El Teatre Municipal de Palafrugell és un edifici polivalent que ha resolt de mane-
|t}
ra intel·ligent un projecte complex, amb unes condicions de partida molt marca-
!(
des per unes preexistències que no sols van condicionar la concepció i l'organit-
|
zació dels espais sinó també la resolució constructiva de l'edifici. Ha estat una obra difícil feta amb gran habilitat i el resultat és un conjunt d'espais que desprenen una sensació agradable, d'honestedat, de transparència i sinceritat constructiva. Destaca en aquesta obra l'esperit de col·laboració obtingut entre la direcció facultativa i l'empresa adjudicatària de les obres.
Teatre Municipal de Palafrugell Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom d l r o l » Teatr» Municipal dePatófrujea
Maóé SanU Mjfganda.l Palafrapil (Ban Empordàl.
Ajuntament de Palafrugell. Seguirem de l'obra a càrrec de Jordi Font (arquitecte municipal), Estefan Garcia (aparellador municipal) i Joan S a c * (Gestió Intepal d'Obres i Serveis). Pniectt i direcció Albert Quingtes. Eduard Esteller i Josep M. Miró. arquitectes. Col·laborador Joan Cuevas Pareras. estudiant d'arqurtectura Estructures GMK Associats. S L Assessorament i càlcul d'estructures Insbllacions Serveis Tècnics Dragados TERUNDAR. SA SAOES. S.A Acúaw AUDIOSCAN Enginyeria del so Empresa constructora Dragados y Construcdones. S.A Caps d'obri Jordi Saniuan, arquitecte (febrer-març 1998) Francrsco Javier Arnau, arquitecte tècnic (març 98-febrer 1999) Carte Delgado, arquitecte tècnic (març 98-febrer 19991 E r n m t a t d'obra Josep Pedrosa Inici i final d'obra Febrer de 1998 a maig de 1999 Superfície construïda 2.347 n i Tot^J pfcssupost 304.509.270 PTA Industrials que hi ha intervingut PREFABRICATS BARRIS (bigues tauló) PREFABRICATS PUJOL (plaques alveolars) CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES CASANOVA PORTES TORRES (teló tallafocs i portes RF) CHEMTROl DIVISIÓN TEATRO (equipament) EZCARAY INTERNACIONAL (butaques) SUMINtSTROSKELOMK (cinema) MOSAJCOS PLANAS (paviments) CELENIT (cel rasos) SAOES (condicionament d'aire) ZARD0YA0T1S (ascensors) FRAPONT (fusteria i ebenisteria) ALUNION ESPANA (fustena d'alummi) ERCO ILUMINACIÓN PHILIPS UGHTING IBÈRICA
Preexistències 1
j actual Teatre Municipal
I imm de Palafrugell és un edifici que no es pot entendre si no s'eiplica abans quines foren les condicions de partida del projecte, molt marcades per les preexistències en el solar; unes preexistències que no sols van ccdiaonar la concepció i l'organització dels espais sinó també, com veurem, la resolució ccnstructrva de l'edifici. En el Moc que s'aixeca l'actual teatre ja n'hi havia un, construït a principis de segle, amb una disposició d'espais típicament a la italiana. En una etapa anterior a la de la intervenció que presentem, aquest teatre es va començar a rehabilitar intentant de salvar el major nombre possible d'elements originals. A causa de les deficients condicions constructives de l'edifici original, el Consistori va arribar a la conclusió que aquest no era aprofitable ni des del punt de vista tècnic ni des del punt de vista funcional, però quan es va prendre aquesta decisió ja s'hi havien fet algunes intervencions, atès que el programa d'actuacions estava planejat per etapes. L'equip d'arquitectes i constructor que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament per fer el teatre de nou no va poder partir de zero -com pot semblar en un primer moment si es miren els plànols o les fotos- sinó que va haver d'adaptar-se i aprofitar certs elements de la primera etapa de rehabilitació que, o bé eren acabats de fer o no es podien tocar, per culpa del cost que això comportava. La més important d'aquestes actuacions prèvies, al meu parer, és l'escenari, al
qual ja se h havia engrandit la boca. amb un estmtolament d'importància, i ja estava pràcticament refet. No quedava cap altra alternativa que situar la sala en funció d'aquest escenari "nou-vell". A més. sobre ta caixa muràna original que delimitava la sala i l'escenari, consistent en murs de fàbrica de 60 cm de gruix, s'hi havia recolzat una nova coberta metàl·lica, que també semblava lògic de conservar-la. Per tant, el recinte escèmc ja estava prefigurat en el costat paral·lel als carrers de la L que formava el solar disponible. La resta del programa de necessitats s'havia de situar, inevitablement, a l'altre costat de la L i en una franja paral·lela a la primera, al centre del solar. Aquest programa constava de vestíbuls t foyers del teatre, de les oficines i de la Regidoria de Cultura i una sala d'actes petita, a més de les comunicacions verticals que enllacessin els diversos nivells. Posteriorment, el municipi va poder comprar el solar annex a la banda de l'escenari, i allí es van situar els carner mos. Estructura autònoma de l'amfiteatre Malgrat aquests condicionaments, es va poder guanyar un considerable nombre de places d'espectadors, respecte a l'original. construint un amfiteatre sobre la platea i orientant totes les butaques en paral·lel a la boca de l'escenari. L'amfiteatre es va bastir de forma autònoma a la capsa preexistent, ja que les grans llums que requeria per evitar de situar pilars a la platea no aconsellava confiar-lo a una obra de fàbrica heterogènia i amb pocs fonaments, encara que el seu gruix fos considerable. Es van construir,
