NAU NUA MARÇ 2011 EDICIÓ CATALÀ by NAU NUA ART MAGAZINE

marรง 2011

nau nua

NAU NUA PORTADA

SUMARI LISSY LARICCHIA. Creationism

HOM DAAN. MANHAY Buscant espais 1

NAU AGENT RIBBONS. CHATEAU CRONE Un jardí cabaret

OLGA CHERTOVA. MATERNITY Capturar l‟emoció

MARTHA COLBURN. MYTH LABS Falses creences

HIGH TONE. OUT BACK Sense mirar enrere

JULIETA TRIANGULAR. LA AMISTAD SILENTE Trossos de mirall

NAU NUA

SUMARI CLAIRE WELLES. WIFE MACHINE Amor d‟ànec

NUA

2 JOSÉ HIERRO Tot per no res

ENVERS OLEG DOU Perfecció inquietant

ANNA FENINA Bellesa interior

GEMMA GENAZZANO Una deessa a cada dona

NAU NUA

SUMARI

ESBÓS OLGA CHERTOVA Maternity

OLEG DOU Portraits

LISSY LARICCHIA Wondering

HOLLACE M. METZGER Photographs

BORN KAYLA MARIE CRAIG Personal pieces & purely fictional slices

NAU NUA Març 2011 Edició número 5 Publicat per NAU NUA ART MAGAZINE DL B-42.494-2010 ISSN 2014-0002

Edició i redacció: Juan Carlos Romero Excepte “Bellesa interior” d‟Anastasia Storyalova Resten reservats els drets d‟autor als seus propietaris legals i firmants de tots els continguts de la publicació segons llei de la propietat intel·lectual.

NAU NUA

HOM

NAU NUA

HOM

BUSCANT ESPAIS Daan 5

NAU NUA

HOM

That picture you've been painting doesn't look a thing like you. Daan Stuyven ens alerta amb la seva cançó Icon del perill de construir-nos una imatge massa allunyada de nosaltres mateixos. El seu darrer àlbum d‟estudi Manhay (PIAS, 2009) conté aquest i molts altres temes gaudint d‟un alt reconeixement al seu país, Bèlgica, on DAAN és una primera figura de l‟escena musical. Ara es troba defensant en directe un repàs acústic de tota la seva carrera que va molt més enllà d‟una simple revisió. En efecte, Simple (PIAS, 2010), és una relectura amb nous arranjaments que donen a les seves ja clàssiques cançons una nova vida doncs You were hungry for some learning and all they gave you was retrograding, com canta al seu Brand new truth. Res torna a ser allò que fóra. Exes obra el seu Manhay fent gala d‟una energia pop amb aire d‟himne tot i el seu text personal. Like a missile that ain't guided I was following my seed, like a horse that hasn't travelled I took hay for upper weed, I got excomunicated cause I couldn‟t play the creep. La seva vida amorosa feta bander vital a la vegada que autocrítica ferotge. Les cançons de DAAN sempre són plenes d‟humor negre de manera que rés no és el que sembla ser, o potser sí. Malgrat això, ens trobem davant un monument pop que guanya punts en directe i que té nova perspectiva en el recent Simple. I can't give you all that I want but I can give everything I have, when looking for love in any wrong place just open yourself to simple days, a little affair for who you can care will make you change all your wicked ways. DAAN ens mostra a Your eyes el seu present, el seu nou horitzó, molt més calmat que quan recorda el passat. Però el pes del seu gran èxit a Bèlgica també pot ser mal presagi tal com ho canta a Icon amb Johnny Cash com a clar referent. Una gran cançó en la qual s‟adverteix a ell mateix The guy you know well that's just you and there is nothing you can do just a like a door you can't get thru when there is noone left to fool…Punyent.

NAU NUA

HOM

Bad boy, bad girl adquireix un to intimista d‟un cert exorcisme. We're models without roles, we are the curtain just when it folds the party bashing moles. Però una major tot i que contradictòria tendresa treu el cap a The great retreiver , mirant els errors del passat i admetent que My blood was never cold. Manhay és un àlbum que representa un gran pas de qualitat en la carrera d‟aquest eclèctic artista i més encara complementat amb el recent Simple gravat amb la important col·laboració d‟Isolde Lasoen tocant diversos instruments com el vibràfon, la bateria, les percussions, la trompeta i molts d‟altres, a més de la seva veu plena de matisos. En directe, DAAN i la seva banda augmenten l‟encant d‟un repertori que, un cop descobert, ja no t‟abandona.

Text de Juan Carlos Romero Foto 2 i 3 de Geraldine Jacques cortesia de Daan Musik Foto 1 i 4 de Vince Kmeron cortesia de www.kmeron.com

NAU NUA

NAU

NAU NUA

NAU

UN JARDÍ CABARET Agent Ribbons 9

NAU NUA

NAU

You know I don‟t need anything right now „cause I‟m alright, I‟m alright, I‟m alright. Don‟t give anything but your love. D‟aquesta manera, amb un so de guitarres gruixudes i contundents, Agent Ribbons arrenquen el seu disc Chateau crone (Antenna Farm Records, 2010). I hom s‟acaba sentint molt bé a més en directe i tot gràcies a l‟energia i frescor que transmeten. Agent Ribbons van començar el 2006 com a duo format per Natalie Gordon (veu i guitarra) i Lauren Hess (bateria i acordió), al qual s‟hi afegí un any més tard Naomi Cherie (violí i violoncel). Són de Sacramento, Estats Units, i des de bon començament cridaren l‟atenció del públic i els mitjans. Les gires arribaren ràpidament i el seu estil s‟anà definint al voltant de la particular veu de Natalie i una música de marcat caràcter psicodèlic i ambientació de circ que de seguida ha connectat amb la tradició europea del cabaret. Els seus directes son enèrgics i teatrals, tota una festa per als sentits. El seu primer àlbum, On time travel and romance (2009), és una meravella sonora de precisos teixits vocals. I la segona entrega, que vaig poder gaudir en directe, Chateau crone (2010), va encara més enllà. Després de la psicodèlica I‟m alright, a Grey gardens la guitarra segueix subratllant la línia melòdica acompanyada per uns arpegis al violí. Un passeig per jardins grisos que et trasllada a un imaginari molt peculiar. Dada girlfriend ens porta a una calma preciosista, una de les més boniques cançons d‟amor que he escoltat mai amb una sonoritat dels anys cinquanta banyada en un surrealisme líric que ens mostra l‟amor com a terreny de descobriment inesgotable.

