Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939 de José Luis Martín Ramos by L'Avenç

Portada Lito3_Portada Domingo-2.qxd 10/09/2015 14:22 Página 1

José Luis Martín Ramos

La rereguarda en guerra

Carles Gerhard i Hortet

Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja

Cartes de lluny i de prop Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBLW ISBN 978-84-88839-87-9

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995)

Assaig

Territori capital

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

La guerra civil a Catalunya, 1937-1939

Catalunya, 1936-1937 El cop militar de juliol de 1936 va comportar a Catalunya una nova dinàmica, amb propostes antagòniques sobre el curs que havia de prendre la política, en les quals un nou partit, el PSUC, hi tindrà un paper determinant.

Aquest llibre constitueix la segona part d’una nova història de la Guerra Civil a Catalunya, encetada per l’autor a La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. La tendència predominant en la historiografia i la divulgació històrica, encara avui, és donar pràcticament per acabat el relat de la guerra civil en els fets de Maig de 1937 i les seves conseqüències polítiques, i saltar directament a la batalla de l’Ebre i a l’ofensiva final contra Catalunya. Això fa que generalment es passi massa per damunt del període més llarg de la guerra, precisament aquell en què la seva dimensió militar va afectar de ple Catalunya. Aquest segon volum és, doncs, un intent de posar-hi remei, i busca contribuir a construir un relat sòlid i solvent dels vint-i-un mesos de guerra que van del maig del 1937 al gener de 1939. El llibre comença amb les conseqüències que, en l’àmbit polític, van tenir els fets de Maig de 1937, un conflicte entre els diferents projectes revolucionaris que es va saldar amb la marginació del POUM i el fracàs dels anarquistes. A partir d’aleshores, el conflicte polític principal a la rereguarda es va traslladar a la pugna entre les posicions reformistes d’ERC i les revolucionàries del PSUC. Altrament, el trasllat del govern de la República a Barcelona, l’octubre de 1937, fet que dóna títol al llibre, va afegir una nova complexitat a una situació caracteritzada per les conseqüències de la posició de no intervenció francobritànica i d’un suport militar soviètic que anava minvant. Mentrestant, l’escassetat de proveïments i l’acostament del front de guerra anaven afectant la població civil i minant seriosament la moral de lluita, fins al punt que, al gener de 1939, Catalunya no va poder aturar l’ofensiva franquista final.

José Luis Martín Ramos

ALTRES TÍTOLS DEL MATEIX AUTOR

José Luis Martín Ramos

Territori capital La guerra civil a Catalunya, 1937-1939

JOSÉ LUIS MARTIN RAMOS (Barcelona, 1948) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser codirector de L’Avenç entre 1993 i 1999. Especialitzat en la història del moviment obrer, ha centrat la seva recerca en el moviment socialista i comunista al segle XX a Catalunya i Espanya. Va coordinar una Historia del socialismo español, dirigida per Manuel Tuñón de Lara, de la qual va redactar el volum quart (1989) i ha publicat una Historia de la Unión General de Trabajadores (1998 i 2008). Sobre la història del PSUC ha publicat: Els orígens del PSU de Catalunya, 1930-1936 (1977) i Rojos contra Franco. Historia del PSUC, 1939-1947 (2002). També ha publicat Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937) (2011) i, a L’Avenç, el volum anterior d’aquesta història, La rereguarda en guerra, Catalunya, 1936-1937 (2012).

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Pรกgina 1

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Pรกgina 2

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Pรกgina 3

TERRITORI CAPITAL II: LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA 1937-1939

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Pรกgina 4

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 5

José Luis Martín Ramos

TERRITORI CAPITAL II: LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA 1937-1939

L’AVENÇ Barcelona 2015

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 6

Barcelona, octubre de 2015 © del text, l’autor © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2015 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Imatge acolorida d’un combatent republicà en l’acte celebrat pel CADCI en homenatge a Jaume Compte, caigut el 6 d’octubre de 1934. Barcelona, 6 d’octubre de 1937. Autor no identificat. ANC. BIC: HBLW 1DSEJ 3JKE ISBN: 978-84-88839-87-9 Ref. aven067 Dipòsit legal: B. 23.159-2015 Imprès per a Liberdúplex

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 7

TAULA

Prefaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I. Ressaca i conseqüències del maig de 1937 . . . . . . . . . . . . . . 1. Interpretacions i petició de responsabilitats . . . . . . . . . . 2. Un boc expiatori, amb greus conseqüències . . . . . . . . . 3. Intervenció dels Serveis d’Ordre Públic . . . . . . . . . . . . . 4. La nova política de seguretat i els seus instruments . . . .

