pfc / Make la Barceloneta Resilient (again) by Núria Fors

L’adversitat com oportunitat. Propostes per a una Barceloneta més resilient. Núria Fors Casanova

Arquitectura i Diversitat_Mir_Zubelzu_Arias ETSAB. Projecte fi de grau 2016-2017

Viviendas de uso turístico: la gran recalificación “ El turismo es un fenómeno en alza desde hace décadas. En el mundo hemos pasado de 25 millones de turistas en el año 1950, a 1087 millones en 2013. Con unas previsiones que ascienden a unos 1.800 millones para 2030. En algo más de 60 años el tránsito de turistas se ha incrementado en un 4.284% ["La ciudad negocio. Turismo y movilización social en pugna" de China C. Cabrerizo, 2016. Cisma Editorial]. Si ponemos en relación determinados sucesos históricos como el aumento en los precios del petróleo, el atentado contra las Torres Gemelas o crisis sanitarias como la gripe aviar, observaremos que tienen un impacto y duración muy limitada. Los mayores impactos los observamos sobre patrones geográficos, esto es, no desciende significativamente el número de turistas, sino que se modifican los destinos. Pero incluso estos cambios son limitados en el tiempo, no suponiendo una alteración definitiva sobre un territorio. En nuestro país, en la actualidad el tránsito turista se ha visto incrementado debido a los conflictos en los países del Mediterráneo, así como los atentados en Francia. El número de turistas ha crecido un 4,95 %, llegando a 68 millones de pernoctaciones. En Madrid cada año batimos récord de visitantes y pernoctaciones, en 2015 fueron 8,9 millones de visitantes según la Encuesta de Ocupación Hotelera del INE y seguimos creciendo en torno al 6% anual. Limitar el incremento del turismo a través de regulaciones de ámbito municipal no parece una opción viable dado que sus causas son profundas y tienen un carácter global. En cierto sentido, estamos hablando del derecho a la libre circulación de las personas que en una de sus manifestaciones lo es también para las turistas. La

incorporación de muchos millones de personas al fenómeno turístico ha venido para quedarse. Dicho esto, defenderemos como necesaria la intervención pública sobre el turismo: desde enfoques urbanísticos y ecológicos, operando sobre las consecuencias para la ciudad en términos de ocupación y explotación del territorio urbano, así como en el impacto y la transformación en las dinámicas de los lugares, patrones de ocio y de consumo, etc… Primera consecuencia: la burbuja en los precios de alquiler en las grandes capitales, especialmente en los centros de las ciudades. Tomaremos como referencia los casos de Madrid y Barcelona aunque encontraremos situaciones análogas en ciudades como Ámsterdam, París, Nueva York, San Francisco... Los precios de alquiler de ambas ciudades se encuentran en la actualidad en máximos históricos, ya por encima de la época del boom inmobiliario [Para una información más detallada se puede consultar el último informe elaborado por Idealista.es del cual se extraen los datos], con fuertes diferencias entre barrios, siendo en los del centro el incremento de precios mucho más acusado. En Barcelona, el precio por m² es de 17,4 € (18,5% más que doce meses antes) y el de Madrid es de 13,8 € (un 14,6% de crecimiento anual). Este fuerte aumento responde a diversos factores. Para empezar, ante un mercado tan estrecho, con falta de oferta, cualquier incremento de la demanda produce fuertes efectos sobre los precios. El aumento de la precariedad vital, en términos de salarios y derechos laborales, condiciona la capacidad de acceso a una vivienda en propiedad para grandes capas de la sociedad, al imposibilitar el acceso al crédito hipotecario. Otra dimensión de la precariedad es el arraigo sobre el territorio: la hipermovilidad en el mercado laboral y la falta de oportunidades en