NAU NUA

NAU

NAU NUA

NAU

Born to sing sad songs representa un altre moment destacable del disc en quant a declaració de principis. Musicalment és molt senzilla però en directe guanya força gràcies al seu caràcter teatral. La veu de Natalie resulta encisadora i sembla agafar-nos de la mà en un món gris que entreveu l‟arc de Sant Martí a l‟horitzó. I més personal encara és el cant a la masturbació Your hands, my hands, jugant plaentment les unes amb les altres i els uns amb els altres i vice-versa o tot el contrari però mai en contra. Els violins juganers, la veu saltirona i la guitarra distorsionada, ens conviden al joc del sexe com una via d‟exploració personal i de l‟altre, el germen de la passió, el motor de la vida. Wallpaper és una meravella de to èpic. El seu so adquireix major dramatisme sense perdre de vista que sempre hi ha llum més enllà i a dins nostre. Una de les meves preferides d‟una banda que intueixo ens portaran moltes sorpreses, doncs cadascuna de les seves actuacions és una nova creació en sí mateixa. You‟ll never know, canten i la meva ment vola cap a all`desconegut, un castell al cel però amb els peus al terra de la passió, la única realitat vital possible.

Text de Juan Carlos Romero Fotos cortesia de Antenna Farm Records

NAU NUA

NAU

CAPTURAR L‟EMOCIÓ Olga Chertova 13

NAU NUA

NAU

Olga Chertova és ja una destacable fotògrafa que recentment ja ha estat premiada a l‟Epson Photo Competition russa de l‟any passat. La seva experiència artística s‟ha desenvolupat en camps diversos. Ha treballat com actriu de teatre, dissenyadora gràfica, fotògrafa de moda, dissenyadora de pàgines web, comissària de diversos projectes artístics i ha compartit coneixements en cursos de grafisme. Ara la seva activitat se centra en la creació artística plàstica i fotogràfica i participa en diverses exposicions. En aquesta ocasió ens presenta la seva sèrie titulada Maternity on mira de capturar l‟emoció masculina dins la hipòtesi de què els homes poguessin experimentar el procés de l‟embaràs. La paradoxa és ja d‟inici interessant. Hom podria pensar que si l‟home pogués quedar-se embarassat, llavors el seu cos estaria adaptat a tal circumstància i, per tant, seria una dona, amb la qual cosa la pregunta no ens duria enlloc. Però tanmateix resulta fascinant observant les fotografies d‟Olga Chertova, on predomina un blanc i negre que hi aporta un aire íntim, gairebé de recolliment. És interessant la imatge d‟un home profundament femenina. Hysterics és la primera de la sèrie on es mostra la reacció de l‟home protagonista en conèixer la notícia del seu embaràs. “He doesn't know what to do with that...Maybe it's a reason to change his life. Pregnancy is metaphoric. It may be a new way, new experience, new changes of his life and he is afraid of them.” És davant allò desconegut que tot trontolla. I les seves reaccions se succeeixen, des del plor al dolor. Crying i Eater són rotundes, desesperades al adonar-se que està sol davant de tot i de tothom. Quan el color apareix ho fa de manera subtil, tan sols per a mostrar-nos el to de pell del seu cos, cru i angoixat. “After knowing that a person have a spectrum of different emotions - tears and being nervous (title Crying), anger to himself and to that situation (title Eater). In Russian we call it "self-eating", but I don't know is it good word in English... After anger that man tries to calm himself (title Self sedation) and he believes in a good future (title Hope) finally we saw a last photograph- a pregnant man thinking about his baby (title Maternity)”. Realment colpeja doncs s`hi posen en qüestió els rols i ens enfronta al fet que l‟existència conscient és tan sols individual i així són també les experiències, viscudes sempre en soledat per molt que tractem d‟amagar-nos rere les companyies i els esquemes establerts. La fotografia d‟Olga Chertova ens convida a descobrir-nos més enllà de la convenció.

Text de Juan Carlos Romero Foto i pintura de Olga Chertova Maternity exposada a la secció Esbós

NAU NUA

NAU

NAU NUA

NAU

FALSES CREENCES Martha Colburn 16

NAU NUA

NAU

Descobrir-la a L‟Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona va ser un veritable estímul per als amants del cinema. Martha Colburn va ser llavors premiada ex aequo com a millor curtmetratge per la seva fascinant Triumph of the wild (2008), intens collage d‟animació sobre la història nord-americana on emmarca l‟home en un paisatge ple de feres depredadores i dibuixant la contradicció entre presa i caçador, civilitzat i salvatge, horror i idealisme, tot plegat com a cares d‟una mateixa realitat. Martha Colburn va néixer a Gettysburg i va cursar estudis al College of Art per després ampliar-los al Rijksakademie d‟Amsterdam . Des de llavors ha explorat les possibilitats de la filmació en 8 i 16 mm jugant amb material ja editat per tal de recrear-lo i complementar-lo a cop de collages d‟una gran força estètica i dens contingut creant unes pel·lícules de ritme trepidant i aire artesanal.

