Anarquisme i baixos fons de Federico Vázquez Osuna by L'Avenç

Portada Fede20153_Portada Fede.qxd 15/10/2015 13:31 Página 1

Aquest llibre, centrat bàsicament en els anys 1930, pretén analitzar la delinqüència, sovint denominada social, que alguns militants de

José Luis Martín Ramos

La rereguarda en guerra Catalunya, 1936-1937 Lluís Solà

La paraula i el món Assaigs sobre poesia

l’anarquisme –la força sindical majoritària a Catalunya abans de la guerra civil– van emprar a fi d’aconseguir millores socials, per finançar-se sindicalment o, de vegades, simplement per lucrar-se a títol personal. L’estudi, basat en una àmplia recerca d’arxiu i hemeroteca, no pretén entrar en disputes ideològiques, emprades sovint per amaconstatable dels protagonistes i els seus fets delictius. El treball inten-

Memòries Jordi Borja

ta aproximar-se a uns personatges tèrbols i indirectament a un perío· de històric difícil, i no pretén en cap moment justificar una adscripció

Cartes de lluny i de prop

política i sindical concreta o denigrar-ne una altra.

Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català

“Davant l’evidència d’aquest rostre odiós, egoista i criminal, aliè als postulats de l’anarquisme, però inseparable de la seva història, es pot ignorar o minimitzar aquest fet històric, o assumir-lo i reflexionar a partir d’ell.” (Del pròleg de José M. Mena)

Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional

“Enmig d’un poble desbordat s’hi han introduït els amorals, els lladres i els assassins per professió i per instint [...] I han continuat robant i assassinant per a deshonra de la Revolució i

Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986)

per a escarni dels qui es juguen la vida als fronts de guerra.” (Joan Peiró, 1936)

Jordi Amat

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos

Territori capital II: La guerra civil a Catalunya, 1937-1939

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBLW ISBN 978-84-88839-77-0

Assaig

Anarquistes i baixos fons

Dues guerres i un exili

Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)

gar els fets històrics, sinó que es limita a traslladar a la narració la vida Carles Gerhard i Hortet

Federico Vázquez Osuna

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Federico Vázquez Osuna

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)

FEDERICO VÁZQUEZ OSUNA (Alcaudete, Andalusia, 1964) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva feina a l’Administració de Justícia amb la d’investigador adscrit al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-Pavelló de la República) de la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en la República, la Guerra Civil i el franquisme, molt especialment pel que fa a l’administració de justícia i la repressió. Ha publicat els llibres La repressió franquista a l’àmbit local: Manlleu (1939-1945) (amb Immaculada Domènech, Editorial Afers, 2003), La rebel·lió dels Tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931-1953) (Editorial Afers, 2005), 1908-2008 Cent anys del Palau de Justícia de Barcelona (amb Rosario Fontova, Departament de Justícia, 2008), La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (19341939) (L’Avenç, 2009) i Les esglésies evangèliques històriques de Barcelona (1876-1978) (Ajuntament de Barcelona i Consell Evangèlic de Catalunya, 2011).

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Pรกgina 3

ANARQUISTES I BAIXOS FONS

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Pรกgina 4

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 5

Federico Vázquez Osuna

ANARQUISTES I BAIXOS FONS PODER I CRIMINALITAT A CATALUNYA (1931-1944)

Pròleg de José María Mena

L’AVENÇ Barcelona 2015

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 6

Aquesta obra ha rebut un ajut a l’edició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Barcelona, novembre de 2015 © del text, l’autor © del pròleg, José María Mena © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2015 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Muntage amb fotografies provinents de: Centro Documental de la Memoria Histórica. Causa General. Legajo 1686 (Sumario núm. 249/1937 del Juzgado de Instrucción Núm. 13 de Barcelona, Rollo núm. 27/1937 del Tribunal de Espionaje y Alta Traición de Catalunya BIC: HBLW ISBN: 978-84-88839-77-0 Ref. aven072 Dipòsit legal: B 25.655-2015 Imprès per a Liberdúplex

