allargant o retallant. Sovint succeirà que no és tant la distància sinó l’estona que volem passar sobre la bici
el que marcarà les nostres previsions, sobretot si anem amb nens. Hem de triar, després, el tipus de ruta: camins o carreteres. A mi particularment m’agrada triar rutes que discorrin per paratges naturals, així que les pistes forestals, els camins pedalables i les carreteres locals poc concorregudes són les opcions preferides. Trobo que circular per camins és més tranquil, més segur (evitem el trànsit) i més bonic, i ens permet arribar a indrets on les carreteres no s’apropen. Cal tenir en compte que pedalar per pista és més lent i feixuc, així que ajustarem les nostres previsions de quilometratge si triem aquesta opció. Circular per camins requereix una millor planificació de l’itinerari, ja que l’estat de les pistes pot ser molt variable, no sempre surten als mapes i sovint no hi passa ningú, la qual cosa podria esdevenir un problema en cas d’emergència. Per això cal dur sempre telèfon mòbil, mapa i GPS. Dissenyar l’itinerari: Ja tenim decidits els punts d’inici i el destí, el tipus de recorregut i la longitud de cada etapa. Això ens permetrà calcular aproximadament els dies necessaris (que ajustarem en funció de les nostres possibilitats) per realitzar el viatge. Ara cal definir l’itinerari. En el nostre cas, que volem pedalar per pistes, necessitarà una millor preparació. El primer que ens cal és un bon mapa. Abans de comprar-lo cal fixar-se en
SABIES QUE...? • Per pocs diners, pots transformar la teva “mountain” en una bici còmode ideal per travesses: un manillar de doble alçada o una potència més alta i un bon seient t’ajudaran a anar més còmode. • Surt amb la bicicleta ben revisada. (t’estalviaras problemes). T’aconsellem dur càmares antipunxades. Pesen una mica més però funcionen! • Un compta-quilòmetres és indispensable en qualsevol travessa, sobretot si segueixes un llibre de ruta. • Com més grans siguin les alforges, més coses innecessàries hi posaràs.
18/19
tripa50.indd 19
16/05/2011 19:53:41
rutes en BTT
VIATJAR AMB NENS? Dur la mainada de viatge amb bici és una aventura en la qual principalment es plantegen dos problemes. El primer és de logística: cadascú la seva bici? millor en tàndem? o potser un remolc? com durem tot l’equipatge necessari? Diuen els experts que amb una mica de preparació, un nen que sàpiga conduir una bicicleta i utilitzar el canvi pot viatjar en la seva pròpia bici i carregar les seves alforges. Si l’infant és massa petit podem viatjar en tàndem o acoblar-li un remolc. La segona qüestió es refereix a com planificar la ruta. Amb nens haurem de calcular menys quilòmetres, més parades, tant per descansar com per fer altres activitats i cercar allotjaments sovint amb algun servei més dels que nosaltres necessitaríem.
anunci_cpt_182x70.pdf
1
02/05/11
10:43
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 20
16/05/2011 19:53:45
www.naturaiaventura.cat
l’escala del mapa, que és la relació entre les mides en el mapa i la distància real sobre el terreny. Així, en un mapa 1:25.000, cada centímetre sobre el paper representarà 250 metres en la realitat: per recórrer quatre centímetres de camí dibuixat en el mapa, pedalarem un quilòmetre. Internet i les noves tecnologies ens ofereixen un munt d’eines per poder optimitzar i concretar el disseny del nostre recorregut. Us explicaré com les utilitzo jo. Un cop he visualitzat sobre el mapa per on vull anar utilitzo el programa CompeGPS Land (www. compegps.com) –del qual en números anteriors hem fet un extens tutorial– per dibuixar el track (itinerari) del recorregut previst. Aquest programa ja em permet conèixer la distància i el desnivell del tram planificat, la qual cosa em permetrà ajustar-lo a les meves capacitats. Hi ha una aplicació de Google, anomenada Gmap Podometer (www.gmap-pedometer.com) que també ens ho permet fer. Un cop desada la ruta l’obro amb l’aplicació Google Earth (www.google.es/intl/es/earth/index.html), o si és a Catalunya, el web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat), on podré veure les imatges des de l’aire del recorregut amb una resolució finíssima que em permetrà comprovar la pedalabilitat dels camins triats. Si tot sembla correcte emmagatzemaré els mapes i els tracks al GPS i em prepararé per sortir de viatge.
20/21
tripa50.indd 21
16/05/2011 19:53:51
fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 7
El xot : el petit guardià de les ànimes més nocturnes. Albert Beneït Rochés Agent rural
FOTO: MARCO MATTOCHIA
Parlàvem fa pocs dies d’un dels rapinyaires més bells que ens visiten cada any, l’àliga marcenca. És evident que seria un inacabable debat preguntar-vos quin és el vostre rapinyaire preferit. Inacabable i inútil. I inacabable també seria formular la qüestió següent: rapinyaires diürns o rapinyaires nocturns? Perquè és clar que la personalitat d’ambdós grups d’ocells fa que la pregunta sigui difícilment contestable amb una resposta que no sigui clarament subjectiva. En tot cas, arran d’aquesta qüestió avui ens dedicarem als nostres rapinyaires més farandulers: els nocturns. Molt fàcil hauria estat parlar del més espectacular en mida de tots ells, el duc, però, i si parlem del més petit de tots? Doncs llavors parlarem d’un ocell de qualitats inversament proporcionals a la seva mida: el Xot.
