Creació Tipogràfica Noelia Cabrera Rastrilla EINA, Centre Universitàri de Dissenyi Art de Barcelona
CONTINGUTS El Projecte Referents Esbossos Sobre pantalla Tipografia final Espècimen
EL PROJECTE
El projecte es basa en crear una tipografia per a fer el logotip d’una revista que tractarà de música pop i el “fenomen fan” que s’ha establert al voltant d’aquesta. Tot això tractat amb una estètica dels 90s, per lo que la tipografia hauria d’adequar-se. Aquesta revista anirà dirigida a un target jove d’entre 17-25 anys, amb interès per la música i el disseny gràfic, ja que el disseny dins la revista tindrà molta importància. La tipografia a dissenyar es tractaria de macrotipografia, per al logotip que aniria a la portada i/o inclús es podria utilitzar per a titulars. Hauria de tenir una relació d’impacte davant l’usuari, llegible i que doni la sensació que es tracta d’una revista de música. En conclusió, dir que s’hauria de dissenyar una tipografia per a logotip/titular, amb estètica dels 90’s.
REFERENTS Els referents són anuncis i revistes dels anys 90 i a primera vista podem detectar que el tipus de lletra que més s’utilitza és sans serif, amb molta taca i amb una inclinació cap a la dreta. També trobem tipografies amb les mateixes característiques però “outline” i unes altres més diferents que podríem atribuir a lletres
display.
ESBOSSOS Així doncs, en base a aquestes caracteristiques i tenint en compte que volia una tipografia per utilitzar a grans tamanys, vaig decidir començar a fer els primers esbossos amb la tècnica del llapiç doble i amb tinta, per treure alguna via concreta per definir el projecte. Després d’analitzar els referents i experimentar amb les diferents formes de lletres que anaven sortint vaig arribar a la conclusió que hi havia dues vies clares per les que seguir, ja que les dues s’ajustaven a l’estil 90’s que volia. La primera: lletra de pal sec, bold i lleugerament inclinada. La segona via: formes més orgàniques, display. A continuació, deixo alguns exemples dels que vaig considerar vàlids com a punt de partida per les dues vies. (Vaig desenvolupar les dos però finalment vaig
quedar-me amb la lletra sans serif, per tant no parlaré més de la display)
En un principi vaig començar replicant l’estil dels esbossos de les primeres paraules pero seguidament vaig seguir provant amb alternatives.
Vaig começar a fer un traç que s’allunyava del traç que feia el doble llapis, vaig fer linies rectes i intentant mantenir els gruixos. Encara i que la tipografia era de pal sec, vaig aprofitar algunes terminacions de lletra per donar-li forma i personalitat al disseny. També vaig provar amb varies inclinacions i vaig decidir una en concret.
Primer esbรณs.
Esbรณs anterior passat a net amb les decisions de disseny aplicades.
Com ja he dit anteriorment, em vaig decantar per la proposta de pal sec pel fet que aquell estil era molt més versàtil a l’hora d’aplicar la tipografia a diferents suports. Pot funcionar tant per logotip, titulars o inclús subtítols. A més, aquesta tipografia es podria aplicar a diferents treballs sense comprometre l’estil d’aquests, és a dir, si fos el cas que en algun moment la revista deixa de ser de l’estil 90’s, aquesta tipografia podria treballar de la mateixa manera sense ressaltar. I per tant, un cop vaig tenir clar que seguiria aquest estil, vaig seguir fent esbossos fins a arribar al que escanejaria i digitalitzaria.
SOBRE PANTALLA La decisió de canviar la tipografía a una outline va ser per estètica. La tipo no outline, desde que la vaig començar a treballar en pantalla em va donar la sensació de que no acababa de agafar el to de una tipografia dels 90. Sota el meu punt de vista, el canvi va ser positiu i al estar mes còmoda vaig poder començar les majúscules i números. Per anar finalitzant, els últims retocs van ser per la inclinació que li he donat a la tipo. Em va suposar un gran problema per a les lletres M, V, W, X, Y. Ja que necessitaven traços de inclinacions oposades i tornava a ternir descompensació de gruixos i molt espai blanc entre lletres. La solució va ser desviar la inclinació inicial una mica, lo just com per que òpticament amb el conjunt no es notés, i així poder compensar.
Nine is an outline sans serif typeface with 77º of inclination. Was inspired in the 90’s adverstisements’ style, and can be used for big headers, titles and logos. There’s so much you can do with this type, you can try it with a neon effect or play with the composition. Just play with it like a 90’s kid!