Administració de sistemes operatius

Page 1

SISTEMES OPERATIUS

Administració de Sistemes Operatius Versió: 21/09/2016

Este document està subjecte a una licencia de Creative Commons ReconocimientoNoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

1


SISTEMES OPERATIUS

ÍNDEX DE CONTINGUT 1.Introducció...............................................................................................................................4 1.1.Conceptes previs...............................................................................................................4 1.2.Què és un sistema operatiu?.............................................................................................4 1.3.Funcions del sistema operatiu..........................................................................................4 1.4.Característiques dels sistemes operatius...........................................................................5 1.5.Entorn gràfic i intèrpret d’ordes.......................................................................................5 1.6.Controladors de dispositius (drivers)...............................................................................6 1.7.Aplicacions i serveis.........................................................................................................6 2.Principals sistemes operatius...................................................................................................7 2.1.Microsoft Windows..........................................................................................................7 2.2.Unix..................................................................................................................................8 2.3.Mac OS X.........................................................................................................................8 2.4.GNU/Linux.......................................................................................................................8 2.4.1.Distribucions GNU/Linux........................................................................................9 2.4.2.Repositoris..............................................................................................................10 3.Ubuntu....................................................................................................................................12 3.1.Introducció......................................................................................................................12 3.2.Els repositoris d’Ubuntu.................................................................................................13 3.3.Elements de la interfície gràfica.....................................................................................13 3.3.1.L’escriptori.............................................................................................................13 3.3.2.Les finestres............................................................................................................15 3.3.3.Els quadres/finestres de diàleg................................................................................16 3.3.4.Els Menús...............................................................................................................17 4.Administració de dispositius d'emmagatzemament...............................................................18 4.1.Discos durs i particions. Estructura lògica i física.........................................................18 4.2.Estructura lògica.............................................................................................................18 4.3.Particions........................................................................................................................18 4.3.1.Tipus de particions de disc......................................................................................19 4.3.2.Sector d’arrancada..................................................................................................19 4.4.Identificació de les particions.........................................................................................20 4.5.Tipus de sistemes de fitxers............................................................................................20 4.6.Estructura de carpetes GNU/Linux................................................................................21 5.Instal·lació de sistemes operatius...........................................................................................23 5.1.Instal·lació d'Ubuntu 10.04............................................................................................23 5.2.Instal·lació de Windows XP...........................................................................................23 6.Administració d’arxius i carpetes...........................................................................................24 6.1.Organització de la informació........................................................................................26 6.1.1.Els exploradors d’arxius.........................................................................................26 6.2.Nautilus..........................................................................................................................26 6.3.Operacions bàsiques amb arxius i carpetes....................................................................30 6.3.1.Selecció d’arxius i carpetes....................................................................................30 6.3.2.Copiar.....................................................................................................................30 6.3.3.Moure......................................................................................................................30 6.3.4.Eliminar..................................................................................................................30 6.3.5.Comprimir i empaquetar arxius i carpetes..............................................................30

2


SISTEMES OPERATIUS

6.4.Ordres per a la manipulació d'arxius i carpetes..............................................................31 6.4.1.nano........................................................................................................................31 7.Administració d'usuaris i grups..............................................................................................33 7.1.Conceptes bàsics.............................................................................................................33 7.2.Carpeta personal.............................................................................................................33 7.3.Tipus d'usuari..................................................................................................................33 7.3.1.Recomanacions.......................................................................................................34 7.4.Grups..............................................................................................................................34 7.4.1.Grups predefinits....................................................................................................34 7.4.2.Usuari convidat.......................................................................................................35 8.Permisos.................................................................................................................................36 8.1.Permisos a carpetes........................................................................................................37 9.Comandos GNU/Linux..........................................................................................................38

3


SISTEMES OPERATIUS

1. INTRODUCCIÓ 1.1. CONCEPTES PREVIS •

Programa: Conjunt determinada tasca.

d'instruccions

Procés: Programa en execució.

Recurs: Element que necessita un procés para fer la seua tasca: ◦

Temps de processador

Espai en memòria

Accedir a un perifèric

...

que

al

executar-se

realitzen

una

1.2. QUÈ ÉS UN SISTEMA OPERATIU? Un sistema operatiu és el programa que proporciona una forma còmoda d'utilitzar de forma eficient els recursos de que disposa un ordinador. És imprescindible per poder utilitzar un ordinador.

1.3. FUNCIONS DEL SISTEMA OPERATIU Les funcions més importants dels sistemes operatius són els següents: • Proporcionar una interfície d’usuari. Servir d’intermediari entre els usuaris i la part material o maquinari de l’ordinador. • Gestionar els recursos. Gestionar i organitzar la utilització dels recursos de l’ordinador (processador, memòria, discos, perifèrics…) entre els diferents programes que poden estar executant-se. • Gestionar els processos. Romandre actiu mentre s’utilitze l’ordinador per a poder atendre la següent tasca que li encomane l’usuari i per a respondre davant de possibles errors o situacions anòmales.

Il·lustració 1: Nivells sistema informàtic

• Administrar el sistema d’arxius. Encarregar-se d’emmagatzemar les dades de la memòria en les unitats d’emmagatzemament, a més conté un registre per a conéixer on es troba ubicat cada arxiu. Les tasques realitzades amb els arxius (copiar-los, moure’ls o canviar-los de nom) també són realitzades pel sistema operatiu.

