coberta Roth3_coberta NinaGorda.qxd 24/07/2015 14:12 Página 1
Joseph Roth
JOB.
HISTÒRIA D’UN HOME SENZILL
Trotta viu l’ambient feliç i despreocupat de la Viena benestant i aristocràtica, però també està fascinat per la simplicitat d’un món que està desapareixent. Un món encarnat per un parent pobre llunyà, Joseph Branco, castanyer ambulant, i pel seu amic Manes Reisinger, cotxer. Mobilitzat durant la guerra, Trotta i els seus dos amics són capturats pels russos i enviats a Sibèria. En acabar la guerra, Trotta torna
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
a casa. Viena, però, ja no és la mateixa. La petita noblesa es troba sense professió i sobreviu amb
Nikolai Leskov
estretors econòmiques. Finalment, el mateix vespre
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
de l’annexió d’Àustria pels nazis, Trotta vaga solita-
Santiago Rusiñol
xins, allà on reposa el “seu” emperador Francesc
EL CATALÀ DE LA MANXA
Josep I, símbol d’un passat també mort i enterrat.
ri per Viena amb l’anhel de visitar la Cripta dels Caput-
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
Inspirada en el personatge bíblic de Job, és una novel·la sobre l’emigració dels jueus d’Europa oriental a Amèrica i, alhora, sobre el dolor per la pèrdua d’un fill.
A les vigílies de la Primera Guerra Mundial, el jove
JOSEPH ROTH
ALTRES TÍTOLS DEL MATEIX AUTOR
JOSEPH ROTH
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS Traducció de Jaume Creus
JOSEPH ROTH (Brody, Galítzia ,1894París, 1939) és un dels més grans escriptors centreeuropeus del segle XX. Autor en llengua alemanya, d’origen jueu, va reflectir com cap altre l’ocàs de l’imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra, va treballar com a periodista a Viena i, després, a Berlín. L’ascens del nazisme, que va prohibir els seus llibres, el va obligar a exiliar-se a París, on va morir alcoholitzat. La seva obra, en què destaquen novel·les com La rebel·lió, Hotel Savoy, La fugida sense fi, Job: història d’un home senzill, La llegenda del sant bevedor o La marxa de Radetzky (de la qual La cripta dels caputxins és la continuació ideal), ha estat en els darrers anys objecte d’un nou reconeixement.
Marian Vayreda
RECORDS DE LA DARRERA CARLINADA Émile Zola
LA BÈSTIA HUMANA
La cripta dels Caputxins , continuació ideal de La marxa de Radtzeky, és una elegia nostàlgica i evocadora pel final de la joventut i els últims dies de l’Imperi austrohongarès. El seu traductor a l’anglès, Michael Hofmann, l’ha definit com “un llibre estrany,
Santiago Rusiñol
LA ‘NIÑA GORDA’ Charles Dickens
UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS Honoré de Balzac
L’HOSTAL VERMELL
meravellós, dràstic i desconsolador”.
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC FC ISBN 978-84-88839-90-9
Literatures
Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950) és poeta i traductor. Ha traduït de l'alemany, l'eslovè, el francès, l'italià, el txec i el rus. A L’Avenç ha signat les traduccions de Lady Macbeth del districte de Mtsensk, de Nikolai Leskov, i de Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist.
