coberta LMDM.qxd
10/01/2014
13:01
PÆgina 1
«De vegades apareixen a les nostres contrades una mena de personatges que, per molts anys que hagin
Honoré de Balzac
EL CORONEL CHABERT JOB
HISTÒRIA D'UN HOME SENZILL Félix Fénéon
NOTÍCIES DE TRES RATLLES Joan-Daniel Bezsonoff
LES MEUES UNIVERSITATS Robert Louis Stevenson
L’EMIGRANT AMATEUR Heinrich von Kleist
MICHAEL KOHLHAAS Benjamin Constant
ADOLPHE
Santiago Rusiñol
MÀXIMES I MALS PENSAMENTS
dar-los sense sentir un tremolor al cor. Un d’aquests personatges era la dona d’un comerciant, la Katerina Lvovna Izmailova, que temps enrere va protagonitzar un terrible drama, de resultes del qual els nostres nobles van acabar anomenant-la, amb una certa lleugeresa, Lady Macbeth del districte de Mtsensk». Així comença la tràgica història d’aquesta Lady Macbeth de províncies, una dona de vint-iq u a t re a n y s q u e e s ca s a a m b u n co m e rc i a n t benestant de més de cinquanta, vidu i sense fills. Una història sobre l’adulteri i l’assassinat, que el geni musical de Dmitri Xostakóvitx va convertir més tard en una de les seves més celebrades òperes. «Nikolai Leskov és un dels autors més grans i més populars de l’extraordinari grup de narradors russos que van florir al segle XIX» The New York Times
Book Review
Joan Todó
L’HORITZÓ PRIMER Enric Bou
BIC FC ISBN 978-84-88839-79-4
DESVIACIONS PROSES DE VIATGE
Literatures
www.lavenc.cat
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
Joseph Roth
passat d’ençà que els vam conèixer, no podem recor-
Nikolai Leskov
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Nikolai Leskov
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK Traducció de Jaume Creus del Castillo
Nikolai Leskov (Gorokhovo, 1831-Sant Petersburg, 1895) fou un novel·lista,contista, dramaturg i periodista rus. Elogiat pel seu estil i per les seves innovacions formals, i tingut en alta estima per escriptors com Tolstoi, Txèkhov i Gorki, Leskov és apreciat per la seva capacitat de pintar un quadre comprensiu de la societat russa del seu temps, sobretot a través de les formes literàries breus. Les seves obres principals inclouen
Soboriane (Gent d'església, 1872) i Ocharovanny strannik (El pelegrí encantat, 1873), però la més coneguda de totes elles és, sens dubte, Lady Macbeth del districte de Mtsensk (1873), que va ser publicada per Dostoievski a la revista Època i que, posteriorment, va ser convertida en una cèlebre òpera pel gran compositor rus Dmitri Xostakóvitx (1934) i portada al cinema pel director polonès Andrzej Wajda (1962). La novel·la té com a eix el rol subordinat de les dones a la societat vuit-centista, l’adulteri, la vida de províncies (amb ressons de Madame Bovary de Flaubert) i la planificació d’un assassinat per una dona, raó per la qual el títol s’inspira en el personatge de Lady Macbeth, de Shakespeare.
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 3
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 4
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 5
Nikolai Leskov
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK Traducció de Jaume Creus del Castillo
L’AVENÇ Barcelona 2014
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 6
Amb el suport de:
Barcelona, febrer de 2014 © de la traducció, Jaume Creus del Castillo © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2014 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç BIC: FC ISBN: 978-84-88839-79-4 Ref. AVEN058 Dipòsit legal: B. 1416-2014 Imprès a: Book Print Digital, S.A.
