Portada Domingo-4_Portada Domingo-2.qxd 27/08/2014 12:36 Página 1
Aquest llibre planteja una qüestió central en la configuració de la Catalunya contemporània, com és el lligam entre l’evolució demogràfica de
Ferran Requejo
Camins de democràcia De l’autonomia a la independència
la societat catalana, caracteritzada per una baixa natalitat compensada amb una forta immigració, i els discursos sobre la identitat nacional.
Andreu Domingo
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Amb les eines pròpies d’un demògraf, però també amb la visió crítica Josep Termes
Història del moviment anarquista a Espanya
d’un científic social, s’hi ofereix una visió sintètica de l’evolució del fenomen migratori des de principis de segle xx fins a l’actualitat, així com, i sobretot, una anàlisi dels discursos que aquest fet ha generat des dels
Maria Campillo (ed.)
anys 1930 ençà en relació amb la personalitat nacional catalana. Així,
Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939
es traça un recorregut que va des de l’obra de J.A. Vandellós a la Catalunya republicana, que veia la baixa natalitat i la immigració com una
Jaume Ayats
Els Segadors De cançó eròtica a himne nacional Marina Subirats
amenaça de desnacionalització, passant per les aportacions de Jordi Pujol i Francesc Candel i la seva preocupació per la integració de la gran onada immigratòria dels anys cinquanta i seixanta, fins a les reflexions actuals
Barcelona: de la necessitat a la llibertat
sobre una identitat conformada i alhora qüestionada per orígens cada
Les classes socials al tombant del segle XXI
vegada més diversos. El llibre fa un èmfasi tant en el boom migratori
José Luis Martín Ramos
que es va produir a la primera dècada del segle XXI, amb el debat entorn
La rereguarda en guerra Catalunya, 1936-1937
de la multiculturalitat, com en les conseqüències de la crisi actual, que forcen a veure el fet migratori des d’una altra perspectiva: la d’aquells
Lluís Solà
La paraula i el món
a qui la crisi força a marxar. Finalment, s’hi aborden tres temes cen-
Assaigs sobre poesia
trals que conformen els discursos sobre la immigració: el paper de la
Carles Gerhard i Hortet
memòria històrica en la percepció de la immigració internacional; la por
Dues guerres i un exili
a la desnaturalització; i la construcció d’un discurs autobiogràfic sobre
Memòries
la immigració que exemplifica l’efecte mirall al qual al·ludeix el títol.
Jordi Borja
BiC JFFN ISBN 978-84-88839-81-7
Cartes de lluny i de prop Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica Jordi Castellanos
Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)
El desafiament català Un relat internacional de la Transició
Assaig
www.lavenc.cat
Catalunya al mirall de la immigració
(1870-1980)
Andreu Domingo
Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional
ANDREU DOMINGO VALLS (Saus, Alt Empordà, 1958) és sots-director del Centre d'Estudis Demogràfics i professor associat del Departament de Geografia de la UAB. Llicenciat en història i doctor en sociologia, s’ha especialitzat en l’estudi de la població. La seva investigació recent se centra en el camp de les migracions internacionals. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades. Va ser finalista del premi d’assaig Anagrama amb el llibre Descenso literario a los infiernos demográficos: distopía y población (Anagrama, 2008) i, en el camp de la creació literària, va guanyar respectivament el premi de narrativa Pere Calders de 1996 amb el volum de contes Poders (UAB, 1998) i el premi Marian Vayreda de prosa narrativa amb la novel·la El llegat del doctor Deulofeu (Empúries, 2004).
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Pรกgina 1
CATALUNYA AL MIRALL DE LA IMMIGRACIร
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Pรกgina 2
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 3
Andreu Domingo
CATALUNYA AL MIRALL DE LA IMMIGRACIÓ Demografia i identitat nacional
L’AVENÇ Barcelona 2014
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 4
Barcelona, setembre de 2014 © del text, l’autor © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2014 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Maremàgnum, Port Vell, Barcelona (© JMM/L’Avenç) BIC: JFFN ISBN: 978-84-88839-81-7 Ref. aven061 Dipòsit legal: B. 19.738-2014 Imprès per a Book Print Digital, S.A.
