Natura i Aventura 01 by Goolnatura

NATURA I AVENTURA ❚ ANY I ❚ NÚMERO 01 ❚ NOVEMBRE 2006

revista gratuïta d’esports de muntanya per a Catalunya i Andorra

NÚMERO

aventura

EDITORIAL Amb la il·lusió i la força de tots el projectes que comencen neix Natura i Aventura. Lluny de ser una publicació tècnica, Natura i Aventura és un eina per apropar a tothom les diferents activitats de natura practicades al nostre país, tant pel que s'inicia com pel que ja té una certa experiència i vol descobrir nous indrets. Hem volgut allunyar-nos de propostes massa exigents que sovint són a l'abast de molt pocs. El nostre objectiu és oferir una informació exacta, clara i actualitzada per dur a terme de forma segura les activitats proposades i suggerir alhora indrets que pel seu valor paisatgístic mereixen ser visitats. Independentment del caire esportiu, Natura i Aventura inclou un vessant didàctic en tots els seus articles, apropant-vos la nostra història, el nostre imaginari, les tècniques més segures i els materials més adients. Involucrats amb la necessitat de preservar la natura, aprofitem aquestes pàgines per fer ressò dels problemes mediambientals que afecten al món natural i conscienciar-nos tots plegats de tant greu problemàtica.

NATURA I AVENTURA ANY I. NÚM.O1 NOVEMBRE 2006

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernández Disseny Gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot Il·lustracions: Marta Barbal Correcció: Kiko Barrera Col·laboradors: Anna Parra Albert Brignardelli Ignasi Casamayor Oscar Roig Núria Pedrola Naiana Lacorte

Amb la intenció d'establir una interacció amb vosaltres, comptem amb el suport d'una edició digital a intenet, amb la que podreu contactar amb nosaltres, participar en els fòrums de discussió i conèixer les diferents propostes d'activitats que realitza el Club. També podreu descarregar-vos els mapes, les rutes i les coordenades pel GPS. Tots aquests valors fan de natura i aventura una proposta diferent, que vol ser en un futur, un referent en el món de l'excursionisme català. Natura i Aventura

Edita: H4XORS S.L. Déu i Mata, 10, 1r 08014 Barcelona Tel/Fax. 93 511 16 90 info@naturaiaventura.com Coordinació Editorial: CONSULTORS D’EDICIÓ I COMUNICACIÓ S.L. Tvra. de Gràcia, 15, 6è 4rt 08021 Barcelona Tel. 93 200 45 45 susanagr@cecsl.org Publicitat: GESTIÓ PUBLICITARIA S.A. Casp, 21, 2on 08010 Barcelona Tel. 93 301 70 50 Fax: 93 412 58 38 gp@gestio.com Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipósit legal: B-51.197-2006

www.naturaiaventura.com

Els esports de muntanya son potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions al practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que pateixi qui els practiqui influenciats pel contingut de les seves pagines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

sumari

aventura

EXCURSIONISME: Històries i llegendes de Tavertet

BICICLETA DE MUNTANYA: Pedalant per la Serra dels Obacs

DIGUES LA TEVA: Fes-nos saber la teva opinió

ESCALADA: Granit a la vora del mar

VIA FERRADA: El Roc d'Esquers

TÈCNICA I SEGURETAT: Progressió en vies ferrades

PREGUNTES I RESPOSTES: Envia’ns els teus dubtes

CALENDARI D'ACTIVITATS: L’agenda del mes

DESCENS D'ENGORJATS: El riu Glorieta

MATERIAL: Com triar el sac de dormir

TOT TERRENY: SALUT I ESPORT: Travessant el massís de l'Ardenya La hidratació en l'esport

MÓN SOSTENIBLE: Espais naturals de Catalunya

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

12 06

22 5

RUTES A PEU

Històries i llegendes Des de Tavertet a la Bauma de les Piques

natura i aventura

declarat Bé d'Interès Cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i punt d'inici de la nostra excursió.

obrint l'enclavament muntanyós que limiten la Plana de Vic i les terres d'Olot, trobem el Cabrerès, també anomenat Collsacabra. El primer és el nom històric, que designava les terres sotmeses als antics vescomtes de Cabrera. El nom de Collsacabra, relativament modern, és un nom topogràfic que s'emprava per a designar els territoris situats a llevant del Coll Sacabra o collada de Bac.

EL CONFESIONARI DE SANT CRISTÒFOL, UN BALUARD CONTRA EL DIMONI

Sigui com sigui, aquest és un altiplà envoltat d'un amfiteatre de muntanyes que s'obren a la banda de migdia formant un enorme finestral, els cingles de Tavertet i de Rupit. Sobre el punt més privilegiat d'aquests roquissers gegantins s'alça el poble de Tavertet,

Tavertet és un nucli rústic de cases d'estructura muntanyenca, vetllades per l'església romànica de Sant Cristòfol, del s.XI, amb una nau de volta de canó i dos arcs torals. El seu absis, decorat a l'exterior amb arcs cecs i lesenes,

descansa al bell límit de l'espadat que cau, aplomat, sobre el pantà de Sau. Dins l'església, la singular disposició del confessionari ens fa recordar la història d'aquell home de Sau, ric i avar, que havia venut la seva ànima al diable. Quan arribà el dia de pagar el deute contret amb el diable i turmentat per la seva consciència, l'home va recórrer al rector de Sau per confessar-li els seus innombrables pecats; però aquests eren tants i tant greus que el sacerdot no es veié capaç de donar-li l'absolució. Li suggerí, però, que s'apropessin a Tavertet on el temple, fundat per Carlemany segons es deia, gaudia d'un jubileu especial i de determinades prerrogatives eclesiàstiques que permetrien tals confessions. La mitja nit s'apropava. Com un llampec,

1-Pel Pont Vell travessem la riera de Gorgàs. 2-Una de les tres piques que donen nom a la Bauma de les Piques. 3-Interior de l'antic habitatge de la Bauma del Sunyer de Baix. 4-Aprofitament de la balma com a sostre de l'habitatge.

el pecador s'hi adreçà acompanyat del rector. Tot just arribaven a l'església parroquial de Sant Cristòfol quan ressonaren cingles enllà les campanades de les dotze, l'hora fatídica d'acomplir-se la voluntat del diable. Aquest es presentà puntualment i reclamà l'ànima tant de temps cobejada. La lluita fou breu i coratjosa. El diable agafà el penitent amb una revolada però aquest s'agafà fermament al confessionari. El bon sacerdot, en veure un perill tan greu subjectà ben fort al confessat, però les estrebades del dimoni eren tant potents que confessionari, rector i penitent foren arrossegats cap a la porta mentre lentament, molt lentament, les batallades de les dotze assenyalaven l'angoixós termini. Ja eren davant de la porta quan el

confessionari s'encallà amb la graonada i donà temps que sonés, inexorable, la darrera campanada de la mitja nit: el diable tenia la partida perduda. D'ençà d'aquell dia, el confessionari ha restat prop de la porta. L'antic camí de Tavertet a L'Esquirol arriba en forma de corriol al pont del Molíbernat. Aquest bonic pont medieval ens permet travessar la riera del Gorgàs, just quan el torrent s'encaixona, salta i s'embassa per salts i gorgs. Fins fa uns anys el pont es trobava impracticable per la brolla que impedia el pas i va ser netejat per l'Associació d'Amics dels Cingles de Collsacabra. Si busquem pels voltants trobarem un munt de fòssils, principalment nummulits. Els

nummulits eren animals marins amb una closca calcària que presentava forats a través dels quals desplegaven uns pseudòpodes (“falsos peus”). Les seves conquilles fossilitzades es poden trobar en grans quantitats per les rodalies.

Croquis de les parts d'un molí hidràulic.

Riu avall trobem les runes del Molí-bernat, que els pagesos utilitzaven per moldre el gra de blat i obtenir-ne la farina. Tot i l'estat d'abandó de l'edifici, si ens hi endinsem descobrirem els secrets del seu funcionament. El primer que trobem és la sala de moles, amb les dues pedres circulars amagades entre les fulles. La que resta plana al terra era una roda fixa i s'anomenava mola sotana o jussana. Sobre seu treballava la mola alta o subirana, que podem observar repenjada al seu costat. Aquesta mola girava accionada per un eix que ascendia des de el pis de sota. El moliner feia caure el gra entre les dues moles des d’una caixa de fusta anomenada gronça, i a mesura que la mola superior anava girant, el gra s'anava convertint en fari-

rutes a peu

RUTES A PEU

2 1-Davallant per la Canal de les Baumes. 2-Antigues rodes de molí del Molí-bernat.

1 na que queia en el farinal. Si donem la volta al Molíbernat trobarem el càrcol. Aquesta espècie de túnel ens condueix sota la sala de moles. És en aquest punt on el rodet es movia impulsat per la força de l'aigua i transmetia el moviment giratori a través de l'eix a la mola subirana. Podem observar el forat al sostre per on passava l'eix. Com que el cabdal del riu era força irregular, l'aigua es treia del corrent mitjançant una presa o peixera i es portava l'aigua fins una bassa. Des d'allà l'aigua queia cap al càrcol del molí a través d'un pou, l'alçada del qual li donava la força necessària per a moure el rodet. Els sediments i la runa del fons del túnel han tapat el forat que alimentava el càrcol, però un forat

natura i aventura

al sostre ens indica el lloc per on una palanca permetia al moliner obrir o tancar una porta per permetre o no el pas de l'aigua i aturar així el molí. Els més intrèpids poden baixar seguint el sender fins la Bauma de les Corts, amagada sota el Salt del Molí-bernat. Tant el salt d'aigua com la balma són molt impressio-nants. La balma és molt espaiosa i ens permet transitar a mitja alçada del cingle, entre la roca de color gris i la de color vermell tan característiques de la zona. Els materials baixos,

més antics, són composts de gresos de tonalitat vermella, mentre que els de la part superior són cornises calcàries de tonalitat blanquinosa i grisenca forma-des principalment per margues carregades de fòssils i nummulits. Si no hem baixat pel riu o si ja hem tornat de contemplar el Salt del Molíbernat, ens podem apropar a la Casanova vorejant els camps pel costat de la riera. Si

LA RUTA PAS A PAS Distància: 7,4 Km Desnivell: 540 m Nivell de dificultat: mig Temps orientatiu: 4h Tipus d'itinerari: circular

ens fixem bé podem veure, als voltants d'aquest vell mas, mitja dotzena de roures martinencs (quercus pubescens) centenaris enormes. Abans de les tales d'arbres, el Collsacabra fou un temple de la natura. Encara conserva una merave-llosa riquesa arbòria, la més bella botànica de les comarques subpirinenques amb alzines, faigs verds,

PASSEIG PER L’AMAGATALL AMORÓS DE JOAN DE SERRALLONGA I JOANNA MASSISSA roures, pollancres, verns, trèmols, beços, pins, castanyers, frei-xes, oms i fins i tot avets. Al s. XIV, degut a la Pesta Negra que assolà el nostre país, i al segle següent pels terratrèmols que afectaren Catalunya, el Collsacabra patí una forta regressió demogràfica que portà a l'abandonament de molts masos, fins i