doncs, unes pantalles de formigó armat en els dos laterals, unides en els fonaments per tres bigues centredores i. a sobre, s'hi va construir una Hosa massissa graonada. Per una banda, les parts verticals de la llosa donaven la inèrcia necessària per cobnr els 16 metres de llum i. per l'altra, les parts horitzontals ja formaven les bases dels seients de l'amfiteatre. Com que. a més, tota l'estructura horitzontal i vertical, es va encofrar per anar vista i es va preveure el pas de les instal·lacions deixant passatubs encastats al formigó, gairebé en una sola operació de posada en obra del formigó es va aconseguir tenir l'amfiteatre acabat. només a manca de posar-hi les butaques. Fins i tot es va prescindir del paviment a la part superior, encomanant aquesta funció al mateix formigó estructural, polit i abrillantat. Per aquest motiu es va donar una mica més de dimensió que la necessària a la llosa, per garantir el gruix de recobnment de les armadures després del polit, la granulometria del formigó per força es va haver de controlar perquè fos uniforme, i les inevitables diferències de to entre formigonades -cal pensar que cada graó es va fer en una tongada diferent- es van corregir durant el procés de polit i abrillantat, afegint més o menys tint als líquids que es necessiten per fer aquestes operacions. L'aspecte final d'aquest paviment és reaiment impecable. A la resta de la safa pràcticament només es va haver de resoldre el condicionament acústic, els acabats i les instal·lacions, atès que, com he dit, l'esquema general ja estava resolt. Quelcom de semblant passà amb l'escenari. Es van traslladar els camerinos
LTnfarrmtiu SEGONA QUINZENA
que, en principi, anaven sota l'escenari, al
nat. La varietat de punts de vista, entrades
nou solar, deixant així lliure aquest espai per
de llum i complexitat espacial que dóna
a possibles usos escènics; es va preveure un
aquesta disposició de plans i obertures és
espai per al fossar d'orquestra, que es rea-
d'una riquesa normalment reservada a edifi-
litzarà en una etapa posterior, i es va ins-
cis de molta major dimensió.
tal·lar tota la maquinària de la caixa escèni-
La forma com s'han construït els nivells
ca: enreixats, contrapesos, teler, ponts, etc.
també és particular, ja que les llums de dues
Una c o n s t r u c c i ó m o l t particular
tics. En les zones més sol·licitades, els for-
de les crugies són majors que les dels pòr-
Els espats o, més ben dit, l'únic espai
jats es resolen amb bigues tauló prefabrica-
continu, fluid i complex que forma el vestí-
des, i llosa massissa sobre encofrat perdut
bul, els foyer5. el nucli principal de comuni-
de tauler laminat de fusta que. a la mateixa
cacions verticals, la sala d'actes i les oficines
vegada, dóna l'acabat inferior del sostre. En
de la Regidoria, esta construït d'una forma
les altres, es resolen amb lloses alveolars
molt especial. Ei concepte estructural és el
recolzades en els pòrtics de formigó armat in
mateix que en l'amfiteatre: situar els suports
situ. En quasi tots els sostres, les lloses es
a les mitgeres. amb una estructura de pilars
separaren uns 15cm per allotjar-hi entremig
autònoma i, en comptes de la llosa del tea-
l'enllumenat fluorescent; només la capa de
tre, tres pòrtics d'una sola llum, amb jàsse-
compressió dóna continuïtat al forjat. En
res de cantell que deixen tot l'espai interior
aquest cas, si que hi ha un paviment dife-
lliure. En aquest espai, cada pis o nivell es
renciat de terratzo, que s'acaba abans que
disposa de forma diferent. En tots, la crugia
les Noses, de manera que el cantell d'a-
central s'enretira de la mitgera per deixar un
questes no agafa tant gruix. També l'escala
llueman lineal que dóna llum natura! fins a
està feta de graons de terratzo. armat, sobre una estructura O'acer. Aquest tipus de cons-
l'entrada de la sala. El primer nivell no arriba a façana i deixa
trucció i el tancament que l'envolta, que en
un ampli doble espai en el vestíbul. El segon
molta superfícte és de vidre, donen molta
nivell, en canvi, ocupa l'espai del vestíbul,
lleugeresa a l'escala.
però no una franja intermèdia, sobre el voladís de tres metres i mig de
l'anterior.
U
sala del teatre
Ambdues parts de la planta s'uneixen només
La lleugeresa, transparència i coherèn-
per una passera en la part central. Per últim,
cia constructiva d'aquesta zona contrasta
la coberta de la pnmera crugia. tocant a la
amb la rigidesa i els petits problemes fun-
plaça, s'aixeca més que les altres, i ofereix
cionals que presenta la sala del teatre. Es
així la possibilitat d'obrir un llueman en l'o-
aqui on votdna que es recordés el que he dit
nentaoo oposada a l'anteriorment menció-
al començament de l'article. L'entrada per
un lateral, que va originar el desplaçament
que ja li agradaria veure toies les "vedats"
de les butaques cap enrere perdent-se pro-
de l'arquitectura mundial fent aquest tipus
ximitat entre actors i espectadors, els petits
d'edificis, a veure com se'n sortirien...
