coberta UDIK2 DEF.qxd
19/09/2013
13:20
Fèlix Fanés
¿És l’efecte de l’opi allò que va atreure Thomas De Quincey cap al plaer més agre –la depreciació de
DIARI DE GUERRA
l’ideal? En tot cas, De Quincey considerava que la
NOVA YORK, TARDOR 2001
intel·ligència humana no havia assolit mai l’alçada
EL CORONEL CHABERT
que va atènyer amb Immanuel Kant, un del filòsofs més influents de tots els temps. I tanmateix la intel·ligència humana, fins i tot quan arriba tan
Joseph Roth
JOB
HISTÒRIA D'UN HOME SENZILL
amunt, no solament és mortal sinó que pot decaure, envellir, tornar-se decrèpita. Llavors, De Quincey experimenta encara més afecte per aquesta
Félix Fénéon
NOTÍCIES DE TRES RATLLES Joan-Daniel Bezsonoff
LES MEUES UNIVERSITATS Robert Louis Stevenson
L’EMIGRANT AMATEUR Heinrich von Kleist
claror suprema, just en el moment en què vacil·la. En segueix les palpitacions. Anota l’hora en què Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament els fets de la natura. Certifica el moment en què la seva memòria defalleix i l’instant en què la seva facultat de reconèixer s’extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament físic, fins
MICHAEL KOHLHAAS
a l’agonia, fins a la darrera espurna de conscièn-
Benjamin Constant
dels últims dies d’Immanuel Kant esdevé un llibre
ADOLPHE Joan Todó
L’HORITZÓ PRIMER
cia, fins al sospir final. D’aquesta manera, el relat universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.
Enric Bou
BIC BGL ISBN 978-8488839-75-6
DESVIACIONS PROSES DE VIATGE
Literatures
www.lavenc.cat
ELS ÚLTIMS DIES D’IMMANUEL KANT
Honoré de Balzac
Thomas De Quincey
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
PÆgina 1
Thomas De Quincey (Manchester, 1785Edimburg, 1859) fou un assagista anglès, autor de les cèlebres Confessions d’un
Thomas De Quincey
ELS ÚLTIMS DIES D’IMMANUEL KANT Traducció de Josep M. Muñoz Lloret
opiòman anglès. A Oxford, on va estudiar sense arribar a llicenciar-se, va iniciar-se en el consum d’opi. Féu amistat amb Coleridge i Wordsworth, i durant deu anys va viure en un cottage al Lake District. El 1818 va començar a treballar com a periodista a la premsa conservadora. El 1821 anà a Londres, on traduí de l’alemany i començà la seva carrera com a escriptor després del ressò obtingut amb la publicació de les seves experiències amb l’opi. Aviat, però, s’establí a Escòcia. A més de Confessions d’un opiòman anglès (1822), els seus llibres més coneguts són L’assassinat entès com una de les belles arts (1827) i Suspiria de Profundis (1845). El seu ascendent s’estengué aviat a coetanis seus com Edgar Allan Poe, Charles Baudelaire i Nikolai Gogol, però també escriptors com Jorge Luis Borges han reconegut l’admiració per la seva obra i la influència que n’han rebut.
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 5
Thomas De Quincey
ELS ÚLTIMS DIES D’IMMANUEL KANT Traducció de Josep M. Muñoz Lloret
L’AVENÇ Barcelona 2013
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 6
Barcelona, octubre de 2013 © de la traducció, Josep M. Muñoz Lloret © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2013 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç BIC: BGL ISBN: 978-8488839-75-6 Ref. AVEN056 Dipòsit legal: B. 23194-2013 Imprès a: Book Print Digital, S.A.
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 7
Dono per fet que tota persona instruïda mostrarà algun interès per la història personal d’Immanuel Kant. Un gran home, encara que hagi seguit un viarany poc fressat, ha de ser sempre objecte d’una curiositat generosa. Suposar el lector totalment indiferent a Kant és suposar-lo totalment inintel·lectual; i, per tant, tot i que en realitat s’escaigui que no el consideri amb interès, és una ficció de cortesia suposar que ho fa. Sobre aquesta base, no demano perdó al lector per entretenir-lo amb un breu esbós de la vida i dels costums domèstics de Kant, extret dels relats autèntics dels seus amics i alumnes. És cert que, sense cap falta de generositat per part del públic, en aquest país les obres de Kant no són vistes amb el mateix interès que s’ha aplegat pel seu nom; i això pot ser atribuït a tres causes: en primer lloc, a l’idioma en què estan escrites; en segon lloc, a la suposada obscuritat de la filosofia que s’hi ensenya, tant si és intrínseca o a causa de la particular manera de Kant d’exposar-la; i en tercer lloc, a la impopularitat de tota filosofia especulativa, independentment de com estigui tractada, en un país on l’estructura i la tendència de la 7
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 8
societat imprimeixen al conjunt de les activitats de la nació una direcció exclusivament pràctica. Però, sigui quina sigui la fortuna immediata dels seus escrits, cap home de curiositat il·lustrada no considerarà l’autor mancat del més profund interès. Mesurat per una prova de força, és a dir, pel nombre de llibres escrits directament a favor o en contra seu, per no parlar dels que ha modificat indirectament, no hi ha cap altre autor filosòfic, si exceptuem Aristòtil, que pugui pretendre acostar-se a Kant en l’abast de la influència que ha exercit sobre les ments dels homes. Essent aquests els mèrits que el fan digne de la nostra notícia, repeteixo que no és més que un raonable acte de respecte al lector suposar en ell un tal interès per Kant com per justificar un esbós de la seva vida.
