NÚRIAFORS CASANOVA
NÚRIA FORS CASANOVA portfoli d’arquitectura i urbanisme
FORMACIÓ 2009-2017
Arquitecta per la ETSA Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya
2014-2015
Beca Erasmus per a l’ École National
Superieure Architecture Paris - Belleville
WORKSHOPS 2016 2015 - 2016 2014 2013 2013
The Llobregat, a common good amb l’Agence TER - ETSAB Facing de city amb Stephen Bates - ETSAB Step by Step - Bahçesehir Üniversitesi (BAU) - Instanbul Arquitectes de Capçalera - ETSAB Introducció a la fotografia digital - Tarragona
LLENGÜES català
Certificat nivell C
castellà
Bilingüe
anglès
Nivell C1, FCE + diversos cursos a l’extranger
francès
Nivell 6 Institud Francès + 1 any a França
APTITUDS Sistemes informàtics Apple i Windows Autocad
Sketch Up
Revit
Artlantis
Indesing
Office
Photoshop
Dibuix a mà
Ilustrator
Maquetes
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL 2017
Arquitecta en pràctiques a Hongria
Arquitectura
Empresa
Hongria Arquitectura
Responsabilitats
Participació en la concepció d’un projecte de
reforma
Ubicació i duració
Barcelona - 9 mesos
2016-17
Arquitecta en pràctiques Landlab
con Míriam García
Empresa
Landlab laboratorio de paisajes
Responsabilitats
Participació en la concepció de diversos pro-
jectes, concretament en la visualització i ma-
peig de dades de la fase d’anàlisi
Ubicació i duració
Barcelona - 6 mesos
2015-16
Estudiant en pràctiques Actua B Arquitectura
Empresa
Actua B Arquitectura
Responsabilitats
Participació en la concepció de diversos pro-
jectes, així com en el seu posterior desenvo-
lupament gràfic i en la seva construcció
Ubicació i duració
Barcelona - 1 any
2009-12
Monitora de natació
Empresa
Esriugest
Responsabilitats
Tasques d’acompanyament als infants en el
descobriment i coneixement del medi
aquàtic
Ubicació i duració
Deltebre- 4 períodes de 2 mesos
INFORMACIÓ PERSONAL Núria Fors Casanova Deltebre. 19 - 03- 1991 Barcelona 676 628 955 nfors.0@gmail.com
ÍNDEX 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11
2017 /PFC/ Make la Barceloneta resilient (again)
Enric Mir, Anna Zublezu
L 2016/The stream as the unifying force
Agence Ter, Pilar Calderon, AMB
2014/Llegibilitat del territori: Esplugues - Bellvitge
Carles Crosas
2013/(a)Llarga(r) vida als polígons industrials
Francesc Bacardit
M 2015/Movement between walls 2014/Laboratoire d’habiter 2013/Habitatges al Raval 2015/Estudi d’una façana
Stephen Bates, H. Mendoza, A.Solanellas
Beatrice Jullien
Joan Pascual
Stephen Bates, Hector Mendoza, Angel Solanellas
S 2017/Reforma d’un pis d’estudiants 2013/La casa de Laura
Hongria Arquitectura
Peris, Bilbao, J.Bohigas, Ferrando, Badia, Pacual
COOP. 2015/Une halte à Grande Synthe
Cyrille Hannappe
El context d’on sorgeix el projecte ben actual i ben conegut. Em crida l’atenció l’escalada de preus del lloguer a Barcelona i el paper que hi té el turisme en certs barris. Veiem que els visitants superen per molts cops (11) els habitants de la ciutat i que la influència d’aquest fenòmen incideix de manera diferent en els diferents barris i el tamany dels habitatges hi té molt a veure: per exemple, un pis de 30m2 pot semblar adequat per a passar-hi un cap de setmana però, per a viure-hi sempre? Arran d’això començo a investigar i descobreixo certes relacions. Em fixo llavors, en el cas de Ciutat Vella que és un dels pitjors escenaris. Parlem doncs de persones, de ciutat, dels diferents usos, d’espai públic, d’habitatges o d’apartaments turístic. Vaig pensar llavors, que és tractava d’un llenguatge suficientment arquitectònic com per a que els arquitectes, o els que encara no ho som, hi tinguéssim alguna cosa a dir.
