Inflació, beneficis i governs locals

La cobdícia de les grans corporacions és la causa principal de l’elevada inflació que està patint la ciutadania europea. El Banc Central Europeu (BCE), òrgan gens sospitós de semblar-se mínimament a qualsevol entitat vinculada a l’esquerra econòmica i social, ho ha confirmat en una cimera privada celebrada recentment a Finlàndia. El BCE ha assenyalat amb claredat que les grans empreses i les multinacionals han estat accelerant agressivament els preus dels béns i serveis que controlen, generant en el conjunt de la zona euro un empobriment mitjà del 5% de tota la població. Les dades aportades per l’eurobanc són fonamentals per a explicar el fenomen de la inflació, més encara si tenim en compte que es tracta del principal òrgan de control de la política monetària i financera de la Unió Europea. Les xifres que han posat damunt la taula demostren que el control oligopolístic que exercixen aquest tipus d’empreses sobre els diferents sectors econòmics és una de les principals causes que han provocat l’augment artificial dels preus de l’energia, dels aliments i d’altres productes de consum bàsics.

A Torrent, recentment hem tingut un cas que explica eixa contraposició entre l’interés general i la set insaciable de beneficis de les grans multinacionals: el govern municipal de Ros, amb la complicitat dels seus socis de Ciudadanos i amb el suport polític de PP i Vox, ha aprovat en el Ple Municipal del passat 2 de març renovar el model de gerència privada per a l’empresa Aigües de l’Horta per un nou període de 25 anys, hipotecant la futura gestió de l’aigua de Torrent per 7 mandats municipals. Actualment eixa gerència està exercida per Veolia, la major multinacional del món del sector de l’aigua.

Paradoxalment Veolia, amb seu social a París i antiga gestora del cicle integral de l’aigua de la ciutat, ha vist com el govern municipal de la capital francesa ha remunicipalitzat el servei d’aigua potable que prestava obtenint, a més a més, els millors resultats de la seua història i baixant el cost del rebut un 8% i demostrant ben a les clares que la gestió pública ha passat ben per damunt del mantra neoliberal que