NAU NUA

NAU

NAU NUA

NAU

Myth labs (2008) va ser presentada en el mateix festival en la seva edició del 2009. “This is a film about fear, paranoia, faith and loss of faith and salvation. „Myth labs‟ takes place in the American frontier and wilderness. Similarly to Meth addicts in rural America, for the Puritans the wilderness represented a place of their damnation and their ultimate resurrection synonymously. Through blending these two times in American history, I attempt to illuminate the idea that the lure of this drug for contemporary rural inhabitants is rooted in our earliest consciousness-forming experiences as settlers in a state of spiritual and physical emergency. Overly fervent faith and addiction alike, can change one from mere mortal to Superman to scarecrow. Just as a „wolf in sheeps clothing‟ these two vices (or devices) of salvation can have devastating consequences.” La religió feta servir com a pell de xai on amagar el llop que tots portem ben endins, la fe com a excusa per a la destrucció de l‟altre, l‟ambició de poder imposant supersticions i dogmes com a norma de control. Visualment el seu treball sempre és ric en colors i textures. El treball manual enriqueix la proposta perquè fa que la no la sentim tan merament artificiosa com succeeix amb l‟animació digital que impera en el mercat actual, sempre buscant una perfecció que ens la fa excessivament freda. Les pel·lícules de Martha Colburn ens fan percebre el seu pols creatiu i una ànima convulsa i plena de preguntes que emergeixen en ritmes frenètics i les músiques que fan de banda sonora. Al seu treball l‟art respira, tremola, dubta, viu. Text de Juan Carlos Romero Fotogrames de Martha Colburn

NAU NUA

NAU

SENSE MIRAR ENRERE High Tone 20

NAU NUA

NAU

El temps passa inexorable i amb ell la majoria dels ritmes que ens arriben de la xarxa inesgotable. Molts d‟ells passaran desapercebuts de manera potser injusta i d‟altres, en canvi, tocaran el cel qui sap si sense merèixer-ho. La moguda dub sembla que ha arribat per quedar-s‟hi doncs viu un moment de gràcia on sorgeixen talents i blasfèmies a diari. En mig de tal tumult, els francesos High Tone són ja cavall de llarg recorregut i, a més, guanyador. El seu darrer àlbum, Out back (Jarring Effects, 2010), ens retrata la seva ambició en format doble. High Tone són ja una referència en l‟escena francesa de tal calibre que podem escoltar la seva influència gairebé sense pretendre-ho. Com a bon exemple d‟això tenim les nombroses col·laboracions amb col·legues de temps i espai. Sorgits a la segona meitat dels noranta dins el ventall de la rica escena dub francesa, compartiren llavors protagonisme amb grups ja clàssics com Le Peuple de l‟Herbe. Ara, gairebé quinze anys després, no es reafirmen, ens reptem. Out back arriba amb l‟assumpció de ser dobla cara d‟una mateixa moneda, la qual cosa no és gens fàcil. Efectivament, tot té la seva creu en aquesta vida però és difícil trobar-se-la a un grup que fa de l‟estímul permanent el seu puny i la seva lletra. Res de nou sota el sol? L‟ambició no implica qualitat, ben és cert, però aquí n‟hi ha i per donar i vendre. Aquest tapís de foscors industrials i electròniques atrapa gairebé de manera hipnòtica. Es tracta, en realitat, de dos àlbums més que d‟un doble. Així, en lloc de parlar d‟Out back ho hauríem de fer de Dub axiom i No border, esdevenint obres complementàries pròpies dels seus signants, dub finament adobat amb els nous temps del dubstep. Un treball dur i fosc. Spank ens obre el primer disc, Dub axiom, amb una veu de tonada àrab que arremet ràpidament amb un so de to i ritme industrial. El seu ritme subjacent i in crescendo va marcant uns loops vocals entrellaçats. Sí, per a molts, aquest és el reflex dels temps que corren. Impecables i implacables, d‟ací ens porten a la seqüència colorista tot i que gèlida que arrenca Dirty urban beat, esvaïda gairebé d‟immediat en la foscor d‟un ritme tètric, pausat només davant certs ecos vocals i algun reflex melòdic.

NAU NUA

NAU

Des de tal indústria metal·lúrgica inicial, caiem en l‟era electrònica curiosament sota el títol Dub what, potser pels xiulets que s‟hi escolten intermitentment acompanyant la seva primera línia melòdica d‟entitat. Hi trobem, aparentment, una certa llum reggae, però aviat descobrim una sensació de bucle gairebé lisèrgic. Més endormiscat en el ritme és el tema Liqor, al·ludint més clarament als orígens reggae del dub. El sol s‟obre pas a través dels sons envoltant les primeres paraules del disc sostingudes per una recorrent bona melodia. Banyant-se novament en alcohol, el seu dub es manifesta definitivament originari a Liqordub, demanant un feedback enèrgic. La seva melodia més aconseguida ens arriba amb el barroc subsòl de Rub-a-dub-anthem, melòdicament rítmic. Fly to the moon ens retorna a la foscor quotidiana deixant-nos preparats per al segon plat amb un Boggie dub production on juguen i recreen amb tot allò mostrat de moment. I el segon plat, No border, arriba molt tenebrós. La guitarra que ens serveix el seu Space Rodeo ens angoixa com una pel·lícula de Kenneth Anger, fent gala de contundència verbal i rítmica. L‟atmosfera esdevé onírica a Bastard, però és un clarobscur meravellós. Després, tints orientals i ritmes accelerats que entren en pausa davant el somni del retorn a Home way. I continuem per la seva particular ruta de la seda acaronant teixits sonors d‟allò més evocadors. Propal és senzillament estimulant i ens serveix d‟avantsala desconcertant davant la poderosa Uncontrolable flesh, tot i que la seva referència carnal esdevé llunyana a les sonoritats electròniques. Clarament, no quadra, i menys quan es parla de descontrol des del quadre de comandaments. Això sí, resulta innegable el seu so suggerent. Menys estimulant em sembla Ollie Bible, sense descartar que sigui intencionat. I arribem al 7th assault amb uns High Tone exultants, desplegant tots els seus encants. Senzillament, vigorosos. Al final, ens serveixen un Altered states i ens sentim lluny, molt lluny d‟una experiència vital quotidiana que resulta ser l‟únic que tenim. Torneu amb més, si us plau. Text de Juan Carlos Romero Fotos de JiF cortesia de High Tone

