coberta Anglada_els papers aspern 19/01/2017 14:22 Página 1
Glauca de Quios és una dona fascinant. A la manera dels grans poemes èpics de la tradició hel·lenística,
Joseph Roth
ella mateixa ens relata, ja des de la vellesa, la seva
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
vida. Glauca pertany a una família benestant que es
Saul Bellow
dedica al cultiu de la vinya a l’illa de Quios en la Grè-
ATRAPA EL DIA
cia del segle III aC. Amb les “sandàlies d’escuma”
TOT SOL
del títol, Glauca trepitja fort, en terra i per mar, per les illes de l’Egeu i fins a la ciutat d’Alexandria. I des d’aquesta força de caràcter ens fa partícips dels pri-
Patricia Highsmith
CAROL
mers amors, de les dificultats que li planteja la vida quan s’ha de fer càrrec dels fills de la germana morta
Emilio Lussu
HOMES COM NOSALTRES
prematurament, d’un casament de conveniència, de la trobada amb el company definitiu, i de la seva vida
Santiago Rusiñol
en comú, una relació intensa i complexa que també
EN JOSEPET DE SANT CELONI
la durà a Atenes.
Irène Némirovsky
LA VIDA DE TXÈKHOV
En la seva mirada, nodrida per la poesia i la música, hi veiem passar la memòria, l’amor i la família, les tradicions mitològiques, el paisatge mediterrani, la
Joan Santanach (ed.)
LLULL X LLULL Una antologia de textos de Ramon Llull Joseph Roth
EL PES FALS
política i la justícia. Amb un gran coneixement del món clàssic, i també amb la tècnica, la força narrativa i la sensibilitat que la caracterizen, Maria Àngels Anglada escriu una novel·la històrica deliciosa que calia tornar a posar a disposició dels lectors.
Henry James
ELS PAPERS D’ASPERN Joseph Conrad
MEMÒRIA PERSONAL
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC FV ISBN 978-84-16853-07-6
Literatures
SANDÀLIES D’ESCUMA
August Strindberg
MARIA ÀNGELS ANGLADA
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
MARIA ÀNGELS ANGLADA
SANDÀLIES D’ESCUMA
MARIA ÀNGELS ANGLADA I D’ABADAL (Vic, 1930 – Figueres, 1999) va ser una escriptora, autora de novel·les, assaig, crítica literària i poesia. Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va dur la seva passió per l’antiga Grècia a tota la seva obra. Establerta a l’Empordà el 1961, va ser professora a l’ensenyament secundari, tant de llatí i grec com de literatura catalana. El 1972 va publicar uns primers poemes, però el seu descobriment pels lectors es produeix el 1978, quan guanya el premi Josep Pla amb la seva primera novel·la, Les closes, a la qual van seguir llibres com No em dic Laura , Viola d'Amore , Sandàlies d’escuma i Artemísia. La seva obra més coneguda és El violí d’Auschwitz (premi Novel·la de l’Any 1995 dels Prudenci Bertrana), que ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Posteriorment va publicar Quadern d’Aram , sobre el genocidi armeni, i va guanyar el premi Octavi Pellissa per Nit de 1911 (1999). Va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC i va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi el 1994. Sandàlies d’escuma, publicada per primer cop el 1985, va ser immediatament reconeguda per la crítica, i va obtenir el Premi de la Crítica de narrativa catalana, atorgat per l’Associació Espanyola de Crítics, i el premi Lletra d’Or el 1986.