problemes d'audició en alguns llocs de la platea, els bonys de l'escala d'emergència i de l'accés a l'escenari i, en general, l'ata-
Una sensació agradable d'honestedat constructiva
peïment de (uncions que s'hi detecten són
Per últim, és d'agrair la sinceritat cons-
problemes derivats d'una manca d'espai, ja
tructiva d'aquest edifici, a pesar que els mit-
que quan els projectistes han tingut espai
jans econòmics de què es disposava no eren
de sobres -és a dir, en la resta de l'edifici-, aquests problemes no apareixen. I la manca d'espai, recordem-ho era
conseqüència
d"ecta de les preexistències.
elevats. No sé si els qui van a veure una actuació o a escoltar un concert, els espectadors i usuaris, en resum, se n'adonen que no estan trepitjant un terratzo sinó la matei-
No voldria donar la sensació que es jus-
xa llosa estructural, o que els muntants de
V i q u e n les disfuncions només per la manca
l'escala s'han dissenyat de manera que totes
a'espai. De bona arquitectura, se'n pot fer
les peces de graó i de replà fossin iguals i no
en totes les escales i volums, però no es
se n'hagués de tallar cap. o que s'ha intentat
menys cert que com més petit sigui l'espai
incorporar-hi nombroses solucions de prefa-
a la nostra disposició més sensible i vulne-
bricació que resolguessin fins i tot el tema
rable serà a qualsevol modificació o intro-
d'acabats. Jo suposo que no ho constaten
missió. En un edifici de grans dimensions es
específicament, però que sí que ho poden
pot absorbir sense gaires traumes un imprevist d'obfa o una funció desaparellada. Amb una mica d'habilitat, aviat queda dissimula-
notar, com una sensació agradable, d'honestedat, en entrar a l'edifici. En tot cas jo, com a tècnic, ho aprecio i ho reivindico.
da. En canvi, en poc espai, qualsevol error o necessitat no prevista prèviament resta sempre en evidència. En el mateix sentit, oscar Tusquets comenta sovint en els seus escrits
Josep (Mm
que el programa més difícil de resoldre z~-
Arquitecte inkrmabttOapatxn.
un arquitecte és el de l'habitatge soca,
f£
SEGONA QUINZENA SI
Secció constructiva façana Santa Margarida EHrecs oi forquilU fle ccrjüuà amb d ta)» de pUautt tWeWírs Plaques armoürs de artell 30 cm Xapi de compressi de 5 on amb arma! M J W » (atnart Fomigrj <K pendents «ne fornico ntugef d'argila apandidi * densdat 500600 tpm' Membrana de 1 JO * " > - de pes '
Iran de ptm d ' m H m
de CMtnj unUM no rtgenent ItwM). t o l t a * » no aJhenb
Wtlament w * ptiquei de pol«tirt earofl de * n a « rnímmi 35 ktfm' de 50 ran de puo pnturaJe ps enou. col loud) w n e tútw fcjtul
amb upa de prottcol de p i M d e n u d í l f i i B ^ m m * dilnttre tnt t ctJnuttr i tac» rj l ç * l j deb rantx pemnetrali (pua
u
cm mirwtti IJÇÍ de «ne per j u lamxtf de p e n i
Aliment « * pbquts de polwtirt B a n * de d e m u minimí 35 kgrrí de 20 mm de pua. prturadn per m a i . c d - b o b K t e p r a l«tK*l ABUo»flt «nb pbqua de poleart tdruB *
1
deraiUI tnkwnt 35 kgta de 20 mm de puu prepndes per treta, ctf beals setn pmai
(i de 10 mm «titmcmon us uinaL to
Esbcfls a base d"omegies gVaanfcades 4 0 • 40 i 40 i 40 mra amb a r -
na metàl·lic* de 5 mm. segons « t o é . rol -locadj «bans que les p n t s i taienes metü Kjues per nguürrtaciò de ta jaoera i c i w t f i n bona areOa per reCn ta hoteni metàl·lica
rustena meulrlica Q tcer £itanit£it tipiA jtrisen imb perlib estàndards dí 50 mm amü trencament de ponl Uiiiuc VOre dotJí 1IS>B •cimal'l" 1 0 . 10 • 8 mm
Cèrcol de remat kj0. plagues ahmlars de Canlefl 35 an i ampladj lanaWe. segcns detall esímdui
p p íetstm pertul de tauWl contrapUcjl Cèrcol metil-k 9000 1400 » 10 mm. sepms acció FusJenj m t ü H a gUMMnda Upuj -pertns*- 50 mm
26.