determinados territorios, conlleva una transformación en la formación de los hogares. Hogares con más incertidumbre y lazos menos estables sobre el lugar concreto suponen un aumento del alquiler como patrón de acceso a la vivienda. Dicho esto, consideramos que determinados regímenes de tenencia o acceso, como el alquiler frente a la compra, pueden ser deseables. Sobre todo si detrás de ese cambio se encuentran diferentes intervenciones públicas sobre el mercado inmobiliario. Cada vez se hace más necesario ampliar sustancialmente el parque residencial público en alquiler y otras modalidades de acceso a la vivienda de carácter cooperativo. El número de hipotecas firmadas confirma estas tendencias. A pesar de que está creciendo desde hace 25 meses, según el INE, lo hace desde totales muy bajos. En base a estos mismos datos, en 2015 se firmaron 244. 827 hipotecas sobre viviendas. En el año en el que la burbuja inmobiliaria comenzó a desinflarse, el 2006, fueron 1.768.198. Si no hay cambios drásticos en la situación económica, la tendencia será al incremento de hipotecas aunque sin llegar a cifras de antes de la crisis. El elemento más novedoso que influye directamente en la burbuja del alquiler en los centros de las ciudades es la silenciosa reconversión de hogares en apartamentos turísticos. La opacidad y la invisibilidad del fenómeno han permitido una implantación muy agresiva, saliendo a la luz cuando barrios enteros ya se habían visto transformados en grandes complejos de apartamentos turísticos. Sólo en Airbnb podíamos encontrar 19.000 anuncios en Barcelona este verano. Los distritos de l’Eixample y Ciutat Vella concentran más de la mitad de la oferta, siendo más de la mitad de ellas –además– viviendas enteras. Madrid no va a estar a salvo del fenómeno, en los próximos meses el Ayuntamiento presentará un estudio de impacto de las viviendas turísticas en el centro de la ciudad que –creemos– no se alejará mucho de las tendencias de Barcelona. Para ser conscientes del papel que la invisibilidad ha jugado en su implantación, hagamos el ejercicio de imaginarnos lo que habría supuesto en términos de noticias, trámites administrativos, decisiones urbanísticas municipales y contestación social, el anuncio en algunos de los mencionados barrios de la transformación del número de viviendas en plazas hoteleras, en hoteles. Los trámites administrativos –informes, estudios, planes especiales, licencias, etc.– necesarios hubieran servido para modificar y limitar las propuestas. Además, la lógica contestación social también podría haber supuesto un impedimento y una limitación a este tipo de operaciones. La invisibilidad del fenómeno no sólo dificulta la capacidad de controlarlo sino que es una condición para que su crecimiento sea tan rápido. La transformación de los barrios de los centros de las ciudades que opera tras la proliferación de los apartamentos turísticos, pone de manifiesto algo fundamental y es que la ciudad no son sólo los flujos, los mercados, sus calles o, en general, el espacio público. La ciudad está compuesta, en igual medida, por hogares que no pueden entenderse únicamente como una sucesión de espacios privados, inmutables y estáticos frente a lo que en la ciudad ocurre. Los hogares constituyen

una dimensión central de lo urbano, en tanto que espacios donde la vida se desarrolla, pero también, y sobre todo, por su relación en las dinámicas de la ciudad. Este fenómeno, como decíamos, supone un ejemplo paradigmático de ello pues pone de manifiesto elementos fundamentales de los lugares que tienen que ver con la identidad y con un entramado de anclajes que generan sentidos fundamentales en la vida urbana. La sustitución de una población arraigada en un territorio por otra flotante, transforma sustancialmente los barrios. Quien va a estar en una ciudad unos pocos días busca la localización, la existencia de tiendas donde abastecerse con horario comercial amplio, alternativas de ocio, restauración y bares... Al interior de los bloques su carácter temporal e intercambiable genera incomodidad y cierta sensación de inseguridad. Gente no conocida entrando y saliendo de las viviendas contiguas a la propia transforma esa percepción de intimidad, donde antes había un patio de vecinos ahora hay un hall de un hotel. El incremento de viviendas de uso turístico lleva asociado cambios en el zócalo comercial de los barrios más afectados y un efecto rápido de expulsión al interno de los portales. Los patrones de vida de las poblaciones permanentes entran en contradicción con los ritmos más despreocupados de los turistas. La hostilidad del espacio, unido a la oportunidad económica de convertir tu vivienda en un apartamento turístico, retroalimentan el fenómeno. El sociólogo Daniel Sorando y el arquitecto Álvaro Ardura llaman la atención sobre el proceso de sustitución de población, transformación productiva y apropiación de determinados espacios, que afecta sobre todo a los centros de las grandes ciudades y que conocemos como “gentrificación”. Un elemento fundamental que explica este fenómeno es la existencia de un parque inmobiliario deteriorado que hace más suculenta su rehabilitación, pues la diferencia de precio que se genera debido a su ubicación es muy elevada. Esa subida de precios acelerada es la que genera la expulsión de los anteriores habitantes, en favor de otros cuyas rentas y gustos culturales van modificando las dinámicas, negocios y precios del conjunto del barrio. Pero, ¿qué pasa cuando en lugar de sustitución de una población por otra la sustitución es de una población por una no-población permanente? ¿Es parte del mismo fenómeno o es otra alternativa capitalista a la propia gentrificación? Frente a procesos observados anteriormente, la actual dinámica puede estar expulsando población debido a una burbuja de precios de alquiler pero esta población no está siendo necesariamente sustituida por pobladores con mayor renta, quizá, sencillamente, está siendo sustituida por turismo. En este punto llegamos a otra consecuencia: el despoblamiento. En Barcelona, Ciutat Vella ha perdido un 11% de sus habitantes en diez años de boom turístico, mientras la población de la ciudad se mantenía estable. El fenómeno de los apartamentos turísticos genera una dinámica que se retroalimenta así misma: cuántos más hay, más habrá. El aumento en los precios hace que para muchas personas los alquileres sean impagables y para los propietarios de vivienda residentes cada vez resulta más rentable reconvertirla en apartamento turístico y cambiar de barrio.

