Portada_Subirats3:Portada_Subirats3.qxd
20/12/2011
Aram Monfort
Página 1
L’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, encarregada i tutelada per les institucions públiques, va tenir cinc edicions entre els anys
Barcelona 1939
1985 i 2006. A través seu, s’han obtingut una sèrie de dades que cobrei-
El camp de concentració d’Horta
xen vint anys que han estat cabdals en el desenvolupament territorial i
Josep Calvet
social de la Barcelona metropolitana, i que permeten reconstruir els pro-
Les muntanyes de la llibertat
cessos de la conversió d’una societat encara molt marcada per l’etapa de enrere aquells temps i que s’enfronta amb altres reptes, altres crisis,
La justícia durant la Guerra Civil
altres identitats. L’etapa 1985-2006 ens marca un període amb un relat
El Tribunal de Cassació de Catalunya
propi: el dels anys de gran creixement de la societat metropolitana, de
Antoni Segura
millora de les situacions col·lectives, de disminució de les desigualtats.
Euskadi
Són uns anys, que la present recessió econòmica i social sembla haver
Crònica d’una desesperança Tzvetan Todorov
Una tragèdia francesa Josep M. Muñoz (ed.)
Els Quatre Presidents Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla
convertit ja en llunyans, en què la societat barcelonina passa de l’escasessa a l’abundància, de la necessitat a la llibertat, i que són bàsics per entendre el nostre present. Una societat que creix en el nombre i la diversitat dels seus habitants, que amplia els seus horitzons, físics i materials, de vida, que estén, en un context bilingüe, el coneixement de la llengua catalana, que millora els seus habitatges i els seus salaris, fruit
Carme Molinero i Pere Ysàs
Els anys del PSUC
d’un nivell més alt d’educació, i que és cada vegada més individualista.
El partit de l’antifranquisme (1956-1981)
Una reflexió final sobre el paper de les classes i els grups socials com a
Ferran Requejo
agents polítics clou aquest llibre, destinat a ser una referència ineludible
Camins de democràcia
en els estudis de la societat catalana al tombant de segle.
De l’autonomia a la independència Josep Termes
Història del moviment anarquista a Espanya
www.rballibres.com
(1870-1980) Sharon G. Feldman
A l’ull de l’huracà Teatre català contemporani
Jaume Ayats
Els Segadors De cançó eròtica a himne nacional
Assaig
Barcelona: de la necessitat a la llibertat
Federico Vázquez Osuna
la dictadura en una societat del tombant del segle XXI, que ha deixat
Les classes socials al tombant del segle XXI
El pas dels evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial
Marina Subirats
SÈRIE ASSAIG
14:58
MARINA SUBIRATS (Barcelona, 1943) es
Marina Subirats
va educar a l’Escola del Mar. Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1965, va estudiar sociologia a París,
Barcelona: de la necessitat a la llibertat Les classes socials al tombant del segle XXI
on va ser deixebla d’Alain Touraine. Catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva recerca s’ha especialitzat en els camps de la sociologia de l’educació i de la sociologia de la dona, així com també de l’estructura social de Catalunya, sobretot a partir de l’Enquesta de la Regió Metro politana de Barcelona (1985-2006), que ha dirigit o en què ha col·laborat des de la seva primera edició. El seu compromís cívic i polític es va decantar, a partir de la Transició, cap als moviments socials i molt en particular cap al moviment de les dones. Ha estat directora de l’Instituto de la Mujer (1993-96) i regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2006). És autora de Rosa y
azul: la transmisión de los géneros en la escuela mixta (amb Cristina Brullet, 1988), Balones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación (amb Amparo Torné, 2007) i Mujeres y hombres: ¿un amor imposible? (amb Manuel Castells, 2007).
