coberta Monfort reimpressio versio quark 6.qxp
Assaig
13:23
PÆgina 1
El 26 de gener de 1939 l’exèrcit de Franco ocupava Barcelona. Començava així un període de repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l’establiment d’una sèrie de camps on es
Escrits sobre Catalunya i Ibèria
concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel
Aram Monfort
seu grau d’adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí, que podia ser el
Barcelona 1939
retorn a casa però també la presó o l’enviament als batallons de treballa-
El camp de concentració d’Horta
dors forçats. A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va fun-
Literatures
cionar el camp de concentració de presoners d’Horta, establert en els pave-
Emili Manzano
llons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers
Pinyols d’aubercoc
de presoners en precàries condicions de vida. A partir d’un important
Noms propis
coneixement de fonts militars fins ara inèdites, aquest llibre perfila amb
Andreu Mayayo Josep Solé Barberà, advocat
minuciositat el funcionament logístic de la repressió franquista a la ciutat, mostrant com va implantar-s’hi el Nuevo Estado, reconstruint la his-
Xavier Benguerel Memòries (1905-1940)
tòria del camp de concentració d’Horta i assenyalant la relació d’aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat (la Model, i les presons habilitades de Sant Elies, el Cànem i el Palau de les Missions).
Pròxims títols
D’aquesta manera, el llibre se situa en l’encreuament de la voluntat de
Georges Perec
recuperació de la memòria democràtica i la necessitat de dotar-la de conei-
Ellis Island
xements històrics rigorosos sobre l’abast de la repressió política, social i cultural que inicià un llarg temps de silenci.
20 E
www.rballibres.com
Assaig
El camp de concentració d’Horta
La veu del PSUC
Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la
Barcelona 1939
Fernando Pessoa
Aram Monfort
Títols publicats
29/07/2008
Aram Monfort
Barcelona 1939 El camp de concentració d’Horta
Aram Monfort i Coll (1975) doctor en història, investigador membre del CEFID (Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica) i professor a temps parcial de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del fenomen concentracionari i la repressió durant la immediata postguerra, per el qual ha obtingut dos premis de la Fundació Caixa Sabadell (2001 i 2005). Ha col·laborat en les obres col·lectives Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006) i La Guerra Civil a Catalunya (1936–1939), vol. 5: Els papers de Salamanca (2006).
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 2
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 3
Aram Monfort
BARCELONA 1939 El camp de concentració d’Horta
L’AVENÇ Barcelona 2008
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 4
Aquesta obra ha estat publicada amb una subvenció de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura, pel seu préstec públic en Biblioteques Públiques, d’acord amb el previst en l’article 37.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Barcelona, març 2008 © del text, l’autor © del pròleg, Carme Molinero © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2008 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la coberta: Toni Miserachs Il·lustració de la coberta: Confirmació massiva a la plaça Sant Jaume de Barcelona (16-7-1939). Pérez de Rozas - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-25-1 Ref. aven009 Dipòsit legal: Imprès a
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 5
TAULA
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
«Rescatada la ciudad de Barcelona por el Ejército Nacional...» L’ocupació de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La ciutat a partir del 26 de gener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La ciutat engabiada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els primers escenaris de la repressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23 25 28 34 44
Els camps de concentració. Un model nascut amb la guerra La normativa del 1937 i les disposicions del 1939 . . . . . . . . Els camps de concentració catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els batallons de treballadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els batallons disciplinaris de soldats treballadors . . . . . . . . .