4


SISTEMES OPERATIUS

Els objectius que perseguixen els sistemes operatius són els següents: • Comoditat: ha de proporcionar un entorn amigable a l’usuari. • Eficiència: ha d’aprofitar els recursos de l’ordinador ràpidament i eficaçment.

1.4. CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES OPERATIUS La següent taula resumix les característiques que definixen un sistema operatiu: Segons la quantitat de tasques que Monotasca realitza el sistema simultàniament. Multitasca Segons la quantitat d’usuaris que poden treballar simultàniament

Monousuari Multiusuari

Segons la interfície amb què es comunica amb l’usuari

Intèrpret d’ordes. Interfície gràfica

Segons la fase de desenrotllament el programari pot ser: •

Alfa. Primera versió del programa, per a proves. Encara no estàn totes les funcionalitats disponibles.

Beta. Primera versió completa del programa pendent de ser revisada.

RC# (). Versió final a menys que apareguen errors.

RTM / Estable. Versió final llista per a distribució.

1.5. ENTORN GRÀFIC I INTÈRPRET D’ORDES Un intèrpret d’ordes: l’usuari es comunica amb el sistema operatiu per mitjà d’ordes. Algunes ordes de MS-DOS cd: canviar de carpeta. md: crear carpeta. dir: llistar contingut de carpeta. copy: copiar arxius. move: moure arxius. del: esborrar arxius.

5


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 2: Interpret d'ordres de Windows

Un interfície gràfic: L’usuari disposa d’una forma visual d’interactuar amb l’ordinador, normalment amb el ratolí. Tots els sistemes operatius amb interfície gràfica compartixen una sèrie d’elements: • Menú: conjunt d’opcions relacionades entre si que l’usuari pot triar per a realitzara una tasca. • Barra de menús: agrupació de menús. • Barra de ferramentes: botons en la finestra d’un programa que porporcionan accés ràpid a les utilitats. • Barres de desplaçament: permeten desplaçar-se vertical o horitzontalment per a veure el contingut d’una finestra.

1.6. CONTROLADORS DE DISPOSITIUS (DRIVERS) Els controladors són programes que permeten que el sistema operatiu es puga comunicar amb els dispositius (per exemple, una impressora i un escànner). Els controladors els proporciona el fabricant del maquinari i ha d'estar adaptat a cada sistema operatiu.

1.7. APLICACIONS I SERVEIS Entre els processos que s'executen en un ordinador poden distingir-ne 2 tipus: •

Aplicacions. Programes que l'usuari executa quan ho necessita (per exemple: LibreOffice Writer). Es tracta de processos interactius perquè l'usuari pot fer-ne ús mitjançant la interfície gràfica que proporcionen.

Serveis. Programes que s'activen en arrancar l'ordinador de forma automàtica. Principalment perquè són processos necessaris per al funcionament del sistema operatiu. Estos s'executen en un segon pla (background) i no solen incorporar cap interfície gràfica.

6


SISTEMES OPERATIUS

2. PRINCIPALS SISTEMES OPERATIUS Actualment, en equips d’escriptori i portàtils, els sistemes operatius de Microsoft copen el 90%1.

Il·lustració 3: Ús de sistemes operatius amb accés a internet

2.1. MICROSOFT WINDOWS Microsoft Windows és el nom d’una sèrie de sistemes operatius desenrotllats per Microsoft des de 1981. Anunciat en 1983, Microsoft va comercialitzar per primera vegada l’entorn operatiu denominat Windows al novembre de 1985 com a complement per a MS-DOS. La versions més recents de Windows són Windows 8 per a equips d’escriptori, Windows Server 2012 per a servidors i Windows Mobile 7.8 per a dispositius mòbils.

1Ús de sistemes operatius extrets de visites a diferents llocs web [http://gs.statcounter.com/]

7


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 4: Arbre genealògic de Microsoft Windows

2.2. UNIX Unix (registrat oficialment com UNIX®) és un sistema operatiu portable, multitasca i multiusuari; desenrotllat, en principi, en 1969 per un grup d’empleats dels laboratoris Bell d’ÀT&T, entre els que figuren Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy. Unix ha servit de base per a la creació de diversos sistemes operatius actuals com Mac VOS i Linux.

2.3. MAC OS X Mac VOS X és un sistema operatiu desenrotllat i comercialitzat per Apple Inc. que ha sigut inclòs en la seua gamma de computadores Macintosh des de 2002. És el successor del Mac VOS 9 (la versió final del Mac VOS Classic), el sistema operatiu d’Apple des de 1984. Està basat en UNIX però destaca per una potent interfície gràfica. La primera versió del sistema va ser Mac VOS X Server 1.0 en 1999, i quant a l’escriptori, va ser Mac VOS X v10.0 "Cheetah" (alliberada el 24 de març de 2001). Per a dispositius encastats Apple produïx versions específiques: l’iOS per a l’iPhone, per exemple. La versió més recent és Mac VOS X 10.8.2 (Snow Lleopard).

2.4. GNU/LINUX GNU/Linux és un dels termes empleats per a referir-se a la combinació del nucli (kernel) basat similiar a Unix denominat Linux, que és usat amb ferramentes de

8


SISTEMES OPERATIUS

sistema GNU. El seu desenrotllament és un dels exemples més prominents de programari lliure; tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol davall els termes de la GPL (Llicència Pública General de GNU) i una altra sèrie de llicències lliures. GNU GNU és un projecte que va iniciar Richard Stallman en 1984, a fi de crear un sistema operatiu completament lliure.