VOrt ixnrar 10 » 10 mm «mb b u l ral d'oi» de pro de 30 to AflUment terme potaUí apnX de densrttt ml
na 20 Ktfm" de 50 mm de gvtt amb cantem c e n n Q per m
P m l d e l 5 a i i . n o t f t n c H n l . d e M m 2 9 i l 4 i !0cm per f t w í » . proa amb nwW mul 1:2:10 Engun*! mestntal sucre parament m c a l mtera. jme pju TG. acabat enllult amb pm ïF. mebs PP f n s t e s i angles rectes ArreUsut de mer» mm de cmoK bltnc. ctlc i sern Oe mvtrt. «nb pvnemxit i d e a » amb 250K#m' de c n t n t «mb una propooJ en
H SEGO»** QUMZ£' i * SFTEHBM 2001
Caràcter polivalent L
J obra comprèn, per un costat, el condicionament del Teatre
Municipal i, per un altre, la construcció
d'una edificació adjacent que conté el vestíbul d'accés a la sala, uns espais d'exposició, una zona d'ús administratiu destinat a la Regidoria de Cultura, i una sala de conferències. Aquesta circumstància de diversitat de funcions fa que el resultat de la intervenció sigui la consecució d'un equipament municipal de caràcter polivalent situat al bell mig de la població. És un edifici que, al marge de les activitats programades, funciona diàriament, ja que hi ha una part de les oficines municipals. I precisament aquesta
combinació
d'usos ha estat, potser, l'encert de la proposta des bel punt de vista de benefici per al municipi. És a dir. aquest encaix i polivalència dóna força a l'equipament, ja que en rendibilitza l'ús i el fa present en la quotidiamtat de la vida ciutadana. A més, la solució projectada permet el funcionament
independent o simultani, si
s'escau, dels diferents espais que el componen, de manera que les activitats que s'hi programen no s'interfereixen entre si, sinó que, en canvi, el fet de compartir la ubicació fa que l'equipament esdevingui un punt de trobada, divulgació i ressonància d'aquestes activitats. Sorprèn el procediment de contractació, que ha consistit en un concurs en el qual l'equip de projecte es presentava con-
havien fet intervencions en fases anteriors i
juntament amb la constructora i l'oferta pre-
ara, finalment, s'abordava en la seva globa-
ments de terres, pel fet que la part d'edifi-
el 2 5 % correspon a equipament del tea-
sentada comprenia tant l'elaboració del pro-
litat, adaptant-se, no obstant, a la configu-
cació corresponent al teatre ja estava cons-
tre (que equival a 3 1 . 9 0 0 PTA/m-')
jecte com la construcció de l'obra. Aquest
ració ja preexistent. En destaca aquí l'amfi-
truïda i, a la part de nova execució, els fona-
sistema comporta certs aspectes delicats, ja
Destaca la poca incidència del movi-
equival a 3 2 . 1 0 0 PTA'm-)
teatre de nova construcció, conformat amb
ments són just sota el nivell de planta baixa,
Dit d'una altra manera, ei cost de cons-
que tant els autors del projecte com la cons-
una biga esglaonada de gran llum, de costat
amb sabates superficials. Sí que s'observa,
trucció sense tenir en compte la dotació en
tructora han de fer la seva feina tenint en
a costat de la sala. la qual es deixa acabada
en canvi, una notable quantitat pel que fa
equipament, és a dir. obra més instal·lacions,
compte l'altra part, i participant, alhora,
amb el formigó vist remolínat que actuarà
als enderrocs. L'import de l'estructura queda
seria de 97.600 PTA/m : .
d'un mateix objectiu. Tanmateix, a la vista
directament de paviment. El nou amfiteatre
diluït pel fet d'aplicar la ràtio sobre la super-
dels resultats, sembla que la fórmula ha
ha permès ampliar substancialment ia capa-
fície total, tant la reformada com la de nova
estat vàlida en el sentit que ha resolt la rea-
citat de la sala que aconsegueix un atura-
planta. El mateix passa amb els capítols de
lització efectiva de la remodelació i condi-
ment de 5 3 9 places: 3 5 7 a platea, i 182 a
façanes í cobertes, ja que només comprenen
cionament del teatre que ja s'havia iniciat
l'amfiteatre.
la façana vers la plaça, el primer, i la nova
en fases anteriors.
coberta, el segon.
En relació amb el projecte, cal destacar
Anàlisi econòmica
la solució aportada per a ía nova part d'edi-
Pel que fa a l'anàlisi de les ràtios, s'ha
Un darrer aspecte a assenyalar és la incidència dels addicionals, els quals representen un 1 6 % d'increment sobre el pressupost inicial. Això es deu en part a les característiques pròpies de les obres de reforma i, en part, al fet d'incorporar certes millores, complements i correccions al llarg
El quadre resum de cost de l'obra s'ha
de tenir en compte que es troben afectades
de l'obra, comptant, en aquest cas, amb la
ficació que allotja els usos esmentats i que
de llegir tenint en compte que correspon al
per la repercussió important de l'equipa-
disposició de l'Ajuntament per aconseguir
té façana a la plaça. Els trets més significa-
l'objectiu final.
conjunt de l'obra, és a dir. tant a la part d'o-
ment escènic sobre l'import de l'obra. Si
tius de la intervenció són l'encaix entre els
bra
de reforma.
agrupem en grans apartats els imports
diferents usos i circulacions,
l'austeritat
S'acompanya d'un quadre de Superfícies on
reflectits en el quadre, la dada més signifi-
dels tractaments i la singularitat en la com-
es detalla quina és la part d'obra de nova
cativa és potser la manera com resulta el
posició dels espais resultants i el joc amb
construcció (que representa un 6 3 % de la
repartiment de la inversió:
les obertures a l'exterior perquè permetin
superfície construïda total}, i quina és la
-
l'entrada de llum natural.
part d'obra de reforma (que representa un
6 5 . 5 0 0 PTA/m-)
37%).
