Estància

RECORREGUT ESTUDI I:

ANNA ANNA ANNA QUERALT QUERALT NÚRIAQUERALT NÚRIA

ESTUDI DE COMPORTAMENT RECORREGUT

NÚRIA

Visualització del recorregut de cada una de les integrants del pis.

A l’habitació personal hi havia una tendència a passar temps a soles, i al menjador i sala d’estar el més habitual era està acompanyat. La segona etapa de l’estudi de comportament va consistir en analitzar el temps que cada una de les companyes de pis passaven a cada una de les habitacions del domicili.

Per el correcte desenvolupament de l’anàlisi, es va proporcionar a cada una de les voluntàries una pissarra on van apuntar al llarg del dia el temps destinat a cada sala del pis (habitació personal, menjador, sala d’estudi) en un total de 24 hores. Aquest estudi es va dur a terme per a analitzar a quina sala passaven més temps, ja fos amb o sense companyia, el resultat ens portaria a la sala que les hi aportava més comoditat i benestar.

El resultat no donava marge d’error, l’habitació on hi dedicaven més temps era la seva habitació personal, seguit del menjador i la sala d’estudi. A l’habitació personal hi havia una tendència a passar temps a soles, i al menjador i sala d’estar el més habitual era està acompanyat.

ANNA

QUERALT

NÚRIA

Visualització del temps destinat a cada sala del pis, cada participant se li ha assignat un color. On la circumferència presenta unes mides més grans, més temps hi han passart, com més reduit el tamany de la circumferència menys temps hi han passat. ESTUDI DE COMPORTAMENT ESTÀNCIA

El factor detonant que explicava tal fenomen era la llum natural del Sol. L’anàlisi de l’estància va conduir l’estudi de comportament cap a un factor que fins el moment no s’havia contemplat. Es va detectar un canvi d’estància entre el matí i la tarda. Als matins hi havia una clara tendència a romandre al menjador, mentre que a les tardes el més habitual era restar a la sala d’estudi.

El factor detonant que explicava tal fenomen era la llum natural del Sol. Als matins, la llum natural que entrava per el menjador proporcionava un ambient càlid i agradable, mentre que a la tarda, la llum que irrompia a la sala d’estudiar convertia l’habitació en un espai confortable i plaent.

En aquest instant va entrar en joc la llum natural, com aquesta pot convertir un espai neutral en un de confortable, com la llum natural pot influir en la percepció del espais o objectes, com pot influir en l’estat anímic de les persones i, el més important com utilitzar-la per a crear espais de benestar domèstic.

ANNA

QUERALT

NÚRIA ESTUDI DE COMPORTAMENT

Visualització gràfica de les dues sales més utilitzades i el factor determinant de la llum natural. EXTREURE CONCLUSIONS

L’estudi de comportament va conduir el projecte cap a la llum natural, en aquest punt es va arribar a la contraposició de llum i ombra. Si bé és cert que a països nòrdics la llum natural va molt sol·licitada i fàcilment l’associem a benestar i alegria, a llocs on la calor i la llum és el pa de cada dia, el que es busca és l’ombra no la llum.

Al ser un projecte pont entre Senegal i Espanya, en un principi semblava una contraposició, un sense sentit continuar el projecte cap aquesta direcció, tot i així es va començar una fase d’investigació i inspiració entre llum i ombra. Va començar una etapa d’observació, d’apreciació del contrast entre els raigs del Sol i les ombres que es creaven. Els patrons que es dibuixaven al terra, a les parets, a la cara de la gent, i com a cada instant aquests patrons anaven canviant, tant per el moviment dels objectes, persones o animals que provocaven les ombres com per el moviment de la Terra.

El que en un principi va semblar un entrebanc, es va acabar convertint en una fase notòriament rellevant per el desenvolupament del projecte. Una fase on es va apreciar la bellesa de quelcom tan simple i natural com són les ombres provocades de forma natural per els raigs de llum.

Design for Development

El que en un principi va semblar un entrebanc, es va acabar convertint en una fase notòriament rellevant per el desenvolupament del projecte.

EXPERIMENTACIÓ EXPERIMENTACIÓ

CONTRAST CONTRAST

EXPERIMENTACIÓ LLUM I OMBRA

Els patrons creats per les fulles de la copa d’un arbre a Barcelona. Les ombres que els arbres de Barcelona dibuixen al terra.

El dibuix d’ombres de la barana a les 12:00 del matí.

RACONS RACONS

L’ombra dibuixada per la barana del terrat un diumenge a les 12.00 del matí.

El patró de llums i ombres penetrant al terra.

EXPERIMENTACIÓ

La llum entrant a traves de les cortines un dissabte a Vic.

LLUM I OMBRA

ESPAIS ESPAIS

Les cortines i les formes orgàniques invaint el menjador.

INSTANT

Les linies horitzontals de la persiana de l’estudi.

Les ombres del terra de la terrassa de Barcelona. Les escales il·luminades un dissabte a la tarda.

EXPERIMENTACIÓ LLUM I OMBRA

Design for Development

INVESTIGACIÓ INVESTICACIÓ

LLUM I OMBRA EXPERIMENTACIÓ: Un cop finalitzada l’etapa d’experimentació amb les llums i ombres, el coneixement adquirit va derivar en el prototipatge de petits elements. Aquests elements van consistir en marcs de cartró amb petits orificis al seu voltant, els quals s’hi va anar entrellaçant fils, combinant les seves posicions i colors. Un mateix marc presentava infinitat de possibilitats.

Si bé les possibilitats de combinacions de posicions dels fils ja era extensa, al sumar-hi colors encara augmentava més, dos marcs exactament iguals amb els fils posicionats de la mateixa manera però amb una combinació de colors diferent, canviava totalment la seva percepció, fins al punt de pensar que eren dos patrons diferents. El fet d’entrellaçar els fils, uns per sobre dels altres, provocava que es tensessin i proporcionava un resultat més nítid i acabat.

Un cop escollits els quatre elements finals, es van combinar entre ells, posar de costat, uns sobre els altres, uns davant els altres...