A pesar que Linux (nucli) és, en sentit estricte, el sistema operatiu, part fonamental de la interacció entre el nucli i l’usuari (o els programes d’aplicació) es maneja usualment amb les ferramentes del projecte GNU o d’altres projectes com GNOME. Programari lliure El programari lliure és el que es pot: executar, copiar, modificar i distribuir lliurement

A les variants d’esta unió de programes i tecnologies, a les que li’ls addicionen diversos programes d’aplicació de propòsits específics o generals se les denomina distribucions.

2.4.1. DISTRIBUCIONS GNU/LINUX Una distribució Linux és una distribució de programari basada en el nucli Linux que inclou determinats paquets de programari per a satisfer les necessitats d’un grup específic d’usuaris, donant així origen a edicions domèstiques, empresarials i per a servidors. Generalment estan compostes, total o majoritàriament, de programari lliure, encara que sovint incorporen aplicacions o controladors propietaris.

Il·lustració 5: Estructura d’un sistema operatiu

A més del nucli Linux, les distribucions inclouen habitualment les biblioteques i ferramentes del projecte GNU i el sistema de finestres X Window System. Depenent del tipus d’usuaris a què la distribució estiga dirigida s’inclou també un altre tipus de programari com a processadors de text, full de càlcul, reproductors multimèdia, ferramentes administratives, etcètera. En el cas d’incloure ferramentes del projecte

9


SISTEMES OPERATIUS

GNU, també s’utilitza el terme distribució GNU/Linux. Hi ha distribucions que estan suportades comercialment, com Fedora (Xarxa Hat), openSUSE (Novell), Ubuntu (Canonical Ltd.), Mandriva, i distribucions mantingudes per una comunitat d’usuaris com Devien i Gentoo. Encara que hi ha altres distribucions que no estan relacionades amb alguna empresa o comunitat, com és el cas de Slackware. LliureX LliureX és la distribució de Linux de la Generalitat Valenciana. Està basada en Edu-ubuntu i està orientada al món educatiu.

Exemples de distribucions2 Paquets Devien GNU/Linux Fedora Core Mandriva Linux

més de 20.000 5.000

Administr ador d’arxius Nautilus, APT Konqueror Nautilus, RPM, YUM Konqueror Gestor de paquets

més de 20.560

urpmi

SUSE Linux

12.500

YaST

Ubuntu

més de 20.000

APT

Navegador web

Iceweasel, Konqueror Mozilla Firefox, Epiphany Konqueror, Dolphin Mozilla Firefox Mozilla Firefox, Nautilus, Konqueror, Konqueror Epiphany Nautilus

Entorn gràfic principal GNOME GNOME, KDE

Suite ofimàtica org, KOffice, GNOME Office org, KOffice, GNOME Office

KDE, GNOME

org

Gnome, KDE

org, KOffice, GNOME Office

Mozilla Firefox Gnome, Unity

org, GNOME Office

L'objectiu de les distribucions és facilitar la instal·lació, configuració i manteniment d'un sistema basant en GNU/Linux i es solen crear per a satisfer una necessitat concreta com poden ser: •

Facilitat d'ús

Seguretat

Utilització per un determinat col·lectiu

...

2.4.2. REPOSITORIS En Linux un repositori és un lloc on es guarden els paquets (programes) que es poden instal·lar per mitjà d’un gestor de paquets. En Linux gran quantitat de programes es troben en els repositoris llestos per a ser instal·lats. Els gestors de paquets com APT es connecten al repositori per a descarregar i instal·lar els programes. A més, permeten comprovar si hi ha actualitzacions disponibles. En eixe cas, s’actualitzaren. 2http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Comparativa_de_distribuciones_Linux

10


SISTEMES OPERATIUS

3. UBUNTU 3.1. INTRODUCCIÓ Ubuntu és una distribució GNU/Linux finançada pel multimilionari sud-africà Mark Shuttleworth, president de l’empresa Canonical Ltd. Esta distribució, basada en Devien i en l’escriptori GNOME, ha anat sumant usuaris fins a convertir-se a hores d’ara en una de les millors i més populars versions de GNU/Linux. Ubuntu és una paraula que ve de les llengües zulu i xhosa i que pot traduir-se com "humanitat cap als altres" o també "La creença en un enllaç universal de compartir que connecta a tota la humanitat". El lema d’Ubuntu és "linux for human beings" (Linux per a sers humans). Ubuntu, expressa els seus compromisos amb la comunitat dels usuaris en el contracte següent: 1. Ubuntu sempre serà gratuït, i no hi haurà un cost addicional per a la «edició empresarial»; fem que el millor del nostre treball estiga disponible per a tots davall els mateixos termes de llibertat. 2. Ubuntu usa el millor en infraestructura de traduccions i accessibilitat que la comunitat del Programari Lliure és capaç d’oferir, per a fer que Ubuntu siga utilitzable pel nombre més gran de persones possible. 3. Ubuntu es publica es manera regular i predicible; es publica una nova versió cada sis mesos. Pot usar la versió estable actual o ajudar a millorar la versió actualment en desenrotllament. Cada versió està suportada almenys durant 18 mesos. Suport tècnic estés Les versions amb suport estés (LTS, Long Term Support) es publiquen cada 2 anys i tenen suport durant 5 anys.