01/PFC/ MAKE LA BARCELONETA RESILIENT (AGAIN) 2017- ETSAB Lʼ ADVERSITAT COM PROFESSORS: OPORTUNITAT. Propostes per aAnna una Barceloneta més resilient Enric Mir, Zubelzu, Jaume Alentorn, Joan Arias Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias
Turisme Turisme_El desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no sigui el d'una activitat remunerada. 19 M visitants
1,6 M habitants
El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins a l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i en tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir, per tant, que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric. Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.
Ciutat Vella i Barcelona Ciutat Vella - 11%
En el període 2007-2017 Ciutat Vella ha perdut 13698 habitants
Barcelona - 6,6 %
En el mateix període
-1.300 habitants/any
- 822 habitants/any
658.375 llars a Barcelona
15.881 Apartaments turístics 2,5 % 6275 il·legals 39,5 %
9606 legals 60,5%
Evolució del preu del lloguer dʼhabitatges (€/m2) 18,8 Mitjana Barceloneta 18
6300 Habitatges social 0,9 %
17,37 Mitjana Ciutat Vella
17
12
11,82 Mitjana Barcelona
11,8 11,6 11,4 11,2 11 10,8 font: departament estadística Aj. Barcelona. 12/2016
10,6 10,4 10,2 10 2010 2011 2012 2013
2014 2015 2016
font: Incasol 06-17
10,8 10,6
2/2016
10,4 10,2 10 2010 2011 2012 2013
2014 2015 2016
font: Incasol 06-17
s habitatges de lloguer
Barcelona
rvasi
13,81 € Gràcia
11,73 € Horta Guinardó 11,07 € Nou Barris
11,47 € Sant Andreu
15,01 € Sant Martí
ʼoferta de llits turístics
rística
El País, 6 Septembre 2016
zona 2: > 40 % oferta turística
a
El País, 15 Desembre 2015
s contractes de lloguer
ervasi
60 - 80 m2 Gràcia
60 - 70 m2 Horta Guinardó < 60 - 70 m2 Nou Barris
60 - 70 m2
Estança a curt termini Superfície mitjana “quarts de casa” Barceloneta
25 m2
Superfície mínima habitació doble hotel * * *
15 m2
Superfície mínima habitació doble hotel * * * *
16 m2
Superfície mínima habitació doble hotel * * * * *
17 m2
Estança a llarg termini
Ingressos del lloguer convencional (€/mes)
300 - 700 €
Ingressos del lloguer turístic (€/mes)
600 - 2.000 €
Mitjana del preu del m2 dels habitatges de lloguer
Mitjana de m2 dels contractes de lloguer
16,01 € Sarrià - Sant Gervasi
13,81 € Gràcia 16,01 € Les Corts
(x2, x3, x4) cops més !
60 - 100 m2 Sarrià - Sant Gervasi
60 - 80 m2 Gràcia
11,73 € Horta Guinardó 11,07 € Nou Barris
13,78 € Sants Monjuïc
11,47 € Sant Andreu
80 - 100 m2 Les Corts
60 - 70 m2 Horta Guinardó < 60 - 70 m2 Nou Barris
60 - 80 m2 Sants Monjuïc
60 - 70 m2 Sant Andreu
15,01 € Sant Martí
15,89 € Eixample
60 - 80 m2 Sant Martí
60 - 100 m2 Eixample
17,37 € Ciutat Vella
Concentració de lʼoferta de llits turístics
< 60 m2 - 70 Ciutat Vella
Desigualtat entre lloguers i sous
zona 3: > 10 % oferta turística
< 12 %
12 - 15 %
> 24 %
zona 2: > 40 % oferta turística
zona 1 > 65 % oferta turística
del 18 al 24 %
15 - 18 %
font: Ajuntament de Barcelona
El País, 6 Septembre 2016
Mitgeres existents vs. quarts de casa
Mitgeres visibles vs. quarts de casa ampliables
totes les mitgeres
les mitgeres que es veuen
quarts de casa
58 quarts susceptibles de ser ampliats
P r e p a r a c i ó
quarts de casa
R e s i s t è n c i a
MAKE
Transformació
58 quarts susceptibles de ser ampliats
la
BARCELONETA R E S I L I E N T (again)
Recuperació
/ 21-09-17
/ Núria Fors Casanova //
Procés de formació i evolució dels quarts de casa
A d a p t a c i ó
4/19
Estratègies de projecte L’objectiu del projecte és intentar recuperar aquesta flexibilitat que ha tingut el barri al llarg de la història, per tal de que es pugui adaptar als canvis que estant succeint (pèrdua de població, pujada de preus...). Com? Bàsicament de 3 maneres: 1) Treballant la illa de les 10 cases com una unitat i per tant, activant una nova escala de relació entre els veïns. Dotant aquestes illes amb espais, equipaments on aquestes relacions puguin succeir. 2) Recuperant edificis emblemàtics, referents del barri i de l’imaginari de la seva gent, per ampliar el centre cívic i obrirli una porta al cor del barri per treballar-hi la cuina, patrimoni immaterial del barri. 3) Millorar i ampliar els quarts de casa per tal d’intentar frenar l’èxode de residents.