NAU NUA

NAU

TROSSOS DE MIRALL Julieta Triangular 23

NAU NUA

NAU

Amistad silente és el nou treball de Julieta Triangular com a vídeo per a la cançó El corazón de Andrés del grup Denver. Defineix el seu treball com “experimentos cromáticos en pentagramas musicales” però la realitat és que visualment va molt més enllà. Els seus treballs són tota una experiència ben endins nostre i ens transforma en el poeta del seu recent curtmetratge, buscant la nostra identitat. Quina és la nostra identitat? Existeix realment? Potser és un pèl precipitat pensar que pel fet de tenir consciència individual també posseïm identitat. Potser aquesta recerca és del tot inútil o bé podria ser que la identitat s‟anés construint al llarg de la mateixa. Com va escriure Antonio Machado “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. I el camí traçat per Julieta Triangular és fascinant, ple de poesia en cadascun dels seus treballs i d‟una audàcia visual que transforma cada fotograma en un poema per sí sol. Cada color és una pregunta. La seva Amistad silente nasqué d‟un poema propi. “Como suele suceder en mis trabajos la idea surge de un poema utilizando la palabra como base, la imagen se compone a partir de la pregunta ¿qué pasará cuando el poeta invada la luna? El poeta de la historia es un ser que ha perdido la inspiración, ya no tiene sobre que escribir, por lo que busca hacerse daño, reventarse la boca intentando alcanzar las estrellas, quiere reconstruir su vida, su poema”. I en aquest viatge de reconstrucció, Julieta crea universos nous complementats amb vells documentals de la NASA sotmesos a tractaments de color. El poema original ens parla d‟un poeta amb fam de creació que envaeix la lluna en busca d‟inspiració al temps que es fa mal a ell mateix per crear poesia a partir del patiment. “Caminando sobre calles de espejos que como en Alejandra Pizarnik le permiten ver su reflejo de animal herido, se da cuenta que debe ser más persistente en su cacería y si desea calmar sus ansias de depredador, debe ir por el único ser que falta por ser devorado, su propio corazón”. L‟autodestrucció com a única porta possible davant la impotència de ser més enllà d‟un mateix i sense saber qui som realment. El projecte ha estat realitzat per Julieta Triangular dins el Colectivo Ladradores de Ojos juntament amb el Colectivo Lepidópteros sent la cançó El corazón de Andrés del grup Denver el vehicle perfecte per aquest viatge poètic d‟impotència davant la lluita per la pròpia imatge quan aquesta, reflectida en el mirall quotidià, no ens reflexa més que una presó que no som capaços de reconèixer. Tota una cromàtica espiritual.

Text de Juan Carlos Romero Fotogrames de Julieta Triangular

NAU NUA

NAU

NAU NUA

NAU

AMOR D‟ÀNEC Claire Welles 26

NAU NUA

NAU

Every duck needs an elephant és el títol d‟una de les cançons que integren l‟àlbum Wife machine (2010) de Claire Welles. Només per aquest títol ja va comptar des del principi amb la meva més absoluta devoció, la qual he d‟admetre que es va incrementar fins a límits abans impensables quan el vaig escoltar de principi a fi. I en volia més, molt més, descobrint finalment un disc fascinant, d‟aquells que deixen en el més absolut ridícul als apòstols del res de nou sota el sol. Wife machine és tota una expansió per als sentits. El disc obre amb Milk teeth de teclat juganer i melodia irresistible mentre expressa I don‟t know what is happening to me. En canvi, jo sé que m‟envaeix l‟admiració cap a una compositora de Liverpool que fa de cada nota un món ple d‟honestedat interior. Ràpidament un rock al més pur estil de Carl Perkins ens impedeix relaxar-nos. Es tracta de Bicycle Shed y el cos es posa a ballar fins que ella ens acaba xiuxiuejant un Thank you! Una certa anarquia arriba amb Lost moments, una meravella que ens remet a la millor psicodèlia o als primers treballs de Frank Zappa & The Mothers of Invention. El ritme i les melodies repetitives al piano acompanyen la veu de Claire en un viatge que ens recorda moments perduts i que acaba perdent-se en el forat negre del caos sonor. Però arribem a Christmas lights amb un so molt allunyat de la seva habitual brillantor. Guitarres denses i bateries en eco amb moments a ritme de vals mentre ella crida I don‟t play the game. Jo tampoc.

NAU NUA

NAU

Les onades del mar ens xiuxiuegen que Every duck needs an elephant, una veritat com un temple. La seva instrumentació minimalista i estranya és tota una delícia com a viatge acompanyant el xiuxiueig de la Claire entre ànecs i elefants i despullant la nostra ridícula quotidianitat. I uns de corda de guitarra ens duen Walking home en un cant agredolç doncs la llar no és més que una trampa molt sovint sense remei.

NAU NUA

NAU

Quan treu el cap a l‟horitzó una Alpine cow, el so és més irònicament dolç. Un so acústic que contrasta amb temes parlats com Delicate tension, només acompanyant la seva veu amb el so ambiental d‟un bar mentre lamenta trobar-se en a pretty home place where anyone wants to see my face. Losing my milk teeth I don't know what's happening to me I'm only 6 years old...Losing my milk teeth everything was fine until the other day til I ate that take-away. I'm in the top juniors now I feel so old already at the top of the class gonna retire soon I think...Losing my milk teeth, my mother says it'll pass and I'll get some money from the tooth fairy. Des de Milk teeth fins a Wife machine, una peça instrumental que gairebé recorda el soroll d‟una rentadora i que dóna títol a l‟àlbum, Claire Welles demostra una gran força creativa, un mirall on pocs s‟hi voldran mirar per por a tota la veritat que conté. Tot un descobriment per al somriure de ments obertes.

