La transició explicada a les nostres filles

LA TRANSICIÓ EXPLICADA A LES NOSTRES FILLES

1

Autoria, disseny i maquetació: Neus Suñer Torres Fotografies: Centre de Documentació Ca la Dona, Arxiu personal Lila Thomàs Aquest projecte és el resultat del treball final del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-ncsa/4.0/.

“Tot

i els centenars d’anys de discriminació i oblit, les dones han insistit en què tenen una història”, Gerda Lerner Per les que foren i les que són. Per les que fórem i les que serem

Índex - Una reflexió abans de començar.................................................................. 5 - Editorial: Quaranta anys d’oblit ................................................................. 8 - Res passa per generació espontània.......................................................... 11 - Entrevista a Milagros Rivera Garretas ................................................... 18 - Entrevista a Mercè Otero i Mireia Bofill ............................................... 20 - Qui vol tenir la lluita de classes dins casa seva? .................................. 28 - Entrevista a Lila Thomàs i Andreu .......................................................... 32 - La primera gran decepció ........................................................................... 36 - Entrevista a Anna Balletbò ........................................................................ 40 - Segon pas: la llei del divorci ...................................................................... 46 - El dret al propi cos ....................................................................................... 48 - Entrevista a María Jesús Izquierdo .......................................................... 54 - La ¿crisi? dels 80 ........................................................................................... 62 - Entrevista a Marta Selva.............................................................................. 68 - La construcció del relat que coneixem .................................................... 74 - Quaranta anys de lluita ............................................................................... 76 - Bibliografia ..................................................................................................... 78

4

Una reflexió abans de començar

A

quest projecte sorgeix de la necessitat

curs, ràpid i corrents perquè de tant currícu-

de posar noms i cognoms a multitud

lum que hi havia no el podíem abastar tot.

de dones i organitzacions que feren possible

Sabíem que a partir dels 60 hi va haver una

que esdeveníssim subjectes polítics i recupe-

obertura a l'exterior, i va venir el turisme a

réssim part dels drets perduts – o mai assolits

Espanya. Sabíem també que ens convertírem

– per culpa de 40 anys de dictadura franquis-

en una monarquia parlamentària, que teníem

ta. Sorgeix també com a fruit d'una ja quasi

una Constitució que van acceptar fins i tot els

obsessió per la Transició, aquell període mo-

comunistes, que Adolfo Suárez havia estat el

dèlic en què se n'anaren a dormir franquistes

primer president escollit democràticament

i s'aixecaren demòcrates i en el qual les lluites van ser residuals i les elits polítiques ens van portar on som ara.

O almenys aquest

després del franquis-

La Història, en majúscules, sempre s’escriu des dels ulls guanyadors, normalment homes i blancs. La Transició com a període modèlic també s’hi ha escrit.

me i que Felipe González ens va portar la modernitat europea i l'Estat del Benestar.

Vaja.

Poc ens van dir de

és el relat. En una de

les últimes sentèn-

les entrevistes fetes

cies de mort signades

per a aquest projecte em van preguntar si en-

amb Franco ja intubat i a punt d'enterrar. De

tenia la foscor i la grisor que caracteritzava

les grans mobilitzacions que hi va haver per

encara els darrers anys del franquisme. No,

demanar drets laborals, amnistia i la fi de la

no l'entenia. En quaranta anys de democrà-

violència per part de l'Estat. Ni d'una Llei

cia la feina de desmemòria ha estat molt ben

d'Amnistia amb la qual no només sortien pre-

feta. Aquelles persones que no vàrem viu-

sos polítics sinó que es posaven les bases per

re els últims espeternecs del franquisme ni

a l'oblit. Els diaris tampoc en parlaven gaire i

la gestació d'un nou sistema polític ho hem

van ajudar a construir un relat on el conflicte

après a través dels llibres d'història.

hi era inexistent i on es plantejava la Transició espanyola com un exemple a seguir per

Aquest període se solia explicar a final de 5

altres països, sobretot de l'Amèrica Llatina.

construeixen un relat al voltant del qual ens arriben no només drets i lleis sinó coneixe-

Si el pacte de les elits i l'estabilitat totpode-

ments i experiències que ara naturalitzem en

rosa van ennuvolar les actuacions que es feren

la nostra vida quotidiana, fins i tot aquelles

des dels marges per demanar una democràcia

persones que no s'autodenominen feministes.

amb drets socials i un procés de ruptura amb el passat franquista, imaginin què en van fer

L'objectiu d'aquesta revista monogràfica és

de les actuacions que es produïen al marge

senzill: estripar la foto de la Transició. Fer-la

dels marges. Sí, parlem del Moviment Feminista, cabdal a l'hora d'estabir les bases d'un dret pensat per a tota la població i no només per a la meitat i de trencar amb la moral nacionalcatòlica que encara ocupava tauletes de nit i alcoves.

Les reivindicacions feministes van ser acceptades, i adoptades en part, pels programes electorals dels partits d'esquerra que després esdevindrien parlamentaris. Ara, sempre anaven en segon lloc, per posar-li un nom subtil i que no ofengui. Primer anava la revolució, juntament amb l'abolició de les classes socials, uns drets dignes per als treballadors i una democràcia forta i consolidada. Després ja es veuria si es podria fer alguna cosa amb

trossets i muntar-ne un collage, on els homes

“el problema de la mujer”.

encorbatats només en siguin una part i on s'hi

Moltes de les dones que participaven en el

inclogui el paper del Moviment Feminista i

moviment feminista estaven també a la lluita

de les dones que el van fer possible. La gran

antifranquista, ja fos des de sindicats, partits

feina de recuperació de la història de les do-

polítics o associacions veïnals o estudian-

nes durant el procés de Transició democràti-

tils. Però des de l'articulació del moviment

ca a l'Estat espanyol ja ha estat feta, des d'un

es constitueixen com a subjecte polític i hi

punt de vista acadèmic i precís.

6

Aquesta revista no pretén tornar a explicar

res més important que ser capaç de construir

tot el que ja està escrit sobre el Moviment Fe-

marcs referencials clau per entendre el món, i

minista espanyol de finals dels 70, sinó que

que la primera passa és a partir del llenguat-

vol nodrir-se d'aquelles explicacions i inten-

ge i les seves formes.

tar donar-hi un gir. A més, està organitzada

És per això que ho trobaran en majúscules.

tal i com es va gestar: intercalant teoria i re-

I en singular. Però mai sense perdre de vista

flexions amb les veus d'algunes – menys de

el fet que s'escriu en singular però es pronun-

les que m'agradaria haver parlat – de les que

cia en plural, ja que lluny del que ens hagin intentat ensenyar, el Moviment Feminista que va crèixer a la Transició és heterogeni, ric i ple de debats, sempre intentant reconstruir-se i fer autocrítica.

Una de les grans lliçons que he après aquest darrer temps és que hi ha una manera diferent de llegir, ja siguin textos, cossos o períodes històrics. A causa del que és coneix com a intertextos – inputs que afecten les nostres vides i manera d'entendre el món – construïm una forma de pensar i relacionar-nos tant amb les persones com amb els episodis de la vida.

Així, la història que s'explica en les pà-

van fer possible la construcció del feminisme

gines d'aquesta revista és la de les dones que

com a moviment a l'Espanya postfranquista.

la van viure, la van escriure o optaren per fer les dues. Però també és una història constru-

La Història, en majúscules, sempre s'escriu

ïda a partir d'una mirada personal que, lluny

des dels ulls guanyadors, normalment homes

de pretendre ser exacta i abastir tots els àm-

i blancs. La Transició com a període modè-

bits, intenta anar a contestar diverses pregun-

lic també s'hi ha escrit. En aquesta revista,

tes sorgides al veure l'oblit, intencionat o no,

el Moviment Feminista també estarà en ma-

d'incloure a les dones en la història espanyola

júscules. La meva generació sap que no hi ha 7

recent.

Quaranta anys d’oblit

E

l paranimf. A la seu central de la

Al final de les Jornades es van redactar una

Universitat de Barcelona s'hi reuniren

sèrie de conclusions referents a tots els temes

tot just fa quaranta anys entre 3.000 i 4.000

tractats i unes línies d'actuació concretes. Es

dones. Van ocupar un espai públic. Un espai

van fixar també accions futures i diuen que

públic que tradicionalment els hi havia es-

va ser allà quan es va constituir un moviment

tat vetat i que durant tres dies feren seu. S'hi

feminista català articulat.

practicaren les primeres autoexploracions.

Aprofitant que es complien 40 anys de les

Al bell mig de la universitat, una llitera, un

primeres, es van organitzar les quartes jorna-

mirall i un espèculum. Potser una represen-

des feministes durant les mateixes dates. Ni

tació gràfica del que

en un cas ni en l'altre

van significar aquells dies: i

coneixement

autoconeixement.

Trobada.

Les Jornades Catalanes de la Dona es van celebrar al juny

Va ser un espai de reflexió i debat en què moltes dones van poder veure que les seves inquietuds i dubtes sobre com funcionava el món no eren individuals sinó socials i polítics

de 1976. Van ser au-

se n'han fet ressó. Cap mitjà generalista ha recordat els quaranta anys de les Jornades Catalanes de la Dona, tot i que en el nostre sistema mediàtic som molt donats a les efe-

togestionades – no podia ser d'altra manera

mèrides. Sobre les de 2016, on es van reunir

– i van reunir a col·lectius de dones molt di-

unes 2.000 dones, tampoc se n'ha dit res.

versos que per culpa de la presó de la clan-

Una de les funcions més importants dels mi-

destinitat no s'havien trobat encara en molts

tjans de comunicació és construir relats que

casos o ni tan sols se'n sabia de la seva exis-

articulin l'opinió pública i una consciència

tència. Va ser un espai de reflexió i debat en

més o menys crítica amb el que passa al nos-

què moltes dones van poder veure que les

tre voltant. Si s'obvien unes mobilitzacions

seves inquietuds i dubtes sobre com funcio-

d'aquesta envergadura - no tant per nombro-

nava el món no eren individuals sinó socials

ses sinó pel que signifiquen i han significat

i polítics. El seu problema es deia patriarcat i

-, s'està eliminant del discurs a una part de

s'havia de combatre.

8

la població que participà de manera activa i

Totalment legítim i potser necessari després

protagonista en el procés de transició políti-

de temps grisos i convulsos, podríem pen-

ca. El discurs hegemònic diu, llavors, que els

sar. Però el fet d'entendre “estabilitat” com

responsables de portar la democràcia van ser

la neutralització de qualsevol veu del carrer

els homes.

i la posterior capitalització de les seves demandes en forma de programa electoral, jun-

La foto. Qui pot negar que foren ells els

tament amb el relat mediàtic que ratificava

que varen portar els drets i les llibertats a

aquesta necessitat de consolidació democrà-

una Espanya encara tèrbola si són els únics

tica, deixaren tots els moviments socials als

que surten a la imatge oficial. Parlant amb

costats de la foto.

una de les activistes del Moviment Feminista durant la Transició em deia que de la

Ells foren més ràpids i la tasca que van fer

història sempre se'n

les feministes després

fa una foto general

de la Transició – on ja

de ben amunt, i que només s'acaba per reconèixer aquells fets i personatges als quals se'ls hi ha apropat una mica més el focus.

Cap mitjà generalista ha recordat els quaranta anys de les Jornades Catalanes de la Dona, tot i que en el nostre sistema mediàtic som molt donats a les efemèrides

havien portat a terme la de recuperació de referents femenins – va ser explicar la seva història: com es va gestar, quins debats va haver-hi dins el Mo-

El focus, en la his-

viment i les seves di-

tòria contemporània espanyola – i en la his-

ferents trajectòries. Ho van haver d'explicar,

tòria en general – s'ha posat sobre un parell

però, com a afegit a la història oficial.

d'homes encorbatats que, diuen, gràcies a les seves reunions i cessions – el que ara es co-

Memòria col·lectiva. A les genera-

neix com a pactes de consens – van portar

cions que venim i que vindran ens toca una

Espanya cap a la democràcia. Una democrà-

tasca diferent que segueix consistint essen-

cia, però, que bé se la podria rebatejar com a

cialment en recuperar la memòria, però d'una

“estabilitat”, ja que l'objectiu primordial i per

forma diferent. Els testimonis els tenim,

sobre de qualsevol altra cosa era aconseguir

igual que els esdeveniments històrics, expli-

una “democràcia-estable” (amb guió, perquè

cats punt per punt per aquelles que ho vis-

separat no s'entenia).

queren. Ens falta, però, mirar-ho amb els ulls 9

de la distància, aquells que no experimenta-

cretes, igual que la concepció d'igualtat que

ren aquella època però que els hi va marcar

tenim fins ara tampoc s'explica sense el Mo-

on són ara, ja sigui pels drets que tenen o pels

viment Feminista.

que encara queden per assolir.

Per tant, no es pot separar de la història una

Cal una revisió crítica d'un moment històric

part important i explicar-la com si fos quel-

com és la Transició. Sí, ja se n'han fet. I han

com aliè i residual que va coincidir per ca-

aportat molta llum. Però tenien un petit de-

sualitat amb unes altres reivindicacions dins

fecte, i és que les dones tornaven a no ser-hi.

el mateix període històric. Hem d'incloure

O si hi eren, hi apareixien de passada. Cal

el relat feminista a la història contemporà-

incloure el paper de les lluites de les dones en

nia espanyola – i general – i explicar per què

la diversitat d'àmbits que es va donar – veï-

no s'entén un concepte sense l'altre. Ho hem

nal, sindical, polític ... - dins la història fins

de fer per deixar de ser els requadrets grocs

ara explicada. El Moviment Feminista de la

dels llibres de text i passar a formar part de la

Transició no s'explica sense unes causes con-

memòria col·lectiva.

10

Res passa per generació espontània

S

om l'any 1975. El dictador Francis-

des els pilars de la nova democràcia. Per tant,

co Franco agonitza i la ONU ha decla-

la manera d'entendre la Transició i el paper i

rat aquell any com “Any Internacional de la

les reivindicacions dels moviments socials va

Dona”. El govern franquista ha decidit que ha

quedar condicionada.

de demostrar que estan en procés d'obertura i encarrega els actes oficials per celebrar-ho a Carmen de Polo. Moltes dones no accepten que aquesta sigui l'única reivindicació que es faci sobre la situació a l'Estat espanyol. És així com es comencen a gestar les Primeres Jornadas per a l'Alli-

Ja s'havien celebrat les primeres jornades feministes de l'Estat espanyol i ja se n'estaven organitzant unes altres. L'any 1976 es van fer les de Catalunya i es va establir com un moment clau per al Moviment Feminista espanyol i català. Bàsicament, es deia que amb la celebració d'aquestes

berament de la Dona, que se celebraren a Madrid durant el mateix desembre, amb Franco mort però encara en la clandesti-

es deia que amb la celebració d’aquestes jornades naixia el feminisme, però no és ben bé del tot així: no era el seu naixement, sinó la seva eclosió

nitat.

s'anunciés la mort de Francisco Franco el 20 de novembre, es posaran els ciments del que coneixem ara com a Transició, un procés en què es va passar d'un règim dictatorial a un de democràtic sense que hi hagués una ruptura entre els dos, per la qual cosa es va haver de pactar amb els hereus del franquisme unes condicions i unes lleis que foren considera-

minisme a l'Estat com un moviment col·lectiu i organitzat. Però no és ben bé del tot així: no era el seu naixement, sinó la seva eclosió.

La dictadura franquista s'acaba per mort natural. Després que

jornades naixia el fe-

Des dels anys 60, i juntament amb la resta de moviments socials en la clandestinitat, es va anar gestant el que coneixem com a Moviment Feminista a partir de petits grups i reunions que encara no es definien com a feministes perquè no havien trobat la paraula.

Les reunions eren clandestines i on les dones se n'adonaven que compartien problemes. A partir de trobades i xerrades, van esdevenir un nou subjecte polític.

11

L'organització i consolidació del Moviment

polític als temes relacionats amb la vida pri-

Feminista no es pot entendre sense el trànsit

vada, com el fet de ser considerades menors

d'un règim polític dictatorial a un de demo-

d'edat fins als 23 anys, no poder divorciar-se

cràtic, ja que va esdevenir un dels factors po-

del seu marit, quedar-se amb els seus fills si

lítics clau que marcaren la configuració del

se separaven o ser empresonades per adulteri.

que es va començar coneixent com “movi-

Només són alguns exemples del que les do-

ment d'alliberament de la dona”. No només

nes patien en dictadura i de les coses que ha-

reclama els drets bàsics en tota democràcia,

vien de canviar amb el pas a la democràcia. El

sinó que també exigeix els drets específics de

Moviment Feminista no només es constitueix

les dones i ho fa a través de campanyes prò-

com a subjecte polític sinó que també cons-

pies o que amplien les demandes de l'oposi-

trueix cultura poltica, entesa segons la defini-

ció democràtica, fins al moment també en la

ció de Jorge Benedicto

clandestinitat.

Quan als carrers es demanava

amnistia

pels presos polítics, les feministes anaren també a demanar amnistia per aquelles dones

com “aquell context

L’organització i consolidació del Moviment Feminista no es pot entendre sense el trànsit d’un règim polític dictatorial a un de democràtic

empresona-

de significats en el que es mou la vida política d'una comunitat i que s'expressa o es plasma en diferents formes o estructures

simbòli-

ques”.

des per delictes específics, és a dir, adulteri

Aquesta cultura política es construeix des

o avortament. Cal tenir molt present que els

dels valors de la igualtat i el reconeixement

drets de les dones eren inexistents i la cons-

de les demandes de les dones, que són adop-

trucció de la dona s'havia fet a partir de la

tades primerament pels partits polítics de

concepció d'objecte reproductiu i servil al

l'oposició – sobretot d'esquerres – i que poc

marit.

a poc es van introduint també a les normati-

Així doncs, van sortir a exigir recuperar la

ves legals. El més important, però, és la crea-

seva autonomia i independència, així com el

ció a partir d'aquesta cultura d'unes creences

dret al propi cos i a la seva sexualitat. Un dels

compartides que acaben per actuar, com diu

grans assoliments del Moviment Feminista

Anna Maria Aguado com una “agència de

durant la Transició va ser donar-li caràcter

significació col·lectiva”.