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Pรกgina 2
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 3
Marina Subirats Amb la col·laboració de Pedro López-Roldán i Cristina Sánchez Miret
BARCELONA: DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT LES CLASSES SOCIALS AL TOMBANT DEL SEGLE XXI
L’AVENÇ Barcelona 2012
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 4
Barcelona, gener del 2012 © del text, l’autora © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2012 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat
Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la coberta: Natàlia Báscones Il·lustració de la coberta: La tèrmica del Besòs vista des del Fòrum (JMM/L’Avenç 2011) Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-60-2 Ref. aven038 Dipòsit legal: B. Imprès per
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 5
TAULA
La història d’un projecte i el perquè d’aquest llibre . . . . . . . . . . . . I. L’EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT METROPOLITANA: DE L’ESCASSESA A L’ABUNDÀNCIA, DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La societat metropolitana i les seves transformacions . . . . . . . 1. La societat metropolitana a l’inici dels anys vuitanta: les herències anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Els horitzons s’obren: més gent, més diversitat, més amplitud espacial . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . 3. La llengua catalana: de la marginació al mestissatge . . . . 4. La riquesa, el consum, l’habitatge: tot tendeix a créixer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. De la Barcelona industrial a la ciutat del coneixement . . . 6. Canvi educatiu i canvi cultural: l’educació com a via de promoció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. De la uniformitat a la diversitat: la invenció de la vida individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Els actors del canvi: de la societat civil a les institucions polítiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. CLASSES I CAPES SOCIALS A L’INICI DEL SEGLE XXI . . . . . 1. Classes i estrats socials en les societats avançades . . . . . . 2. L’evolució de les classes i capes socials a la Regió Metropolitana . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . 3. La classe corporativa, nova classe dominant . . . . . . . . . .
7
15 19 21 30 41 58 81 93 110 130 137 142 175 191
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 6
4. La classe mitjana i les seves fraccions . . . . . . . . . . . . . . . 4.1. La classe empresarial propietària . . . . . . . . . . . . . . 4.2. La classe professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3. La gent jove . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Empresaris sense assalariats i autònoms: són encara una classe mitjana? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La classe treballadora i les seves fraccions . . . . . . . . . . . 6.1. La classe treballadora jove i adulta. . . . . . . . . . . . . 6.2. La classe treballadora gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3. Els nous immigrants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III. A TALL DE CLOENDA: SÓN ENCARA LES CLASSES SOCIALS ACTORS POLÍTICS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex I. L’Enquesta Metropolitana de Barcelona: evolució territorial i mostral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex II. El procés metodològic de construcció tipològica de les classes socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
200 202 228 256 279 301 303 331 359
387 411 415 423 427
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 7
LA HISTÒRIA D’UN PROJECTE I EL PERQUÈ D’AQUEST LLIBRE
Recordo encara que va ser un dia de l’any 1984 quan en Lluís Carreño em va trucar dient-me que m’havia de fer un encàrrec. En Lluís era sociòleg, un dels primers a Barcelona, i pertanyia a aquella generació de pioners d’una nova manera de pensar la societat, tan allunyada com fos possible de prejudicis i d’ideologies. No era una tasca fàcil, en aquells anys, i calia anar creant els instruments per aconseguir-ho: per obtenir dades fiables, per tractar d’objectivar les opinions i les impressions sobre la vida col·lectiva, sobre la nostra manera de viure i d’actuar. Temes, fonts de dades contrastades, preguntes, arguments, teories, que havien estat prohibits durant la dictadura. Ell treballava llavors a l’Ajuntament de Barcelona i era per encàrrec de l’alcalde, Pasqual Maragall, que volia parlar amb mi. La conversa, en aquell moment, em va aclaparar una mica. L’alcalde, que presidia també la Corporació Metropolitana, havia decidit crear una institució, l’Institut d’Estudis Metropolitans, des d’on poder analitzar la realitat supramunicipal que s’estava configurant davant nostre i que malauradament comptava amb mitjans massa febles per coordinar-ne el desenvolupament de conjunt; i crear alhora un instrument concret, un sistema de recollida periòdica de dades, per poder-ne seguir l’evolució social. Eren els dies de confrontació encesa entre partits polítics a l’entorn del tema metropolità: les dues formacions polítiques que ocupaven els dos edificis cabdals de la plaça de Sant Jaume, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, tenien visions contraposades de l’organització territorial que convenia, i en aquells primers anys de democràcia, en què calia reconfigurar-ho tot, les deci-