* PODEU DESCARREGAR DE WWW.NATURAIAVENTURA.COM EL PLÀNOL, L'ITINERARI I EL TRACK PEL GPS. 1. Plaça Major de Tavertet. Prenem direcció nord-oest, seguint el carrer Sorrerols fins al final. 2. Construccions Tavertet. La pista es perd una mica passada la casa. Seguir fins al final del prat i torçar a l'esquerra fins retrobar la pista. 3. Pal elèctric amb marques grogues i negres. A pocs metres seguir el senderó que davalla a mà esquerra.Uns 20 mts més endavant trobarem al terra la marca negra i groga. Parar atenció. En aquest punt cal obrir la tanca (cable al costat esquerra) i continuar baixant per l'antic camí empedrat. 4. Pont Vell. Passat el pont girem a l'esquerra per un senderó. Marques blanques. 5. Molí-bernat. Si es vol baixar a la Bauma del Molíbernat seguir el senderó davalla i es mig perd entre ortigues i esbarzers. 6. Bauma del Molí-bernat. Increïbles vistes del Sot de Balà. Remuntem pel mateix sender per on hem baixat fins arribar al Pont Vell. Allà seguim les marques blanques que ens duran a la Casanova. 7. La Casanova. Creuem la carretera i pocs metres en direcció l'Esquirol, sota uns pals elèctrics puja la senda. 8. Passat el segon pal elèctric, el senderó remunta en direcció oest. 9. Sunyer de Baix. Darrera la casa prenem el senderó que surt a l'esquerra per sota els cingles. 10. Bauma del Sunyer de Baix. El camí a voltes es perd una mica, però és fàcil retrobar-lo si prenem com a referència els cingles a la nostra dreta que hem de resseguir. 11. Parar atenció al senderó que ascendeix cap el cim entre les alzines en direcció oest. 12. Puig d'en Baumes. Seguir el senderó que circula entre l'alzinar, sempre resseguint la cinglera que ens quedarà a l'esquerra. 13. Canal de les Baumes. En un dels miradors naturals, sobre la granja de les Baumes, trobarem al terra una instal·lació de ràpel (dues xapes metàl·liques). A la nostra esquerra s'amaga l'estreta Canal de les Baumes per on baixarem i resseguirem els cingles per sota i cap a la dreta. 14. Bauma de les Piques. Al fons, una fita i una marca groga ens indica el camí de tornada. Seguirem les marques grogues en direcció est. Un cop a la cruïlla principal prenem la pista més ample en direcció nord, cap a cal Sunyer. 15. Sunyer de Dalt. Poc abans d'arribar a les cases, a la dreta, un torrent molt marcat ens senyala el camí esglaonat que ens portarà de nou al Sunyer de Baix i de nou a la carretera. 16. Podem tornar a Tavertet per la carretera o pel camí de la Fàbrega, petita masia abandonada vora el torrent de Gorgàs.

tot de tant imponents com el Sunyer de Baix, una bonica masia construïda al resguard d'una enorme balma. Cal que ens hi fixem o ens la passarem de llarg, ja que els seus murs resten amagats sota les heures que amb el pas del temps s'han anat enfilant i fent seves les parets d'aquesta bonica construcció. Molts masos d'aquestes rodalies

tenen el seu origen en balmes properes, habitades prèviament. Aquest fet es produeix cap als segles XII i XIII a causa d'una gran transformació experimentada a tot Catalunya i concretament al Collsacabra, tant en l'àmbit polític com en l'econòmic i l'arquitectònic. En la balma del Sunyer de Baix en concret, encara s'hi poden

veure les parets, quintans i els forats d'algunes portes i finestres que ens donen una petita idea de les enormes dimensions de l'antic habitatge. Val la pena resseguir els cingles per atansar-nos al Puig d'en Baumes per poder contemplar els entorns: Tavertet i els cims de Monteis, St. Corneli, Querós i Guilleries.

rutes a peu

RUTES A PEU 1 2

1-La població de Tavertet vista des del Puig de les Baumes. 2-Detall de la llinda i el marc de la porta del Sunyer de Baix. 3-Entrada al càrcol del Molí-bernat. 4-Conquilla fossilitzada de nummulit.

BIBLIOGRAFIA El Collsacabra - Joan Triadú Ed. Proa. Catalunya romànica Osona II - Enciclopèdia catalana.

4 El Collsacabra - Guia excursionista per a tota la família - Rafael Sevilla Ed. Portic Guies. Gran Geografia Comarcal de Catalunya - Osona i Ripollès - Enciclopèdia

Per arribar a la Bauma de les Piques descendirem per l'estreta Canal de les Baumes. És un pas inesperat i emocionant que ens transporta a finals de 1632 quan en Joan de Serrallonga baixà per aquí acompanyat de la Joana Massissa. Amb la seva banda gairebé desfeta i després d'haver vagarejat un temps pels Pirineus, el dia de Sant Jaume d'aquell any en Joan de Serrallonga va segrestar a la vídua del moliner de Castelló d'Empúries, que es dirigia cap al Santuari de

natura i aventura

Núria. Així començà una història d'amor que portà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil·li en el que compartiren robatoris, fugides i aquest bell amagatall. La Bauma de les Piques és una de les balmes més grans del Collsacabra. És molt llarga i la seva cabuda és enorme. El nom procedeix de les tres piques de pedra que s'alimenten de les gotetes d'aigua que van caient des del sostre. És curiós que, ni tan sols en les èpoques de sequera, una

de les piques no s'arriba a assecar mai.

catalana. Tavertet i els seus verals

El dia 8 de Gener, després de dies de tortura, en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, és executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. Es miren. Somriuen. A les seves entranyes ella porta el fruit del seu amor amb el bandoler i en el record manté vives aquelles boniques nits a la Bauma de les Piques.

- Jordi Sanglas Puigferrer - Ed. Els cingles. Llegendes i Tradicions Collsacabra-Guilleries Ramon Vinyeta. Cartografia: El Collsacabra 1:25000 Ed. Piolet.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

PEDALANT PER LA SERRA DELS OBACS

Situada a cavall entre les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès, la Serra de l'Obacs ofereix un ampli ventall de possibilitats per gaudir de la natura. Malgrat no ser aquest l'indret on hi trobarem les grans parets d'escalada, els cims més populars, ni els engorjats de renom, el seu acci-

l fet de ser un indret desconegut per bona part de la gent, eclipsat per la proximitat del Port de Compte i allunyat de grans reclams turístics, ha permès que la mà de l'home no hi hagi deixat la seva empremta i que els paratges solitaris i silenciosos que s'hi amaguen es trobin quasi en estat pur, mantenint així, l'encant d'anys enrere.

dentat relleu de profundes valls, les seves esmolades agulles de conglomerat, els extensos camps de conreu i les masies que esquitxen el paisatge es combinen creant un entorn atractiu i singular.

natura i aventura

La ruta que us proposem té tots els al·licients per fer gaudir als amants de la bicicleta de muntanya, ascensions amables, descensos vertiginosos i un gran ambient que us acompanyarà durant tot el recorregut. L'itinerari és circular i ressegueix la serra

dels Obacs per tots els seus vessants. Donada la seva llargada i l'important desnivell a superar, hem cregut convenient introduir-hi dues variants per tal de que cadascú pugui adaptar-la a les seves possibilitats. La població d'Oliana, a la comarca de l'Alt Urgell, serà el punt d'inici i final del nostre itinerari. Dins de la vall que crea el Segre, després d'obrirse pas entre la serra d'Esplovins i la serra d'Aubenç, Oliana és un lloc de pas obligat si es vol travessar el congost. Aquest fet va marcar profundament l'esdevenir d'Oliana ja que fou zona de pas i de residència de l'home primitiu. En alguns llocs del municipi hi ha constància

3 de restes d'habitacles prehistòrics, però els vestigis més importants que es conserven son fruit d'una colònia romana que, probablement, va tenir el seu assentament a les rodalies de Sant Andreu del Castell, lloc de naixença de la vila. L'antic poble es troba a un parell de quilòmetres de l’actual, abans del pont que creua el Segre en direcció la Seu. Enlairat per sobre la plana, era un punt estratègic de vigilància del pas del riu en el congost. Malgrat el nom, del castell no se n'ha trobat mai cap vestigi i l'únic que se'n conserva són les restes d'algunes cases i el temple romànic de la parròquia de Sant Andreu, actualment restaurat. És molt recomanable apropar-s'hi i veure

LA RUTA QUE US PROPOSEM TÉ TOTS ELS AL·LICIENTS PER FER GAUDIR ALS AMANTS DE LA BICICLETA DE MUNTANYA

l'acurada restauració que l'ajuntament, amb la col·laboració de l'empresa Taurus i les forces hidroelèctriques del Segre, va portar a terme l'any 1997. La seva degradació havia anat augmentant amb el pas del temps i fins i tot durant la construcció del pantà d'Oliana va ser l'habitatge d'alguns obrers i les seves famílies. L'església fou construïda en honor a Sant Andreu, patró de la població i juntament amb la de Santa Eulàlia de les Anoves, que també veurem en el nostre itinerari, constitueixen els vestigis més importants del romànic a la població.

1-Descens des del pla de les Guàrdies cap a Roques Blanques. 2-Vista del Castell de Cambrils. 3-Esmolades agulles de conglomerat a la Serra dels Obacs.

Deixant enrera l'antiga població d'Oliana i vorejant la

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Remuntant l'encaixonada vall del riu de la Móra.

Serra de les Canals arribarem fins al Coll del Portell, des d'on davallarem ràpidament fins el pantà. Per una pista molt còmoda i resseguint el riu de la Móra, ens endinsem a la vall que formen la serra dels Obacs i la Serra de les Canals i entrem, sense adonar-nos, a la comarca del Solsonès. Deixem a l'esquerra el camí que ens portaria al petit nucli de la Móra Comtal, i comencem a remuntar per la Serra Seca (enfront nostre) travessant el petit grapat de

cases del Sàlzer fins la collada que rep el mateix nom. Després de deixar enrere el coll trobem la carretera asfaltada, que ens ofereix la possibilitat de pendre la variant 1, primer fins el poble de la Valldan i més tard cap Oliana. Si decidim no pendre la variant, un cop al coll es creua la carretera que va a Sant LLorenç de Morunys i es segueix la pista en forta baixada que, vorejant el Turó de les Olles, ens portarà al petit nucli

Tram tècnic en el descens cap a les Anoves.

natura i aventura

de les Mores des d’on es puja de nou fins la carretera que ens durà a Cambrils. Des d'aquí, si volguèssim podrem tornar al coll de Pregon i retornar per la variant de la Valldan (variant 2). En un revolt de la carretera, just abans d'arribar al poble, hi ha les restes del seu antic castell, documentat al segle XI i vinculat al vescomtat de Cardona. Cambrils és el nucli urbà més antic del municipi d'Odèn. Des de Cambrils seguim la car-

retera fins el nucli urbà de Llinars on agafem la pista que ens portarà fins el Pla de les guàrdies, punt més alt de la ruta. Si ens desviem de la ruta i ens apropem al cim on hi ha les antenes, trobarem un bon lloc per fer una aturada i gaudir del mar de serres i cims que ens envolten. Al sud la Serra Seca, al nord la Serra de Munyidors, a l'est en primera línia les Encantades i darrere la Serra de Turp. A l'oest la Ribera Salada amb el massís del Port del Compte al fons.