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 7

TAULA

Pròleg de José María Mena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Els homes d’acció anarquistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els llibertaris i la II República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les bandes d’atracadors anarquistes els primers anys republicans La Generalitat assumeix el comandament de les forces . . . . . de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Comitè Pro-presos de la CNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La República, l’enemiga a batre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els assassinats dels germans Badia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Generalitat venç el cop d’estat del 19 de juliol de 1936 . . . L’alliberament dels reclusos de la presó Model de Barcelona . L’atomització del poder públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’esclat de la violència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Comitè Central de Milícies Antifeixistes . . . . . . . . . . . . . . . L’agudització de la criminalitat, preludi de la derrota . . . . . . de la República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Molts personatges tèrbols assumeixen responsabilitat públiques Els extorsionadors de l’oficina de passaports de Barcelona . . La Columna Durruti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Tribunal Revolucionari del Palau de Justícia de Barcelona La destrucció dels arxius judicials i policials . . . . . . . . . . . . . . L’ajuda d’alguns membres de l’Oficina Jurídica als feixistes i dretans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23 32 40 49 52 57 61 71 73 75 79 83 89 97 103 107 118 126 129

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 8

L’assassinat de quaranta-quatre germans maristes . . . . . . . . . El Comitè de Defensa Confederal de Sant Martí de Provençals La Presó Model de Barcelona, centre de protecció dels colpistes La ruptura entre els republicans catalans i els anarquistes . . . Els Fets de Maig de 1937 i la investigació de la criminalitat . L’atemptat contra Josep Andreu Abelló . . . . . . . . . . . . . . . . . La detenció dels responsables de l’Oficina Jurídica . . . . . . . . Els cadàvers del Taller Durruti i la desaparició de l’enginyer francès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un sicari intenta assassinar Joaquín Ascaso i Antonio Ortiz . La Model i el Correccional de Mataró els darrers temps . . . . de guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els últims dies de la Catalunya republicana . . . . . . . . . . . . . . La conquesta de Barcelona per les tropes franquistes . . . . . . . La repressió de la jurisdicció militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La justícia castrense incentiva la traïció i la denúncia. . . . . . . Els confidents policials i la justícia militar . . . . . . . . . . . . . . . La inoperància del Tribunal de Responsabilidades Políticas. .

133 145 150 160 164 171 180

Biografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

239

Sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

257

Bibliografia i fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

259

Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

265

184 193 201 205 211 214 219 224 235

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 9

A les anarquistes i als anarquistes que van lluitar aferrissadament i amb coherència amb les seves conviccions ètiques i sindicals, oposades a la violència, per a la consecució d’una societat més justa, humana i igualitària.

El sueño de la razón produce monstruos Francisco de Goya

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Pรกgina 10

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 11

pròleg

Aquest llibre és el treball d’un historiador, però no és un llibre d’història. No és una novel·la, però és una cascada de relats breus de vides borrascoses. És un estudi històric infreqüent i difícil d’encasellar. El mateix autor comença intentant explicar allò que no és el llibre, tot prevenint el lector, possiblement confós. No pretén ser una història de l’anarquisme català ni de la CNT ni de la FAI, i no ho és, certament. Tampoc no és una història de la violència social i política, en uns temps bèl·lics de violència generalitzada, no només en els fronts de batalla. Però la guerra civil, amb els seus antecedents i les seves seqüeles, la CNT i la FAI, els anarquistes, i els odis, mesquineses i inhumanitats de la rereguarda, constitueixen l’escenari en què es desenvolupen els fets, i en què viuen, i de vegades moren, els protagonistes d’aquest estudi. El treball comença amb una introducció extensa i diàfana en la qual es dóna compte de l’origen de la investigació. L’autor no buscava les dades per compondre el llibre. Les va trobar en el curs d’altres investigacions. Es va sorprendre per l’evidència d’un trenat de circumstàncies coincidents o paral·leles en tants personatges i en tants moments històrics. Era evident la coincidència de la sospitosa violència unidireccional dels anomenats «incontrolats», executors d’un pretès «espontaneisme» que Gramsci ja havia desemmascarat. «En tot moviment espontani —deia el comunista italià— hi ha un element primitiu de direcció conscient», darrere el qual veia «els politicastres que el sostenen com a mètode polític».1 Era evident la coincidència del «doble joc polític», fruit del desdeny per l’activitat política partidista tradicional, que Joan Garcia Oliver, fa més de vuitanta anys, ja havia atribuït a un joc menyspreable de «castes i dinasties».ii