Así, los grandes inversores –incluidas las cadenas hoteleras– cada vez se van a ver más incentivados para entrar en este mercado. Además, los cambios en el zócalo comercial y los problemas de convivencia y de gestión del ocio nocturno incentivan el abandono del centro y la conversión de viviendas en plazas hoteleras. La concentración es otra clave fundamental pues la ubicación prima frente a cualquier otra consideración. Pongamos por caso un apartamento de 30 m² en el barrio de Lavapiés. Mientras que reconvertido en apartamento turístico ese tamaño parece adecuado para una pareja durante un fin de semana, como hogar permanente resultaría pequeño, la rentabilidad en uno y en otro caso será muy distinta. Si no lo ordenamos, este fenómeno tendrá –ya está teniendo– más intensidad en barrios como el Raval o Lavapiés que en otros. Entonces, ¿se puede influir de alguna manera en el fenómeno? ¿Qué papel juegan las administraciones? ¿Qué hay que regular? En los últimos años la práctica totalidad de las grandes ciudades europeas han regulado, con mayor o menor fortuna, distintos aspectos del alquiler de viviendas turísticas. Nos encontramos desde enfoques que buscan nítidamente acabar con este tipo de alquileres hasta otros que buscan ordenarlo y establecer unos mínimos ingresos y controles fiscales. En nuestra opinión, el papel de la regulación no debe ser otro que el de intentar garantizar que el número de hogares en los distritos centrales se mantenga estable y el mercado de vivienda en alquiler funcione con normalidad. Es decir, entender las viviendas como derecho fundamental, que sigan cumpliendo la función de vivienda y no pasen a ser plazas hoteleras por la puerta de atrás. Debe además evitar la acumulación de viviendas dedicadas a esta actividad en ciertas zonas, buscando una mejor distribución por la ciudad, evitando subidas artificiales en los precios de alquiler en algunos barrios que pueden llevar a la expulsión de buena parte de las vecinas y vecinos y al despoblamiento. Para eso podemos establecer cuatro líneas de intervención o buscar una combinación de las cuatro: — Establecer un número máximo de días anuales en los que una vivienda se puede alquilar con fines turísticos. Ámsterdam sitúa el máximo en 60 días, por encima de esto el negocio debe registrarse como un Bed & Breakfast. — Establecer una duración mínima para cualquier tipo de alquiler residencial. Nueva York ha situado el mínimo en 30 días y con su nueva regulación parece buscar un mayor grado de cumplimiento. — ‘Zonificar’ la ciudad y establecer restricciones en los espacios más colmatados. Quizá este tipo de enfoque sea el más interesante para una ciudad como Madrid.

— Desincentivar fiscalmente la actividad. Acordar con las plataformas comercializadoras el cobro de tasa turística municipal –como en la práctica totalidad de capitales europeas– y compartir los datos fiscales con la Agencia Tributaria. Nuestra ciudad no puede aplazar más tiempo este debate. Nos encontramos ante un fenómeno de crecimiento exponencial que puede echar por tierra cualquier otra política pública de vivienda, sobre todo en algunos barrios. Debemos enfrentarlo desde enfoques situados en cada realidad específica, para ser capaces de articular una inteligencia social que genere respuestas concretas. El peor escenario sería abordarlo desde grandes discursos que tal vez puedan reconfortarnos, pero que no permiten desplegar estrategias que vayan recuperando la ciudad.” Sara Porras Sánchez. Politóloga, investigadora en temas urbanos Jorge García Castaño. Concejal de Centro y Chamberí en el Ayuntamiento de Madrid

Anàlisi socioeconòmic

Lʼ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

Turisme Turisme_El desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no sigui el d'una activitat remunerada. 19 M visitants

1,6 M habitants

El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins a l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i en tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir, per tant, que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric. Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.

Ciutat Vella i Barcelona Ciutat Vella - 11%

En el període 2007-2017 Ciutat Vella ha perdut 13698 habitants

Barcelona - 6,6 %

En el mateix període

-1.300 habitants/any

- 822 habitants/any

658.375 llars a Barcelona

15.881 Apartaments turístics 2,5 % 6275 il·legals 39,5 %

9606 legals 60,5%

Evolució del preu del lloguer dʼhabitatges (€/m2) 18,8 Mitjana Barceloneta 18

6300 Habitatges social 0,9 %

17,37 Mitjana Ciutat Vella

11,82 Mitjana Barcelona

11,8 11,6 11,4 11,2 11 10,8 font: departament estadística Aj. Barcelona. 12/2016

10,6 10,4 10,2 10 2010 2011 2012 2013

2014 2015 2016

font: Incasol 06-17

Superfície mitjana “quarts de casa” Barceloneta

25 m2

Superfície mínima habitació doble hotel * * *

15 m2

Superfície mínima habitació doble hotel * * * *

16 m2

Superfície mínima habitació doble hotel * * * * *

17 m2

Ingressos del lloguer turístic (€/mes)

600 - 2.000 €

Mitjana del preu del m2 dels habitatges de lloguer

Mitjana de m2 dels contractes de lloguer

16,01 € Sarrià - Sant Gervasi

13,81 € Gràcia 16,01 € Les Corts

(x2, x3, x4) cops més !