12

Creen una comunitat feminista de perteni-

La teoria es mescla amb una cojuntura his-

nença alhora que queda difusa a l'imagina-

tòrica concreta i amb contextos personals

ri col·lectiu al ser considerada una veu amb

diversos que porten a entendre de maneres

poca autoritat i secundària dins el procés de

diferents com executar les reivindicacions,

Transició tant pels mitjans de l'època com per

sobretot pel que fa a la relació que han de te-

a la historiografia que va venir després. Tan-

nir amb els partits polítics, institucions i quin

mateix, igual que feren la resta de moviments

ha de ser el seu grau d'involucrament en el

socials, van redefinir també el concepte d'”a-

moviment.

llò polític”.

Lo personal és polític: definició i evolució del Moviment a grans trets El feminisme va més enllà i amplia, com hem mencionat abans, el terme “política” fins el que fins al moment s'havia considerat privat i individual. Un dels lemes més significatius del Moviment Feminista durant la Transició va ser “lo personal és polític”, que

Sorgeixen així debats interns i diverses corrents dins el feminisme, que s'han establert com a majoritàries i que corresponen a la doble militància o el feminime independent i al feminisme socialista o el feminisme radical.

Així, aquestes dues dicotomies, tot i que s'entremesclaven en algunes ocasions, han estat presentades com les principals diferències dins el feminisme espanyol.

Quan parlem de doble militància parlem

reflexa en una frase el que realment demandaven les dones per assolir la democràcia.

Cal tenir en compte que les feministes de l'Estat espanyol venien de quaranta anys de dictadura i que les dones més properes eren les de la II República, les quals no s'havia tingut ocasió de conèixer. Ara bé, el feminisme espanyol coincideix més o menys cronològicament amb la II Onada (entrevistes ca la Dona) , de les quals beuen les teories, ja fos-

d'aquelles dones que a banda d'estar al Moviment Feminista també estaven a un partit polític, on probablement hi militessin abans des de la clandestinitat i on probablement també tinguessin els seus primers contactes amb el feminisme. També hi havia les feministes independents, on s'entenia el feminisme com a única militància i com alternativa global a la societat.

sin europees o nord-americanes, que havien

En molts casos, aquelles que practicaven la

estat traduïdes i difoses per dones i altres

doble militància s'identificaven també amb el

grups des dels anys 60.

feminisme socialista, des del qual es de13

fensava que sense l'eliminació de les relacions

les discussions que més temps va ocupar va

de producció capitalistes no desapareixerien

ser la de com compaginar la necessitat de mi-

les relacions d'opressió entre “sexes”, i viceversa. És a dir, no hi ha alliberament de la dona sense una societat socialista – que s'ha d'assolir a través de la revolució – i no s'entén una societat socialista sense l'alliberament de la dona.

Ara bé, cal tenir en compte que dins el mateix feminisme socialista hi havia maneres d'entendre aquesta revolució o assoliment de l'alliberament de la dona, tot i que els corrents majoritaris es basaven en el marxisme clàssic. També es defensava, des d'una altra òptica de la doble militància la necessitat de reformar l'Estat en sentit positiu i considerar-lo un possible aliat de les dones a l'hora de posar en marxa polítiques d'intervenció i benestar social. (entrevistes) El feminisme radical, en canvi, creia que s'havia d'actuar al marge de les institucions ja que eren insuficients i que a través de la mediació o pacte amb elles s'assimilava la cultura patriarcal, en les quals es basen aquestes institucions. Així doncs, era necessària una revolució que canviés la mentalitat i l'univers simbòlic de la població.

Des d'aquestes posicions diverses i enriqui-

llores concretes que havien de ser impulsades

dores hi va haver debats i, segons alguns dels

per l'Estat amb la desactivació del Moviment

textos sobre l'època, enfrontaments. Una de

Feminista a partir d'això.

14

Anna Maria Aguado escriu al seu llibre Feminismos y Antifeminismos que “es tracta-

o de la seva capacitat de mobilització i protagonisme social”.

La política del pacte Per entendre aquesta preocupació des del Moviment Feminista s'ha d'entendre què va passar durant els coneguts com a anys de la Transició. Tot i que ho desenvoluparem més endavant i en els àmbits concrets, cal tenir en compte que la paraula clau durant el procés de canvi de sistema polític va ser “consens”. I en nom del consens i per conseqüència, de l'estabilitat, es deixaven fora dels temes a tractar aquells que poguessin generar un conflicte social, que anés més enllà de les discussions al Congrés o als bars del costat.

Aquestes condicions de consens i la necessitat de pactes per arribar a elles van acabar per frenar les reivindicacions de les dones, que quedaven en segon pla al ser “necessari” primer un pacte d'estabilitat democràtica. Per tant, qualsevol reivindicació que es considerés radical quedava fora, desactivant així el conflicte social i polític existents i per conseqüència, les mobilitzacions com s'entenien fins el moment.

Això desemboca en una cultura política no va, fonamentalment, d'evitar que la lluita per l'obtenció de mesures puntuals signifiqués la hipoteca dels principis rectors del moviment

participativa, que entén el fer política com una resolució de conflictes que es porta a terme desde les institucions i a través dels partits, el que comporta una especialització 15

i professionalització de l'activitat política que

encant polític, que comença l'any 1978 amb

deixa fora a les dones. La raó per la qual les

l'aprovació de la Constitució espanyola, és un

exclou és el fet que, o des dels partits no se

dels primers símptomes de que els partits es-

les situava a les llistes o si es feia no tenien

taven capitalitzant i s'estaven apropiant de les

ningú que s'encarregués de les criatures o

demandes i de les mobilitzacions, no només

tasques domèstiques, ja que els rols de gènere

feministes si no també veïnals o sindicals.

seguien igualment establerts.

Tanmateix, cal tenir en compte que el Mo-

Així, es tornava a marcar distància entre

viment Feminista va esdevenir un subjecte

l'esfera pública i la privada des de les cam-

polític radical i crític, que va trencar

bres representatives mentre que fora se se-

amb el relat hegemònic de la Transició a par-

guia exigint que desapareguessin aquestes

tir de les seves campanyes i accions. A més,

barreres. Amb aquesta estructura de presa

va crear una identitat col·lectiva que va por-

de decisions durant la Transició s'establia de

tar a un sentiment d'identificació de les dones

manera clara qui podia entrar en el joc i com

amb una situació d'exclusió comuna, el que

s'actuava des d'aquest.

porta alhora a construir un “nosaltres” basat en aquesta identificació.

La ciutadania, per tant, assolia un rol passiu i funcionava com a electora i no com a cons-

Aquesta identitat no era en singular, igual

tructora d'una nova societat o d'un nou model

que el moviment, sinó que era diversa i amb

polític. Per tant, es van acabar per entendre

característiques pròpies depenent dels col·

els drets de les dones – i d'altres també - que

lectius i sobretot dels territoris. Per tant, no

es van assolir durant aquest període com

s'ha d'oblidar quan parlem de Moviment Fe-

drets atorgats, igual que la democràcia que

minista que no va sorgir per generació espon-

tenien en aquell moment. És a dir, aquells

tània, sinó d'un procés col·lectiu més o menys

drets els hi havia donat algú, no els tenien pel

llarg i organitzat que va trobar el seu nínxol

simple fet de ser persones.

de sortida amb la mort de Franco i l'inici del procés de Transició cap a la democràcia.

Les actuacions que es portaven a terme tant des de les institucions com des dels òrgans directius dels partits van fer que la separació entre Moviment Feminista i “problemes polítics reals” fos cada cop més gran. El des16

17

“El llamado imaginario colectiv quedan pequeños a la libertad d

C

alia posar el focus en l’altra de les co-

sidad compartida. Esto la hizo política. Fue

rrents en què, quan es va decidir estu-

una sensación extraordinaria de alegría y de

diar i fer cronologia del Moviment Feminista,

preparación y fuerza para hacer lo que fuera

es va dividir. El feminisme de la diferència

por cumplir tu deseo personal de libertad.

se’ll defineix com un corrent minoritari però

Desde los libros que recogen la historia de

que va tenir molta força i pes dins el mateix

esas luchas, se habla primero de unidad y

Moviment.

después de escisión dentro del mismo mo-

En parlem amb Milagros Rivera Garre-

vimiento, entre básicamente dos corrien-

tas, historiadora i activista feminista durant

tes. También lo explicarías así? ¿Por qué

els anys 70 que ha dedicat gran part de la

sucedió?

seva obra i estudis a explicar en què consisteix reivindicar la diferència i perquè cal anomenar-se en femení. ¿Cómo definirías la

Yo no lo explica-

“ Ocurrió que, cuando nos juntamos, descubrimos que esa necesidad personal no la tenía cada una de nosotras en soledad, sino que era una necesidad compartida”

ría así porque no me interesa objetivar la vida. Lo que sentimos muchas de las que estábamos allí fue que la diferencia sexual,

actuación del mo-

una vez expresada li-

vimiento feminista

bremente, arrastraría

durante la Transición?

consigo la igualdad. No eran, en nuestras vidas, dos cosas ni dos corrientes separadas.

Como un movimiento político genuino.

Eran una sola. Lo que ocurrió fue que esto

Genuino porque no nació de una ideología

era demasiado libre para los partidos políti-

sino de una necesidad personal. Ocurrió que,

cos, todos ellos profundamente patriarcales y

cuando nos juntamos, descubrimos que esa

nacidos en el siglo XVIII contra la política de

necesidad personal no la tenía cada una de

las mujeres. Entonces intervinieron, y siguen

nosotras en soledad, sino que era una nece-

interviniendo, para dividir el movimiento y, 18

vo y el relato construido se le de las mujeres” sobre todo, para imponer la igualdad por sí

nicación del momento sobre las mujeres en

sola, subordinando a las mujeres a lo que los

lucha?

hombres son. Pero nosotras no queríamos ser como ellos ni vivir como ellos viven. Queríamos ser iguales a nosotras mismas, no al hombre. Esto se perdió. Fue una derrota de la

No lo recuerdo. Algo aburrido y mezquino, seguramente. Lleno de tópicos para ahuyentar los miedos masculinos.

civilización occidental entera. ¿De qué manera recogen los partidos -y

Los mass media lo consumen todo. Este es su problema principal.

posteriormente alguna ley- las demandas

En 1985 se marca un punto y a parte en

del movimiento feminista y cuáles deciden

los “logros” por la igualdad con la Ley

incluir?

del Aborto. ¿Por qué crees que fue una de

Las mujeres estamos más allá de la ley, no en contra. ¿Por qué crees que no se ha reconocido

las últimas leyes en

“Nosotras no queríamos ser aprobarse? como ellos ni vivir como ellos Porque es la verdaviven. Queríamos ser iguales a dera cuestión. El panosotras mismas, no al hombre”

triarcado nace con al

una cultura política

contrato sexual - Ca-

feminista desde el imaginario colectivo?

role Pateman -, que es un pacto violento hecho entre hombres que

Porque el llamado imaginario colectivo y el

practican la heterosexualidad para repartir-

relato construido se le quedan pequeños a la

se entre ellos el acceso al cuerpo femenino

libertad de las mujeres. Pero el feminismo ha

fecundo y el dominio de sus frutos. Pero el

impregnado las vidas de mujeres y hombres,

cuerpo femenino está más allá de la ley. Por

sin vuelta atrás.

eso las feministas dijimos “Mi cuerpo es

¿Qué modelo crearon los medios de comu-

mío”.

19

“El feminisme és una manera de viure dignitat i la llibertat de les dones, Entrevista a Mercè Otero i Mireia Bofill

S

om al carrer Ripoll de Barcelona. Fa

que s'en diu en cuerpo y alma. Jo hi arribo

vuit anys que Ca la Dona està allà,

en alma i el cuerpo el vaig haver d'arrastrar

tot i que va nèixer a la Gran Via l'any 1988.

després i enterar-me de qui era.

En una tauleta al cor de l'espai, Mireia Bo-

[Pregunten de què va el projecte pel qual les

fill comença a explicar algunes coses abans

estic entrevistant i els hi contesto que vull sa-

que arribi Mercè Otero, que estava en una

ber, entre d'altres coses, quines han estat les

assemblea sobre coeducació i com enfocar

demandes feministes incloses en les prime-

les demandes cap a les institucions. Diu que

res lleis al respecte]

en aquest aspecte, les coses no han canviat com s'esperaven des de l'any 1976, quan es va

Mireia Bofill (MB): A mi les lleis mai m'han

plantejar per primer cop aquest debat.

importat gaire.

Més que una entrevista, és una conversa a

MO: El règim franquista tenia una legislació

dues veus que es van complementant i posant

que venia del codi napoleònic. Quan es fa la

detalls per fer més nítid el record. Expliquen

crítica de la legislació que s'havia anat arros-

que no saben ben bé què dir i que potser els

segant... A les conclusions de les Jornades del

raonaments que facin no serviran de gaire.

76 això ja surt.

Lluny d'això, acabem per traçar les línies

MB: Surten ben bé quines són les reivindica-

d'unió entre les mobilitzacions que comença-

cions.

ren amb la mort de Franco i els moments que vivim ara.

MO: A efectes d'educació, per exemple, demanàvem que l'escola fos mixta perquè, és

Com comenceu a militar en el moviment

clar, ens pensàvem que posant junts a nens

feminista?

i nenes ho solucionaríem tot i després vam

Mercè Otero (MO): Jo arribo al feminisme a

veure que no era això. Però clar, veníem de

partir dels llibres, per dir-ho d'alguna mane-

l'escola segregada.

ra, i en canvi la Mireia hi arriba a partir d'allò

MB: La Llei del divorci, tot el codi de la fa20

i a més et compensa viure-la així. això és donar un sentit a la vida” mília i els fills legítims i ilegítims, que tot

i te'n pots anar de colònies a França... Doncs

això té a veure amb la pàtria potestat. Té a

comences a veure unes altres qüestions.

veure amb el reconeixement de la filiació.

Si tu pertanys a una família en què les do-

MO: Però les feministes sabem que les lleis

nes sempre han tingut un paper important,

no són l'única garantia de la llibertat feme-

però tu has viscut sota el nacionalcatolicis-

nina ni molt menys. Ara en tenim - encara

mo i, per tant, el que s'espera de tu és que

que estiguin al Tribunal Constitucional - la

siguis una bona nena i que et casis o no et

llei d'igualtat, con-

casis. A més tens una

tra la LGTBIfòbia.

àvia que et diu 'no si-

També la llei contra

guis una fifi', llavors

la violència masclista però no es tira endavant, una llei de dependència que no

“Les feministes sabem que les lleis no són l’única garantia de la llibertat femenina ni molt menys”

funciona...

MB: Les lleis en sí mateixes ja s'ha vist que és molt difícil que funcionin.

vol dir que hi ha nenes que són fifis i que es deu poder ser d'una altra manera. Totes aquestes qüestions fan que en un moment de-

terminat tens una amiga molt amiga que té un germà que és més gran i que és un progre d'aquests... I clar, 'ah, he trobat aquest lli-

MO: Bé, tornem a la pregunta. Jo sóc una

bre!' i era un llibre de la Betty Friedan o de

nena que tot ho ha après en els llibres i llavors

la Lídia Falcón i llavors diu ‘llegiu-vos això

estic en la universitat justament en una època

o llegiu-vos tal’. Aleshores la germana pe-

estupenda que són els anys 60. Estic a la UB

tita i l'amiga de la germana petita llegeixen

al maig del 68 i aleshores aquí es comencen a

això i diuen 'Ostres, nosaltres som aquestes!'

bellugar coses. I si tens la sort de que a més a

I anem a buscar quines més trobem al voltant

més d'haver après francès i pots anar al cine

i es va creant una xarxa i vas aprenent però 21

com vas aprenent, també vas vivint. Llavors

lentes i que s'ajuden entre elles i dius, doncs

te n'adones que hi ha gent aquí que té nòvios

potser és això. I llavors dius, ‘això té un nom’

i tu més aviat series de tenir nòvies i això és

i és quan descobreixes que es diu feminis-

una altra manera de ser però això no es deu

me i que dius, ‘ah doncs jo sóc aquesta’. Sóc

poder dir, no es deu poder fer... o no saps ni

d'aquesta gent. I la militància va sortint una

com es fa.

mica... Si tu et quedes a casa doncs també hi ha aquesta qüestió: o et quedes a casa o surts

T'has de posar en un ambient d'aquest tipus.

a buscar què es el que hi ha. Si vas pel passa-

La meva mare i la meva àvia tenien una gran-

dís de la universitat i et trobes un cartell que

ja-lleteria, una botiga on només hi venien

diu que hi ha una reunió de no sé què, en un

sempre dones a comprar o criatures que les

tros de paper ben poca cosa i tu dius doncs

mares enviaven. Llavors veus que les dones,

vaig a veure aquestes dones què és el que

que s'esperaven a que

fan. I et trobes que hi

les altres marxessin i aleshores li parlaven a la mare i li explicaven i tu et preguntes què li deuen estar explicant, què deu passar i te'n vas adonant

ha dones que preparen

“També pensaves, però, que unes jornades. aquestes dones tiren endavant, Tu et fas una idea de que són fortes, que són valentes que al franquisme tot i que s’ajuden entre elles i dius, era gris i fosc? Però doncs potser és això” molt gris i molt fosc,

de que el món de les

silenciós... I que ha-

dones és molt complexe i que passen coses

víem après a llegir els diaris entre línies, que

que no es poden dir però que la gent pateix...

quan un diari deia això no passa, tothom sa-

Al voltant de la meva mare hi havia totes les

bia que havia passat. Quan veies els forats,

dones amb problemes d'avortament, de les

els silencis, doncs els vam aprendre a llegir

criatures... Hi havia les dones que tenien els

aquests silencis.

senyors que els hi havien posat el pis - les

MB: Clar és que el més difícil és això, ima-

prostitutes d'avui dia -; n'hi havia d'altres que

ginar-se aquell temps. Jo quan vaig anar a

els seus homes marxaven i que estaven soles

l'institut el primer any es feien exercicis es-

amb les criatures... Veies tot un panorama..

pirituals, on era obligatori anar. Era horrible!

També pensaves, però, que aquestes dones

MO: Era perquè te'n penedissis dels pecats.

tiren endavant, que són fortes, que són va22

MB: No es podien fer grups pel carrer per

dre mai, i els nens han de menjar i tot això et

discutir les coses, és que no es podia fer res!

va condicionant la vida i per altra banda vas

Poc a poc es va anar poguent una miqueta

pensant que no te l'hauria de condicionar.

més, però...