Fotografia 1: plomatge característic i ulls daurats del xot
I l’escric amb majúscules perquè aquest petit rapinyaire nocturn, Otus scops en llatí, és tot un ninja dels boscos dels Països Catalans, tot i ser el rapinyaire més petit de la península Ibèrica i segon d’Europa. Aquest venerable membre de la família Strigidae és un ocell, com en la majoria dels casos, fortament protegit però que per sort disposa d’una bona salut al nostre país. Per a qui no l’hagi
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 22
vist, cal deixar clar que diem petit perquè la seva mida màxima és de 20 cm, amb una envergadura que generalment no excedirà els 45 cm. Quant a pes, es troba al voltant dels 100 grams. El seu plomatge es caracteritza pels tons grisos, les taques blanques, així com les llistes blanques i negres que té repartides per gairebé tot el cos. Les seves extremitats inferiors, ex-
22/23
16/05/2011 19:53:54
www.naturaiaventura.cat
cepte els dits, estan recobertes de plomes petites i fines que anomenem plomissol. Com en la majoria dels rapinyaires nocturns, el seu cap és força característic: gran, arrodonit i matisat pel també característic bec. El xot comparteix alguns trets amb el mussol comú, però es diferencia perfectament d’aquest pels dos plomalls de color bru que li coronen el cap i que podrien passar per orelles o inclús per les celles d’un hipotètic i malhumorat ocell caricaturitzat. Els seus ulls de color daurat seran els únics que potser no passaran desapercebuts si es prova de camuflar entre la vegetació boscosa on habita. Tot un exemple de perfecte i bell mimetisme (recordeu el que deia de ninja?). Podem trobar els seus nius dins de forats d’arbres o soques velles en boscos de ribera, de la plana, en fondals i rases, i de vegades en les àrees arbrades d’alguns parcs i jardins. No és difícil doncs que pugueu trobar-ne algun exemplar al terra després d’haver patit algun accident com ara xocar amb un vehicle, finestra, línies elèctriques o de telèfon. No dubteu a agafar-lo amb molt de compte i trucar als agents rurals que molt gustosament vindrem a recollir-lo per portar-lo a un centre de recuperació de fauna com ara el de Torreferrussa. Recomanem deixarlo dins una caixa de cartró que tingui ventilació i deixar-li una miqueta d’aigua. Mai menjar, sobretot. Deixeu-lo a les fosques,
l’ocell patirà menys estrès. Tornant al seu hàbitat, el xot únicament defuig el fred de l’alta muntanya. La gran majoria de xots ens visiten en períodes estivals. Tanmateix, algun valent exemplar s’atreveix a passar l’hivern a prop nostre. Ocell petit però caçador infal·lible d’insectes (d’aquí la seva importància, bellesa a banda, envers l’ésser humà), sobretot escarabats, papallones nocturnes i llagostes. També és hàbil caçador de petits rosegadors i, de vegades, de pollets d’ocells. Pel que fa als rastres que ens poden delatar de la presència d’un bell xot, i un dels més característics de la gran majoria dels rapinyaires, són les egagròpiles. Aquestes són bàsicament boles de matèria que l’ocell no pot digerir (com ara pèl, ossos i altres parts dures de les seves preses) i que són regurgitades a l’exterior després de la digestió. Les trobarem a prop dels seus nius o llocs freqüentats. Alerta, no són fàcils de trobar. L’altre tret especialment característic del xot és el seu cant i reclam, una mena de “txuu” (d’aquí l’origen del seu nom popular) que repeteix rítmicament cada pocs segons i que es pot confondre amb el d’un amfibi, el tòtil. Alguns diuen que per diferenciar-los cal fixar-se bé en el so més aflautat i llarg del xot. Proveu vosaltres doncs i gaudiu de la seva simfonia que acompanya les nits més bucòliques de primavera i estiu.
22/23
tripa50.indd 23
16/05/2011 19:53:56
TwoNav
Capítol 3: els mapes
Un dels avantatges d’aquest programa és la possibilitat de treballar amb diferents formats de mapes i gestionar-los de manera fàcil i intuïtiva. La seva complicitat amb CompeGPs Land permet que els mapes descarregats d’Internet, els escanejats i calibrats o els comprats en cartografia digital puguin ser optimitzats per utilitzar-los en els dispositius que disposin del programari TwoNav. En el número 36 de Natura i Aventura explicàvem, a la guia de CompeGps Land, com comprar els mapes digitals de l’editorial Alpina o com descarregar del web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.cat) els mapes de les zones no cartografiades per aquesta editorial. L’editorial Piolet també permet comprar els seus mapes en format digital (www.editorialpiolet.com).