19 19 23 30 38

II. La repressió després de maig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Represàlies i repressió institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Dissolució de les patrulles de control . . . . . . . . . . . . . . . 3. L’hora dels tribunals o l’incomplet procés a la violència

47 47 54 59

III. Un estiu molt diferent. La guerra entra a casa. . . . . . . . . . 1. Temps de guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Temps de fam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Repressió i justícia de guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

67 67 77 87

IV. Del «govern provisional» al govern del Front Popular. . . 1. Provisionalitat insostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Disjuntives llibertàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Esquerra Republicana, la «rectificació liberal» . . . . . . . 4. Nou Govern i nova ensopegada de la CNT . . . . . . . . . .

101 101 104 111 118

V. Una nova polarització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. El PSUC manté la proposta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

129 129

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 8

2. La Primera conferència nacional dels socialistes unificats

141

VI. Una nova polarització (2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La primera ofensiva política d’Esquerra i el canvi de la seva direcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Declivi i desconcert anarquista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Retorn impossible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

153

VII. Col·lectivisme i individualisme. La gestió de la Conselleria d’Economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. El projecte econòmic del PSUC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Reorganització del Departament i del Consell d’Economia de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La pràctica del principi d’intervenció pública . . . . . . . . 4. Atacs i defensa del sistema col·lectivista . . . . . . . . . . . .

153 165 177

185 185 190 196 205

VIII. Col·lectivisme i individualisme (2). La municipalització de l’habitatge urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. De la qüestió dels lloguers a la qüestió de la propietat. . 2. El decret de municipalització i el seu bloqueig. . . . . . . . 3. Esquerra Republicana s’imposa . . . . . . . . . . . . . . . . . .

209 209 216 221

IX. Propietat i ús de la terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Més enllà de la qüestió rabassaire . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Què fer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. El que s’acorda i el que s’executa . . . . . . . . . . . . . . . . . .

229 229 237 244

X. Disputes institucionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Els límits de la restauració de la legalitat parlamentària 2. Reorganització dels ajuntaments i continuïtats en el poder territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La instal·lació del Govern de la República a Barcelona .

255 255

XI. Negociació o mobilització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Moviments en direccions oposades . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El PCE a la recerca de la mobilització social . . . . . . . . . 3. La interpretació del PSUC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

295 295 301 311

269 279

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 9

XII. Foc amic al Front Popular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La qüestió del control de la indústria de guerra . . . . . . . 2. La pèrdua de la gestió de la política de proveïments . . . 3. La doble via de la distribució de subsistències . . . . . . . .

321 321 331 339

XIII. Primera invasió de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Vents de canvi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Mirant cap al front, reactivar la unitat combativa. . . . . 3. Idus de març. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Tempestes d’abril. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

349 349 357 364 374

XIV. Avancen les ombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Temps de penombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La tardor de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. A un pas de la ruptura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

381 381 392 401

XV. Ruptura i derrota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La crisi d’agost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La divisió d’imposa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. L’ensorrada política de la rereguarda . . . . . . . . . . . . . .

409 409 419 427

Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Índex de noms (vols. i i 2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

441 491 495

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Pรกgina 10

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 11

PREFACI

Mentre els combats van restar relativament allunyats de Catalunya, i afectaven els militants convertits en milicians voluntaris, la guerra civil fou a casa nostra, principalment, un conflicte de rereguarda. D’una banda, per la repressió, i la revenja, contra els enemics; afegint al càstig pel suport als facciosos la llista de greuges elaborada durant el perllongat temps de dominació jeràrquica de les elits. De l’altra, i sobretot, el conflicte va pivotar sobre la recomposició de la correlació de forces socials i polítiques, l’establiment de les noves línies d’hegemonia i, finalment, la resolució del debat sobre la revolució, de la confrontació dels diversos projectes polítics que, tot i no ser antagònics, van competir durament entre ells. En un segon pla s’apuntaren altres qüestions d’importància creixent: en l’ordre intern, el problema dels proveïments i la mobilització general per a la guerra, començant per la de les lleves, indispensable per garantir les tropes en un conflicte llarg, però entorpit per la por, comprensible, a la guerra i les diferències polítiques; en l’ordre extern més proper, la relació de Catalunya amb la República; i en el més llunyà, el compromís amb la guerra i la relació de Catalunya amb les potències occidentals. Tot plegat es va produir amb el teló de fons de la guerra que avançava per terres d’Espanya de manera desfavorable per a la República, disminuïda en la seva defensa per la fragmentació general del poder, la direcció mancada d’autoritat d’un govern feble, el de Giral, i la traïció dels governs democràtics europeus, més preocupats per no precipitar-se a un enfrontament amb Alemanya que per la sort de la República democràtica a Espanya. Un escenari que canvià, amb una millora de la capacitat de defensa, amb la formació d’un govern d’unitat ampli encap-