Repensar la Barceloneta des de l'escala de l'illa per tal d'activar una nova etapa en el sistema de relació interveinal del barri.
Estratègies de projecte/ eines de resiliència:
Dotant cada illa amb un espai que pugui acollir totes aquestes relacions i que a la vegada, sigui un punt de connexió amb altres espais de relació i convivència del barri com el Centre Cívic Barceloneta o la plaça del Poeta Boscà
QUÈ?
COM?
1- L'Escala
Espai de convivència
Repensar la Barceloneta des de l'escala de l'illa per tal d'activar una nova etapa en el sistema de relació interveinal membres del barri. veïns d'illa barri veïns d'escala nucli convivencial
Dotant cada illa amb un espai que pugui acollir totes aquestes relacions i que a la vegada, sigui un punt de connexió amb altres espais de relació i convivència del barri com el Centre Cívic Barceloneta o la plaça del Poeta Boscà
illes tradicionals Barceloneta
espai de convivència, coneixènça i solidaritat
parcel·les illes tradicionals Barceloneta
espai de convivència, coneixènça i solidaritat
membres nucli convivencial
veïns d'escala
veïns d'illa
barri
illes tradicionals Barceloneta
parcel·les illes tradicionals Barceloneta
ampliació centre civic
2- L'Essència Recuperar edificis emblemàtics del barri que han estat referents històrics de la Barceloneta i dels seus habitants, així com part del seu patrimoni immaterial. I donar-los un nou ús que pugui ser aprofitat pels veïns.
2- L'Essència
ampliació Ampliació centre civic
del centre cívic
Rehabilitant i rehabitant l'antiga sub-central elèctrica de "la Compañia Barcelonesa de electricidad" per transformar-la en l'espai de convivència de l'illa i l'ampliació del Centre Cívic. Fent crèixer així, la línea d'especialització del centre per afegir-hi la de cuina de la Barceloneta, patrimoni essencial de la història del barri.
Ampliació del centre cívic
Emplaรงament
Estat actual
L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias
ctual
Estat actual
PS
PS
PB
PB
P1
P1
P2
P2
P3
P3
P3
P3
P4
P4
Proposta
cta tant de seguir aquesta modularitat "al peu de la lletra" sinó d'utilitzar-la de base per dimensionar els ais. central constituirà el cor de la casa i per tant, serà la més gran. Aquesta inclou la cuina, l'estar i el a de façana, aprofitant el nou caràcter dedel'habitatge. A de la vegada, aquesta servix com "Rehabitaraixí representa, sobre todo,passant la voluntad volver a utilizar, dar un nuevo uso [...].Pensar cómo a podría usarse de s'hi otro modo. Representa unaaltres valoración de la novedad al margen dela la de forma. No se trata de un nuevo relació de la resta. Aqui aboquen les dos franges. Per una banda, serveis i habitació objeto, no es una novedad más; la novedad radica en la forma de usarlo" able. ica Aquesta última, amb una porta corredera de grans dimensions, pot constituir fins i tot, una de la franja central. lateral inclou el nucli d'escales i l'habitació gran, que aprofiten la HABITARL'altra grupo defranja investigación - "rehabitar, en nueve episodios". 2012. Barcelona. imensió. es dibuixa l'única franja paral·lela a la façana per convertir-se en galeria. Les noves tipologies es treballen amb la premisa de dotar-los d'un accès digne i accessible per tothom. Un cop
