coberta_noticies2.qxd
16/07/2012
14:24
PÆgina 1
Félix Fénéon Emili Manzano
PINYOLS D’AUBERCOC
Les «notícies de tres ratlles» són un objecte literari no identificat. El diari parisenc Le Matin publicava notícies curtes que circulaven per telègraf. L’arribada del periodista i crític d’art Félix Fénéon va trans-
ELLIS ISLAND Joan-Daniel Bezsonoff
UNA EDUCACIÓ FRANCESA Joe Brainard
ME’N RECORDO Jordi Puntí
ELS CASTELLANS
formar aquesta monòtona secció en una atracció diària. Entre maig i novembre de 1906, Fénéon va fer de la recopilació de notícies breus un exercici estètico-polític. Abans de Fénéon, un tren que descarrilava era un tren que descarrilava. Amb ell, el mateix descarrilament esdevenia una altra cosa: potser una obra literària, potser una obra de subversió política. Així, les «notícies de tres ratlles» van esdevenir «contes de tres ratlles» o, fins i tot, autèntics «haikus
Carlo Levi
LES PARAULES SÓN PEDRES
periodístics».
TRES VIATGES A SICÍLIA
Com diu Julian Barnes, «Fénéon sabia com construir Georges Perec
una frase, com fer respirar tres ratlles , retardar una
O EL RECORD DE LA INFANTESA
informació clau, introduir un adjectiu estrafolari,
W
aguantar el verb que cal fins al final. Fer-hi entrar els Fèlix Fanés
DIARI DE GUERRA NOVA YORK, TARDOR 2001
fets necessaris és una habilitat professional; donarhi forma, elegància, enginy i sorpresa, és un art».
Honoré de Balzac
EL CORONEL CHABERT www.rballibres.com
Joseph Roth
JOB
HISTÒRIA D'UN HOME SENZILL Joan-Daniel Bezsonoff
LES MEUES UNIVERSITATS
Literatures
NOTÍCIES DE TRES RATLLES
Georges Perec
Félix Fénéon
TÍTOLS PUBLICATS
NOTÍCIES DE TRES RATLLES Traducció de Joan-Lluís Lluís
Félix Fénéon (Torí, 1861 - ChâtenayMalabry, Sena, 1944) va ser crític i marxant d’art. Promotor de Seurat, va ser l’únic galerista en qui Matisse confià. Com a periodista, al tombant de segle va ser assessor literari i més tard director de la
Révue Blanche . Amic de Verlaine, de Huysmans i de Mallarmé, va editar Les Illuminations de Rimbaud. Va ser, doncs, més un procurador que no pas un creador: de fet, no va publicar mai cap llibre, fora de l’opuscle Les impressionistes en 1886. Durant tretze anys, va treballar al ministeri de la Guerra. El 1894 fou arrestat i jutjat, a conseqüència de les seves relacions amb un grup d’anarquistes. El 1906, mentre treballava al diari Le Matin, va fer-se càrrec durant uns mesos de la columna de «fets diversos»: les seves contribucions van ser recollides més tard en forma de llibre per Jean Paulhan. A través d’aquestes Notícies de tres ratlles, l’escriptor que havia dit: «Només aspiro al silenci» va escampar, silenciosament, la seva influència.
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 2
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 3
Félix Fénéon
NOTÍCIES DE TRES RATLLES Traducció de Joan-Lluís Lluís
L’AVENÇ Barcelona 2012
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 4
Barcelona, setembre de 2012 © del text, Félix Fénéon, Editions Gallimard 1948 © de la traducció, Joan-Lluís Lluís © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2012 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la coberta: Natàlia Báscones Il·lustració de la coberta: Félix Vallotton, «V’là un cochon que j’ai pincé en train de s’asseoir sur un banc fraîchement peint», litografia, Le Canard sauvage, 23 de maig de 1903. Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-63-3 Ref. AVEN041 Dipòsit legal: B-21.406 Imprès a Book Print Digital S.A.