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 5
TAULA
Pròleg: un mirall trencat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
I. CONTEXT DEMOGRÀFIC DE LES MIGRACIONS Les migracions contemporànies a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . 1. Les dues primeres onades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La tercera onada: internacionalització . . . . . . . . . . . . . 3. La naturalesa de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Un futur d’emigració? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Catalans arreu del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19 21 28 41 44 54
II. ELS DISCURSOS SOBRE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Josep Antoni Vandellós: eugenèsia a la Catalunya republicana, 1931-36 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Decadència demogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. De la lluita de classes a la lluita de races . . . . . . . . . . . . 3. La por a la inestabilitat social: anarquisme i immigració . 4. “Si Catalunya tingués fronteres...”: un esbós de política demogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. El llegat de Vandellós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
59 63 66 70 72 76
El discurs resistencial: els anys del franquisme, 1957-1976 . . . . 79 1. A l’ombra de Vandellós: “barreja” i “assimilació” . . . . 82 2. Memòria i arrelament: Francesc Candel . . . . . . . . . . . . 88 3. Discriminació entre “assimilació” i “integració”: Jordi Pujol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 4. Les reaccions al concepte d’“integració” . . . . . . . . . . . . 97 5. La integració a Catalunya en perspectiva internacional 103 Una política vandellosiana sense migracions?: la Transició democràtica, 1977-1999 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 1. Els primers anys de la transició democràtica: 1977-1980 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 6
2. El projecte de normalització lingüística . . . . . . . . . . . . . 3. La migració internacional truca a la porta: definicions político-jurídiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. L’eco multiculturalista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. “El Sistema Català de Reproducció” d’Anna Cabré . . .
119 123 132 142
En nom de la interculturalitat: el boom migratori internacional, 2000-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La identificació amb la interculturalitat . . . . . . . . . . . . . 2. Acció legislativa i reconeixement de la gestió a nivell local . 3. Representació i categorització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Populisme i emergència de la xenofòbia organitzada . . . . 5. Ús i abús de l’argument demogràfic . . . . . . . . . . . . . . . .
149 152 155 177 185 197
Vers un nou paradigma?: l’impacte de la crisi, 2008-2013 . . . . 1. Multiculturalitat? Assimilacionisme? Diversitat? . . . . . 2. Transformació de la gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Civisme i seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Les paraules i les pràctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Migracions i Transició nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
203 207 217 228 236 241
III. MATRIUS SIGNIFICANTS Especulacions identitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Memòria històrica i immigració internacional . . . . . . . 2. Obscures profecies: la por a la desnaturalització . . . . . 3. Vides exemplars: autobiografies migratòries . . . . . . . .
259 259 277 288
IV. CONCLUSIONS Espills postapocalíptics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Demografia i els discursos sobre la immigració . . . . . . . 2. Traspassant l’espill: un nou discurs global sobre la migració 3. Il·lusions òptiques: Immigració i identitat nacional . . . . . .
307 308 316 322
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 333
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 7
Els esforços integracionistes depenen menys dels poders públics que de les actituds col·lectives Jordi Nadal i Oller, “Pròleg” a J. Maluquer, Població i societat a l’àrea catalana (1965)
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Pรกgina 8
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 9
PRÒLEG: UN MIRALL TRENCAT?