4. Ubuntu està totalment compromés amb els principis del desenrotllament de programari de codi obert; animem la gent a utilitzar programari de codi obert, a millorar-ho i a compartir-ho.

11


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 6: Dates de publicació d’Ubuntu

El passat 18 d’octubre de 2012 es va publicar Ubuntu 12.10 (Quantal Quetzal). La pròxima versió d’Ubuntu serà la 13.04, el seu nom clau és Natty Narwhal i la seua publicació està prevista per al 25 d’abril de 2013.

3.2. ELS REPOSITORIS D’UBUNTU Ubuntu disposa de 4 repositoris: •

Main. Paquets mantinguts per l’equip de desenrotllament d’Ubuntu. El programari ací contingut és 100% lliure.

Restricted. Paquets no lliures, solen ser controladors no lliures per a targetes de xarxa, targetes de vídeo, etc.

Universe. Paquets lliures mantinguts per la comunitat.

Multiverse. Paquets que no són lliures al 100% o que patixen algun tipus de restricció.

3.3. ELEMENTS DE LA INTERFÍCIE GRÀFICA 3.3.1. L’ESCRIPTORI L’escriptori és el que veiem a l’iniciar l’ordinador. Simula un escriptori real, des d’on

12


SISTEMES OPERATIUS

tenim accés a tots els recursos de l’ordinador.

Il·lustració 7: Escriptori d’Ubuntu 10.04

Els panells Als panells es poden afegir diferents elements com icones d'accés directe, llista de finestres, etc.

13


SISTEMES OPERATIUS

3.3.2. LES FINESTRES Una finestra és el marc dins del que es mostren els programes i el contingut de carpetes i discos. És un element present en totes la interfícies gràfiques.

Il·lustració 8: Finestra d’OpenOffice Writer 3.2

14


SISTEMES OPERATIUS

3.3.3. ELS QUADRES/FINESTRES DE DIÀLEG Els quadres de diàleg són un tipus de finestres que mostren o sol·liciten informació a l’usuari. Il·lustració 9: Quadro de diàleg Caràcters d’OpenOffice

15


SISTEMES OPERATIUS

3.3.4. ELS MENÚS

Il·lustració 10: Opcions del menú

16


SISTEMES OPERATIUS

4. ADMINISTRACIÓ DE DISPOSITIUS D'EMMAGATZEMAMENT Quan treballem amb l’ordinador, tenim la necessitat d’emmagatzemar les dades de forma persistent, normalment en el disc dur, en cas contrari les dades es perdrien en apagar l’ordinador. Actualment tots els ordinadors disposen de disc dur per a emmagatzemar la informació. A més, és possible emmagatzemar la informació en dispositius portables com memòries USB o targetes de memòria.

4.1. DISCOS DURS I PARTICIONS. ESTRUCTURA LÒGICA I FÍSICA. Dins d’un disc dur hi ha un o més plats concèntrics que giren tots al mateix temps. El capçal (dispositiu de lectura i escriptura) és un conjunt de braços alineats verticalment que es mouen cap a dins o fora segons convinga, tots al mateix temps. En la punta dels dits braços estan els caps de lectura/escriptura, que gràcies al moviment del capçal poden llegir tant zones interiors com exteriors del disc. Cada plat posseïx dos cares, i és necessària un cap de lectura/escriptura per a cada cara. Els plats s’organitzen en pistes i estes al seu torn en sectors. Els cilindres són el conjunt de pistes alineades verticalment. Actualment, la ubicació física d’un fitxer ve determinada pel sector. Els discos es connecten a la placa base a través dels següents tipus de connexions IDE, SATA o SCSI. També hi ha discos durs externs que es connecten a través d’USB o Firewire.

4.2. ESTRUCTURA LÒGICA L’estructura lògica és la forma en què s’organitza la informació en el dispositius d’emmagatzemament per poder ser usat pel sistema operatiu. Els dispositius d’emmagatzemament s’organitzen per mitjà dels elements següents: •

Particions

Sector d’arrancada

Sistema de fitxers.

4.3. PARTICIONS Una partició és una divisió lògica d’un disc en dos o més parts que es comporten com si foren discos diferents. La seua principal utilitat és la de separar els arxius del sistema i els programes de les dades d’usuari. Crear diverses particions en un disc dur permet:

17


SISTEMES OPERATIUS •

Tindre instal·lats diferents sistemes operatius en un mateix disc dur, podent triar amb qual treballar a l’inici, a través del gestor d’arrancada.

Separar els arxius del sistema i els programes de les dades d’usuari. D'aquesta forma, en cas de que el sistema operatiu s'hagués de reinstal·lar podríem formatar la partició on es troba el sistema operatiu i deixar les dades intactes.

4.3.1. TIPUS DE PARTICIONS DE DISC •

Primària: divisions directes del disc dur en el que pot haver-hi 4 o 3 i una partició estesa, cada partició amb el seu sistema d’arxius particular.

Estesa: actua com una partició primària, però pot contindre moltes unitats lògiques en el seu interior. Va ser creada per a trencar la limitació de 4 particions en un disc dur. Només pot haver-hi una partició estesa per disc. No té cap sistema d’arxius, és un mer contenidor.

Lògica: Ocupa part o tota una partició estesa, té un sistema d’arxius i com a màxim pot haver-hi 32 particions lògiques dins d’una estesa.