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 5
FÉLIX FÉNÉON O L’EL·LIPSI SUBVERSIVA
Cal imaginar Félix Fénéon (1861-1944) vivint el seu temps com un testimoni reticent a col·laborar amb les autoritats, i que només acceptarà de dir el que ha vist per al·lusions i eufemismes. Observador d’una realitat que, fet i fet, detestava, va intentar esquerdar els fonaments de la societat amb les armes de la intel·ligència al servei de la ironia. I amb alguna bomba ben real, també, potser. Ja que Félix Fénéon, que es proclamava anarquista, va estar involucrat en un atemptat en un cafè de París, el 1894. Aquest atemptat l’hauria pogut portar a la presó per molts anys si no hagués sabut defensarse amb esperit i pugnacitat a davant d’uns jutges que van acabar absolent-lo perquè així, per fi, parés de ridiculitzarlos com qui no ho vol. Era un anarquista certament atípic, massa elegant i primmirat per als militants de base, massa implicat personalment en accions directes per a certs ideòlegs lletraferits de la causa. Nascut en una família de la petita burgesia, va començar per ser un dels funcionaris més apreciats del ministeri de la Guerra, gràcies a una aptitud gairebé il·limitada a redactar informes llarguíssims i estilísticament impecables sobre qualsevol tema, fins a esdevenir molt popular entre els seus col·legues de feina, en lloc dels quals redactava a cor què vols quantitat de reports sobre temes enutjosos. La freqüen5
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 6
tació dels cercles llibertaris i la lectura frenètica de la premsa cultural el va dur a col·laborar amb cada vegada més implicació a diaris i revistes –La Renaissance, La Revue anarchiste, La Revue blanche, La Revue moderniste, La Plume, etc.– convertint-se en crític, tan literari com plàstic, de primera magnitud, reconegut com a tal per molts dels creadors del seu temps. Amic d’escriptors i amic de pintors –Paul Signac el va representar en una famosa obra puntillista, exposada avui al Museu d’Art Modern de París, en què té un posat a mig camí entre el mag Mandrake i Abraham Lincoln– Fénéon va intentar mantenir-se al punt de tangent del món cultural. Tot i ser-hi al bell mig, semblava mirar cap a d’altres bandes. Probablement per això no va publicar mai cap llibre en vida, com si no pensés important deixar un rastre que no fos el rastre efímer de crítiques, d’articles i d’aquest estrany objecte literari no identificat anomenat Nouvelles en trois lignes. Un objecte literari nascut del progrés tècnic. El diari Le Matin va publicar a partir de 1905 notícies curtes que circulaven per telègraf però que eren rebudes massa tard per poder ser desenvolupades en forma d’article. Les notícies rebudes eren brevíssimes, redactades sense estil ni gaire gramàtica, a penes amb una mica d’abrupta conjugació. De bon principi, Le Matin, per palesar que oferia l’última hora que cap altre diari no abastava, publicava aquestes notícies en una rúbrica a part, destacada de la resta d’informacions, però només l’arribada de Félix Fénéon va transformar aquesta lúgubre i monòtona secció en atracció diària. Entre maig i novembre de 1906, Fénéon va fer de l’avorrida recopilació de notícies breus un exercici estètico-polític. Abans de Fénéon, un tren que descarrilava era un tren que descarrilava. Amb Fénéon, el mateix tren amb el mateix descarrilament esdevenia una altra cosa; potser una obra literària, potser una obra de subversió política. 6
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 7
L’evidència que aquestes notícies, sota la mà de Fénéon, es transformen en creació literària rau en el nom mateix de la rúbrica. No hi ha dubte que, el 1906, els lectors francesos devien llegir el títol Nouvelles en trois lignes com allò que significava en primer lloc, és a dir: «notícies de tres ratlles»; ara bé, amb els anys, la visió d’aquests textos ha anat evolucionant i, avui, el lector es fixarà més aviat en l’altre sentit de la paraula «nouvelle» i llegirà, doncs: «Contes de tres ratlles». I, més que conte, és raonable parlar d’«haikus periodístics», tant es fa evident que el no-dit, l’entorn i l’atmosfera són primordials per copsar plenament l’abast dels desastres dels quals es fa ressò. Es tracta també d’un obra subversiva per la forma mateixa d’aquests textos. Fénéon detestava els estaments socials dominants, que protagonitzen una bona part de les notícies que era