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Pรกgina 2
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 3
SANDÀLIES D’ESCUMA
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Pรกgina 4
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 5
Maria Àngels Anglada
SANDÀLIES D’ESCUMA
L’AVENÇ Barcelona 2017
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 6
Barcelona, febrer de 2017 © del text, Maria Àngels Anglada, 1985 Publicat d’acord amb Pontas Literary & Film Agency © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2017 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Il·lustració de la coberta: Relleu de marbre romà amb una mènada que dansa. 27 a.C.-14 d.C. The Metropolitan Museum of Art, Nova York (foto: JMM) BIC: FV ISBN: 978-84-16853-07-6 Ref. aven087 Dipòsit legal: B. 2756-2017 Imprès a Liberdúplex
Tripa Anglada2_mida petita literatures 20/01/2017 15:24 Página 7
Taula
i. Dedicatòria a Cleide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 ii. Sandàlies d’escuma. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 iii. Les roses i la cera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 iv. De Quios a Alexandria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 v. Càrmides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 vi. La venjadora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 vii. Les ombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 viii. De l’Epir a Atenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 ix. Les hores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 PĂĄgina 8
A Josep Maria Anglada i d’Abadal, germà inoblidable, parc de paraules, ric de coratge i tendresa. In memoriam
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 9
NOTA
L’acció d’aquesta novel·la se situa al segle III abans de Crist. Alguns dels personatges són reals, d’altres imaginats o inventats a partir d’un nom, com el de Glauca. Fent servir la llibertat del novel·lista, he canviat, entre altres coses, el marc geogràfic de la mort de Sotades. Em plau de reconèixer el meu deute amb els poetes grecs de l’època i, especialment, amb Teòcrit i Herodes i els seus traductors catalans, els doctors Josep Alsina i Carles Miralles. Així mateix és un plaer manifestar el meu agraïment a la meva filla Mariona Geli, que ha passat a màquina tota la novel·la amb gran atenció. Vaig començar aquesta novel·la l’any 1990, amb un parell de frases; tot seguit la vaig interrompre aparentment per dedicar-me al llibre Les germanes de Safo i encara Viola d’amore. El juny del 1984 la vaig recomençar, sobre un esquema fet un any abans. Voldria remarcar que no he triat un món tan allunyat per fugir del nostre segle. Ara existeix l’angoixa i el perill nuclear. El segle III aC., però, no fou tampoc una edat d’or: el poder sempre ha tingut un braç llarg i cruel, o, com diu l’adagi català, «sempre han tingut bec les oques».
9
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Pรกgina 10
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 11
1 Dedicatòria a Cleide
Molts grecs han escrit els seus records de les expedicions guerreres que han conegut de prop perquè hi han pres part com a combatents o fins i tot com a generals. Però jo penso, com la meva mestra, que la cosa més bella del món no és cap munió arrenglerada de soldats damunt la terra negrosa, ni un estol de vaixells de guerra, sinó el somriure i el cos d’aquell que estimes. I encara, eixamplant el cercle de les formes valuoses, hi afegeixo l’illa que em bressolà, el mar, i tots els qui he estimat amb els llaços de la pietat familiar. En temps antics, quan els herois lluitaven en combats cos a cos, eren belles de cantar les seves conteses, però no pas ara, per a mi, quan els reis i generals que han vingut després del diví Alexandre s’han acarnissat pels bocins del seu reialme, com els ocells de presa que es barallen per les restes del festí d’un lleó. No, no és el déu de la guerra el qui em dicta les paraules clares: ets tu, Afrodita, la reina de l’encantament i dels amors, la flor sorgida del mar; tu canvies el ritme del pols i el curs de la sang vermellosa; ni els petits rossinyols de ràpid bategar ni els atletes més forts de llarg alè no s’escapen del teu encís. I al teu costat, invoco les Muses adorables, inspiradores dels poetes, que em van mirar de petita, quan jugava amb nines, pilotes i tabes i que ara no s’esveren de fer companyia a les meves arrugues, filles del temps. Perquè «el qui les Muses han estimat 11
Tripa Anglada2_mida petita literatures 19/01/2017 15:01 Página 12