A la gent li agrada mirar-se al mirall, i als adolescents, o als que se senten insegurs de la seva identitat, com molts catalans, encara més. Carles Casajuana, El melic del món Abans de lliurar-nos la imatge que reprodueixen, els espills haurien de reflexionar una mica. Jean Cocteau
A pesar de la mala fama que té, la disciplina de la demografia no és una avorridíssima tècnica auxiliar que es confon amb les estadístiques de població (d’altra banda no prou valorades). La demografia, a partir de les estadístiques, treballa, inquireix i remou material altament sensible. Investiga sobre fenòmens a cavall entre la biologia i la sociologia, la història, la geografia i l’economia, que afecten la vida de tothom. En són els principals el sexe i els rols de gènere, la definició social de les edats, el naixement, la mort, les causes de la defunció, la formació i la dissolució de les famílies i també, és clar, la mobilitat i les migracions. Ho estudia per agregats d’individus que anomenem poblacions, de les quals cadascun de nosaltres forma part. Ho analitza per conjunts que són generacions –els nascuts durant els mateixos anys que compartiran sovint vicissituds i memòria històrica– o cohorts –els que han travessat un llindar demogràficament significatiu durant els mateixos anys, veritables ritus de pas–, i en verifica els comportaments demogràfics amb el transcurs del temps. Fa, del temps, la seva substància. S’acosta interessada per la seva relació amb el territori, que acaba definint el concepte mateix de població. És difícil no reconèixer-s’hi: potser per això també, tothom parla de demografia.
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 10
10
CATALUNYA AL MIRALL IMMIGRATORI
De tots els fenòmens esmentats, però, n’hi ha un sobre el qual acaba sent més espinós pronunciar-se: la migració, l’emigració, la immigració, i la diversitat poblacional sorgida d’aquests moviments, perquè la càrrega emotiva que comporta és elevadíssima, ja que toca la fibra sensible de la memòria i del sentiment de pertinença, més encara a països com Catalunya on la immigració ha estat una constant i part fonamental de la història demogràfica i de la seva construcció com a nació. Es fa complex perquè les pertorbacions extrademogràfiques en la seva definició són extraordinàries i, per què no dir-ho?, també perquè la ideologització i fins i tot la demagògia l’han convertit en un terreny d’arenes movedisses, més per a gent com els demògrafs que es caracteritzen per la imperiosa necessitat de tocar de peus a terra que se suposa a les disciplines amb vocació quantitativista. Arreu del món, quan s’enraona sobre la immigració i les seves conseqüències s’està parlant de la pròpia comunitat a la qual pertany aquell qui argumenta, encara que pretengui investir-se amb la neutralitat moral que li hauria d’atorgar l’objectivitat científica. Afirmar que amb el tracte que donem a la immigració, a les persones immigrades, ens estem llaurant el futur, és poc. Les polítiques migratòries, la praxi més enllà del discurs oficial, però també la comprensió del fenomen migratori estan profundament marcats per la lectura que fem del nostre passat, del nostre ésser en el món com a col·lectivitat –si no estigués tan gastada per l’ús abusiu que se’n fa, ja de primeres hauria dit per la identitat, alterant-la irremeiablement. No és el meu propòsit entonar un discurs nostàlgic, l’elegia a les essències que es perden, tot el contrari. El mirall migratori ens retorna la imatge del país en un temps determinat, amb els seus defectes i les seves virtuts, i com fan aquesta mena d’estris sol ser poc clement amb les nostres febleses, vull dir que s’allunya d’aquella representació ideal que, a ulls clucs, tenim de nosaltres mateixos, o volem que els altres tinguin de nosaltres. Tot i que sovint mirem d’apaivagar les nostres inseguretats, com deixa escrit Casajuana, de vegades no ens agrada el que hi veiem reflectit. Com deia Cocteau, potser el mirall s’ho hauria de rumiar dues vegades abans d’escopir-nos la nostra imatge, ja que com la madrastra del conte ens guanya la temptació de fer-lo miques per atrevir-se a proclamar que no som la dona més bella del regne. Més sovint encara, s’intenta alterar-ne el reflex, per aquell que proporciona el mirall de fira que ens retorna la imatge deformada
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 11
PRÒLEG
11
