Portada_entrevistes retrats_def.qxd
23/02/2010
Federico Vázquez Osuna
La justícia durant la Guerra Civil El Tribunal de Cassació de Catalunya Antoni Segura
Euskadi Crònica d’una desesperança Tzvetan Todorov
Una tragèdia francesa
PÆgina 1
El llibre que teniu a les mans recull les sis entrevistes llargues amb els quatre darrers presidents de la Generalitat de Catalunya –Josep Taradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla– publicades a L’AVENÇ. En conjunt componen un fresc extraordinàriament significatiu de la vida política catalana des de 1931 fins ara. Tots quatre presidents han suposat ruptures amb els seus predecessors, però vistos en conjunt magnifiquen la voluntat dels catalans per aconseguir eixamplar i fer respectar el seu dret a l’autogovern. Tots quatre han sumat caràcter, intel·ligència, possibilisme, coratge, tenacitat, realisme, personalitat i pragmatisme. Tots quatre assenyalen les especials circumstàncies polítiques en què viu, encara, Catalunya. Quatre maneres d’entendre la identitat i d’interpretar la realitat social, però una manera comuna d’afrontar-la: els quatre són hereus d’allò que Pierre Vilar anomenava el substrat comú, el catalanisme. Un catalanisme entès com a voluntat d’autogovern i sentit de nació; un catalanisme reformista envers la idea d’Espanya i la configuració de l’Estat. Un catalanisme que, amb els matisos que expressen cadascun dels quatre presidents, denota la base profundament democràtica de la identitat catalana.
Els Quatre Presidents. Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla
Últims títols publicats
13:07
Leandre Colomer i Calsina (Barcelona, 1951-1989) va ser un dels fundadors de L’Avenç l’any 1976. També fundà les revistes Història i Societat i Crònica, i fou redactor de la revista Nous Horitzons. Publicà diversos treballs sobre els moviments socials i el catalanisme dels segles XIX i XX. Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és historiador i va ser un dels fundadors de L’Avenç l’any 1976. En va ser el director entre 1979 i 1985. Ha estat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de
Els Quatre Presidents Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla
Barcelona (1999-2006) i Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006). Actualment és el Conseller delegat d’RBA Audiovisual. Josep M. Muñoz i Lloret (Barcelona, 1959) és historiador i director de L’Avenç des de 1999. És autor d’una tesi doctoral sobre Vicens i Vives, i del llibre que se’n va derivar, Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intel·lectual, que va obtenir el premi Gaziel de biografies i memòries i que va ser publicat el 1997 per Edicions 62.
www.rballibres.com
Recentment, ha tingut cura de l’edició de l’Àlbum Jaume Vicens i Vives, 1910-1960 (Edicions Vicens Vives i SECC, 2010).
Història
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 2
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 3
Josep M. Muñoz (ed.)
ELS QUATRE PRESIDENTS Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla
Pròleg de Ferran Mascarell
L’AVENÇ Barcelona 2010
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
Barcelona, març 2010 © del text, els autors © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2010 Passeig de San Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat
Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la col·lecció: Toni Miserachs Disseny de la coberta: Natàlia Báscones Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-43-5 Ref. aven022 Dipòsit legal: B. Imprès a
PÆgina 4
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 5
TAULA
Pròleg de Ferran Mascarell. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
Entrevista a Josep Tarradellas (desembre de 1976). . . . 15 Entrevista a Jordi Pujol (maig de 2001). . . . . . . . . . . . . 45 Entrevista a Jordi Pujol (novembre de 2004). . . . . . . . . 71 Entrevista a Pasqual Maragall (juliol/agost de 2002). . 91 Entrevista a Pasqual Maragall (maig de 2007). . . . . . . 119 Entrevista a José Montilla (octubre de 2009). . . . . . . . 139
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 6
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 7
PRÒLEG