Il·lustració 11: Particions d’un disc dur (GParted)

4.3.2. SECTOR D’ARRANCADA El sector d’arrancada o Màster Boot Rècord (MBR) es troba al principi del dispositiu d’emmagatzemament i conté la direcció a la rutina d’arrancada del sistema operatiu. En el sector d’arrancada es pot instal·lar un gestor d’arrancada (), com per exemple GRUB, que és un programa que s’inicia després de l’arrancada de l’ordinador i permet a l’usuari triar el sistema operatiu amb què vol treballar.

18


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 12: Exemple de partició

4.4. IDENTIFICACIÓ DE LES PARTICIONS Les particions s’anomenen d’esta manera: •

En Windows a cada partició se li assigna una lletra seguida de dos punts (C:, D:, E:, etc.).

En Linux: ◦

Els discos es criden sdX on X és una lletra (a, b, c...).

Si tenim un sistema amb dos discos el primer serà sda i el segon sdb.

A cada partició se li assigna un número.

Si tenim un disc, per exemple sda, amb dos particions la primera serà sda1 i la segona serà sda2

En Linux no s’usen lletres per a identificar els dispositius. S’utilitzen punts de muntatge que per a l’usuari són carpetes. Abans d’instal·lar el sistema operatiu s’ha d’indicar el punt de muntatge arrel (/) que contindrà els arxius del sistema operatiu.

Muntar una partició és el procés associar-la a una carpeta. Els dispositius extraïbles es munten automàticament.

4.5. TIPUS DE SISTEMES DE FITXERS Un sistema de fitxers és una manera d’estructurar la informació en una unitat d’emmagatzemament secundari (disc dur). Les dades es guarden en blocs de la mateixa grandària anomenats sectors (normalment 512 bytes) enllaçats entre sí i la

19


SISTEMES OPERATIUS

part de gestió d’arxius del sistema operatiu és l’encarregada de l’associació dels sectors a arxius i directoris i de mantindre una llista de quins estan ocupats i quins estan lliures i a quins arxius pertanyen els que estan ocupats. Alguns exemples de sistemes de fitxers són els següents: •

FAT32: Sistema usat per MS-DOS i els primers Windows, actualment s'empra a les memòries USB per la seua compatibilitat amb altres sistemes

NTFS: Sistema d’arxius de Windows NT inclòs en les versions de Windows 2000, Windows XP, Windows Server 2003, Windows Server 2008, Windows Vista i Windows 7.

ext2, ext3, ext4: sistemes de fitxers per a Linux.

swap: sistema de fitxers que conté l'àrea d'intercanvi (memòria virtual) en els sistemes Linux.

Entre les característiques dels sistemes de fitxers cal destacar les següents: •

Mecanisme de seguretat o permisos

Mecanisme per a evitar la fragmentació

Capacitat d’enllaços simbòlics o durs

Integritat del sistema d’arxius

Cada partició pot tindre un sistema d’arxius distint. Formatar és el procés de crear un sistema d’arxius en una partició. En formatar s'esborra tota la informació. La memòria virtual és un sistema de gestió de la memòria dins el sistema operatiu dels ordinadors que ofereix als programes la impressió que la memòria que fan servir és tota contínua, mentre que en realitat la memòria pot estar físicament fragmentada (en diversos mòduls) o fins i tot sobrepassar la memòria física i guardar-se en emmagatzemament secundari (normalment disc dur). Els sistemes que usen aquesta tècnica fan més fàcil la programació de grans aplicacions i permeten un ús més eficient de la memòria real (normalment memòria RAM).

4.6. 4.7. ESTRUCTURA DE CARPETES GNU/LINUX

20


SISTEMES OPERATIUS

Els sistemes linux disposen de les següent carpetes creades pel sistema: •

/bin conté els executables (binaris) essencials per a el sistema. Si observem el seu contingut trobarem els comandos més bàsics.

/boot ací estan els arxius usats pel sistema durant el arrancada, inclosa la imatge del nucli.

/dev emmagatzema els controladors per a l’accés als dispositius físics del disc, com el ratolí, les targetes, l'escànner, etc.

/var sol contindre informació variable, tant generada per el propi sistema com pels usuaris. Conté alguns subdirectoris interessants.

/lib conté les llibreries usades per diferents aplicacions, evitant que cada programa incloga les seues pròpies amb la consegüent redundància de fitxers.

/etc és el directori destinat per a emmagatzemar tots els arxius de configuració del sistema.

/home conté l’arbre de directoris propi de cada usuari del sistema. Trobarem un subdirectori per a cada usuari, la qual cosa en el entorn gràfic s’anomena

21


SISTEMES OPERATIUS

Carpeta personal. És una bona costum situar este directori en una partició independent per a salvaguardar les dades en cas de catàstrofe o per a reinstal·lar completament un sistema distint respectant el treball anterior. •

/sbin allotja comandos essencials d’administració del sistema, normalment reservats a l’administrador.

/usr on s’emmagatzemen les aplicacions i recursos disponibles per a tots els usuaris del sistema. Destacarem: ◦

/usr/bin/ conté la majoria de programes i comandos a disposició dels usuaris.

/usr/share/ sol contindre dades compartits independents de la màquina, com la documentació dels programes o col·leccions de imatges per a l’escriptori.

/tmp és un directori temporal usat generalment per les aplicacions per a emmagatzemar alguns fitxers en temps d’execució.