La Serra d'Esplovins dominant el pantà d'Oliana.

EL POBLE DE LES ANOVES, DEL QUE JA HI HAVIA CONSTÀNCIA L'ANY 972, RESTA AVUI TOTALMENT DESHABITAT. LA VIDA ES VA ATURAR L'ANY 1977, ENCARA QUE ELS SEUS CAMPS DE CEREALS, PATATES I BLAT ENCARA AVUI ES CONTINUEN CONREANT

*PODEU DESCARREGAR DE WWW.NATURAIAVENTURA.COM EL PLÀNOL, L'ITINERARI I EL TRACK PEL GPS. Imatge cedida per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 49.6 km Desnivell: 1845 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: itinerari sencer: alta. Per les variants: mitja. Punts d'aigua i menjar: escassos. Sols a les poblacions d'Oliana, Cambrils i Llinars. Època recomanable: tot l'any. A l'hivern pot estar nevat. Horari: 6 a 7 hores sencer. Variant-1: 3 a 4 hores. Variant-2: 4 a 5 hores. Cartografia: mapa 1:50.000 Alt Urgell.

Trobarem, a la dreta del camí, una vella sitja. Les sitges eren estructures subterrànies excavades al subsòl. Tenien boques estretes per tal de poder ser tancades hermèticament. Eren utilitzades antigament amb la finalitat de conservar els cereals a llarg termini, com a mínim un any. Possiblement aquesta fou utilitzada per emmagatzemar tòfones.

Institut cartogràfic de Catalunya.

Al poc comença el descens cap al poble de les Anoves i entrem, de nou, a la comarca

rutes en bicicleta de muntanya

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

3 de l'Alt Urgell. Abans d'arribarhi trobem l'ermita romànica de Santa Eulàlia de les Anoves. Situada entre camps de conreus amb un petit fossar adossat, era el lloc on es celebraven les funcions parroquials de la vila. Aquesta ermita fou construïda en honor a Santa Eulàlia de Mérida. El poble de les Anoves, del que ja hi havia constància l'any 972, resta avui totalment deshabitat. La vida es va aturar l'any 1977, encara que els seu camps de cereals, patates i blat encara avui es continuen conreant. Conegudes eren arreu de la comarca les festes d'aquest llogarret, i especialment la de carnestoltes. Gent de tots els pobles veïns hi assistien i la gatzara que es formava era memorable. Aquell dia tots el veïns del poble es disfressaven i passejaven el Carnestoltes damunt d'un ruc mentre un grup de músics que tocava i ballava els acompanyava. Uns altres veïns, proveïts de trabucs carregats amb pólvora,

natura i aventura

disparaven a l'aire provocant un gran soroll per tal de recordar a tothom quin dia era. Després es dirigien a tots el pobles i cases properes per arreplegar menjar o diners i fer un gran àpat al castell. Si els diners arribaven es comprava un barril de vi i un xai. No cal dir que aquell dia era prohibit treballar i que tothom era convidat o obligat a seguir la comitiva i posteriorment la festa. D'aquesta manera aconseguien aplegar tots el veïns i la xerinola que es formava era espectacular. Seguim el descens per la pista principal fins arribar al pantà, que resseguim durant uns quants quilòmetres per una pista planera. Sense gaire esforç i acompanyats de la bellesa de les aïgues i de la Serra d'Aubenç a l'altre costat del pantà, trobem el pont del riu de la Móra. Amb les cames cansades pels quilòmetres pedalejats i amb la satisfacció de saber que és l'ultima puja-

da del recorregut, contemplem durant l'ascens la vall que hem remuntat, amb la Serra dels Obacs i el pla de les guàrdies, inconfusible per les seves antenes. L'ambient, el paisatge i les sensacions ens empenyen durant l'últim esforç fins el coll de Portell, des d'on ja podem veure sota nostre la població d'Oliana. Si volguéssiu i encara tinguéssiu ànims, us recomanem que visiteu un altre dels atractius d'Oliana, els pous de glaç. Aquestes construccions de pedra, totalment soterrades, era on antigament s'hi guardava el gel creat durant l'hivern, i que servia per conservar aliments, begudes i medecines. En aquells temps també s'utilitzava el gel com a remei per el mal de ventre, febres, hemorràgies… L'any que l'hivern era extremadament fred i se'n produïa molta quantitat, s'aprofitava per vendre'l. A Oliana podem trobar una exposició permanent dedicada als pous de glaç.

1-Ermita del petit poble del Sàlzer. 2-Les encantades. 3-Un cop assolit el plà de les Guàrdies només ens quedarà baixar de nou cap al pantà. BIBLIOGRAFIA Fets, costums i llegendes de l'alt Urgell III, Joan Bellmunt i igueres. Ed. Pages Editors. Fets, costums i llegendes de l'alt Urgell I, Joan Bellmunt i igueres. Ed. Pages Editors.

DIGUES LA TEVA Quina bona idea! Una revista de muntanya per a tothom! Caminades per a gent de totes les edats amb les quals aprens moltes coses de la nostra terra, rutes amb bicicleta per als més durs i per als qui no ho som tant, opcions d'aventura en indrets desconeguts per molta gent i sobretot una revista que tant sols llegir-la ja et fa viure aquestes sensacions. M'encanta! Si a més a més li afegim que també té una vessant didàctica i que puc aprendre moltes coses sobre la natura...encara millora la meva opinió. Sóc una fanàtica de la muntanya, però sovint m'hi sento insegura amb la seva incertesa, aquells núvols són de tempesta? És aquest camí el que diu la guia, o és aquest altre que no surt enlloc...? On coll... comença aquesta via ferrada, després de l'arbre gran a la dreta...? I per què diuen 3 hores i jo en trigo 4? Serà que aquest món és massa difícil per mi? Això ho vaig preguntar a un amic i, després de mirar-me amb cara d'atònit em va contestar. “PERÒ QUÉ DIUS! La muntanya no és cap cursa, no cal competir ni arribar els primers. Cada lloc, cada planta-arbre-cant d'ocell o petita sargantana es mereix el seu moment d'observació. Per ser bo a la muntanya hi ha dues coses importants: saber-la gaudir i, molt important, cuidar-la, és a dir, ser bo AMB la muntanya.” El rumb que segueix la vostra revista no només passa per informar de diferents activitats, sinó que comprèn també un sentit d'educació ambiental i de respecte a la natura, coses molt important quan l'increment, cada vegada més gran, de persones que volen gaudir-ne es fa palès en com queden moltes zones després de la nostra visita. Vaig llegir en una revista: “Qui hagi elaborat una revista o butlletí, encara que sigui de caire social o ciclostilat, comprendrà la lluita que cal emprendre per a fer sortir periòdicament uns paperams amb cara i ulls, ben presentats, sense faltes ortogràfiques i amb una sintaxis perfecta i alliçonadora. És un repte, és una gran boca a la qual cal donar menjucs o pitança en forma de lletres i dins un lapsus determinat, condicionat i mínim. És un neguit constant.” Ja fa temps que es van escriure aquestes línies, però l'esforç i la valentia que cal tenir continua sent igual. És per això que us recolzo en el projecte que teniu entre mans i us animo a que tireu endavant per així poder gaudir d'aquesta nova revista de Natura i aventura. ❚Naiana Lacorte.

Benvolgut senyor: Ha llegado a mis manos a través de un amigo en común el número 0 de vuestra revista “Natura i Aventura” y no quería dejar pasar la oportunidad de felicitaros.

natura i aventura

Me parece una idea muy acertada y encuentro que ya era hora de que apareciera una revista sobre nuestra afición, para la que tan poco material hay (y además gratuita). Quiero agradeceros especialmente que hayáis optado por la distribución gratuita y no por otros métodos más tradicionales, y desearos toda la suerte del mundo, pero estoy seguro de que no la necesitaréis: estoy seguro de que “Natura i Aventura” será lo mejor. ¿Qué más puedo decir? Si Chuck Norris hiciera una revista, seguro que sería como la vuestra. ❚Carles Rius.

Fa anys que sortim a la muntanya, ens encanta la natura i tot allò que es pugui fer en el seu entorn i per això és dágrair que gent compromesa ofereixi una revista com aquesta, didàctica, cultural, entenedora i gratuïta, i el millor de tot és que estigui pensada per a tot tipus de públic. Sabem que aquest projecte fa anys que us ronda pel cap i també sabem del cert que funcionarà, si més no, sou gent amant dels esports de muntanya i això es plasma a la revista. Nosaltres, els vostres amics, sabem lésforç que això està significant per a vosaltres i us ben asseguro que aviat veureu el fruit de tant esforç. No sé si sou conscients de saber que ajudareu a molta gent a iniciar-se en aquest món o, els que ja estiguin iniciats, a seguir gaudint de tot el que ens ofereix la muntanya, això sí, amb seny i precaució. I ja per acabar agrair també léxclusivitat de la revista, en trobem ben poques on tots els articles facin referència a un raconet del nostre país i, com no, en la nostra llengua. Mil gràcies sinceres dels vostres companys de muntanya. ❚Anna Parra.

Ya era hora... una revista bien pensada, desde un punto de vista muy comprensible. Las reseñas y rutas son para el montañero sin un nivel alto, y sin necesidad de irte al Himalaya; bien descritas y tratadas con mucho, mucho cariño, dando además de datos y descripiciones prácticas, documentación de interés de la zona por donde discurren, creandome inquietud del entorno, con mitos y leyendas incluidas de estos parajes mágicos, que invitan a salir al monte. La información que se da a veces es tanta que se mezclan con los datos prácticos y puede llegar a ser un poco liante. Pero por otra parte se crea un texto agradable de leer, que aunque no realices la salida, la disfrutas por el hecho de leerla. Enhorabuena!!! ❚Eduard Abad

Home!!! Vaja, aquesta sí que ha estat la sorpresa de la setmana. M'he trobat un exemplar d'aquesta revista per casualitat prop de casa i haig de reconèixer que m'ha agradat força. Deixant de banda quatre fallos de forma, el fons és realment motivador. Simplicitat a l'hora de raonar les qüestions tècniques, informació sobre construccions importants i història dels espais de les activitats. Per que no tots som unes “machines”, si senyor!! Poder seria d'interès per nous números, no sé, alguna secció poder de caire més cultural, com excursions per arribar a llocs emblemàtics, com excursions tècniques a Boï, per exemple. ANIMS nois, un incondicional des d'ara. ❚Oscar Castillo Envia les teves cartes a l’adreça de correu electrònic: digueslateva@naturaiaventura.com

biblioteca En aquesta selecció d'arbres monumentals i arbredes que es troben en el Parc Natural del Montseny els autors descriuen els arbres com a éssers amb un ritme vital molt diferent a l'humà. És un ritme lent, molt pausat. Els arbres són testimonis vius de la història natural i cultura passada. Per això parlen d'arbres històrics com el ginebre del Casademunt, situat al Brull, el castanyer gros d'en Cuc, a Cànoves, i el boix de l'Església del poble de Montseny. Editor: Farell Editors Pàgines: 225 Preu: 20€

"S'ha dit sovint, i amb raó, que no es pot estimar alguna cosa o alguna persona si abans no la coneixem. Per això, la campanya "Conèixer Catalunya" no es limita al simple coneixement del nostre país, sinó que té un objectiu concret: conèixer Catalunya per estimar-la. Per a algunes persones, aquest raonament pot semblar més propi d'uns altres temps que no pas actual, però els qui hem viatjat prou per a poder comparar paisatges, països i persones, podem afirmar que aquesta estimació és la que ha fet possible que els pobles d'Europa hagin pogut superar totes les dificultats que han trobat al llarg de la història." Joan Triadú (pròleg) Editor: Pòrtic Pàgines: 256 Preu: 21,90€

La vall de Lillet és una manera de definir l'entorn de la Pobla de Lillet. En el cas de la guia que teniu a les mans, abraça l'espai que comprèn des del coll Roig, al nord, fins a les elevacions del Catllaràs, al sud; i des del Junyent, a l'est, fins al Riutort, a l'oest. Està centrada en les dues cases de colònies que el Servei de Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés té en aquesta vall; al nord, la Sala, i al sud, el Xalet del Catllaràs. La guia pretén donar, per una banda, una visió general de l'entorn natural i la seva història, i per l'altra, indicar uns itineraris que permetin conèixer una colla d'indrets d'aquesta bonica vall. Editor: Cossetània edicions Pàgines: 128 Preu: 12,50€

Els graus assequibles de les seves vies fan de Llafranc un lloc idoni per

ESCALADA

iniciar-se.