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 12

ANARQUISTES I BAIXOS FONS

Davant d’aquestes coincidències, trobades encara que no buscades, l’autor d’aquest estudi va lligar caps, i va treure conclusions procurant ser asèptic, imparcial. Però l’objectivitat i la distanciació són un propòsit gairebé impossible quan l’objecte d’investigació és massa a prop i roman encara viu. Encara que, insistim, aquest no és un llibre d’història, ni pretén serho, és el treball d’un historiador. L’objectivitat de l’historiador es diu veracitat i sinceritat. Línia a línia és present la precisió científica de l’investigador de la història. L’objectivitat requereix distanciació, així com la proximitat implica risc de subjectivitat. Ja ho deia el pare Mariana, jesuïta i pare d’historiadors, cap a l’any 1600: «No me atreví a pasar más adelante, y relatar las cosas más modernas por no lastimar a algunos, si se decía la verdad, ni faltar al deber si la disimulaba.»iii Aquest estudi no faltarà a la veritat, ni la dissimularà, en la colpidora duresa del relat. Però, potser, sí que farà mal a algun lector que preferiria no haver-lo llegit, perquè allò no hauria passat. Però va passar. L’eix central de l’estudi són unes vides trenades, raonablement similars i alhora contraposades, repetides i irrepetibles, que transcorren en el remolí d’un temps històric carregat de violència que va des dels temps del pistolerisme fins a la victòria franquista. Conclou amb les delacions, roïndats i misèries mitjançant les quals alguns d’aquests personatges van tractar d’eludir la venjativa severitat de la repressió franquista, gairebé sempre inútilment. Són vides que, més enllà de la seva dimensió política, estan acoblades per un context de commoció històrica, desbordament i desvari ideològic, forassenyada ambició de poder, i de colpidora impunitat criminal aliena a qualsevol ideari. L’estudi està construït mitjançant una successió de relats. Els protagonistes són unes persones que es van adscriure a diferents corrents de l’anarquisme, o van actuar a recer de les seves sigles, grups d’acció, institucions o influències. D’entre aquestes persones, algunes, certament, van ser poc exemplars, i no haurien de constituir la personificació de l’ideal llibertari. Referint-se a aquestes persones deia Josep Termes que l’anarquisme és culpable de la seva mala imatge. Durant la guerra «dejó que le entrara de lo peor de la sociedad», cosa que no li impedeix afirmar també que els anarquistes «foren els que més força i dignitat van aportar a la lluita per la millora i l’emancipació de les classes treballa-