Catalunya ha tingut 128 presidents al capdavant de la Generalitat des que el 1359 Berenguer de Cruïlles va prendre possessió del càrrec. El 15 de setembre de 1714 l’autogovern dels catalans va ser abolit, quan havien passat quatre dies des de la derrota militar de l’11 de setembre, i no va ser fins 287 anys més tard, el 14 d’abril de 1931, que la Generalitat va reviure. Des d’aleshores Francesc Macià (1931-1933), Lluís Companys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarradellas (1954-1980), Pasqual Maragall (2003-2006) i José Montilla (2006) n’han ocupat la presidència amb una continuïtat de 79 anys. D’aquest període, però, els presidents de la Generalitat han viscut a l’exili durant 41 anys. El retorn del president Tarradellas el 1978 va suposar l’inici d’una insòlita continuïtat de més de trenta anys. El llibre que teniu a les mans recull les sis entrevistes llargues amb els quatre darrers presidents de la Generalitat de Catalunya –Josep Tarradellas (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1980), Jordi Pujol (Barcelona, 1930), Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) i José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955)– publicades a L’Avenç. En conjunt componen un fresc extraordinàriament significatiu de la vida política catalana des de 1931 fins ara. Els fils que estira cadascun dels presidents 7
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 8
teixeixen el conjunt de la nostra història col·lectiva i ens permeten comprendre com s’ha fet la Catalunya actual. Cadascun d’ells ha fet –o està fent encara– aportacions personals que mostren amb precisió de quina manera les opcions personals i les col·lectives s’entrelliguen en el procés històric. Llegits de manera contínua, els quatre presidents permeten apreciar el trauma que va suposar la Guerra Civil, cosa que dóna més valor encara a la tenaç funció d’enllaç generacional que va autoexigir-se el president Tarradellas. Un home nascut l’any 1899 va mantenir en vigor la institució fins que un altre dirigent nascut l’any 1930 en va agafar el relleu. Al mig, una generació perduda. Després, amb la democràcia, la continuïtat. Tres homes nascuts el 1930, el 1941 i el 1955, separats per menys d’una generació. Els quatre presidents expressen la disposició de la societat catalana a donar les regnes del govern a gent sorgida de geografies ben diferents. Són quatre presidències que, desmentint el tòpic, manifesten la diversitat ideològica i la facilitat amb què la societat catalana estimula la pluralitat política dels seus governants. Tarradellas sorgí de les files del comerç, Pujol de la burgesia bancària, Maragall de la intel·lectualitat petitburgesa i Montilla del camp andalús i de la immigració. Tots quatre han suposat ruptures amb els seus predecessors, però vistos en conjunt magnifiquen la voluntat de continuïtat dels catalans per aconseguir eixamplar i fer respectar el seu dret a l’autogovern. Tots quatre han sumat caràcter, intel·ligència, possibilisme, coratge, tenacitat, realisme, personalitat i pragmatisme. Tarradellas diu que la Generalitat de 1931 era «una cosa que no era res»; entre tots n’hi han tret un gran profit. Han desplegat discursos personals, però perfectament enllaçats entre si. Hi ha una sintonia secreta entre ells; com diria Walter Benjamin, una història compar8
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 9
tida. Tots han treballat en la mateixa història i estan en la mateixa història. Són molt diferents i, en canvi, responen de manera molt similar davant les coses de fons que determinen, prometen o impedeixen el desplegament de l’autogovern. Tots quatre assenyalen les especials circumstàncies polítiques en què viu, encara, Catalunya. Quatre maneres, doncs, d’entendre la identitat, de metabolitzar les demandes socials, d’interpretar la realitat social que han hagut d’afrontar; però per damunt de tot, una manera comuna d’afrontar la realitat. Els quatre són hereus d’allò que Pierre Vilar anomenava el substrat comú: el catalanisme. Un catalanisme entès de manera compartida com a voluntat d’autogovern i sentit de nació; un catalanisme reformista envers la idea d’Espanya i la configuració de l’Estat. Un catalanisme de to globalment cívic i democràtic que observat en conjunt, i contemplant-ne tots els matisos que expressen els quatre presidents, denota la base profundament democràtica de la identitat catalana. Un catalanisme sobre el qual posen accents molt diferents, però que els uneix