/media Quan muntem un CD-ROM, una memòria USB o un disquet es crea ací automàticament un subdirectori.

22


SISTEMES OPERATIUS

5. INSTAL·LACIÓ DE SISTEMES OPERATIUS A l'hora d'instal·lar un sistema operatiu cal disposar del CD o DVD d'instal·lació. A banda, és importat tenir clar de quina forma anem a fer ús de l'espai en el disc dur, si necessitarem una única partició o, en canvi, en tindrem vàries. Hem de saber també quin requisits d'espai té el sistema operatiu per a ser instal·lat. Així que sempre cal assegurar-se que l'espai de la partició és suficient perquè càpiga tot el sistema operatiu.

5.1. INSTAL·LACIÓ D'UBUNTU 10.04 Quant a les particions, un sistema amb Ubuntu requereix dues particions: 1. Punt de muntatge arrel (/) que és on s'instal·len els arxius del sistema operatiu. Normalment utilitzarem la versió més nova de ext, en el nostra cas ext4. 2. Linux-swap què és una partició necessària per a l'àrea d'intercanvi que utilitzarà la memòria virtual.

5.2. INSTAL·LACIÓ DE WINDOWS XP Quant a les particions en Windows XP sols és necessària una partició que podrà ser formatada amb NTFS o FAT32, és molt recomanable que la partició on s'instal·la el sistema operatiu siga NTFS ja que aporta major fiabilitat i seguretat. També es recomana disposar d'almenys dos particions una per al sistema i altra per a les dades.

23


SISTEMES OPERATIUS

6. ADMINISTRACIÓ D’ARXIUS I CARPETES La informació de l’ordinador s’organitza per mitjà de: •

Dispositius d’emmagatzemament. Discos durs, DVD, targetes SD, pendrive, etc.

Arxius. Conjunt de dades emmagatzemats amb un nom.

Carpetes. Element que servix per a agrupar arxius o carpetes.

Els arxius poden ser: •

Arxius de dades. Conjunt de dades emmagatzemats amb un nom. Es creguen per mitjà d’aplicacions. Per exemple: document1.txt (creat amb el Bloc de Notes).

Arxius executables. Conjunt d’instruccions emmagatzemades amb un nom. Es creguen amb ferramentes de programació.

Els noms d’arxius solen estar formats per 2 parts:

El nom identifica el contingut de l’arxiu i l’extensió indica el tipus d’arxiu de què es tracta. Eviteu posar noms genèrics com o Intenteu sempre usar noms d'arxiu que identifiquen el seu contingut. Així serà més fàcil localitzar-los.

També cal tenir en compte que els sistemes Windows són insensibles a majúscules i minúscules. Així CONTROL1.odt i control1.odt seran el mateix arxiu. En canvi, Linux és sensible a majúscules i minúscules. Així CONTROL1.odt i control1.odt seran arxius distints. Com hem dit abans, la funció de l’extensió és informar al sistema operatiu del tipus d’informació que conté l’arxiu. Els sistemes operatius vinculen cada extensió amb: •

Una icona que permet que l’usuari reconega fàcilment el tipus de l’arxiu.

Una aplicació amb què s’obrirà l’arxiu.

24


SISTEMES OPERATIUS

Icona

Extensió

Tipus d'arxiu

Aplicació relacionada

txt

Document de text

Bloc de notes

pdf

Document PDF

Acrobat Reader

doc

Document de Word

Word

ppt

Presentació de Power Point

PowerPoint

iso

Image ISO

Nero

avi

Vídeo

Windows Media Player

Arxius executables Els arxius executables (programes) en Windows tenen les extensions EXE i COM. Mentre que en Linux tenen una marca especial que indica que l’arxiu és executable., o també poden ser scripts, extensió .sh. Carpetes El concepte és el mateix que en el món real: ajuden a organitzar els arxius. Poden contindre arxius i/o carpetes creant així una estructura jeràrquica. Rutes

Indiquen la ubicació concreta d’un arxiu o carpeta d'esta forma identifiquen de forma única cada arxiu. Disco C:

Usuaris

Professor

Alumne1

Així si ens fixem en la imatge de dalt, la ruta a la carpeta Professor seria C:\Usuaris\Professor

25


SISTEMES OPERATIUS

Rutes en Windows Comencen amb la lletra de la unitat i separen cada nivell amb el caràcter \. La ruta al document Control.odt seria Rutes en Linux Comencen en la carpeta de muntatge i se separa cada nivell amb el símbol /. La ruta al document Control.odt seria Hi ha dos formes d'expresar les rutes: •

Ruta absoluta: conté la ruta completa del arxiu o carpeta, sempre comença per '/'. Per exemple: /home/usuari/Documents

Ruta relativa: conté la ruta a partir de la ubicació en la que ens trobem, mai comença per /. Per exemple: des de /home/usuari, la ruta a /home/usuari/Documents serà Documents.

6.1. ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ Per a organitzar la informació els sistemes operatius permeten: •

Crear

Esborrar

Moure (Tallar/Apegar)

Copiar

Reanomenar

6.1.1. ELS EXPLORADORS D’ARXIUS Els sistemes operatius inclouen entre les seues utilitats exploradors d’arxius que permeten organitzar la informació d’una forma més senzilla. •

Windows inclou explorer.

Ubuntu inclou nautilus.

