Viatge a la Rússia soviètica, Eduard Riu-Barrera (ed.) by L'Avenç

portada RussiaNI_Portada Domingo-2.qxd 28/07/2017 11:56 Página 1

Jordi Castellanos

Literatura i societat

La nova realitat que s’estava creant a Rússia arran de la Revolució d’Octubre del 1917 va atreure ràpidament l’interès de la societat catalana. Diversos viatgers –sindicalistes, periodistes, economistes i polítics– en van deixar un testimoni especialment revelador.

La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos

Territori capital La guerra civil a Catalunya, 1937-1939 Federico Vázquez Osuna

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya, 1931-1944 Rosa Congost

Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939) Marc Andreu

Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Francesc Casares

Compromís amb la justícia Memòries d’un advocat laboralista (1958-1978)

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBTV4 DNJ ISBN 978-84-16853-11-3

Assaig

Viatge a la Rússia soviètica

Marc Andreu Acebal

Entre la Revolució d’Octubre de 1917 i el final de la Guerra Civil espanyola, en un període d’una vintena d’anys, van ser diversos els viatgers catalans –sindicalistes, periodistes, economistes, homes polítics– que van tenir interès a conèixer, de primera mà, el nou sistema polític i social que s’havia instaurat a l’antiga Rússia, ara convertida en la naixent Unió Soviètica. Encara que els motius i els moments del viatge van ser diversos, tots ells compartien la mateixa voluntat de comprendre i descriure una realitat nova. La forja d’un nou món, la possibilitat d’arribar-hi per les transformacions econòmiques i per la imposició de l’ordenament socialitzant, van ser les qüestions que van recollir en les seves notes de viatge. La possibilitat de copsar la realitat de la nova societat es veia entorpida pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització de la propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat de comunicació directa amb la població. El caràcter extraordinari del viatge, l’interès que tenia per a amplis sectors de la inquieta societat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, va fer que molts dels visitants es convertissin en cronistes i analistes. Amb textos d’Ángel Pestaña, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Carner-Ribalta, Ferran Valls i Taberner, Andreu Nin, Josep-Anton Vandellós, Carles Pi i Sunyer, Hélios Gómez, Rodolf Llorens i Jordana, Antoni Rovira i Virgili i Rafael Vidiella, entre altres.

Eduard Riu-Barrera (ed.)

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Eduard Riu-Barrera (ed.)

Viatge a la Rússia soviètica Visions catalanes de l’URSS (1920-1941)

EDUARD RIU-BARRERA (Barcelona, 1959) és historiador i arqueòleg dedicat al camp de la restauració arquitectònica. Llicenciat en història medieval per la Universitat de Barcelona, és responsable al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya de la recerca arqueològica i històrica aplicada a la restauració en monuments medievals, com el monestir de Sant Pere de Rodes, les esglésies de Sant Pere de Terrassa i el temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva recerca historiogràfica s’ha estès als camps de l’art, l’arqueologia, l’evolució de la restauració i els museus, que ha divulgat en nombroses publicacions i . intervencions acadèmiques. A L’Avenç, on va ser membre del consell de redacció (20002007), va coordinar diversos dossiers sobre literatura catalana de viatges als Estats Units, el Magrib, Rússia i Turquia, en un dels quals s’origina el present volum. Ha editat amb P. Vélez la monografia Riu Serra. Escultor i dibuixant (PAM, 2012), dedicada al seu pare. Per a aquest volum ha comptat amb la col·laboració de FERRAN MUÑOZ JOFRE (Barcelona, 1992), graduat en Ciències Polítiques per la UPF.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 3

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Pรกgina 4

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 5

Eduard Riu-Barrera (ed.) Amb la col·laboració de Ferran Muñoz Jofre

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA Visions catalanes de l’URSS (NVOMJNVQNF

L’AVENÇ Barcelona OMNT

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 6

S’han fet totes les gestions possibles per identificar els propietaris dels drets d’autor dels textos reproduïts, quan no són de domini universal. Qualsevol error o omissió accidental haurà de ser notificat per escrit a l’editor.

Barcelona, setembre de OMNT © de la selecció i la introducció, Eduard Riu-Barrera © dels textos, els hereus desl autors i específicament: © Hereus de Josep Pla i Casadevall, NVOR © 1989 by Hereus d’Eugeni Xammar © Fundació Carles Pi i Sunyer © Fundació Rafael Campalans © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., OMNT Passeig de Sant Joan, OS, On Na MUMNM Barcelona Telèfon: VP=OQR=TV=ON Fax: VP=OSR=QQ=NS www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Helios Gómez, Octubre de NT «îÉÖ~éKOMNT Les imatges de les pàgines PQJPR i NUSJNUT, fetes a Moscou el NVPQ, són d’autor desconegut © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya BIC: HBTV4 DNJ ISBN: VTUJUQJNSURPJNNJP Ref. ~îÉåMVO Dipòsit legal: B. NUKRNPJOMNT Imprès per a Liberdúplex

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 7

TAULA

Rússia i Catalunya vistes l’una a l’altra, d’època tsarista a l’URSS d’entreguerres, per Eduard Riu-Barrera . . . . . . . . . . . . . . . .

Presentació i criteris d’edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ANTOLOGIA DE TEXTOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

N. Ángel Pestaña: Lo que yo vi (NVOM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . O. Joaquim Maurín: Casanellas, aventuras de un magnicida (NVOP) PK Josep Grau: Bajo la bandera roja (NVOQ) . . . . . . . . . . . . . . QK Antònia Pérez: Sóc la mare de Nin (NVOQ-NVOR) . . . . . . . R. Josep Pla: El color de Moscou (NVOR) . . . . . . . . . . . . . . . . S. Eugeni Xammar: El leninisme (NVOR) . . . . . . . . . . . . . . . . T. Josep Carner Ribalta: A Moscou amb Macià (NVOR) . . . . U. Santiago Pi i Sunyer: Ciència, partit i intel·lectualitat (NVOR) V. Francesc Blasi i Vallespinosa: La tomba de Lenin (NVOU) NM. Ferran Valls i Taberner: Impressió de Leningrad (NVOU) NN. Andreu Nin: L’expulsió de l’URSS (NVPM) . . . . . . . . . . . NO. Josep A. Vandellós: Deu nits al Transsiberià (NVPM) . . . . NP. Vicente Pérez Viche «Combina»: Cómo salí de Rusia (NVPN) NQ. Rafael Campalans: La frontera de l’URSS (NVPN) . . . . . NR. Carles Pi i Sunyer: Com vaig veure Rússia (NVPN). . . . . . NS. J. Terrasa: La república de treballadors (NVPN). . . . . . . . NT. Helios Gómez: Dos anys entre bolxevics (NVPO-NVPQ) . . NU. Rodolf Llorens i Jordana: El cinema a l’URSS (NVPQ) . .