més s'aprofita la modularitat dels quarts de casa per detectar el que seran els nous eixos dels nous habitatges. Un cop detectats aquests eixos s'estableixen com a principals els que travessen els quarts de casa de façana a façana: aquests seran els encarregats de generar les noves franges a partir de les quals s'organitzaran els habitatges. No es tracta tant de seguir aquesta modularitat "al peu de la lletra" sinó d'utilitzar-la de base per dimensionar els nous espais. La franja central constituirà el cor de la casa i per tant, serà la més gran. Aquesta inclou la cuina, l'estar i el menjar i va de façana, aprofitant així el nou caràcter passant de l'habitatge. A la vegada, aquesta servix com a espai de relació de la resta. Aqui s'hi aboquen les dos altres franges. Per una banda, la de serveis i habitació transformable. Aquesta última, amb una porta corredera de grans dimensions, pot constituir fins i tot, una ampliació de la franja central. L'altra franja lateral inclou el nucli d'escales i l'habitació gran, que aprofiten la todo, ad de la volver voluntad a utilizar, de volver de dar a utilizar, un nuevo de uso dar un [...].Pensar nuevo uso cómo [...].Pensar podría cómo podría mateixa dimensió. ación enta una de la valoración novedad de alúltim, margen la novedad de la al forma. margen No dese la trata forma. deaNo un se nuevo trata de un nuevo en galeria. Per es dibuixa l'única franja paral·lela la façana per convertir-se
ás; radica la novedad en la forma radica deen usarlo" la forma de usarlo"
rehabitar, e episodios". en nueve 2012. episodios". Barcelona. 2012. Barcelona.
llen misa amb de dotar-los la premisad'un de dotar-los accès digne d'uni accessible accès digne per i accessible tothom. Unper cop tothom. Un cop dels casaquarts per detectar de casaelper quedetectar seran els el nous que seran eixos els dels nous nous eixos habitatges. dels nous habitatges. xos en com s'estableixen a principals com elsa que principals travessen els que els quarts travessen de casa els quarts de façana de casa de façana e encarregats generar lesde noves generar franges les noves a partir franges de lesaquals partir s'organitzaran de les quals s'organitzaran els els
questa ritat "al modularitat peu de la lletra" "al peu sinó ded'utilitzar-la la lletra" sinó de d'utilitzar-la base per dimensionar de base perels dimensionar els
sa l cor i per de tant, la casa serài per la més tant,gran. serà Aquesta la més gran. inclouAquesta la cuina, inclou l'estar la i cuina, el l'estar i el ant caràcter així el passant nou caràcter de l'habitatge. passant de A la l'habitatge. vegada, aquesta A la vegada, servixaquesta com a servix com a Aqui uen les s'hidos aboquen altres les franges. dos altres Per una franges. banda, Perla una de serveis banda, i lahabitació de serveis i habitació porta a, amb corredera una porta de corredera grans dimensions, de grans pot dimensions, constituir pot fins constituir i tot, una fins i tot, una l.lateral L'altrainclou franja el lateral nucli inclou d'escales el nucli i l'habitació d'escalesgran, i l'habitació que aprofiten gran, que la aprofiten la
1.50
a anja la façana paral·lela peraconvertir-se la façana per enconvertir-se galeria. en galeria.