També arribaven coses de fora, experièn-

MO: Clar, per això era interessant, per exem-

cies. La meva amiga per exemple se n'havia

ple, com a la botiga de la meva mare quan hi

anat a fer de professora a Anglaterra i havia

arribava el meu pare - era viatjant de comerç

viscut a Londres, ens havíem separat dels

i feia viatges i com que hi havia d'anar en tren

marits i intentàvem tirar endavant soles amb

desapareixia sis mesos - els homes de les do-

les criatures i muntant-nos vacances juntes i

nes que venien a la botiga també el venien a

els nens. És a partir d'aquí on lligues moltes

veure i a preguntar-li què havia passat o què

coses, per una banda l'experiència viscuda i

deien a Madrid, Saragossa, València.... Però

les coses que et preocupen.

molt excepcionalment i dins la lleteria.

Els meus pares estaven a l'exili, jo vaig néixer

S'arriba a ser feminista a base de tot un pro-

a Xile i no vaig venir a viure aquí fins que te-

cés i aquest procés és d'una gran complexitat

nia 16 anys i aleshores tot això em va caure a

i que té a veure també amb coses més perso-

sobre.

nals, més íntimes, més familiars, més educatives.... Has de mirar tot aquest espectre.

MB: Sí, jo segurament vaig arribar d'una manera diferent i semblant. De fet hi vaig arribar perquè vaig tenir un fill molt jove i aleshores vaig arribar una mica en base a trobar-me amb altres amigues que tenien nens petits i a veure com ens ho muntàvem i una mica a partir d'una crítica de com funcionava el sistema familiar, de com un company que era d'estudis però que després era... Clar, és el que dèiem amb una amiga, nosaltres tampoc sabíem fer cap feina de la casa però en vam haver d'aprendre i ells no en van apren23

Nº 1 Revista Dones en Lluita

MO: Per nosaltres aquestes coses ja estaven

MB: Abans, com que tot era prohibit podríem

normalitzades. MB: Jo alucinava, però clar

haver estat treballant per una mateixa cosa i

hi havies d'anar. MO: Hi havia moltes con-

no trobar-nos ni saber-ho o si ens trobàvem

tradiccions en aquella societat i, clar, qui no

no dir-ho però clar unes no sabíem de l'altra.

anava a missa acabava a l'infern però tu te-

Llavors per això les Jornades va ser tan reve-

nies una mare, un pare i una àvia que no hi

ladores. O els problemes personals, que ens

anaven. Si tots aquests se n'han d'anar a l'in-

deien que eren privats i que no eren impor-

fern doncs no cal que jo m'hi trenqui el cap,

tants i que els revolucionaris no tenien pro-

ja me n'aniré amb aquesta colla.

blemes d'avortament...

MO: El silenci era la paraula justa. I el silenci

Com sorgeixen les Jornades Catalanes de

de les dones encara més, perquè clar Sant Pau

la Dona?

ja va dir que les dones havien d'estar callades

MB: Hi havia certes reunions en què es tro-

i no prendre la paraula en públic de cap de les

bava una gent que alhora tenia una altra gent

maneres i això és una dita de l'acte dels apòs-

al darrere i aleshores es van anar fer ponèn-

tols que explica tot això. Per tant avui, moltes

cies i es va anar a fer xerrades als barris, als

vegades quan les dones no participen has de

centres parroquials. Cadascuna tenia la seva

pensar que hem hagut d'aprendre a parlar en

xarxa però no es deia. MO: Les parròquies

públic i encara tenim por de què diran. I bé

també van tenir un paper. MB: Es feia a llocs

tot això és el feminisme, és en quin món vius

que estaven mig tolerats, a més de ser l'any

i on et volen col·locar a tu en aquest món.

internacional de la dona on l'Espanya fran-

Llavors, com diu la Hanna Arendt, la lliber-

quista també s'hi va ficar...

tat és que no et trobin on et busquen.

Quina és la relació del Moviment Femi-

Pensa que la societat de consum com

nista a Catalunya amb el de la resta de

l'entenem ara tampoc existia. També hi

l'Estat?

ha un element econòmic, el règim havia estat en una temporada d'autarquia.

MO: Catalunya sempre ha sigut Catalunya i

S'ha de fer una seqüència cronològica.

no podem dir altra cosa. Quan aquí s'intenta

Clar, venim de fer una història totalment en-

després de les Jornades organitzar-se en una

carcarada a fer una història en primera per-

coordinadora, a l'altra banda també ho inten-

sona.

ten i comença a haver-hi relació per organtizar-se. No és que no hi hagi relació, ara tam24

bé n'hi ha, el que passa és que no es veu. Hem

MO: Hi va haver una autèntica xarxa de mo-

participat a les Jornades estatals, relacions

viment social. En el moment de sortir el fe-

sempre n'hi ha hagut, però igual que les do-

minisme institucional doncs no és tampoc el

nes basques, per exemple, tenim una mane-

mateix la manera de fer de l'Instituto de la

ra d'organitzar-nos i funcionar; de les dones

Mujer o l'Institut Català de les Dones; hi ha

gallegues fa temps que no en sabem res però

hagut moments que han estat molt diferents.

també tenien la seva manera d'organtizar-se, igual que les andaluses que tenen una estructura forta i ja després el centre a Madrid. Els contactes hi són, però ha d'haver-hi una campanya molt important com la de l'avortament,

MB: També hi havia contactes en aquell moment, però aquí el feminisme va ser transversal més aviat, menys controlat per partits polítics.

al ser lleis orgàniques i estatals, per fer-ho de

MO: Aquí la doble militància sempre ha estat

manera general. O la violència masclista.

com bastant atenuada, aquí tothom ha sabut

Hi ha prou feina a cada territori, has de pensar. A Catalunya tampoc abastem tota Catalunya, aquí a Barcelona sempre s'ha tingut la pretensió de tenir contactes amb la resta del territori però costa molt.

MB: Amb les valencianes també havíem tin-

en cada moment on estava, fins i tot els partits extraparlamentaris que podrien tenir més interès en estar dins el moviment feminista...

Ara vist amb la perspectiva, eh.

Quina és la tasca del Moviment Feminista en la recuperació cultural?

gut bastant de contacte. Però clar, si parlem

MO: Aquí hi ha la voluntat d'una editorial de

de la Transició també hi ha un tema que és

dones, tot el reconeixement a les dones de

que Catalunya és políticament diferent de la

l'editorial La Sal. Després ja hauries d'espe-

resta de l'Estat perquè aquí hi ha l'Assemblea

rar a les mestres de la coeducació dient que

de Catalunya, que agrupa a tot el ventall de

falten dones a l'art, a la història...

partits polítics democràtics i això a l'Estat no passa, només molt molt al final quan van muntar allò de la Platajunta amb el PSOE i el PCE. El PCE tampoc era ben bé igual que el PSUC, això va fer que realment es fes un moviment feminista molt unitari també, hi havia més una tendència al diàleg.

L'androcentrisme en la cultura és tant o més dominant en la cultura que en la política i no ens ha de sorprendre que no se'n parli.

Però va haver-hi un esclat de dones; Montserrat Roig, Carme Riera... La literatura encara sempre ha tingut un camí, amb dones artis25

tes plàstiques ho tenim més complicat. Mari

queologia que s'ha fet des del moviment i des

Chordà, pots pensar que no et diu res però té

que van sortir els Women Studies.

una obra al MoMA. Llavors, com ho fem per

M'he trobat amb què no es diu quasi res

trencar l'esterotip?

als llibres de text sobre el Moviment Fe-

MB: Primer sembla que són les lleis, llavors

minista, tot i que va ser molt important

ens traeim aquestes prohibicions però des-

durant l'època amb tots els canvis que van

prés veiem que és tot més complicat i clar

impulsar...

que hem anat fent teoria i coneixement. En

MB: Pensa que això també va ser a tot el

un moment semblava que amb una ponència

món, eh. És veritat que aquí vam tenir el

i quatre frases ho te-

Franquisme i que cer-

nies tot resumit i ja està, però després

Una cosa és que les dones no puguin

vas veient que quan

parlar i no puguin estar allí i l’al-

vas aprofundint sur-

tra és que mentre no podien parlar

ten més coses. El

i no podien estar allí estaven fent

patriarcat és un sis-

un munt de coses de les que no en va

tema lluny de can-

parlar ningú

viar-se només amb

tes coses van tardar deu anys més però a la resta del món seguien més o menys aquest curs.

L'any 65, me'n recordo, a França es discutia el dret a l'avortament.

Però és que el problema

les lleis. Una cosa és

de les dones és a tot al món. És un canvi que

que les dones no puguin parlar i no puguin

es dóna i que té a veure amb el moviment

estar allí i l'altra és que mentre no podien par-

anticolonial i la descolonització, per això es

lar i no podien estar allí estaven fent un munt

va dir alliberament de la dona, igual que al-

de coses de les que no en va parlar ningú.

liberament dels pobles. Agafa coses d'altres

MO: Per escriure només necessites un paper

moviments i la idea de parlar en nom propi i

i un llapis. Però, clar, si vols fer teatre ja ne-

que no els altres parlin en el nostre nom.

cessites un espai, un públic, uns actors. Igual

Per què es tarda tant en aprovar la llei de

amb la química, en pots fer a la cuina de casa

l'avortament?

teva però a nivell industrial no podràs. Per a la teva imatge, la teva autoestima necessites

MB: Encara no s'ha aprovat.

un referent, saber que algú ho havia fet abans

MO: El dret al propi cos encara no el tenim.

que tu. I això s'ha aconseguit gràcies a l'ar26

Quan t'estem parlant de l'Església, t'estem par-

MO: La llei actual tothom només llegeix la

lant de l'Església, eh. I del patriaricat. I el po-

meitat de la llei, la segona part que fa referèn-

der s'exerceix sobre el cos de les dones i aquest

cia a l'educació afectivosexual de les criatu-

no el vol perdre.

res no se'n parla. I quan se'n parla es va des

MB: És una cosa tan grossa que no ho volen

de la por: embaràs o SIDA.

admetre. No es fien de les dones, a més.

MB: no volen que la gent sigui feliç.

MO: Dins de l'ortodòxia socialista es l'origen

MO: Com els progressos no són lineals i són

de la familia, la propietat privada i l'Estat.

molt lentes, anem donant voltes i és cansadís-

Estàs a dins del patriarcat i a dins del capi-

sim. Representa que per aquí ja hi hem passat

talisme.

però no és veritat.

MB: per una banda és controlar els fills que

MB: Sobretot quan t'han fet creure que tot ja

neixen o no i la maternitat i per altra és con-

està i que no hi ha problemes i que tot està

trolar la sexualitat, que és una cosa que al

resolt.

principi se'n parlava molt i és controlar el plaer i que la gent no s'ho passa bé. Si la gent és lliure i feliç, és més difícil tenir-la controlada.

MO: El feminisme és una manera de viure i a més et compensa viure-la així. La dignitat i la llibertat de les dones, això és donar un sentit a la vida.

27

Qui vol tenir la lluita de

E

classes dins casa seva?

n una Transició marcada per la políti-

tica educativa i cultural potent i inclusiva que

ca de pactes i de partits, la concepció

permetés accedir a les dones a una educació

sobre els drets específics de les dones fora del

igual a la dels homes. També demanaven la

moviments social anava en dues direccions:

protecció de la família, entesa com a institu-

o es consideraven secundaris o s'utilitzaven

ció i com a referència per al paper de la dona

com a moneda de canvi en les negociacions

i la seva carrera. És per això que, tot iu que

parlamentàries, primer en la creació de la

feien gala de promoure i assolir la igualtat,

Constitució i després en la posada en marxa

van posar molts impediments en lleis com les

d'algunes lleis.

En una conferència, Montse Cervera explicava que les formacions

polítiques

prenien amb poca au-

Amb gairebé quaranta anys de dictadura a les espatlles i vista l’evolució social i política dels països veïns era difícil oposar-se a reconèixer els drets de les dones

del divorci o de l'avortament.

Per altra banda hi havia els partits d'esquerra que van esdevenir parlamentaris

l'any

toritat a aquelles do-

1977 però que fins al

nes que exigien drets

moment havien actuat

específics. I és que de la nit al dia, igual que

des de la clandestinitat. A l'Estat espanyol es

ens aixecarem demòcrates després de la mort

traduïen en el Partit Comunista d'Espanya

de Franco, també ens aixecarem moderns i

(PCE) i el Partit Socialista Obrer Espanyol

igualitaris en aquest país. Amb gairebé qua-

(PSOE), que va ser legalitzat abans que el

ranta anys de dictadura a les espatlles i vista

primer i va situar-se com la força hegemòni-

l'evolució social i política dels països veïns

ca de la progressia. A Catalunya, per exem-

era difícil oposar-se a reconèixer els drets de

ple, estaven el Partit Socialista Unificat de

les dones.

Catalunya (PSUC) i el Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC) que actuaven de mane-

Així doncs, la dreta democràtica va re-

ra autònoma però que compartien militància

conèixer la igualtat formal entre homes i do-

amb les formacions de nivell estatal.

nes, a més de la necessitat d'engegar una polí28

Tant el PSOE com el PCE van incloure De dones de pres a subjectes actius als seus programes les principals demandes del Moviment Feminista, però a l'arribar al Congrés se'n van oblidar d'algunes. Un clar exemple són els vots particulars a la Constitució que presentaren ambdues formacions i que recollien moltes d'aquelles demandes, com per exemple el divorci, la protecció jurídica i social a la família, el matrimoni civil o la patria potestat compartida.

Que les dones van participar de la lluita política en la clandestinitat és un fet innegable. El que passa és que els partits d'esquerres, igual que la resta de la societat, estava impregnada de pràctiques masclistes. Així, les tasques que se'ls hi assignaven en molts casos tenien a veure amb la divisió sexual del treball i els rols de gènere establerts a la societat. Les dones als partits participaven sobretot de les fei-

Els comunistes presentaren més o menys nes de solidaritat, que consistien bàsicament les mateixes demandes però amb un vot par- en participar de l'organització dels actes que ticular afegit en què es mencionava de ma- es feien en favor dels militants presos i, sonera expressa el dret “a la interrupció volun- bretot, en preparar-los menjar i provisions per tària de l'embaràs”, tema que els socialistes enviar a la presó. no van abordar de manera oberta ni als vots particulars ni als estatuts fundacionals i que van substituir des del dret a tota persona a accedir a la informació i mitjans necessaris que permetessin decidir les criatures que es volien tenir.

Algunes d'elles compartien vida amb altres homes de la formació, i és per això que se les va conèixer com a dones de pres. Ara bé, aquestes dones de pres no només estaven dins els partits d'esquerres sinó que s'organitzaren també des de la resta d'oposició. El cas és que

Finalment, però, tot i les expectatives ini-

moltes de les dones del partit, quan foren em-

cials, tant PSOE com el PCE van retirar els

presonades, van notar que la solidaritat que

seus vots particulars i van donar suport a la

es mostrava pels presos no era la mateixa que

Constitució, que va ser aprovada al desembre

per les preses.

de 1978. Com deia Mercedes Agustín Puerta, “les inicials expectatives depositades per les dones en les forces d'esquerra, seran progressivament sofocades a mesura que es vagi consolidant un model de transició democràtica basat en el consens”.

Això, juntament amb altres factors com l'exigència de poder organitzar-se sense els homes del partit per centrar-se en els drets específics de les dones i tenir un espai propi, van desembocar en la creació de grups de do29

nes dins els partits d'esquerres com el PCE o

masclistes ja que a banda de ser relegades a

el PSUC. L'any 1967, al partit català s'accepta

les tasques que més tenien a veure amb el tre-

que hi hagi un secretariat de la dona però el

ball domèstic, no tenien llocs de responsabi-

responsable acaba per ser-ne un home, l'únic

litat i ocupaven un temps molt menor en les

a les reunions.

intervencions.

Cal tenir en compte que les conegudes com

Tanmateix, les organitzacions de dones es

a dones de pres, en molts casos, veien que

van constituir i fer fortes i autònomes, a més

quan sortien els presos se les tornava a re-

d'acabar per marcar l'agenda dels partits polí-

cluir a l'esfera domèstica. Així doncs, es co-

tics d'esquerres fins al punt que l'any 1977 el

mencen a moure i a reunir-se aquestes dones

PCE es va erigir i definir com el “par-

del PCE primer com a xarxa de suport a les

tit de l'alliberament de la dona”. Fos o

persones preses però després per analitzar i

no fos així realment, el cert que “el problema

formular les demandes específiques de les

de la dona”, tal i com es coneixien les de-

dones davant la transició cap a la democràcia.

mandes feministes en gran part dels partits d'esquerra, van fer-se importants tant en el

D'aquestes reunions va sorgir el Moviment

discurs com en els programes d'aquestes for-

Democràtic de Dones (MDM en les seves

macions.

sigles en castellà), que agrupava a dones del PCE sobretot però que després va anar

El feminisme es veia des de l'esquerra com

ampliant les seves bases. La constitució de

una vanguàrdia, que funcionava de forma

grups específics de dones, en els quals es de-

paral·lela i simultània a la lluita de la demo-

batien aspectes relacionats només amb elles i

cràcia però que alhora ho feia de “manera

on només elles tenien permís per anar-hi no

amenaçant”, com explica Carmen Martínez

es va veure amb bons ulls a les formacions

Ten en un dels llibres. Es va intentar, des dels

polítiques.

partits, enfocar la teoria feminista des de posicions marxistes i que anessin més o men-

La raó bàsica d'aquesta oposició inicial

ys en línia de les seves tesis, agafant a Clara

és que el discurs feminista de les militants

Zetkin o Rosa Luxemburg com a referents

posava en dubte les teories marxistes en les

màximes i úniques. No va funcionar. El Mo-

quals es recolzaven els dirigents per justificar

viment Feminista que s'estava gestant a par-

primer la revolució i després la resta. A més,

tir de l'organització de les dones dels partits

les dinàmiques dins els partits seguien sent

era plural i bevia de moltes teories.

30

31

“Gràcies a la lluita de moltes don avançada respecte a altres llocs Lila Thomàs i Andreu és professora.

reconeix el seu paper en l’establiment de certs principis democràtics?