PT QS RT SQ TO TR UQ UT VM VR VU NMN NMU NNV NOQ NPM NPQ NRO

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 8

NV. Frederic Fernández Serratacó: Sis mesos en una escola d’arquitectura (NVPR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . OM. Rafael Vidiella: El teatre soviètic (NVPT) . . . . . . . . . . . . . ON.Joan Bertran i Llopart: Impressions d’un Primer de Maig (NVPU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . OO.Antoni Rovira i Virgili: Benestar públic, malestar intel·lectual (NVPU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . OP. Francesc Pararols: Un català a l’Exèrcit Roig (NVPV-NVQN)

NRT NSQ NST NTO NTT

ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NUT

Relació de viatges i estades a l’URSS (NVOMJNVQN). Motivació del desplaçament i nòmina dels participants. . . .

NUV

Bibliografia de testimonis de viatges i estades a l’URSS (NVOM-NVQN) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NVV

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 9

Al meu avi Eduard Barrera i Elias que a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, d’on era membre, va rebre classes de literatura russa d’Andreu Nin, el seguidor i víctima d’aquells bolxevics que avui fa cent anys assoliren el poder a Rússia. També al meu pare Julià Riu Serra, que em va fer veure en la literatura testimonial la vibració combinada de la història i la condició humana. L’un i l’altre em transmeteren, des de l’humanisme, la sensació de proximitat de la terra russa a través de l’estimació a la seva gran literatura, que sentim i fem tan pròpia.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Pรกgina 10

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 11

o∫ëëá~=á=`~í~äìåó~=îáëíÉë=äÛìå~=~=äÛ~äíê~I= ÇÛ≠éçÅ~=íë~êáëí~=~=äÛropp=ÇÛÉåíêÉÖìÉêêÉë bÇì~êÇ=oáìJ_~êêÉê~

Val a dir que, si des de Catalunya i d’ençà la revolució de NVNTI es va viatjar amb un interès profundament observador cap a Rússia i la nova Unió dels Soviets, abans l’atenció i el relat del desplaçament havia tingut majoritàriament un sentit invers, és a dir, que s’havien dirigit de l’imperi rus cap a terres catalanes. El gran influx que desplegava la Rússia tsarista havia fet que membres de les potents i cultes elits russes s’atansessin a tot Europa amb notable curiositat al llarg del segle ñáñ. Entre les dues extremitats continentals, doncs, l’interès intel·lectual i observador fou de principi dirigit d’orient a occident. Així doncs, l’efervescent i ric ambient cultural rus del Vuitcents, imbuït de components propis del romanticisme, també va abocar-se sobre l’Europa meridional i la seva península més remota. Ho va fer notablement influït per l’atmosfera cultural francesa, de la qual era en bona part partícip. Des d’aquesta posició, el regne d’Espanya, que no es pot oblidar que era ben celebrat per la lluita antinapoleònica, oferia un plaent pintoresquisme i una preuada alteritat europea, feta de costumisme racial i primari, aparentment ple de supervivències àrabs. Justament per tot plegat, així que les dificultats de viatjar fora dels dominis russos es reduïren radicalment a mitjan segle ñáñ i els mitjans de transport a llarga distància ho facilitaren, el nombre de súbdits de l’imperi del tsar atrets per aquests ambients meridionals es féu prou significatiu i ho palesa a bastament la respectable literatura que en deixaren. Enmig d’aquest panorama i dins del context hispànic, es va produir una prou remarcable atenció cap a Catalunya, que no sembla sobrer d’esbossar lleugerament aquí, abans d’examinar com, sota d’altres motivacions ben alienes al viatge convencional de recreació i formació, es

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 12

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

produïren les visions catalanes de la singularitat política, social i diversitat nacional de les terres regides pels soviets.

La Rússia tsarista observa la Catalunya del Vuitcents Per tota l’Europa del Vuitcents la Rússia tsarista irradiava la seva potència, fins als confins de la península extrema d’occident. Ho feia per l’influx que progressivament adquiria la seva dinàmica històrica, una combinació variable de força política, cultura, ciència i convulsions socials. Ho feia la seva economia i la dels països sotmesos al seu domini, que arribava també a repercutir en terres peninsulars com ho va palesar prou bé la percepció popular que, cap a mitjan segle, s’expressava en el conegut verset del valencià Josep Bernat i Baldoví: «Quan en Odessa i Moscou/ sonen els canons de bronze,/ l’arròs, que hui va a nou,/ demà pujarà hasta onze» o, en un sentit semblant, la dita que la guerra de Crimea dels anys NURQ-NURS va motivar: «Déu nos do pluja i sol i guerra a Sebastopol.»N El fet és que el bloqueig marítim que, enmig d’aquest conflicte, va tancar la sortida de cereals pels ports ucraïnesos va portar prosperitat a l’agricultura en afavorir les exportacions bladeres i obrir-li nous mercats. Però també, més circumstancialment, va expedir per a les necessitat bèl·liques notables contingents de bestiar de tir i càrrega que reclutaren aquí els exèrcits franco-britànics, aliats dels otomans contra l’imperi rus.O Al seu servei també marxaren soldats de fortuna, com el garrotxí i home de molts oficis, pacífics i guerrers, Jaume Puig o Jaume de can Valent. Aquest, després de la contesa, un cop llicenciat a Constantinoble, va marxar a peu cap a la seva terra per mig Europa, tot fent marrada per París. Del seu periple, malauradament, només en queda N. Nadal, J. «La consolidación de la industria algodonera» reproduït a Història de Catalunya (dir. P. Vilar) vol. VIII, Antologia d’estudis històrics. Barcelona: Ed. SO, NVVM, p. ONV n. NNQbis; i Fuster, J., L’Albufera de València. Alzira: Ed. Bromera, NVVP, p. PU. O. El navilier Esteve Amengual va servir amb transports a les tropes aliades i de la seva participació en va deixar l’obra Recuerdos de mis viajes a la Crimea durante el memorable sitio de Sebastopol. Barcelona: Imprenta de El Porvenir, de Buenaventura Bassas, NURV.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 13

