CULTURALMAGAZINE
WELCOME TO
Una mirada diferent al món del teatre, amb el grup “Scla’Ka Sí”
JERUSALEM
UNA PASSIÓ COMPARTIDA
1 CulturalMagazine
ORIGENS
El grup de teatre juvenil Scla’Ka Sí es va formar el 2003 quan els set membres es van unir per una passió comuna: el teatre. Avui, els uneix una amistat que va molt més enllà de l’escenari.
2 CulturalMagazine
“Estic cagat de por. Sempre ho estic els minuts abans de sortir. Però no imagino ser a un altre lloc que aquí.” diu l’Ernest Garrido mentre fa petar els dits. Efectivament, les mans li tremolen. Es queda perplex un instant, dalt l’escenari, mirant les butaques buides fins que el director l’avisa que ja no queda temps i trenca el moment. Ràpidament baixa les llargues i estretes escales que estan amagades darrera l’escenari, cap a una saleta estreta amb pinta de vestuari, on es reuneix amb els seus companys. Allà dins es palpen els nervis. Encara no és moment d’actuar i les cares, mirant-se unes a les altres, fonent-se en grans abraçades i paraules de suport; no poden amagar l’emoció que només el teatre pot explicar.
L’
Ernest és el setè membre del grup de teatre juvenil Scla’ka Si Teatre. Avui, dissabte 9 de Maig del 2015 estrenen l’obra Jerusalem, en la qual també participen altres actors amateurs de més edat. Jerusalem va ser escrita el 2009 per l’autor anglès Jez Butterworth i no ha traspassat mai les fronteres d’Anglaterra. Fins avui, que
13 CulturalMagazinee
ESTRENA INÈDITA per primera vegada s’estrena en català al Centre Cultural de Cardedeu, un municipi de 18.000 habitants del Vallès Oriental, a la província de Barcelona. L’obra, que dura més de tres hores, és sens dubte una aposta arriscada pel seu caràcter inèdit i per la dificultat del text. Precisament això és el que agrada als Scla’ka Si que sempre busquen sorprendre
a l’espectador: “Treballar amb rigor i explicar una història a través de les emocions. Si la història pot sorprendre, millor. Aquesta és la nostra filosofia. Per això busquem textos poc coneguts.” Diu el director de Jerusalem, Pep Duran, mentre espera ansiós que passin els segons per obrir la porta que els separa del públic. “Ha arribat el moment.”
PER CASUALITAT Diuen que les coses més satisfactòries de la vida són les que no es planegen, les que venen soles, com si estiguessin predestinades a passar. Pot ser va ser obra del destí o pot ser del talent, però Scla’ka Sí Teatre va acabar sent molt més del que els seus membres esperaven en un primer moment. Tot va començar el 2003 amb un projecte de la Patronal Municipal de Cultura de Cardedeu que va crear un Taller de Teatre organitzat dedicat als joves del poble. Així es van conèixer l’Ernest, la Judith, la Txell i en Sergi, que ja coneixia a la Clara però mai havia compartit un escenari amb ella. L’experiència els va
despertar les ganes de fer teatre i per això, un cop el taller es va acabar van decidir formar el grup Scla’ka Si Teatre. “La relació entre els membres del grup és molt bona. No només perquè passem molta estona junts; també perquè tenim moltes coses en comú. Coneixem els punts forts i febles de cada un i intentem ajudar-nos els uns als altres a millorar. No som companys, som amics.” Explica el Sergi Judici. Després de dos anys de preparació l’Agost del 2005 Scla’ka Sí Teatre va estrenar la seva primera obra Quan digui un, de l’autor americà Gary Blackwood.
14 CulturalMagazinee
LA IMPORTÀNCIA DELS DETALLS
EL GALL 15 CulturalMagazinee
Deu anys després, el dissabte 9 de Maig de 2015 representen la que fins ara ha estat la seva obra més important per la dificultat que comporta i per les ganes i esforços dedicats al llarg dels més de set mesos que ha durat el període d’assaig. La Trama gira al voltant de Johnny Byron “El Gall” interpretat per Àlex Ferre, l’únic actor professional del col·lectiu. Un bohemi esbojarrat que viu en una caravana i es passa els dies bevent i fumant porros amb els joves del poble. Darrera dels moments hilarants i els constants tocs d’humor s’hi amaga un rerefons polític molt potent. “El que més m’agrada són els assajos. Es creen moments irrepetibles que no es poden explicar amb paraules” diu la Clara Alegre mentre la maquillen.
SESSIONS DE MAQUILLATGE
Art darrera l’escenari
16 CulturalMagazinee
UNA MANERA DIFERENT D’ASSAJAR
7 CulturalMagazine
EL TEATRE, TERÀPIA DE XOC
“El que més m’agrada són els assajos. Es creen moments irrepetibles que no es poden explicar amb paraules” diu la Clara Alegre mentre la maquillen. I és que els assajos de Scla’ka Si, també són originals. Fan servir mètodes que combinen tècniques expressives i rítmiques per connectar amb els seus personatges i amb el dels altres. Enmig de l’escenari, formant un cercle i agafats de la mà els actors es miren als ulls en silenci, comunicant-se només amb els somriure o el patiment dibuixat a la cara, cadascú expressant els sentiments del seu personatge. Sona una música melancòlica i es deixen anar. Cada un es mou per on vol, al ritme que vol, deixant que només la música guiï els passos i emocions del seu alter-ego. De cop canvia la cançó; ara sona rock’n’ro-
ll i els membres de Jerusalem fan el que millor saben fer: ballar, saltar, tornar-se bojos, tirar-se al terra. L’escena és fascinant. El moment d’èxtasi és tan potent que es transmet i és impossible no emocionar-se. Una amiga del Marc Romera, que interpreta el personatge de Ginger, contempla l’espectacle espontani des d’una butaca amb llàgrimes als ulls. “El teatre és molt important perquè m’ajuda a oblidar els problemes i fa que pugui ser algú que no puc ser a la vida real. Em fa veure les coses d’una altra manera.” Les paraules del Sergi ho resumeixen tot.
18 CulturalMagazinee
NERVIS, EXPECTACIÓ “No puc, no puc, no puc, no puc.” Murmura la Txell Ortiz movent el cap d’un costat a l’altre. Segueix dins la sala estreta però ara només amb la companyia dels nervis i de les dues ajudants de vestuari que li col·loquen les ales. Finalment, a contra cor, puja les escales, obra la cortina, i posa el peu damunt la gespa artificial de l’escenari. Silenci absolut i negror, l’únic raig de llum de la sala cau directament sobre els cabells foscos de la Txell . De cop, la fada Phaedra omple cada racó de la sala amb la seva veu dolça, gairebé angelical, mentre e ntona una melodia trista. Així, sense més introduccions que l’emoció d’una jove amb ales, comença una obra que per bé o malament no deixa indiferent a ningú.
9 CulturalMagazine
LA SOLITUT DEL DIRECTOR, SOL DAVANT EL PÚBLIC
10 CulturalMagazine
EL FINAL DESITJAT RECOMPENSA A TOT L’ESFORÇ
“J
osep Maria Pou! Josep Maria Pou!” Tots salten i s’abracen contents del que acaba de passar i encara més del que passarà la setmana que bé. El director acaba d’anunciar que el pròxim dissabte 17 de Maig Josep Maria Pou serà un membre més del públic del CECUCA.
“Ha sortit genial. Estic molt orgullós de tots.” afegeix just abans que els catorze actors, la maquilladora i l’equip de vestuari es fonin en una abraçada col·lectiva.
11 CulturalMagazine