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
8
20/12/2011
14:52
Página 8
BARCELONA: DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT
sions que es prenien tenien en molts casos un caràcter estructurant que els conferia una importància superior a la de les decisions del dia a dia. Pasqual Maragall, alcalde excepcional d’aquella etapa, era també un universitari, acostumat a pensar la llarga durada i els instruments per poder preveure-la. La realitat ja evident d’una ciutat que feia temps que havia desbordat els seus límits físics obligava a pensar què estava passant amb la dinàmica de conjunt, en un territori que era Barcelona, sense ser-ho des del punt de vista administratiu, que gravitava entorn d’ella i era inexplicable sense ella, alhora que Barcelona ja no es podia entendre sense el seu entorn. Davant les dificultats polítiques d’una unitat administrativa necessària, però difícil per moltes raons, calien instruments que permetessin, almenys, comprendre les diverses parts de la ciutat real, constatar-ne l’homogeneïtat i les diferències, que, per descomptat, no eren de caràcter geogràfic, sinó social. És així com va néixer un projecte engrescador: l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, que en Lluís Carreño, llavors assessor de Cooperació Tècnica i Científica de la CMB, em demanava que dirigís. I que, a una investigadora com jo, que no havia tingut ocasió de dirigir grans projectes empírics, no podia sinó provocar-li una certa inquietud, juntament amb l’entusiasme. Però els temps no eren per fer-se enrere de res. Una generació de poc més de trenta anys s’havia posat al front dels ajuntaments, de les Diputacions, de la Generalitat, de les institucions de tota mena, per dur a terme una gran transformació de la societat catalana, que calia reinventar de dalt a baix, amb tot el coratge necessari. Vaig acceptar l’encàrrec, vaig crear un equip, vam començar a treballar en el projecte de l’enquesta. L’Institut d’Estudis Metropolitans, creat l’any 1984 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració de diverses institucions, tot just començava a caminar, impulsat des de la Corporació Metropolitana, especialment per Jordi Borja, llavors conseller-delegat de presidència de la CMB; de seguida es va anar configurant com un instrument potent i una realitat plena, per sort encara viva. Des d’aquella època, l’Institut d’Estudis Metropolitans, convertit més tard en Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, ha produït un gran nombre d’estudis i d’informació, sota la direcció d’Antoni F. Tulla, Antoni Serra Ramoneda, Oriol Nel·lo, Josep Maria Vegara, Carme Miralles i Joan Trullén, en períodes successius. L’Enquesta Metropoli-
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 9
LA HISTÒRIA D’UN PROJECTE I EL PERQUÈ D’AQUEST LLIBRE
9
tana, durant molt de temps el seu projecte emblemàtic, va ser encarregada i tutelada per l’Ajuntament de Barcelona, els de l’antiga Corporació Metropolitana, la Diputació i, més tard, la Generalitat, en l’edició de l’any 2006. Va tenir cinc edicions: les que es van dur a terme els anys 1985-86, 1990, 1995, 2000 i 2006. En un treball d’aquest tipus, que suposa un esforç econòmic de part de les institucions i un esforç científic per part de les persones investigadores, és ja un fet important que s’hagin pogut dur a terme cinc edicions amb un criteri de conjunt, i que s’hagin obtingut així una sèrie de dades que cobreixen vint anys, vint anys que han estat cabdals en el desenvolupament territorial i social de la Barcelona metropolitana, i que permeten, a qui ho vulgui, reconstruir els passos i els processos de la conversió d’una societat encara molt marcada per l’etapa de la dictadura en una societat del tombant del segle xxi, que ha deixat enrere aquells temps i que s’enfronta amb altres reptes, altres crisis, altres identitats. Vull agrair a Pasqual Maragall, una vegada més, que posés en marxa instruments tan potents d’estudi de la realitat barcelonina, que ell va contribuir tan directament a