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

una pinzellada accidental,P però que fa evident una forma ben estesa i poc recordada de mobilitat antiga, la de moltes tropes assoldades que les guerres escampaven ben lluny. Difícilment d’aquestes experiències en resten testimoniatges, compostes majoritàriament per una humil soldadesca de pobre instrucció o illetrada, com era el cas de Jaume de can Valent. No cal dir que durant molt temps gairebé només foren les elits viatgeres les que deixaren narració dels seus desplaçaments, fossin diplomàtics, formatius o d’afers, encara que també hi ha excepcionals relats viatgers entre pagesos, menestrals o simples aventurers des d’època moderna, incorporats a voltes en el gènere de la picaresca. Si progressivament en el segle ññ la democratització de la societat de masses ha alterat completament aquest estat de coses, amb la popularització del viatge i el turisme, els desplaçaments cap a la Rússia soviètica d’entreguerres havia introduït d’inici una molt notable particularitat. L’especificitat fou motivada pel fet que la subversió de classes que la revolució i el nou règim bolxevic hi portaren va cridar-hi visitants específicament sorgits de les files obreres industrials, d’empleats i altres estaments subalterns, que en un viatge essencialment polític hi buscaven referents d’acció i organització, així com ajut solidari a la causa treballadora que representaven i als moviments revolucionaris on s’enquadraven. La transcendència que atorgaven a la seva missió els compel·lia a deixar-ne memòria, ja fos com a propagandistes entusiastes, neutres informadors o manifests detractors, i amb ells la nòmina social d’autors de relats de viatge es va obrir i nodrir d’uns nous protagonistes històrics. Val a dir, però, que si bé les classes a les que pertanyien havien deixat ben poca memòria dels seus desplaçaments, això no vol pas dir que no en fossin protagonistes de molt importants, sobretot en tant que subjectes a una forta mobilitat migratòria, cada cop més àmplia i llunyana, d’abast sovint transcontinental. Si dins dels molts moviments humans vuitcentistes de motivació militar, la guerra de Crimea havia portat al teatre bèl·lic de l’imperi rus a conterranis desheretats per les lluites civils casolanes, unes dècades desP. Osona, A., «De mas excursions. En Jaume de can Valent (història d’un guia)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any II, núm. T (octubre-desembre NUVO), p. PS-RP.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 14

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

prés un altre episodi militar de la llarga confrontació entre els imperis dels otomans i el tsar hi transportaria no pas senzilla mà d’obra guerrera, sinó un observador tan qualificat com el dibuixant i corresponsal gràfic Lluís Pellicer, agregat de premsa al quarter general del gran duc Nicolau durant la guerra russo-turca de NUTT-NUTU. Els seus reputats reportatges s’estamparien al magazine La ilustración española y americana i d’altres revistes europees, la recepció de les quals il·lustraven el lector català dels grans esdeveniments d’arreu. Catalunya, en plena acceleració dinàmica, començava a aportar observadors al concert de les nacions que en reportarien cada cop més sovint i amb extensió impressions dels seus desplaçaments en gèneres diversos, periodístic o memorialístic, relat de viatges o reports professionals, convençuts de l’interès que les seves observacions tenien també per a la seva societat. En aquesta direcció, no trigaria a arribar el primer escrit català que relata una estada a Rússia, la narració de Jacint Verdaguer del curt viatge que va portar-lo d’Alemanya fins a Sant Petersburg el maig del NUUQ.Q Però força abans que l’interès català es dirigís de forma intensa cap el transmutat extrem rus i, com s’ha dit més amunt, l’atenció fou inversa. El fet és que des de mitjan segle ñáñ, quan les possibilitats de viatjar dels súbdits russos s’obriren fora dels dominis del tsar i els mitjans de transport ho facilitaren per l’extensió de la xarxa ferroviària, els viatges a la península Ibèrica es feren prou nombrosos i deixaren una notable literatura, dins la qual el report de les terres catalanes no s’hi va fer estrany, ni fou poc significatiu.R Resulta remarcable com, des dels primers testimoniatges, aquests visitants van percebre la composició heterogènia de la monarquia espanyola amb països de cultures i desenvolupaments divergents. D’acord amb una posició àmpliament compartida pels observadors europeus romàntics, la singularitat catalana s’equiparava a terres franceses pel seu caràcter provincià de societat modernitzada i urbanitzada, cosa que l’allunyava completament dels llocs comuns que a la península esperaven trobar i en feia un terreny incòmode

Q. La narració s’inclou a «A vol d’ocell. Apuntacions d’un viatge al centre i nord d’Europa» recollit al segon volum d’Excursions i viatges (a cura de N. Garolera). Barcelona: Ed. Barcino, NVVN, p. OMR-OQQ. R. Farré, J.M., La imatge de Catalunya a Rússia. Notes de viatgers russos dels segles ñáñ i ññ. Lleida: Pagès editors, OMNM.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 15

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

i gens apreciat.S De camí cap al sud, era un país faltat dels components anhelats, exòtics i essencials. El recel que produïa no va impedir a molts d’ells una fina percepció de la política, cultura i història catalana, molt més profunda i extensa que no pas la que tingueren altres visitants de provinença més pròxima, però menys sensibles a l’apreciació de pobles i nacions subalternes. De ben segur que el fet de ser originaris d’un immens imperi de turbulenta realitat social i nacional va afavorir l’observació de les tensions a què estava sotmesa Catalunya i sovint fer-ne remarcables equiparacions, molt en concret amb la situació de la nacionalitat ucraïnesa i el seu moviment cultural.T Tant és així que, cap a final de segle, de l’atenció que projectaren vers les terres catalanes i el net reconeixement que de la Renaixença cultural tingueren, en va resultar algun prou notable i extens reportatge.U Així mateix, fou des de l’imperi rus, quan la servitud era encara una qüestió ben pròxima que, per aquesta mateixa raó, es va donar un singular interès per la remença medieval catalana, respecte a la qual l’ucraïnès Vladimir Piskorskii va publicar a Kíev i en rus els estudis Sobre l’origen i significat dels sis mals usos a Catalunya i La servitud a Catalunya a l’edat mitjana, el NUVV i NVMN respectivament.V Malgrat la llunyania tingueren prou repercussió local i la seva atenció per la història catalana faria que fos nomenat membre corresponent a Kíev de la barcelonina Acadèmia de Bones Lletres l’any NVMN.NM

S. Riu-Barrera, E., «Els viatgers europeus i la realitat catalana» dins Catalunya, una història europea (dir. R. Grau i J.M. Muñoz). Barcelona: Generalitat de Catalunya, OMMS, p. RO-TN. T. Riu-Barrera, E., «La Barcelona visita el segle ñáñ. Dels viatgers il·lustrats a l’inici del turisme» dins Història del turisme a la ciutat de Barcelona. Destinació BCN (coord. S. Palou), Barcelona: Ed. Efadós. Ajuntament de Barcelona, OMNS, p. QP-QR. U. Especialment remarcable és el quadre del panorama català traçat pel periodista Isaac Iàkovlevitx Pavlovski a Esbossos de l’Espanya contemporània NUUQ-NUUR, Sant Petersburg NUUV, traduït per J. M. Farré Un rus a Catalunya, Barcelona: El Llamp, NVUV. V. Vedyushkin V., «La España de los historiadores rusos (segunda mitad del siglo ñáñ - comienzos del siglo ññ)», Eslavística Complutense, núm. NQ (OMNQ), p. NMT-NNQ. NM. «Noticias» Boletín de la Real Academia de Buenas Letras (Barcelona), Vol. N, núm. O (abril-juny NVMN), p. VS.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 16