Normalment aquests mapes digitals tenen un format que cal transformar –“rasteritzar”– per poder traslladar-los als nostres receptors. El programa CompeGPS Land permet fer-ho d’una manera molt senzilla: obrim el mapa que volem “rasteritzar”, cliquem sobre la imatge del mapa amb el botó dret del ratolí i triem l’opció Guardar Mapa Com. Ens apareix una finestra on podem triar el nom del mapa amb què el volem desar i una llista de formats. Triarem el format CompeGPS RASTER maps. Aquest mapa el podrem obrir sense problemes des de qualsevol dispositiu amb TwoNav instal·lat. TIPUS DE MAPES: Quan treballem amb TwoNav hem de diferenciar entre tres tipus de mapes: els mapes de carreteres (extensió .vmap, que utilitzem en el mode On-road), els mapes
Figura 1
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 24
16/05/2011 19:54:00
www.naturaiaventura.cat
topogràfics (normalment extensió .rmap si els hem obtingut de CompeGPS, imatges aèries, mapes escanejats, etc...), i els mapes d’elevació (extensió .cdem la informació dels quals ens permet conèixer l’altura de tots els punts per així visualitzar els mapes i els itineraris en tres dimensions. GESTIÓ DELS MAPES: Per defecte els mapes que desem en el nostre dispositiu TwoNav s’emmagatzemen a la carpeta TwoNavData/Maps. Quan accedim a la llista de mapes des del menú principal (menú “Dades”, opció “Mapes”) ens apareixen llistats els mapes disponibles de la posició en la qual ens trobem. El botó e n s permet visualitzar la llista de tots els mapes emmagatzemats en el dispositiu. Una
Figura 2
24/25
tripa50.indd 25
16/05/2011 19:54:02
TwoNav
icona davant del nom del mapa ens indica el tipus de mapa que és: : mapa vectorial : mapa ràster : mapa de relleu Per obrir un mapa haurem de clicar sobre el seu nom. Aleshores es marcarà el requadre d’activació i es posarà al capdamunt de la llista. Per tancar el mapa només caldrà clicar sobre la casella d’activació, el mapa es tancarà i tornarà al seu lloc de la llista. TwoNav permet carregar més d’un mapa a la vegada, i fins i tot superposar-los –per exemple un mapa topogràfic i una foto aèria. Per intercanviar els mapes o triar quina de les imatges superposades volem visualitzar, TwoNav disposa d’una eina: els Multimapes. Per accedir a aquesta opció la podem activar si cliquem sobre la imatge del mapa i el mantenim pressionat almenys durant un segon. Si ho fem així ens apareixerà un menú (menú contextual del mapa) on trobarem l’opció “Multimapes”. Obrim aquest menú i ens apareixen dues opcions, “Portar al davant” i “Enviar cap endarrera”. Els mapes estan superposats formant capes, i aquestes opcions ens permeten anar
Figura 3
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 26
Figura 4
avançant o endarrerint capes i deixar a dalt de tot (capa visible) el mapa que volem visualitzar en aquell moment.Si tenim diversos mapes i volem anar a visualitzar-ne un de determinat, podem utilitzar l’opció “Zoom a”, que centra la pantalla al mapa determinat. Per accedir a aquesta opció hem d’anar al menú principal, triar l’opció “Dades” i clicar sobre el botó “Mapes”. Triem el mapa que volem cercar clicant sobre el seu nom (veurem que queda remarcat) i, a la part inferior de la pantalla, cliquem sobre la icona en forma de lupa. Automàticament serem redirigits a la pantalla del mapa, amb el mapa desitjat centrat. PROPIETATS DEL MAPA: Les propietats del mapa són un llistat de les seves característiques, mides, punts de calibratge, nom, extensió del mapa, l’escala, el Datum, projecció, ruta on està desat, etc. Hi podem accedir de dues maneres diferents: des del menú “Mapes” –un cop triat el mapa ens apareix la icona que ens dóna accés a les seves propietats; o des del menú contextual del mapa –de la mateixa manera que accedíem a l’opció “Multimapes”.
26/27
16/05/2011 19:54:10
biblioteca
Novetats editorials ESCALADES A MONTSERRAT, EL CAIRAT I SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC (X PREMI VÈRTEX) 87 VIES D’ESCALADA D’ESTIL CLÀSSIC Autors: Albert Masó Garcia i Òscar Masó Garcia Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut , núm 120 Preu: 14,5 € Pàgines: 180 Albert Masó Garcia (1976), enginyer tècnic en electrònica industrial, i Òscar Masó Garcia (1974), enginyer tècnic mecànic i màster en enginyeria mecànica i equipament industrial, són dos germans, nascuts a Sabadell, que des de ben petits han trescat pels boscos i camins de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de la mà dels seus pares, Ernest i Conxita. De joves, i rere els passos del seu pare, s’aficionen a l’escalada de caire clàssic, i ascendeixen els monòlits de Sant Llorenç i l’Obac i, fins a dia d’avui, porten ascendides més de 450 agulles de Montserrat. Aviat s’aficionen a crear des de baix noves vies d’escalada clàssica preferentment en ambdós massissos barcelonins, de tal manera que fins a dia d’avui acumulen més de 250 vies obertes. Han publicat articles en diverses revistes de muntanya, com Vèrtex i Desnivel, i en butlletins de centres excursionistes. L’Òscar ha escrit dos llibres més: Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants (2008) i La Castellassa de can Torras. Història, tradició i llegenda (2010).
MONTSEC
20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur Autor: Jordi Solà i Mas Núm. de pàgines: 156 Núm. d’il·lustracions: 55 Preu: 13,30 euros ISBN: 978-84-9791-799-5
VIES FERRADES, RECORREGUTS I PASSOS EQUIPATS
VOLUM II: COMARQUES DE LLEIDA I TARRAGONA. ARAGÓ ORIENTAL Autors: Pep Mayolas i Miquel Soro Editorial: Editorial Alpina Preu: 25 € Pàgines: 228 Idioma: català Aquesta guia, desglossada en dos volums, presenta l’estat actual dels itineraris equipats a casa nostra. Es tracta de la guia més completa publicada fi ns ara dins d’aquest àmbit. No només es presenten molts itineraris clàssics, sinó que més d’un terç són inèdits. Es dóna resposta a la situació de la majoria d’itineraris catalans, fi ns i tot aquells que fa temps que han desaparegut. Tots els itineraris estan ordenats segons siguin vies ferrades, recorreguts equipats o simples passos equipats amb diferents fitxes de colors i se’ls hi valora la difi cultat seguint l’escala de la UIAA, amb un criteri homogeneïtzador. S’afegeixen els criteris d’exposició i vertiginositat. S’informa detalladament dels temps, desnivells, horaris, material necessari, equipament, accessos i descensos, difi cultat, restriccions ambientals i si els itineraris estan a l’abast dels més petits. La guia ve acompanyada d’uns mapes molt precisos amb l’itinerari descrit i traçat. Les fitxes es completen amb una nova introducció històrica, un capítol de seguretat i un altre de perspectives de futur on els autors dibuixen les línies que al seu parer ha de seguir l’equipament i reequipament de nous itineraris. S’ha afegit a la guia la zona de la Franja de Ponent, d’accés molt ràpid i habitual pels excursionistes catalans i menys divulgada en altres publicacions per l’estil. Un llibre imprescindible per estar al dia de l’estat dels itineraris equipats a casa nostra.