Al cor de la Costa Brava Aquest petit sector al cor de la Costa Brava és ideal per combinar l'escalada i el bany en les refrescants aigües del Mediterrani. Són vies curtes i un pel tècniques, ideals per iniciar-se en l'escalada d'adherència i granit. La seva orientació sud-est fa que sigui un lloc idoni, si no bufa el vent, per escalar a l'hivern. A l'estiu al matí la roca crema i per la tarda, al marxar el sol, la zona s'omple de mosquits. Compte amb les onades a les vies 2, 3 i 4, doncs poden deixar-vos xops a vosaltres i el vostre material.

ON DORMIR: està prohibida l'acampada lliure. A Llafranc hi ha càmpings i hotels. Al estar situat al bell mig de la Costa Brava trobarem tot tipus d'ofertes d'allotjament. AIGUA: portar aigua. Podem agafar-ne al poble.

Nº de vies: 17 Alçada mitja: 12m. Equipaments: Químics. Equipat per l'AE Palafrugell Grau: Assequible, predomina el V i V+ Millor època: Hivern

natura i aventura

ACCÉS: creuem el poble de Llafranc, sempre en direcció al far de Sant Sebastià. Un cop creuat el poble, pujant per l'avinguda Pau Casals i abans d'un revolt molt tancat, prenem un carrer sense asfaltar que baixa a mà dreta. És el carrer Pinell, sense sortida, però amb una petita explanada al final on podrem aparcar el nostre vehicle. Seguim a peu per un senderó que surt del final del pàrquing i ressegueix els penya-segats en direcció nord. Just després d'una petita grimpada i vorejant un pi per la dreta, accedirem a la canal que baixa cap el mar. Podem continuar baixant per la canal fins al peu de les vies o baixar fent ràpel.

VIES FERRADES

Roc d'Esquers: una bona combinació Espectacular, vertical i llarga via ferrada que combina perfectament la verticalitat de les ferrades amb el senderisme d'alta muntanya.

a ferrada del Roc d'Esquers és una bonica drecera que ens permetrà accedir al coll Jovell i des d'allà recórrer l'interessant tram dels GR-11 i 7 que baixa pel camí empedrat de Ràmio i Entremesaigües. Descobrirem la vall del riu Madriu, que va ser formada per l'acció d'una glacera que erosionà lentament la roca granítica característica de la zona i passejarem pel camí empedrat que antigament facilitava el transport, amb l'ajut d'animals de càrrega, de la fusta de pi negre que era utilitzada per fer carbó, fondre ferro i en la construcció. Baixarem fins els prats

ACCÉS: travessem Andorra la Vella en direcció França. Just al sortir d'Escaldes-Engordany arribem a una rotonda. Prenem la primera sortida, molt tancada a la dreta en direcció La Comella i el llac d'Engolasters. Al poc girem a l'esquerra per la cruïlla que porta al llac i La Comella i a 1 km, en una nova cruïlla girem a la dreta per la carretera de la Plana i creuem el riu Madriu. Aquí aparcarem el vehicle. APROXIMACIÓ: Caminant tornem a creuar el riu fins la cruïlla que havíem deixat uns metres enrere i pugem caminant uns 50m per la carretera que du al llac d'Engolasters. Un cartell a mà dreta ens indica el senderó que, seguint les marques grogues, ens dura al peu de la ferrada en poc més de 5 minuts. DESCRIPCIÓ: La ferrada comença suaument, guanyant alçada fent ziga-zagues buscant els passos més lògics. A mesura que pugem, la via augmenta la seva verticalitat superant uns murs que semblen tallats a ganivet. Ens endinsem dins la pineda per superar les darreres tàpies i arribar a un curiós boc de pedra unit a la paret per un petit pont tibetà. Des d'aquí les vistes de la vall del Madriu i d'Andorra la Vella són impressionants. RETORN: Seguim pujant per un sender ben marcat seguint les marques grogues. Arribarem a un petit mirador amb bancs de fusta on comença la baixada al coll Jovell (15 min.) Aquí prenem, a la dreta, el sender GR-11 (marques vermelles i blanques) que baixa fins a Ràmio (15 min.) on de nou girarem a la dreta pel GR-7 seguint el curs del riu que creuarem més endavant i que ens durà a Entremesaigües (15 min.) primer i a peu de cotxe després (total 1h.).

natura i aventura

de verd intens de Ràmio, uns corrals típics on els ramaders i les seves famílies es reunien a l'estiu mentre controlaven els ramats i conreaven les terres properes. Són construccions de pedra seca (bordes) de dos pisos on acumulaven el dall per poder alimentar el ramat quan tornaven a l'hivern. En aquesta època la família dormia al pis superior de la borda per gaudir de l'escalfor que desprenien els animals, tancats a la part inferior. Finalment arribarem a Entremesaigües, lloc on conflueixen les aigües dels rius Madriu, Claror i Perafita.Tot plegat una excursió del tot recomanable.

Magnífiques panoràmiques i ambient vertical al cor d’Andorra

Fitxa tècnica: Desnivell: 250m Recorregut: 530m Dificultat: mitja-alta Equipament: molt bo Horaris: aproximació 15 min, itinerai 2 h 15min, retorn 1h Material: casc, arnés i baga de seguretat amb dissipador d'energia, calçat de muntanya. Època: tot l'any Cartografia: Andorra, ed. Alpina. Equipada per: ATAC el 1999 Recomanacions: Portar aigua. Itinerari llarg.

vies ferrades

Vies Ferrades: TÈCNICA I SEGURETAT

entre el muntanyisme i l’escalada

Les Vies Ferrades, a cavall entre el muntanyisme i l'escalada, són camins equipats amb graons, passamans, ponts penjats i cables que ens permeten gaudir de la muntanya i l'aventura d'una forma emocionant i segura i són una activitat apta tant per adults com per nens, tant per aventurers experimentats com per no iniciats. La primera via ferrada de la que es té constància data de l'any 1843, i va ser equipada per poder fer més accessible l'ascensió al cim del Hoher Dachstein (2995m), a Àustria. Però no va ser fins a la Primera Guerra Mundial quan aquesta tècnica va ser explotada, principalment a les Dolomites. Els militars van equipar amb barres de ferro, graons, escales metàl·liques i ponts penjats un munt de senders de

EL CASC El casc. Imprescindible, ja que és habitual la caiguda de pedres. Ha de ser un casc homologat i que s'ajusti bé al cap.

difícil accés i van facilitar, així, el transport de material i el desplaçament de l'exèrcit pels punts més estratègics d'aquelles muntanyes. El final de la guerra va convertir aquests camins en

L’ARNÈS Homologat, còmode i regulable a les cames. Això ens permetrà portar-lo independent de la roba que portem a cada estació de l'any.

senders lúdico-esportius que han evolucionat al ritme que l'escalada i l'alpinisme ho han fet, guanyant, any darrera any, més adeptes i convertint aquesta activitat en una disciplina més dels esports de muntanya. Les vies ferrades progressen avui en dia per parets pràcticament inaccessibles, i apropen a tothom la bellesa, la verticalitat i l'espectacularitat de l'entorn. Cal iniciar-se en vies ferrades curtes i anar augmentant el grau de dificultat progressivament. És per això que el ferratista ha de cercar a guies i revistes especialitzades

BAGA DE SEGURETAT AMB DISSIPADOR D'ENERGIA Només és adequat un sistema dissipador específic per a vies ferrades, i tot i que la norma europea accepta dos tipus de sistema (dissipadors en V i dissipadors en Y), només el sistema en Y és recomanable. Aquest sistema ens permet un estalvi considerable de temps i forces durant el canvi de mosquetons i en cas de caiguda aconseguiríem doble assegurament, doncs els dos mosquetons estarien enganxats al cable de vida. Recomanem dispositius amb anella de cinta integrada cosida, que unirem a l'arnés mitjançant un nus d'alondra. També podríem utilitzar un maïllon dels que s'utilitzen en els arnesos d'espeleologia, però mai utilitzarem un mosquetó per fixar el dissipador a l'arnès.

la informació complerta de la via que vol assolir i conèixer el grau de dificultat (física i tècnica), longitud i duració habitual del recorregut. És imprescindible consultar també la previsió meteorològica. Naturalment, per gaudir de forma segura practicant aquesta activitat cal utilitzar un material tècnic específic i conèixer les tècniques de progressió adequades que, tot i ser tècniques senzilles, són alhora importants.

natura i aventura

dissipador en V

dissipador en Y

MOSQUETONS DE SEGURETAT Per ancorar-se al cable s'utilitzen mosquetons de ferrades. Són mosquetons amb una resistència superior als mosquetons normals i estan proveïts d'un dispositiu de tancament automàtic de seguretat. Els distingirem de la resta de mosquetons perquè aquests tenen marcada una K (de Klettersteig, via ferrada). Cal practicar amb els mosquetons abans de sortir a fer cap via ferrada i aconseguir certa solta obrint-los i tancant-los, ja que és una operació que repetirem constantment al llarg del recorregut.

MOTXILLA No cal que sigui massa gran, doncs a major mesura, més pes durem a l'esquena. Tot i això, és imprescindible que la motxilla tingui corretges a la cintura i al pit. La utilitzarem per portar la cantimplora, la ressenya, el mapa, la brúixola, la farmaciola (amb manta tèrmica), l'impermeable i un petit frontal.

CALÇAT Actualment en el mercat es poden trobar unes botes especialment dissenyades per a les vies ferrades, però les típiques botes lleugeres de muntanya ja son prou adequades. No hem d'oblidar que possiblement haurem de caminar per aproximar-nos al començament de la via, així com per tornar-hi un cop finalitzada. Sovint aquests recorreguts transcorren per terrenys d'herba, tarteres, pedreres i fins i tot neu. En alguns casos concrets, en algun tram de la via ferrada pot ser necessari l'ús de peus de gat; en aquest cas necessitarem igualment l'altre calçat per al retorn i l'aproximació.