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

La Catalunya d’entreguerres observa el nou món soviètic El retruny d’un passat de servitud pagesa encara ben sonor i proper, tot just abolit el NUSN per un ucàs d’Alexandre II, fou el que havia guiat l’atenció des de l’imperi rus cap a la vella condició camperola catalana. Més enllà de l’interès per una península exòtica i una cultura renaixent, la seva rica vida intel·lectual també havia portat a fer, de la història ibèrica, interrogació sobre la seva contemporaneïtat cada cop més tempestuosa. No trigarien gaire a ser, justament, els grans canvis que aquesta mateixa turbulència arrossegaria el que faria girar completament les tornes, quan enmig de la Gran Guerra el procés revolucionari desencadenat faria caure l’autocràcia tsarista i conduiria a la imposició de l’ordre bolxevic. Si a partir d’aleshores l’interès rus cap a l’occident sembla esvair-se, serà des de l’efervescent Catalunya que es va dirigir una atenció multiforme vers la nova Rússia i el seus dominis. Així doncs, la societat catalana també va participar de la mirada continental cap a l’est en agitada transformació. Hi va contribuir a partir de NVOM amb una plètora d’observadors que hi viatjaren per més o menys temps i amb motivacions força diverses, d’ideològiques a científiques o comercials, mentre alguns altres hi feren estades relativament prolongades, acollits pels aparells soviètics i en exilis no sempre esdevinguts grats a les autoritats per la seva falta d’aquiescència amb el règim postrevolucionari. A fi d’obstaculitzar l’extensió a l’exterior de la crítica i la dissidència, el seu retorn es féu a voltes ben entrebancat o fins extremament perillós, com explicaren el comunista Andreu Nin o l’anarquista Vicente Pérez «Combina» i es pot llegir més endavant. Si la sortida en casos de significació política es feia dificultosa, l’anada tampoc no fou exempta de problemes ni filtratge vigilant, com explica Eugeni Xammar i el fet és que, fins a l’etapa final de la guerra civil, no hi ha constància d’uns primers desplaçaments en aquella direcció. Així, ni la revolució de NVNT ni els anys més immediats comptaren amb observadors propis del Principat que en deixessin constància. Els primers que hi arribaren, cal remarcar-ho, ho feren de forma induïda, cridats a conèixer i participar en la Tercera Internacional o la Internacional Sindical Roja. A la formació d’aquestes plataformes, destinades a estendre arreu l’influx polític bolxevic, assistiren delegats de l’anarcosindicalisme i alguns d’ells arribaren a incorporar-se al moviment co-

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 17

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

munista, com Ramon Casanellas, Joaquim Maurín o Andreu Nin. D’entre els militants sindicalistes que hi viatjaren es troben els primers autors que reportaren les impressions del país soviètic i analitzaren el nou règim. Destaca d’aquest primer moment, pel deteniment i la penetració, la visió d’Ángel Pestaña que, en trobar-se adscrit al cosmos llibertari, li fou possible percebre de bon començament la realitat del sistema soviètic i la seva naturalesa despòtica, tot evitant les confusions encara avui ben vives i alimentades entre «revolució» i poder bolxevic i d’aquest amb el comunisme. En aquest sentit, al relatar la seva entrevista amb Lenin, sentenciava: «la revolució no és la dictadura del proletariat»NN i així en distingia l’origen d’allò que va succeir-la i arribaria a ser la dictadura del Partit Comunista amb Stalin. Una successió que serviria per modelar una tradició revolucionària de la qual feia ús periòdicament per legitimar-se en festivitats de projecció internacional i en una apropiació acceptada per significatius sectors comunistes. Les celebracions i cerimonials commemoratius amb els seus moguts preparatius foren extensament reportats pels visitants, impressionats pel nombre de participants, disciplina, desplegament de mitjans i força propagandista. Per assistir-hi, i enquadrats per l’oficialista associació Amics de la Unió Soviètica creada el NVPPINO hi viatjaren sovintejades i copioses delegacions catalanes i del republicanisme espanyol, sobretot durant en els anys de guerra de NVPS-NVPU, com es recull detalladament en els annexos. Enmig de la contesa no és gens estrany que la impressió del component militar de les desfilades a càrrec de l’Exèrcit Roig pogués arribar a fascinar a «gent pacífica», com es reconeixia el rabassaire Joan Bertran, quan a més hi creia veure una arma popular, la comparava amb la naturalesa de classe de l’exèrcit espanyol i implícitament la contraposava a les depauperades forces republicanes. NN. Pestaña, Á., Setenta días en Rusia. Lo que yo vi. Barcelona: Tip. Cosmos, NVOQ, p. NVP. NO. Fem constar la data de fundació de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica espanyola, que ràpidament tingué una secció catalana. Aquesta no es reorganitzarà i començarà a enviar delegacions a Rússia (juntament amb l’espanyola) de forma regular fins que el NV de maig de NVPS es constitueix com a Associació d’Amics de la Nova Rússia. Vegeu l’esborrany de l’acta de la II Conferència de l’AUS, celebrada el OT de març de NVPU (ANCN-UUS-T-U, imatge O).

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 18

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

Fou a partir de la successió al cap de l’estat per Josif Stalin a la mort de Lenin, a principi del NVOQ, que el país va obrir-se progressivament i comercialment a la curiositat del turisme internacional, en el marc econòmic del primer pla Quinquennal. Justament una de les primeres manifestacions de l’interès per atreure visitants forasters va ser l’organització, l’estiu de NVOUI del creuer del vapor alemany Cap Polonio, que va comptar amb un grup de participants catalans de classe alta, dels quals dos en deixaren constància publicada, Francesc Blasi i Ferran Valls i Taberner. L’edició gairebé d’immediat dels reculls de les respectives impressions posa ben de manifest el gran interès que desvetllaven. El primer d’ells, a més, participava de l’estesa afecció patrícia per la fotografia i va impressionar un reportatge gràfic que es conserva en els fons del Centre Excursionista de Catalunya. L’any següent, el NVOV fou creada l’agència oficial soviètica Intourist per enquadrar i dirigir l’apetència d’un públic d’alt estatus que enlloc de passejar l’ensopiment «per les platges de moda o per les villes d’eaux» preferia anar a veure «allò que s’oferia als seus cultivats esperits embolicat en el vel roig d’una llegenda sagnant», de tal manera que la morbositat del recent drama històric s’elevava a plat fort del viatge.NP Aquest darrer aspecte no fou menor i s’escampaven amb èxit de les temàtiques relatives a l’ambient revolucionari, la guerra civil, el terror i la repressió. En bona part eren divulgades en versions d’obres d’autors russos expatriats, com les publicades per la conservadora editorial barcelonina Araluce, amb la novel·lada narració de l’ataman cosac Piotr N. Krasonov Del águila del zar a la bandera roja o el document de l’opositor Vladimir K. Brunovsky En las cárceles soviéticas, totes dues aparegudes el NVPN. El mateix any que l’editorial madrilenya Cénit publicava en traducció d’Andreu Nin les Memorias de un terrorista de Boris V. Savinkov, revolucionari passat a la contrarevolució i mort en una presó moscovita feia poc. La curiositat pels orígens i el present de la república soviètica, carregada de tocs sensacionalistes, era tan àmplia que arribava a l’extrem que un pintoresc periodista i conferenciant d’ofici, el valencià Frederic Garcia i Sanchiz, conegut pel «màgic de la paraula» podia l’any NVPO omplir tres dies d’un «públic distingit» la gran NP. Monte-Cristo, «A bordo del Cabo Polonio. Impresiones de un viaje a Rusia», Blanco y Negro (Madrid), any XXXVIII, núm. N.VRM (PM=de setembre de NVOU), p. TM-TP.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 19