Text de Juan Carlos Romero Fotos de Claire Welles

NAU NUA

NUA

TOT PER NO RES José Hierro 30

NAU NUA

NUA

“Después de todo, todo ha sido nada, a pesar de que un día lo fue todo. Después de nada, o después de todo supe que todo no era más que nada.” Vida era la cloenda del poemari Cuaderno de Nueva York (1998) i el bell dolor de qui arribant al final dels seus dies s‟enfronta amb la única veritat de la nostra existència: el tot i el no res com una mateixa cosa. La inèrcia sense remei del pas del temps ens porta a topar secament contra el mur del nostre propi engany, pretendre que som quelcom més que meres expressions d‟una vida que flueix a dins nostre sense nosaltres. Nasqué a Madrid el 1922 però la seva família ràpidament es traslladà a Cantàbria quan ell contava només amb dos anys d‟edat. Allà va estudiar una carrera tècnica interrompuda per la Guerra Civil espanyola que esclatà el 1936. Els seus primers versos ja circularen pel bàndol republicà en contra del feixisme, la qual cosa el portà a la presó un cop acabada la guerra amb l‟arribada al poder del general Franco. Se‟l va acusar de pertànyer a una organització d‟ajuda a presos polítics, entre els quals hi havia el seu pare. Uns anys a la presó el van dotar a les seves primeres obres d‟una maduresa impròpia d‟autors tan jovenívols. Va publicar simultàniament Tierra sin nosotros i Alegría (1947). “Llegué por el dolor a la alegría. Supe por el dolor que el alma existe. Por el dolor, allá en mi reino triste,un misterioso sol amanecía”. Els anys de guerra que, un cop perduda, el portaren a la clandestinitat i, més tard, a la presó, marcaren un esperit, malgrat tot, profundament vitalista. Els seus versos carregats d‟intensitat i lírica minimalista i clara mereixeren el Premi Adonáis el 1947. A partir d‟aquí, les obres i el reconeixement se succeïren. Després d‟uns primers anys a València i de les seves col·laboracions com a crític pictòric en ràdio i premsa escrita, es va traslladar definitivament a Madrid. Torna a la seva poesia amb Con las piedras, con el viento (1950) i Quinta del 42 (1953), on els seus versos adquireixen una major crítica social però sense els lligams del realisme imperant en la literatura espanyola de llavors, on el to gris no afrontava la violenta negritud que sostenia un règim assassí. Així doncs, el realisme dominant era un retrat sempre obligadament subtil. Hierro opta per altres camins dibuixant traçats propis d‟una fortalesa tal i la que sempre vam poder veure en el seu rostre, dur però ple de tendresa. Així, la seva poesia va recórrer per versos inclinats a unes al·lucinacions fruit de la recerca d‟un mateix, d‟aquell jove que visqué la guerra i ho va pagar amb la presó veient en la bellesa de la vida el seu símbol de llibertat, tot i no res alhora. Cuanto sé de mí (1957) és essència clara d‟aquesta existència, evocadora, tendre i responsable. La felicitat com a objectiu és només pròpia d‟aquells qui no saben reconèixer-la com a capacitat de molt pocs, aquells pels qui allò efímer, allò cruel, allò violent, són expressions de la bellesa, la felicitat, l‟eternitat. I tal recorregut acabà on va començar, a Madrid el desembre de 2002, deixant orfes als qui varem trobar una vegada refugi en el seu Cuaderno de Nueva York (1998) i en una vida on tot era res més que un eco nascut en nosaltres mateixos.

Text de Juan Carlos Romero Poemes de José Hierro Foto d‟Alberto Schommer cortesia del Museo de Bellas Artes de Bilbao

NAU NUA

ENVERS

PERFECCIÓ INQUIETANT Oleg Dou 32

NAU NUA

ENVERS

Quan observes el treball fotogràfic d‟oleg Dou t‟envaeix una estranya sensació per una perfecció artificiosa, forçada, però que conté un dolor profund al seu interior. Són segurament les cicatrius de la vida quotidiana, dels rols socials, dels motllos difícils d‟assolir. Oleg Dou és un jove artista que plasma la seva fascinació pels retrats de la pintura clàssic i el seu personal odi a ser retratat, en un treball fascinant de retrats que ens enfronten a tota la falsedat de la imatge que donem de nosaltres mateixos. Amb sèries com Toystory, Tears o Nuns, ha sabut desenvolupar un imaginari personal que té molt de tots nosaltres. La perfecció imperfecta. Tots som un maniquí? Hi ha moltes situacions a la nostra vida on no tenim elecció o no sabem que la tenim. En aquest cas puc respondre “sí” a la teva pregunta. Què significa la realitat per a tu? És allò que em connecta amb d‟altres persones. Sento una mena de fredor amb tota aquesta perfecció irreal que mostres en el teu treball la qual cosa és realment dolorós i angoixant. Podries parlar-nos de les teves tècniques de treball? M‟inspiro en les pintures antigues on pots veure aquesta perfecció però percebent al mateix temps alguna cosa estranya. És molt interessant per a mi “jugar a aquest joc” amb l‟observador. Sempre faig coses atractives però angoixants al mateix temps. Tots els teus treballs són retrats mirant a càmera. Què hi busques en totes aquestes mirades? Acostumava a tenir por de la càmera quan era petit. Mirava de somriure, però el resultat era horrible. Mai em van agradar les meves fotos perquè els meus ulls mostraven que no era feliç. I, en canvi, sempre em va apassionar buscar aquest tipus de retrats per tot arreu, des dels àlbums familiars als llibres de pintura clàssica. Ara miro de crear coses així. La teva sèrie titulada Toystory mostra retrats de nens d‟aparença albina però portant uns accessoris vermells que fan de fort contrast al blanc dominant. Veus en la infantesa un període inquietant? D‟alguna manera sí. Sempre vaig odiar les festes infantils, els vestits, els pallassos i tot plegat. Tears és el més commovedor dels teus treballs arrel de les cares de dones plorant però mantenint una expressió freda. No hi ha cap sortida a les restriccions socials? Jo no seria tan estricte. Però evidentment que tots estem limitats per les normes socials i els estereotips.

NAU NUA

ENVERS

“Paper and paints” és més surrealista doncs les cares apareixen pintades o empaperades. La disfressa és necessària? En algunes situacions sí. Per exemple, si no estàs de bon humor i has d‟anar a una festa, el millor és o que no hi vagis o que miris de mostrar-te feliç- Però, òbviament, també és important ser natural a la major part de les situacions de la vida i no pretendre ser quelcom que no ets. “Nun” sembla inspirada en diverses iconografies religioses. És així? Sí, així és. A més hauria de dir que vaig estar mirant velles fotografies de monges del segle XIX en un museu. I em va motiva realment.

NAU NUA

ENVERS

Totes les teves sèries són sobre nens i dones. Són les principals víctimes socials? Realment, el motiu pel qual retrato homes és perquè no donen la imatge adequada. Però, definitivament, estic d‟acord amb tu. Quin és el teu concepte de llibertat? Viure la meva pròpia vida.