el 2 5 % correspon a instal·lacions (q^e
En el condicionament del teatre, ja s'hi
nova
com a la part
el 5 0 % correspon a obra (que equival a
t$
LTnfooTuthi SEGONA Q U I N Z E -
TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL. Quadre de superfícies construïdes en i Superfície reformada Planta soterrani
Superfície nova construcció
Superfície total construïda
315.50
Escala Superfície distribució Instal·lacions Estació transformadora Planta baina
176.46 58.97
310,90 Escala principal Escala
15.28 Foyer nivell inferior Platea
Camerinos
120,84 117.64 334,01 29,18 40.08
Escala posterior
Escala principal
152.31
68,17 Escala posterior Escala principal Oficines Regidoria Cultura
81,45
Sala d'actes annexa Escala posterior Cabina de control Resum total d'obra
TEATRE MUNICIPAL OE PALAFRUGELL. Quadre resum de pressupost Capítols
Enderrocs Moviments de terres ístnjctura de formigó Estructura metàl·lica 3 aviments Tancaments interiors ïevestiments interiors 'intura ;els rasos : ustena de fusta : ustena metàl·lica : ustena d'acer : usteria d'alumini Vidres Mobiliari Shunts (arxa vertical d'evacuació Xarxa horitzontal d'evacuació -açanes :obertes Equipament escènic Sonorització Climatització electricitat escenari i posterior -lectricitat i il·luminació ~ontraincendis •ontanena i sanitaris Seguretat Transport vertical Estació transformadora Aiudes Equipament cinema No previst en projecte Total
i
milers ptes.
ptes/m*
13.519.36 8.507.73
10.894.37 1.576.42 29.841.21 11.607.87 16.142.18 5.418.68 7.970.38 3.669.96 5.843.47 5-944.26 9-304.67 8.061.19 2.512.28 5.322.83 19.357.80 147.51 504.25 763.23 3-201.88 3.996.43 36.347.15 5.605.29 31.294,60 12.000.12 20.817.44 3.234.88 5.380.92 1.012,11 8.096.89 2.852.86 3.759.06 13.519.36 8.507.73
4.640 671 12.711 4.944 6.876 2.308 3.395 1.563 2.489 2.532 3.963 3.434 1.070 2.267 8.245 63 215 325 1.364 1.702 15.482 2.388 13.330 5.111 8.867 1.378 2.292 431 3.449 1.215 1.601 5.758 3624
3.58 0.52 9.80 3.81 5.30 1.78 2.62 1.21 1.92 1.95 3.06 2.65 0.83 1,75 6,36 0.05 0.17 0.25 1.05 1.31 11.94 1.84 10.28 3.94 6.84 1.06 1.77 0.33 2.66 0.94 1.23 4,44 2.79
65.476.50 9.474.50 179.349.27 69.764.67 97.016.44 32.566.92 47.902.96 22.056.89 35.119,94 35.725.73 55.922,17 48.448.75 15.099.12 31.990.86 116.342.72 886.54 3.030.57 4.587,08 19.243.68 24.019.03 218.450.78 33.688.47 188.084.35 72.122.20 125.115.35 19.442,00 32.339.97 6.082.91 48.663,28 17.146.03 22.592.42 81.252.99 51.132.49
27.89 4.04 76.39 29.72 41,32 13.87 20.40 9,39 14.96 15.22 23.82 20,64 6,43 13.63 49.56 0.38 1,29 1,95 8,20 10,23 93.05 14.35 80.11 30,72 53,29 8,28 13,77 2,59 20.73 7,30 9.62 34.61 21.78
42.712.69
304.509.27
129.704
100.00
1.830.137
779.53
Projecte
Addicionals
7.244.37 702.10 25.843.63 9.038.42 16.021.84 4.556.07 6.590.64 3.444.58 5.163.29 5.034.26 8.933.92 8.061.19 1.513.39 3.284.68 19.357.80 147.51 504.25 630.64 3.051.59 2.609.22 36 347,15 5 605.29 31.294,60 12.000.12 20.713.47 3.234.88 5.146,80 1.012.11 8.096.89 2.852.86 3.759.06
3.650.01 874.33 3.997.58 2.569.45 120,34 862.61 1.379.74 225.38 680.18 910,01 370.75
261.796.58
998.90 2.038.16
132.58 150.29 1.387.21
103.97 234,12
\ tt-4--
TEATRE MU
Dinamitzador de la vida cultural l r \ avant la inauguració d'un
consideràvem primordial i necessari: la nos-
cada cap de setmana (que la sala del teatre
fica estable, una oferta de congressos al
iL y
equipament cultural de les caracte-
tra estratègia es basava sobretot en aquests
no està ocupada). Les Joventuts Musicals de
Girona Convention
rístiques del Teatre Municipal de Palafrugell
premissa. Cal que diàriament, la gent entri i
la vila han pogut passar de concerts pura-
artístiques regulars, conferències de tota
(TMP). en una població de 18.000 habi-
Bureau. exposicions
surti del TMP: a demanar informació, a com-
ment de cambra a formats més grans. La
mena. cursos puntuals de la UdG, mostres
tants, es corre el perill que després d'una
prar entrades, a fer gestions administratives
Xarxa (dedicada a espectacles
infantils)
de dansa aeròbica, etc. I a partir d'aquest
inauguració sonada i fins i tot un punt
relacionades amb l'Àrea de Cultura, amb el
omple cada espectacle, des de sempre, però
estiu, atesa la ubicació central de l'edifici
excessiva es caigui en una solemne i man-
Gabinet de Premsa o amb l'Oficina de
si bé abans l'aforament de la sala on ho
dms l'estructura urbana de Palafrugell, el
drosa lassitud. Vam posar tots els mitjans
Català {també integrada a les oficines de l'e-
feien era de 250 persones, ara tenen entre
vestíbul del TMP comptarà amb un servei
per tal que el futur prengués més importàn-
difici), etc.
