Cantem a la tardor Mes de juny; cal dur la falç al puny. Al juliol; descansa aquell qui vol. Ai, l'agost, quin mes tan calorós! Però a finals de setembre, tothom ho ha d'entendre, arriba la tardor, doncs hi ha un canvi d'estació. Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes ens fan pensar en el temps de tardor; els boscos canvien de color, les fulles cauen, també la pluja ens fa sentir una altra olor. I poc a poc veiem com s'enfosqueix el dia, com, lentament, se'n va la claror. Però al mateix temps cantem amb joia i alegria, cantem tots junts ara que som a la tardor. Ben aviat, la tardor s'ha acabat. Tots pensem en el fred de l'hivern. I quan ja la neu es fondrà vindrà la primavera, que l'estiu té a l'espera, que ens portarà calor fins que torni la tardor. Cargols, bolets, castanyes... Glòria Casals