Entrevista de Juan Carlos Romero Fotos d‟Oleg Dou

NAU NUA

ENVERS

BELLESA INTERIOR Anna Fenina 36

NAU NUA

ENVERS

Anna és una noia sorprenent. Té només vint-i-tres anys i ja ha gravat algunes de les seves cançons, s‟ha traslladat a Sant Petersburg i s‟ha casat. Després de dos anys i mig de matrimoni va enviudar però el seu esperit no va decréixer. Sempre alegre, Anna dirigeix la School of Guarding Handicraft on amb els seus companys miren de despertar interès per les tradicions russes i la cultura eslava donant classes d‟artesania. A més, Anna va ser la primera a Rússia que va crear un meravellós projecte sobre els mandalas indis anomenat Ojos de Dios. Ella viatja per tota Rússia explicant la història dels mandalas i ensenyant com la saviesa de segles i la puresa d‟esperit ens lliguen als uns amb els altres en una trena plena de color. Parla‟ns de la teva adolescència temerària! Com era la teva vida abans de mudar-te a Sant Petersburg? Quines bogeries feies? Vaig néixer i créixer a Yoshkar-Ola, a 800 Km a l‟est de Moscou. És una ciutat petita però jo vaig fer tot el possible per tal de trobar coses interessants per al meu desenvolupament. Vaig participar en competicions i conferències, em vaig involucrar en la representació d‟esdeveniments històrics, vaig cantar a una banda i practicar amb molts instruments, vaig viatjar per tota Rússia... El més boig va ser viatjar sola. Vaig arribar a recórrer 30000 Km del Polo Nord al Sud. Ara no puc ni tan sols imaginar com ho vaig fer. Qui et va ensenyar el trenat Ojos de Dios? Va ser una dona sorprenent. Una d‟aquelles trobades que només valores amb el pas del temps. Desafortunadament, gran part de tot allò se m‟ha esborrat de la memòria perquè no em vaig quedar amb una imatge detallada. Ayna era el seu nom, una dona bella d‟un cabell negre brillant. Va visitar Rússia amb el seu marit i el seu fill. Ayna em va explicar que la seva àvia era de pura sang índia i que li va ensenyar la meravellosa tècnica Ojos de Dios, la qual em va confiar. Jo tenia 12 o 13 anys, de manera que la conversa va ser principalment en anglès. Més tard, vaig combinar aquest coneixement amb les meves pròpies idees i d‟aquí va néixer el programa Ojos de Dios de trenat artesanal per tal d‟ensenyar a tothom que així ho desitgi. Sé que un mandala no és només una brillant tècnica de trenat. Què representa per a tu? Per a mi un mandala indi és una oportunitat de corregir el meu camí a la vida, fent artesania en harmonia amb els meus pensaments. També m‟ajuda a trobar respostes en el meu subconscient i tot acompanyat del poder de la natura i la consciència de la meva força interior. L‟artesania revela sempre l‟energia femenina de les dones, ens permet parlar amb la resta del món en un idioma especial que no respon a una lògica. Els mandalas indis són com paletes de colors que faig servir per fer de la meva i el meu entorn quelcom brillant.

NAU NUA

ENVERS

NAU NUA

ENVERS

Com és el procés de creació mandala? De vegades és un procés serè i que es pot predir, jo decideixo trenar, preparo tot el necessari i entro en el procés de creació i aquí està el mandala! Però sovint és com una obsessió. Un cop estava al metro perquè havia de dur uns documents al banc per a un negoci... De sobte, vaig sentir que havia de crear un mandala! Em va semblar que succeïa alguna cosa en què jo només hi podia influir a través del trenat. Vaig sortir del tren, vaig treure les pinces del bolso (sempre en porto un parell per si de cas) i vaig començar a crear un mandala asseguda a un banc. La gent del voltant no entenia què passava però no em va importar. Vaig posar els meus pensaments en ordre, vaig obrir el meu cor i vaig intentar que fer la feina amb tot el meu amor. No sabia perquè estava trenant però vaig sentir molt agraïment un cop el treball va estar enllestit. Sents algun vincle amb els indis? Creus que vas ser índia en una vida anterior? Crec que sí. Inclús quan no havia pensat encara en la reencarnació, de nena ja posava serrells a les meves samarretes i adorava les robes de pell. Les meves sabates preferides sempre van ser mocassins. M‟agraden molt els indis i el seu mode de vida! Però m‟adono que a allò passat no cal donar-hi voltes. La meva veu interior em diu: “Tens una vida present a Rússia, viu-la i fes que sigui meravellosa”. Et puc preguntar pel que va succeir l‟octubre de 2009? (El seu marit va morir en accident de cotxe). Què et va ajudar a continuar tan plena de vida? Aquell octubre... No estava preparada per acceptar el que va succeir. El 2007 vaig conèixer a Dima, l‟home més meravellós del món, sensat i pacient. Vam aprendre plegats a crear una família ideal. Vam seguir les passes amb èxit. Durant dos anys i mig vam viure com una família, un any i mig dels quals casats. El dia anterior al seu 20 aniversari, Dima es va estavellar amb el seu cotxe. Primer em vaig prohibir pensar-hi, “què passaria si...”. Evidentment, evitava tot pensament de culpa. Aquest tipus de coses podien destruir tot allò positiu dins meu i ja m‟havien arruïnat el meu entorn. Al menys volia salvar-me a mi mateixa. Eventualment vaig tenir alguns problemes com la falta de diners i de crèdit en el banc. Durant un temps em vaig arribar a desesperar. Però molta gent del meu entorn em va ajudar. A molts no els veia des de feia molt de temps i encara no sé com em van trobar. Ells em van ajudar de moltes maneres, amb consells, atenció, recursos... Van organitzar un acte benèfic per ajudar-me en la difícil situació financera. Sense ells, no ho hauria aconseguit. Un temps després, vaig entendre tot el que em va succeir. Va ser un mes, i potser et sorprendrà perquè molts poden necessitar més temps. Entenc que he de compartir els meus pensaments perquè l‟ànima és immortal i no em d‟oblidar que l‟amor és igual aquí i allí. Vaig començar a escriure un diari online i vaig trobar moltes dones a Rússia que havien perdut la persona amada. Vaig començar a ajudar-les i donar-les inspiració i un dia em vaig adonar que sóc útil per als altres. Vaig deixar el moment més difícil enrere.