60 - 100 m2 Sarrià - Sant Gervasi

60 - 80 m2 Gràcia

11,73 € Horta Guinardó 11,07 € Nou Barris

13,78 € Sants Monjuïc

11,47 € Sant Andreu

80 - 100 m2 Les Corts

60 - 70 m2 Horta Guinardó < 60 - 70 m2 Nou Barris

60 - 80 m2 Sants Monjuïc

60 - 70 m2 Sant Andreu

15,01 € Sant Martí

15,89 € Eixample

60 - 80 m2 Sant Martí

60 - 100 m2 Eixample

17,37 € Ciutat Vella

Concentració de lʼoferta de llits turístics

< 60 m2 - 70 Ciutat Vella

Desigualtat entre lloguers i sous

zona 3: > 10 % oferta turística

< 12 %

12 - 15 %

> 24 %

zona 2: > 40 % oferta turística

zona 1 > 65 % oferta turística

del 18 al 24 %

15 - 18 %

font: Ajuntament de Barcelona

El País, 6 Septembre 2016

10,8 10,6

font: departament estadística Aj. Barcelona. 12/2016

10,4 10,2 10 2010 2011 2012 2013

zona 2: > 40 % oferta turística

zona 1 > 65 % oferta turística

na del preu del m2 dels habitatges de lloguer

El País, 15 Desembre 2015

Barcelona

Mitjana de m2 dels contractes de lloguer

16,01 € Sarrià - Sant Gervasi

13,81 € Gràcia

16,01 € Les Corts

60 - 100 m2 Sarrià - Sant Gervasi

60 - 80 m2 Gràcia

11,73 € Horta Guinardó

80 - 100 m2 Les Corts

11,07 € Nou Barris

€ Monjuïc

60 - 70 m2 Horta Guinardó < 60 - 70 m2 Nou Barris

60 - 80 m2 Sants Monjuïc

11,47 € Sant Andreu

60 - 70 m2 Sant Andreu

15,01 € Sant Martí

15,89 € Eixample

60 - 80 m2 Sant Martí

60 - 100 m2 Eixample

17,37 € Ciutat Vella

eLdiario.es, 10 Desembre 2016

< 60 m2 - 70 Ciutat Vella

Desigualtat entre lloguers i sous

Concentració de lʼoferta de llits turístics

< 12 %

zona 3: > 10 % oferta turística

El País, 6 Septembre 2016 12 - 15 %

> 24 %

del 18 al 24 %

zona 2: > 40 % oferta turística 15 - 18 % zona 1 > 65 % oferta turística

El País, 15 Desembre 2015

Mitjana de m2 dels contractes de lloguer

80 - 100 m2 Les Corts

0 m2 Monjuïc

2014 2015 2016

font: Incasol 06-17

60 - 100 m2 Sarrià - Sant Gervasi

60 - 80 m2 Gràcia

ANÀLISI SOCIO-ECONÒMIC / 07-09-17 / Núria Fors Casanova //

60 - 70 m2 Horta Guinardó < 60 - 70 m2 Nou Barris

60 - 70 m2 Sant Andreu

1714 Fi de la Guerra de Successió. Expulsió dels habitants del barri de la Ribera per construir-hi la Ciutadella

1715

Un decret reial adjudica 321 solars de la platja de Barcelona als habitants “desallotjats” de la Ribera amb prioritat per als que realitzesen una activitat relacionada amb el mar. Elaboració del primer projecte de l’enginyer Verboom

1743 1748

Inici obres del moll de ponent i de prolonagació del de llevant

Fi de la Guerra amb Anglaterra

1749

Segon projecte per a construir la Barceloneta per l’enginyer Juan Martín Cermeño

1751

Inici obres de construcció de l’Andana sota el moll de ponent

1753

1756

Creació de la Real Compañía de Barcelona

Inici contrucció de la Barceloneta per acollir els antics habitants del barri de la Ribera però sobretot per millorar i ampliar el port degut a l’encrement de l’activitat comercial i regularitzar la situació de les barraques i diferents contruccions informals. Es segueix el projecte de Cermeño però és executat per Francisco Paredes.