transformar, des de la utopia però sobretot des d’un coneixement molt exacte de com era la gent i la ciutat. I també a Jordi Borja que impulsés amb tanta decisió aquests projectes, en aquella primera etapa. Tota aquesta feina va portar a produir una gran quantitat de dades i d’anàlisis de la societat metropolitana, que es poden trobar i consultar a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans i al seu web, així com a les biblioteques universitàries i institucions diverses. Divulgades en molts moments, m’agradaria pensar que els resultats de l’enquesta han contribuït, al llarg d’aquests anys, a conèixer una mica millor la realitat barcelonina i metropolitana. Amb tot, la fragmentació de la informació, necessària per poder aprofundir en cada un dels temes estudiats, sempre em va produir una certa insatisfacció. Una eina tan potent com l’Enquesta Metropolitana, que es va iniciar ja amb gairebé 5.000 entrevistes de més d’una hora de durada de mitjana i va arribar l’any 2006 a més de 10.000, per a tot Catalunya, era capaç de donar moltes respostes a les preguntes que podem formular-nos en relació a l’evolució social en el període 1985-2006, tan ric en esdeveniments i canvis. Darrere el coneixement de les noves formes de família que anaven apareixent, de l’augment de l’educació, de la intensificació de la mobilitat, del creixement del consum, hi ha alguna cosa més. Hi ha una
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
10
20/12/2011
14:52
Página 10
BARCELONA: DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT
societat que viu i es transforma, que tendeix a la convergència o a la divergència en les seves formes de vida, que va cap a la igualtat o cap a la desigualtat. Que té un projecte de modernització, el du a terme, que després es fragmenta. En la qual uns grups progressen i van guanyant terreny, mentre que d’altres decreixen i es van extingint, passat ja el seu moment de protagonisme en la transformació social. No les persones, és clar, que sempre es renoven, sinó les situacions en les quals viuen, i que les transformen en actors socials que empenyen els fets en una o altra direcció, segons els seus interessos, les seves creences, les seves possibilitats. No d’una manera cega, ben cert, no estem parlant de cap forma de determinisme, però sí condicionades per unes circumstàncies que, ho vulguem o no, són cabdals en la configuració en la vida humana, en l’acció de les persones, pública i privada. I conèixer aquestes circumstàncies és la feina que es proposa la sociologia per comprendre no tant les motivacions individuals com la dinàmica col·lectiva i els seus motors profunds. És per tot això que una vegada i un altra em vaig proposar d’escriure un llibre, que permetés, a partir de tota la informació recollida mitjançant les diverses edicions de l’enquesta, traçar un recorregut del que han estat aquests anys per al conjunt de la Regió Metropolitana, ara ja molt més àmplia, territorialment parlant, que no l’Àrea Metropolitana inicial, el territori on es va dur a terme la primera enquesta. Una vegada i un altra feines, encàrrecs, urgències de la meva vida, em van fer posposar aquest projecte. En els darrers anys, i una vegada analitzada l’Enquesta de Catalunya del 2006 i també la part corresponent a la Regió Metropolitana, he pogut finalment dedicar-me a aquest projecte. Limitant l’anàlisi a la Regió Metropolitana, perquè de Catalunya teníem únicament les dades de l’any 2006, insuficients per comprendre una trajectòria. Cal dir, però, que allò que resulta més sorprenent en la comparació entre les dades relatives a la totalitat de Catalunya i les relatives a la regió barcelonina és la gran similitud que presenten. A grans trets podem dir que, des del punt de vista social, ja no hi ha una Catalunya rural; queden restes, trets aïllats, en vies de transformació, d’aquesta Catalunya antiga que tant diferenciava entre camp i ciutat, però els trets fonamentals són molt similars, els temps de difusió de les innovacions de tot tipus s’han escurçat, les noves tecnologies tendeixen a anul·lar el caràcter de barreres que abans establien les distàncies,
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 11
LA HISTÒRIA D’UN PROJECTE I EL PERQUÈ D’AQUEST LLIBRE
11