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

sala del llavors nou i magnificent cinema Coliseum de Barcelona, en la gira en què presentava una «xerrada lírica» sobre la seva recent estada a l’URSS.NQ Per tot plegat, és a dir, creixent atracció i relativa obertura dels viatges, avançada la dècada de NVOM la nova república soviètica va començar a rebre procedents de Catalunya, a més dels delegats sindicals i quadres obrers portats per l’agitació revolucionària, així com algun periodista, d’altres contingents de visitants. El fet és que d’ençà aquell Vuitcents en què des del llunyà imperi dels tsars el Principat era un país provincià observat amb certa curiositat i sense pràcticament retorn, aquest havia experimentat una transformació descomunal que el convertia en focus polític i cultural molt destacat de l’Europa mediterrània. Els canvis havien estat tan generals i notables que en la dècada de NVPM la companyia local de turisme Viatges Catalonia podia col·laborar amb la soviètica Intourist i organitzar unes anades a Leningrad i Moscou que coincidien no pas casualment amb les festes del dissetè i divuitè «aniversari de la revolució d’octubre» dels anys NVPQ i NVPR.NR Ben remota d’aquesta societat de creixent aire cosmopolita i creadora de públics turístics, quedava aquella que fins a la fi del segle ñáñ havia estat més objecte d’atenció forana que no pas emissora de viatgers a mons llunyans. A Catalunya i fins l’alba del Noucents s’arrossegava una vella tradició del viatge de pelegrinatge religiós, que tot seguit va derivar cap altres formes de lleure turístic amb destins com foren Roma i també Nàpols i Terra Santa en creuers que acostumaven a costejar alhora el nord d’Àfrica, Egipte i Constantinoble. També es va encetar un turisme cap a l’Europa septentrional i central que incloïa la descoberta de la pràctica dels esports de muntanya als Alps. D’entre aquests contingents turístics que progressivament s’escamparen pels circuits internacionals en va sorgir una cada cop més extensa i ben rebuda literatura d’impressions i viatge.NS Val a dir que de l’àmplia mobilitat que d’abans existia de comerciants, militars, estudiants, treballadors emigrants o altres NQ. Anunci i ressenyes de l’acte al diari La Vanguardia, any LI, núm. ON.OMN, p. NT; núm. ON.OMT, p. R; i núm. ON.OMU, p. V corresponents als dies S, NP i NQ de febrer del NVPO. NR. Anunci a la revista Mirador, any V, núm. OVS (Q d’octubre de NVPQ), p. R. Vegeu l’apèndix. NS. Domènech, Joan de Déu, Mirant enfora. Cent anys de llibres de viatges en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or, NQM), NVVR.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 20

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

desplaçats, havia produït ben pocs relats i tan sols dels religiosos, alguns que peregrinaren a Terra Santa o participaren en les missions catòliques del Llevant, en deixaren un cert gruix. Aquesta experiència pietosa i els seus avatars era l’única o gairebé única que mereixia deixar-ne record i ensenyament escrit. Cal consignar, al respecte, que l’obertura literària catalana a temàtiques seculars de viatge més modernes, lligades a l’experiència personal i el relat autobiogràfic, així com el trasllat d’impressions de societats, paisatges o monuments aliens als contemporanis i conterranis, va arribar ben tard respecte a les cultures pròximes. Amb tot, enmig del nou panorama turístic, el viatge i estada en terres russes o de l’ampla URSS presenta diferències substancials. L’interès que varen desvetllar mai no fou pròpiament o exclusivament turístic, en el sentit convencional de dirigit vers el lleure, l’exotisme, el tipisme atàvic, el tòpic monumental o el pintoresquisme paisatgístic. Ben al contrari, tota l’atenció es fixava cap a una contemporaneïtat política i social experimental i única, tinguda per l’anunci o la materialització mateixa d’un nou món que, tal vegada, arribaria a immergir tota la humanitat i, és clar, també Catalunya. Aquí rau l’excepcionalitat històrica d’una atracció que, de fet, no fou mai per una terra concreta sinó per un cos polític, per una forma excepcional de vida, pensament i govern, independent del lloc on s’exercitava. Més excepcional encara, perquè l’interès exterior per visitar el país i fer-se càrrec del què podia representar de nou i rupturista, aviat es féu bidireccional i des del poder soviètic es va promoure amb intensitat la visita d’exhibició propagandística destinada a captar i afermar partidaris del seu imperi arreu, sota la forma ideològica de l’internacionalisme comunista. Així doncs, la visita va prendre uns tons que, des de la curiositat expectant, viraren cap al pelegrinatge devot i l’adoctrinament complaent, és a dir vers uns continguts completament aliens al secular viatge turístic, cultural, esportiu o d’estricte lleure, que paral·lelament es generalitzava. Es tracta més aviat d’una forma de desplaçament que podria equiparar-se, amb totes les reserves, als viatges atàvics a lloc de devoció i formació religiosa, per participar de les seves celebracions i cerimonial de masses. Tanmateix, com s’ha dit més amunt, atès que el nou ordre bolxevic tenia una alta càrrega d’inversió social, fou sobretot als partícips de principis similars, treballadors i quadres de les organitzacions obreres revolucionàries o socialitzants, que va atreure especialment el desplaçament a l’estat so-