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 12

TERRITORI CAPITAL. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA, 1937-1939

çalat per Largo Caballero i el començament de l’ajut soviètic, que suplí, en desavantatge de totes formes, la negativa occidental a fer-ho. La guerra va ser durant mesos una confrontació a la rereguarda. En el pla de la repressió, la violència es desfermà sense que les institucions de govern, no ensorrades del tot però molt disminuïdes com a conseqüència del cop que li van etzibar els facciosos, poguessin controlar-la. Això no vol dir que fos incontrolada. En la violència, hi participaren tots els sectors ideològics i polítics, republicans, anarquistes, socialistes unificats; la diferència fou que mentre que uns s’adonaren de la barbaritat, humana i política, que s’estava cometent, d’altres confongueren la «revolució» amb la violència, fent un flac favor a la causa de la República i restant eficiència a la necessària repressió de guerra. Amb la formació del segon govern Tarradellas (desembre del 1936) i després del conflicte de la Fatarella (gener del 1937), la pressió institucional sobre els seus executors va reduir de manera dràstica aquella violència. Al preu de posar la qüestió de la seguretat interior en el centre del debat sobre el desenllaç de la mobilització social revolucionària; al costat de les transformacions del règim de propietat i de les discrepàncies sobre la construcció de l’Exèrcit Popular i la mobilització de les lleves. En el pla del conflicte polític, la confrontació, lluny de reduir-se, s’intensificà, malgrat els propòsits de pacte que significaren els dos primers governs Tarradellas. Sovint s’ha presentat aquest conflicte com una confrontació entre «revolució i contrarevolució», assumint de manera acrítica, i errònia, els arguments d’una de les parts, justament la que resultà derrotada. En la primera part d’aquesta història de la guerra civil a Catalunya [J.L. Martín Ramos, La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. Barcelona: L’Avenç, 2012], he defensat, tanmateix, que no fou així, que l’única contrarevolució era la dels facciosos, i que l’enfrontament a la rereguarda catalana va ser entre diversos projectes revolucionaris: els anarquistes —no n’hi havia un de sol—, el proletari del POUM i el popular del PSUC, i un de reformista, el d’Esquerra Republicana de Catalunya. Al març del 1937 va esclatar la crisi final en què desembocà aquell conflicte. Una crisi llarga, que no va trobar una sortida política i que derivà en una confrontació armada, en els primers dies de maig, com a conseqüència d’una revolta anarquista davant de decisions institucionals. Aquesta deriva traslladà el conflicte intern català a tota la Repú-

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 13

PREFACI

blica i el seu govern intervingué, d’acord amb la petició del President de la Generalitat que no va veure possible posar fi als enfrontaments amb l’ús de les forces pròpies de la Generalitat. El desenllaç de les jornades de maig de 1937 va significar la derrota política dels anarquistes i del POUM; al mateix temps, l’erràtica gestió inicial de la crisi que n’havia fet Francisco Largo Caballero i el seu ministre de la Governació, Ángel Galarza, va produir una crisi del govern de la República, el desenllaç de la qual fou la formació d’un nou executiu, encapçalat per Juan Negrín, del qual quedaren fora, per decisió pròpia, la UGT i la CNT. La tendència absolutament predominant en la historiografia i la divulgació històrica és donar pràcticament per acabat el relat de la guerra civil en aquest punt, saltant directament a l’episodi militar final de la batalla de l’Ebre, del qual s’ignoren les característiques polítiques, que són les fonamentals, i l’ofensiva final contra Catalunya. La manca de sentit d’aquesta tendència, que passa per damunt del període més llarg de la guerra, precisament aquell en què la seva dimensió militar afectà ja de ple Catalunya, fou posat de relleu, fa una vintena d’anys, per l’historiador Francesc Bonamusa, de qui sóc deutor pel que fa a aquesta consideració i a molts altres aspectes de l’ofici. Malgrat tot, i tret d’estudis parcials, aquesta situació s’ha mantingut. En aquest segon volum he intentat començar a posar-hi remei, amb ple coneixement que la manca d’un relat historiogràfic anterior que serveixi de referència tant al que això escriu com al lector dificulta la síntesi necessària i obligarà a noves aportacions perquè siguem capaços d’abordar l’etapa dels vinti-un mesos de guerra restants amb un discurs i una comprensió fluïda com ja es produeix respecte als onze mesos anteriors. Després dels fets de Maig, el POUM fou convertit en boc expiatori, per evitar l’exigència de responsabilitats polítiques als anarquistes, els que havien iniciat la revolta, pel risc que comportava de fractura definitiva del camp antifeixista. La imprudència política del POUM des de la crisi de març i els fets de Maig, que comportà el seu isolament en el camp antifeixista, van facilitar-ho; a més va tenir la deriva del segrest i assassinat d’Andreu Nin per part dels serveis soviètics, un fet execrable de totes totes, tot i que no fou referència central ni dels fets de Maig, ni de les seves conseqüències. L’essencial fou la derrota política dels anarquistes, que es refermà amb la seva decisió de no incorporar-se al nou govern de la Generalitat constituït al juny de 1937, sota la presidència