1.00 1.50 1.20
1.00 1.20
1.50
1.50
1.50
1.50
tipologia "A"
1.50
1.50
1.00 1.20
1.00 1.20
Quart ampliat “A”
ia "A"
1.50
2.40 2.00
3.00
Quart ampliat “B”
Proposta d’ampliació
L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Pr
Arquitectura i diversitat
/ 21-09-17
/ Núria Fors Casanova //
12/19
dels quarts de casa
ropostes TAT. Propostes per a una per Barceloneta a una Barceloneta més resilient més resilient
t_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias
9
P r e p a r a c i ó
R e s i s t è n c i a
P r e p a
R e s i s t è n c i a
Tra MAK
MAKE la
la
BARCELONETA
BARCEL
R E S I L I E N T
R E S I L
(again)
12/19
Recuperació
(aga
Recuperació A d a p t a
L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias
Estat actual subestació elèctrica
Estat actual subestació elèctrica
2.50
2.20
3.20
2.70
2.50
2.20
HABITATGE
HABITATGE (POSSIBLEMENT APARTAMENT TURÍSTIC)
3.20
BAR ELECTRICITAT
ANTIGA SALA DELS TRANSFORMADORS
2.03
1.40 1.20
Rehabitació i rehabilitació: el nou programa
1.40 1.20
Rehabilitació i rehabitació
SALA ESTAR JARDÍ PORTXAT
ESPAI NENS
CUINES
AULA DIVISIBLE
ESPAI MULTIUSOS
BAR ELECTRICITAT
MAGATZEM
P r e p a r a c i ó
PB
P1
P2
P3
Seccions equipament
Fotomuntatge del jardĂ portxat
Fotos de la maqueta 1:200
L
Mitjançant anàlisis urbans a gran escala, es detecta que el llit del riu Llobregat constitueix un límit per a les poblacions de les dos rives. El projecte proposa una estratègia de conjunt per tal d’apropar aquests pobles al riu per tal que aquest constitueixi una visagra i actuï com a connexió enter els dos costatas. Es planteja utilitzar el caràcter natural de connexió de les rieres com a espais propicis per al desenvolupament d’aquesta relació. Es concreta proposant dur a terme aquesta estratègia a Sant Vicenç dels Horts, mitjançant la transformació de la riera de Cervelló.
02/THE STREAM AS THE UNIFYING FORCE 2016- ETSAB PROFESSOR: Olivier Philippe, Michel Hössler (Agence Ter), Pilar Calderon EQUIP: Cristina Huguet, Albert Montesinos
Estudis sobre la condició de límit i les rieres de la vall del Llobregat
1 3
1
2
Planta de proposta de l’activació de la Riera de Cervelló amb tres dels seus pols ampliats
2
3
Vista de la proposta a la part final de la Riera de Cervellรณ
Al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona, el projecte s’emmarca dins l’estratègia global de fer passar el verd posant en valor el canal de la infanta i unint dos teixits separats mitjançant tres grapes; la central, acull el punt on trobem un dels nusos d’infraestructures més potents del territori. Es genera una nova traça del carrer que s’eleva passant per sobre el recorregut del tren que s’utilitza per densificar la zona amb habitatge i sector terciari. Al mateix temps, es proposa un recorregut asimètric que uneix la zona d’equipaments i patrimoni de la Remunta amb la plaça de l’Escola i el teixit de Sant Idelfons amb les diferents plataformes.
03/LLEGIBILITAT DEL TERRITORI, ESPLUGUES - BELLEVITGE 2014 - ETSAB PROFESSOR: Carles Crosas EQUIP: Arnau Marimón, Anna Abelló, Maria Giménez
Axonometria del carrer elevat
Esquemes del buit horitzontal i de les possibles connexions
Topografia
Esquema de les 3 connexions
Viestes dels 3 punts de connexiรณ
Axonometria seccionada del parc â&#x20AC;&#x153;horitzonatalâ&#x20AC;?
Planta del projecte
En plena crisi econòmica i davant l’exercici de transformar el polígon industrial de montsolís, al nord de Barcelona decidim partir de l’anàlisi de les preexistencies. Una altra de les nostres premises és la idea que la ciutat ha de tornar a ser productiva, i que només la presència de diferens usos en un teixit n’assegura la supervivència. Davant d’aquesta situació es realitza un estudi de les indústries per tal de determinar les que, per la seva activitat, de baixa repercusió, poden conviure amb altres usos. Un cop fixades aquestes indústries es proposa densificar la zona amb habitatge, comerç i zones verdes, així com propostes de recorreguts alternatius.
04/(A)LLARGA(R) VIDA ALS POLÍGONS INDUSTRIALS 2013 - ETSAB PROFESSOR: Francsesc Bacardit EQUIP: Ariadna Balcells
Estudi de la situació actual de les indústries
Esquemes dâ&#x20AC;&#x2122;estudi
Maqueta 1:500
M
El nostres projecte s’englova en l’estratègia general del curs que proposa regenerar i retornar la dignitat al barri de Vallcarca a travers de tornar densificar el barri mitjançant la construcció de nous habitatges. El nostre projecte intenta dinamitzar i connectar l’espai que ocupa, entre mitgeres i entre dos carrers a diferent cota. Treballar la relació d’aquestes dues cotes mitjançant espai públic, la nova façana que dona cara a la ciutat i la fluidesa de l’espai interior són els fils conductors del projecte.