400 i 450 espectadors en cada sessió que
d'informació cultural obert matins i tardes
programen.
durant tota la setmana, amb la qual cosa, la
cia que no el present.
Sabíem H així ha estat- que el TMP
Des del punt de vista de la gestió cultu-
esdevindria capital per a la dinamització de
Si una de les estratègies era ubicar l'À-
nostra pretensió de convertir l'equipament
ral de l'edifici, teníem clar que volíem inte-
la nostra vila. I amb això vull dir que l'Àrea
rea de Cultura a l'edifict. les altres dues pas-
amb un dels eixos centrals de la nostra vida
grar al teatre les dependències municipals
de Cultura municipal ha ampliat la seva pro-
saven per tenir un aforament que pogués
civil haurà fet un pas més.
de l'A/ea de Cultura, ja que consideràvem
gramació teatral a espectacles de major for-
rendibilitzar els catxets dels espectacles i
primordial que l'equipament tingués un ús
mat i amb una assiduïtat més regular; i que
una polivalència funcional que permetés la
diari, la qual cosa no podíem assolir només
les entitats han tingut al seu abast una eina
diversificació de l'oferta. És en aquest sen-
amb la programació teatral -que habitual-
amb la qual poden millorar les seves progra-
tit, el de la polivalència, que en els seus dos
ment té lloc durant els caps de setmana.
macions. Per exemple, el Cme-club Garbí ha
anys de funcionament, el TMP ha aconse-
Apropar el TMP a la població era allò que
pogut reinicíar la seva tasca fent cinema
guit imposar una programació cinematogrà-
à de Cultura de Palafrugell
Construïm espais amb prefabricats de qualitat.
&
Un programa poc convencional ||
7 objecte del projecte era
S'han realitzat in situ. la grada de l'amfiteatre (amb una llum variable d'entre 16/17 m), els murs Que la suporten, les jàsseres principals dels pòrtics que defineixen les crugies i els elements de suport vertical. Els elements prefabricats de formigó han aparegut en forma de biga-tauló, cobrint les zones de trobada pública del Teatre, com ara els sostres del vestíbul-rampa i del foyer. Les bigues-tauló, es componen d'una ala inferior prefabricada (40x15 cm amb unes armadures sortints pef aconseguir la lligada amb el nou formigó), i una ala superior que s'acabarà m situ, i quedarà embeguda dins la llosa de formigó que unifica tot el sostre. Aquestes bigues-tauló separades 1.10 m, aguanten supenorment un encofrat perdut per la llosa, a base de taulells contraplacats, hidròfugs i envermssats d'okumé de 2 cm, que dona l'acabat final.
! I H l'execució de la tercera i última fase del Teatre Municipal de Palafrugell, del qual és propietari i promotor l'Ajuntament. L'encàrrec va ser fruit d'un concurs organitzat per aquest, les bases del qual demanaven la intervenció d'un equip tècnic amb una empresa constructora que garantís la construcció del projecte elaborat conjuntament, de manera que es pogués procedir a la seva immediata execució un cop es fallés el resultat del concurs. L'edifici està ubicat en una finca que comunica dos carrers, i comparteix mitgera amb el Cercle Mercantil, situat al carrer de Santa Margarida, amb façana a la plaça Nova. Geométricament. la planta està formada per dos cossos aproximadament regulars, de dimensions i proporcions diferents, relacionant-se de manera que els cantons llargs d'ambdós, resten perpendiculars. Paradoxalment, la disposició i posició de l'edifici respecte a l'exterior, fa que siguin inversament proporcionals a les necessitats de relació amb l'exterior amb les possibilitats reals, resultant un conjunt amb una elevada superfície interior sense possibilitat de relació exterior llevat d'un pati compartit amb el Mercantil. nucli de comunicació vertical, que ha estat pensat per donar suport tant al teatre com Abans de la intervenció, l'edifici prel'accés independent a la Regidoria. Així, des sentava un estat on es barrejaven i superposaven les últimes actuacions realitzades de del vestíbul es pot accedir directament a través de la rampa a la platea, o bé a través del les anteriors (ases amb les de l'edifici originucli, pujar als nivells superiors. nal, dificultant una idea global tant d'àmbit espacial com constructiu. A la proposta s'ha tingut com a referents bàsics e! màxim aproDistribució dels espais titament del Teatre quant a usos, una defiLa planta primera, a banda dels elenició dels espais nítida, austera i clara, i, pel ments que es van repetint en cada planta que fa a la sala, una aforament màxim, din- com ara el nucli vertical de comunicació i tre d'unes condicions drgnes de confort. els serveis, es dedica totalment a foyer de la Per un bon manteniment i rendibilitzaCió de l'edifici, es va proposar centrar-hi les activitats i d'ubor-hi la seu de la Regidora 3e Cultura, amb la qual cosa s'evita que i'edifid resti tancat en funció òel calendari d'actes que es proposin, esdevé un veritable dinanutzador de la vida cultural local, i es milloren de manera significativa les actuals instal·lactons que té la Regidona. El cos que es relaciona directament amb el carrer de Santa Margarida, es destina: la planta baixa. a vestíbul (que conté els servets de venda 3 entrades dins del cancell, informació al ajbhc i guarden**): lactes a ta platea, amb un espai en rampa que i l ç j ets nivells x wstftxjl i accés a platea; ets servets i ei
sala per als entreactes i pauses, amb un accés directe a la part inferior de l'amfiteatre. però també té un ús habitual com a sala d'exposicions. A la segona planta, s'hi disposen els servets de la Regidoria de Cultura, que ocupa la maia part de la superfície, una sala annexa d'actes i finalment, els espais de distribució i accés a l'entrada superar de l'amfiteatre. Mitjançant un pati generat per l'enretirada del cos de la Regidona respecte de la mitgera, es permet il·luminar i a la vegada ventilar de manera natural els despatxos, i provocar així una entrada de llum. que qualifica i il·lumina tangent a la mitgera. tant la zona de foyer de la planta primera com el vestíbul en pianta bacxa.