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 12

ANARQUISTES I BAIXOS FONS

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 13

PRÒLEG

dores abans de la guerra.»iv El filòsof anarquista Heleno Saña coincideix amb l’observació d’aquesta doble i contradictòria perspectiva. Al costat del rostre heroic de l’anarquista abnegat i altruista va existir el rostre odiós de l’anarquista egoista i criminal. «En el anarquismo español —diu Saña— se han dado cita el místico y el criminal, el hombre de bien y el delincuente común, el sobrio líder obrero y el vulgar demagogo. Al lado de ejemplares conductas humanas hallamos individuos tortuosos, confidentes, pistoleros, agentes provocadores, atracadores e inadaptados».v «Casi todos los atracadores de Barcelona, y los de la provincia, todos, proceden de las filas del sindicalismo y del anarquismo, y casi todos han sido buenos militantes (…). En los casos de más necesidad económica para la organización se había pensado en estos procedimientos (de los atracos). La represión (…) arrastró también a los jóvenes compañeros hacia los atracos. Es una de las malditas herencias». Són paraules d’Ángel Pestaña el 1923.vi Eren els idealistes llibertaris que es van anar transformant en atracadors, alhora que autèntics atracadors s’infiltraven i es camuflaven en les files anarquistes, en els vells temps del pistolerisme, que també va ser el temps del «mauserisme», el pistolerisme institucional camuflat, i per tant veritable terrorisme d’Estat, en feliç expressió de Manuel Domínguez.vii Davant l’evidència d’aquest rostre odiós, egoista i criminal, aliè als postulats de l’anarquisme, però inseparable de la seva història, es pot ignorar o minimitzar aquest fet històric, o assumir-lo i reflexionar a partir d’ell. Segons el mestre Josep Fontana, «una historia que abra espacios de reflexión acerca de problemas que necesitan repensarse y que no siempre resultan gloriosos, es algo que no solo se evita sino que se combate».viii Hi haurà probablement qui prefereixi evitar el record o el coneixement d’aquells moments o episodis que són el contrari a gloriosos, aquells comportaments que són les clavegueres de la història, i entengui que no serveix de res recuperar la memòria d’aquelles indignitats, nuades a uns temps cruels i fratricides ja passats. Hi haurà, igualment, els qui se sentin importunats, pertorbats en les seves certeses històrico-ideològiques, de víctimes i botxins. Hi haurà qui criticarà una suposada inconveniència històrica, política i democràtica de desenterrar aquestes misèries, que ningú vol com a pròpies o properes. És l’injust retret que es llança atribuint al testimoni històric veraç i complet una coincidència còmplice amb la propaganda franquista contra

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 14

ANARQUISTES I BAIXOS FONS

l’anarquisme, i contra qualssevol altres ideologies d’esquerra i democràtiques. És, en resum, la crítica que encobreix una exigència selectiva de desmemòria, que, encara que no equival a l’obtusa negació frontal dels fets, també ha de ser desqualificada, seguint el magisteri de Fontana, com una censurable manera de «combatre problemes que necessiten repensar-se», com una mena de recusable negacionisme d’esquerres, encara que no passi de ser un vergonyant negacionisme implícit, teixit amb una selectiva desmemòria. Davant d’aquesta espècie de negacionisme d’esquerres, d’aquest oblit voluntari, aquest treball ens planteja la memòria necessària. La memòria, ha dit Emilio Lledó a Memoria de la ética,ix és la presència del temps viscut encara que pugui encarnar-se també en patiment. Perquè és un veritable patiment suportar l’ofensa moral d’uns fets històrics injustificables, que afegeixen la seva odiosa càrrega a l’insuperable pes de la tràgica derrota. Als derrotats, i a la primera generació que va patir el franquisme, seria difícil exigir-los la imparcialitat i serenitat de la distància històrica, però als estudiosos que han crescut en democràcia els correspon, simultàniament, el compromís de mantenir la memòria de l’immens patrimoni d’heroisme de les generacions que els van precedir, i el d’assumir l’obligació de conèixer les passades violències criminals. L’autor del present treball assumeix aquest compromís. Amb insistent sinceritat, procura evitar que se l’etiqueti equivocadament, que se li atribueixi una malvolença, repetidament negada, envers l’anarquisme. Tanmateix, i ben a desgrat seu, no és aventurat augurar que aquesta etiqueta l’acabi ferint, com un injust dard enverinat. Per tot plegat, prologar un treball de recerca d’aquestes característiques, conscienciós fins a la contundència, resulta difícil, i probablement innecessari. Un pròleg, en aquestes circumstàncies, només pot pretendre, com a molt, ser un acompanyament en la reflexió que implica o provoca aquest estudi sobre la violència egoista, criminal, desencadenada en un escenari de confrontació social armada i de guerra civil. La història de la violència social, és a dir, la violència exercida perquè les relacions laborals i socials siguin les desitjades, es perd en els horitzons de la història de la humanitat, des dels temps de l’esclavitud. La violència, deia Maquiavel, «és l’element cohesionador fonamental, la primera palanca de l’Estat. Si es pot conciliar amb el consentiment, tant