6.2. NAUTILUS

26


SISTEMES OPERATIUS

Arbre de carpetes

Il·lustració 13: Nautilus

La vista d'arbre permet veure l'estructura jeràrquica de carpetes i navegar per ella.

27


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 14: Arbre de carpetes

Vista d’icona Permet veure una miniatura del contingut de l'arxiu.

28


SISTEMES OPERATIUS

Vista de llista Mostra els arxius de forma que ens permet ordenar-los pel nom, grandĂ ria, tipus, etc...

Vista compacta Ens permet veure la major quantitat possible d'arxius.

29


SISTEMES OPERATIUS

6.3. OPERACIONS BÀSIQUES AMB ARXIUS I CARPETES Operacions bàsiques •

Copiar

Moure

Eliminar

6.3.1. SELECCIÓ D’ARXIUS I CARPETES Per a seleccionar múltiples arxius o carpetes consecutius: 1. Fer clic sobre el primer element. 2. Polsar la tecla Majúscules i no soltar-la. 3. Fer clic en l’últim element de la llista que volem seleccionar. 4. Soltar la tecla Majúscules. Per a seleccionar múltiples arxius o carpetes no consecutius: 1. Fer clic sobre el primer element. 2. Polsar la tecla Control i no soltar-la. 3. Fer clic en els elements de la llista que volem seleccionar. 4. Soltar la tecla Control. Operacions amb arxius i carpetes

6.3.2. COPIAR 1. Des del menú contextual Copiar 2. Apegar en la nova ubicació.

6.3.3. MOURE 1. Des del menú contextual Tallar. 2. Apegar en la nova ubicació.

6.3.4. ELIMINAR 1. Des del menú contextual Moure a la paperera.

6.3.5. COMPRIMIR I EMPAQUETAR ARXIUS I CARPETES Comprimir. Reduir la grandària d’un arxiu o una carpeta. Empaquetar. Agrupar uns quants arxius i/o carpetes. En el menú contextual d’arxius i carpetes apareix l’opció Comprimir...

30


SISTEMES OPERATIUS

6.4. ORDRES PER A LA MANIPULACIÓ D'ARXIUS I CARPETES Les ordres tenen una sintaxi clarament definida i poden contenir arguments i opcions

nom_ordre -p1 arg1 arg2 Mostrarem alguns exemples: •

Ordre sense arguments: $dir

Ordre amb un argument: $cd /home/bart

Ordre amb dos arguments: $cp arx.txt /home/bart

Ordre amb una opció i sense arguments: $ls -l

A la taula següent es mostra un llistat de les ordres més comuns a l'hora de manipular arxius i carpetes: ordre

funció

exemple

acció

pwd

Mostra la ruta on estem.

cp

Còpia arxius.

cp /home/bart/1.txt /home

copia l'arxiu 1.txt de /home/bart a la carpeta /home

mv

Mou arxius.

mv /home/bart/1.txt /home

Mou l'arxiu 1.txt de /home/bart a la carpeta /home

rm

Eliminar arxiu.

rm /home/bart/1.txt

Elimina l'arxiu 1.txt que es troba en /home/bart/

rmdir /home/bart

Elimina la carpeta bart de /home

rmdir Eliminar carpetes.

Canviem la carpeta on cd /home/bart ens trobem Crea una carpeta

mkdir Documents

Ens situem en la carpeta de /home/bart Crea la carpeta dins de la carpeta on estem situats.

Per a conéixer més sobre una ordre específica podeu executar $man nom_ordre

6.4.1. NANO nano és un editor de text per a la línia d'ordres.

31


SISTEMES OPERATIUS

A la part inferior apareix un menú. Cada opció s'activa amb la combinació de tecles [Control] + [Lletra]. Per exemple: [Control] + [O] guarda el document actual.

32


SISTEMES OPERATIUS

7. ADMINISTRACIÓ D'USUARIS I GRUPS 7.1. CONCEPTES BÀSICS Els sistemes operatius actuals són multiusuari. Cada usuari disposa de: •

Privilegis

Carpeta personal

Existixen 2 tipus d’usuaris: •

Administradors

Usuaris normals

Privilegis: què pot fer un usuari. •

Administrar usuaris

Instal·lar programes

Actualitzar el sistema

...

7.2. CARPETA PERSONAL Carpeta en què cada usuari té poder absolut per a crear o eliminar elements. Exemples: •

GNU/Linux > /home

Windows XP > C:/Documents and settings

Windows 7 > C:\Usuaris

7.3. TIPUS D'USUARI Administrador •

Els administradors poden fer-ho tot.

El primer compte d’usuari que es crega durant la instal·lació serà d’administrador.

Usuaris normals •

Limitats a la seua carpeta personal i a l’execució d’aplicacions.

Els usuaris normals també es poden cridar usuari de l’escriptori (en Ubuntu) i usuari restringit (en Windows XP)

33


SISTEMES OPERATIUS

7.3.1. RECOMANACIONS Si hi ha diverses persones que utilitzen el mateix ordinador cada un hauria de tindre el seu propi compte d’usuari. Cada usuari hauria de tindre els privilegis mínims per a poder usar l’ordinador. Usar sempre comptes d’usuari i reservar el compte d’administrador per a tasques d’administració.

7.4. GRUPS Simplifiquen la tasca d’administració d’usuaris. Estan formats per usuaris. Si un grup té uns privilegis els seus membres també els tenen. Un usuari pot pertànyer a diversos grups.