El cos que es relaciona directament amb el carrer de les Ànimes conté estrictament l'ús de teatre, de manera que. juntament amb la platea, es disposa d'un amfiteatre en forma de grada que aconsegueix generar un aforament molt superior al d'abans. Amb tot. l'aforament total del Teatre. sumant la platea (357 places) i l'amfiteatre (182 places), estarà en 539 places, a més de les places per a mmusvàlids a platea, que podrien arribar fins a 15. Finalment, els cos annex a l'escenari, de creació recent, es destina a camennos. dos de col·lectius en el nivell de pianta baixa, i dos col·lectius i un individual en el nivell de planta primera. A l'últim nrvelt, s'hi ubca una sala d'assaigs. Aprofitant el caràcter poc convencional del programa, s'ha volgut ordenar I edifici en crugtes fàcilment reconeuibtes t que donessin d ventabte caràcter de l'edifici, no havent de confiar aní en ets acabats posteriors. Així, ets tipus estructurats s'han escollit en funció de les llums a satvar. les dificultats constructives derivades de toca reforma d'un edifici existent i la seva presència fisca en cada Hoc. L'estructura ha estat realitzada en fornico armat tant m situ com prefabricat.
En altres zones, on cal també cobrir llums importants, s'ha optat per les lloses alveolars (25+10 / 30+5 cm) que presenten un molt bon acabat inferior i rapidesa d'execució. Gràcies a la disposició de separacions entre les plaques, tot i deixant passar la capa de compressió supenorment. s'ha aconseguit la ubicació de llums correguts encastats en el gruix de la placa, aconseguint així una integració de les instal·lacions amb el sostre i la desmaterialitzaaó de la VISIÓ de l'intradós del forjat. A la crugia de 6 m on es repeteixen en cada planta els serveis i es preveu l'existència de cels rasos. s'ha optat per un sostre convencional de biguetes semiresistents. de manera que sigui més fàcil la seva manipulació. L'estructura metàl·lica, per raons de normativa contra incendis, s'ha concentrat a la resoluCK) i estintoiament dels forats practicats a les parets gruixudes de maçoneria de l'edifici, en forma de cèrcols de piatines de 10 mm de l'amplada dels murs i de mides segons els forats, t reforços a base d'HEB200 a manera de llinda i suport d'aquesta, i a l'execució de l'escala principal formada per uns entompeus de 400x20 mm separats 1.20 m que salven una llum de fins a 12 m i suporten graons de ttrratzo armat. 9
- SETÏHBR£ 2001
Singularitats constructives ttwcdft In \tmm0e Tc
I
a realització d'aquest edi-
I L M fici. fase tercera i última de les '"Obres de reconstrucció d'un teatre a Palafrugell" va estar afectada per unes singularitats que van modificar-ne substancialment l'execució. Un projecte estructuralment complex però de realització fàcil es va transformar en un projecte de molt difícil execució. Els treballs
de desenrunament
van
començar a marcar la pauta. Maquinària petita. Camions petits. Els vials són estrets i la circulació, llevat de mesures extraordinàries, és difícil. La singularitat bàsica era un recurs que no es podia comprar. No n'hi ha al mercat. Aquest recurs és l'espai. La ubicació de l'obra al centre de la ciutat, les seves característiques, encaixonada entre edificis antics, la càvea i l'escenari amb les cobertes fetes, van ser factors condicionants en el cost i ef termini de les obres. Ei recurs "espai"
no estava disponible. I aquest
recurs va condicionar tota l'execució. Les dificultats d'accés a les obres van obligar a realitzar els treballs amb mitjans de poc volum. Els camions de màxima capacitat eren de 5 tones. L'accés de camions formigonera s'havia de fer en coordinació
per qüestions de grua mòbil que calia per
amb la Guàrdia Urbana, ja que els vials
realitzar-lo. La poca amplada de la zona
d'accés no permetien la seva entrada, tret
d'accés
que es realitzés part del trajecte en direcció
Finalment, es va optar per col·locar una grua
prohibida. Les descàrregues
no en permetia la
implantació.