Però també és política i exdirectora de l’Institut Balear de la Dona. Va néixer a Palma,

No n’estic molt segura que es reconegui

on anys després començà a militar al Partit

aquesta cultura política feminista, algunes

Comunista.

forces d’esquerres sí, segur.

Des de la distància, ens fa quatre pinzella-

Podríem dir que les institucions es van

des del que va ser la seva militància i trajec-

apropiar del moviment?

tòria política durant els anys de la Transició i de democràcia primerenca en un context que

Més que apropiar-se del moviment crec

pot quedar lluny al viscut des de les grans

que les institucions feren seves moltes rei-

ciutats, però des del qual es van assolir molts

vindicacions. Hem de pensar que els primers

dels objectius i es va marcar vanguàrdia en

Ajuntaments democràtics sorgits el 1979 in-

altres aspectes.

corporaren per exemple la creació d’escoletes infantils en etapes no obligatòries, o donaren

Quina definició faries del Moviment femi-

suport a experiències com a centres de pla-

nista de la Transició?

nificació familiar creats per dones ginecòlo-

Crec que hem de valorar el Moviment Fe-

gues, infermeres, psicòlogues...

minista durant aquests anys com a un movi-

S’explica que els partits d’esquerres pri-

ment jove, sorgit majoritàriament del movi-

mer es van mostrar molt reacis a la inclu-

ment estudiantil, però també amb presència

sió de demandes feministes però després se

de dones més madures que lluitaven contra

les van fer seves. Com vius la teva militàn-

el franquisme i per la democràcia. Les do-

cia?

nes dels presos polítics, per exemple, o dones dels barris de les grans ciutats que formaren

Vaig tenir la sort i el privilegi que a Pal-

les coordinadores de veïns i veïnes, abans de

ma, el partit comunista on militava, tenia una

poder crear-se les associacions ja legals.

dona com a responsable durant aquests anys, na Francisca Bosch Bauzà. Aquesta sem-

Creus que des de l’imaginari col·lectiu es 32

nes avui podem tenir una legislació del nostre entorn” pre va tenir clar el paper del feminisme, de

PSOE en un principi no compartia gran

fet va ser dona separada en una societat molt

part de les reivindicacions que es dema-

tancada com la mallorquina en els anys 60,

naven. A més, es va aprofitar per marcar

amb tres fills que va haver de criar tota sola.

un punt i a part en les “victòries” cap a

És cert que al si del partit continuava dominant el masclisme entre els companys, i ho fèiem notar, sobretot en veure que la majoria

la igualtat des de les institucions. Per què creus que aquesta va ser de les darreres lleis en aprovar-se?

de les companyes no assistien a les reunions,

Crec que fou així perquè el PSOE tenia es-

acceptant el paper de mare i esposa i el de

pecial interès en centrar-se, en acontentar els

que la política era per a ells.

poders fàctics més reaccionaris de l’Estat.

Gràcies al moviment feminista es van le-

Quina percepció tens del tractament dels

gislar temes clau, però la normativa final

mitjans sobre el moviment feminista i els

estava en alguns casos lluny del demandat.

objectius assolits?

Com s’interpreta des del moviment?

El tractament dels mitjans, depèn... En

La legislació sorgida en aquells anys era

aquells anys la majoria dels mitjans eren de

fruit de la correlació de forces al Congrés de

dretes amb molt poques excepcions d’es-

Diputats. No podem oblidar que els primers

querres. Hem de pensar que només trobaves

tres anys la UCD, partit de dretes, tingué la

premsa una mica d’esquerres en els setma-

majoria, i des del 1982 el PSOE. Voldríem

naris humorístics o d’opinió. El País fou un

haver anat més enllà sobretot en l’anticon-

dels mitjans que més s’acostà al moviment,

cepció, l’educació sexual, l’avortament... Però

sempre des de les limitacions que marcava

les forces reaccionàries de l’Església catòlica,

la línia editorial prosocialista. La imatge del

i de l’extrema dreta, pressionaven aquells que

moviment que es donava des dels diaris més

podien anar més enllà.

dretans evidentment era d’un moviment radi-

Una de les grans fites va estar l’aprovació d’una Llei de l’Avortament, tot i que el

cal, minoritari.

A partir dels anys 80, sembla que el movi33

ment desapareix del mapa. Realment pa-

acabes com a directora de l’Institut Balear

teix una crisi, o hi ha altres explicacions?

de la Dona. Com és el pas a la institucionalització, què s’hi pot fer i què no des d’allà?

És cert que el moviment sembla que desaparegui en aquells anys. No podem oblidar

La meva trajectòria és una combinació

que bona part de les dirigents s’incorporen a

de lluita al carrer i càrrecs de responsabili-

tasques polítiques com a diputades, regido-

tat política. El 1977 vaig ser candidata en la

res, i altres accedeixen a càtedres o a tasques

llista del PCE al Congrés, l’encapçalava na

sindicals... A l’ensenyament s’incorporen no-

Francisca Bosch i jo era la darrera. El 1979

ves fornades de llicenciades, de mestres.

vaig ser responsable de política municipal del PCIB. El 1992 Secretària de la Federació

Faries alguna crítica o autocrítica al Mo-

d’Ensenyament de CCOO a les Illes. El 1995

viment Feminista?

Francisca Bosch parlant a un míting del Partit Comunista l’any 1977. Foto cortesia de Lila Thomàs

No em veig amb capacitat de fer-me una

diputada al Parlament de les Illes per EUIB.

autocrítica des del moviment feminista. Grà-

El 1999 regidora a Palma per EU-Els Verds,

cies a la lluita de moltes dones avui podem

el 2003 vaig tornar a sortir regidora però hi

tenir una legislació avançada respecte a al-

vaig renunciar per tornar a donar classes,

tres llocs del nostre entorn. Segurament una

considerava que deu anys allunyada de l’en-

crítica objectiva podria ser que no vàrem ser

senyament eren massa. Durant aquests anys

més radicals en la denúncia de la violència

sempre he estat en llocs de direcció de les

masclista en aquells anys.

formacions polítiques PCIB, després EUIB. I a partir del 2010, Iniciativa-Verds. Ara form

Anys després de la militància als carrers 34

part del Consell Polític de MÉS per Mallor-

ca en qualitat de coordinadora de l’espai d’Igualtat.

de suport als Ajuntaments.

Cal que aquests organismes siguin transver-

El 2007, en ser nomenada Directora de

sals en les polítiques, amb possibilitats reals

l’Institut Balear de la Dona, fou la prime-

de treballar tots els àmbits, per aquesta raó,

ra ocasió de gestionar des d’una institució,

des de MÉS per Mallorca proposàrem que

sempre havia estat en llocs de representació

l’Institut de la Dona deixàs de dependre de la

política en l’oposició. La legislatura 2007-

Conselleria de Serveis Socials i anés lligat a

2011 s’inicià amb molta il·lusió malgrat des

la Presidència del Govern, com EMAKUN-

del 2008 vingueren les restriccions pressu-

DE al Lehendakari del govern basc. Final-

postàries. Restriccions que s’aplicaven amb

ment en els acords pel canvi es va inserir

austeritat però mantenint els serveis cap a les

dins la Conselleria de Presidència.

L’entrevistada en una foto de 1971. Foto cortesia de Lila Thomàs

dones víctimes de violències masclistes, cosa

Des de les administracions públiques es

que a la propera, del 2011-2015 del PP, no es

pot treballar molt en les polítiques d’igualtat,

va respectar.

malgrat no sigui suficient si no va acompa-

Es pot fer molta feina des dels organismes per a la igualtat. Sobretot una tasca de caràcter transversal en tots les administracions. A les Illes Balears cal una gran coordinació del Govern i els Consells que tenen competències en aquestes polítiques, a la vegada, molt

nyat d’una implicació de la societat, tenint sempre present les organitzacions de la societat civil, les entitats, el Moviment Feminista.

Per això cal que els mecanismes de participació siguin efectius, han de ser escoltats i també han de fer arribar les demandes de manera cooperativa.

35

La primera gran decepció “Deixem-los, doncs, amb el seu consens i nosaltres seguim endavant amb la nostra lluita” Magda Oranich

E

l juliol de 1977 un grup de dones fe-

litari de la pàtria potestat. Unes exigències

ministes van entregar un manifest

més o menys semblants eren les del PSOE.

a les diputades després d'una manifestació

Això ho van proposar a través de vots par-

que acabava al Congrés per fer visibles les

ticulars. I com ja sabem, aquests vots es van

demandes del Moviment Feminista en la

retirar. Aquest canvi en l'actuació dels partits

primera convocatòria a sessió de les Cam-

d'esquerres va ser l'evidència de que s'acaba-

bres. Les xifres diuen que en les primeres

va de perdre una de les oportunitats per esta-

Corts hi havia 576 homes i 27 dones, sis

blir una igualtat més enllà de la formal i que

de les quals eren senadores i la resta dipu-

els drets de les dones estaven subeditats al

tades. Comptar amb representants dones era

consens polític i a l'estabilitat del nou règim

una de les oportunitats per fer-se sentir a la

polític.

Cambra i recollir i reivindicar els drets des d'una posició d'iguals.

Des del Moviment Feminista es va començar una gran campanya per demanar

La primera gran mesura legal va ser la

l'abstenció o el vot en contra de la Constitu-

redacció i aprovació de la Constitució. En-

ció al no haver-se inclòs gairebé cap de les

tre les persones que participaren d'aquesta

demandes que havien fet. Des de diverses

redacció no hi havia cap dona. Des del PSUC

organitzacions i associacions es van editar

i PCE, però, es van promoure algunes inici-

documents explicant què suposava que les

atives, com la publicació del document La

propostes que havien fet no hi fossin inclo-

Constitución y la mujer per part de la Co-

ses. Tanmateix, el procés constituent es va

missió d'Alliberament de la Dona del partit

presentar com quelcom fet des d'una visió de

català o les demandes del Grup Parlamentari

societat igualitària, ja que s'havia admès el

Comunista, en què es demanava coeducació,

discurs feminista i, se suposa, s'havia inclòs

planificació familiar i interrupció de l'emba-

en la legalitat i en les estructures.

ràs des de la sanitat pública o l'exercici igua36

Potser sí que estava present al discurs i

centatge significatiu d'abstenció a l'hora de

no es pot negar que es va incloure dins de

votar la Constitució, si es tenia en compte la

la legalitat. Ara bé, cal preguntar-se per què

participació que hi havia hagut i el fet que fos

era present en l'argumentari dels partits i de

el document clau en la transició cap al règim

quina manera es van incloure les propostes

democràtic. L'explicació d'aquesta abstenció

feministes a les noves normatives. Les do-

se centra, però, únicament en el País Basc.

nes eren una part molt important dels vots i

Una altra vegada, el relat històric deixa

sabien que si no se les incloïa en el discurs,

de banda les mobilitzacions feministes

podrien perdre molts d'aquests sufragis.

i les seves repercussions.

No calia - com van fer el PSOE, PCE i

El debat en el Moviment Feminista mateix

PSUC – incloure el gruix de les demandes

també hi va ser. N'hi havia que creien que

feministes, sinó que en reconèixer que eren

des del feminisme s'havien d'abstenir, men-

iguals que els homes des d'una visió general,

tre que d'altres apostaven directament pel

semblava que bastava. Sembla ser que aques-

'no'. Tanmateix, la posició majoritària era la

ta va ser la línia a seguir a l'hora de redactar

primera, que es contraposava a la d'aquelles

la Constitució. En nom del consens, es va re-

dones que pensaven que s'havia de votar que

conèixer una igualtat formal a l'article 14 de

sí, ja que era una gran passa en l'assoliment

la Carta Magna.

dels drets de les dones.

A canvi d'aquest article i d'un parell més

Hi va haver diputades que en un principi

com el 32 i el 35 – on s'hi reconeixia el dret

haurien votat que no, com Maria Dolors Cal-

a la dissolució matrimonial i la igualtat d'ac-

vet, però que finalment van decidir fer el que

cés al treball, respectivament – en van desa-

actualment es coneix – gràcies a la CUP –

parèixer d'altres que estaven entre les propos-

com un 'sí crític' i va votar a favor de la Cons-

tes elementals del Moviment Feminista, com

titució tot i que reconeixent durant un dels

la garantia de la coeducació o l'avortament.

seus discursos que el reconeixement del dret

És per això que des del Moviment Feminis-

de les dones hi era insuficient.

ta es va fer campanya per a l'abstenció, majo-

Fóra el que fos, el que va passar finalment

ritàriament, però també per al vot en contra.

és que la demanda del Moviment Feminista

Quan s'estudia aquest període de la història a

de blindar els drets de les dones atorgant-los

les escoles, es recorda que hi va haver un per-

el rang constitucional va quedar en paper 37

mullat. Tot i que alguns articles es van mo-

cia del llenguatge emprat, hi trobem el punt

dificar lleugerament, el gruix va ser el dictat

15, en el que es diu que “tots tenen dret a la

pels Pares de la Constitució. No es reconeixia

vida i a la integritat física i moral”. En un

el dret de les dones al propi cos i se seguia

principi, no hi havia de dir tots sinó

parlant de família com a institució bàsica.

persones, ja que a l'utilitzar el segon terme es fa referència a aquelles amb capacitat de

Encara avui, en la modernitat i comoditat

persona jurídica mentre que amb el concepte

de consultar la versió online de la Constitu-

que es va usar finalment s'hi pot incloure la

ció al web, amb sinopsi històrica inclosa, tro-

protecció del fetus.

bem que a l'article 39 se'l presenta dient “que existeix una estreta relació entre la família i

Amb aquesta ambigüitat, promoguda per

el matrimoni és un fet sociològicament cons-

l'Església catòlica i els seus representants al

tatable; tanmateix, de la regulació constitu-

Congrés, no només se li donava protecció

cional el que es desprén és que el realment

possible als fetus sinó que es negava alhora el

identificatiu d’una família és l'existència de

reconeixement explícit del dret de les dones

vincles paterno filials o, almenys, un nucli de

al propi cos.

convivència parental, i en menor mesura l'es-

Altres demandes com la coeducació com a

tat civil dels pares”.

dret de rang constitucional també quedaren

La família que es protegeix, llavors, està

fora. En aquest cas, es va apostar pel reco-

bastant acotada encara avui dia: parella hete-

neixement a l'article 27 de la “llibertat d'en-

rosexual amb criatures. El llenguatge és molt

senyament” i la “llibertat de creació de cen-

important, i el fet que s'hi utilitzi un terme

tres docents”, amb la qual cosa es volia deixar

com “paterno filial” alhora que intenta pre-

seguir actuant a les escoles de l'Església com

sentar-se com un article en pro de la igual-

més o menys fins al moment, tot i que es po-

tat. A més, xoca molt amb la manera que les

saria en marxa el sistema d'educació públic,

feministes, en diversos documents, presenta-

no reconegut tampoc més enllà del nivell bà-

ven el que creien que s'havia de protegir real-

sic a la Constitució.

ment: el dret de tota persona a desenvolupar i disposar d'una manera lliure de la seva sexualitat i afectivitat.

Relacionat amb aquest article i la importàn38

39

“Hi havia un ambient en què les do tava posant en marxa i que elles n

A

nna Balletbò va ser diputada du-

Jo, la primera sensibilització que vaig tenir

rant vint anys a l'Estat espanyol pel

va ser feminista, després catalana i per últim

Partit dels Socialistes de Catalunya. Hi va

socialista. Per dir-ho d'alguna manera, què

arribar l'any 1980, quan el “Diputats” de

és el que tu perceps? Perceps que el teu pare

Congrés dels Diputats no era genèric, sinó

t'explica que els nois i les noies són iguals

masculí. Només hi havia hagut homes fins al

però que ell arribava a les 11 i tu a les 9 ha-

moment – amb l'excepció republicana – i les

vies de ser a casa. Quan jo vaig voler estu-

batalles a la Cambra eren també quotidianes

diar - sempre vaig voler estudiar periodisme

i sense res a veure amb les lleis.

- només hi havia una escola a Madrid, que era l'oficial i t'havien de signar uns papers per

L'exdiputada explica que la seva reinvidi-

donar-te el títol. Clar, el meu pare va dir que

cació personal era “la refrigeració, perquè

no. Jo ara ho entenc, tenia quinze anys i fora

estava posada pels tios amb americana”. És

de casa. I això ho vas notant.

només una mostra de com la política estava feta i pensada per i per a homes. “Les ruti-

També el concepte aquest de que et presen-

nes són molt jeràrquiques i molt masculines i

ten als fills dels socis de la teva família per

trencar-les és un esforç dur”, diu.

veure si t'emboliques i a més et van dient allò de "és que ja tens 22 anys". Llavors per no

“Jo sóc de la que pensa que les coses s'aca-

haver-me de casar vaig decidir anar-me'n de

ben semblant a qui les fa. Si no hi ha do-

casa. I va ser un daltabaix. El que vas veient

nes, no hi haurà polítiques de dones. Segur.

és com et tracta a tu la societat i com creus

En general, les dones som solidàries i som

que hauria de ser. Per tant, acabes prenent

conscients”, apunta Balletbò. I amb aques-

consciència. A mi em va influir molt la Ma-

ta premissa, mesclada amb píndoles d'ac-

ria Aurèlia Capmany, el llibre de La dona

tualitat, comencem a traçar la Transició.

a Catalunya i també un llibre col·lectiu que crec que era el primer que va sortir del femi-

Quan es comença a definir com a feminista?

nisme aquí.

40

ones veien que la Transició s’esno tocarien la flauta” Vaig començar a llegir l'obra de l'escriptora

fensàvem que no, que s'havia de fer tot alhora.

i vaig descobrir que allò que jo sentia, altres

Jo crec que les Jornades van ser molt potents

més grans que jo també ho sentien i ho veien.

i van representar una sacsejada brutal. Re-

Jo crec que el contagi en la formació és molt

cordo dues coses, una l'Estapé [Fabián Es-

important. Això va desembocar a l'any 75 en

tapé, rector de la Universitat de Barcelona

l'any internacional de la dona, i clar era l'any oficial, amb Carmen Polo de Franco com a presidenta.

Aquesta trobada va

en el moment], que el

“vaig descobrir que allò que jo sentia, altres més grans que jo també ho sentien i ho veien.