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 7
Si a la primera cançó ja et poses vermell, a cantar! (Proverbi)
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 8
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 9
I
De vegades apareixen a les nostres contrades una mena de personatges que, per molts anys que hagin passat d’ençà que els vam conèixer, no podem recordar-los sense sentir un tremolor al cor. Un d’aquests personatges era la dona d’un comerciant, la Katerina Lvovna Izmailova, que temps enrere va protagonitzar un terrible drama, de resultes del qual els nostres nobles van acabar anomenant-la, amb una certa lleugeresa, Lady Macbeth del districte de Mtsensk. Katerina Lvovna, tot i no ser cap gran bellesa de naixement, tenia un aspecte agradable. Estava a punt de fer els vint-i-quatre anys; no era alta però sí prou proporcionada, amb el coll com si fos esculpit en marbre; tenia les espatlles arrodonides, el pit ferm, un nasset recte i fi, els ulls negres i vivaços, un front blanc i ample, i els cabells negres amb reflexos blaus. La van casar amb el nostre comerciant Izmailov, originari de Tuskar, a la província de Kursk, i no va ser per amor o especial inclinació, sinó simplement perquè Izmailov la demanà en matrimoni i, essent ella pobra, no podia pretendre triar marit. A la nostra ciutat la família dels Izmailov no 9
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 10
era pas de les menys importants: comerciava amb farina fina, posseïen al districte un gran molí arrendat, tenien un hort lucratiu a prop de la ciutat i una preciosa casa en ple centre urbà. Es pot dir que eren, en general, uns comerciants acomodats. A més a més, la família no era nombrosa: hi havia el sogre, Borís Timofèitx Izmailov, un home de més de vuitanta anys i vidu de feia temps; el seu fill Zinovi Boríssitx, el marit de Katerina Lvovna, amb la cinquantena ben passada, la pròpia Katerina Lvovna i ningú més. Tot i els cinc anys que portava de casada, Katerina Lvovna no tenia fills. I Zinovi Boríssitx tampoc tenia fills de la primera dona, amb la qual va conviure vint anys, abans d’enviudar i casar-se amb Katerina Lvovna. Pensava i confiava que Déu seria tan bo de donar-li del segon matrimoni un hereu per engrandir casa i cabal. Però tampoc amb Katerina Lvovna va poder gaudir d’aquesta felicitat. No tenir descendència amargava enormement Zinovi Boríssitx, però no era l’únic de viure amargat, també se’n sentia el vell Borís Timofèitx i fins la mateixa Katerina n’estava apesarada. D’una banda perquè el tedi excessiu en aquell casal de comerciants sempre clos i amb altes tanques i els gossos campant lliures, sense cadenes, solia provocar en la jove muller del comerciant una tristesa que arribava fins a l’atordiment, quan, en canvi, hauria estat encantada —i Déu sap com!— si hagués pogut tenir cura d’una criatura; i de l’altra, pels retrets amb què l’aclaparaven: «Per què t’has casat? Per quin motiu has lligat el teu destí al d’un home que és estèril?», com si realment hagués comès un crim contra el seu marit, contra el sogre i contra tota aquella nissaga de comerciants. 10
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 11
A pesar de l’abundància i el benestar, la vida de Katerina Lvovna a casa del sogre era d’allò més avorrida. Sortia poc a fer visites, i si alguna vegada viatjava amb el seu marit per afers de negocis, tampoc això la feia contenta. Tota aquella gent era severa i estricta: vigilaven com s’asseia, com caminava, com s’aixecava; però el caràcter de Katerina Lvovna era ardent i, havent viscut de petita en la pobresa, estava avesada a la senzillesa i a la llibertat: podia anar corrent amb les galledes fins al riu, banyar-se només amb la camisa a l’embarcador o tirar clofolles de pipes per sobre de la tanca als joves que passaven. Però tot allò era diferent a la nova casa. El sogre i el marit es llevaven molt d’hora, prenien el te a les sis del matí i se n’anaven a complir amb les seves obligacions, mentre ella, tota sola, deambulava d’una habitació a l’altra. A totes hi dominava la netedat, a totes hi havia silenci i buidor, les llànties brillaven davant de les icones, però en tota la casa no hi havia ni una sola remor d’éssers vius, ni una sola veu humana. Katerina Lvovna va passant per les cambres desertes, li agafa badallera de mer avorriment i puja l’escaleta que mena a l’alcova conjugal, arranjada a les no gaire espaioses golfes. Aquí també s’asseu i contempla com al graner pesen el cànem o com s’emmagatzema la farina fina, i altre cop a badallar, però contenta de poder fer una becaina de dues hores, tot i saber que, en despertarse, altre cop es trobarà amb el mateix tedi rus de sempre, el tedi d’una llar de comerciants per fugir del qual, segons diuen, fins t’arribaries a penjar. Katerina Lvovna no tenia tirada a llegir, però és que, ni que hagués volgut, en tota la casa no hi havia altre llibre que la Pa11
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 12
trística de Kíev.1 Durant cinc anys ben bons de la seva vida havia dut aquella avorrida existència a casa del seu ric sogre, al costat del poc afectuós marit; però ningú, com sol passar, no va prestar la més petita atenció a aquest tedi.