GUANTS Els guants són importants per evitar ampolles i ferides en les nostres mans. No hem d'oblidar que la progressió es realitza per graons de ferro i cadenes, i és fàcil trobar-se equipaments que ens podrien ferir (cables desfilats o ferros oxidats, per exemple).

ROBA Triarem el mateix equip que utilitzaríem per fer una excursió a la muntanya, tenint en compte les condicions ambientals en les que es troba la via ferrada que volem pujar així com la previsió meteorològica.

tècnica i seguretat

Les vies ferrades estan equipades de manera que un cable d'acer, que anomenem cable de vida, ressegueix tot el recorregut de la via. Sempre haurem d'estar lligats al cable utilitzant la vaga de seguretat. Aquest cable està subjectat a la paret mitjançant uns ancoratges; superar-los és potser la maniobra més delicada de la progressió en vies ferrades. Del tram de cable, entre ancoratge i ancoratge, només hi pot penjar una persona, per tant, esperarem que el company de davant hagi passat al tram següent abans de començar nosaltres el nostre.

2n.- Prenem el segon mosquetó, de nou utilitzant la mà dreta i el passem a l'altre costat de l'ancoratge, enganxant el cable al costat del primer mosquetó que hem mogut. Durant aquesta maniobra estem assegurats pel mosquetó de dalt.

Cal diferenciar la progressió en funció del tipus de dissipador que hem escollit, doncs s'utilitzen de forma diferent els dissipadors en Y dels dissipadors en V. Nosaltres recomanem l'ús dels dissipadors en Y, ja que milloren la seguretat d'aquesta activitat.

No recomanem els dissipadors en forma de V, però la seva correcta utilització seria la següent:

Hi ha una forma molt senzilla d'estar assegurats en tot moment, i és utilitzar sempre la mateixa mà per transferir el vostre mosquetó. Comencem a ascendir assegurats amb els dos mosquetons al cable de vida. Arribem a un ancoratge. 1r.- Prenem el primer mosquetó amb la mà dreta i el passem a l'altre costat de l'ancoratge, enganxant de nou el cable. En aquesta maniobra seguim agafats al cable amb el mosquetó d’abaix. Ara estem assegurats del cable de nou amb dos mosquetons, un a cada banda de l'ancoratge.

CONSELL!

TÈCNICA I SEGURETAT

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ

És molt important entendre bé les forces que actuen en una caiguda i els perills que originen. Al caure al progressar en una via ferrada, es crea al aturar-nos una violenta força (anomenada força de xoc) que es transmet des de l'ancoratge que ens ha aturat fins a nosaltres, a través del mosquetó, la vaga i l'arnés. Aquest impacte no ha de sobrepassar mai els 1200 Kp, que és el límit fisiològic assumible per un individu de 80 Kg sense patir lesions mortals. Quan menor sigui la

natura i aventura

Seguim pujant pels graons fins arribar al següent ancoratge i repetim de nou la operació. No és gens difícil, però cal practicar-ho per fer-ho amb certa habilitat.

Comencem a ascendir assegurats amb un dels mosquetons al cable de vida. Arribem a un ancoratge. 1r.- Agafem el segon mosquetó (que duem penjant o lligat a l'arnés per evitar molèsties) i l'enganxem al cable a l'altre costat de l'ancoratge. 2n.- Deixem anar el primer mosquetó i el deixem penjant o de nou lligat a l'arnés. Veiem que és important, si utilitzem dissipadors en V, no avançar amb els dos mosquetons agafats al cable, doncs en cas de caiguda el dissipador no podria realitzar la seva funció.

força de xoc, més suau serà la detenció de la caiguda. Així doncs, la funció principal de la vaga de seguretat serà amortir al màxim la caiguda absorbint la major quantitat d'aquesta força de xoc, i d'això s'encarrega, exactament, el dissipador de la nostra vaga. Il·lustrem-ho amb un exemple. Un individu cau, assegurat simplement amb una vaga i un mosquetó o un dissipador en V mal utilitzat (amb els dos mosquetons ancorats al cable)

des de cinc metres d'alçada. La força de xoc serà superior als 1500 Kp, o sigui, mortal o provocarà el trencament del mosquetó (els darrers tres accidents mortals a França han sigut per trencament de mosquetó). En canvi, un altre individu que caigui des de la mateixa alçada amb un dissipador en Y, rebrà un impacte que no superarà els 600 Kp, i tot quedarà en un ensurt. És indispensable, doncs, portar una vaga de seguretat amb dissipador adequada i saber utilitzar-la correctament.

ULLERES: JULBO ABSOLUTE SPECTRON X5. De policarbonat fumat i protecció cat. 3 (100%UV 400). Patilles deformables ergonòmiques de màxima comoditat. GUANTS: VIA ALPIN. Especialment dissenyats per protegir les mans en vies ferrades.

CASC: PETZL ECRIN ROC. Casc polivalent i sòlid (carcassa de policarbonat), té nombroses possibilitats de regulació mitjançant dues rodes laterals i està encoixinat a l'entorn del cap. 14 forats de ventilació.

SAMARRETA: FORCLAZ50. Absorció de la transpiració molt ràpida i bona dispersió de la humitat per mantenir el cos sempre sec. Costures planes, tractament antibacterià i molt bona resistència a la abrasió.

DISSIPADOR: ZIPER Y. Dissipador d'energia per roçament amb sistema de subjecció de la corda a l'arnés. Compleix normes UIAA i CE. Aconsellat amb mosquetons VERTIGO.

MOTXILLA: AC LITE 15. 3 butxaques exteriors i un elàstic frontal de compressió. Xarxa Aircomfort a l'esquena per donar major comoditat i corretja de pit. Capacitat de 18 litres. 860grs de pes. DAVALLADOR: LUCKY ECOS. La geometria d'aquest vuit ha estat estudiada i provada en base a la pròpia evolució, cada cop més sofisticada de les cordes, en quant a la seva rigidesa i desgast, aconseguint dosificar l'esforç i el desgast. PANTALÓ: TRANGO SUMMIT S06. Cómode i resistent, teixit elàstic i tranpirable reforçat amb doble teixit als genolls i a les parts interior i posterior dels camals . Disposa de 4 butxaques amb cremallera.

BOTES: ASOLO FSN VOYAGER. Botes de Cordura Water Resistant amb membrana interna Goretex i sola Vibram amb membrana Goretex XCR, 15% més lleugeres que les botes tradicionals. Plantilla anatòmica Lite 2.

tècnica i seguretat 27

El primer que hauriem de tenir en compte és que la talla de la bota s'adapti bé al nostre peu. En cas de que sigui gran, en els trams de pujada ens fregarà el taló i si és justa o petita, les nostres ungles patiran les consequències. Si la talla és la correcte, l'ús d'uns mitjons adeqüats es bàsic, ja que si no s'adapten bé i tenen arrugues poden produir incomoditats i ampolles. El teixit del mitjó ha de ser escollit en funció de l'activitat que portarem a terme, si unim la poca transpiració de la bota a un mitjó poc transpirable, el peu es trobarà humit i serà més vulnerable a qualsevol roçament. Avui en dia existeixen una àmplia gamma de models que s'adapten a totes les condicions. Un esparadrap antillagues i una bona higiene de peus poden ser també factors de prevenció molt importants per evitar l'aparició de llagues.

PREGUNTES I RESPOSTES ❚M'agradaria saber què és el més recomanable en cas de veurem sorprès per una tempesta amb aparell elèctric? El lloc on siguem determinarà la nostra conducta. Si ens trobem dalt d'un cim o una carena haurem de descendir el més ràpidament possible per tal d'evitar els llamps, ja que tenen tendència a caure sobre els objectes més elevats. Si estem dins una tenda és preferible sortir, ja que els pals al no estar en contacte amb el terra retindrien el llamp. És molt important que, s'hi ens aixopluguem dins d'una balma, ens allunyem el màxim possible de l'entrada, col·locant-nos al centre i evitant tocar les seves parets i preferiblement seurem damunt d'una motxilla per tal d’aïllar-no's del terra. No buscarem mai refugi sota un arbre aïllat, és més segur estar dins d'un bosc i, per norma, ens allunyarem de rius i estanys. Per últim, és recomanable no utilitzar aparells elèctrics.

natura i aventura

❚Què hauria de fer en una situació d'emergència en la que necessito ajut? El més recomanable, si es tracta d'un rescat o d'una situació que requereix una intervenció sanitària immediata, és trucar al telèfon d'emergències, el 112. Les trucades aquest número són gratuïtes i es poden realitzar des de qualsevol telèfon fixe o mòbil. Quan estableixis comunicació, et demanaran quin és el motiu de la trucada i la remetran al servei més adient. En cas de no tenir clara la nostra situació, aquest servei pot rastrejar de quin lloc prové la trucada. Per tal de fer més eficient i ràpida la trucada, és convenient facilitar exactament als equips d'emergències les següents dades: el número telèfon des del que efectuem la trucada, localització del fets, tipus d'accident, nombre de víctimes amb un pronòstic orientatiu i les condicions que es donen al lloc de l'accident (si hi ha boira, neva, plou...)

❚Existeixen mapes topogràfics de tot el territori de Catalunya? Actualment l'Institut Cartogràfic de Catalunya té cartografiada tota la superfície de Catalunya. Si visiteu la seva pàgina web, www.icc.es, podreu trobar tots els mapes dels que disposen. L'editorial alpina www.editorialalpina.com també te cartografiada bona part de Catalunya, a part d'altres indrets de l'estat espanyol. ❚Tot just m'inicio en el món de la muntanya i m'agradaria conèixer quins són els elements de seguretat que hauria de portar sempre? A part de l'obligatòria farmaciola, hi ha altres elements que no haurien de faltar mai en el nostre equip: un telèfon mòbil, una manta tèrmica, un xiulet i un frontal amb piles de recanvi per si se'ns fa de nit. ❚Sovint quan vaig a la muntanya i faig caminades de moltes hores em surten llagues i passo un veritable calvari, què podria fer per evitar-les?

❚He sentit a parlar molt de les curses d'orientació i m'agradaria saber en què consisteixen i on podria obtenir informació? Les curses d'orientació són una activitat en el medi natural aptes per a gent de totes les edats i totes les condicions físiques, que consisteixen bàsicament en trobar uns punts marcats en un mapa topogràfic en un temps determinat. Si desconeixeu aquest món i no teniu nocions d'orientació, no patiu, doncs existeixen diferents nivells de dificultat. En el nivell més bàsic es possible veure pares amb la mainada gaudint d'un passeig. En aquest nivell les fites sovint no estan molt amagades i es troben en cruïlles de camins. En els nivells més avançats la dificultat i la competitivitat augmenta de manera considerable. Si voleu conèixer més sobre les curses d'orientació, aquesta és la direcció de la federació catalana de curses d'orientació www.fcoc.info.