del nostre futur, un mirall concau o convex, suposadament demogràfic, que ens precipita febrilment al maquillatge o cap a la cirurgia reparadora. Altres, com si estigués de dol, cobreixen el mirall amb un vel negre. D’aquests remeis en direm política, ni que es redueixi al bàlsam que figura que és la creació d’opinió, o a la simple amnèsia. I és que la demografia, el fet de pensar sobre la població, ha estat sempre fonamentalment pensar sobre la governabilitat, sobre com ordenar políticament la societat, sobre les condicions que fan possible la seva reproducció social i biològica, sobre com intervenir-hi i canviar-la. Compartim l’afirmació de Georg Simmel que “l’estranger significa la proximitat del llunyà”,1 que permetria l’efecte mirall tot just esmentat, implicant una forma especial d’interacció de l’estranger –del qual l’immigrat és encarnació– com a element del grup. És en el reconeixement alhora de la distància i de la proximitat a través de la mirada que es poden trobar els elements crítics per distanciar-se’n i objectivar així la pròpia identitat. Vistos a través dels prejudicis dels altres, que ens objectiven, descobrim amb incomoditat que les construccions identitàries, sotmeses a un judici aliè a la pressió social que les ha legitimades en la societat d’acollida, posen de relleu el que de vegades tenen d’absurd, de notòriament falsejat. No obstant això, la seva tampoc no és una mirada neutra. És tan reduccionista com la que l’autòcton projecta sobre l’immigrat. No és però, la mirada de l’estranger el que aquí ens ocuparà. El caràcter dialèctic de la identitat fa que se sustenti tant en la percepció que els altres tenen de nosaltres, com a la inversa, en la que nosaltres tenim del altres. Sense que ens detinguem excessivament en els aspectes teòrics i metodològics, caldria establir en aquest pròleg el punt de partida i els principals referents del nostre treball. Partim del concepte de discurs esbossat –de forma elusiva– a l’obra de Michel Foucault, on el “discurs” transcendeix la simple enunciació de les coses per esdevenir part del procés formatiu i disciplinari dels objectes, que comporta el mateix procés de selecció i control del que s’enuncia, més enllà de l’autor o de l’individu que parla identificat com a persona, més enllà del text al qual s’interroga o de la disciplina que pretén organitzar-lo. El que ens preguntarem, doncs, és com és possible que hagi sorgit una mena d’enunciat i no un altre?2 Utilitzem, a pesar de no compartir-la completament, l’aproximació operacional que des de l’Anàlisi Crítica del Discurs fa un
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 12
12
CATALUNYA AL MIRALL IMMIGRATORI
autor com el lingüista Sigfried Jäger, en el sentit que recull la visió de Michel Foucault i entén el discurs com “el fluir que determina els fets individuals o col·lectius, així com l’acció formativa que modula la societat i que d’aquesta forma exerceix el poder”.3 Comprenent en l’anàlisi tant els discursos pròpiament dits –aquelles manifestacions més relacionades amb la parla–, com el que el filòsof francès va anomenar els “dispositius” –aquelles pràctiques i objectes no necessàriament discursius que l’acompanyen. Per dur a terme aquesta aproximació, els discursos que hem estudiat són els que versen sobre la immigració i que s’han generat, mobilitzat i transformat a Catalunya en els vuitanta anys que van des de l’època republicana fins a l’actualitat. Discursos en els quals, seguint el teòric d’anàlisi del discurs Marc Angenot, englobem “tot el que es diu i s’escriu sobre un estat de societat, tot el que s’imprimeix, tot el que es parla i representa avui en dia als mitjans de comunicació electrònics; tot el que es narra i s’argumenta, si postulem que narrar i argumentar són les dues grans maneres d’endegar un discurs”.4 En aquest treball s’han tractat principalment textos procedents del camp de la política, de les ciències socials, de la jurisprudència, de la literatura, amb independència de la seva difusió o qualitat: en trobarem de molt famosos i de reconeguda excel·lència, i d’altres justament oblidats. Tots ells però, han conformat part significativa dels discursos que ens interessen, permetent-nos alhora traçar una genealogia –la seva formulació en el temps– i una topografia –un mapa dels aspectes més rellevants dels diferents discursos en un moment determinat. L’objectiu final que persegueix aquest llibre no és doncs explicar la identitat, ni tampoc la immigració, sinó l’anàlisi de l’imaginari social que s’ha construït a partir dels principals discursos existents sobre immigració i identitat nacional; és a dir, arran del que s’ha dit sobre les migracions i les pràctiques que els han acompanyat, i com aquests discursos i els seus dispositius han afectat la construcció de la identitat nacional de Catalunya. Per fi, cal aclarir que tot i que els discursos socials i les ideologies comparteixen el fet de ser sistemes de representació mentals, no cal confondre’ls entre ells, ni amb el terme “imaginari social”, pel qual mantenim la referència a l’obra de Cornelius Castoriadis,5 on l’imaginari social és el concepte utilitzat per a denominar les representacions socials que acaben informant (i transformant al seu torn) la realitat material.