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 14

TERRITORI CAPITAL. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA, 1937-1939

executiva de Lluís Companys; una decisió conseqüència de les divisions internes en el camp anarquista entre partidaris i contraris de la participació governamental, al qual s’afegí la supervivència d’una actitud insurreccional en sectors minoritaris, però importants, de la CNT i la FAI catalanes. A partir d’aleshores, mentre els anarquistes es quedaven sense iniciativa, a remolc dels esdeveniments, i maldaven, fins al final de la guerra, pel retorn al Govern de la Generalitat, la política de rereguarda es va polaritzar entre la proposta reformista d’ERC, que volia ressituar Catalunya dins els paràmetres de redreçament liberal-democràtic, i la de la revolució popular del PSUC. Aquesta confrontació afectà el desenvolupament de les transformacions del règim de propietat pendents —el de la propietat urbana i la de la terra i l’explotació agrària—, encetades però no resoltes a la primera etapa de la guerra; i es reflectí també en els intents de limitar i fins i tot rectificar la col·lectivització de la propietat industrial i comercial. No hi hagué en aquest camp un guanyador: ERC no va poder imposar el seu criteri sobre la col·lectivització, és a dir sobre la recuperació de la petita propietat més enllà del pactat a finals de 1936, però torpedinà de manera eficaç la municipalització de la propietat urbana i la modificació del sistema d’explotació de la terra, malgrat les disposicions legislatives impulsades pel PSUC i decretades pel Govern de la Generalitat. Tot i el seu més gran protagonisme en aquesta etapa, el PSUC no es va constituir en la nova formació hegemònica, com s’acostuma a dir precipitadament; al contrari, ERC refermà les seves posicions majoritàries en el poder territorial i això li permeté precisament bloquejar la revolució popular del PSUC. D’altra banda, la guerra, en el seu vessant militar, caigué sobre Catalunya amb tot el seu pes. Primer, perquè amb l’aplicació dels decrets de mobilització de lleves, la participació en els combats va deixar de ser voluntària després pels bombardejos i l’activació del front d’Aragó, que culminà amb la primera invasió de Catalunya, el març de 1938. El nou paper de Catalunya a la guerra comportà, al seu torn, un altre fet fonamental, el trasllat del govern de la República a Barcelona, l’octubre de 1937, amb conseqüències polítiques importants. Aquesta relació, el paper de Catalunya i la instal·lació del govern central, dóna títol a aquest llibre. Catalunya no caigué al març del 1938, per una combinació de factors en la qual sembla decisiva la decisió de Franco de desviar l’ofensiva cap a terres valencianes; però tot plegat potencià una