1778

Firma del tractat de lliure comerç amb Amèrica

Orígens residencials i militars de la Barceloneta però amb evidents vincles amb el sector portuàri i marítimo- comercial. En destaca, des de l’inici, el caràcter identitàri del barri i la condició “d’arrabal” de la ciutat de Barcelona

1836 Instal·lació a la Barceloneta de la fàbrica de Nueva Vulcano

1839

Autorització per contruir un 2n pis a les cases de la Barceloneta

1840 Instal·lació de la indústria del Gasòmetre

1845

1846

Instal·lació de Teleres Alexandre

Llei que prohibeix la instal·lació de noves indústries amb màquines de vapor dins el recinte emmurallat de la ciutat

1848

Arribada del Ferrocarril

1868

1855

Instal·lació de la Maquinista Terrestre i Marítima

Autorització per contruir un 3r pis a les cases de la Barceloneta

1872

Autorització per contruir un 4rt pis a les cases de la Barceloneta

1876-86

“Febre de l’or” 1ra gran onada d’immigració a Barcelona, derivada de la generació de llocs de treball de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888

1885

Aprobació contrucció “Eixample” de la Barceloneta

1879 - 81

1888

Exposició Universal de Barcelona

Cooperativa de la Fraternitat, rehabilitada i transformada en Biblioteca

1896

Constitució Cooperativa del Centro Nuestra Señora de Montserrat

1901-79

Centro Cooperativo de Pescadores

1911-31

Sociedad Cooperativa Juventud Pescadora

1915

1916-30

2a gran onada d’immigració, rellançament industrial de Catalunya a causa de la no bel·ligerència a la Gran Guerra (1914-18) i per la quantitat d’obres públiques que es realitzen a Barcelona (xarxa de metro i Expo Universal del 29)

Constitució de la Sociedad Cooperativa La Modèstia

1901-79

Centro Cooperativo de Pescadores

1911-31

Sociedad Cooperativa Juventud Pescadora

1915

1916-30

Constitució de la Sociedad Cooperativa La Modèstia

1923-29

Dictadura del general Primo de Rivera

1936-39

Guerra Civil

1939-75

Dictadura Franquista

1938

Bombardeig de Barcelona i conseqüentment, de la Barceloneta, on es destruiexen alguns habitatges

1940

1940-50

Ordenança municipal que permet la construcció de PB+6 a tot el casc antic de la ciutat i projecte d’ampliació i transformació del Carrer Alfredo Calderón (actualment de l’Armirall Cervera) en una avinguda, l’aparició d’una avinguda que uneix la plaza de San Miguel amb la del mercat i urbanització del solar de l’antiga casera de cavalleria.

3a gran onada d’immigració degut a la necessitat de mà d’obra de les indústries, majoritàriament textils, protegides pel règim autàrquic, aparició de les primeres barraques

1957

Inici contrucció passeig Marítim inicialment proposat per Jaussely el 1907. La seva construcció suposa l’enderroc de moltes barraques

1960’s

Forta onada d’immigració degut al la industrialització i el desenvolupament econòmic de la ciutat

La Barceloneta augmenta considerablement la seva població: és multiplica x5 entre 1822 i 1900. El barri s’expandeix en superfície però també en vertical, és a dir que és densifica. La densitat de persones per habitatge passa de 3,59 el 1905 a 4,24 el 1930. Fins l’arribada del règim, la Barceloneta té un caràcter industrial i obrer, amb forta presència d’industries i cooperatives obreres. És un dels barris que absorbeix les diferents onades d’immigració fins el punt que hi apareixeran zones

1965

Primera proposta de Pla de la Ribera (iniciativa Catalana de Gas i la Maquinista Terrestre i Marítima) que té com a característiques, ordenar el sector mitjançant superilles de 500m2, amb un ús residencial i comercial, que dedicava les plantes baixes a l’aparcament dels cotxes, i que volia densificar la zona

1966

Creació de la societat RIBERA S.A. encarregada de portar a terme el projecte

1970

Generalització i abaratiment de l’ús de l’aviació comercial, el turisme s’amplia a les classes mitjanes

1970

L’ Ajuntament s’apropia del Pla i presenta el Proyecto de modificación del Plan Comarcal de Ordenación Urbana de Barcelona afectante al sector Marítimo Oriental

1992

Jocs Olímpics de Barcelona. La internacionalització

2001 Firma conveni per traslladar la clínica Barceloneta a la Nova Bocana (al costat hotel vela). Actualment només 1 de nou plantes en funcionament.