8
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 9
Immanuel Kant,1 el segon de sis germans, va néixer a Königsberg, Prússia, una ciutat que a l’època comptava amb prop de cinquanta mil habitants, el 22 d’abril de 1724. Els seus pares eren gent d’origen humil, i no pas rics fins i tot per la seva condició, però capaços (amb l’ajut d’un parent pròxim, i amb l’afegit d’una petita dotació d’un cavaller que els apreciava per la seva pietat i virtuts domèstiques) de donar al seu fill Immanuel una educació liberal. Quan era un nen el van enviar a una escola benèfica; i, l’any 1732, el van matricular a l’Acadèmica Reial (o Fredericiana). Aquí va estudiar els clàssics grecs i llatins, i va establir una amistat íntima amb un dels seus companys d’escola, David Ruhnken (posteriorment conegut pels erudits amb el nom llatí de Ruhnkenius), que va durar fins a la mort d’aquest. Al 1737, Kant va perdre la mare, una dona de caràcter excel·lent, i de realitzacions i coneixements superiors al 1. Per la banda paterna, la família de Kant era d’ascendència escocesa; d’aquí ve que el pare de Kant escrivís el cognom Cant, que és un cognom escocès, i que encara es pot trobar a Escòcia. Però Immanuel, encara que sempre va apreciar el seu llinatge escocès, substituí la C per una K, per tal d’adaptar-se més bé a les analogies de la llengua alemanya.
9
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 10
seu rang, que va contribuir a l’eminència futura del seu il·lustre fill amb l’orientació que va saber donar als seus pensaments juvenils i amb l’elevada moral que li va inculcar. Fins a la fi de la seva vida, Kant només parlava d’ella amb la més gran tendresa i reconeixença de tot allò que devia a la seva cura maternal. El 1740, per sant Miquel de setembre, va entrar a la Universitat de Königsberg. El 1746, quan a penes tenia vint-i-dos anys, va escriure la seva primera obra, sobre una qüestió en part matemàtica i en part filosòfica, això és, l’avaluació de les forces vitals. La qüestió havia estat plantejada primer per Leibnitz, en oposició als cartesians, i va ser aquí finalment establerta, després d’haver ocupat la majoria dels grans matemàtics d’Europa durant més de mig segle. Estava dedicada al Rei de Prússia, tot i que mai no la va veure –de fet, mai no es va arribar a distribuir.2 Des d’aleshores fins al 1770, es va guanyar la vida com a tutor privat en diferents famílies, o fent classes particulars a Königsberg, especialment als militars sobre l’art de la fortificació. El 1770 fou nomenat per a la càtedra de Matemàtiques, que permutà ben aviat per la de Lògica i Metafísica. En aquesta ocasió, va pronunciar una lliçó inaugural (De Mundi Sensibilis atque Intelligibilis Forma et Principiis) que és remarcable perquè conté els primers gèrmens de la Filosofia Transcendental. El 1781 va publicar la seva gran obra, la Critik der Reinen Vernunft, o Crítica de la raó pura. Va morir el 12 de febrer de 1804. 2. Hem d’atribuir a aquesta circumstància que sigui tan poc coneguda entre els filòsofs i matemàtics de països forans, i també el fet que D’Alembert, els coneixements de filosofia del qual estaven pobrament per sota dels de matemàtiques, molts anys després encara continués presentant la disputa com a verbal.
10
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 11
Aquests són els grans períodes de la vida de Kant. Però la seva vida va ser notable no tant pels seus incidents, com per la puresa i dignitat filosòfica del seu tarannà diari; i d’això la millor impressió l’obtindrem del relat de Wasianski dels seus últims anys, comprovat i corroborat pels testimonis col·laterals de Jachmann, Rink, Borowski i altres biògrafs. En ell, el veiem lluitant amb el sofriment d’unes facultats declinants, i amb el dolor, la depressió i l’agitació de dos mals diferents –un que li afectava l’estómac, l’altre el cap–, per damunt dels quals la benignitat i la noblesa de pensament foren victoriosament eminents fins al final. El defecte principal d’aquesta i de totes les altres biografies de Kant és que informen massa poc sobre la seva conversa i les seves opinions. I potser el lector estarà disposat a lamentar que algunes de les notícies són massa minucioses i circumstancials, de manera que poden ser d’un costat poc dignes, i de l’altre poc delicades. Pel que fa a la primera objecció, cal respondre que el safareig biogràfic d’aquesta mena i l’escrutini poc cavallerós en la vida privada d’un home, encara que no fos allò que un home d’honor escolliria per escriure, pot ser llegit sense blasme; i quan el tema és un gran home, a vegades amb profit. Respecte a l’altra objecció, no sé com excusar el senyor Wasianski per haver-se agenollat a l’espona del llit del seu amic agonitzant, per tal de registrar, amb l’exactitud d’un taquígraf, l’últim aleteig del seu pols i les lluites d’una naturalesa que expira, excepte suposant que, al seu parer, la idea de Kant com una persona que pertany a tots els temps transcendia i anul·lava les restriccions ordinàries de la sensibilitat humana, i que, sota aquesta impressió, va fer que con11
tripa IK.qxd
19/09/2013
13:46
PÆgina 12
siderés un deure públic allò que, cal esperar-ho, hauria refusat de bon grat per impuls de les seves afeccions privades. El següent paper sobre Els Últims Dies de Kant està recollit de l’alemany de Wasianski, Jachmann, Borowski i altres.
12