49 52 61 75 95
El camp de concentració d’Horta La localització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El procés classificador i les tipologies de presoners . . . . . . Quants presoners? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La relació entre el camp i les presons de Barcelona . . . . . . Els batallons de treballadors d’Horta . . . . . . . . . . . . . . . . L’hospital militar del carrer Tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . El tancament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
109 113 118 131 143 149 154 156
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 6
Les presons de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El convent de Sant Elies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Cànem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Palau de les Missions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
159 169 178 182 183
Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
187
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fonts documentals i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Il·lustracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
197 245 259 277
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 7
Avui hem tingut notícies de l’oncle Ignasi. No és a la presó, però és pitjor: és en un camp de concentració JOAN TRIADÚ, Dies de memòria, 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 8
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 9
PRÒLEG
Als darrers anys s’han produït un seguit de canvis culturals que han afectat la funció social del coneixement històric i que es podrien concretar en la relació entre història i memòria. En particular, en relació a la temàtica del llibre que el lector té a les mans, ja al segle XXI, la convulsa història del segle XX continua essent controvertida i la ubicació dels règims feixistes en la trajectòria de les societats europees continua suscitant debat. L’interès pel coneixement del passat relativament immediat –setanta anys són molts en les societats modernes marcades per l’acceleració dels canvis– està tenint conseqüències molt positives per la recerca, tot i que cal explicitar-ne també algunes de negatives, perquè, a més, aquestes són les de major repercussió en el gran públic. Per exemple, si bé la demanda de memòria que existeix a la societat ha reanimat el mercat editorial de llibres d’història, l’augment de producció no ha comportat sempre un creixement paral·lel de la capacitat de comprensió del passat, atès que el mercat exigeix a aquestes obres impacte mediàtic i sovint aquest s’assoleix amb un tractament superficial i sentimental dels fenòmens històrics analitzats. En aquest context, un dels gran reptes pels historiadors avui és aprofitar la demanda de memòria –que fa referència bàsicament a experiències personals– per transformar-la en demanda d’història –explicació raonada del passat–, ja que la funció fonamental del seu treball és que els coneixements que acumulen sobre el passat siguin útils a la societat en la qual viuen i això no succeeix si els historiadors resten reclosos en l’àmbit acadèmic. En termes concrets, en relació a la repressió franquista cal recuperar –com afortunadament s’està fent ara– la “memòria dels vençuts” i, al 9
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 10
mateix temps, cal inscriure aquesta memòria en un relat històric que pugui incorporar el significat d’aquells esdeveniments. Les noves generacions han de saber què va passar com a resultat de la instauració de la dictadura franquista, però també per què i amb quins objectius es van desenvolupar determinades polítiques. L’origen de la recerca d’Aram Monfort se situa en l’encreuament de la voluntat de recuperació de la “memòria democràtica” i la necessitat de dotar-la de coneixements històrics rigorosos. Si bé la ciutat de Barcelona va ser capdavantera en el conjunt d’Espanya a l’hora d’eliminar de l’espai públic els símbols d’homenatge als homes i esdeveniments de la dictadura i, així, després de les primeres eleccions democràtiques municipals de 1979 es van canviar ràpidament noms de carrers i es van retirar o modificar les estàtues més insignes, l’actuació ha estat minsa fins fa poc en el terreny de recuperar els llocs de memòria de la Catalunya que va lluitar contra la dictadura. Això no vol dir que no s’hagin produït diverses iniciatives institucionals i particulars pel restabliment de la memòria pública democràtica i, en aquest sentit, l’encàrrec que va rebre Aram Monfort per col·laborar en el projecte La recuperació de la memòria històrica del Campus Mundet va ser l’origen de l’interès de l’autor per l’estudi sobre els camps de concentració i, des d’aleshores, s’ha anat convertint en un gran coneixedor de les fonts militars entorn a la repressió franquista. Efectivament, aquest estudi