2008

Neix Airbnb, a Sant Francisco (USA)

2014 “Manifest de la Barceloneta per al dret a un habitateg Digne” Taula de bon veïnatge de la Barceloneta

2008

Pla de Barris de la Barceloneta

AnĂ lisi urbanĂstic

totes les mitgeres

les mitgeres que es veuen

totes les mitgeres

quarts de casa

les mitgeres que es veuen

mitgeres dels quarts de casa que es veuen

quarts de casa

mitgeres dels quarts de casa que es veuen

P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE

Transformació

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Recuperació

/ 21-09-17

/ Núria Fors Casanova //

A d a p t a c i ó

4/19

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

Estretègies de projecte Objectius del projecte

Dotar de recursos el barri per tal que sigui capaç de reaccionar conjuntament i organitzadament davant les perturbacions que afecten la vida del conjunt dels seus habitants. Sent capaços de fer-ho de manera beneficiosa per a tot el seu conjunt. En altres paraules: guanyar capacitat resilient.

* Resiliència: La resiliencia és la capacitat d'un sistema d'absorbir les perturbacions romanent en el mateix estat, alterant el seu grau d'auto-organizació i millorant l'adaptació i l'aprenentatge (Folke 2006). Folke, C. “Resilience: The Emergence of a Perspective for Social-Ecological Systems Analysis” en Global Environmental Change , 2006. 16: 253–267.

Estratègies de projecte/ eines de resiliència:

QUÈ?

COM?

1- L'Escala

Espai de convivència

Repensar la Barceloneta des de l'escala de l'illa per tal d'activar una nova etapa en el sistema de relació interveinal del barri.

Dotant cada illa amb un espai que pugui acollir totes aquestes relacions i que a la vegada, sigui un punt de connexió amb altres espais de relació i convivència del barri com el Centre Cívic Barceloneta o la plaça del Poeta Boscà

espai de convivència, coneixènça i solidaritat

membres nucli convivencial

veïns d'escala

veïns d'illa

illes tradicionals Barceloneta

barri

parcel·les illes tradicionals Barceloneta

membres nucli convivencial

veïns d'escala

veïns d'illa

barri

illes tradicionals Barceloneta

parcel·les illes tradicionals Barceloneta

ampliació centre civic

2- L'Essència

Ampliació del centre cívic

2- L'Essència

Ampliació del centre cívic

Recuperar edificis emblemàtics del barri que han estat referents històrics de la Barceloneta i dels seus habitants, així com part del seu patrimoni immaterial. I donar-los un nou ús que pugui ser aprofitat pels veïns.

Rehabilitant i rehabitant l'antiga sub-central elèctrica de "la Compañia Barcelonesa de electricidad" per transformar-la en l'espai de convivència de l'illa i l'ampliació del Centre Cívic. Fent crèixer així, la línea d'especialització del centre per afegir-hi la de cuina de la Barceloneta, patrimoni essencial de la història del barri.

3- Els i les Veïnes

Ampliació quarts de casa

Millorar els habitatges més petits de la Barceloneta, els quarts de casa, per tal d'aconseguir habitatges més grans, flexibles i amb millors condicions per intentar frenar així l'èxode de residents permanents.

Introduint variacions tipològiques que permetin l'establiment de diferents tipus de nuclis convivencials. Aquestes noves tipologies generen habitatges passants, afegeixen una habitació, milloren la relació de la sala/menjador - cuina i ordenen les instalacions mitjançant un nucli humit que concentra la cuina i un labavo adaptat.

tipologies actuals quarts de casa

4 - Critèris de disseny

tipologies proposades per a l'ampliació del quarts de casa

L L ² - lleugeresa i llum

Emplaรงament

Estat actual

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

Estat actual

P5 1:200 P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE

Transformació

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Recuperació

/ 21-09-17

/ Núria Fors Casanova //

A d a p t a c i ó

8/19

Proposta

Estat actual dels quarts de casa

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

cionada estat actual

ors Casanova //

P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE la

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Recuperació

11/19

A d a

Quarts de casa ampliats

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE

Transf

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

/ 21-09-17

/ Núria Fors Casanova //

12/19

Recuperació

A d a p t a c i ó

Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

(in)Evolució tipològica

"Rehabitar representa, sobre todo, la voluntad de volver a utilizar, de dar un nuevo uso [...].Pensar cómo podría usarse de otro modo. Representa una valoración de la novedad al margen de la forma. No se trata de un nuevo objeto, no es una novedad más; la novedad radica en la forma de usarlo" HABITAR grupo de investigación - "rehabitar, en nueve episodios". 2012. Barcelona.