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 13
PRÒLEG
13
*** A l’octubre de 2008, vaig ser convidat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) a fer una conferència sobre “Els processos migratoris a la Catalunya contemporània” en el marc del VIIè Congrés de la CCEPC sobre Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat, que se celebrà a València.6 A la tardor del 2008, la crisi econòmica treia les orelles, però encara no s’havia convertit en el centre de les nostres preocupacions. Aleshores encara el desassossec que imperava se situava en el camp cultural i institucional, si parlem de cultura catalana, en la supervivència en el mercat i en el món globalitzat. D’aquella experiència, més que no pas del text escrit de la ponència, va néixer la necessitat de posar en ordre algunes de les idees que feia temps que em rondaven pel cap sobre el tema de la immigració i Catalunya. Idees d’altri en la seva majoria, que jo havia fet més o menys meves. En aquest sentit, l’exercici m’ha demanat llegir i rellegir part de la bibliografia produïda a propòsit de la immigració procedent de la resta d’Espanya i de l’estranger, però també a visitar de nou el debat científic internacional des d’una perspectiva genealògica: ordenant els discursos en el temps. Contra certa anti-erudició que reclama la fluïdesa distintiva de l’estil assagístic, no m’he pogut estar d’incloure les referències bibliogràfiques. Principalment s’ha d’entendre com un acte de reconeixement no només dels elements de continuïtat que s’observen entre la immigració de les tres primeres quartes parts del segle xx i la recent immigració internacional, sinó del treball teòric desenvolupat aleshores, que plantejava amb rigor i lucidesa problemes que alguns ara creuen o volen fer passar per nous. Al mateix temps, el canvi de vocabulari i de perspectives en el tractament de determinats aspectes ens dóna la justa mesura de la transformació de sensibilitats en el terreny científic i polític, en la recerca sobre la immigració i la seva relació amb la demografia a Catalunya. Però el que he après sobre la immigració, i que es reflectirà en les següents planes, no només ha estat producte del que n’he llegit, sinó que ha estat fonamentalment el saber acumulat en els prop de vint-i-cinc anys de recerca que hi he dedicat com a investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i de l’intercanvi d’idees amb altres col·legues del qual m’he beneficiat, començant pels mem-
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 14
14
CATALUNYA AL MIRALL IMMIGRATORI
bres del Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions (GEDEM) que dirigeixo dins del CED, i continuant per les persones dedicades a la gestió de la immigració amb les quals he tingut tractes i als immigrats que, individualment o de forma institucional, m’han lliurat el seu temps desinteressadament. A tots ells el meu agraïment. El treball que aquí es presenta neix doncs, de l’exigència d’ordenar uns discursos que han contribuït també a conformar la meva manera de pensar-me i pensar els fenòmens migratoris a Catalunya i els seus límits. L’experiència de la crisi que n’ha envoltat la redacció ha transformat profundament la seva orientació. Aquesta és la raó per la qual vaig decidir començar l’anàlisi als anys 1930 amb l’obra de Josep Antoni Vandellós, no només pel seu paper central en el discurs posterior del catalanisme sobre la immigració, sinó per l’omnipresència de la crisi econòmica, d’una depressió a nivell mundial, però també de la crisi política en què s’enunciava el discurs, en el que seria el principi de la fi de la primera gran onada migratòria contemporània, l’any 1934. No sóc dels que creuen que la història es repeteix, ara bé, sí dels que opinen –com Claude Lévi-Strauss– que al llarg del temps una o diferents societats poden enfrontar-se a interrogants més o menys semblants i que el feix de possibilitats per respondre-hi no resulta il·limitat.7 La redacció ha estat