Jo crec que el contagi en la formació és molt important”

ser a Mèxic, llavors la

era capaç de muntar unes jornades alternatives amb altres dones. Jo vaig dir que necessitàvem temps perquè no només era organitzar unes jornades sinó fer una feina: anar arreu del territori i sensibilitzar als grups de dones.

que elles no tocarien la flauta. Després hi havia l'etern debat dels comunistes que deia que primer venia la revolució comunista i ja després el feminisme. I també el debat de les socialistes, que érem quatre no et pensis, que de-

sof, [Francesc] Gomà, que

em

demanava

cada dia el parte. I un dia es van presentar dir 'avui ha vingut el

Gomà'; 'i què diu?', li vaig preguntar i fixa't en la frase magistral: 'm'ha vingut a dir [a l'Estapé] que no us puc deixar fer el que esteu fent aquí - i quin argument et dóna? - doncs que això... i si les nostres dones ho senten?'

Vas militar en algun col·lectiu feminista?

Hi havia un ambient en què dones que veien que la Transició s'estava posant en marxa i

cer. Hi havia un filò-

al parinmf i em van

delegació de la ONU, de la qual jo era membre em van dir que si

vaig haver de convèn-

Jo bàsicament vaig ser de la Coordinadora Feminista, que era la plataforma més gran i més plural - dones independents, dones dels partits -, hi havia fins i tot gent del catolicisme progre. A mi em van voler fer secretària de l'Associació de Dones Catalanes, però sa41

bíem que era una plataforma impulsada pel

Sí... Jo el definiria com un moviment molt

Partit del Treball i que era una plataforma

poderós que va mobilitzar amplis espectres

que no...

socials i que va influir poderosament en els canvis legislatius i de presència de dones.

Jo no vaig voler trencar la unitat del feminisme. El moviment tenia més importància

I Com definiries el relat que en van fer els

que que cada partit es muntés el seu txirin-

mitjans?

guito. Vaig impulsar al PSC la Comissió de

Va ser bàsic que hi hagués dones periodis-

la Dona, això sí, que la vaig presidir durant molts anys i vam fer molta feina en temes de divulgació. He format part de moltes coses, també organitzacions internacionals.

Al Congrés dels Diputats vaig tenir l'oportunitat de fer molta feina. Vaig presentar moltes proposicions no de llei - li passa al Parlament perquè l'aprovi i si se li passa, arriba al Govern - sobre temes d'ensenyament, sanitat. Vam fer feina.

Com definiries el moviment feminista de la Transició?

Va ser un instrument molt poderós que va comportar que els homes se n'adonessin de que havien de tenir presents els drets de les dones. I no només això sinó que s'havien d'incloure dones a les llistes electorals. Vam anar a veure tots els partits polítics exigint

tes. Però no ocupaven càrrecs de responsa-

la inclusió de dones a les llistes. El para-

bilitat, alguna estava de cap de secció, però

nimf va ser molt important, els homes

res més. Al jo ser periodista, vaig tenir la

van veure la potència d'un moviment i a més

consciència de pacte, i per tant [des del movi-

van veure totes les ramificacions que aquest

ment] les vam tenir molt informades sempre

moviment tenia.

42

i venien a coses nostres. Les mateixes dones

ministes dins el partit?

tractaven de colar informacions no manipulades en els seus mitjans, amb comptagotes clar.

Quan arriba l'any internacional de la dona jo ja era al partit. Però quan demanava la paraula a les reunions per parlar de

La idea dominant era que érem unes eixale-

temes de la dona doncs tot eran 'risitas'. I

brades, unes radicals. Clar, però nosaltres

clar, la manera de treure't la raó és la mofa.

ens vam lluïr, eh. Leonor Taboada al pa-

Hi ha anècdotes, eh. El dia que van venir a la

ranimf fent revisions ginecològiques

Comissió de Llistes a dir-nos que no es respectaven les proporcions - del 12% de dones - perquè hi havia una dona més i que apliquéssim la norma, per exemple. I van impugnar la llista. Ells posen les lleis i quan no les poden tenir a favor, llavors s'esperen a veure si les poden aplicar en el moment que les puguin tenir en contra. Quina sort que hi hagi la quota, xaval! Si no us trauríem a tots.

Parles d'un feminisme de tercera via La tercera via era entre el feminisme aquest més de la Lidia Falcón - només dones - i el feminisme de les ties del PC, que era primer la revolució i després els drets de les dones.

Doncs nosaltres a la tercera via vam dir: estem en una cosa mixta d'homes i dones però no estem disposades a esperar a fer un canvi social per després començar a plantejar uns

va ser un gran xoc. Les dones van fer feines

drets de la dona, s'ha de fer alhora. Aquesta

a les redaccions. Una d'elles, diluir aquestes

era la tercera via que ens vam inventar tres o

maldats que explicaven de nosaltres i després

quatre. No et pensis que érem moltes, eh.

intentant filtrar coses.

Com encaixa les seves reivindicacions fe-

Jo fins ara havia entès la doble militància com quelcom molt semblant a això 43

És que és això. La doble militància era anar

conceptius, igualtat de drets, ensenyament,

al moviment feminista a defensar les coses

divorci i dret al treball i l'avortament... Que

de la dona i després anar al partit a defensar

també era el que es discutia a les Jornades.

allò que allà s'havia defensat. El que passa

Per exemple amb la llei de l'Avortament hi

és que també ens criticaven. Amb la doble

va haver el gran debat dels supòsits. Mal-

militància per exemple, la Lidia [Falcón] ens

formació del fetus, val, perill de la mare,

fotia a parir, eh. Que això ens contaminava.

val, violació, val. Llavors hi havia una

Clar, la Falcón va fer molt. S'ha de tenir en

quarta, que era la discutible: les raons

compte també.

econòmiques, que no es va deixar posar.

Amb el divorci per exemple, al principi no hi

Les dones del PSC vau ser les primeres

podies anar directe, havies de demostrar dos

en demanar les quotes. Sempre es parla

anys de no convivència.

de que Catalunya ha anat sempre un pas endavant en els drets democràtics que a

La Constitució del 78 és la primera dece-

la resta de l'Estat. És aplicable també al

ció del Moviment Feminista. Comparteix

Moviment Feminista a Catalunya durant

les crítiques?

la Transició?

Decepció en quin sentit?

Sí, a Castelldefels. Venim d'una societat per

En el sentit del llenguatge utilitzat a l'arti-

definició molt mediterrània, per tant, molt

cle 15 o de que no es recullen quasi cap de

susceptible de rebre influències, i clar tenim

les seves reivindicacions.

frontera amb França. Després hi ha hagut altres coses que han influït com la tradició de

Clar, això és el debat de l'avortament [‘tots’

la pubilla i el Dret Civil català, és clar. La

en comptes de ‘persones’ a l'article 15 de la

separació de béns, el dret civil català ha estat

Constitució]. Això s'utilitza per dir que hi ha

un instrument molt poderós: allò teu és teu

vida des del moment de la fecundació, però

i ja està.

aquest és un debat absurd. Hi ha una cosa que és molt important. Després de 40 anys de

Es pren alguna cosa de la legislació repu-

dictadura i amb més de 3.000.000 de morts al

blicana als estatuts del partit?

darrere, tu has de fer una Constitució que to-

Jo ho he defensat sempre, però el que re-

thom s'hi senti una mica incòmode però que

cull el partit són els principis, no altres co-

tothom l'accepti.

ses. Nosaltres vam agafar doncs això: anti44

Són redactats molt buscats i prou oberts perquè després puguis fer per exemple la llei de l'avortament. Que es va portar al TC i després el van acceptar. Conviure és un pacte i en els pactes tothom ha de quedar content,

no hi ha sancions, van fent. Amb les lleis ja et donen el dret, però no és suficient.

Faria alguna crítica o autocrítica al Moviment Feminista de la Transició?

però no massa. Cap pot quedar content per

Jo crec que el moviment es domestica. En

sobre de l'altre. Jo no crec que la constitució

el moment que té èxit, que vol dir que arriba

fos una decepció.

la democràcia i els responsables polítics es-

L'avortament va ser una de les lleis que es va aprovar més tard.

Per què creu que passa?

tan més o menys sensibilitzats, doncs el moviment com a tal es desmunta i comencen a crear-se organitzacions que acaben per viure de certes subvencions.

Hi va haver una gran activitat per part del

Sobretot no s'ha sabut coordinar tot aquest

Vaticà. El Vaticà va fotre tota mena de pres-

ampli ventall d'associacions que el que hau-

sions, a Itàlia no hi havia l'avortament i clar,

rien d'estar és totes en un mateix lloc, no

Vaticà i Roma són una. A nosaltres no ens

discutint allò que divergeixen sinó intentant

van incordiar, però a dins de la UCD hi havia

sumar en allò que coincideixen. Entre altres

cristianodemòcrates i van estar apretant-los.

coses jo diria que estem estancades perquè

N'hi havia un que representava a la Univer-

també és normal, eh. En el moment que tu

sitat de Pamplona, de l'Opus, hi va llegir un

tens èxit, els motius per mobilitzar-te baixen:

text molt dur. Van esmenar, van recórrer, van

divorci, igualtat de drets...

impugnar, van exigir consulta prèvia al Tribunal Constitucional (TC). Van fer tot el possible per a què no seguís endavant.

El que no tens és acció de carrer, acció permanent. És més excitant sempre la revolució.

Però vist que no pots viure sempre en revo-

La primera llei que es va aprovar quan es-

lució també està bé viure en democràcia. Els

tava ja de diputada era la del divorci. Creu

moments de canvi són els més excitants. Però

que recull les demandes feministes?

clar, arriba un moment en què has aconseguit

Els principis hi són, el problema és que clar s'han d'aplicar. El problema és que aquestes

certes coses i baixes la guàrdia. Però vaja, ja tornarà a venir...

aplicacions les ha de fer la societat i clar, com 45

Segon pas: la llei del divorci

E

n els documents presentats pel Movi-

patx d'advocades feministes a Madrid, de

ment per a la redacció d'una Consti-

manera formal i des d'abans de manera in-

tució en clau feminista, s'hi incloïa també el

formal, algunes d'aquestes dones i alguns

dret al divorci. Però a l'article 32, on es reco-

companys homes assessoraven a les que es

neixia la “plena igualtat jurídica” de l'home i

volien separar i mantenir la custòdia de les

la dona a l'hora de contraure matrimoni, en

criatures, per exemple.

comptes de parlar de divorci es parla de “cau-

Fins a finals de 1979 i en alguns casos fins

ses de separació i dissolució”.

el 1980 els jutjats eclesiàstics seguien sent els

El divorci va ser un altre dels punts de fric-

que tenien el monopoli de la competència en

ció entre els poders i el Moviment Feminista.

matèria de separació primer i després tam-

Cal tenir en compte que regular el dret al divorci volia dir una de les parts de la vida privada més importants fins al moment en el focus públic,

bé en el divorci amb

regular el dret al divorci volia dir regular una de les parts de la vida privada més importants fins al moment en el focus públic, fer-ne política

la primera proposta de llei que va fer el Govern d'UCD. Aquesta llei, que va sortir abans de la de 1981 no contemplava les cau-

fer-ne política. Tam-

ses per les quals es de-

bé volia dir “obligar”

manava el divorci sinó

en certa manera a secularitzar el matrimoni

els terminis previs a la separació; és a dir,

i poder escollir quan posar-li fi sense que su-

establia uns barems entre els quals s'havien

posés repercussions greus per a les dones –

de trobar les parelles que el sol·licitaven i que

quedar-se sense la custòdia de les criatures,

exigien coses com un mínim de dos anys de

sense diners, etc.

viure de manera separada.

Tot i que la Llei del Divorci es va aprovar

El dret al divorci es reconeix finalment amb

definitivament l'any 1981, el cert és que des

la llei del 13 de maig de 1981 i en aquesta sí

de l'any 1975, amb l'aparició del primer des-

que compten les causes i s'hi equipara jurí46

dicament a l'home i a la dona dins el matri-

de les propostes que havien presentat des del

moni. Aquesta llei no és només significativa

Moviment Feminista, però establia unes ba-

pel fet que les parelles puguin desfer el ma-

ses per a què les dones poguessin tenir inde-

trimoni de manera lliure sinó que atorga uns

pendència econòmica després del divorci, a

drets fins al moment negats per a les dones

més de poder comptar amb la custòdia de les

que decidien deixar al seu home.

criatures i obtenir una manutenció per elles.

Cal tenir present que l'eliminació del delicte

Els instruments legals, tot i que són útils

d'adulteri per a les dones va ser una de les

per establir marcs i actuacions des de l'Estat,

primeres mesures preses per les Corts Cons-

la majoria de vegades no són suficients. La

tituents, però tot i així si el seu marit la de-

llei del divorci va posar unes bases i va posar

nunciava per adulteri, tot i que no fos veritat,

la vida privada de les persones al centre del

es podia quedar amb la custòdia de les cria-

debat públic, però des d'aquest mateix es van

tures. A més, es reconeixerà la pàtria potestat

obviar altres temes que sortien a la llum amb

també per a les dones i el dret a investigar la

les peticions de divorci, com la violència mas-

paternitat.

clista en les parelles. El Moviment Feminista

La llei del 7 de juliol del mateix any regularà el matrimoni, la seva nulitat, la separació i divorci a més d'establir la fi de la diferència jurídica entre home i dona dins la institució matrimonial. Com ja esmentàvem,

va començar campanyes per denunciar-ho i fer-ho públic, a més de per demanar-ne càstig legal però encara van haver de passar molts anys per incloure-ho al Codi Penal. La llei específica no va arribar fins 2004.

la normativa aprovada quedava encara lluny 47

El dret al propi cos

“

El problema no és tant de la píldora com

la dictadura hauria d'haver començat a can-

de la sexualitat en la seva totalitat. De la

viar aquesta situació, però el cert és que fins

contraconcepció es passa a tota la resta: mas-

l'any 1978 no es comença a canviar res. L'any

turbació, avortament, adulteri o la institucio-

1979 encara hi havia dones condemnades per

nalització entre homosexuals”, va dir López Ibar, un dels psiquiatres més prestigiosos del franquisme.

A l'Estat espanyol hi havia, segons l'informe del Tribunal, 300.000 avortaments entre 1973 i 1974 en els quals 3.000 dones morien per les condicions en què es feien. Avortar en condicions, tot i que de manera il·legal, podia costar entre 80.000 i 300.000 pessetes i podia costar a més entre sis mesos i sis anys de presó.

La sexualitat de les dones no existia. El sexe era, obviament, heterosexual i per complaure al marit i/o reproduir-se. Algunes no tenien consciència de com era el seu cos ni de com funcionava. D'altres sí, i potser era una de les raons per les quals prenien anticonceptius,

avortar, el que va provocar una gran resposta

prohibits i qualificats com a delicte pel Codi

des del Moviment Feminista.

Penal. Tot i així, 800.000 dones prenien la píldora a l'Estat espanyol durant el

La detenció d'11 persones a Bilbao – hi ha-

1974.

via un home que ajudava a avortar – a les quals se li havien de sumar, en el cas català,

La situació de les dones durant el franquis-

quatre dones més detingudes a Cerdanyola,

me era extremadament precària. Amb la fi de

van desencadenar mobilitzacions en forma 48

de manifestacions però també d'accions més

també incloïen atenuants.

individuals per part de moltes dones. Moltes, com a mostra de solidaritat, es van anar a autoinculpar d'haver avortat tot i que no fos cert i amb el perill d'acabar a la presó que això suposava.

Les dones no tenien res propi, tampoc l'honor o la honra. Un dels atenuants de les penes de presó per avortament era “quan la dona produís l'avortament, o conssentís que una altra persona el causés per ocultar la seva deshonra”. Si corrien perill altres coses, com la seva vida, la pena no tenia cap reducció.

El dret a l'avortament, que no al propi cos, va ser de les darreres coses en assolir-se i no es va fer ententent-ho com un dret sinó com la seva despenalització. Abans d'arribar a aquest punt, però, es van assolir altres objectius a través de les accions directes i autoorganització dels col·lectius de dins el Moviment Feminista.

No es pot parlar del dret al propi cos sense parlar del col·lectiu de Dones per l'Autoconeixement i Anticoncepció (DAIA), nascut a Barcelona i agafat com a referència a la resta de l'Estat

La solidaritat que van desencadenar aques-

espanyol. Des del grup organitzaven tallers,

tes detencions es va posar com a punt de parti-

xerrades i distribuïen pamflets per explicar

da del Moviment Feminista en les accions per

quins mètodes anticonceptius exisiten o com

demanar la despenalització de l'avortament i

fer-se una autoexploració. A més, des de la

el dret al propi cos. Cal tenir en compte que

seva seu organitzaven viatges a França però

en el Codi Penal, on s'establia la prohibició

també al Regne Unit o els Països Baixos per

tant dels anticonceptius com de l'avortament,

a les dones que necessitaven avortar.

49

No només constituiren un grup de coneixe-

que va fer perdre la perspectiva feminista de

ment sinó també de suport. Feren xarxa de

les consultes.

dones i arribaren a algunes a les quals potser

La profesionalització i institucionalització

la informació no els hi hagués arribat a l'es-

dels Centres de Planificació familiar es po-

tar fora de l'àmbit universitari. El principal

den entendre en part com una victòria del

objectiu que tenien era posar damunt la tau-

Moviment Feminista, ja que es va establir un

la que “sexualitat no és maternitat” i que les

servei públic per donar atenció a les dones

dones tenien dret a viure-la, a tenir plaer i a

en temes de salut i sexualitat. Però per altra

poder decidir ser alguna cosa més que mare

banda es va interpretar també com una pèr-

a la vida.

dua d'autonomia i de formació feminista, útil

L'any 1978 es despenalitzen els mètodes

i necessària a l'hora de informar sobre anti-

contraceptius al Codi Penal però se seguien

concepció i autoconeixement, per exemple.

posant límits a la seva publicitat. Una de les

De fet, l'any 1981 el grup DAIA va realitzar

feines que estava portant a terme DAIA i al-

un informe per fer balanç dels dos primers

tres grups arreu de l'Estat entre 1978 i 1979

anys dels Centres de Planificació Familiar

era l'inici de contactes amb els ajuntaments

engegats des de l'Ajuntament de Barcelona,

– encara predemocràtics – per posar en mar-

en el desenvolupament dels quals havia par-

xa Centres de Planificació Familiar. És a dir,

ticipar. El resultat va ser molt negatiu, ja que

aconseguir un espai protegit per les institu-

van considerar que s'havia medicalitzat l'as-

cions on les dones que feien la feina al carrer

sistència i que en comptes d'oferir formació

Casp de Barcelona o a altres indrets del país

per a les dones i informació es passava úni-

poguessin seguir exercint i rebessin un sou

cament a receptar els contraceptius.

per això.