NAU NUA

ENVERS

Gairebé un any i mig després no ho he superat del tot ni tampoc la meva situació financera. Però crec que tot anirà bé i tinc fe en mi mateixa i segueixo la meva veu interior. Dius que Dima et va canviar... inclús després de la seva mort et va ajudar a canviar. Com va succeir? Dima és l‟encarnació de l‟amor i la paciència. Tan sols en els llibres havia trobat un amor com el seu. Vaig aprendre de Dima com oblidar-me de l‟ego, especialment per tot allò referent a mi, oblidant els ressentiments i aixecar-me de nou en caure en depressió. Quan he d‟escollir li pregunto a Dima com he d‟actuar i la resposta arriba com un impuls. Apareix al cor i sempre és certa. El meu marit és a prop de mi encara tot i que no com abans. Aprenc a mantenir un nou vincle amb la meva ànima. Al teu diari escrius que sempre et passen miracles. Ens els pots explicar? No fa gaire va fer de sobte molta calor i els trossos de gel van caure del teulat, la qual cosa va causar grans desastres a la meva ciutat. Jo era a la part del darrera del meu estudi quan vaig sentir una veu des de la meva butxaca. Quan vaig agafar el mòbil vi que el número de Dima estava marcat i una veu robot anava dient: “el número de mòbil marcat està desconnectat”. Em vaig quedar perplexa quan de sobte un bloc de gel va caure només a dues passes de mi fent-se miques. Tan sols

NAU NUA

ENVERS

em va salpicar a la roba. Els meus amics van veure que al tornar la meva expressió era misteriosa, pensativa però amb un somriure. Quan els vaig explicar la meravellosa manera en què vaig salvar la vida ells van dir que havia estat un miracle. I així ho penso. És tan bo tenir un marit màgic! En què creus, malgrat els miracles? Crec en Déu, però també que abans de la reencarnació les nostres ànimes aprenen lliçons de la vida que ens porten a ser més atents i cordials. Crec que creem la vida present amb els nostres pensaments i les nostres accions. Tinc una fe molt forta en què la família feliç no és un mite però sí que requereix un treball dur en connexió amb l‟amor i la paciència. Crec en la vida a la natura lluny de la civilització, crec que és una gran idea. Accepto que tot el talent és a l‟abast de tothom i que només cal desenvolupar-lo. Crec que hi ha un poder col·lectiu. I sento que el nostre planeta es troba al llindar d‟un esdeveniment increïble. Creus en la profecia maia del 2012? Com hauríem de canviar per tal que el 2012 sigui el principi i no el final? Crec que els maies no tenien informació sobre el 2012. La data serà només significativa fins a un cert punt. Però cadascun de nosaltres necessita una preparació personal. El més important és oblidar les pors i començar a viure una nova era de la humanitat. Hem de desenvolupar les nostres virtuts, mirar atentament la nostra personalitat i convertir els defectes en virtuts. A més és important posar en ordre els nostres pensaments i accions i mantenir relacions. Si creiem que els desastres naturals són inevitables i no ens aterren, preparat per viure sense electricitat a la natura, familiaritzat amb les plantes medicinals i els detergents naturals, aprèn a construir una casa... No hi ha temps per reflexionar en què passarà o no. Hem de fer servir el present de manera profitosa per tal de millorar les nostres vides. Si cadascú actua d‟aquesta manera la crisi s‟acabarà. Els mandalas serveixen per allunyar-nos de l‟estrès? Mandala és la més meravellosa gràcia d‟interacció entre ànima i el món. Si acceptes el mandala com a ajuda farà el teu treball interior més lluminós i més bonics els murs de la teva llar.

Entrevista d‟Anastasia Stolyarova © Anastasia Stolyarova Traducció de Juan Carlos Romero Fotos d‟Anna Fenina

NAU NUA

ENVERS

NAU NUA

ENVERS

UNA DEESSA A CADA DONA Gemma Genazzano 43

El seu disc Si me quieres/If you love me (2010) combina els ritmes soul amb una veu carregada de sensualitat com a camí per a extreure tot el suc de la vida. Nascuda a Barcelona i filla de l‟actor italià Oswaldo Genazzano, porta dins seu tot l‟aroma mediterrani de poso terrenal i ritme marítim. Després d‟estudiar piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, mitjançant una beca va poder estudiar al Berklee College of Music de Boston, i de mica en mica ha anat donant forma a una proposta musical des de la seva passió pel descobriment propi i de les persones amades. Vius entre Nova York i Barcelona. Quina importància té Nova York per a la música llatina com a centre de creació? NY és un lloc màgic ple d‟oportunitats però també és molt solitari. No importa si ets llatí o no, crec que per a qualsevol persona creativa és un lloc molt inspirador, de fet el millor. NY és molt eclèctic culturalment parlant, aquí ho pots veure tot!