i tot fa pensar que, en efecte, aquest país camina cap a una forma de Catalunya-ciutat, potser no de la manera en què es va poder imaginar fa un segle, però sí amb uns trets que han permès avançar en la igualació de les oportunitats de tot tipus, sigui quin sigui l’indret on viuen les persones. El període abraçat és el que marquen les dades obtingudes: 19852006. De fet, l’enquesta inicial es va dur a terme durant els anys 198586, de manera que globalment podem parlar de vint anys. Què defineix aquest període? Només un fet erràtic: és el temps per al qual tenim dades homogènies. Hauria estat molt positiu poder partir de dades de 1980, el moment inicial de la democràcia municipal i autonòmica, quan encara no s’havien fet patents, en el territori i en moltes de les formes de vida de la gent, les millores que van reportar el final del franquisme i la transició. Les dades del 1985 ens donen ja la imatge d’una societat en canvi, però a l’inici de la seva transformació. Les dades del 2006, per pur atzar, ens marquen el final d’un cicle: a partir del 2007 començaran a aparèixer els primers indicis de la crisi econòmica; en aquell moment no hi havia encara símptomes del que podia passar ni de la magnitud d’una crisi possible, però l’atur va començar a pujar, el creixement del PIB es va moderar. Era el començament de la nova etapa de crisi, en la qual la societat catalana i espanyola, i també l’europea i més enllà, estan immerses l’any 2011, en el moment d’escriure aquestes línies, sense que se n’endevini encara la sortida. Sabent, en qualsevol cas, que res no serà igual en els anys propers. 1985-2006 ens marca doncs, per un atzar de la petita història, un període amb un relat propi: el dels anys de gran creixement de la societat metropolitana, de millora de les situacions col·lectives, de disminució de les desigualtats. El d’un temps de desenvolupament que en alguns aspectes s’acaba abans, però en altres es pot dir que culmina l’any 2006, per iniciar després la davallada. Probablement quan aquest llibre arribi a mans dels lectors o lectores algú pensi que ja està desfasat, que moltes de les coses que s’hi descriuen ja no són vigents. Certament, la societat metropolitana ja serà diferent. Però la feina de qui investiga és lenta i complicada en unes societats que canvien de pressa. Tractar d’oferir el relat d’una etapa que en tantes coses encara és viva, i que en certa manera ens permet d’entendre algunes de les potencialitats i de les febleses futures, té, almenys per als que tractem d’entendre
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
12
20/12/2011
14:52
Página 12
BARCELONA: DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT
l’evolució del nostre país, un interès que va més enllà de l’estricte present –encara que en les condicions intel·lectuals que caracteritzen la nostra forma de vida s’hagi arribat també a la convicció que tot és per usar i llençar minuts després. Però els qui no ens acabem de creure aquest principi sabem que canvien moltes coses, mentre moltes altres es mouen més lentament en la vida social, i que ens calen relats més pausats que no els que ens ofereixen diàriament els mitjans de comunicació. Per totes aquestes raons, doncs, no m’ha semblat ociós tornar a mirar les dades, els estudis, les conclusions, els arguments que s’han anat produint al llarg dels anys a partir de l’enquesta i tractar de trobar el sentit global d’allò que ens expliquen, d’un temps i d’un país que va ser el nostre i que comença a quedar lluny, empès per la velocitat de la globalització. Per tal de no fer més feixuc aquest volum, s’ha prescindit gairebé totalment de les taules de dades. Les xifres i percentatges solament s’utilitzen en el text, per recolzar les afirmacions i precisar les dimensions de les diferències o dels fenòmens descrits. Qui vulgui conèixer les xifres amb precisió o aprofundir en alguns aspectes pot consultar els volums publicats i, per al 2006, que és l’any que més es té en compte en aquest llibre, pot acudir als volums publicats al web de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans. Per a la primera part del llibre, en què s’analitzen alguns dels canvis globals que s’han produït en la societat metropolitana durant aquests anys, s’han tingut en compte les diverses edicions de 1985, 1990, 1995, 2000 i 2006, per tal d’establir els canvis en els períodes més llargs possibles. Una dificultat addicional és que la base territorial de l’Enquesta Metropolitana va anar canviant a cada edició, per demanda de les administracions, i com a conseqüència del fet mateix de l’expansió territorial de l’àmbit metropolità. Alguns dels detalls tècnics s’inclouen en els annexos metodològics i i ii, d’una manera molt sintètica, o es poden consultar a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans. Per a la segona part del llibre, en què ens endinsem en les diferències entre les diverses classes i capes socials d’aquest territori, s’ha pres com a base sobretot l’enquesta del 2006, amb algunes referències a dades anteriors. La sorprenent similitud dels resultats principals ens ha aconsellat de fer-ho així, per no convertir en massa pesant una explicació referida als diversos anys per als quals hi havia dades.