Les noves tipologies es treballen amb la premisa de dotar-los d'un accès digne i accessible per tothom. Un cop més s'aprofita la modularitat dels quarts de casa per detectar el que seran els nous eixos dels nous habitatges. Un cop detectats aquests eixos s'estableixen com a principals els que travessen els quarts de casa de façana a façana: aquests seran els encarregats de generar les noves franges a partir de les quals s'organitzaran els habitatges. No es tracta tant de seguir aquesta modularitat "al peu de la lletra" sinó d'utilitzar-la de base per dimensionar els nous espais. La franja central constituirà el cor de la casa i per tant, serà la més gran. Aquesta inclou la cuina, l'estar i el menjar i va de façana, aprofitant així el nou caràcter passant de l'habitatge. A la vegada, aquesta servix com a espai de relació de la resta. Aqui s'hi aboquen les dos altres franges. Per una banda, la de serveis i habitació transformable. Aquesta última, amb una porta corredera de grans dimensions, pot constituir fins i tot, una ampliació de la franja central. L'altra franja lateral inclou el nucli d'escales i l'habitació gran, que aprofiten la mateixa dimensió. Per últim, es dibuixa l'única franja paral·lela a la façana per convertir-se en galeria.

Tipologia A

1.50

1.00 1.20

1.50

Tipologia B

1.50

2.40 2.00

3.00

Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

Estat actual subestació elèctrica

Estat actual subestació elèctrica 2.50

2.20

3.20

2.70

2.50

2.20

HABITATGE

HABITATGE (POSSIBLEMENT APARTAMENT TURÍSTIC)

3.20

BAR ELECTRICITAT

ANTIGA SALA DELS TRANSFORMADORS

2.03

1.40 1.20

Rehabilitació i rehabitació

Rehabilitació i rehabitació 1.40 1.20

Rehabilitació i rehabitació

SALA ESTAR JARDÍ PORTXAT

ESPAI NENS

CUINES

AULA DIVISIBLE

ESPAI MULTIUSOS

BAR ELECTRICITAT

MAGATZEM

P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE la

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Transformació

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

E s t a t

a c t u a l

10.68 kN

14.76 kN 14.76 kN

14.76 kN

6.9 mm

10.9 kNm

9.5 mm

15.1 kNm

9.5 mm

15.1 kNm

14.76 kN

deformacions

tallants

75 N/mm2

moments

75 N/mm2 FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

esquema estructural del pòrtic

tensions

P a r t

10.9 kNm

14.76 kN

n o v a

9.1 kN

20.43 kN

7.5 mm

deformació màxima admisible segons CTE L/200 = 3,02 cm

25.94 kNm

5.7 mm

1.83 kN

26.13 kNm

9.66 kNm

26.13 kNm

43.35 kN

20.43 kN 20.81 kN 1.83 kN

2.2 mm

2.2mm

deformació màxima admisible segons CTE L/300 = 2,5 cm

12.83 kNm

0.1 mm

1.83 kN

12.83 kNm

6.06 kNm

9.5 mm 20.81 kN

30.21 kNm

12.83 kNm

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

esquema estructural del pòrtic

tensions

P a r t

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

n o v a

9.1 kN

20.43 kN

7.5 mm

deformació màxima admisible segons CTE L/200 = 3,02 cm

25.94 kNm

5.7 mm

1.83 kN

26.13 kNm

9.66 kNm

43.35 kN

20.43 kN

2.2 mm

2.2mm

deformació màxima admisible segons CTE L/300 = 2,5 cm

20.81 kN 1.83 kN

12.83 kNm

0.1 mm

12.83 kNm

1.83 kN

12.83 kNm

6.06 kNm

9.5 mm 30.21 kNm

20.81 kN

41.86 kN

43.65 kN

deformació màxima admisible per contrucció 20 cm

5.1 mm

1.98 kN

5.1 mm

1.98 kN

6.28 kNm

tallants

deformacions

moments

HEB 140

139-142 N/mm2

IPE 200

134 - 113 N/mm2

23 N/mm2

HEB 140

64 -66 N/mm2

6.28 kNm

IPE 300

15 N/mm2

T. adm. obra de fàbrica 29 cm gruix (a compressió) 4,41 N/mm2 MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

T. adm. obra de fàbrica 46 cm gruix (a compressió) 8 N/mm2

esquema estructural del pòrtic

tensions

R e s u l t a n t

9.1 kN

20.43 kN 7.5 mm

deformació màxima admisible

7.5 mm

12.83 kNm

T. adm. obra de fàbrica 46 cm gruix (a compressió) 8 N/mm2

esquema estructural del pòrtic

tensions

R e s u l t a n t

9.1 kN

20.43 kN 7.5 mm

7.5 mm

deformació màxima admisible segons CTE L/200 = 3,02 cm

25.94 kNm

5.7 mm

1.83 kN

26.13 kNm

9.66 kNm

43.35 kN 20.43 kN

2.2 mm

2.2mm

20.81 kN 1.83 kN

10.68 kN

deformació màxima admisible segons CTE L/300 = 2,5 cm

1.83 kN

12.83 kNm 0.1 mm

0.1 mm

12.83 kNm

6.06 kNm

6.06 kNm 6.06 kNm

6.06 kNm

12.83 kNm

9.5 mm 30.21 kNm

20.81 kN 10.68 kN

10.68 kN

14.76 kN

41.86 kN

43.65 kN

6.9 mm

9.5 mm

deformació màxima admisible per contrucció 20 cm deformació màxima admisible segons CTE L/300 = 2,72 cm 14.76 kN 14.76 kN