encarregat de confegir: militars, policies, jutges, capellans, polítics electes, i fins i tot toreros... Menyspreava el conformisme social, la hipocresia burgesa, els alts i baixos de les passions carnals que, de tant haver d’amagar-se, només podien esclatar amb odi i violència, i fornir matèria als fets diversos que publicava diàriament. D’aquests telegrames que li arribaven, devia pujar, segons els seus criteris, una ferum pestilencial i només amb l’art subtil de la ironia aconseguia no haver de tapar-se el nas. I l’arma suprem de la ironia, en el seu cas, era l’ús plenament, però discretament, subversiu, de l’el·lipsi –també amb un maneig un xic atípic dels temps verbals (que he intentat respectar al màxim, fins i tot quan, en certs casos, torcia el sentit comú de la conjugació). Amb el·lipsis elaborades en bona part gràcies a un ús maniàtic de la coma, va aconseguir crear una mena de mètrica personal per suggerir allò que no podia proclamar: la vanitat, la ridiculesa, l’extrema fragilitat física i psicològica de l’ésser humà, les injustícies socials i el cinisme que les acompanya. Així, per exemple: 7
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:28
PÆgina 8
«Massa pobre per criar-lo, digué Triquet, de Théligny, després d’ofegar el seu fill, d’un mes d’edat.» En total, es tracta d’uns mil dos-cents d’aquests haikus periodístics, dels quals es presenta aquí, per primera vegada en català, una fornida selecció. De fet, no hi ha cap constància que Fénéon pensés mai a publicar allò que, al seu temps, no devia tenir gens d’importància al ulls d’un editor. Ara bé, va retallar i arxivar curosament totes les notícies que havia redactat, fet que va permetre ja una primera edició el 1948, gràcies als esforços de Jean Paulhan. Félix Fénéon, avui, és un nom discret, poc conegut a França, però amb alguns devots que reciten de memòria els textos-notícies-contes-haikus més humanament cruents, més formalment poètics, o més obertament satírics. I crec poder atreure de bon principi l’atenció del lector català sobre aquest que diu: «Al Voló, uns oficials espanyols han injuriat un turista francès culpable d’aquest grafit: Visca Catalunya!» Joan-Lluís Lluís
8
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:29
PÆgina 9
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:29
PÆgina 10
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:29
PÆgina 11
NOTÍCIES DE TRES RATLLES
El cadàver del sexagenari Darlay penjava d’un arbre, a Arcueil, amb aquest rètol: «Massa vell per treballar». «Malfieu-vos de l’alcohol i de la voluptat» digué a la 32a Divisió el general Privat, en el seu ordre del dia de comiat. Una mena de marabú, hostatjat per un àrab dels voltants de Constantina, s’endugué la guardiola i la filla d’aquest. Detingut a Saint-Germain per estafa, Joël Guilbert begué un sublimat. Fou desintoxicat; ahir, però, moria de delírium trèmens. Una harpia criminal, la Sra. Tulle, rebé, al tribunal de Rouen, deu anys de presidi i el seu amant, cinc anys. A causa d’un cartell contra els esquirols, els externs del liceu de Brest han injuriat el seu professor, el Sr. Litalien, tinent d’alcalde.
11
tripa not cies de 3 ratlles.qxd
16/07/2012
13:29
PÆgina 12
La infermera Élise Bachmann, que gaudia ahir del seu dia de sortida, s’ha manifestat boja pels carrers. Una demanda ha estat presentada pel metge persa Djaï Khan contra un compatriota seu que li robà una tiara. Una desena de camelots,1 que cridaven el relat d’un atemptat anarquista imaginari a la Madeleine, han estat detinguts. A la plaça del Panteó, uns electors amb el cap calent intentaren rostir un maniquí representant el Sr. Auffray, candidat batut. Foren dispersats. El fotògraf Joachim Berthoud no aconseguia consolarse de la mort de la seva dona. S’ha matat a Fontenaysous-Bois. Una boja detinguda pels carrers s’havia fet passar abusivament per la infermera Élise Bachmann. Aquesta es troba en perfecte estat de salut. Mossèn Andrieux, de Roannes, prop d’Aurillac, que un marit despietat foradava dimecres de dos trets de fusell, morí ahir. Políticament desacordats, els senyors Bégouen, publicista, i Bepmale, diputat, s’havien titllat de «lladre» i de «covard». Reconciliats.
1. Militants monàrquics d’extrema dreta, especialment del partit Action Française. Es tracta, en aquest cas, de militants que venien el diari del partit al carrer. (Totes les notes són del traductor).
12