BAIX EBRE 17 excursions a peu
Autor: Vicent Pellicer Ollés Núm. de pàgines: 120 (totes en color) Núm. d’il·lustracions: 145 Preu: 14,50 euros ISBN: 978-84-9791-852-7
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 Fax 977 614 357 • cossetania@cossetania.com www.cossetania.com
tripa50.indd 27
16/05/2011 19:54:14
senderisme familiar
EL CATLLAR La vall del Gaià
COMARCA: TARRAGONÈS
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 28
16/05/2011 19:54:17
www.naturaiaventura.cat
“A l’hivern i a la primavera, amb els ametllers florits, l’aire sembla transfigurat, suspès en un èxtasi somiat. La llum que envaïa la florida carminada batega en els troncs dels garrofers atapeïts i estirats, com formes humanes jovenívoles, prodigiosament vives sota les ombres blavisses.” Josep Pla
28/29
tripa50.indd 29
16/05/2011 19:54:20
senderisme familiar
Q
uan les aigües del riu Gaià travessaven els darrers contraforts de la Serralada Litoral i divisaven a l’horitzó el mar tants cops cobejat, descobrien als seus peus un relleu de petites serres suaument ondulades que la llum de la mediterrània il·luminava amb una força inusual. El temps havia modelat el paisatge on es combinaven els verds lluents dels boscos de pi blanc amb una àmplia gamma de tons terrosos dels variats conreus de secà que dibuixaven un bonic mosaic ric en tons i contrastos. Les aigües del riu, encisades pels vius colors i les intenses aromes, dibuixaven esperançades una gran giragonsa per així intentar evitar el suau desnivell que, inexorablement, les duia vers el mar. Vora aquest meandre carregat d’il·lusions desaparegudes s’eleva un petit turonet que, des dels albors del temps, ha estat l’indret escollit pels nouvinguts per establir-s’hi i sobre el que s’edificà el castell que afavorí l’aparició, durant el segle XII, del poble,
que nasqué al seu redós. La fortificació s’organitzà en un recinte de planta gairebé triangular amb torres de planta rectangular als extrems de la muralla oest i un perímetre exterior defensat per un imponent fossat. Un pont de pedra reconstruït per l’ajuntament permet travessar el fossat i accedir al recinte. La importància històrica i cultural d’aquesta fortificació li confereix un valor emblemàtic i les formes que dibuixen les seves restes perfilen la imatge visual del paisatge urbà del Catllar. A mesura que ens allunyem del poble descobrim, però, altres figures característiques que retallen l’horitzó de la vila, tals com l’admirable campanar de l’església parroquial de Sant Joan Baptista o el monòlit conegut com l’Agulla. Del campanar, en destaca el seu disseny, exquisit i airós, amb un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat amb esveltíssimes finestres, i un tercer pis també vuitavat i de diàmetre més petit, amb delicats bal-
cons amb gerros davant de cada finestral. Al capdamunt una cúpula acampanada barroca molt gràcil mostra uns òculs ovalats profusament decorats, tot construït en pedra. Sant Joan Baptista és des del segle XII el patró del Catllar, i fins i tot l’escut del poble hi fa referència. L’anyell que hi ha al centre de l’escut és el símbol que caracteritza Sant Joan Baptista que, segons els evangelis, en l’episodi del bateig de Jesús, li conferí el títol d’Anyell de Déu. L’Agulla és una torre construïda de pedra i morter de calç d’uns 12 metres d’altura. És un element d’enginyeria hidràulica, probablement del segle xiv, que presumiblement controlava la pressió de les conduccions d’aigua; el que avui en dia es coneix amb el nom de torre d’equilibri. Girant-nos de tant en tant per contemplar les precioses vistes de la població arribem a l’ermita de Sant Ramón de Penyafort, una capella d’una sola nau amb campanar d’espadanya i una sagristia adossada. Després de la desamortització i amb l’esclat de la primera guerra carlina, l’indret fou fortificat, i posteriorment abandonat. L’ajuntament ha iniciat el procés de restauració. Dues xemeneies monumentals, allà on serpentejava el Gaià, ens criden l’atenció. Als seus peus destaquen uns edificis fabrils, construïts un a mitjan segle XVIII i l’altre a mitjan segle XIX, i que han esdevingut magnífics exemples de l’arquitectura industrial d’aquesta època en què la producció de paper primer, i la del tèxtil després, foren els motors de l’activitat econòmica de la vila. També un molí medieval i una central elèctrica aprofitaven la força del riu que ara ha desaparegut. Una zona humida prop d’aquestes fàbriques, mostra com devia ser l’entorn abans de la construcció de la presa i l’embassament del riu que deixà sec aquest darrer tram del Gaià. L’embassament del Gaià va ser construït a mitjan anys setanta amb la finalitat d’abastir d’aigua el complex petroquímic de Repsol que envolta Tarragona. Una sèrie de sèquies permeteren continuar amb el rec dels cultius, però el cabal del riu es veié estroncat i el riu quedà eixut,
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 30
16/05/2011 19:54:26
www.naturaiaventura.cat