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 21

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

viètic. Això va fer que, com s’ha assenyalat més amunt, significats sectors populars s’incorporessin amb aportacions destacades a la nòmina d’autors de testimoni i viatge. Producte seu són algunes de les més vives i suggestives planes d’impressions, escrites per sindicalistes o militants que s’hi desplaçaren, alguns que s’hi exiliaren o hi residiren circumstancialment, com Josep Grau, Vicente Pérez «Combina» o Helios Gómez. Peça humanament excepcional són les sentides i candoroses explicacions d’Antònia Pérez, mare d’Andreu Nin, que el NVOQ va anar a fer companyia a la família del seu fill a Moscou, afalagada pel reconeixement que li oferia aquell mateix règim que, tristament, acabaria per fer-lo desaparèixer. No cal dir que el seu valor i calat és sovint força superior als treballs d’aquells periodistes d’ofici, turistes curiosos o comissionats fugaços que, en canvi, acostumen a ser presentats i ressenyats en primera posició, més pel renom dels autors i la facilitat d’accedir als seus textos que no pas per altra cosa. En aquest sentit, el cas més recorregut és, de ben segur, el de Josep Pla, autor d’un relat d’innegable qualitat literària, però ben poc original i fet, com bona part de la seva obra viatgera, de retalls de propaganda oficial, informació enciclopèdica o d’altres fonts indirectes, sargides sàviament i que sota amples consideracions humanes i polítiques consubstancials al seu tarannà, emmascara amb mestratge la falta de coneixement real. Així, mentre el reportatge només incorpora dèbils impressions directes de l’estada, a canvi presenta un valor polític notable en tant que expressa, d’una banda, l’admiració catalanista per la suposada resolució de les tensions nacionals i, de l’altra, l’atracció vers les solucions autocràtiques i modernitzadores del bolxevisme per part de sectors prou allunyats del comunisme, encara que en aquesta direcció no pot descartar-se una certa actitud de l’autor més provocativa que no pas sentida.NT Justament per tot plegat, i com s’explica més avall, en l’antologia que segueix el seu text i altres de similars són incorporats només de forma breu, a fi de poder donar la rellevància deguda als testimonis viscuts de primera mà i d’interès major. Aquests, sovint sorgits d’autors humils i força mal coneguts, a més d’estampats en publicacions d’època

NT. La combinació entre el valor ideològic de les seves consideracions sobre el règim, la submissió d’aquestes a la propaganda oficialista i la falta de percepció de la situació política real ha estat tractada per Pau Viciano a «Un kulak a la plaça Roja. El Viatge a Rússia de Josep Pla», L’Espill, núm. RQ-RR (OMNS-OMNT), p. SQ-TT.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 22

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

poc o gens divulgades, resten fora de la comoditat cultural i investigadora que aporten els llocs comuns. Tots els testimoniatges que arribaren de les terres soviètiques, neutres, crítics o addictes, parlaren també a fons de la societat catalana des d’on s’observava, dels corrents que la travessaven i l’enfrontaven, de les percepcions del món i dels futurs que esperaven. Com es pot veure, l’atenció envers el règim bolxevic no fou de cap manera exclusiva de les forces sindicalistes i revolucionàries. Hi va haver tota una altra atenció ben desperta, des de les esquerres liberals fins a les forces més conservadores, que mirava amb atenció, prevenció i horror el procés revolucionari i l’estat soviètic resultant, alhora que, amb creixent admiració es contemplaven els progressos culturals, econòmics i la fèrria disciplina social, l’augment de la productivitat i fins el monolític consens polític. Quan només feia dos anys de la revolució de NVNT, Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, intel·lectual i polític molt amatent al concert internacional, encara podia tractar el procés desencadenat de «nihilista amb les fantasies místiques de Rússia» i per aquesta mateixa raó considerar-lo incapaç de resoldre el «problema social» en tant que «la solució russa» portava a ser «tot pobres» mentre que per a ell l’aspiració política havia der ser «tots rics, [que] és la [solució] nord-americana i ha d’ésser la catalana».NU Tanmateix, passats quinze anys, abandonats el «comunisme de guerra», la Nova Política Econòmica (NEP) i encetada l’etapa dels plans quinquennals, el capgirament de la nova Rússia feia veure de forma ben diferent la seva economia social.NV Tant és així que Josep M. Tallada, correligionari de Puig i Cadafalch a la conservadora Lliga i quadre també altament qualificat —enginyer, economista i advocat, director d’escoles d’alts estudis de la Mancomunitat, dirigent empresarial, impulsor

NU. Puig i Cadafalch, Josep, Als diputats de la Mancomunitat de Catalunya en pendre possessió de la presidència per a la qual fou novament elegit. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, NVNV, p. NO, reproduït per Barral, X., Josep Puig i Cadafalch. Escrits d’arquitectura, art i política. Barcelona: IEC, OMMP p. NSM i a Puig i Cadafalch, J., Memòries (ed. N. Mañé i J. Massot), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Bib. Abat Oliba, ORO), OMMP, p. OOU. NV. Unes consideracions ràpides sobre l’economia soviètica al final de la NEP, també des del convervadorisme de la Lliga, es troben a F. Cambó Les dictadures, Barcelona: Llibreria Catalònia, NVOV p. NMN-NMS.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 23

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

dels estudis estadístics i del taylorisme en l’organització del treball—, creia d’interès observar-ne amb atenció la política econòmica. De resultes d’això l’any NVPR va publicar l’estudi L’organització econòmica a la Rússia soviètica dins la col·lecció de monografies de «política social» que editava el seu partit i on tracta el règim soviètic de capitalisme d’estat.OM Segurament l’interès per la creixent economia soviètica explica en part la motivació que havia portat a diferents comerciants a viatjar-hi, com va fer l’empresari Joan Jorba, renovador del ram de la distribució i creador dels tan coneguts magatzems Jorba, desapareguts a inici dels anys NVSM. Hi va anar el NVOT, l’any després d’haver obert les galeries comercials del portal de l’Àngel a Barcelona, i del viatge només hi ha constància incidental, sense que se sàpiga si en va deixar algun escrit.ON Tanmateix, l’orientació més professional i ben poc ideològica del viatge no podia excloure el gran xoc que al foraster de tota tendència i posició provocava el fet de trepitjar terra soviètica, especialment accentuat pel pas militaritzat de la frontera i la seva escenografia. Poc més de trenta anys abans de la pujada al poder dels bolxevics, el NUUQ, Jacint Verdaguer entrava a l’imperi tsarista per Lituània, camí de Sant Petersburg. En arribar a la frontera russa, remarcava: «Aquí tot canvia de fesomia, el país i la gent, i tant de sobte que costa de donar-se’n compte. De Catalunya a França, de França a Suïssa i a Prússia hi ha una gradació; els canvis són suaus, les diferències de què s’adona el viatger no són grans; més a l’entrar a Rússia, un es troba a la porta d’un altre món.»OO Molts dels qui hi arribaren després del NVNT experimentaren un xoc semblant o superior. El pas obligat a la frontera polonesa del comboi per sota d’un arc de fusta pintada, on una llegenda donava la benvinguda als treballadors d’arreu del món, fou reportat molt freqüentment, amb més o menys entusiasme o esgarrifança segons les posicions dels viatgers. Ferrenys soldats de l’exèrcit Roig que representava ser l’arma del poble, imatges de Marx, Lenin i altres cabOM. Tallada i Paulí, J. M., L’organització econòmica a la Rússia soviètica, pròleg de Vidal i Guardiola, M.. Barcelona: Col. de la Secció de Política Social de la Lliga Catalana, vol. II, NVPR. Sobre l’autor vegeu l’entrada que li va dedicar F. Artal a Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans. Barcelona: Ed. SO, NVTV, p. QSR-QST. ON. Camprubí i Plans, Josep, Joan Jorba i Rius NUSV-NVPU Vida i anècdotes d’un innovador del comerç manresà, Manresa: Llibreria Sobrerroca, NVUU, p. OO. OO. Vegeu nota Q.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 24