Envia les teves cartes a l’adreça de correu electrònic: preguntesirespostes@naturaiaventura.com

CALENDARI

Catalunya i Andorra

FIRES I 10-19/11 23-25/11 3-6/12

CONGRESSOS Festival internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló Torelló Mostra de Cinema de Muntanya i Aventura de Figueres Figueres Fira Pirineu Esport Bellver de Cerdanya

www.torellomountainfilm.com www.cexcursionistaempordanes.org

BICICLETA DE MUNTANYA 5/11 II Marxa Btt Vallès natural 12/11 Open Natura 19/11 Pedalada Popular. Memorial Jordi Rusana 19/11 Prehistòrica

Matadepera St Just Desvern Mataró La Roca del Vallès

www.ccvoc.org/vallesnatural/portada www.opennatura.com www.geocities.com/uecmataro www.larocaenbike.com/prehistorica/index

DUATLÓ / RAIDS 12/11 Duatló de Muntanya del Baix Penedès 19/11 Duatló de Gurb 19/11 Duatló de Muntanya Ciutat de Sant Feliu

El Vendrell Gurb Sant Feliu de Llobregat

www.gmlira.com www.gurb.cat http://geps.santfeliu.net

CURSES D'ORIENTACIÓ 19/11 Turó d'Onofre Arnau - OROS 2006 26/11 8ª Copa Girona-O 3/12 Popular.Natura Iluro - OROS 2006 9-10/12 Trofeu internacional Ciutat de Barcelona

Mataró Arbúcies Mataró Barcelona

www.oros.orientacio.org www.grionsorientacio.com www.oros.orientacio.org www.clubcoc.org

ESCALADA 3-6/12 Open d'escalada de Bellver de Cerdanya 13/12 Competició de Boulder

Bellver de Cerdanya Valls

www.aaeet.com/muntanya

CURSES DE MUNTANYA 19/11 3° Cursa de Muntanya "La Talaia" 19/11 Cursa de Muntanya a Castellterçol 2/12 Cursa de Muntanya Castell de Burriac

Vilanova i la Geltrú Castellterçol Argentona

www.aetalaia.org www.cecastell.com www.gmargentona.com

Badalona Cornellà

MARXES I CAMINADES 19/11 Caminada de Regularitat per la Serra de Marina - Copa Catalana 26/11 Marxa Tècnica de Regularitat i Orientació "El Cuc" 26/11 Travessa Matagalls-Granollers 26/11 Caminada pel país de les Tines "Mura-Talamanca-Rocafort" 3/12 Caminada popular de Llinars del Vallès 3/12 Marxa Social de la regularitat 25/12 Caminada Nocturna de la Nit de Nadal

Mura Llinars del Vallès La Garriga El Vendrell

www.cebadalona.org ueccornella@hotmail.com www.vallesnet.org/aeg www.marenos.com/cemura cexllv@wanadoo.es info@cegarriguenc.org www.gmlira.com

CONCURSOS FOTOGRAFIA DE MUNTANYA 20/11 Premis Clic! de fotografia 20/12 Concurs fotogràfic "La Muntanya"

Molins de Rei Granollers

www.molinsderei.net/cem www.vallesnet.org/aeg

calendari

RUTES EN TOT TERRENY

Travessant el Massís de l’Ardenya amb TOT TERRENY Un indret de la Costa Brava, allunyat de l’especulació immobiliaria l massís de Cadiretes, també anomenat d'Ardenya, es troba situat a l'extrem més al sud de la Costa Brava entre els termes comarcals del Gironès, el Baix Empordà i la Selva. Tot i el creixement urbanístic que han experimentat en els darrers anys les poblacions costaneres com Lloret, Tossa i la Vall d'Aro, aquest indret s'ha vist poc afectat i s'ha mantingut gairebé intacte i allunyat de l'especulació immobiliària que ha afectat tot el litoral català. Degut a la seva gran vàlua paisatgística, històrica i natural i amb l'objectiu de preservar-lo, aquest paratge ha estat darrerament inclòs en el Pla de Protecció d'Espais Naturals.

La part del massís més propera al litoral cau vertiginosament al mar creant altíssims penya-segats de gran bellesa i petites cales de difícil accés on la vegetació creix fins a la vora del mar. Entre els seus boscs d'alzinars, és

AQUEST PARATGE HA ESTAT DARRERAMENT INCLÒS EN EL PLA DE PROTECCIÓ D'ESPAIS NATURALS

natura i aventura

freqüent trobar-hi roques aïllades d'origen granític, que han estat modelades pels agents erosius i que presenten una fesomia singular. A més a més de la gran

riquesa natural no és menys important la seva riquesa històrica, doncs són molts els vestigis històrics que podem trobar per aquestes terres, des de l'etapa del Megalitisme (3.000-1500 aC) passant pels Íbers, el Romànic i el Gòtic. La població costanera de Tossa de Mar, situada a la part més al sud del massís, és l'indret des d'on començarem el nostre recorregut. Aquesta petita vila que en el passat tingué un marcat caràcter mariner, comptava antigament amb unes drassanes on es construïen embarcacions i era també un important punt de comerç marítim de la zona. Avui en dia, però, és més coneguda pel seu antic castell. El seu emplaçament a la vora del mar i les muralles que encerclen l'antiga vila ofereixen una de les imatges més representatives del poble i de la Costa Brava. És molt recomanable apropar-s'hi i caminar sense pressa pels seus carrers estrets, deixant volar la imaginació sobre com devien ser aquells temps, entre els segles XII i XIV, en els que la vila vivia sota l'amenaça dels pirates. Deixant enrere la població de Tossa i endinsant-nos als Massís de Cadiretes, guanyem alçada mica en mica fins trobar-nos rodejats de boscs d'alzines sureres que ens fan entendre perquè, tres segles abans, part de l'activitat econòmica de poblacions com Tossa, Lloret i Sant Feliu de Guíxols es basava en l'explotació del bosc i en l'extracció de suro per elaborar taps per les regions vinícoles franceses i

3 europees. La producció de carbó i de llenya juntament amb la caça i la recol·lecció de fruits silvestres eren altres fonts d'ingressos per aquestes regions. Progressivament aquesta activitat va anar desapareixent durant el segle

MOLT A PROP DE SANT GRAU, EN EL VESSANT SUD DEL PUIG DE CADIRETES, TROBEM ELS DOS MONUMENTS MEGALÍTICS DE LA PEDRA-SOBREALTRA I DEL MENHIR D'EN LLACH XIX fins que, als anys 60 el sector turístic va passar a ser l'eix fonamental de la seva economia. El complex arquitectònic de l'ermita de Sant Grau d'Ardenya, que en temps passats fou un lloc important de pelegrinatge va ser durant els anys 50 i 60 un clar exponent del canvi que s'estava produint. Una part del conjunt de l'edifici va passar a ser un hotel de luxe i a les seves rodalies es va projectar la construcció d'una gran urbanització, motiu pel qual conviuen pels voltants del temple faroles rovellades, carrers asfaltats i fins i tot les restes d'una piscina i d'una pista d'esquaix. El negoci va

fer fallida i la urbanització no es van arribar a construir mai; l'edifici i el terrenys van passar a ser propietat de l'entitat financera Ibercaja. Des de fa molts anys, l'ajuntament de Tossa, propietari del temple, negocia per tal de recuperar tot l'espai, però l'esforç ha sigut en va. El temple resta inactiu pràcticament tot l'any, encara que cada tretze d'octubre es celebra una missa i un aplec de sardanes organitzat per l'ajuntament de Tossa en honor a Sant Grau. Molt a prop de Sant Grau, en el vessant sud del Puig de Cadiretes, trobem els dos monuments megalítics de la Pedra-sobre-altra i del menhir d'en Llach. Megalit és una paraula d'origen grec que significa gran pedra, i que s'utilitza en termes prehistòrics per referir-se a les tombes monumentals fetes amb grans lloses de pedra que es construïren a l'Europa occidental entre el IV i el II mil·lenni aC. La seva denominació equival pràcticament als dolmens i

4 1-Monestir cistercenc de 2-Santa Maria de Solius. 3-Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. 4-Runes de Sant Baldiri. 5-Pedra-sobre-altra.

rutes en tot terreny

RUTES EN TOT TERRENY

1 també s'estén a altres construccions del mateix període com els menhirs. El monument de la Pedra-sobre-altra consta d'una gran cambra sepulcral sota un gran bloc de granit completat per varies lloses verticals, a la que s'hi accedeix per un corredor de 4 metres de longitud. Tota la part davantera del sepulcre, la zona del passadís, estava coberta per un gran túmul de terra i pedres, cenyit per grans blocs naturals.

UN FORT DESCENS ON HAUREM DE DEMOSTRAR LES NOSTRES HABILITATS AMB EL COTXE Després de visitar aquests monuments prehistòrics, val la pena fer una passejada i apropar-se primer al cim del Puig de ses Cadiretes i després al Puig del Montclar per gaudir d'unes espectaculars vistes del mar i la costa des del primer, i del Montseny, de les Guilleries, del Montnegre i fins i tot del Pirineu, desde el segon cim. Després d'un fort descens on haurem de demostrar les nostres habilitats amb el cotxe, entrem al municipi de Solius, on podrem conèixer el monestir Cistercenc de Santa Maria de Solius fundat l'any 1967. Aquest monestir és molt

natura i aventura

2 conegut pel seu museu de diorames de pessebre que va començar l'any 1970 el pare Gilbert Galceran i que encara avui es continua ampliant. Aquest monjo, creador íntegre del museu, ha estat recentment distingit com a mestre artesà de pessebres i, gràcies a l'ajuda de les donacions anònimes i la col·laboració dels monjos, ha reunit una de les exposicions de pessebres més grans que es coneixen arreu del món.

1-Paradolmen de Pedra-sobre-altra. 2-Ermita de Sant Grau d'Ardenya.

Per més informació: Ajuntament Tossa de mar: www.tossademar.com/ajuntament/index.htm St Feliu de Guixols: www.guixols.net/

NORMES BÀSIQUES PER LA BONA CONVIVÈNCIA DEL 4X4 AMB ELS DEMÉS USUARIS: - No surtis mai dels camins traçats. - Respecta sempre les normes de convivència amb els altres col·lectius que, com tu, també gaudeixen de la natura. - Circula sempre a una velocitat prudent. Quan et creuïs amb ciclistes o excursionistes disminueix la velocitat per no aixecar polseguera i si és possible, cedeix el pas. - Respecta totes les indicacions que trobis. - La norma més important que resumeix totes les altres és: sempre que surtis a la muntanya que no es noti que hi has estat i si pots, deixa-ho tot millor de com ho has trobat.

DESCENS D’ENGORJATS

Caràcter Mediterrani a la Serra de Prades El Barranc del Glorieta, un objectiu a l’abast de molts aficionats

luny dels massissos més alts del nostre país podem trobar paisatges de gran vàlua, on l'empremta pròpia del caràcter mediterrani es fa visible i mostra tot el seu encant.