“Sexualitat no és maternitat”

A Màlaga s'obre el primer centre de Planificació Familiar, l'any 1978. Poc després, però

Alhora que s'aconseguia la despenalització

ja a l'any 1979, el grup DAIA aconsegueix

de la vénda i ús d'anticonceptius, tot i que en

que s'obrin els primers Centres a Barcelona.

uns inicis amb limitacions, hi havia una altra

Són institucions municipals que van agafar

lluita en marxa pel que fa al dret al propi cos

a algunes de les dones que ja treballaven des

i relacionada amb la maternitat: el dret a la

dels col·lectius, però en la majoria de casos

interrupció voluntària de l'embaràs de mane-

van contractar gran part del personal nou el

ra lliure i gratuïta. Mentre que altres àmbits 50

relacionats amb el dret al propi cos, com el

ta. Mentre que hi va haver unanimitat en la

plaer i la sexualitat – encara que amb molts

legalització dels anticonceptius, en aquesta

matisos – s'anaven acceptant en l'imagianri

matèria hi va haver diferències a l'hora d'en-

col·lectiu i també en l'àmbit institucional, el

focar-ho. Tot i això, la corrent majoritària

dret a l'avortament no es contemplava.

apostava per la defensa de la necessitat de la

Tenir el poder de decidir sobre la maternitat trencava totalment els esquemes d'unes insti-

despenalització i la regularització d'un avortament segur, lliure i gratuït.

tucions i societat en part encara nacionalca-

Des d'aquesta mateixa posició s'optava per

tòlica i els d'una 'Església amb un gran poder

atribuir molta importància a l'anticon-

a l'ombra. L'avortament suposava i suposa

cepció lliure per diferenciar així la sexua-

tornar a les dones el control absolut sobre el

litat de la reproducció, tot i que ja es posava

seu cos i deixar-les de tractar com a menors d'edat pel que fa a la presa de decisions.

El control sobre el cos de la dona és l'expressió màxima del patriarcat. I a l'Estat

sobre la taula l'agres-

Es van fer “accions directes per enxampar carnissers que feien avortaments clandestins.

Accions molt valentes, de posar un esquer, agafar-los, repartir la seva foto per tot arreu”, maria jesús izquierdo

espanyol es podien tornar moderns i tolerants, però no perdre de manera absoluta el

sió que suposaven per al cos els contraceptius hormonals però també la seva necessitat. Alguna de les crítiques que es feia a aquesta visió sobre els anticonceptius és que

se seguia centrant el sexe en la penetració.

poder sobre els cossos de les dones. És per

Una altra posició ben diferent és la que van

això, en essència, que es va tardar tant en te-

adoptar algunes dones des del feminisme in-

nir una llei que despenalitzés l'avortament i

dependent i amb Cesca Canis com a porta-

és per la mateixa raó que encara vui dia no

veu d'aquesta corrent que argumentava que

tenim una legislació en què es reconegui el

l'avortament no era la solució al problema

dret als nostres cossos i a escollir si volem la

sinó que suposava únicament una perpetua-

maternitat com un mode de vida o no.

ció de les relacions sexuals existents, a més

El dret a l'avortament també va generar reticències dins el mateix Moviment Feminis-

de dependència social respecte de l'home. La solució per evitar l'avortament era, llavors, autoconeixement i autoconsciència.

51

Tanmateix, les mobilitzacions per exigir un

llei específica sinó que es va despenalitzar i

avortament lliure i gratuït van ser massives i

es van incloure tres supòsits en què l'avorta-

es van donar de manera més o menys homo-

ment no seria delicte: greu perill per a la salut

gènia fins l'any que es va aprovar. Igual que

de la dona, per violació o per “greus tares fí-

feren amb la resta d'àmbits, des del Moviment

siques o psíquiques” del fetus.

Feminista es va fer arribar tant a partits com

Si s'entra a analitzar amb una mica més de

al Congrés i d'altres institucions polítiques

profunditat l'article, més enllà del que es diu

les propostes que havien elaborat sobre com

sempre de la coneguda ja com Llei del 1985

s'havia d'enfocar una llei sobre l'avortament.

com un tot, veurem que les restriccions dins

El PSUC i el PCE, a tall d'exemple, van in-

els supòsits són importants. En el cas que la

cloure part d'aquestes propostes dins els seus

salut de la dona corri perill, podien avortar

manifestos electorals, mentre que el PSOE

en qualsevol moment sempre i quan hi ha-

no ho va fer. Tot i que l'any 1979 no ho inclou

gués “un dictamen emès” per dos metges

– a les resolucions del partit sí ho menciona

diferents, tot i que si podia morir es podia

-, l'any 1982 inclou el “compromís” de des-

prescindir del dictament.

penalitzar-lo. Va ser l'any que va guanyar les

En el segon supòsit, es podia interrompre

eleccions generals i un mes després d'entrar

l'embaràs dins les 22 primeres setmanes i

al Govern, va haver d'encarar el tema.

també eren necessàries les opinions de dos

No va ser, però, fins l'any 1985 que va sor-

metges. En cas de violació, la dona ho havia

tir la llei, coneguda com a “Llei Orgànica

de provar i haver presentat denúncia, a més

9/1985, de reforma de l'article 417 bis del

de poder avortar només dins les 12 primers

Codi Penal”. Així, no és que es redactés una

setmanes. No es contemplava el fet més que 52

possible de que la violació pogués ocórrer

Així, després de sis anys de lluites pel dret

dins la seva pròpia casa, per la qual cosa li

a l'avortament i al propi cos, la sensació que

seria molt difícil denunciar.

va quedar després que es regularitzessin i

Tots els avortaments que quedessin fora d'aquests tres supòsits seguien estant penalitzants amb presó – de sis mesos a un any – o amb multes que anaven dels sis als 24 mesos. A més, s'hi va incloure l'objecció de consciència, per la qual cosa gran part del personal metge es va negar i seguia sent

institucionalitzessin algunes de les principals demandes va ser més que agredolça. Un govern socialista, que se suposa que havia de tenir més sensibilitats respecte a les demandes feministes, va solucionar el problema de l'avortament amb una reforma del codi penal, sense regular-ho de cap altra forma.

No es pot negar que les mesures adopta-

complicat per a les dones que volien avortar poder optar-hi des dels hospitals espanyols.

El Moviment Feminista va sortir de seguida a valorar aquesta reforma que consideraven “excessivament limitada” i que van demanar que s'ampliés i reformés. Amb la llei de 1985 només es cobrien entre el 3% i el 5% dels casos en què les dones volien avortar. De fet, a la llei feta pel PSOE al Govern es rebaixen

des van suposar avançaments i el posar sobre la taula i a l'agenda política els drets de les dones els van fer visibles i conscients per a molts. Però també és cert que amb la inclusió d'aquests temes a les agendes governamentals es van tractar de manera molt superificial en gran part dels casos alhora que es donaven com a temes tancats.

els supòsits que la mateixa formació havia establert als documents electorals i de partit.

53

“Si estiguessin ben follades no serien feministes, aquest era el relat dominant”

A

María Jesús Izquierdo se la co-

Els meus orígens són a la lluita de barris,

neix com a sociòloga, però va co-

sobretot estava involucrada a la lluita a la

mençar estudiant economia. Ja no exerceix

Vall d’Hebron contra la construcció massiva

de professora, però els seus textos – molts

de vivendes per conseguir requalificar aquell

d’ells escrits als 70 i 80 – se segueixen uti-

entorn. Al mateix temps em vaig comprome-

litzant per explicar la relació de la divisió se-

tre amb l’associació de dones del barri i a par-

xual del treball i el paper de les dones en el

tir d’aquí l’associació va suggerir que fos qui

treball domèstic.

coordinés en la Coordinadora

Des de la base teòrica, però també des de l’experiència vital, traça una visió que ajuda a entendre com es va gestar i en què

Feminista

de Barcelona i va ser

“em vaig quedar meravellada de que el que només era un sentiment es pogués traduir en arguments, explicacions”

per aquest camí.

Jo a l’inici no tenia cap mena de formació, era més aviat

va consistir el Movi-

sentiments que no

ment Feminista dels

pas una anàlisi de

anys 70 a un Estat espanyol que tot just sortia

la situació que s’estava vivint. A la Coordi-

d’una dictadura. Ho fa amb un relat que no

nadora em vaig sorprendre de que hi havia

és lineal, com tampoc ho van ser les victòries

molta teoria i molta reflexió sobre la situació

i mobilitzacions del moviment, i des d’una

de les dones, em vaig quedar meravellada de

perspectiva plena de contradiccions, com

que el que només era un sentiment es pogués

ho foren les experiències durant els primers

traduir en arguments, explicacions, etc. De

anys de democràcia.

fet, jo crec que va ser aquest començament que em va fer interessar-me per la teoria fe-

Quins són els seus inicis en el moviment

minista, que després sempre l’he seguit.

feminista?

Com es vivia la cosa? Doncs hi havia una 54

resistència molt forta - això ho vaig viure als

nible, una dictadura assessina vertaderament.

barris - a tenir present les implicacions que tenien qualsevol reivindicació que es fes sobre les dones. Era molest, érem unes pesades, no tocava la lluita principal era una altra... Jo no vaig militar en cap partit d’esquerres - ni de dretes, clar - però veia que les dones que ho feien, les trobava rebutjades en el moviment feminista i rebutjades al seu partit. Per tant era una situació força fumuda.

L’experiència en la lluita feminista va ser ambivalent perquè... mira, et semblaran tonteries però per mi van ser importants. Recordo les Jornades de Granada que va ser una trobada enorme. Jo era de les que vaig iniciar en aquell moment la revista Dones en Lluita i portàvem exemplars per allà. Doncs no vam rebre cap ajuda per descarregar les revistes, o els vàters estaven bruts. Sembla una tonte-

El problema que se’ns plantejava era en part

ria, però em sembla molt greu. Quan s’ajun-

d’ordre polític i en part d’ordre moral: si era

ten tantes dones s’ha de tenir cura de l’entorn

una cosa decent en un entorn de dictadura re-

perquè sinó es pot fer un merder immens.

clamar coses per les dones, o si era egoïsme a causa de la situació molt greu que hi havia. Això generava un cert malestar però al mateix temps estàvem

convençu-

Es barrejava una total

“La gran tensió era, almenys la que jo vaig viure, si és prou important allò que ens passa per situar-ho en primer lloc respecte de la lluita general atès que vivíem una situació insostenible”

des de la pertinència de la nostra lluita i de la necessitat d’intro-

pertinença de la lluita amb gent que no era de qualitat humana.

Mal rotllo en un aspecte però en l’altre era magnífic. No era una sensació homogènia sinó molt contra-

dictòria.

duir canvis com va ser els contraceptius. El Franquisme va prohibir prendre’ls, o que una dona casada necessités permís del marit per treballar o per obrir un compte al banc. La gran tensió era, almenys la que jo vaig viure, si és prou important allò que ens passa per situar-ho en primer lloc respecte de la lluita general atès que vivíem una situació insoste-

Hi havia altres coses molt maques, també.

Les accions directes que es varen prendre per enxampar carnissers que feien avortaments clandestins. Es van fer accions molt valentes, de posar un esquer, agafar-los, repartir la seva foto per tot arreu.... O ajudar a dones que s’estaven divorciant i anar a buscar les pertinences 55

a casa seva. Hi va haver coses molt boniques,

la política institucional. No hi havia mane-

i una capacitat de sacrifici molt important.

ra de que hi hagués un moviment darrere, al

Respecte de la universitat, va ser una cosa

meu parer hi havia una visió predominant-

curiosa. Jo havia estudiat econòmiques, i em

ment acadèmica. Era com si es reivindiqués

vaig decantar cap a la sociologia perquè era

d’una manera purament intel·lectual i no de

un entorn més favorable - dins de que no hi

compromís actiu.

havia cap entorn favorable - per dedicar-me a

Potser és el problema de la institucionalit-

estudiar la desigualtat de les dones, perquè jo

zació del feminisme en alguns àmbits...

tenia claríssim quan vaig entrar a la universitat que aquest era el meu objectiu. Això ho

Sí, però no hem sabut aprofitar l’entorn ins-

facilitava que vaig acabar gran i amb un nen

titucional i mantenir una actitud crítica. El

petit, per tant ho tenia tot molt present.

que observo és que el feminisme dels anys 80, dels inicis de la dècada, és molt més radi-

És molt curiós, novament contradictori,

cal que el d’ara. També és cert que jo no puc

perquè em vaig trobar amb dificultats per ti-

dir res perquè m’ha donat avantatges profes-

rar endavant la tesi - que ja era una tesi fe-

sionals, per tant, imagina’t. Les institucions

minista - i havia una lectura prèvia per veure

tenen una gran capacitat de cooptació perquè

si es podia seguir endavant o no i la meva

ofereixen una feina remunerada. Si hi havia

la van rebutjar. En canvi, els companys del

dones que d’una manera voluntària s’ocu-

departament em van defensar de manera ab-

paven de facilitar els contraceptius, doncs

soluta. No pots dir va ser blanc o va ser

aquestes dones es van institucionalitzar. No

negre. La paradoxa és que si d’una banda

és que siguis traïdora, o que menteixis de

dedicar-me a això em va crear molts proble-

manera interessada, però quan tens una po-

mes, dedicar-me a això també em va donar

sició institucional vius les coses d’una altra

moltes facilitats. Perquè vaig tenir càrrecs a

manera. I això és molt difícil de resoldre.

causa d’això, vaig ser la fundadora de l’Observatori per la Igualtat de la UAB i em va

Clar, a mi de vegades m’agafa la resposta

donar entrada a l’entorn oficial.

radical i penso que no hauríem d’estar en les institucions en absolut. Quin és el dubte? La

Quan estava com a directora de l’Observa-

lluita política si no és per ser feliç

tori, no hi havia una lluita feminista darrere

per a mi no té sentit: la justícia és un com-

el que féiem, era purament institucional i clar

ponent de la felicitat, no al revés. Si adoptes

era una paradoxa perquè jo no crec massa en 56

un camí radical estàs apostant a llarg termini

fer res i ho vam fer tot; per raons molt ele-

molt ambiciosament, i el patiment actual com

mentals perquè moltes no tenien feina i po-

es resol? En canvi. quan tens un compromís

dien estar al cas i podien dedicar-se al barri.

amb les institucios respons al patiment actual i poses en dubte la possibilitat de canvis radicals. És una contradicció, que jo no puc dir que tingui resolta. L’Observatori per exemple no va servir per canviar les coses, va servir perquè estiguéssim presents.

El paper de les dones a les associacions veïnals és dels més oblidats Sí, i és molt injust perquè d’una banda van

Clar, i perquè estaven compromeses, si no haguessin estat valentes... Tot això és una guerra, eh. Amenaces per telèfon... I en canvi, només apareixen homes. És que els homes tenen una habilitat per posar-se a la foto al·lucinant. No sé com ho fan que ja hi estan.

I com es viu el fet que l’esquerra capitalitzés les reivindicacions feministes però que després al Congrés se’n desentengués?

ser molt actives en la lluita dels barris, de fet van ser les que van iniciar la lluita i es van organitzar. Per què? Perquè estaven a casa, i quan arribaren les excavadores van sortir corrents. Ara, les dones van ser les primeres en donar la cara i en canvi es despreciaven les seves reivindicacions i no es van tenir en compte. És gent que no té cap militància la que es juga la cara davant les excavadores, o pasant-se la nit a les obres, fent guàrdies durant la nit.

(Bufa) És que el poder és molt xungo. El que tu veus és que l’esquerra en els seus discursos manifesta una sensibilitat cap a tota forma de desigualtat de l’ésser humà, però clar té prioritats. Aleshores tu tens una llista molt llarga i saps el que anirà caient. Per exemple, en l’àmbit sindical una reivindicació feminista que es va fer va ser reduir la jornada laboral per tothom. Bé, està, però és el primer que cau, i el que no cau és l’increment salarial.

Quan la lluita va començar a funcionar, hi van aterrar els partits d’esquerres i es van apoderar d’ella. Quan van haver-hi les primeres eleccions democràtiques van desmobilitzar el moviment de barris perquè no calia.

Tot això en un entorn en què les dones eren les que donaven la cara i sembla que no vam

Això era perquè com les dones han d’ocupar-se de les criatures doncs als sindicats hi tenen poca presència o les ties més actives estan solteres o no tenen fills. Aleshores, jo sento que a vegades és més important la lluita pel poder que el que es fa quan es té poder. És a dir, les estratègies de lluita per aconse57

guir poder han tingut més importància que

nant-la amb la participació en el treball i amb

allò que es fa pel fet que tens poder. Les do-

dos elements que constitueixen la posició

nes hem estat instrumentalitzades d’una ma-

de ciutadà: participació en treball remune-

nera claríssima, sempre.

rat i l’altra la defensa del territori nacional.

Dos elements constitutius de la ciutadania.

Què suposa l’entrada de les dones a les

Respecte a l’article del treball - art. 35 – diu

institucions? Canvia res?

(me’l sé de memòria) “Todos los españoles

Sí, però no tant com podríem pensar. Quan

tienen el deber de trabajar y el derecho al

hi ha una presència més gran de dones, és

trabajo, a la libre elección de profesión u ofi-

més probable que es contractin dones. Però

cio, a la promoción a través del trabajo y a

no té en primer pla la situació de les dones i els hi molesta molt la idea de la discriminació positiva, ja que consideren que ho han aconseguit per mèrits personals. És molt freqüent trobar que aquestes dones neguen que hi ha discriminació perquè elles són allà. Clar, hem de pensar que les dones no són homogènies.

El que és molt rellevant és que hi hagi una massa crítica. Si no es crea, pot ser contraproduent la presència de dones. Massa crítica vol dir una quantitat de dones tan gran que no permeti els individualismes. No n’hi ha prou amb dones al Parlament sinó que n’hi hagi moltes.