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

dills de torn, cartells i discursos propagandístics contra el capitalisme, banderes vermelles amb la falç i el martell i, també, un mapa que representava l’URSS, és a dir la sisena part de la Terra feta estat comunista, provocava un gran trasbals i esmolava la curiositat cap a un país amenaçador o redemptor, indubtablement únic i alternativa a la resta. No hi ha dubte que, per a tots ells, aquella frontera significava també la porta d’un altre món. Els afins es podien sorprendre, per exemple, de topar per primer cop amb «guàrdies bons», com deia Helios Gómez, mentre que d’altres, com l’irònic Eugeni Xammar o l’analític Rafael Campalans, remarcaven el contrast entre la pobresa material de l’arc d’entrada i la força real d’allò que representava. A la solució de continuïtat copsada per Jacint Verdaguer, s’afegia llavors la gran distància política creada pel procés revolucionari i les seves conseqüències. A l’estació d’entrada, el poeta i home de religió s’havia fixat en la icona de Crist a la qual tothom pregava.OP Els viatgers d’entreguerres hi observaven per primer cop la nova icona de Lenin, també estesa de forma recurrent per tot el país. Un fet que donava peu a comentaris en la pròpia premsa soviètica i que, a partir d’aquesta, va fer que a Catalunya un anònim i agut periodista catòlic s’esplaiés sobre el caràcter anòmal de la «morbosa superstició leninista», que situava paradoxalment enmig de la lluita antireligiosa dels bolxevics, alhora que observava com d’una radical agressivitat inicial aquesta es desplaçava al raonat combat «científic».OQ Ara bé, encara que els motius de l’observació de la realitat soviètica, distant a partir d’informacions interposades o directa amb el viatge, fossin ben diversos, tots ells compartiren la mateixa voluntat d’abastar, comprendre i descriure un estat de coses que s’anunciava radicalment nou i transformador. La forja d’aquest un nou món, la possibilitat d’arribar-hi per les transformacions econòmiques i per la imposició de l’ordenament socialitzant, foren les qüestions que recolliren en les seves notes de viatge, on, com s’ha dit, no es troba gaire res d’arqueologia, de descripcions monumentals ni de recreacions de panorames naturals. Es tractava d’ignorar el passat i exaltar la contemporaneïtat tinguda per radicalment transformadora i regeneradora, moderna i maquinista. Per

OP.Vegeu també nota Q. OQ. Anònim, «Un sant soviètic: lluita per la descreença», La paraula cristiana, any I, vol. II, núm. NO (desembre de NVOR), p. RRS-RRU.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 25

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

tant, imperaren de forma abassegadora les visites als equipaments socials i industrials que es volien representatius del nou ordre, gairebé sempre conduïdes oficialment en uns desplaçaments que, cal recordar, no eren mai plenament lliures. Motiu pel qual només els residents pogueren reportar impressions menys rígides i més fresques, especialment vibrants com les traslladades per Helios Gómez sobre les misèries de la nit moscovita o l’efervescència a Leningrad. Les fàbriques, els grans treballs d’enginyeria, els pous de petroli, els ateneus obrers, els centres d’ensenyament primari o tècnic, les grans manifestacions i altres espectacles de masses foren els panorames majoritàriament visitats i retratats. Saber-hi copsar per entremig la realitat viva de la societat soviètica fou l’exercici de gairebé tots els visitants, entorpit pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització informativa de la propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat de comunicació directa amb la població per raons idiomàtiques i de temor repressiu. Tot plegat, unes constriccions que només ignoraren els simpatitzants o addictes al comunisme estalinista que a partir de mitjan anys NVPM hi arribaren. Ells produïren una literatura en bona part obviada en aquesta antologia, atès que no té més valor històric que el merament propagandístic o apologètic. En destaca, per exemple, l’àmplia obra periodística i de monografies de temàtica soviètica del magistrat progovernamental Pau Balsells, que s’enumera detalladament a l’annex bibliogràfic. Alguns textos de representants d’aquest segment polític, crescut sobretot a l’empara del poder soviètic entre NVPS-NVPV, expliquen experiències singulars com les d’un estudiant d’arquitectura mexicà resident a Barcelona, Frederic Fernández Serratacó, que el NVPR va fer una estada de sis mesos en una escola tècnica de Moscou, o les visites oficials reportades amb entusiasme càndid per Rafael Vidiella el NVPT i per Joan Bertran NVPU. Cronològicament en darrer lloc, però molt destacades pel que expliquen sobre les condicions interiors del país abans i a l’entrar en guerra el NVQN, són les dures peripècies relatades per Francesc Pararols, militar republicà i militant comunista exiliat a l’URSS, que es va veure obligat a moure’s extensament pel territori soviètic fins a poder enrolar-se a l’Exèrcit Roig, com ell desitjava fervorosament i malgrat la mala disposició del seu partit i de les autoritats militars. El caràcter extraordinari del viatge, els interessos que guiaven a qui el feia i que compartia amb sectors més o menys amplis de la inquieta