no hagués estat possible fa tan sols una dècada. Un dels grans incentius per la convocatòria del congrés Els camps de concentració i el món penitenciari durant la guerra civil i el franquisme, celebrat a Barcelona l’octubre de 2002, va ser estimular la recerca en aquests àmbits ja que, si bé s’havia avançat força en el coneixement del volum de les víctimes mortals de la repressió franquista i en les modalitats i característiques de les polítiques repressives, pel que feia als camps de concentració en particular, el coneixement històric era gairebé inexistent; disposàvem només d’alguns relats personals d’homes que hi havien estat internats i algun llibre basat en fonts orals, atesa la impossibilitat d’accedir a la documentació oficial. Afortunadament, malgrat que les dificultats d’accedir a les fonts continuen en l’actualitat, l’obertura dels arxius militars està fent possible investigar sobre el fenomen concentracionari a Espanya, un aspecte de gran rellevància atès que pels camps van passar-hi centenars de 10
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 11
milers d’homes, com sabem a partir de l’estudi de Javier Rodrigo. De la mateixa manera, cal també ubicar els camps de concentració en la cadena repressiva franquista. Els camps a Espanya, quina funció complien, eren comparables als camps nazis?, una pregunta reiterada quan es va celebrar el congrés esmentat. En relació a la darrera qüestió la recerca realitzada mostra que no, la qual cosa en sí mateixa no vol dir res, atès que tampoc es poden comparar els casos italià i l’alemany i això no significa que ambdós no siguin prototips de la feixistització europea. A l’Espanya franquista no hi havia camps d’extermini i, per tant, l’experiència de situacions límit en el grau màxim no es va donar als camps espanyols, però és que en l’època d’entreguerres els camps d’extermini nazi van ser excepcionals, la perversitat major, mostra de fins on pot arribar la vilesa humana. En realitat, el concepte camp de concentració no és sinònim d’extermini sinó de la detenció massiva, la depuració, l’adoctrinament dels internats i la utilització d’aquests com a mà d’obra barata, en molts casos gairebé gratuïta. Els camps van ser el primer graó –al marge dels assassinats– en la cadena depuradora i repressiva, i la seva principal funció fou la classificació dels presoners. Molts d’aquells homes serien enviats després a la presó o a Batallons de Treballadors i explotats laboralment en benefici d’obres públiques, de l’Església catòlica i dels particulars. El negoci va ser copiós, tenint en compte el volum de capturats. Aram Monfort perfila amb una minuciositat extrema el funcionament logístic de la repressió: la complementarietat en el cas barceloní entre el camp de concentració d’Horta –el camp en sentit estricte i els batallons de treballadors– i les presons de la ciutat –la Model i les habilitades, ja que el volum de presos va ser tan gran que aquestes van mantenir-se fins l’any 1944. El seu estudi és el primer que reconstrueix amb detall com s’articulava la repressió extrajudicial –però absolutament normalitzada a través d’ordres del Cuartel General del Generalísimo i disposicions ministerials o del Servicio de Ocupación– que va afectar més persones que les jutjades per tribunals. La distinció entre els conceptes presoner i pres és la clau de volta per explicar la complementarietat funcional entre camp i presó. I si aquestes aportacions fonamentals resulten explicatives pel conjunt del sistema concentracionari franquista, la recerca que el lector té a les mans avança també decisivament en el coneixement de l’ocupació 11
tripa Monfort reimpressio.qxd
26/08/2008
12:42
PÆgina 12
de la ciutat de Barcelona, que havia de servir de model i experimentació per l’ocupació de Madrid, amb la qual va finalitzar la guerra. L’autor mostra com el disseny de l’ocupació de Barcelona havia estat escrupolós amb l’objectiu d’assegurar l’engabiament dels seus habitants i dels milers de refugiats que havien arribat d’arreu d’Espanya fugint de l’avenç de les tropes rebels. En definitiva, malgrat el curt període cronològic que abasta el treball, que està determinat pel funcionament del camp de concentració d’Horta, som davant d’una recerca fonamental sobre els camps de concentració a Catalunya, de consulta imprescindible tant per qui vulgui endinsar-se en la temàtica com per aquells que facin una primera aproximació a la qüestió, ja que posa les bases d’un coneixement complert del funcionament logístic i la ubicació dels camps de concentració en la cadena del sistema repressiu. Una repressió política, social i cultural que comportà un “temps de silenci” paralitzador, del qual es va poder sortir amb el pas dels anys i, sobretot, amb l’esforç de milers de persones. Carme Molinero Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona
12