Un clar exemple és la serra de Prades, compresa entre les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Priorat i el camp de Tarragona. Situada relativament a prop del mar, i tot i no assolir una gran alçada, té una orografia repleta de cingles i altiplans que la fan molt atractiva. Els seus boscs d'alzinars, roures i pi blanc i la frondosa flora baixa ens mostren la riquesa i la vida de la vegetació mediterrània, proporcionantnos uns bells paratges per gaudir de la natura. El barranc del Glorieta, situat a la part meridional de la serra de Prades, dins el terme de Mont-ral, és el descens que us proposem per aquestes contrades.

natura i aventura

Antigament, les ribes del Glorieta van comptar amb un gran número de molins paperers i fins i tot va comptar amb una petita central hidroelèctrica que abastia la vila d'Alcover. Encara avui es poden trobar algunes restes d'aquestes construccions recordant-nos l'activitat que anys enrere es portava a terme en aquesta vall. Les aigües d'aquest torrent sorgeixen en un salt anomenat les Fonts del Glorieta i ràpidament es precipiten avall, cap Alcover, formant gorgs i salts de gran bellesa fins desembocar, entre camps d'avellaners, al riu Francolí. El seu ambient acollidor, la bellesa estètica del paratge i les dificultats tècniques que presenta, fan d'aquest riu el marc idoni per iniciar-se en el descens de barrancs. Petits salts en gorgs d'aigua clara, ràpels en cascades i fins i tot un pas per dins d'un estret forat són els al·licients d'aquest complet i divertit barranc.

ACCÉS: sortint de la població de Valls prendrem la carretera C-37 en direcció Alcover. Un cop dins de la vila seguirem el rètol indicador de Mont-ral, travessant tot el nucli urbà, fins arribar a l'església. La deixem enrere i dos-cents metres més enllà, en un revolt a la dreta, un rètol ens indica la direcció de l'ermita del Remei. Avancem uns tres quilòmetres fins arribar-hi i un cop allà, estacionem el vehicle per començar l'aproximació a peu.

Els salts, els passos estrets i unes boniques formacions fan d'aquest un descens recomanable.

APROXIMACIÓ: des de l'ermita i per la mateixa pista que veníem, seguirem unes marques grogues i blanques que ens acompanyaran tot el recorregut fins l'entrada del barranc. El camí creua el llit del barranc en dues ocasions, pero és en la darrera que es transforma en un corriol i remunta fortament la vall per l'esquerra orogràfica (en sentit de les aigües).En pocs minuts trobem l'antiga central hidroelèctrica d'Alcover i el camí s'enfila uns 30 minuts més fins a trobar una construcció en runes. Tot seguit el camí s'aproxima al riu i veiem en un gran amfiteatre la bassa que forma el salt de les fonts del Glorieta des d’on començarem el nostre descens. RETORN: immediatament després de superar l'indret anomenat com el Niu de l'Àliga, un corriol surt per l'esquerra i en forta pujada ens du fins les runes de la central hidroelèctrica que hem vist a l'aproximació. Desfent el camí d'anada arribarem de nou a l'ermita del Remei.

Longitud: 1200m. Desnivell: 200m. Dificultat: baixa. Aproximació: 1:15 minuts. Retorn: 30 minuts. Descens: de 2:30 a 3 hores. Equipament: molt bo.

Material: neoprè, casc, arnés, davallador i baga de seguretat. Cordes: 2 x15m o 1x30m. Escapatòries: un camí per l'esquerra orogràfica ressegueix bona part del descens. Tipus de barranc: excavat en calcari. Època adient: tot l'any.

descens d’engorjats

Espais naturals de Catalunya

Cada vegada més la nostra societat va prenent consciencia de que cal preservar els espais naturals per garantir-ne la seva protecció. L'equilibri entre la conservació dels espais naturals i el desenvolupament de noves infraestructures és una

MÓN SOSTENIBLE

font de conflicte en l'esdevenir de la nostra societat. També l'expansió de les zones urbanes, degut al fort augment demogràfic, ha creat una forta pressió sobre el medi natural. Sovint oblidem la transcendència d'aquests fets i no valorem que bona part de les opcions del nostre futur passen per preservar el medi en contra d'un model de futur equivocat. Amb aquest objectiu els estaments públics han portat a terme un pla per tal de protegir legalment aquests paratges creant uns espais naturals regulats on es preserva la natura en detriment de la seva explotació. Així va néixer l'any 1985 la llei de protecció d'espais naturals, l'objectiu de la qual és protegir, conservar i regular aquests espais i fer compatible l'ús dels recursos naturals per part de les persones sense causar alteracions al medi. Bàsicament, aquesta llei va definir quatre tipus d'espais, tots ells amb les seves pròpies regulacions. PARCS NACIONALS: són espais naturals, habitualment de gran tamany, que tenen un interès científic, paisatgístic i educatiu. En el seu interior no es permet cap tipus d'activitat que pugui malmetre la seva fisonomia o qualsevol de les espècies que hi habiten. Està prohibida la caça, la recollida de bolets i qualsevol altre tipus d'activitat recol·lectiva. PARATGES NATURALS D'INTERÈS NACIONAL: són espais naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten un interès científic, paisatgístic i educatiu. Les activitats s'han de limitar als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles que sigui compatibles amb els objectius de la protecció. RESERVES NATURALS: són espais naturals d'àmbit reduït i d'interès científic en els que es preserva íntegrament el seu ecosistema. Poden ser integrals o parcials: -Integrals: la seva finalitat és protegir els espais i la seva evolució. L'accés és molt controlat i sols es permeten les activitats científiques i de divulgació dels seus valors. -Parcials: el seu objectiu és preservar formacions geològiques, espècies, habitats i comunitats. PARCS NATURALS: són els espais naturals on es preserva el medi i alhora es compagina l'activitat dels seus habitants. L'explotació del seus recursos es fa d'una manera sostenible. Posteriorment, amb l'aprovació l'any 1992 del decret del PEIN ( pla d'espais d'interès natural) s'inclouen, a més a més dels espais que hem mencionat abans, un seguit de paratges que per la seva riquesa també són preservats. En ells s'estableix un regim urbanístic rigorós i un control de totes les activitats que s'hi duen a terme, per tal de fer-les compatibles amb la preservació de l'entorn. Amb la seva aplicació, la xifra d'espais d'interès natural s'eleva fins a 144 i suposa un 21% del territori total de Catalunya.

natura i aventura

PARC NACIONAL Aigüestortes i Sant Maurici

PARCS NATURALS Parc natural de l'Alt Pirineu Aiguamolls de l'Empordà Sant Llorenç de Munt i l'Obac Parc natural del Cadí- Moixeró Serra del Montsant Cap de Creus. Zona Volcànica de la Garrotxa. Delta de l'Ebre Els Ports Montseny Montserrat

PARATGES NATURALS D'INTERÈS NACIONAL L'Albera Poblet Massís del Pedraforca

RESERVES NATURALS Delta del Llobregat Aiguamolls de l'Empordà La Fageda d'en Jordà Illes Medes Riu de la Llosa Riera de Merles Riu Algars Riera d'Arbúcies-Hostalrich

informa La importància de la hidratació en l'esport L'aigua és el principal component del cos humà i suposa prop de dues terceres parts del pes corporal total. En una persona adulta de 70 quilograms de pes, l'aigua representa uns 40 litres. És un component indispensable en tots els teixits del cos i desenvolupa funcions molt importants en l'organisme: cons-titueix el mitjà en què es dilueixen els líquids corporals; possibilita el transport de nutrients a les cèl·lules i dels productes de rebuig d'aquestes; ajuda a la digestió al dissoldre els nutrients dels aliments i contribueix a regular la temperatura temporal mitjançant l'evaporació per la pell. En el cos humà no existeix un dipòsit on s'emmagatzemi l'aigua, per tant necessitem ingerir líquids en quantitats suficients per compensar les pèrdues que inevitablement es produeixen en els processos fisiològics: respiració, sudoració, orina i excrements. Es calcula que la persona de l'exemple anterior perd, en un dia normal, uns 2,6 litres d'aigua. Una pèrdua per sobre d'un 2% del pes corporal produeix alteracions en la capacitat termoreguladora, amb la pèrdua del 3% ja es produeix una disminució del rendiment, i si arribem a pèrdues superiors al 6% es produiria l'esgotament, el coma i la mort. D'aquí la importància per al nostre metabolisme de mantenir una bona i correcta hidratació. Durant l'exercici físic es produeix un augment de la pèrdua de líquid, ja que augmenta la sudoració per compensar l'augment de la temperatura corporal, i per tant les necessitats hídriques també augmenten. L'aigua és la única beguda imprescindible i la que millor calma la sensació de set. Però quan suem molt no n'hi ha suficient amb beure aigua, ja que les substàncies que té l'aigua són menys que les que tenen la suor i els altres líquids corporals. Per tant, és necessari prendre altres begudes o aliments que reposin les sals minerals perdudes. Una bona opció són les begudes isotòniques perquè la seva composició està pensada per reposar fàcilment aquestes sals perdudes tals com el potassi, el magnesi i el calci. A més a més, aquestes begudes porten hidrats de carboni en forma de glúcids, que serviran d'aport energètic i tenen sabors que les fan més apetitoses. És recomanable ingerir uns 500ml d'aigua l'hora prèvia a la realització de l'exercici físic. Durant l'esforç cal mantenir una hidratació no inferior als 200ml cada mitja hora (recomanem un aport hídric enriquit amb sals minerals i glúcids). Durant l'hora següent un cop finalitzat l'exercici físic es recomana beure uns 500ml de líquid amb aportació d'hidrats de carboni per suplementar el desgast produït per l'esforç.

salut i esport

MATERIAL

Que cal saber per escollir bé un sac de dormir? Qui no ha anat mai a comprar un sac de dormir i s'ha trobat, a l'hora de triar-lo, que desconeixia la immensa gamma de característiques que els componen?. Certament, la varietat de models que trobem en el mercat és molt àmplia i crea molts dubtes a l'hora de decidir i triar-ne un. En aquest article analitzarem tot el que hem de conèixer per tal d'encertar en la nostra elecció tenint en compte no sols els aspectes tècnics sinó també les característiques pròpies de cada persona, que són de gran importància. L'aspecte més important a tenir en compte és definir quin serà l'ús que li donarem: el volem per dormir en refugis? Per fer travesses? Per fer bivacs a l'hivern? Cal tenir en compte que no existeix un sac idoni per a totes les situacions i que en funció de quina època vulguem utilitzar-lo, necessitarem un sac o un altre, ja que les prestacions dels models d'estiu i són molt diferents a les dels models d'hivern. Si no tenim pensat utilitzar-lo en condicions hivernals o de molt fred, un sac polivalent ens pot ser suficient, encara que és recomanable tenir-ne un altre de més lleuger per l'estiu.

LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE A L'HORA DE TRIAR EL NOSTRE SAC SÓN: TEMPERATURES EXTREMA I DE CONFORT: als catàlegs i a les etiquetes trobarem que els fabricants ens assenyalen dues temperatures: la de confort, que ens indica quina és la temperatura a la que es recomana el seu ús, i l'extrema, que ens adverteix a partir de quina temperatura el sac no ens garanteix una protecció adient i el nostre cos pot començar a patir lesions a causa del fred. Aquestes xifres són, però, orientatives, ja que existeixen condicionants propis de cada persona com l'edat, el sexe, el pes, la hidratació i la fatiga que faran que dues persones dins d'un mateix sac puguin tenir sensacions diferents. La sensibilitat al fred de cada persona és diferent i com ja se sap, els sacs no generen calor sinó que retenen la que genera el cos. L'aïllament que puguem tenir del terra i la vestimenta amb la que dormim són altres factors essencials per garantir la capacitat tèrmica del sac. Podem recomanar, de manera orientativa, les següents temperatures de confort ideals segons l'ús que anem a fer-ne: Temperatura de confort per un sac d'estiu: és recomanable que arribi fins als 0 graus. El seu ús es limitarà a indrets poc freds, activitats estivals o refugis. Els sacs ultralleugers pel seu volum i la seva lleugeresa són els més adients, sobretot si tenim pensat fer llargues caminades portant-lo a la motxilla. Temperatura de confort per un sac més polivalent: és recomanable que arribi fins a -10ºC. Es pot utilitzar gairebé tot l'any, menys amb condicions hivernals o de molt fred. Els models de fibra de bona qualitat són els que millor compleixen aquesta funció. Temperatura de confort per un sac d'hivern: és recomanable que arribi fins als -20ºC. Són els apropiats per a condicions hivernals o de fred important. El seu ús és específic, són voluminosos i pesats i per tant desaconsellables per activitats fora de l'hivern on les seves propietats no són necessàries. Els models de ploma són els que millor compleixen aquesta funció.

natura i aventura

TALLA: és molt important que el sac sigui còmode, ni molt estret ni molt ample, per tal de que s'adapti bé al contorn del nostre cos i així aprofitar les seves prestacions. Si el sac ens ve gran, l'escalfor que genera el nostre cos serà insuficient per escalfar tot l'aire que hi ha dins el sac i probablement tindrem fred. FARCIT: és la part del sac confeccionada amb plomes o fibres sintètiques que ens aïllarà de l'ambient exterior i de la que dependrà en gran mesura la qualitat del sac: Les fibres sintètiques són el teixits més utilitzats ja que disposen d'una gran varietat. Les propietats de cada una varien segons el fabricant. El Polarguard, el Thermolite i el Thinsulate són tres de les fibres que més poder de retenció tenen i que millors prestacions atorguen. La ploma és un aïllant natural extret del pit d'algunes aus com l'ànec i l'oca. La qualitat ve donada per una mesura que dóna el fabricant sobre el tant per cent de ploma de primera qualitat (anomenat plomissol) i del contingut d'elements, com fragments i plomes de pitjor qualitat, que hi ha en el farcit. El tant per cent s'expressa de la següent manera: 90/10 indica que conté 90% de ploma de primera qualitat i 10% de la resta. Un 80/20 és considerat un bon percentatge. Existeixen tres tipus de ploma: el duvet, el plomissol i la ploma triturada. El duvet es considera el millor ja que pràcticament no es nota la canya de la ploma i per tant millora la seva compressió i la seva capacitat tèrmica. La ploma en ambients molt freds ofereix unes grans prestacions però en canvi en ambients humits la seva capacitat disminueix notablement. MANTENIMENT DEL SAC DE DORMIR: - Es pot utilitzar una funda interior que ens ajudarà a no embrutar tant el sac i no haurem de rentar-lo tant sovint. - És preferible rentar-lo amb un programa de roba delicada a una

temperatura de 30ºC. - Hem d'utilitzar detergents per teixits sensibles o específics per Gore i ploma. - Mai s'ha d'utilitzar l'assecadora. - S'ha de estendre en un lloc amb ventilació i allunyat dels raigs solars. CONSELLS BÀSICS PER APROFITAR BÉ EL SAC DE DORMIR : - Un bon aïllant sota el sac permetrà evitar el fred i la humitat del terra, millorant-ne el seu rendiment. - Porta'l dins la motxilla en una bossa de plàstic per evitar que es pugui mullar en cas de pluja. - Canviat la roba humida abans d'entrar al sac. - Entra en el sac abans de que tinguis fred per poder escalfar-lo més ràpidament. Fins i tot pots escalfar-te fent una mica d'exercici. - Per disminuir el volum d'aire a escalfar dins el sac pots ficar-hi roba al seu interior. Als peus no molesta gaire. - Si és possible, s'ha d'evitar guardar el sac durant llargs espais de temps dins la funda compressora, ja que pot fer disminuir les seves propietats. Guarda'l penjat. - Una manta aïllant per sobre el sac o una funda de bivac incrementarà la capacitat tèrmica en cas de necessitat. - És important ventilar-lo desprès del fer-lo servir.

Fitxa comparativa de la ploma i les fibres sintètiques LA PLOMA

LES FIBRES SINTÈTIQUES

✔ ✔ ✘ ✘

ASPECTES A FAVOR Es el millor aïllant tèrmic que existeix. Es lleugera. Te una gran capacitat per comprimirse i expandir-se ocupant molt menys espai dins de la funda. En igualtat de condicions pescalor és més efectiva.

ASPECTES A FAVOR Tenen un manteniment senzill i es poden rentar sovint sense perdre les seves propietats. S'assequen més ràpidament. Són més transpirables. El seu preu és més econòmic

ASPECTES EN CONTRA El seu manteniment és complexe, ja que no és bo rentar-lo gaire sovint i s'ha de fer amb productes especials. En el cas de que es mulli el temps que triga en assecar-se és bastant llarg i perd la seva capacitat tèrmica. No transpiren tant. El seu preu és bastant elevat.

ASPECTES EN CONTRA No tenen la capacitat tèrmica dels sacs de ploma. Pes més elevat. No es poden comprimir tant com la ploma i ocupen més volum. En igualtat de condicions pes-calor és menys efectiva.

material

SACS LLEUGERS: Fabricant: Ferrino. Model: lightec 700 SQ. Pes: 0.70kg. Temperatura confort: +10. Temperatura extrema: +4. Farcit: fibra. High termal Fiber compact. Material exterior: 100% polyester 210T Ripstop. Material interior: 100% nylon 40D 260T. Mesures: 215x75.

Fabricant: North Face. Model: Propel. Pes: 481 gr. Temperatura confort: +12/+15. Temperatura extrema: +4. Farcit: fibra. Material exterior: ripstop. Material interior: pertex. Mesures: 220x50x80.

Fabricant: Ferrino. Model: Nadir 300 Lite. Pes: 1,000 kg. Temperatura confort: +9/+5. Temperatura extrema: -5. Farcit: fibra. High thermal Tiber Performance. Material exterior:100% polyester 210T Ripstop. Material interior:100% nylon 190T. Mesures: 220x80x50 cm.

Fabricant: Grifone. Model: Light Fiber Pes: 710 gr. Temperatura confort: +15. Temperatura extrema: +5. Farcit: fibra. Material exterior: nylon. Material interior: nylon. Mesures: 215x75.

SACS POLIVALENTS: Fabricant: North Face. Model: Orion. Pes: 1.070 kg. Temperatura confort: +5/+10. Temperatura extrema: -7. Farcit: fibra. Material exterior: polyester. Material intern: polyester. Mesures: 220x80x50.

Fabricant: Vaude. Model: Trail light 225. Pes: 1.650kg. Temperatura confort: +20/ 0. Temperatura extrema: -6/-13. Farcit: fibra. Material exterior: poliamida. Material intern: poliamida. Mesures: 225x80x55.

SACS PER HIVERN : Fabricant: Nort Face Model: Cat's Meow. Pes: 1.270kg. Temperatura confort: +4/-2. Temperatura extrema: -18. Farcit: ploma. Material exterior: Firestorm. Material intern: Bottomline Taffeta. Mesures: 220x80x55.

natura i aventura

Fabricant: Vaude. Model: Classic professional 220. Pes: 2.100 kg. Temperatura confort: +22/-7. Temperatura extrema: -13/-31. Farcit: ploma. Material exterior: poliamida. Material intern: poliamida. Mesures: 228x80x55

Butlleta de subscripció

aventura

Vols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura a casa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona

Nom: Cognoms: Adreça: Ciutat: Província

Forma de pagament - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa indicant com a concepte subscripció + nom + cognom. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta

E-mail: Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona

Col·lecciona-la. Per qualsevol dubte adreçat a info@naturaiaventura.com

- Domiciliació bancària: Nom del titular: DNI del titular: entitat oficina Compte:

control

SÍ Desitjo subscriure'm a la revista Natura i Aventura per 20€ l'any (11 exemplars).

compte

Signatura i data:

notícies Agrotur: Els dies 3,4,5 de novembre es va celebrar al recinte de la fira de Cornellà la tretzena edició del Saló Nacional de Turisme Rural, conegut com Agrotur. Aquest certamen es l'únic del país dedicat de manera monogràfica a aquest sector i té per objectiu difondre el turisme alternatiu i totes les propostes que convergeixen dins del sector. El visitants del certamen van trobar un gran ventall de propostes turístiques, tant de Catalunya com d'arreu de l'estat espanyol. El Saló ha tancat les seves portes amb 17000 visites i amb increment del 9% de visitants respecte a edicions anteriors. El nombre de visitants confirma que el turisme rural es un sector a l'alça i que cada cop desperta més interès entre els viatgers.

Copa Catalana de Raids de Muntanya:

La classificació de la Copa Catalana de Raids de Muntanya es va decidir en la darrera prova de la competició, el Raid Tavertet Extrem de l'UE Vic. L'equip Uka-X-Team Lleida format per Jordi Capell ( club exc. Rocko d'Almenar) Victor Sans ( CE Borges Garrigues) i Jordi Pàmies ( Club Excta Montblanc) es van proclamar guanyadors de la competició.

Circuit fix d'orientació al Tagamanent:

Esport solidari: El Club Poliesportiu Municipal Europolis va celebrar el dia 25 de novembre la tercera edició de l'acte benèfic 12+12 d'Spining, amb la finalitat de recaptar donatius per la Fundació Esclerosi Múltiple. L'acte solidari es va iniciar simultàniament a les vuit del matí a l'Europolis de Sardenya i de Les Corts amb la esplèndida xifra de 500 participants. Fins les vuit de la tarda i sense interrupcions, persones de totes les edats van pedalar solidàriament contra l'esclerosi múltiple. Els participants de la pedalada van rebre per part de la organització una samarreta commemorativa de l'esdeveniment i van col·laborar amb el preu de la seva inscripció amb la recaptació de fons per a la fundació. El grup Holmes Place i Europolis col·labora així amb la solidaritat a través de l'esport i reafirma la seva vocació social.

El dia 8 de setembre es va inaugurar al poble de Tagamanent el primer circuit fixe d'orientació. La realització d'aquest projecte l'han dut a terme membres del Club Orientació Catalunya (www.clubcoc.org) amb el suport de l'Ajuntament de Tagamanent. El circuit és troba en un indret de gran bellesa i és recomanable per a gent de tots els nivells. Consta de deu punts de control que els participants hauran de trobar i compleix dues funcions: circuit orientador i circuit o passejada divulgativa del patrimoni del Tagamanent. Les fites son uns taulons de fusta integrats en el medi natural amb una placa i una pinça que senyalitzen el número de la fita i el típic triangle blanc i taronja d'orientació. Els mapes es poden adquirir als punts d'informació del Parc Natural del Montseny, a la Masia de Bellver i a l'Ajuntament de Tagamanent.

I EL PROPER MES: Ruta dels dòlmens: retrobar-nos amb el passat Per Collserola en bicicleta de muntanya Ferrada Olmo-Urquiza: Cercant la perfecció Raquetes de neu per les valls d'Andorra Escalada clàssica pels penyassegats del garraf Material: Els forros polars Tècnica i seguretat: la brúixola, la millor amiga Tot terreny: Els paissatges que inspiraren Picasso I molt més....

natura i aventura