Des de fa temps l’ajuntament del Catllar ha estat treballant en la recuperació i el manteniment dels principals camins del municipi i que aquests s’erigeixin en una autèntica xarxa de comunicació secundària entre les principals urbanitzacions i indrets del nostre terme, amb la voluntat de fer possible que els nostres veïns i els visitants que ho vulguin puguin gaudir dels nostres paisatges i tenir contacte directe amb alguns dels elements del nostre patrimoni més significatius, com poden ser, el castell de la vila, l’agulla, l’església, les moltes masies o els alzinars protegits. Tot això enunciat fins ara, queda emmarcat en un projecte més gran, consistent en la neteja de boscos per conscienciar a la gent que aquests espais s’han de respectar, conservar i cuidar, fomentant un terme municipal net i lliure de la xacra de la contaminació. Projecte que involucra, a més de l’ajuntament i els veïns, a altres entitats i agents socials, com la Fundació Onada o l’associació SOS Regina Fins ara, hem recuperat i posat en servei una xarxa de camins amb una distància superior als 60 quilòmetres, concretats en cinc rutes, que es poden fer a peu, en bicicleta o a cavall, completament senyalitzades i cartografiades, i també descrites en el seu punt inicial, les quals també podeu consultar des de la pàgina web de l’ajuntament: www.elcatllar.org
30/31
tripa50.indd 31
16/05/2011 19:54:32
senderisme familiar
LLOCS D’INTERÈS Castells del Baix Gaià Al segle XI el curs baix del riu Gaià era terra de frontera, un indret on s’alçaren castells i torres per defensar el territori guanyat per la naixent Catalunya al regne de l’Al-Àndalus. Amb el temps, aquestes construccions anaren evolucionant i canviaren les seves funcions i l’aspecte originals: de fortificacions defensives a centres del poder feudal, més tard residències senyorials i, en molts casos, l’abandó i la ruïna. El Camí dels Castells del Baix Gaià recorre la major part d’aquestes fortaleses i uneix els castells d’Altafulla, Clarà, Creixell, el Catllar, Ferran, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Renau, Montoliu (la Riera de Gaià), Tamarit, Torredembarra i Vespella de Gaià. Una ruta que obsequia els visitants amb nombroses mostres de la història d’aquests castells, així com del territori, del paisatge i de la gent.
Església de Sant Joan Baptista Es tracta d’un magnífic exponent de l’arquitectura religiosa de finals del segle XVIII, projectat per dos arquitectes de primera línia: Joan A. Rovira i Josep Prat i Delorta, i executat sota la direcció del també arquitecte Josep Carafí. L’edifici, d’estil barroc tardà, és situat al bell mig del nucli urbà de la vila, i fou construït entre els anys 1776 i 1790. L’església, de notables dimensions, és d’una sola nau amb capelles entre els contraforts; la planta és de creu llatina amb creuer i cimbori. natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 32
Ermita de Sant Ramon Es troba situada a uns 500 m. del nucli urbà de la vila, riu amunt. Consta d’una capella d’una sola nau, amb un campanar d’espadanya i una sagristia adossada. Va ser construïda durant l’any 1603. L’any 1835 fou desamortitzada i, en ocasió de la primera guerra carlina, fou convertida en lloc fortificat. Fa uns anys el seu propietari va cedir-la a l’ajuntament i actualment s’està rehabilitant per a convertir-la en un espai públic. Des d’aquest lloc es tenen unes boniques vistes de la població.
Pont del ferrocarril Important construcció d’enginyeria civil executada durant el darrer terç del segle XIX. Forma part de la línia del ferrocarril Madrid-Alacant-Saragossa, tram ReusBarcelona, actualment en desús. Aquesta estructura es dissenyà per salvar el riu Gaià i té una llargada considerable.
des de l’embassament fins a la seva desembocadura, prop d’Altafulla. La captació d’aigua del Gaià és tan antiga que es fa difícil precisar-ne l’inici, però es coneixen amb detall les construccions romanes que portaven l’aigua del riu fins a la mateixa ciutat de Tarraco. Ja al final del segle XIX es projectà la construcció d’un pantà per abastir d’aigua Reus i altres pobles, però la permeabilitat del terreny feu desestimar la idea. Al principi del segle XX, amb l’apogeu de la indústria paperera, Pau Font, propietari d’una fàbrica de paper va encarregar uns plànols per embassar l’aigua del riu i així aprofitar-ne la seva força que fins aleshores desviava mitjançant salts i represes. El seu projecte proposava estancar l’aigua a l’alçada de l’estret de Cardenal, lloc idoni per ajudar la seva fàbrica i, a més a més, permetre a 14 municipis convertir els seus terrenys de secà en regadiu: de Vespella de Gaià fins al Vendrell, incloent-hi els municipis de la Nou de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, Tamarit, Ferran, Ardenya, Torredembarra, Creixell, la Pobla de Montornès, Roda de Barà i Sant Vicenç. Com que el projecte no avançava i convençuts els terratinents dels avantatges
32/33
16/05/2011 19:54:48
AKU 21 - 3 WWW
www.naturaiaventura.cat
que suposaria convertir la part baixa del Gaià en una horta immensa, es creà una assemblea de regants per tal de donar suport al projecte i, fins i tot si s’esqueia, assumir una part de les despeses, però la Guerra Civil aturà qualsevol inversió a la zona. Va ser als anys 70 quan l’empresa Ematsa aconseguí el permís per construir la presa del Gaià, a l’alçada del torrent de Renau, on ara ens trobem, i desviar una bona part del cabal del riu mitjançant canonades fins a la refineria que aquesta empresa tenia a Tarragona. Amb prou feines la Comunitat de Regants aconseguí que l’empresa financés les sèquies que els seus cultius necessitaven. L’any 1975 s’inaugurà la presa i el riu quedà sec. Actualment s’ha signat un conveni amb Repsol, empresa propietària de l’embassament, per garantir el cabal d’aigua fins a la desembocadura. Sembla, doncs, que el futur cabal del Gaià està garantit.
AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ
LA STRIA GTX PESO 540g
LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce. LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.
facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear
tripa50.indd 33
Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.
16/05/2011 19:54:58
curs de fotografia
Cap铆tol 7: la composici贸
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 34
16/05/2011 19:55:03
www.naturaiaventura.cat
B
Miguel Rosa Roberto Reporter al diari online www. badanotis.com Monitor del taller de fotografia APE, a Murcia
envinguts, una vegada més, a aquesta secció de fotografia. Ja va essent hora d’anar coneixent la part artística de les fotos. Pot semblar que no és tan complicada com la part tècnica, però no us enganyaré: és encara pitjor. Sí, animant no em guanya ningú. Tota la colla d’eines, tècniques i trucs artístics tenen una dificultat afegida, i és que el vessant creatiu no es mou dins de paràmetres fixos o científics. Però al llarg de la història els artistes i els crítics i teòrics de l’art (n’hi ha que els considera homo sapiens però no seré jo el que fiqui la mà al foc) s’han anant fixant en què si disposen els elements de la composició artística d’una manera adient l’observador rep més plaer estètic. Des de l’antic Egipte fins al segle XX han anat sortint estils, cànons, normes plàstiques, ordres i lleis estètiques que fixen i normalitzen la composició. I, per suposat, la fotografia no es queda fora d’aquestes normes. La composició, en fotografia i per analogia amb les arts figuratives, és la situació dels diferents elements dins de la imatge, de la interacció entre ells i de la seva situació respecte al fons. La composició és l’arquitectura de la fotografia que prendrem, la bastida sobre la que recaurà el missatge de la foto. I curiosament tot i ser la part més important de la foto és la que menys cura rep. Només heu d’obrir qualsevol àlbum de fotos a casa, o a Facebook, o on sigui. Totes les fotos es fan igual: centrant allò que volem fotografiar, omplint la imatge amb tots els elements possibles, tapant la façana de Notre Dame de Paris amb la mare que somriu, tallant el cap dels amics més alts en la foto de grup, deixant dins del marc l’ampolla de Fanta i el pot de quètxup sobre la taula en el retrat de la nostra xicota… No es té, en general, gaire cura de la composició. Però ho podem veure en positiu: té fàcil solució. Amb poc que fem les nostres fotos milloraran moltíssim. Es tracta de tenir pensament artístic. Pot sonar difícil, com un repte inesperat. Pot sonar fins i tot pedant. El “rotllo artista” que tothom té al cap quan pensa en fotògrafs és el del gamarús tot de negre, des-
pentinat, amb ulleres fosques, cigarreta i barba de tres dies, malhumorat, amb boina negre i que fa fotos a cantonades d’edificis derruïts i les titula El fulgor de la fi de l’Univers a Móstoles. N’hi ha que són així, com la Cindy Sherman o en Joel-Peter Witkin. Però l’art no és només la postura. Quan agafes la càmera i mantens l’impuls interior de congelar una fracció de la realitat, no t’escapis, perquè ja ets un artista. I els artistes utilitzen eines d’artista. La primera eina d’artista sense la qual mai es faran bones composicions és la mirada. La mirada del fotògraf no s’assembla genys a la de la gent normal. La teva mirada, com a fotògraf, no està limitada com la de la gent que simplement camina o condueix. Un fotògraf, davant d’una muntanya, no mira només la muntanya. Mira la llum que la banya, el cel darrera, els arbres davant. Mira la gent que també l’està veient. Es fixa en les textures de la vegetació llunyana, en com els núvols mosseguen la cima. I si és millor fotografiar la muntanya com una silueta retallada contra la blavor? I si és millor que estigui de fons i els excursionistes siguin al primer terme de la foto? Aquests són els dubtes d’un fotògraf que es preocupa per fer art, a més de per documentar. La mirada de l’artista necessita, abans de tot, una certa predisposició. I jo estic segur que si has llegit fins aquí, i si t’agrada fer fotos, tens aquesta predisposició. Després de la predisposició, necessita entrenament. Si preguntes a qualsevol escriptor què s’ha de fer per escriure bé, et dirà que primer llegeixis tot el que puguis. Joan Miró va dir una vegada que va necessitar anys per imitar Velázquez, però que li faria falta tota la vida per pintar com un nen. Què vol dir tot això? Primer, que una bona manera de fer fotografies més artístiques és, com hem repetit sempre, fer totes les fotos possibles. Mai surtis de casa sense una càmera, ni que sigui la del mòbil. Potser la teva àvia et digui que tampoc surtis de casa sense roba interior neta, no sigui que tinguis un accident. Fes-li cas, però emporta’t també la càmera. I, segon: imita. No et tallis. Mira revistes amb bones fotos, com la
34/35
tripa50.indd 35
16/05/2011 19:55:16