1. Patrística de Kíev: es refereix al que en original s’anomena Pàterik, que es tradueix a la perfecció per Patrística. És un llibre de lectura instructiva i consisteix en l’edició d’un manuscrit important del segle XIII, també dit del Monestir de les Coves de Kíev, que conté hagiografies dels primers monjos d’aquest monestir, Antoni i Teodosi, i debats teològics entre el bisbe Simó de Vladímir, el monjo Policarp i l’abat del monestir, que afegeix escenes quotidianes de la vida monàstica.
12
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 13
II
A la sisena primavera de Katerina Lvovna com a dona casada es va rebentar una resclosa del molí dels Izmailov. En aquell moment, com fet a posta, hi havia al molí moltes feines pendents i l’accident va provocar un perjudici enorme: l’aigua es va escapar per sota del travesser inferior i no hi hagué manera de contenir-la amb prou rapidesa. Zinovi Boríssitx va convocar al molí la gent de tots els voltants i ell mateix s’hi instal·là permanentment; dels afers de la ciutat ja se n’ocupava tot sol el seu pare, i a Katerina Lvovna li tocava consumir-se a casa, abandonada a una total solitud durant dies. Al començament, sense el marit, encara notava més el tedi, però aviat la situació se li va fer més passadora: es trobava més lliure estant sola. Mai no havia tingut gaire afecte al seu marit, però ara sense ell, si més no, tenia una autoritat de menys al seu damunt. Un dia, Katerina Lvovna estava asseguda a la seva estança mirant per la finestra, badallant i badallant tota l’estona, sense pensar en res especial, fins que a l’últim s’avergonyí de tants badalls. Al pati hi feia un temps magnífic: un dia càlid, lluminós, alegre, i més enllà de la tanca 13
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 14
verda de fusta del jardí es podien veure els arbres on tot d’ocellets diferents saltironaven d’una branca a una altra. «Què és això de passar-se tot el dia badallant?—pensà Katerina Lvovna—. Valdria més que sortís al pati a passejar o a fer un volt per l’hort». Tot seguit, es va posar al damunt una vella pellissa de folre damasquinat i sortí. Al pati el dia era clar i es podia respirar a plens pulmons, i a la galeria del graner se sentien tot de rialles alegres. —Què ho fa que estigueu tan contents?— preguntà Katerina Lvovna als empleats del seu sogre. —Doncs ves, màtuixka2 Katerina Lvovna, és que pesàvem una truja en viu —li respongué un vell empleat. —Quina truja? —Ves quina! La truja de l’Aksínia, que ha tingut un nen, de nom Vassili, i no ens ha convidat al bateig —explicà un jove atrevit i alegre, amb un bell rostre impertinent, emmarcat de rínxols negres com el sutge, i una barba que tot just despuntava. De la tina de pesar, que penjava d’un braç de la bàscula, en aquell moment va sorgir el morro grassonet de la cuinera Aksínia. —Dimonis, colla de barruts!— els increpava la cuinera, mirant d’aferrar-se al braç metàl·lic de la bàscula per sortir d’aquella tina que no parava de gronxar-se. —Vuit puds3 abans de menjar! Doncs quan endrapi tota una bala de fenc no hi haurà prou pesos —aclarí de nou el jove ben plantat que, trabucant la tina, va llançar 2. Màtuixka: expressió familiar i de respecte alhora; aquí potser diríem “marona”. 3. Pud: antiga mesura de pes russa, equivalent a 16,3 Kg.