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 15

PRÒLEG

millor. Si no es pot, val més la força, val més ser temut que estimat», perquè «sempre han vençut els profetes armats, mentre els inermes van ser aniquilats».x És violència l’opressió social, institucional, militar, policial i parapolicial exercida per mantenir les estructures econòmiques, socials i polítiques, per imposar la submissió. És violència la utilitzada per desferse’n. Violència reactiva, de venjança, d’autodefensa, o d’alliberament. A finals del segle xix era aclaparadora la violència social, estructural i institucional exercida per mantenir els modes de producció i les diferències socials. Fins i tot al Vaticà hi havia consciència de la immensitat de la injustícia social. «Uns quants homes opulents, i riquíssims, han posat sobre les espatlles de la multitud un jou que difereix poc del dels esclaus». Aquesta era «la situació dels obrers» descrita per Lleó XIII a l’Encíclica Rerum Novarum el 1891. Unes condicions socials, laborals i personals terribles de sobreexplotació, fam i misèria que van determinar el naixement de les primeres societats obreres, pragmàtiques, solidàries, reivindicatives i apolítiques. La freqüentíssima prohibició i repressió d’aquestes iniciatives col·lectives va obligar a la clandestinitat, i va generar la radicalització dels nuclis més conscienciats. A Espanya, i a Catalunya, enfront del centralisme monàrquic, catòlic i ultraconservador protagonista de la repressió, les societats obreres van brollar, lògicament, amb una ideologia atea, federalista i republicana. Després de la revolució de 1868 i la caiguda d’Isabel II, van continuar les repressions d’alguns moviments populars. La Internacional va ser il·legalitzada per Sagasta el 1872, i el general Serrano va ratificar el 1874 la prohibició i va desencadenar la repressió.xi Es van comptar per milers els presos i deportats, en condicions atroces, amb centenars de morts. Al maig de 1874 va aparèixer la publicació clandestina Las represalias, i el congrés de la Internacional de Verviers, el 1877, va definir i va encunyar la línia política de la «propaganda pels fets».xii La violència opressora havia engendrat una violència reactiva de força inesperada i conseqüències incalculables. No tot el pensament anarquista va optar per la via violenta de la «propaganda pels fets». Pi i Margall es considerava anarquista, però, com Kropotkin, rebutjava l’acció armada, l’atemptat. I, a més, no era apolític. A La reacción y la revolución, el 1854, afirmava que «nuestro objeto final es la destrucción absoluta del poder, nuestro medio, la des-

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 16

ANARQUISTES I BAIXOS FONS

centralización».xiii Aspirava a assolir la seva utopia, segons la doctrina de Proudhon, «disgregando el Estado en provincias y municipios», és a dir, mitjançant l’acció política pacífica i democràtica. Va arribar a ser president del Consell de Ministres, però, certament, no va tenir temps de dur a terme el seu projecte. Havia pres possessió el 12 de juny de 1873 i va cessar el 18 de juliol següent, aclaparat pels militars borbònics, els carlins, els rebels cubans i les insurreccions cantonalistes. Ni els seus més pròxims políticament, els anarquistes, li van donar un instant de treva. Quan, poc després, el 1874, Pavía va donar el cop d’estat, i van tornar les prohibicions i la clandestinitat, l’anarquista Francesc Tomàs va mostrar la seva satisfacció pel fet de no haver de conviure amb les activitats polítiques parlamentàries, «esas pútridas miasmas adormideras». Friedrich Engels, el 1874, comentava la incidència fatalment negativa del moviment llibertari a la I República espanyola. Referint-se a la revolta cantonal de Cartagena, amb indignació vuitcentista, deia: «D’aquesta vergonyosa insurrecció no ens interessen aquí més que els actes encara més vergonyosos dels anarquistes bakuninistes».xiv I un comentari semblant, encara que menys agre, com a demòcrata i republicà del segle XXI, deixa traslluir l’autor d’aquest estudi quan lamenta que la II República fos combatuda pels anarquistes tot i que era «un règim democràtic que va reconèixer els drets civils i laborals més avançats del moment». Nihil novum sub sole. Luis Jiménez de Asúa, catedràtic de Dret Penal, diputat del PSOE i president de la comissió redactora de la Constitució republicana de 1931, va estudiar criminològicament la figura de l’assassí anarquista, i va encunyar la qualificació d’«assassí filantròpic»,xv la violència letal del qual era compatible amb l’altruisme. En la seva anàlisi es fa ressò de la tesi de Lombroso, segons la qual l’assassí anarquista era un «suïcida indirecte», en la mesura que anteposava la consecució del seu objectiu magnicida, o simplement homicida, a la pròpia seguretat personal, assumint la seva mort eventual en l’acció, o després de la seva detenció. Jiménez de Asúa puntualitza que el tipus d’anarquista «assassí filantròpic» moltes vegades no es presenta pur, des del punt de vista criminològic, i que són freqüents els falsos anarquistes, els malfactors vulgars. Aquests falsos anarquistes són els que van sorprendre l’autor d’aquest estudi. Falsos perquè mai no van ser anarquistes, o perquè van abandonar una inicial ideologia llibertària, com els joves atracadors als