curs de fotografia National Geographic o l’Esquire i imita el que vegis. Quan surtis al camp no et preocupis per ser original. Imita descaradament angles, modes, velocitats, obertures i temes. A poc a poc tindràs un estil propi. I, a més a més, li agafaràs el truc a la composició. Com hem dit, n’hi ha certes lleis estètiques per compondre les fotografies. Són moltes, i a més depenen de factors i de l’estil del fotògraf. Les anirem veient al llarg dels següents números de Natura i Aventura. Però com a espècie de llei d’or podem dir que t’allunyis de la visió normal. Això vol dir que prenguis la foto des d’un angle, una distància o una postura que no sigui la normal per mirar allò que fotografies. Posarem com exemple una filera de senderistes que camina per un bosc. Has de fer una foto al grup. Pots demanar-los que es parin, s’apinyin com si fossin un equip de futbol i fer la foto. No és gaire original. També pots triar una altra cosa. Avança’t molts metres per endavant per tenir temps. Llavors tomba’t i fes la foto a la filera des de terra, en contrapicat. Aquesta foto funcionarà. Per què? Perquè quan un veu una foto presa de la mateixa manera que ell veu les coses, aquella foto és només la imitació d’uns ulls. Però quan trenquem les lleis humanes, quan ens allunyem de la visió normal, l’observador de la foto sent que està davant un nou punt de vista. Un punt de vista no és més que una manera d’explicar quelcom. I la narració és la base de l’art. Així que ja sabeu: doneu voltes, ajupiuvos, allunyeu-vos, apropeu-vos… Però no feu les fotos imitant només els nostres ulls. Recordeu també que podeu enviar les vostres fotos a cursfotografia@hotmail.es. Ens veiem aviat!
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 36
36/37
16/05/2011 19:55:20
www.naturaiaventura.cat
tripa50.indd 37
16/05/2011 19:55:25
món sostenible
Ascó, Vandellós i Fukushima Del Japó a Tarragona, la inseguretat nuclear Marc Gavaldà Realitzador del projecte Alerta Amazònica1
L’onze de març de 2011 el Japó va trontollar a cavall d’un terratrèmol amb tsunami i el somni de que l’energia nuclear ens salvaria de la crisi energètica donà pas al sinistre malson radioactiu. A la central de Fukushima, la pèrdua total del sistema elèctric (Station Blackout-SBO) provocà una cadena d’incidents, tals com explosions d’hidrogen, sobreescalfament dels nuclis dels reactors i possible fusió del nucli, esquerdes, vessaments i fuites radioactives per terra, mar i aire... però no deien que a les centrals nuclears tot estava controlat? Energia nuclear: Proliferació i declivi L’any 1953 el president nord-americà Eisenhower pronuncià aquell discurs “d’Àtoms per a la Pau” que venia a dir que donarien suport a projectes d’energia nuclear –amb tecnologia d’empreses nord-americanes– als països aliats. L¡any 1971 inauguraven de la mà de General Electric i Westinghouse el primer reactor dels sis existents a Fukushima. A ca nostra, l’any 1972 connectaven la de Vandellòs I, anomenada de primera generació i refrigerada amb gas. Deu anys després, connectaren a la xarxa elèctrica un nova fornada de centrals: Ascó I (1984), Ascó II (1986) i Vandellòs II (1988). Però la proliferació nuclear s’aturà amb la moratòria nuclear de 1984. Des de llavors, el rebut de la llum està condimentat amb un càstig al consumidor que va directament a les empreses elèctriques “damnificades” per l’aturada de noves construccions2. És important assenyalar, com alguns experts insisteixen, que la citada moratòria es realitzà dos anys abans de l’accident de Txernòbil i cinc del de Vandellòs I. No foren raons de seguretat les que fonamentaren el rebuig a continuar construint centrals, sinó merament econòmiques. L’energia nuclear és massa cara. Si les centrals nuclears són rendibles , com assegura l’enginyer Marcel Coderch, és perquè estan sufragades amb carretades de diners públics. Si des de fa
trenta anys no es construeixen al món més centrals és perquè cap empresa privada es vol fer càrrec de les despeses. Ni cap asseguradora s’arrisca. La vulnerable seguretat nuclear La cadena d’accidents i la gestió de la crisi nuclear del Japó ha estripat el guió del poderós lobby nuclear que s’inflava engallit per l’esgotament de combustibles fòssils. L’argument que un Txernòbil només podia ser engendrat per un país soviètic caducat, es va enfonsar com el revestiment dels reactors 1, 3 i 4 de Fukushima, al ric país nipó. No van faltar, és clar, comentaristes a sou, que ens recordaren que la construcció de Vandellòs tingué en compte referències vaticanes d’un Tsunami tarragoní al segle XVIII. Però la desinformació permanent sobre els nivells i perills de les fuites radioactives del Japó recordaven massa els comportaments dels responsables nuclears durant els incidents viscuts a Ascó i Vandellòs. L’octubre de 1989 es va declarar un incendi al generador elèctric a causa d’un error mecànic que indirectament va provocar una inundació amb aigua de mar de la cava del reactor de Vandellòs I i la inoperativat d’alguns dels sistemes de seguretat. Durant l’incendi els bombers no estaven informats ni preparats per actuar amb els mètodes
d’extinció adequats. Els pobles i ciutats tarragonins, consternats, sortiren al carrer demanant seguretat i responsabilitats públiques –qui signa aquest article, estudiant batxillerat, aprengué a tocar la gralla en aquelles manifestacions. Un any després, un jutjat de Reus va concloure que “El Pla d’Emergència Interior de la central no fou aplicat, ni s’informà degudament el Govern Civil ni es disposà de la informació precisa de l’estat de la central per facilitar l’adopció de mesures”3. El reactor dorm avui dins un sarcòfag galvanitzat, esperant que el 2028 sigui desmantellat. La població del Baix Camp va encaixar un autèntic cementiri nuclear, que és avui Vandellòs I, sense procés de consulta. Ascó: partícules i cementiris La primavera de 2008, després d’una visita escolar a la Central Nuclear d’Ascó, transcendeix als mitjans la presència de partícules radioactives de cobalt, manganès, crom i ferro als voltants de la central. Una comissió del Consell de Seguretat Nuclear enviat a la zona determina que són fragments de components del sistema de refrigeració que s’havia canviat l’any anterior. Destacarem d’aquell episodi com el setmanari Directa va descobrir un muntatge fotogràfic d’una notícia de La Vanguardia on una senyora