des de la infantesa» l’acompanyen fidelment, com ho fan els bons amics, quan ja no es troba a la flor dels seus dies. Les meves batalles han estat molt diferents de les dels generals, que omplen de dol les cases, barregen les ciutats i trossegen els esplèndids cossos joves. De nit, m’ha agradat el combat amorós, que no té cap més testimoni que la llàntia o la resplendor de la lluna. I, mentre brilla la dolça llum del dia, he lluitat per aconseguir la forma bella en les meves cançons i per salvar de la mort, en uns temps tan incerts, els qui estimava. La mort un dia ens convertirà en pàl·lides ombres; aleshores, l’hauré de seguir amb petja no massa indòcil, perquè la copa de la meva vida ha estat plena. Només temo, en començar d’escriure, d’arribar al punt on em caldrà narrar les hores més negres de la meva vida. Per un voler de la necessitat, les vaig passar justament a Alexandria, la ciutat més blanca i radiant del món. Qui no coneix la reina dels camins del mar, qui no ha vist, de nit, la claror que ha encès damunt les ones des de la seva illa de Faros? Tinc por que, quan arribaré en aquest punt, em caldrà deixar el paper i hauré de punxar moltes vegades la cera de les tauletes de fusta; no sé si trobaré les paraules justes, que no tremolin encara, tants anys després, per l’esquinçament del cor: els mots potser em fugiran, com s’encauen les tímides tórtores quan s’acosta l’esparver. Però vull escriure la veritat. Ja sé que aquest llibre no podrà ser conegut de gaire gent: les seves paraules no aniran de boca en boca sota el cel, com les meves tonades, arreu on el nostre mar bat les roques i les platges sorrenques. Amics de confiança el copiaran per a uns altres amics i no es vendrà obertament als prestatges dels llibreters, en molt de temps; per a nosaltres, els petits, és temible la ira dels poderosos. Què hi fa, però? Prou que el llegirà, anys a venir, la meva petita, la menuda Cleide, la meva néta de rínxols d’or i d’ulls més brillants per a mi que la mateixa llum del far d’Alexandria. 12
coberta Anglada_els papers aspern 19/01/2017 14:22 Página 1
Glauca de Quios és una dona fascinant. A la manera dels grans poemes èpics de la tradició hel·lenística,
Joseph Roth
ella mateixa ens relata, ja des de la vellesa, la seva
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
vida. Glauca pertany a una família benestant que es
Saul Bellow
dedica al cultiu de la vinya a l’illa de Quios en la Grè-
ATRAPA EL DIA
cia del segle III aC. Amb les “sandàlies d’escuma”
TOT SOL
del títol, Glauca trepitja fort, en terra i per mar, per les illes de l’Egeu i fins a la ciutat d’Alexandria. I des d’aquesta força de caràcter ens fa partícips dels pri-
Patricia Highsmith
CAROL
mers amors, de les dificultats que li planteja la vida quan s’ha de fer càrrec dels fills de la germana morta
Emilio Lussu
HOMES COM NOSALTRES
prematurament, d’un casament de conveniència, de la trobada amb el company definitiu, i de la seva vida
Santiago Rusiñol
en comú, una relació intensa i complexa que també
EN JOSEPET DE SANT CELONI
la durà a Atenes.
Irène Némirovsky
LA VIDA DE TXÈKHOV
En la seva mirada, nodrida per la poesia i la música, hi veiem passar la memòria, l’amor i la família, les tradicions mitològiques, el paisatge mediterrani, la
Joan Santanach (ed.)
LLULL X LLULL Una antologia de textos de Ramon Llull Joseph Roth
EL PES FALS
política i la justícia. Amb un gran coneixement del món clàssic, i també amb la tècnica, la força narrativa i la sensibilitat que la caracterizen, Maria Àngels Anglada escriu una novel·la històrica deliciosa que calia tornar a posar a disposició dels lectors.
Henry James
ELS PAPERS D’ASPERN Joseph Conrad
MEMÒRIA PERSONAL
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC FV ISBN 978-84-16853-07-6
Literatures
SANDÀLIES D’ESCUMA
August Strindberg
MARIA ÀNGELS ANGLADA
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
MARIA ÀNGELS ANGLADA
SANDÀLIES D’ESCUMA
MARIA ÀNGELS ANGLADA I D’ABADAL (Vic, 1930 – Figueres, 1999) va ser una escriptora, autora de novel·les, assaig, crítica literària i poesia. Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va dur la seva passió per l’antiga Grècia a tota la seva obra. Establerta a l’Empordà el 1961, va ser professora a l’ensenyament secundari, tant de llatí i grec com de literatura catalana. El 1972 va publicar uns primers poemes, però el seu descobriment pels lectors es produeix el 1978, quan guanya el premi Josep Pla amb la seva primera novel·la, Les closes, a la qual van seguir llibres com No em dic Laura , Viola d'Amore , Sandàlies d’escuma i Artemísia. La seva obra més coneguda és El violí d’Auschwitz (premi Novel·la de l’Any 1995 dels Prudenci Bertrana), que ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Posteriorment va publicar Quadern d’Aram , sobre el genocidi armeni, i va guanyar el premi Octavi Pellissa per Nit de 1911 (1999). Va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC i va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi el 1994. Sandàlies d’escuma, publicada per primer cop el 1985, va ser immediatament reconeguda per la crítica, i va obtenir el Premi de la Crítica de narrativa catalana, atorgat per l’Associació Espanyola de Crítics, i el premi Lletra d’Or el 1986.