La Constitució és la primera gran decepció

una remuneración suficiente para satisfacer

del feminisme respecte a les institucions.

sus necesidades y las de su familia, sin que

Com s’hi enfoquen els drets?

en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo”. A què et sona? A

Clar, és que és tremendo. Les constitucions

patriarcat. Fixa’t en la paradoxa: sense que

occidentals defineixen la ciutadania relacio58

pugui haver-hi discriminació. Què vol dir

definit en tant que ciutadà i la dona queda

això? Que el patriarcat és constitutiu de la

dissolta en el terme de família.

societat però el sexisme no. Patriarcat vol dir que algú està al càrrec de la família i que cuidi, però no és necessari que qui ho faci sigui

Com creus que s’ha explicat el moviment feminista des del relat mediàtic i històric?

Bé, el relat mediàtic era una colla de

un home.

El que hi ha darrere això és mantenir la ficció de que és un pacte entre persones autònomes, per tant margina la dependència. És una estratègia de privatització de la dependència i de fer que no sigui un problema social sinó familiar. El contrari d’aixo és el socialisme i les constitucions tenen arrel liberal. O sigui que, imagina’t el pastís que tenim!

lesbianes lletges que no trobaven nòvio. O lesbianes o lletges, malfollades, vaja.

Si estiguessin ben follades no serien feministes, aquest era el relat dominant. O la manera com una persona tan autoritària com la Lidia Falcón, a tall d’exemple, ha tingut tanta audiència i altres tipus de discursos no. O sigui, ha tingut audiència la tia que genera rebuig entre la població quan la senten parlar. I no

Si la ciutadania diu que tens el dret de treba-

el tipus de tia que té un discurs feminista que

llar, signfica que si estàs en edat de treballar

podria sintonitzar amb la gent, amb les do-

i no treballes, estàs a l’atur. Doncs per què no

nes.

es calcula la taxa d’atur de les dones a partir d’aquest indicador? Perquè en el fons les dones no són ciutadanes. Perquè sinó una dona en edat de treballar que no ho fes seria una aturada. Punt. És una manera de reconèixer la condició de ciutadana. Una altra manera de reconèixer l’estatut de ciutadania és que desaparegui la declaració conjunta de la renta. La gent que no té relacions patriarcals està finançant a les que sí la tenen. Per això els has de considerar individus i no família.

Quan es parla de criatures, es parla de la família i no de la dona. El tio queda clarament

Hi ha moltes maniobres per desprestigiar el moviment feminista. Jo recordo un programa de televisió al que ens van convidar a unes quantes per parlar de prostitució i aleshores de cop i volta posen a través de la línia telefònica una prostituta i la maniobra era que l’ataquéssim. Jo estic a favor de legalitzar la prostitució però n’hi havia d’altres que no.

Quan van veure que no l’anàvem a atacar sinó que anàvem amb respecte doncs hòstia, van quedar-se sense programa.

Creus que el feminisme va canviar l’imaginari col·lectiu?

59

[silenci] A veure, sí. Vam fer un estudi so-

Jo no sé si és per raó per la llei de l’avor-

bre acudits, en el que analitzàvem diversos

tament, però jo crec que en general desapa-

grups de persones que explicaven acudits i

reixen els moviments, però no ho hem estu-

com ho feien. A un format per dones joves

diat. És a dir, no va passar una cosa específica

i de classe socioeconòmica baixa, es co-

del moviment feminista, va ser general.

mença amb acudits sobre dones lliures i que

No sé si té a veure amb la llei de l’avorta-

follen molt. Per tant, el canvi d’imaginari és

ment o fins i tot prèviament, amb la llei del

que una dona va per la vida pisando fuerte

divorci. Jo no crec que fos específicament

i aconsegueix el que vol, que té a veure sobretot amb llibertat sexual. Llavors hi ha una deriva en els acudits, saps cap on va evolucionar? En què una dona s’ha de casar i tenir fills.

Què vol dir tot això?

Doncs que l’imaginari està organtizat en capes: la més superficial seria aquesta de llibertat, però la profunda no ha canviat. En el fons el que les dones volen és tenir fills, tenir família, una situació estable... La vida és molt complicada si ets dissident. Això pesa una barbaritat.

Què passa amb el moviment després de l’avortament?

60

del moviment feminista, però no t’ho puc

dins del moviment, per exemple. O la dis-

confirmar.

cutible qualitat humana d’algunes militants.

Faries alguna crítica o autocrítica des del

Però globalment crec que va ser molt valent,

Moviment Feminista?

molt sacrificat, molt creatiu, molt crític. I

He de pensar-ho... Si he de donar un saldo global, no. Definitivament, no. Però sí que puc assenyalar coses manifestament millora-

dins d’aquest saldo global, doncs coses no molt adequades, ja et dic. Va ser molt important, molt important.

bles: la manipulació política d’alguns partits

61

La ¿crisi? dels 80

T

ot i que la despenalització de

de Planificació Familiar, juntament amb les

l'avortament es va produir l'any

primeres cases d'acollida, van ser completa-

1985, des de finals dels 70 i sobretot principis

ment gestionats i creats per les institucions,

dels 80 es va començar a parlar d'una crisi del

que van deixar fora a moltes de les feministes

feminisme de l'Estat espanyol. Es posa com

– i a la seva perspectiva – que ho van impul-

a data clau les Jornades de Granada, celebra-

sar.

des l'any 1979 i que van ser recordades per la

Si agafem tots aquests factors i els relacio-

quantitat de debats sobre l'enfoc que havia de

nem amb la tendència de les elits de la Tran-

tenir el moviment a partir del moment.

sició a desmobilitzar els processos polítics

És innegable que els anys 80 van suposar

dels marges i desactivar tot possible conflic-

un canvi molt important, no només en l'en-

te, el resultat que ens dóna és el desmantella-

foc si no també en els objectius i composi-

ment del Moviment Feminista de com havia

ció, però proclamar-lo mort com s'ha

estat fins ara. Això no vol dir que desapare-

fet des d'alguns llibres d'història és

gués, sinó que a banda de disseminar-se en

excessiu. Amb la constitució de les Corts i

diferents àmbits i lluites més concretes, les

les dues primeres eleccions generals demo-

institucions van agafar gran part del seu dis-

cràtiques, a les quals se li han de sumar les

curs i van constituir allò que es coneix com

municipals, algunes de les dones que estaven

a “igualtat formal”.

al Moviment Feminista però que també mi-

El debat sobre quina ha de ser la relació en-

litaven a algun partit van acabar per entrar

tre el Moviment Feminista i les institucions

dins les institucions.

ha estat present des de quasi el principi del

A això se li sumen canvis legislatius impor-

període de la Transició. Es va recuperar so-

tants, que són essencialment els que hem vin-

bretot, però, arrel de la creació de l'Instituto

gut explicant fins ara i que oferien, amb totes

de la Mujer l’any 1983 a nivell estatal, que ve-

les seves carències, el dret al divorci, la pro-

nia seguint els passos dels Centres de Plani-

tecció de les criatures i una despenalització

ficació Familiar. La diferència és que, mentre

parcial de l'avortament. A més, els Centres

que aquests darrers es van adaptar dels creats 62

pels col·lectius, l'Instituto va nèixer com a

cal” en tots els àmbits. Era necessària la

“organisme autònom i independent” dins del

revisió del pensament científic – en el sentit

Ministeri de Cultura.

més ampli del concepte – que fins al moment

Des de l'Instituto de la Mujer es van llançar diverses campanyes, sobretot contra les agressions patides dins la parella i en relació

havia tingut un caràcter patriarcal i androcèntric, per la qual cosa les dones van quedar invisibilitzades en tots els àmbits.

als anticonceptius. A més, a altres territoris

La tasca va consistir no només en revisar

- com l'Institut Català de la Dona a Catalunya - es van crear institucions similiars tot i que amb un funcionament

diferent.

El cas és que des del

la història i inclou-

“Hi ha una hegemonització de la vida pública i de la vida política que impedeix, que exclou explícitament el movi-

re-hi la de les dones si

ment feminista” Marta Selva

les disciplines acadè-

no en recuperar també referents femenins i feministes de totes miques i posar-les en

Moviment Feminista

valor. També es van

van considerar que

començar a impartir

des de l'Instituto s'estaven apropiant de l'es-

el que es coneixia com “estudis de gènere”,

pai i no comptaven amb elles per a la crea-

més abstractes i teòrics i en els quals s'ana-

ció dels materials que s'hi feien.

Alhora es comença a posar en marxa el que es coneix com a feminisme acadèmic: professores universi-

litzaven a través de

“Jo crec que en general desapareixen els moviments, però no ho hem estudiat. no va passar una cosa específica del moviment feminista, va ser general” María Jesús Izquierdo

tàries que, a partir de les teories nord-americanes sobre els Women Studies comencen a aplicar la perspectiva de gènere al pensament

seminaris diversos aspectes des d'una perspectiva feminista. Una part del moviment va considerar que aquests tipus d'estudis marcaven una distància important entre la

realitat social i el treball intel·lectual.

acadèmic, partint de la premisa de l'”her-

El cert és que la càrrega teòrica del femi-

menèutica de la sospita antipatriar-

nisme a l'Estat espanyol durant els anys 80 va 63

augmentar de manera significativa i va coin-

socialista!

cidir amb la conceptualització de les realitats,

L'aparell cultural que hi havia al darrere i

amb termes com patriarcat o el sistema se-

que donava suport a aquest nou govern és una

xe-gènere. Alhora, la realitat s'anava fent més

de les peces clau per entendre la percepció

heterogènia. Mentre que el feminisme dels

de la Transició que tenim avui dia. La pro-

70 tenia com a objectiu principal reclamar els

gressia mediàtica i cultural, encapçalada per

drets fonamentals de les dones i aconseguir

El País i l'Editorial Planeta - aquesta última

la seva incorporació a la vida pública – igual

perquè es dedicà a publicar llibres referents

que el feminisme de la II Onada -, el dels 80

entre l'esquerra – va construir un relat en què

era més complex.

es van eliminar quasi per complet qualsevol

El debat de les institucions, com hem vist,

referència als marges, ja fos en forma de mú-

hi era molt present, ja que s'estava veient que

sica o en forma de reinvidicació política.

tenir-hi persones aliades no estava servint

Amb aquesta estructura es forma l'ideari

per canviar les bases sinó per introduir re-

d'allò que és igualitari i modern. En defini-

formes superficials. A això se li ha de sumar el fet que aquesta sortida a la vida pública i drets fonamentals – que estaven sobre el pa-

tiva, ens expliquen en què consistia realment la igualtat entre homes i dones i això de l'alliberament sexual. Per fer un paral·lelisme cul-

per per a totes – no arribava per igual a totes

tural, pensem en la música dels anys 80. Si el

les dones. Per tant, es fa necessària una

primer que no ens ve al cap són els Hombres

sectoralització i especialització del

G, serà el segon. Pensem també en la Movida

feminisme, que es ramifica segons els àm-

madrilenya, moviment contracultural molt

bits específics i els temes a tractar.

important del qual, irònicament, només es

Els 80 també són aquells anys en què co-

recorden als grups que van ser mainstream.

mencem a dir que la democràcia està “conso-

Segurament, poca gent tingui present el rock

lidada”. Tot i haver patit un cop d'Estat l'any

radikal basc i el que va suposar més enllà de

1981 i la dimissió posterior del president del

la concepció mateixa de “radicals” i “antisis-

Govern, Adolfo Suárez, es va considerar que

tema”.

amb la victòria d'un partit com el PSOE l'any

Amb el Moviment Feminista passa una

1982 es demostrava que la societat espanyola

cosa semblant. A partir dels 80, amb un en-

tenia un grau de maduresa democràtica ex-

granatge cultural i mediàtic sòlid i estable,

cepcional. Qui ho havia de dir, un president 64

el concepte de Moviment Feminista com a

relegar el sexe a l'àmbit privat, ja que es podia

moviment social – amb tot el que implica

consumir des del sofà de casa. Mentre que

política i culturalment – desapareix. I s'ins-

als anys 70 les demandes per viure una se-

tauren en la societat els conceptes d'igualtat i

xualitat lliure de tabús eren als carrers, als 80

alliberament. Qui no ha sentit mai parlar del

eren a les llars, el que va comportar una certa

destape i del canvi – progressista, clar – que

involució al tornar a considerar el sexe com

va suposar.

quelcom privat.

Poca gent cau, però, que si és cert que el

La relació d'aquests factors amb el desman-

destape va visibilitzar “la carn” i portar-la als

tellament – mediàtic – del Moviment Femi-

quioscs i cinemes, també ho és que l'únic que

nista és directa. Mentre es va construint des

es va destapar van ser les dones. Així, esta-

de les institucions polítiques primer i des de

ven bé aquelles cossos que es mostraven en

les culturals després una concepció d'asso-

revistes i pel·lícules que servien per al gaudi

liment formal de la igualtat, també es van

dels homes, però no aquells que servien com

construint els models de masculinitat i femi-

a arma política o, simplement, per a finalitats

nitat que l'encarnen.

diferents a l'esmentada. Potser sona familiar.

Així, aquelles dones que participen de la

L'alliberament sexual era una petició de

política han de seguir uns patrons determi-

tota la societat i es va veure traduïda en la

nats. Siguin conservadores o progressistes,

llei que va despenalitzar la pornografia l'any

buscaran la igualtat entre homes i dones

1986, per exemple. Això també va provocar

amb alguns matisos entre les posicions però

un fenomen curiós, que va ser el de tornar a

seguint uns patrons bàsics bastant similars.

65

Aquest és el relat que es construeix des dels

segueixen els debats i s'adverteix de la des-

mitjans a través d'entrevistes i la visibilitza-

mobilització produïda en part per la institu-

ció – i la invisibilització per altra banda – d'un

cionalització i també pels motius dels quals

perfil determinat de dones de la vida pública.

parlàvem abans. Amb tot això, es desmobilit-

Aquells models que no compleixen amb els

za el feminisme com a gran moviment social

conceptes establerts a través dels marcs con-

i desapareix dels documents historiogràfics i

ceptuals, queden als marges d'aquests i, per

periodístics.

tant, fora del discurs.

El problema als anys 80 no va ser la des-

Es construeix també la dona “de veritat”.

mobilització del Moviment Feminista i l'au-

És aquella independent econòmicament, que

guri de la seva mort. Els diversos moviments

treballa fora de casa, que potser ha participat

feministes s'han donat per morts després de

o participa en política i que té estudis, però

cada onada pels historiadors, però després

que mai ha deixat de banda allò que defi-

s'ha comprovat que no morien sinó que es

neix a una dona i el que realment l'importa.

transformaven. El problema va ser l'absència

La família. Aquella institució que, lluny de

quasi absoluta del Moviment Feminista i la

desmuntar-se agafa força i muta cap a altres

seva implicació en la lluita antifranquista i

formes, acceptades també dins els mateixos

constitució d'un nou règim polític en la His-

marcs.

tòria espanyola contemporània.

A la dècada dels 80 ens trobem llavors amb

Si des dels mitjans de comunicació i els re-

una situació d'institucionalització i capitalit-

lats històrics es margina i no es reconeix la

zació absoluta per part de partits polítics i or-

importància de la mobilització de les dones

ganismes de totes les demandes feministes,

durant els anys 70, el Moviment Feminis-

igual que les d'altres moviments com el sin-

ta i les seves victòries passen a formar part

dical. Es desmantella el Moviment Feminista

d'aquells marges que mai s'expliquen perquè

des dels mitjans al presentar una igualtat real

comporten conflicte. Això implica que el dis-

assolida des de les institucions. Des de les

curs hegemònic sobre la Transició se centri

mateixes estructures culturals es marca què

en els homes i en la seva qualitat de modèlica

s'ha de considerar “igualtat” en l'imaginari

i no en el canvi de la cultura política que va

col·lectiu.

comportar el Moviment a través de la mobilització.

Entre tant, des del Moviment Feminista 66

67

“Al moviment feminista se l’ha i ara ja estem a l

M

arta Selva és historiadora i part

de Catalunya i de diferents àmbits que havien

de la cooperativa audiovisual Drac

estat vinculats a la lluita antifranquista.

Màgic des de fa quaranta anys. És des d’una

El que passa al 76 és que, d’alguna forma,

sala de la cooperativa on fem un repàs ràpid

moltes dones prenen consciència de la neces-

i exhaustiu d’alguns dels moments clau del

sitat de planificar i reivindicar-se al marge dels

Moviment Feminista de la Transició. Des de

partits. Aquí hi comença a haver tot un debat

la lluita política, passant per les associacions

sobre la doble militància, sobre si ser d’un

veïnals i acabant per la tasca d’arqueologia

partit i a la vegada del moviment, si només

cultural feta per moltes dones durant aquell

del moviment... Comencen a discutir-se es-

període, descobrim, deixant de banda les de-

tratègies de lluita i de compromís, però so-

finicions de diccionari, què és la transversali-

bretot el que hi ha és una voluntat de formar

tat del Moviment Feminista.

part de tot el que era la lluita del conjunt de

Com definiries el feminisme durant la

la societat en la consecució dels drets demo-

Transició?

cràtics. I les dones exigien que en l’agenda d’aquesta Transició estiguessin presents una

Al moviment hi ha una voluntat per part del

sèrie de punts que eren, evidentment, el dret

que configurava d’alguna forma tot el conjunt

a la llibertat sexual, per tant el dret al propi

d’organitzacions i plataformes que agrupaven

cos, per tant el dret a l’avortament, per tant el

o s’agrupaven al voltant del tema dels drets de

divorci i amb aquests hi venia donat el dret a

les dones que estaven en els sindicats, en els

vot, que això ja estava aconseguit.

partits polítics, també en les associacions de veïns i veïnes... Tot, d’alguna forma va con-

De tot aquest conjunt d’aspectes, alguns

fluir a les Jornades Catalanes de la Dona de

d’ells es van aconseguir integrar en el relat

l’any 1976 on es va produir aquest encontre

de l’agenda política del moment, però sobre-

i on es van sentar les bases del que seria el

tot qui després ha capitalitzat el relat sobre

futur moviment feminista de Catalunya i en

el desenvolupament i concreció dels pressu-

el qual hi van participar des de gent d’arreu

pòsits de la Transició van ser els partits po68

donat per mort moltes vegades la cinquena onada” lítics. El moviment feminista cada cop es va

tica crisi per aprovar la llei de l’avortament,

anar sentint més al marge dels partits, tot i

que ha sigut retocada en dues ocasions i amb

que hi havia dones dels partits que pertan-

intents clars d’invalidar-la i posar en dubte

yien al moviment feminista, però sobretot

una cosa tan fonamental com és el dret de les

el moviment feminista està fora dels partits.

dones al seu cos. Sembla que la Constitució,

El moviment va anar

tot i que reconeix la

quedant relegat i en

llibertat de les perso-

molts moments amb una clara oposició respecte les polítiques dels governs i a la tebior, l’actitud tè-

“El que passa al 76 és que, d’alguna forma, moltes dones prenen consciència de la necessitat de planificar i reivindicar-se al marge dels partits”

nes, la llibertat de les dones de gestionar el seu propi cos, no. Encara preval una certa tutela sobre l’activitat

bia, de molts partits

i actitutd i responsabi-

que estaven directa o

litat de les dones.

indirectament vincu-

Evidentment,

lats als governs en relació als compromisos que teòricament adquirien en relació al tema de dones.