natura i aventura maig 2011
tripa50.indd 38
16/05/2011 19:55:39
www.naturaiaventura.cat
prenia el sol amb la central nuclear al fons, aparentant normalitat. El fet que la foto havia estat presa des d’un turó inaccessible per a una hamaca restaria credibilitat a la fotografia. Tres anys després, en un jutjat de Gandesa, els multiimputats pel cas (delictes d’exposició a radiacions ionitzants per imprudència, delicte ecològic genèric, delicte contra la seguretat en el treball i delicte de falsedat documental) es neguen a declarar4. Tot i la insistència de l’alcalde de la població, que pugna per ubicar al seu municipi el polèmic magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, a les comarques de l’Ebre no volen saber més de quimeres ionitzants. Són ja 152 municipis a Catalunya que han votat en sessió plenària contra la ubicació del cementiri, entre ells el 91% dels pobles de la Terra Alta, el 91% del Montsià i el 78% del Baix Ebre5. A Catalunya, a remolc dels corrents d’aire contaminats per isòtops radioactius de Fukushima que ja s’han detectat aquí, el sentiment antinuclear desperta. Concentracions a Barcelona i Móra d’Ebre, happenings a la Fira de la Terra, conferències, convocatòries i noves plataformes revifen el qüestionament a una indústria que continua demostrant amb els fets la seva perillositat, alt preu i que vulnera els drets bàsics de la població a la seguretat i a la informació6. 1. http://alertamazonica.wordpres.com 2. L´any 1991 es paralitzaren, essent posteriorment suspeses (1994), les obres de cinc centrales nuclears projectades, Lemoniz I i II i les centrals de Valdecaballeros I i II i Trillo II. Les elèctriques reclamaren per les pèrdues 729.000 milions de pessetes. 3. Jutjat d´instrucció núm. 3, Informe final de l´accident del 19 de octubre de 1989 a la Central Nuclear Vandellós I, abril 1990. 4.www.monsostenible.net/catala/noticies/el-director-i-el-cap-del-servei-de-proteccio-radiologicadasco-i-imputats-per-la-fuita-de-particules-radioactives-el-2007-es-neguen-a-declarar-/ 5. Vegeu mapa de mocions aprovades contra el cementiri a: http://lh3.ggpht.com/_i_a7jrwWHHc/ S6NJhDyP1PI/AAAAAAAAFEg/YQ7iiW0BBdw/s800/ mocions_CAT.png 6. Vegeu pàgines de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (http://blogcanc.blogspot. com/), Antinuclears de Barcelona (http://antinuclears.blogspot.com/), Tanquem les Nuclears (http://www.tanquemlesnuclears.org/) i Grup de Científic i Tècnics per un Futur No Nuclear (http:// www.energiasostenible.org/default.asp)
38/39
tripa50.indd 39
16/05/2011 19:55:55
SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?
* *
Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
* *
Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.
Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.
Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
Tot això per només
20€ l’any! Com subscriure’m-hi?
A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.
tripa50.indd 40
16/05/2011 19:55:56
DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA
Natura i Avenptutreau, . a pro
+
BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT
ALLOTJAMENTS
HÍPIQUES
GUIES DE MUNTANYA
VOLS EN GLOBUS
PARCS ALS ARBRES
VISITES GUIADES
ADVOCATS
CAIAC
40/41
tripa50.indd 41
16/05/2011 19:55:58
LA GUIA DEL
turisme actiu
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ
EL BAIX CAMP
EL MONTSIÀ
CAMPMANY
MONTBRIÓ DEL CAMP
SANTA BÀRBARA
TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com
ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com
L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)
HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com
EL BAIX EBRE
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
EL PERELLÓ
HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com
DELTEBRE
RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162
HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es
BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS
BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com
L’ANOIA
GÒSOL
ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com
EL BRUC
RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com
SALDES
HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com
HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com
LA SELVA ARBÚCIES
RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es
VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com
ORIENTAL
tripa50.indd 42
16/05/2011 19:56:00
MÉS VITALITAT
UNA ELASTICITAT SENSE LÍMITS! La tecnologia innovadora hotBOND prescindeix de costures convencionals i uneix les diferents parts dels culots de ciclisme punt per punt, soldant-les amb ultrasò. El resultat no es pot descriure – cal provar-ho. Els culots són súper elàstics i les seves costures no es noten ni molesten el més mínim. Disponibles per a home i per dona, en botigues especialitzades d’esport i ciclisme.
www.loeffler.at LOEFFL2011_Ins_hotBOND_210x280 HF_CATAL.indd 1 tapesNiA50.indd 44
16.04.11 13:28 11/05/2011 14:36:56
tapesNiA50.indd 43
11/05/2011 14:37:06