en la cerca de l’autogovern, encara en fase constituent. Les diferències generacionals, ideològiques i de tarannà personal es veuen minvades pel fet incontestable que el procés d’afirmació nacional i d’encaix amb Espanya no acaba d’estar mai tancat. Per això, les discontinuïtats lògiques i democràtiques que tots quatre representen es difuminen en la mirada conjunta. Els unifica l’obligació –sovint defensiva– de consolidar la continuïtat institucional i engrandir l’autogovern. La virtut principal d’aquest text editat pel director de L’Avenç, Josep M. Muñoz, és mostrar-nos una síntesi inigualable de les fortaleses i debilitats de la vida política catalana a través del pensament dels presidents del país. Les entrevistes estan fetes en circumstàncies històriques molt diferents. 9
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 10
La primera, la més llunyana en el temps, va tenir lloc l’estiu de 1976 a Saint-Martin-le-Beau, a la residència del president Tarradellas a l’exili. Va ser publicada en el número zero de L’Avenç, el desembre de 1976. Aquell primer número de L’Avenç, dedicat a la Generalitat de Catalunya, i l’entrevista amb el president Tarradellas van tenir un gran impacte en la societat catalana. Tarradellas estava a l’exili, representava la continuïtat política, i mostrar el seu pensament sobre la República, la Guerra Civil, l’exili i el futur de Catalunya va esdevenir un signe inequívoc de la victòria de la democràcia sobre la dictadura, dels demòcrates sobre els franquistes i del catalanisme sobre l’espanyolisme ranci. Tarradellas era aleshores (1976) un referent llunyà en la política democràtica antifranquista i un polític desconegut per la majoria de catalans, a excepció de les generacions que havien fet la guerra. Encara molt poca gent era capaç d’imaginar que el vell president exiliat arribaria pocs mesos després a Catalunya i que amb ell es restituiria el dret dels catalans a l’autogovern. La relectura d’aquella entrevista em fa sentir de nou –com ben segur li passaria a l’amic Leandre Colomer (19511989)– els sentiments que van produir-nos aquell home i la seva família, allà perduts en la immensitat de la França camperola. Desprenia una aura institucional, una dignitat política, un sentit polític unitari que ens va semblar majúscul. Des d’aleshores he pensat que la política exigeix aprenentatge, continuïtat, experiència i dignitat. Va passar un quart de segle fins que L’Avenç –llavors ja part de la història del país– va tornar a entrevistar un president de la Generalitat. Va ser l’actual director de la publicació, Josep M. Muñoz, qui va decidir recuperar la presència presidencial a les pàgines de la revista i qui va assumir la res10
tripa Presidents2.qxd
23/02/2010
13:12
PÆgina 11
ponsabilitat de fer-los parlar. Va entrevistar el president Pujol quan aquest encara estava al capdavant de la Generalitat (maig de 2001) i ho va repetir poc després que deixés la presidència (novembre de 2004). Ho va fer també amb el president Maragall quan era candidat a presidir la Generalitat (juliol/agost de 2002) i quan ja havia deixat la funció presidencial (maig de 2007). Finalment, el director de L’Avenç va entrevistar el darrer president de la Generalitat, José Montilla quan feia pràcticament un any que exercia les seves funcions (octubre de 2009). Les respostes dels quatre presidents suposen una introducció impagable a la història contemporània de Catalunya, des de la República fins als nostres dies. Queden ben establerts els lligams entre els quatre mandataris i, també, les diferències d’interpretació i estratègia. L’Avenç va néixer fa més de trenta anys per recuperar la memòria col·lectiva. Les pàgines de la revista volien ser una finestra oberta als professionals de la història i a les veus de la memòria de la gent fins aleshores silenciada. Volíem fer del passat col·lectiu un patrimoni democràtic al servei dels ciutadans. L’Avenç d’avui és part i constructor de la nostra història. Ha donat veu a quatre presidents que hi han expressat la seva mirada plural sobre la nostra comunitat. La memòria conjunta dels nostres màxims mandataris és l’expressió més sòlida de la fortalesa democràtica i la continuïtat històrica de Catalunya.
Ferran Mascarell Exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i actual conseller delegat d’RBA Audiovisual
11