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 26

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

societat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, va fer que un elevat nombre dels visitants o residents es convertissin en cronistes i analistes accidentals, sovint incitats, cal pensar, per la demanada curiosa de l’ambient local. Tant és així que es dóna el cas que la proporció de reports coneguts és molt elevada respecte als viatges realitzats, a diferència, evidentment, d’altres destins molt més visitats en el mateix període, però, per sabuts, feblement relatats. No cal dir que, atesa la seva naturalesa, les limitacions dels desplaçaments interiors i la seva orientació oficial, els viatges quedaren circumscrits gairebé sempre a la Rússia europea i les seves dues capitals, el Sant Petersburg tsarista i el Moscou esdevingut nova metròpolis bolxevic, amb alguns excursos cap al sud ucraïnès i caucàsic. Excepcionalment es disposa de la travessa continental amb el ferrocarril transsiberià de Josep A. Vandellós el NVPN i de reports fugaços de Bakú a l’Azerbaidjan i de Grozni a Txetxènia per part dels participants a la delegació governamental espanyola que el NVPN va visitar l’URSS per establir-hi relacions comercials. Dels pous de petroli de Bakú en va parlar amb entusiasme Joan Bertran, que el NVPU es delia per veure’ls servir la causa republicana, alhora que remarcava ressemblances entre la causa del país àzeri i Catalunya. En el context de la guerra de NVPS-NVPV i de fort influx soviètic sobre el republicanisme es troba en darrer testimoni extern a l’estalinisme, cautelosament redactat en aquesta atmosfera per Antoni Rovira i Virgili, periodista i historiador llargament interessat per Rússia i els seus dominis, autor d’una història del país, publicada dos anys després de la revolució de NVNT i d’estudis monogràfics sobre els moviments d’alliberament de les nacionalitats sotmeses a l’imperi tsarista.OR Els seus interessants apunts sobre la vida soviètica i les reflexions respecte de les grans qüestions d’ordre polític se sintetitzen en l’observació del gran desequilibri existent entre la fortalesa material de l’URSS i la feblesa «del costat espiritual» que fa que li sembli «uns Estats Units sense capitalistes i sense llibertat individual.» Es tracta d’una opinió gens estranya si es té en compte que a Catalunya, país sense fortes formacions

OR. Rovira i Virgili, A., Història dels moviments nacionalistes. Primera sèrie. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, NVNO, que tracta de Finlàndia, Lituània, Polònia i Ucraïna. I del mateix autor, Història de Rússia dels temps primitius als temps actuals. Barcelona: Editorial Catalana, NVNV.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 27

RÚSSIA I CATALUNYA VISTES L’UNA A L’ALTRA

comunistes d’obediència soviètica fins al NVPS, el règim soviètic no va despertar mai adhesions cegues ni entusiasmes desmesurats. D’un extrem a l’altre de l’espectre polític, des de l’anarquisme i el comunisme autònom, fins al liberalisme esquerrà i, no cal dir, el conservadorisme, la visita a l’URSS es va fer o va abocar al distanciament, provocat segons els casos per la involució revolucionària, la falta de llibertat política o la persecució religiosa. Val a dir que el progrés econòmic general i material dels ciutadans, el creixement i la renovació industrial, les gegantines obres d’enginyeriaOS o la producció d’armament, infongueren gran admiració i un cert embadaliment. Fins es dóna la circumstància que aquests aspectes foren exposats gairebé amb més entusiasme pels autors conservadors o liberals, molt més atordits pel creixement i la disciplina, que no pas pels mateixos sectors revolucionaris, força preocupats per l’autocràcia del règim i la seva involució cultural, tan significativament ben copsada per Helios Gómez en la falta de qualitat en l’expressió artística i el replec de l’alè avantguardista. La presentació de la productivitat i de les grans obres com a màximes realitzacions comunistes als visitants forasters fou, en el seu temps, remarcada i criticada per representants de l’esquerra liberal com Fermí Vergés, quan el NVPQ afirmava: «Els turistes poden admirar Dnieprostroi, les fàbriques de Tcheliabinsk, tota una sèrie de realitzacions que tenen un prestigi màgic per als esnobs comunistes del nostre país [...] [però] entre els exaltadors interessats del sovietisme i els turistes diletants i la realitat crua hi molta diferència [...]. Només una cosa mereix un capítol d’adhesió sincera i completa en la nova Rússia: la propaganda. El fotomuntatge, les manifestacions de la plaça Roja, la cara impenetrable i dura dels oficials de l’exèrcit roig ha il·lusionat més d’un militant de la nostra Aliança Obrera.»OT Així és que, tot i que la dinàmica política de la societat catalana d’entreguerres va fer que el viatge a la Rússia soviètica contingués alhora l’admiració i l’anunci de la seva essència despòtica, no va poder resistir a l’empenta de l’estalinisme internacional i l’imperi del totalitarisme.

OS. De l’interès professional per aquesta mena de treballs, en pot ser una mostra la ressenya anònima «Les activitats tècniques a la Rússia soviètica» Ciència. Revista catalana de ciència i tecnologia (Barcelona) any IV, núm. PM (abril NVOV), p. TNU-TOQ. OT. Vergés, F., «Consideracions sobre la URSS», Mirador, Any VI, núm. OVV (N=de novembre de NVPQ), editorial de primera plana.

maqueta russia sovietica2_llibre assaig 28/07/2017 12:32 Página 28

VIATGE A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

Fou sobretot a partir de la creació el juliol del NVPS del Partit Socialista Unificat de Catalunya, o poc temps abans amb l’associació d’Amics de la Unió Soviètica, en tant que transmissors en gran part de la propaganda governamental, que es va estendre ràpidament des de les seves plataformes una visió de l’URSS tan entusiàstica com opaca, convertida en la pàtria d’una humanitat feliç, harmònica i solidària, fins al punt que els testimoniatges dels seus adeptes transmeten el trist ensenyament de fins a quin punt les creences poden arribar a obnubilar la percepció real i estendre-hi espesses boires. Ho il·lustra en aquesta antologia, per exemple, el text de Joan Bertran quan remarca sense estranyesa com les masses picaven de mans automàticament en només sentir esmentar el nom de Stalin o en acceptar sense cap dificultat el sistema de partit únic. Aquest és el final del recorregut de la visions soviètiques d’entreguerres i mitjançant les quals s’ha volgut resseguir, no pas l’influx a bastament tractat de la revolució de NVNT i el poder soviètic sobre Catalunya, els seus moviments polítics i els ressons culturals que hi va deixar, sinó explorar com aquest país de l’Europa mediterrània occidental, plural i crític, va fer servir el viatge o l’estada en terres soviètiques per conèixer millor la seva naturalesa i futur, així com també el propi i fins i tot, potser, el de la humanitat. Un recorregut que condueix dels testimonis penetrants i tensos de l’anarquisme del primer quart de segle ññ, per continuar entremig de liberals, conservadors i socialistes crítics, fins a l’entrega devota i emboirada del comunisme dominant en el successiu quart de segle. Finalment, la plena consolidació de dos règims oposats sota la Guerra Freda, la dictadura franquista a Catalunya i la de Stalin sobre els dominis russos, va impedir per molt de temps que un i altre país poguessin intercanviar lliurement les respectives visions i quan començaren a reprendre’s va ser en un context que res no tenia a veure amb el passat.OU Barcelona, O de juliol de OMNT

OU. Un primerenc exponent del canvi de conjuntura pot ser representat per l’opuscle autoeditat de Josep Castells i Cañameras, Viatge a Moscou, Terrassa: NVSU.