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
20/12/2011
14:52
Página 13
LA HISTÒRIA D’UN PROJECTE I EL PERQUÈ D’AQUEST LLIBRE
13
L’Enquesta Metropolitana va aplegar moltíssimes persones, en funcions diverses, al llarg d’aquests anys, a les quals vull agrair explícitament la seva col·laboració en diferents moments i el seu esforç per arribar a un treball d’alta qualitat, que és el que crec que s’ha aconseguit en les diverses edicions de l’enquesta i en els seus múltiples informes, des dels Informes Generals fins als específics. No podria pas anomenar tothom, però sí aquelles persones que recordo especialment per la seva feina o pel seu ajut institucional. A més dels directors de l’Institut, ja esmentats, hi ha totes les altres persones que hi van treballar. La primera enquesta va ser dirigida per un equip que vam formar la Maria Jesús Izquierdo, en Fausto Miguélez i jo mateixa. Jo vaig dirigir la segona, amb la col·laboració d’Oriol Nel·lo, llavors director de l’Institut d’Estudis Metropolitans, i de Carlos Lozares com a metodòleg. La tercera va ser dirigida per un equip format per Oriol Nel·lo, Albert Recio, Montse Solsona i jo mateixa. En Salvador Giner va dirigir la de l’any 2000; la de 2006 va estar subjecta a un conjunt de canvis de direcció, però en van tenir especial cura Carme Miralles, directora llavors de l’Institut, Eduard Saurina, que n’era el gerent, i Isabel Clos, secretària de redacció, amb la col·laboració d’Oriol Nel·lo, Martí Parellada i jo mateixa que vam coordinar-ne diverses parts. Però malgrat els canvis en la direcció, es va mantenir constant una part considerable del qüestionari, perquè precisament l’interès fonamental d’aquest instrument no era tant el d’obtenir una fotografia de la situació, sinó el d’obtenirne fotografies successives, que permetessin de reconstruir la pel·lícula i per tant les tendències de fons de la societat metropolitana, més enllà dels fets conjunturals. Junt amb els directors de l’enquesta, moltes altres persones hi van dedicar el seu esforç: cal recordar l’Albert Serra i la Lucía Baranda, que es van ocupar de la primera recollida de dades, en condicions encara molt precàries i, en el cas de la Lucía, també en edicions posteriors; José Luis Crespán, que va dissenyar una primera mostra de gran complexitat, que ha estat una de les peces més sòlides de l’enquesta; Carlos Lozares, Pedro López-Roldán i Màrius Domínguez, que van agafar el relleu metodològic en les edicions següents, respectant allò que s’havia fet anteriorment i fent-ho créixer; José Luis Flores, un cas únic de precisió i eficàcia a l’hora de comprovar que totes les xifres siguin correctes i que tots els errors hagin estat controlats. Antoni Cuadras, que com
tripa Subirats3e:tripa Subirats3c.qxd
14
20/12/2011
14:52
Página 14
BARCELONA: DE LA NECESSITAT A LA LLIBERTAT
a gerent de l’Institut va fer una gran feina de vincle amb les institucions i d’administrador dels fons; Elena Sintes, coordinadora de l’enquesta durant uns anys, i tants i tants noms d’investigadors que hi han col·laborat, com Ángel Cebolleda, Lluís Flaquer, Marta Masats, Enric Mendizábal, Teresa Montagut, Montserrat Pallarès, Isabel Pujades, Pilar Riera, Teresa Torns. És del tot just fer una menció especial a Cristina Sánchez Miret, que va treballar-hi des de 1990, i gràcies a la qual va ser possible iniciar, des d’aquell any, una anàlisi metodològicament diferent, que és la que bàsicament s’exposa en aquest llibre. Sempre va ser fonamental el suport de les institucions públiques, sense les quals res de tota aquesta feina no hagués estat possible, i molt especialment de l’Ajuntament de Barcelona a través de diversos regidors i regidores, i també dels seus tècnics, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya més tard i de l’IDESCAT en la darrera edició. Cal encara agrair a persones i institucions l’ajut en la redacció d’aquest llibre. A l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans i al seu equip actual per haver-me permès d’utilitzar les dades acumulades sense restriccions. Als amics de sempre, Manuel Castells, Lluís Crespo, Vicenç Navarro i Oriol Nel·lo, per la complicitat respecte al projecte i les observacions fetes en molts moments. Al Pedro López-Roldán, la Cristina Sánchez Miret i en Màrius Domínguez pel seu enorme treball en relació a les classes i capes socials a la Regió Metropolitana, un treball de molts anys, que ha cristal·litzat en diverses monografies i que reprenem avui en aquest volum. Al Tony Hilbert, el meu company, per la molta informació aportada, viscuda per la seva experiència de tants anys de treball a diverses empreses i, sobretot, per la seva constant complicitat amorosa que ha creat les condicions per, finalment, dur a terme aquest projecte.