coberta Rusiæol DEF.qxd
10/09/2013
14:02
gar en aquest petit volum les sentències morals Fèlix Fanés
que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascu-
DIARI DE GUERRA
des de l’escepticisme profund amb què observava
NOVA YORK, TARDOR 2001
la societat del seu temps, les Màximes i mals pen-
Honoré de Balzac
EL CORONEL CHABERT Joseph Roth
JOB
HISTÒRIA D'UN HOME SENZILL Félix Fénéon
NOTÍCIES DE TRES RATLLES Joan-Daniel Bezsonoff
LES MEUES UNIVERSITATS Robert Louis Stevenson
saments revelen no només el peculiar sentit de l’humor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melancòlica, amarga i desencisada, de l’existència. Al costat de la sàtira estripada contra les dones i els metges, hi trobem la seva desconfiança cap a la política i cap al progrés i, en el fons, envers la prò-
MICHAEL KOHLHAAS Benjamin Constant
çar a pintar, malgrat l’oposició familiar.
juez, 1931) va ser un dels pintors i escriptors capdavanters del Modernisme. Fill d’una família de fabricants tèxtils, afeccionat a l’excursionisme, aviat va comenAls vint-i-vuit anys, casat i amb una filla, va abandonar-ho tot per emprendre la vida d’artista, amb llargues estades a París, formant part de l’anomenada bohèmia daurada. Com a escriptor, es va vincular al grup de L’Avenç, i va conrear diferents gèneres i registres: el seu teatre s’inscriu inicialment dins el corrent
pia condició humana. Ara bé, tal i com adverteix el
simbolista (L’alegria que passa, 1898)
mateix Rusiñol, en l’última mostra del seu escep-
però aviat opta per un teatre crític amb
ticisme, al capdavall «tots aquests pensaments
la realitat i que connecta amb el públic
poden escriure’s a la inversa».
(Llibertat!, 1901; El pati blau, L’hèroe i
L’EMIGRANT AMATEUR Heinrich von Kleist
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aran-
MÀXIMES I MALS PENSAMENTS
Cal al final de la seva vida, Santiago Rusiñol va aple-
Santiago Rusiñol
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
PÆgina 1
«Aquest llibre de màximes morals resumeix en realitat quaranta anys de la vida de Rusiñol: és l’esquema del seu escepticisme», Josep Pla.
ADOLPHE Joan Todó
L’HORITZÓ PRIMER
BIC DN ISBN 978-84-88839-76-3
Enric Bou
DESVIACIONS PROSES DE VIATGE
Literatures
www.lavenc.cat
Santiago Rusiñol
MÀXIMES I MALS PENSAMENTS
El místic, 1903). Com a narrador, passà també del simbolisme inicial (Anant pel món, 1896, Oracions, 1897), a una novel·la crítica amb la realitat constituïda ( El poble gris, 1902; L’auca del senyor Esteve, 1907, que després endolcí en la versió teatral, El català de la Mancha, 1914). De 1907 a 1925 va publicar a L’Esquella de la Torratxa una columna setmanal on va vehicular la seva reflexió sobre l’art i la literatura i, en general, sobre el món modern, i on va abocar la seva ironia amarada d’escepticisme.
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 2
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 3
Santiago Rusiñol
MÀXIMES I MAL PENSAMENTS “Pensa mal i no erraràs”
Epíleg de Margarida Casacuberta
L’AVENÇ Barcelona 2013
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 4
Barcelona, octubre de 2013 © de l’epíleg, Margarida Casacuberta © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2013 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Ricard Suñé. Retrat de Santiago Rusiñol pintant al jardí de la Granja Vella d’Horta, cap a 1916. © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas BIC: DN ISBN: 978-84-88839-76-3 Ref. aven054 Dipòsit legal: B. 22041-2013 Imprès a Book Print Digital, S.A.
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 5
MÀXIMES I MALS PENSAMENTS
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 6
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 7
I Per a les beates, resar és com fer el solitari.
II La lluna de mel és el pitjor temps del matrimoni. Són els assaigs de la comèdia, on s’han de lligar els caràcters. L’estrena ve en tenir el primer fill. El fracàs pot venir a qualsevol hora.
7
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 8
III Del treball, en diuen virtut els que no han de treballar, per enganyar els que els fan la feina.
IV L’obrer es vanta dignament de ser obrer i fa tot el que pot per no ser-ne.
V Els malalts que tenen malalties que un es pot encomanar, no fan tanta compassió.
8
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 9
VI El poble té més admiració al que ja és ric explotant-lo, que al que s’arruïna per servir-lo.
VII El que parla bé de nosaltres ha de ser molt tou perquè ens ho sembli.
VIII Els polítics han de tenir el cor reglamentat: no poden compadir més que els que són del seu partit.
9
tripa rusiæol def.qxd
06/09/2013
10:44
PÆgina 10
IX Els que porten condecoracions són com botigues de poc gènere que tot ho posen a l’aparador.
X La valentia és el costum d’un perill: hi ha valents a qui no els fan por els lleons i els fan feredat les sangoneres.
XI La dona que vol imitar l’home, que pensi que fa tan mal efecte com l’home que imita la dona.
10