NAU NUA

ENVERS

Per què et vas decantar per jazz llatí com a via d‟expressió musical? Latin soul seria més exacte... Penso que la meva música és quelcom seductor... M‟encanta barrejar melodies jazzístiques amb sons soul i funky i ritmes hipnòtics. M‟agrada cantar en castellà i anglès la qual cosa m‟ajuda a crear un so nou. Marlon Saunders té un paper rellevant en el teu projecte. Com ha anat la vostra col·laboració? El vaig conèixer quan estudiava a Berklee, a Boston, i vaig tornar a connectar amb ell quan em vaig mudar NY. És el productor del disc i algú molt important en el desenvolupament de la meva carrera a més de ser un gran amic. És una persona molt creativa i un cantant increïble...ho podeu comprovar a la seva web www.marlonsanders.com. La sensualitat és el centre de gravetat de totes les teves lletres però la teva veu ja és molt sensual per ella mateixa. A la teva web parles de “relax with a glass of wine, light a candle, get cozy with that special someone and let Gemma Genazzano sweep you away into a world where romance is always in the song”. Estàs enamorada de la seducció? La seducció és una part important de la diversió, l‟excitació, una manera misteriosa d‟apropar-se a l‟amor en la vida. Take me away és la segona cançó del disc i en ella parles d‟una nit sense fi. Vius la sensualitat com a via d‟escapament de la vida diària o com un camí de descobriment? Potser una mica de les dues maneres... La nit és una espècie de paradís on tot és possible? Absolutament. Dance Interlude és una peça lenta on la teva veu xiuxiueja sensualment com a preludi per a un bes. És el sexe el nostre millor ball? No, la seducció és el nostre millor ball. Si me quieres és probablement una de les frases més recurrents en una relació. Tant depèn el nostre amor dels sentiments de l‟altre? La frase completa diu “Si me quieres…dímelo”. Però definitivament, no, no haurien d‟existir aquesta mena d‟expectatives o dependències en una relació. L‟amor és la més alta expressió de la vida. Quan transformem l‟amor en una expectativa tan sols aconseguim decebre‟ns. Quan ens cal quelcom de l‟altre, tan sols estem buscant el que ens manca. Amar és deixar ésser i guadir-ho. Rebre amor i donar-ne sense mirar de controlar-ho... Secretos comença al més pur estil Groove però de sobre es transforma en una melodia lenta d‟aire misteriós. La seducció és plena de mentides? Secretos parla de com pots perdre‟t en el teu amor per algú. Aquesta cançó és la història d‟una dona boja d‟amor per un home fins al punt que quan descobreix les seves mentides, ella no vol veure la veritat.

NAU NUA

ENVERS

Podries Show me who you are? Les meves cançons són sobre l‟amor, l‟afer romàntic i la passió perquè sento que és la manera de celebrar qui sóc. Crec que és important per a una dona sentir-se lliure d‟expressar la seva bellesa interior perquè... crec que hi ha una deessa a l‟interior de cada dona esperant a ser descoberta... però si vols saber més de mi només cal que visitis la meva web o el meu facebook. O escoltar unes cançons acompanyades per uns magnífics músics del jazz de Nova York amb una sensual veu que els va arribar de Barcelona per a take us away. Entrevista de Juan Carlos Romero Fotos d‟Eddi Collins

NAU NUA

ESBÓS

OLGA CHERTOVA Maternity 46

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

OLEG DOU Portraits 52

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

LISSY LARICCHIA Wondering 61

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

HOLLACE M. METZGER Photographs 68

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

ESBÓS

NAU NUA

BORN

KAYLA MARIE CRAIG Personal pieces & purely fictional slices 78

NAU NUA

BORN

“I remember the last time I saw my dad. The pain in his eyes, the whiskey on his breath, and the lack of hesitation in his stride as he walked right out of my life.” “Why are we always overlooking the obvious? Do we always have to learn from our mistakes? Can‟t we just drop the reins and run? Jumping when we reach the edge, depending on a leap of faith. Trusting our intuition, instinct, and soul the sense of wonder that fuels us. We have to be ourselves and not worry about what others think.” “I refuse to become a number that you just add to your list of one night stands.” “Music speaks to me the way you never could. Maybe you should actually try and listen.” “Does the weight of your hand bring you pleasure? Does the pooling of my blood hiding under my bluing skin make you feel like a man? When I‟m dead, what will you do then?” “You may think „Oh my…‟ but this is only one of the many scars you have left for me to hide…Why do you insist on bringing me pain, on branding me with your hateful marks? One of these days I‟ll have the strength to leave a mark on you, that you‟ll never even dream of being able to hide.” “Kiss me or kill me either way my memory will haunt you forever.” “A lust to perform, a heart of music, and a passion for dance, you‟ve defined me, now you have to choose, love me or leave me…If you want me, you have to take all of me. Not just the pretty face, family money, and thick top. But my passion for life and love for the arts.” “To be honest...I‟d buy almost anything right now, just to believe in something.” “I want it back. I wish that my skin were tighter that underneath it was just bone no more unwanted padding. That my ribs were sharply defined below my breasts, and that the bones of my hips could peak out over my waistband.” “My screaming warnings don‟t help if you don‟t bother listening.” “I tried so hard to be what you wanted and look where if got me. You promised to make me one of „you‟ if I did what you said. But you just laughed in my face and pushed me away.” “You don‟t know who I really am, I‟m not sure I‟ve completely figured it out either but I‟m not about to let you decide.” “Beauty unfolds on the wings of time and you watch your own face change before your eyes.” “Let‟s just go and get lost, you and me, alone where no one can find us. We can share our darkest secrets and then make some of our own. No one will ever have to know. We will stay out as late as ever, completely intertwined while our tangled bodies bathe in the autumn moonlight.” “I would give you my heart but all I have is this cupcake. Please forgive me, Love.” “I‟m a woman in a room full of girl, yet only a girl in a world full of women.”

NAU NUA

BORN

“Loving you is like trying to bake a cake without all of the ingredients. Still sweet but there‟s not enough there to hold it all together.” "Broken Glass and shattered dreams, what happened to it being you and me?"

Text i fotos de Kayla Marie Craig

NAU NUA

ART

REFERÈNCIES Lissy Laricchia http://www.lissyelle.com Daan http://www.daan.be Agent Ribbons http://agentribbons.bandcamp.com Olga Chertova http://www.chertova.com Martha Colburn http://www.marthacolburn.com High Tone http://www.hightone.org Julieta Triangular http://triangularjulieta.blogspot.com Claire Welles http://clairewelles.bandcamp.com Fundación José Hierro http://www.cpoesiajosehierro.org Oleg Dou http://www.douart.ru Anna Fenina http://annafenina.ru Gemma Genazzano http://www.gemmagenazzano.com Hollace M. Metzger http://www.hollacemetzger.com Kayla Marie Craig http://www.goodreads.com/user/show/3720808-kayla-marie-craig

NAU NUA MARÇ 2011 EDICIÓ NÚMERO 5 PULBICAT PER NAU NUA ART MAGAZINE http://naunua.blogspot.com CONTACTE naunua@live.com

NAU NUA

ART

UP ART OF YOU