marcada, doncs, per la presa de consciència que l’anomenada crisi comportava la voluntat d’imposar un nou model econòmic o si més no un nou model de gestió del capitalisme, i de bastir un discurs que legitimés aquesta decisió, on l’experiència de la migració acabaria sent reformulada, també en referència a la identitat nacional. Per contextualitzar el discurs sobre la immigració i la identitat nacional que aquí es desenvolupa, he disposat una primera part introductòria, on es dóna una visió més aviat esquemàtica de l’evolució de la migració des de principis de segle xx fins l’any 2013. Si bé no he tingut una voluntat exhaustiva, és sabut que en demografia (i en immigració) no és el mateix 8 que 80: per entendre el discurs era essencial, doncs, saber de quin volum estem parlant i de les característiques mínimes del fenomen migratori i de les persones que el protagonitzen. A partir d’aquí, a la segona part, que he titulat “Els discursos sobre la immigració a Catalunya” es desenvolupa de forma cronològica el que ha estat l’emergència i els canvis del que s’ha dit, així com del que s’ha legislat, sobre la immigració, en cinc diferents capítols: 1) el corresponent a l’èpo-
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 15
PRÒLEG
15
ca republicana, centrant-nos en els anys de redacció i publicació de l’obra de Vandellós sobre la immigració; 2) el llarg període del franquisme, des de finals dels anys cinquanta fins a 1976; 3) l’anomenada Transició democràtica i l’inici de la migració internacional, des de 1977 a 1999; 4) El boom migratori, coincidint amb la primera dècada del nou mil·lenni; i, 5) la crisi actual, des dels seus inicis en 2008 fins al 2013. A continuació, abans de presentar les conclusions, com a tercera part, sota el nom de “Matrius significatives”, s’aborden tres temes, al meu parer centrals, que acompanyen la conformació dels discursos sobre la immigració, desenvolupats en sengles apartats: a) el paper de la memòria històrica en la percepció de la immigració internacional; b) la por a la desnaturalització; i, c) la construcció d’un discurs autobiogràfic sobre la immigració que exemplificarà l’efecte mirall al qual s’al·ludeix en el títol. Per acabar, en una quarta part, trobem unes conclusions on es vol sintetitzar el que s’ha dit respecte al discurs sobre la immigració, en tres vessants: en primer lloc, reflexionant al voltant del paper de la demografia com a disciplina en el discurs sobre la immigració; en segon lloc, arriscant una interpretació que expliqui el canvi de discurs promogut per la crisi; i, finalment, especulant sobre l’imaginari social ens han portat els discursos sobre la immigració i la identitat nacional a Catalunya. *** L’editor de l’Avenç, Josep M. Muñoz, va ser la primera persona a qui vaig lliurar el manuscrit complet del que es va convertir en aquest llibre, però n’hi va haver més, a qui vaig gosar passar un capítol o algun apartat –contra el meu costum–, per contrastar una idea, i sobretot escoltar amb atenció. A tots ells els estic profundament agraït. En vull destacar: els avaluadors anònims dels articles publicats a la revista Treballs de la Societat catalana de Geografia, que varen ser la llavor dels capítols 3 i 4 d’aquest llibre; Maria Helena Bedoya que es va prestar a fer d’Ariadna en el laberint jurídic de l’estrangeria; Juan Antonio Módenas que es va oferir a llegir, va llegir i va aportar observacions crítiques en l’espinós penúltim capítol, per a mi de gran vàlua; Tere Menacho, sempre sol·lícita i còmplice; Enrique Ortega, que em va descobrir una bibliografia i una sensibilitat espanyoles fins aleshores per a mi
tripa Domingo-4_tripa Domingo.qxd 27/08/2014 12:02 Página 16
desconegudes; Juan Galeano, amb qui comparteixo l’entusiasme des de la indignació i certa sorna identitària. Per últim, encara que no té cap implicació directa en el text que aquí es presenta, Albert Sabater, amb qui he compartit i segueixo compartint una manera d’enfrontar la demografia.