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Pรกgina 2
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Pรกgina 3
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Pรกgina 4
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Página 5
Joseph Roth
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
Traducció de Jaume Creus
L’AVENÇ Barcelona 2015
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Página 6
Barcelona, setembre de 2015 Publicat per primer cop en alemany el 1938 amb el títol Die Kapuzinergruft. Publicat en català per primer cop a Edicions La Guineu, el 2007. © 1950, 1972, 1994, 1999, Verlag Kiepenheuer & Witsch GmbH&Co. Kg, Colònia / Alemanya i Verlag Allert de Lange, Amsterdam / Holanda. © de la traducció, Jaume Creus i del Castillo, 2007. © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2015 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Fotografia de la coberta: Lindsey Fowler. BIC: FC ISBN: 978-84-88839-90-9 Ref. aven070 Dipòsit legal: B. 20.469-2015 Imprès a Liberdúplex
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Página 7
i
Ens diem Trotta. El nostre llinatge és originari de Sipolje, a Eslovènia. Dic llinatge, sí, perquè no som una família. Sipolje ja no existeix, fa molt que no. Actualment constitueix, amb altres comunitats disperses, una localitat de major importància. És, com ja se sap, voluntat d’aquests temps. Els homes no poden restar sols. S’apleguen en grups absurds, i els pobles tampoc no poden restar sols. D’aquesta manera s’originen entitats absurdes, sense raó de ser. Els pagesos es veuen empesos cap a la ciutat; i els pobles també voldrien esdevenir ciutats. Encara vaig conèixer Sipolje quan era un nen. El meu pare m’hi va portar una vegada, un disset d’agost, la vigília del dia en què a totes les localitats, fins a la més petita, de la monarquia se celebra l’aniversari de l’emperador Francesc Josep I. En l’Àustria actual, i en les antigues terres de la Corona, ja hi deu haver ben poques persones en les quals el nom del nostre llinatge desperti alguna mena de record. En els annals perduts del vell exèrcit austrohongarès, però, el nostre nom hi està inscrit, i reconec que n’estic orgullós, precisament perquè aquests annals han desaparegut. No sóc fill d’aquest temps, i fins em fóra difícil no declarar-me’n directament enemic. No és que no l’entengui, com tot sovint afirmo. Això és només una excusa pietosa. És per comoditat simplement que no vull 7
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Página 8
esdevenir groller o ple d’odi, i per això dic que no l’entenc, quan hauria de dir que l’odio o el menyspreo. Sóc fi d’orella, però faig el paper de dur d’orella. Considero més noble simular un defecte que admetre haver sentit rumors vulgars. El germà del meu avi era aquell senzill tinent d’infanteria que va salvar la vida a l’emperador Francesc Josep a la batalla de Solferino. El tinent es veié ennoblit. Durant força temps se l’anomenà a l’exèrcit i als llibres de lectura de la monarquia imperial i reial l’heroi de Solferino, fins que, conforme al seu propi desig, l’ombra de l’oblit caigué damunt seu. Es retirà. Està enterrat al cementiri de Hietzing. A la seva làpida hi figuren aquestes pacífiques i dignes paraules: «Aquí descansa l’heroi de Solferino». L’emperador encara estengué les seves mercès sobre el seu fill, que esdevingué cap de districte, i sobre el seu nét que, com a tinent de caçadors, caigué a la tardor del 1914 a la batalla de Krasne-Busk. No el vaig veure mai, com tampoc d’altra banda cap dels que pertanyien a la branca ennoblida del nostre llinatge. Els Trotta ennoblits esdevingueren pietosament devots de Francesc Josep. El meu pare, però, va ser un rebel. Va ser un rebel i un patriota, el meu pare... una espècie que tan sols es donava a la vella Àustria-Hongria. Volgué reformar l’imperi i salvar els Habsburg. Comprengué el significat de la monarquia austríaca, i per això resultà suspecte i hagué de fugir. Se n’anà de ben jove a Amèrica. Era químic de professió. Aleshores buscaven gent de la seva categoria a les fàbriques de colors en plena expansió de Nova York i de Chicago. Mentre va ser pobre, segurament només sentia enyor de l’aiguardent de blat de la seva terra. Però quan finalment es tornà ric, començà a sentir enyor d’Àustria. Va tornar. S’establí a Viena. Tenia diners, i la policia austríaca s’estimava la gent amb diners. El meu pare no solament no va ser molestat. Fins i tot arribà a fundar un nou partit eslovè, i comprà dos periòdics a Zagreb. 8
tripa roth_mida petita literatures 23/07/2015 11:15 Página 9
Aconseguí fer amistats influents en els cercles pròxims a l’arxiduc Francesc Ferran, el successor al tron. El meu pare somiava un regne eslau sota el domini dels Habsburg. Somiava una monarquia d’austríacs, hongaresos i eslaus. I sigui’m permès en aquest punt, a mi que sóc el seu fill, de dir que si el meu pare hagués viscut més temps, m’imagino que hauria pogut canviar potser el curs de la història. Però va morir un any i mig, si fa no fa, abans de l’assassinat de Francesc Ferran. Sóc el seu únic fill. En el testament em va designar hereu de les seves idees. No debades m’havia fet batejar amb el nom de Francesc Ferran. Però aleshores jo era jove i eixelebrat, per no dir un tabalot. Frívol, en tot cas, sí que ho era. Llavors vivia, com se sol dir, al dia. No! Mentida: vivia a la nit; de dia dormia.
9