05/MOVEMENT BETWEEN WALLS 2015- ETSAB PROFESSOR: Stephen Bates, Eduardo Mendoza, Angel Solanelles EQUIP: Arnau Marimón
Maqueta de l’entorn a 1:200
Relació entre els dos carrers a travers de l’espai col·lectiu, maqueta seccionada a 1:50
Evolució de la façana, maqueta a 1:50
Evolució volumètrica del projecte, maquetes a 1:200
esbossos
Foto de lâ&#x20AC;&#x2122;espai interior de la maqueta a escala 1:10 de la tipologia gran
Partint de diverses experiències pròpies del socialisme utòpic, intentem recuperar la unitat del Familistère de Guise treballant la barra central que creua els tres pavellons. Proposem introduir-hi nous programes com el co-working per tal de facilitar l’apropiació i l’ús dels espais comuns, lligats alhora a noves tipologies d’habitatges. Aquest nous habitatges proposen una nova manera de viure on l’espai privat és redueix al mínim i la resta es compartit amb altres persones. Aquesta nova manera d’habitar contamina tot el projecte i redibuixa l’organització economico-social de tot el complex.
06/LABORATOIRE D’HABITER 2014 - ENSA-PB PROFESSORA: Beatrice Jullien EQUIP: Maria Camilla Tartaglione, Adrián Pérez
Esquema de funcionament de l’organització economico-social del Familistère
Distribució dels usos a tot el complex
Exemple d’utilització dels diferents espais del Familistère
Eix unificador que concentra el programa col·lectiu
Presentació dels possibles perfils d’usuaris del nou Familistère
Ens trobem en el contex de la ciutat vella de Barcelona, al Raval, amb un teixit molt dens, on la relació entre edificis és frontal i els límits de l’espai privat són difícils d’establir. El nostre projecte intenta evitar les relacions directes i frontals aprofitant les diagonals per crear nous espais per a la ciutat i per a la vida privada. Al mateix moment que protgir i assolellar la planta baixa per poder-hi incerir una escola bressol.
Maqueta de la proposta en el seu entorn a 1:200
07/HABITATGES AL RAVAL 2013 - ETSAB PROFESSOR: Joan Pasqual EQUIP: Cristina Huguet
Secció de l’interior d’illa
Situació al Raval
Alรงat de la Ramblad el Raval amb la proposta
Planta tipus dels habitatges
Com a inici de curs i com a preludi del que vindria, l’Stephen Bates ens proposa tornar a mirar les façanes de la nostra ciutat, en el noste cas, la Casa dels Velers. Aquesta observació té com a objectiu deconstruir-les amb les nostres eines per tornar-les a construir en una maqueta a 1:50 i adonar-nos i apropiar-nos del recorsos utilitzats en el seu disseny i construcció.
08/ESTUDI D’UNA FAÇANA DEL 1764 2015- ETSAB PROFESSOR: Stephen Bates, Eduardo Mendoza, Angel Solanelles EQUIP: Arnau Marimón
S
Mentre vèiem el pis ens vau explicar que les vostres primeres intencions eren les d’encabir-hi una quarta habitació al pis (potser dins la superfície de l’habitació principal donades les seves dimensions?) i la d’intentar afegir una dutxa dins el bany auxiliar de l’habitació interior. A aquestes dues coses, consideràveu també necessari fer-li un rentat de cara al pis, per donar-li una imatge que el fes més atractiu als futurs estudiants que hi han de viure. Creiem que el projecte necessita un estudi del conjunt, ja que aquestes dues intervencions afecten a la distribució general de l’habitatge i a la manera d’habitar els espais. El resultat de repensar els espais comuns i alliberar-los de particions físiques permet, no només acomplir els objectius inicials sinó que a més a més, millorar la funcionalitat del conjunt, donant amplitud, flexibilitat i aconseguint espais de relació, ara per ara compartimentats.