14
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 15
la cuinera a fora, sobre un gran sac que era en un racó ben plegat. La dona, tot renegant jovialment, s’anava posant bé la roba. —I què? Quant dec pesar jo? —bromejà Katerina Lvovna, i tot seguit, agafant-se a una corda, es col·locà al plat de la bàscula. —Tres puds i set lliures —contestà aquell mateix jove ben plantat, que es deia Serguei, un cop hagué posat unes peses a l’altre plat—. Increïble! —I ara, què et meravella tant? —Que peseu tres puds, Katerina Ilvovna.4 Pensantho bé, si us hagués de portar tot el dia a pes de braços, no solament no m’esgotaria, sinó que em faria sentir un gran plaer. —Que potser no sóc una persona com qualsevol altra? Em penso que sí que et cansaries—respongué, lleument enrojolada, Katerina Lvovna, ja desavesada d’aquella mena de converses i tot sentint-se inundada d’un inesperat desig de deixar-se anar a xerrar i xerrar alegrement i a bromejar. —Per Déu que no! Fins a l’Aràbia feliç us portaria —replicà en Serguei a l’observació que li havia fet ella. —No vas pas ben encaminat, jovenet—digué un camperol que emmagatzemava el gra—. Què és el que resulta pesant, de nosaltres? Tal vegada és el cos el que ens pesa? El nostre cos, amic meu, no hi té res a veure, en això: la nostra força és el que pesa, la força, no el cos! 4. Forma popular de Lvovna.
15
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 16
—Sí, jo, de petita, tenia una força espantosa —explicà Katerina Lvovna, incapaç altre cop de contenir-se—. Hi havia homes que no em podien vèncer. —Doncs molt bé, senyora, doneu-me la maneta, vejam si això és veritat! —demanà el xicot. Katerina Lvovna es contorbà, però li allargà la mà. —Ai, no estrenyis, que em fas mal! —s’exclamà ella quan en Serguei li subjectà una mà amb les seves, alhora que colpejava el pit del jove amb la que li quedava lliure. El xicot deixà anar la mà de la seva mestressa, mentre reculava dues passes a causa de l’empenta rebuda. —Doncs sí, noi! Ningú diria que és una dona! —se sorprengué el camperol. —No, i tant. Però em permetreu agafar-vos així, per dessota els braços, oi? —proposà en Serguei, tot apartant-se els rínxols. —Bé, doncs, agafa’m —respongué Katerina Lvovna, cada cop més animada, mentre aixecava els colzes. En Serguei abraçà la jove mestressa i va prémer el pit ferm d’ella contra la seva camisa roja. Katerina Lvovna només podia moure lleugerament les espatlles mentre en Serguei l’alçava de terra i la sostenia a pes de braços, després la tornà a estrènyer i finalment la diposità amb suavitat sobre una mesura capgirada. Katerina Lvovna ni tan sols va tenir oportunitat de demostrar la seva lloada força. Vermella com un pigot, asseguda sobre la mesura, es va recompondre, tot carregant-se a les espatlles la pellissa, i se n’anà lentament del graner, mentre l’agosarat Serguei s’escurava la gola i cridava: 16
tripa LMDM.qxd
10/01/2014
13:14
PÆgina 17
—Au, va, vosaltres, beneits del cabàs! Ànsia, res de fer el mandra, no hem fet encara la mesura, au, com més amunt, millor! I va actuar com si no donés cap importància al que acabava de passar. —Que faldiller, aquest dimoni d’en Serioja!5 —comentà la cuinera Aksínia, seguint els passos de Katerina Lvovna—. Ho té tot, el molt lladre: bona estatura, cara atractiva, molt bona planta. Ja pots ser la dona que vulguis, que el bergantàs pot amb totes, conquista la que sigui a l’instant i la fa caure en pecat. I a més, el molt canalla és un inconstant, el més inconstant dels inconstants. —I tu, Aksínia... d’això... —li va dir la jove mestressa, que caminava al davant— aquell fill teu, que és viu? —És viu, màtuixka... ja ho crec que sí! Sempre viuen quan no caldria. —I qui n’és el pare? —Ui, ves qui ho sap. Qualsevol... vivint entremig de la gent, vés a saber, qualsevol. —Fa temps que és amb nosaltres, aquest jove? —Qui? En Serguei? —Sí. —Ara deu fer un mes. Abans havia treballat per als Koptxónov, fins que l’amo el va fer fora. Aksínia abaixà la veu i afegí: —Diuen que s’entenia amb la seva pròpia mestressa... Ja ho veu, quin desvergonyit! Tres cops maleïda sigui la seva ànima! 5. Serioja: diminutiu de Serguei; al llarg de la narració en trobarem d’altres de diferents, com Seriógetxka, segons el grau d’intimitat i d’afecte més o menys dolç.
17