10 + > 10
Urbanisme, accions, escrits Memòria de la AAUC 2001-2010
offprint>
Un pas més enllà DANIEL NAVAS + NEUS SOLÉ arquitectes
> Un pas més enllà
1
Offprint article: “Un pas més enllà” ©2016 ns>navas&solé>arch. Llibre: “Urbanisme, accions, escrits Memòria de la AAUC 2001-2010” ISBN Llibre: 9788496842-63-2 © del text, els autors Daniel Navas i Neus Solé © de les imatges, els il·lustradors i/o fotògrafs autors
DANIEL
Un pas més enllà DANIEL NAVAS + NEUS SOLÉ
NAVAS+SOLÉ DANIEL NAVAS arquitecte
> Un pas més enllà
3
Un pas més enllà. Va ser la millor època per pensar en el futur la primera dècada del període que hem anomenat “10+10”? Fa només uns anys, just abans que s’instaurés en l’opinió pública la percepció que el nostre planejament perseguia el somni material de la virtual i desbocada economia financera, el panorama es torçava a un “fos a negre” i el paisatge s’omplia de solars buits en sòls “pulcrament urbanitzats”. A diferència d’altres crisis, aquesta fixa per primera vegada una imatge de
4
NAVAS+SOLÉ DANIEL NAVAS arquitecte
> Un pas més enllà
5
>A baix, dreta i pàgines següents Projecte de reequipament de la ronda de Dalt / Edificis porta“links ciutat parc”. (Autors:Navas&Solé)
culpabilitat que es visualitza en “arquitectures sense usuaris”, “equipaments sense demanda“, “infraestructures sobre estimades“... A diferència d’aquelles que van deixar un rastre immaterial de projectes en el drenatge dels recursos col·lectius. Aquesta, deixa la incòmoda visualització d’arquitectures sense demanda i necessitats no plenament resoltes, al costat de l’endeutament de les classes socials intermèdies que han suportat la pèrdua de valor d’uns béns sobrevalorats. Llargues files d’habitatges en filera i nous/vells eixamples a l’ombra del model neoconservador que arriba a vendre el valor sostenible de la compacitat dins el paquet de les continuïtats urbanes. La
6
ciutat s’ha empobrit cap a dins. Tot això seria menys important, fins i tot passaria per innocu, si el cercle “virtuós” de l’economia no s’hagués trencat. Ho fa, fixant “culpables” des del primer moment que imposa un profund canvi en els objectius d’inversió. Un primer grup assenyalat, serà la societat civil que hauria “reescalfat” el sistema en adquirir béns malgrat els preus molt mes alts en què aquests s’oferien. Un segon grup ho seria el sector públic que hauria trencat el “just equilibri” d’ingressos/ despeses augmentant els serveis de la llarga llista d’arquitectures i infraestructures públiques. “10+10” visualitza bé la trajectòria pendular de les dues últimes dècades. La
> Un pas més enllà
7
primera al trànsit del canvi de segle, d’expansió i creixement dels estàndards d’habitabilitat urbans, insinuant l’inici del declivi dels models urbans. La segona en atur i retrocés tècnic; apreciació que no deriva d’una visió pessimista fàcil, sinó de la mera constatació estadística de tots els indicadors de convergència amb les àrees avançades europees. L’escenari de gestió del territori no pot ser més pla. I no obstant això, mai abans hem estat millor davant la disjuntiva de pensar en com retornar l’atractiu a les nostres ciutats i això només és possible si abans som conscients del molt que hem fet bé i d’allò, que en excés, s’ha equivocat i banalitzat en la construcció dels nous teixits urbans. L’últim flaix en esbossar
8
un futur proper, van ser els avui aparentment “inútils” plans territorials basats en la projecció del desbocat creixement d’aquells primers “10+10”. D’aquell territori empetitit davant el puzle de tant creixement sobrevenible el “creixement zero” actual és un cop de puny a la cara de la previsibilitat. No ferim cap susceptibilitat si afirmem a la pregunta inicial amb un rotund “no”. El panorama urbà d’un creixement basat en la projecció dels primers anys del XXI no construïa la millor carcassa per muntar un futur sostenible; com no serviria fer-ho des de les actuals previsions. Els models amb els que majoritàriament s’ha construït el territori en els darrers vint anys van demostrar tant la seva eficàcia com la seva
> Un pas més enllà
9
banalitat a l’hora d’establir un control sobre els creixements “agregats” de les nostres ciutats. Només el complex “projecte urbà” ha pal·liat aquesta falta de lideratge intel·lectual. S’ha de fer un pas més aprofitant l’alt bagatge disciplinar que ha suposat aquesta escala de projectació per aplicarlos als nous projectes de ciutat. Sortir amb una bona part dels deures pendents fets. Repensar el futur, projectar el territori implica un compromís que s’ha demostrat difícil de sostenir en temps d’urgències i alt voltatge econòmic, però no fer-ho en moments de retraïment i crisi, seria donar la raó als que només van veure el planejament com “el somni material de certa i virtual economia financera.
10
>A baix, esquerra i pàgina següent Projecte de reequipament de la ronda de Dalt / Edificis porta “links ciutat parc”.
> Un pas més enllà
11
12
> Un pas més enllà
13
ns>navas&solĂŠ>arch. 14