d'elements
torre de poca potència a l'exterior de l'obra,
estructurals pesants. bigues en T o plaques
ja que els treballs de muntatge de l'estruc-
alveolars de longituds entre 9 i 12 m reque-
tura, a causa del pes dels elements prefa-
rien estudis especials. A les dificultats d'ac-
bricats, s'havien de fer amb mòbil. Els tre-
cés, s'hi unien les corresponents a la implan-
balls de fonamentació es van desenvolupar
tació d'una grua en obra. Per al muntatge a
normalment. Sabates, recalçament en murs
t'íntenor de la sala s'hauria hagut de des-
existents i que servien de suport a nous ele-
muntar part de la coberta, i no era factible
ments estructurals, són elements de lenta i acurada execució. L'obertura de forats va ser més complicada, ja que va suposar generar estintolaments i recalçaments
en murs de
pedra, maó i morter barrejat, formant una curiosa maçoneria de difícil denominació i no excessiva estabilitat. Per fer l'obertura de l'entrada a la sala de butaques, en un dels murs. amb més de vuit metres d'altura i 60 de gruix, s'hi va obrir un forat de més de cinc metres de longitud, es van utilitzar els sostres construïts a les plantes superiors com a travament horitzontal. I en aquesta fase, els sostres encara apuntalats i encastats al mur es van utilitzar. junt amb els seus apuntalaments, per descarregar el pes del mur damunt del terra i poder realitzar els recalçaments i obertures de forats sense cap càrrega sobre d'aquest i. pràcticament, sense cost, ja que només va caler un petit reforç al sostre per resoldre aquest estat intermedi de càrregues.
LTnfcrmtóu SEGON- v v '^XMA SFTtMBM 2001
La resta de l'obra va ser simple. Qüestions de planificació i ordre. Atès que, com ja s'ha comentat, els elements estructurals prefabricats no es podien muntar amb grua fixa degut al seu pes, es va utilitzar una grua mòbil. Per problemes d'accés, es va limitar a una grua de 70/90 tones, ja que no n'hi entrava cap de més grossa, i això va motivar que la fabricació i muntatge dels elements hagués de ser analitzat amb molts detalls. Les conclusions van ser clares. L'ordre d'arribada dels elements i defs seu muntatge va haver de ser grafiat per evitar interferències entre els elements muntats i el braç de la grua, i es van haver de muntar alhora els elements de les plantes 2* i 3 l perquè el braç de la grua abastés tota la col·locació sense topar amb els sostres de la planta segona. Lògicament, es va treballar en coordinació amb l'Ajuntament, atès que sense la seva col·laboració no hauria estat possible la realització dels treballs. Va caldre ocupar zones de vianants i realitzar talls de trànsit en diverses ocasions.
Un procés d'obra complex
atesos els elements d'elevació, no permetia
màquines elevadores tipus girafa.
amb pluja o vent. etc. Adequació d'accessos, el principal amb variacions de cota al
A la sala principal hi va haver problemes
realitzar peces prefabricades en el terra per
Com en moltes obres, van sorgir varia-
semblants. Manca d'accés i d'espai (cal fer
ubicar-tes posteriorment a la seva situació
cions, realment millores en la qualitat d'ús
constar que la coberta s'havia fet en una
definitiva. Es va optar per un encofrat grada
de l'edifici, sol·licitades per la propietat o la
Malgrat tot, l'objectiu d'inauguració del
fase anterior i no es modificava en aquesta
a grada, començant per la part superior i
direcció facultativa tant en elements nous
teatre es va aconseguir tal com estava pre-
reforma). Com a element d'elevació de
realitzar junts de formigonat amb arestes no
com en Qualitats, que motivaren petits can-
vist. A pesar de les dificultats. Però també,
materials, per als treballs d'encofrat i formi-
visibles. Per raons de longitud de la grua, els
vis en el projecte i van condicionar els ter-
i aquest factor va ser molt important, per
gonat de murs i lloses interiors, es va utilit-
treballs de cmtrat s'havien de fer cada dia.
minis d'entrega. Modificacions en sales
l'esperit de col·laboració obtingut entre la
zar una tractora amb ploma incorporada que
|a que ens trobàvem amb el mateix cas que
d exposicions. Adequació de la sala de tea-
propietat, la direcció facultativa t l'empresa
podia accedir a l'interior pel carrer de les
en els elements estructurals de l'edifici.
tre per a cinema, amb les variacions per a
adjudicatària de les obres.
Animes. Les grades de l'amfiteatre estan
Dins de l'escenari, l'elevació de l'es-
recolzades sobre uns murs de formigó vist.
tructura d'enreixats contra enreixats, va Sig-
Atès que la sabata és excèntrica, hi ha unes
cabina de projecció
carrer Santa Margarida.
9
i elements sonors.
L'estudi acústic, per a insonoritzacò del
mficar una prova d'enginy en no poder uti-
parament de la mitgera amb la sala d'actua-
bigues que travants que uneixen els dos
litzar grues de muntatge, per (es raons
cions de La Fraternal, ens va obligar a un
murs de suport interiorment.
comentades anteriorment, havent d'elevar
revestiment no previst També la poca fat*-
Les característiques de les grades esca-
tota una estructura a 12 metres d'aftura. així
irtat dels murs de maçoneria existents, per
lonades Oe l'amfiteatre, formigó vtst per la
com el muntatge a la sala de la passarel·la
ancorar-hi les passarei-tes de M>ai! de l'es-
cara mtenor de ía contrapetja central i pla
d'il-lum^naoó. de 17 metres de llum i 2
cenari, ens w obligar a p e ' ;
superior, no permetien un KvmiBonat conti-
metres de camell. Efc falsos sastres, la
ra de coberta, revestiment:
gu de tot. Ei pes de cada una de (es grades.
'i-iuminactó. et:., es van muntar amb
la caixa escènica, per evita- -•
I
FWKISCO Jfím Armà