14.76 kN

1.98 kN

5.1 mm

10.9 kNm

15.1 kNm

5.1 mm

1.98 kN

6.28 kNm

tallants

deformacions

6.28 kNm

moments HEB 140 HEB 140

HEB 140

IPE 270 129-135 N/mm2

IPE 200

56 - 36 N/mm2

HEB 140

23 N/mm2

T. adm. obra de fàbrica 29 cm gruix (a compressió) 4,41 N/mm2

cèrcol perimetral formigó armat 26 x 31 cm

65 N/mm2

75 N/mm2

15 N/mm2

maó massís 35 cm

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

75 N/mm2

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

103 N/mm2

25 mm de reforç de malla electrosoldada i morter de ciment

mur obra de fàbrica

IPE 300

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

1000 mm

103 N/mm2

T.max al punt més crític 23 N/mm2 x 310 x 135 = 962,5 KN T.que suporta 1m lineal de secció de mur 6,9 x 350 x 1000 = 2415 KN

103 N/mm2

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

Si reforcem el mur (4,4 N/mm2) amb una malla electrosoldada i adherida al mur amb morter (25mm de gruix afegit) augmentem la T. adm. en 2,25 N/mm2, és a dir que en total el mur soporta una T.adm. de 6,9 N/mm2.

Aguanta

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 135 mm

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

T. adm. obra de fàbrica 46 cm gruix (a compressió) 8 N/mm2

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

23 N/mm2

IPE 270

310 mm mur obra de fàbrica maó massís 30 cm

tensions

esquema estructural del pòrtic

6.65

HEB 140 HEB 140

HEB 140

IPE 270 129-135 N/mm2

IPE 200

56 - 36 N/mm2

HEB 140

23 N/mm2

T. adm. obra de fàbrica 29 cm gruix (a compressió) 4,41 N/mm2

cèrcol perimetral formigó armat 26 x 31 cm

65 N/mm2

75 N/mm2

15 N/mm2

maó massís 35 cm

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

75 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

103 N/mm2

25 mm de reforç de malla electrosoldada i morter de ciment

mur obra de fàbrica

IPE 300

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

1000 mm

103 N/mm2

T.max al punt més crític 23 N/mm2 x 310 x 135 = 962,5 KN T.que suporta 1m lineal de secció de mur 6,9 x 350 x 1000 = 2415 KN

103 N/mm2

MUR OBRA DE FÀBRICA 30 cm gruix

Aguanta

103 N/mm2

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180

FORJAT UNIDIRECCIONAL BIGUETES MEÀLIQUES IPN180 135 mm

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

T. adm. obra de fàbrica 46 cm gruix (a compressió) 8 N/mm2

MUR OBRA DE FÀBRICA 45 cm gruix

MUR OBRA DE FÀBRICA 15 cm gruix

23 N/mm2

IPE 270

310 mm mur obra de fàbrica maó massís 30 cm

esquema estructural del pòrtic

tensions

6.65

2.85

3.34

2.62

2.63

1:100 P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE

Transformació

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Recuperació

/ 21-09-17

/ Núria Fors Casanova //

A d a p t a c i ó

14/19

Ampliació del Centre Cívic i Espai de Convivència 1:100

Ampliació del Centre Cívi Espai de Convivència 1:10

Pas d’instal·lacions

L’ ADVERSITAT COM OPORTUNITAT. Propostes per a una Barceloneta més resilient Arquitectura i diversitat_Mir_Zubelzu_Alentorn_Arias

Funcionament tèrmic Estratègies climàtiques NORD 0º

Temperatura (ºC)

10º 20º

Precipitacions (mm)

200

160

120

30º 40º 308º 0º

50º 60º

58º 0º

Sols7ci d'Es7u 21 JUNY

70º 80º 90º

OEST 90º

90º EST

78º

237º

0º

0º 122º

23º

180º SUD

Sols7ci d'hivern 21 DESEMBRE

AB MG JN JL AG ST OC NV DC

La7tud: 41º Al7tud: 15m Clima: Csa (Moderat Mediterrani) T(ºC)=16,5

CARTA SOLAR - Barcelona, Espanya

ESTIU

convecció forçada

HIVERN radiació per inèrcia tèrmica

moviement aire escalfat

moviment aire fred

incidència rajos solars

P r e p a r a c i ó

R e s i s t è n c i a

MAKE

Transformació

BARCELONETA R E S I L I E N T (again)

Recuperació A d a p t a c i ó