09/REFORMA D’UN PIS D’ESTUDIANTS 2017- HONGRIA ARQ. EQUIP: Fran Ledesma, Cristina Huguet, Aleix Álvarez, Arnau Marimón, Ruben Giménez, Roger del Amo, Joan Oller
3
8.53
6.01
2.93
RFÍCIE ÚTIL 6,06
8.53
RFÍCIE ÚTIL 6,06
casa
Emmagatzematge
E
1.42
0.90
0.70
0.74
0.97
3.62
0.41
1.02
1.08
B1
4.46
2.18
H1
1.00
Te
Pa1
0.45
0.49 1.90
H2
0.95
1.64
Re
2.03
0.60
3.65
S-M
1.60
1.56
2.84
Pa2
B2
2.14 0.58
0.31
60x60cm
2.89
Cu
Sf
caldera gas
rentaplats o rentadora
1.45
2.93 2.23 3.67
Safareig Bany 2 Bany 1
Sf B2 B1
6.03
74.29 6,03
Habitació 2 Habitació 3 Passadís 1 Passadís 2 Terrassa
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL INTERIOR TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL EXTERIOR
H2 H3 Pa1 Pa2 Te
m²
84.45
Superfícies Planta Actual
TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA
2.60
4.32
8.53
6.83
Habitació 1
H1
17.60
6.01
Cuina
Cu
16.64
2.94
m²
Saló
Rebedor
Superfícies Planta Actual
S-M
Re
H3
3.48
2.40 4.47 1.92
0.63 2.45 0.88 0
0
Capítol
1.50
1.100
1
Escala
A3. 1/ 50
Plànol
núm. plànol
B1.01
Planta
1
2
B. Estat Actual
Orientació
03/2017
Projecte bàsic
Cristina i Jaume
Propietaris
Avinguda Madrid, 171
hongria169@gmail.com
Reforma d'habitatge
1.83 0.85
Que les habitacions semblin excessivamen petites pot ser una de les coses que més valor restin al pis. Proposem un sistema d'emmagatzematge horitzontal que qualifica l'espai del llit i dóna un caràcter molt més acollidor a la peça de dormitori.
La substitució d'aquest envà compleix un triple objectiu: sol·lucionar les humitats, donar un final al passadís mitjançant una prestatgeria i dignificar l'espai de dutxa.
4.59
1.79
0.69
2.39
H1
B1
H2
2.07
Pa
Te
1.90
H3
Una taula de 1'20mx1'20m presideix el saló, fent d'espai central pels estudiants i permetent la visual a l'accés.
L'entrada al pis s'incorpora dins d'un sistema continu que soluciona l'emmagatzematge i l'accés al bany i a l'habitació.
Replantejar la cuina ens permet un bany complert i ben ampli, sense gairebé modificar-ne la seva distribució.
3.65
3.34
S-M
L'amplada del forat existent és suficient per incorporar una petita pica acompanyada d'un espai d'emmagatzematge.
1.58
2.82
B2
2.14
0.31
0.52
0.28
Cu
6.03
m²
84.45
Superfícies Planta Actual
TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA
6,03
Terrassa
Te
4.80
74,99
Passadís 1
Pa1
8.53
6.83
7.49
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL INTERIOR
Habitació 4
4.04 8.95
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL EXTERIOR
Habitació 3 H4
Habitació 2
H2 H3
Habitació 1
H1
Bany 1
4.96 B1
6.76
Cuina Bany 2
Cu B2
22.64
Saló
S-M
Superfícies Planta Actual
m²
L'espai de pica queda comprès entre l'illa central i la nevera, fent que la cuina continuii oberta però alhora recollida.
La nova carpinteria permet il·luminar amb claredat l'espai de cuina i una ventil·lació creuada amb la balconera, augmentant sustancialment la qualitat del centre de la casa.
L'illa permet distribuir 8 mòduls estàndar de 60cm, on incorporar els electrodomèstics i emmagatzematge, tan per sota com per adalt.
Mitjançant un paviment continu, l'incorporació de l'accés a l'habitació a través del moble lineal i l'amplada de separació respecte l'illa s'aconsegueix que l'accés a l'habitació s'entengui diferenciat respecte a l'àmbit de cuina.
La part del saló dedicat als sofàs queda ben recollit gràcies a l'ampliació de l'espai de la nevera, optant per dos sofàs de dos seients cadascú i deixant lliure, en cas que els estudiants volguessin, el frontal pel moble del TV, on actualment hi ha l'instal·lació de l'antena.