Durant molts anys,

“Sobretot el que hi ha és una voluntat de formar part de tot el que era la lluita del conjunt de la societat en la consecució dels drets democràtics”

el tema dones que en

en

aquest relat de la Transició que el van capitalitzar van ser els líders, majoritàriament, i els partits polítics.

S’han fet intents de rescatar la participa-

deien sortia a les campanyes electorals, com

ció, per exemple aquí a Catalunya va tenir un

la processó de Setmana Santa: “nosaltres

paper molt important Dolors Calvet que va

també defensem els drets de les dones”. Però

formar part dels diputats i diputades que van

pensa que aquí hi va haver una autèntica crisi

redactar l’Estatut. Hi ha hagut protagonistes

pel fet d’aprovar la llei de divorci; una autèn-

en el món municipal. Les primeres eleccions 69

municipals ja van irrompre algunes dones,

Quin és el paper de la cultura dins el Mo-

que una altra vegada, queden com apartades

viment Feminista?

del relat oficial de tot el que va ser la Transi-

El moviment feminista té una branca estric-

ció. La Transició i els primers anys de demo-

tament d’activisme al carrer molt important

cràcia consolidada.

vinculada als moviments veïnals i als del ter-

Una altra exclusió increïble va ser la que

ritori però també s’expressa una inquietud

van protagonitzar totes les dones que en els

claríssima de cara a poder posar en circulació

barris on va anar a parar la migració dels 60

coneixements de la pròpia teoria feminista,

i 70, barris absolutament desatesos en tots els

coneixements de dones i autores feministes i

nivells i qui va protagonitzar les lluites per

tot el que havia suposat també aquesta cultu-

poder dignificar aquests barris, conseguir les

ra invisibilitzada, protagonitzada, dirigida o

millores, conseguir les dotacions pressupos-

experimentada per les dones.

tàries per garantir els drets eren dones. Dones i alguns homes que els hi donaven suport.

En les fotos finals de les lluites conque-

“Moltes dones que van participar en la lluita veïnal van acabar, a mi no m’agrada dir en anonimat perquè no són dones anònimes, sinó en la invisibilitat”

El Moviment Feminista a Catalunya crea un espai triple, que per una banda és el bar La Sal, per altra banda és l’espai de debat i de trobada que seria també La Sal - aquest bar

rides sortien ells, sortien els homes, els importants. Molts d’ells

també com a espai de trobada política - i des-

també van passar a la política municipal, van

prés La Sal Edicions de les Dones. S’impul-

ser cooptats per partits polítics com a líders

sarà la creació de l’espai i politic més enllà de

veïnals i van passar després a adquirir cert

La Sal que serà Ca la Dona i més endavant la

càrrecs electes i en conseqüència a situar-se

Bonnemaison com a proposta d’espai especí-

en l’àmbit institucional municipal. Moltes

fic de cultura de dones. Tot això vol dir que hi

dones que van participar en la lluita veïnal

ha un calculatori de que l’activisme feminista

van acabar, a mi no m’agrada dir en anoni-

vetlla també per la visibilitat d’aquesta pràc-

mat perquè no són dones anònimes sinó en la

tica política des de l’activisme artístic, litera-

invisibilitat. Han sigut invisibilitzades.

ri, audiovisual...

70

Hem tingut grans escriptores i a la vegada

govern Zapatero i amb el tripartit aquí apa-

el que s’ha fet ha estat tant des de les edicions

reixen polítiques actives i polítiques impor-

de La Sal .... La idea era recuperar una genea-

tants en l’àmbit legislatiu, tota una sèrie de

logia entre les escriptores contemporànies i

coses que pareix que invaliden l’activisme

el que havia estat les primeres autores cata-

feminista quan és tot el contrari.

lanes. Per tant aquí hi va haver tot un treball de refer un collaret que havia estat clarament estroncat.

El feminisme és un moviment que el que pretén és arribar a la consecució de l’escenari que faci possible la llibertat femenina i això encara estem molt lluny d’aconseguir-ho.

Desapareix als 80, torna a desaparèixer als 90. Hi ha crisis i debats interns molt importants en el feminisme, fruit precisament d’una vivacitat de debat polític i intel·lectual. El feminisme afronta tots els aspectes que tenen a veure amb la vida - intel·lectual, biològica, social, literària, econòmica... - i per tant tot això forma part de l’interès del feminisme i en conseqüència sempre hi ha punts de desencontre i de discussió més o menys ferms.

Per què creus que a partir dels anys 80 el

El moviment feminista se l’ha donat per

Moviment Feminista despareix del relat

mort moltes vegades i ara ja estem, no sé, a

públic?

la cinquena onada del feminisme de la mà de

Bé, pel mateix. Perquè hi ha una hegemonització de la vida pública i de la vida política que impedeix, que exclou explícitament el moviment feminista. Al moviment feminista

les joves que estan reescrivint el que per elles ha de ser l’activisme i la pràctica feminista i que probablement no té res a veure amb el que es feia en els 90, en els 80, en els 70...

se l’ha donat per mort moltíssimes vegades

Faries alguna crítica o autocrítica del Mo-

- ‘ara ja no val’, ‘ara ja no té sentit’... -. Als

viment Feminista?

80 desapareix però als 2000 amb el segon

Sí, clar que sí. Però tinc tanta feina en parlar 71

en positiu que parlar en negatiu em fa una mica de mandra. Però evidentment.

Crítiques sí, però no autoflagel·lació com moltes vegades s’ha practicat. Aquí no està el problema, el problema està en com diuen en castellà “no hay peor sordo que el que no quiere oír”, per tant jo crec que hi ha temes en què de vegades el Moviment s’ha deixat portar per una certa ofensiva mediàtica, com per exemple en el tema de la violència masclista, que sent una cosa tan important i tan simptomàtica s’ha deixat potser una mica de la mà de la denúncia periodística i descansant molt.

S’ha desestimat el paper de la violència masclista en conjunt en situacions de discriminació i per tant s’ha d’exigir també que aquestes estiguin presents en el tractament informatiu periodístic.

El ‘com a mínim que parlin d’això’, i aquest com a mínim potser no ha estat encertat. Però repeteixo, el moviment feminista ha fet tantes coses positives i tan importants i s’estan fent i es faran des de llocs que probablement no ens els podem imaginar, com està passant amb les noves generacions que estan liderant una forma nova d’entendre’s amb el feminisme d’una forma extraordinària.

72

73

La construcció del relat que

S

coneixem i posem perspectiva sobre el que ens

Per tant, el relat històric és una construc-

han explicat sobre el Moviment Femi-

ció social més, que no es podrà entendre o

nista durant la Transició, ens trobem amb

analitzar sense les causes que han portat a

diversos tipus d'anàlisis en què les dones hi

explicar-lo així. És aquí on ens hem d'aturar

podien aparèixer com a objectes – algú feia

i reflexionar sobre per què i d'on prové la in-

alguna cosa per elles – o com a agents, tot i

formació que tenim del Moviment Feminis-

que no de canvi sinó per aconsegir una altra

ta espanyol durant els anys 70 i 80. Com ja

fi més ambiciosa – la modernització d'Espanya o l'entrada a Europa.

Quan

parlem

de

que s'està construint

hem anat parlant, el

És aquí on ens hem d’aturar i reflexionar sobre per què i d’on prové la informació que tenim del Moviment Feminista espanyol durant els anys 70 i 80

un relat, estem fent referència al fet que

feminisme va ser un col·lectiu que va actuar des dels marges, no per residual sinó per l'atenció que se li va donar.

Així, i seguint amb

uns esdeveniments històrics concrets – ente-

el fil de desactivació de qualsevol conflicte

sos des de la seva implicació social, política i

polític, en la premsa es va presentar a les fe-

cultural – s'expliquen sempre des d'una pers-

ministes primer com a víctimes i després com

pectiva, mai objectiva o neutral com s'ha dit

a opressores. Aquells diaris i revistes que van

moltes vegades. Igual que quan contem què

nèixer amb la democràcia – com El País o

ens ha passat ho fem des d'una perspectiva

Cambio 16 – van ser clau a l'hora de construir

personal, els relats sobre aquests tipus de fets

el que sabem de la Transició ara per ara. A les

es construeixen igual. A l'hora d'explicar un

activistes del Moviment Feminista se les as-

període de la història, hi influiran molts fac-

sociava molts cops – depenent sobretot de les

tors com la ideologia, el context sociopolític

accions que portessin a terme – amb partits

de qui ho explica, de la mateixa manera que

d'”esquerra revolucionària”, com el PCE, el

si ho va viure personalment o no.

PSUC o els anarquistes, el que provocava la 74

desactivació tant d'aquestes formacions com

per als discursos majoritaris.

del col·lectiu feminista, ja que quedaven fora del canvi que s'havia marcat des de la política institucional.

Una altra de les coses que es va aconseguir amb aquest enfoc del relat va ser considerar els canvis que s'estaven produint en la mane-

La desestabilització de tot moviment consi-

ra de relacionar-se entre homes i dones com

derat “radical” era en favor d'aconseguir un

quelcom privat, el que va fer que es visqués

procés i uns canvis raonables i que seguissin

com un complement als drets atorgats des de

l'estela de l'estabilitat. Així, i a partir del relat

les institucions i de manera individual, no

creat primer pels mitjans de l'època i després

com l'inici d'una transformació col·lectiva.

pels documents que recolliren la història del

Així, es van acabar per veure els drets de

moment, les feministes eren presentades en

les dones com a ator-

moltes ocasions com un obstacle al procés democràtic al no estar dins del consens i lluitar per “interessos privats”, com anomenaven als drets es-

gats i no com a pro-

“[A la constitució] El tio queda clarament definit en tant que ciutadà i la dona queda dissolta en el terme de família.”

María Jesús Izquierdo

pecífics de les dones.

pis; és a dir, les dones no van aconseguir els drets perquè els hi pertoquessin sinó perquè algú altre va veure convenient que els tinguessin per altres

Al considerar-se específics, aquests drets

raons. Per tant, les anàlisis que es desprenen

quedaven fora de la universalitat democràti-

després, acaben per presentar aquests drets

ca que es plantejava en aquells moments, per

com una eina per “modernitzar” Espanya i

la qual cosa se'ls hi negava el seu estatus de

que la va apropar a Europa i no com un pas

ciutadanes. Una altra de les coses que es va

més de justícia i que portava a les dones a

donar va ser que quan s'aprovava alguna de

constituir-se com a subjectes polítiques acti-

les lleis o es feia alguna acció de les institu-

ves.

cions, es plantejava com quelcom que s'havia fet per elles. En aquests casos, la premsa sí que ho presentava de manera positiva però també passava que les dones van passar de ser objectes de les lleis i no agents de canvi 75

Quaranta anys de lluita

H

em passejat per deu anys de la histò-

anem, d'entendre què ha passat per saber en-

ria contemporània de l'Estat espanyol

cara què ha de passar.

que van posar les bases del règim polític i de

La Transició i els primers anys de democrà-

la societat que coneixem ara per ara. Hi hem

cia no s'expliquen sense les veus de les per-

passejat fent salts i sobrevolant alguns dels

sones que els van viure però no es pot enten-

esdeveniments, i en alguns casos ho hem tor-

dre sense les interpretacions que se li fan ara,

nat a fer des dels marges. Ho hem fet des de

amb anys de distància i centenars de docu-

la distància, posant el focus allà on pensàvem

ments per a reflexionar-hi. Aquests capítols

que hi faltava llum.

no han estat més que una sèrie més de textos

També ho hem fet, de vegades, amb ràbia.

que reflexionen sobre com s'ha d'entendre la

Ràbia de veure que sense les dones com a

Transició i la impossibilitat de fer-ho sense

agents de canvi moltes coses no haurien suc-

saber i parlar del Moviment Feminista.

ceït i que tot i així no surten a la història ofici-

La Transició explicada a les nostres filles

al. Incredulitat, també. De veure com de fàcil

serveix per rendir comptes davant la desme-

és prendre un discurs i institucionalitzar-lo i

mòria generalitzada sobre el període, però

com de fàcil és oblidar d'on prové quan tens

també per tenir una base que ens faci enten-

un sistema mediàtic que – segurament per

dre el passat i el present. En alguna ocasió

inèrcia, però tampoc ho podem assegurar –

podrà haver semblat que s'explica des d'una

dóna suport i fa més fàcil la tasca.

visió negativa, però lluny d'això el que s'ha

Però sobretot, hem passejat per deu anys

intentat ha estat mostrar què va passar.

de lluita que es convertiren en vint, i després

Les dones han estat protagonistes dels can-

en trenta i després en quaranta. Que, lluny

vis des dels anys 70 i fins ara, encara que

d'acabar-se, van mutant segons les ne-

molts s'hagin entestat en negar-ho o ama-

cessitats del moment i que amb més força

gar-ho. Hem d'entendre aquest període com

de vegades i amb menys d'altres, sobreviu a

una seqüència, sense la qual no es podria

crítiques i debats. Som a un moment en què

comprendre el que vindrà ni la qual hauria

necessitem recordar d'on venim i cap a on 76

estat possible sense una d'anterior que hagués posat llum al passat. S'ha d'entendre també

I que no era un problema nostre, privat, sinó compartit per moltes altres dones.

fora de la linealitat temporal i de la concepció de que quan més avancem en el temps, més evolucionem.

L'hegemonia cultural són aquelles formes que estableixen – des de dalt i de manera subtil – criteris estètics i valors concrets,

Hem vist que amb l'establiment de bases

així com tradicions, que són específicament

legislatives no n'hi ha prou. I que per molt

vàlids, deixant-ne de banda a d'altres que

que busquis la revolució, si a casa t'espera un

queden als marges. Regulen la societat a tra-

plat que ha preparat la teva companya encara

vés dels símbols, i al ser a partir de la simbo-

ets lluny d'assolir un món més just. Per tant,

logia i no de la ideologia que es va regular,

el món no es canvia amb lleis ni amb la

aquestes idees i actituds queden al subcons-

introducció dels “problemes de la dona” als

cient, són invisibles i es veuen només amb

programes electorals.

pràctiques concretes, com el fet que les en-

Tornem a viure moments de canvis polítics i socials, no només a l'Estat espanyol sinó

carregades de la comissió de cuina d'algunes assemblees siguin dones i no homes.

arreu d'Europa. Hem vist que en molts casos

Considerem com a hegemonia allò natural,

les dones tornen a ser invisibles – ja sigui en

allò normal. L'heterosexualitat, que les dones

els nous governs, ja sigui a l'hora de parlar de

tinguin instint maternal, que siguin més sen-

la crisi de les persones refugiades – i que per

timentals, que les seves obres no estiguin als

molt que canviïn els discursos, el patriarcat

museus o que es jutgi la llargària de la faldi-

roman (quasi) inalterable.

lla de la dona a la qual van assetjar pel carrer

Ara per ara, podem posar noms a les teories que ens expliquen què és l'hegemonia i per què afecta a la manera que tenim d'entendre el món. Li podem dir Antonio Gramsci o

i no a l'home que ho va fer. Per tant, el camí que queda per recórrer és ben llarg, i si no sabem el tros que portem fet ens serà impossible mirar cap endavant.

Chantal Mouffe, per posar només dos exemples. Però abans de saber com es deien, les dones sabien i sabíem que hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar tal i com ens hauríem imaginat que ho hauria de fer.

77

Alguns dels textos que han ajudat a crear aquest projecte - Acevedo, C. (2012). CT, o, la cultura de la Transición. Barcelona: Debolsillo.

- Aguado, A. and Ortega López, T. (2011). Feminismos y antifeminismos. [Valencia]: Universitat de València.

- Arriero Ranz, F. (2011). El Movimiento Democrático de Mujeres: Del antifranquismo a la movilización vecinal y feminista. Historia, trabajo y sociedad, 2, pp.33-62.

- Augustín Puerta, M. (2003). Feminismo: Identidad personal y lucha colectiva. Granada: Editorial Universidad de Granada.

- Balletbò, A. (2004). Una mujer en la transición. Barcelona: Flor del Viento Ediciones.

- Cruz, J. and Zecchi, B. (2004). La mujer en la España actual. Barcelona: Icaria Editorial.

- El moviment feminista com a subjecte de construcció de la democràcia. Revisant les nostres experiències i aprenentatges. (2014). [online] Disponible a: https://es.scribd.com/ doc/306527054/El-moviment-feminista-com-a-subjecte-de-construccio-de-la-democracia-Revisant-les-nostres-experiencies-i-aprenentatges#download.

- Escario, P., Alberdi, I. and López-Accotto, A. (1996). Lo personal es político. [Madrid]: Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer.

- Larumbe, M. (2002). Una inmensa minoría. Zaragoza, Spain: Prensas Universitarias de Zaragoza.

- Mañas Viejo, C., Esquembré Cerdá, M., Moreno Seco, M. and Montesinos Sánchez, N. (2014). I Coloquio Internacional Haciendo Historia: Género y transición política.

- Martínez Ten, C., Gutiérrez López, P. and González Ruiz, P. (2009). El movimiento feminista en España en los años 70. Cátedra.

- Moreno Seco, M. (2005). Manifiestos feministas. [Alicante]: Universidad de Alicante.

78