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 15

PREFACI

nova divisió, existent ja abans però en to menor, respecte de quina era l’opció a prendre: o bé resistir l’atac franquista fins a la darrera mínima possibilitat, en la convicció que la dictadura a venir no tindria res a envejar del que es coneixia de la hitleriana, o bé cercar una mediació internacional, francesa o britànica, per posar fi a la guerra, en la il·lusió que Alemanya, Itàlia i Franco s’hi avindrien. La primera exigia reforçar el Front Popular com a pacte unitari i com a xarxa de mobilització de masses; la segona, tot el contrari, impulsar el redreçament liberal, per fer més atractiva als governs britànic i francès, i fins i tot a l’italià, la hipòtesi de la mediació. La política de resistència predominà per damunt del «mediacionisme», però aquest afeblí de manera important la cohesió interna del camp republicà i la presència internacional de la República. La sort de la qual, d’altra banda, empitjorà per la persistència franco-britànica en la política d’apaivagament, el trencament de fet del Front Popular a França a la primavera de 1938 i, al mateix temps, l’esgotament de la capacitat de suport de l’URSS, que al seu torn començava a tenir les seves pròpies preocupacions militars a l’orient, després de la invasió japonesa de la Xina. Al patiment per la incidència directa de la guerra, les divisions internes i la persistència d’una política europea més que adversa, s’hi afegí el deteriorament dels proveïments. La fam i la malnutrició començaren a ser presents de manera permanent a les grans ciutats, sobretot a Barcelona, capital de la República i de Catalunya; amb l’erosió consegüent de la moral de combat davant l’ofensiva facciosa. L’encerclament de la República per les decisions del Comitè de No Intervenció, promogut per Chamberlain i Blum, no es reduí al material bèl·lic, sinó que afectà també els queviures que procedien de l’URSS, i fins i tot d’altres destinacions, en donar carta blanca al Mediterrani a la pirateria dels vaixells de guerra i els submarins italians i alemanys. La disminució i l’encariment del proveïment alimentari exterior s’agreujà amb les conseqüències d’una política de preus errònia per part del govern de la República, que volgué defensar el consumidor urbà, les classes treballadores, amb preus baixos, però ho féu en perjudici del camperol productor; i amb el bloqueig de les transformacions del règim d’explotació de la terra, que afavorí un nou segment de pagesos en procés d’enriquiment, desmotivà els més decididament antifeixistes i deformà el sentit de la tasca d’intervenció col·lectiva i pública, representada per la FESAC [Federació de

Tripa Lito_3_maqueta base mida butxaca 10/09/2015 13:47 Página 16

TERRITORI CAPITAL. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA, 1937-1939

Sindicats Agrícoles de Catalunya] i vista, sense la contrapartida de la reforma social del camp, més com un problema que com una solució per part del pagès. El mercat negre fou el recurs creixent dels productors agraris, insatisfets amb aquella política de preus i distanciats de la defensa de la República democràtica. A la segona meitat de 1938 la guerra era cada cop més impopular al camp i només la més gran presència, institucional i cultural, de les organitzacions antifeixistes a les ciutats, mantenia en aquestes una limitada moral de lluita, tot i així esquerdada per les divisions partidàries. El mal no fou que aquestes divisions es produïssin (el pluralisme polític, a més de ser una realitat, és convenient); sinó que resultessin insuperables, per la impossibilitat d’arribar a un nou pacte unitari —com es va demostrar amb el fracàs de l’intent de convertir el Front Popular en un organisme de masses o en l’incompliment real del pacte d’unitat d’acció entre la CNT i la UGT— o per l’absència final d’una hegemonia clara per part d’un o altre dels projectes polítics. Tant per una sortida com per l’altra, la deriva cap a l’anticomunisme tingué, com va succeir anys més tard durant la guerra freda, una funció instrumental fonamental; un anticomunisme que va créixer en tots els camps polítics —republicà, socialista i anarquista— convertint en categoria general el que eren episodis concrets de protagonisme comunista, afavorits a més a més pel major compromís militant d’aquest sector en la política de resistència. La calúmnia generalitzada sobre la figura de Negrín, socialista moderat i sovint responsable de frenar les demandes comunistes durant el tram final de la guerra, és un exemple d’aquest anticomunisme instrumental, que posà prou pals a la roda de la unitat. En qualsevol cas, no hi va haver una «unió sagrada» per la defensa de la República i de la Catalunya popular. Tanmateix, aquesta divisió, que s’alimentava amb les seves pròpies i funestes conseqüències, no fou el factor fonamental de la derrota de la República. Aquest factor cal buscar-lo en el comportament, des del primer moment, dels governs de França i la Gran Bretanya, que van deixar a la seva sort la democràcia espanyola; i en l’actitud contrària dels governs d’Itàlia i Alemanya, que van donar suport material i polític als colpistes fins a aconseguir, primer, transformar un cop semifracassat en una guerra civil i lligar-se, després, de tal manera a l’èxit dels seus patrocinats, que no podien sinó contemplar la victòria: altrament, la

Portada Lito3_Portada Domingo-2.qxd 10/09/2015 14:22 Página 1

José Luis Martín Ramos

La rereguarda en guerra

Carles Gerhard i Hortet

Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja

Cartes de lluny i de prop Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBLW ISBN 978-84-88839-87-9

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995)

Assaig

Territori capital

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

La guerra civil a Catalunya, 1937-1939

José Luis Martín Ramos

ALTRES TÍTOLS DEL MATEIX AUTOR

José Luis Martín Ramos

Territori capital La guerra civil a Catalunya, 1937-1939