H4
3.48
4.29
1.20
0.74
0.37
0.52
3.52
0.10
1.22 0.60
1.50 1.06 1.03
1.78
2.52 0.95
0
0
Capítol
1.50
1.100
1
Escala
A3. 1/ 50
núm. plànol
C1.01
Planta
Plànol
C. Proposta
Orientació
03/2017
Projecte bàsic
Cristina i Jaume
Propietaris
1
2
Avinguda Madrid, 171
Reforma d'habitatge
hongria169@gmail.com
Aquesta habitació queda ben resolta només afegint una porta, gràcies a la configuració de la cuina.
Aquest projecte es desenvolupa en el workshop d’Arquitectes de Capçalera que neix en plena crisi econòmica de la necessitat d’apropar la figura de l’arquitecte a la ciutadania: treballant l’habitatge col·lectiu en la ciutat existent, atenent a les seves necessitats i demostrar que seguim sent útils per a la societat. Es tracta d’una casa on algunes habitacions semblaven intocables. Algunes perquè guardaven més de 50 anys de memòria, el dormitori dels pares, l’habitació de Laura, que compartia amb les seves dos germanes quan era petita... unes altres com el bany perquè havien estat reformades amb cura per adaptar-les a les necessitats de la gent gran... Altres, en canvi, semblen susceptibles al canvi. Dos habitacions destinades gairebé exclusivament a l’emmagatzematge, amb un petit racó d’estudi i d’allotjament ocasional per a algun familiar. Laura necessita reformar la cuina i preveu l’arribada d’una tercera generació.
10/LA CASA DE LAURA 2013 - ETSAB PROFESSORS: Peris, Bilbao, J.Bohigas, Ferrando, Badia, Pascual EQUIP: Clara Aresté, Ruben Giménez, Marina Gónzalez, Marina López, Anna Marco
Axonometria dels paraments paral·lels a la façana
Planta de lâ&#x20AC;&#x2122;estat inicial
Planta de la proposta
Esquemes de visuals i dâ&#x20AC;&#x2122;espai dâ&#x20AC;&#x2122;emmagatzematge de la proposta
COOPERACIÃ&#x201C;
En l’Europa i la França de 2016 comença a fer-se present un context geopolític de grans onades migratòries provocades per diversos conflictes armats a l’Orient Mitjà i a l’Africa. Aquests migrants es distribueixen per Europa en condicions precàries i sense cap participació de les autoritats de cada país. El projecte de “halte” buscava donar visibilitat al treball realizat durant tot un semestre sobre els camps de refugiats del nord de França. La halte era la primera pedra i la “porta d’entrada” del que havia de ser el futur camp de refugiats promogut pel govern de Grande Synthe. Les premises per a la seva construcció eren el caràcter efímer, el baix cost dels materials i la mà d’obra no especialitzada (els pròpis alumnes) amb mitjants molt reduits. Durant el projecte hi va haver dues fases, la de disseny, que va culminar amb una maqueta a escala 1:50 i la verdadera halte que va ser construida en 5 dies pel mateix equip que havia dissenyat el projecte.
11/UNE HALTE À GRANDE SYNTHE 2016 - ENSA-PB PROFESSOR: Cyrille Hanappe EQUIP: Andreia Alves, Ilhame Bensaci, Célia Berdy, Jules Boucheré, Aurelien Boussard, Pedro Carrasco, Arthur Credey, Gabriela Deleu, Marior Gouges, Lucia Guitierrez, Antonin Henrard, Tiê Higashi, Marie Lefrancois, Chiara Marino , Romain Migliore, Eva Olavarria, Irene Planchuelo, Anna Sauqué, Xenia Stompou, Gustav Svärdh, Harry Skipsey
“Halte” i ximeneia a escala 1:1 finalitzada
Situació del futur camp de refugiats de Grande Synthe respecte l’existent a juny de 2015
Axonometria de la “halte”
FAC A
DE
CO NTE
NEU
U E FE
D
A FAC
Situació dels camps de refugiats al nord de França a març de 2015
FAC A
DE
R
ASS
OS
DE
A FAC
RUE
prototype espace m juin 2015 axonometrie
01
Construcciรณ de la ximeneia amb totxos
Estructura de la halte el segon dia de la seva construcciรณ
Interior de la “halte”, maqueta 1:50
maqueta de la “Halte” escala 1: 50
Interior de la “halte”, construcció 1:1
“Halte” i xemineia finalitzades, escala 1:1
NĂşria Fors Casanova
Barcelona 676 628 955 nfors.0@gmail.com