7.4.1. GRUPS PREDEFINITS

34


SISTEMES OPERATIUS

Il·lustració 15: Grups predefinits de Windows XP

Es tracta de grups que es creen en el moment d'instal·lar el sistema. Per exemple, el grup té tots els privilegis que un usuari necessita per a actuar d'administrador. Qualsevol usuari que siga membre del grup podrà administrar el sistema.

7.4.2. USUARI CONVIDAT Compte d’usuari normal els documents del qual es perden al tancar sessió. Permet l’accés sense cap tipus d’autorització (sense usuari ni contrasenya). En ordinadors connectats a una xarxa és recomanable deshabilitar el compte convidat.

35


SISTEMES OPERATIUS

8. PERMISOS S’apliquen a arxius i carpetes. Indiquen quines accions poden fer els usuaris sobre elles. Hi ha tres tipus de permisos d’accés: •

lectura (r)

escriptura (w)

execució (x)

Cada arxiu o carpeta té un propietari que sol ser el que ho va crear. En Linux s’establixen permisos per a: •

el propietari, normalment l’usuari que ho va crear

un grup

la resta d’usuaris que no son el propietari.

Des de l’entorn gràfic els permisos s’anomenen de la manera següent: •

Cap: No és possible cap accés a l’arxiu. (No pot establir açò per al propietari.)

Només lectura: és pot veure el seu contingut, però no poden fer canvis.

Lectura i escriptura: és pot obrir i guardar.

Permetre executar l’arxiu com un programa.

36


SISTEMES OPERATIUS

8.1. PERMISOS A CARPETES Els permisos a carpetes són els següents: •

Cap: No és pot accedir a la carpeta (no establir per al propietari).

Només llistar arxius: És poden veure els elements de la carpeta, però no obrir-los.

Accedir als arxius: Els elements de la carpeta és poden obrir i modificar.

Crear i esborrar arxius: És pot crear arxius nous i esborrar arxius en la carpeta, també accedir als existents.

La llista desplegable s’aplicaran als arxius continguts en els carpetes si és polsa el botó .

37


SISTEMES OPERATIUS

9. COMANDOS GNU/LINUX 01. "cd" - Se utiliza para moverse entre los directorios Ejemplo : cd /home/oracle - Se va a "/home/oracle" 02. "mkdir" - Se utiliza para crear un directorio Ejemplo.: mkdir /home/oracle - Crea el directorio "/home/oracle" 03. "ls" - Lista el contenido de un directorio. Ejemplo: ls /home/oracle - Lista el contenido del directorio "/home/oracle" 04. "cp" - Se utiliza para copiar archivos Ejemplo : cp /home/oracle/1.txt /home - copia el archivo 1.txt "/home/oracle/1.txt" en el directorio "/home" 05. "mv" - Se utiliza para mover archivos Ejemplos.: mv /home/oracle/1.txt /home - Mueve el archivo 1.txt "/home/oracle/1.txt" al directorio"/home" 06. "rm" - Se utiliza para eliminar archivos Ejemplo : rm /home/oracle/1.txt - Elimina el archivo 1.txt que se encuentra en "/home/oracle/1.txt" "rmdir" - Se utiliza para eliminar directorios: Ejemplo: rm /home/oracle 07. "clear" - Se utiliza para limpiar la pantalla 08. "pwd" - Se utiliza para saber en que path estamos trabajando 09. "chmod" - Se utiliza para cambiar los permisos de un arvhivo Ejemplo : chmod 755 /home/oracle/1.txt - Este cambio da todos los permisos menos el de edicion al archivo 1.txt 10. "man" - Entrega informacion sobre el commando ingresado (man=manual) Ejemplo : man pwd - Nos da la informacion en linea del comando 'pwd' 11. "vi" - Invoca al editor de archivos (vi=visual) Ejemplo : vi /home/oracle/1.txt - Invoca el editor vi para editar el archivo 1.txt 12. "ps" - Lista los procesos que estan actualmente corriendo 13. "find" - Se utiliza para localizar un archivo/directorio. Ejemplo: find /home/oracle -type f -name 1.txt - Busca el archivo 1.txt en el directorio /home/oracle 14. "touch" - Se utiliza para cambiar el acceso al archivo y modificar el la hora de acceso, tambien para crear un archivo

38


SISTEMES OPERATIUS

Ejemplo : touch /home/oracle/1.txt - Creara el archivo 1.txt si este no existe. Sino, cambiara la hora del ultimo acceso al archivo 15. "more" - se utiliza para mostrar de a pantallas la informacion. Ejemplo: more /home/oracle/1.txt - muestra el contenido del archivo 1.txt de una pantalla a la vez 16. "cat" - Tambien utilizado usualmente para ver el contenido de un archivo. Ejemplo : cat /home/oracle/1.txt - muestra el contenido del archivo 1.txt 17. "cal" - Muestra el mes y el año 18. "date" - Muestra la fecha del sistema 19. "exit" - Se utiliza para salir de algun programa o del shell. 20. "who" - Se utiliza para saber quien esta conectado al sistema. 21, “nano” - Editor de textos. Ejemplo: nano mitexto.txt – Abrirá el fichero mitexto.txt para editarlo. Si no existiera se crearía. Dentro de nano podemos usar Control + O para guardar el fichero, Control + X para cerrar el programa.

39


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.