tripa Fede 20152_maqueta base mida butxaca 15/10/2015 13:22 Página 17

PRÒLEG

quals es referia Pestaña el 1923. En tot cas es tractava d’una dramàtica patologia de l’ideal llibertari que, a la rereguarda republicana, tretze anys després, va degenerar d’un arriscat pistolerisme atracador a una covarda impunitat d’assassinats i robatoris. Ja no eren ni filantròpics ni suïcides indirectes. Aquesta criminalitat era perpetrada per grups incontrolats que practicaven un espontaneisme escassament espontani, com ens recordava Gramsci. Garcia Oliver explica que Companys es va presentar indignat al Comitè de Milícies Antifeixistes, el 25 de juliol de 1936, tot denunciant la seva incapacitat per controlar «els assassinats, robatoris, violacions i incendis», a la qual cosa el mateix Garcia Oliver es va limitar a contestar: «no nos damos por enterados […] tenemos mucho que hacer […] ¡Salud y que te vaya bien!»xvi Aquella criminalitat que Companys reprovava, per tant, era notòria, consentida, o almenys tolerada. L’anarquista Joan Peiró, ministre d’Indústria el 1936 i 1937, va denunciar sense descans aquells falsos revolucionaris, no només dels àmbits anarquistes. «Enmig d’un poble desbordat s’hi han introduït els amorals, els lladres i els assassins per professió i per instint […] I han continuat robant i assassinant per a deshonra de la Revolució i per a escarni dels qui es juguen la vida als fronts de guerra.»xvii Aquest estudi ens convida, ens provoca, a conèixer o recordar el que poden arribar a engendrar la violència desfermada, l’ambició, la mesquinesa i, sobretot, l’exercici il·limitat de poder exercit amb consciència de la impunitat. L’historiador, simplement, ens n’ha donat les dades.

José María MENA ÁLVAREZ Exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Portada Fede20153_Portada Fede.qxd 15/10/2015 13:31 Página 1

Aquest llibre, centrat bàsicament en els anys 1930, pretén analitzar la delinqüència, sovint denominada social, que alguns militants de

José Luis Martín Ramos

La rereguarda en guerra Catalunya, 1936-1937 Lluís Solà

La paraula i el món Assaigs sobre poesia

Memòries Jordi Borja

ta aproximar-se a uns personatges tèrbols i indirectament a un perío· de històric difícil, i no pretén en cap moment justificar una adscripció

Cartes de lluny i de prop

política i sindical concreta o denigrar-ne una altra.

Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català

Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional

Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986)

per a escarni dels qui es juguen la vida als fronts de guerra.” (Joan Peiró, 1936)

Jordi Amat

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos

Territori capital II: La guerra civil a Catalunya, 1937-1939

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBLW ISBN 978-84-88839-77-0

Assaig

Anarquistes i baixos fons

Dues guerres i un exili

Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)

gar els fets històrics, sinó que es limita a traslladar a la narració la vida Carles Gerhard i Hortet

Federico Vázquez Osuna

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Federico Vázquez Osuna

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)