wife's

Page 1

WIFE’s MATERIALS TRANSFORMABLES O TRANSFORMADORS


WIFE’s. Materials transformables o transformadors. núriaPallisera, Tec i Tec, grup E1, 2011 npallipa7@gmail.com nuriapalliseratec.blogspot.com


ÍNDEX

ÍNDEX 1- INTODUCCIÓ 2- REFERENTS ARTÍSTICS 2.1- Kiki Smith. 2.2- Louise Bourgeois 3- REFERENTS SIMBÒLICS 3.1- Definició de paraules. 3.2- Simbologia. 3.3 - Protocol Cerimonial. 3.4- Juan Miquel Oliver, Sa núvia morta.

4- PROCÉS, elaboració de la peça. 5- FITXA TÈCNICA DEL LÀTEX. 6- PROVES D’INSTAL·LACIÓ 7- INSTAL·LACIÓ 8- CONCLUSIONS 9- BIBLIOGRAFIA


1- INTRODUCCIÓ

En un principi, volia seguir amb la línea que he portat durant el curs. Volia dur a terme una instal·lació basada en l’objecte i la seva transformació, però poc a poc, i gairebé sensa jo voler-ho, he anat aproximant el meu treball cap a un concepte més personal, més íntim, més introspectiu i oniric. Duent a terme una instal·lació que s’aproxima més al meu recorregut artístic i compleix amb els conceptes centrals dels meus treballs; la dona, la fragilitat del cos, la mort i la memòria. Considero el material com a un element imprescindible a l’hora de buscar el significat de l’obra. Per això crec que no m’ha estat complicat trobar un material transformable per realitzar el projecte. El treball, porta per títol, wife’s (mullers) i vol transmetre l’angoixa i el sacrifici que han patit moltes dones que han estat víctimes d’un matrimoni desafortunat.

WIFE’s, vol ser una crítica social del que representa el matrimoni, i del significat que se li atribueix, encara en els nostres dies. La nostra cultura, ens ha ensenyat que hem de viure amb una altre persona (ja sigui home o dona) i tenir-la al nostre costat per tota la vida, que li hem de ser fidels, i que hem de complaura-la . El meu projecte, vol interpretar aquest acte, d’una manera molt personal, crítica i angoixant. La instal·lació consta de tres peces representatives, el llit, el vel i la pell. Una figura femenina fragmentada, cosida, amb una càrrega simbolica molt important.Una figura que provoca rebuig, angoixa i por però que al mateix temps hi podem veure el romanticisme i la bellesa.


2- REFERENTS ARTÍSTICS

Kiki Smith, Louise Bourgeois, Antony Gormley, Eva Hesse... Aquests artistes, amb conceptes i tècniques molt diverses, han utilitzant el cos com a forma de representació i expressió, el cos com a via d’aproximació a l’espectador i a ells mateixos. Així doncs es crea una relació directe amb el meu projecte, on el cos també serà el principal objectiu de comunicació, i es podrà intuir una influencia generada per tots ells. Tots aquests artístes, centren el seu treball amb el cos humà, utilitzant materials, com ara el paper, la cera, la vena de guix, el fang, el teixit, el làtex... Materials utilitzats en el post-minimalisme de 1960 i 1970. Kiki smith treballa amb la representació del cos, fent una exploració de la realitat del cos biològic i espiritual, utilitzant materials relacionats amb la fragilitat de la pell per donar vida a les seves escultures. Eva hesse, utilitzava materials més sensibles com ara; la fibra de vidre, el làtex o la goma per desenvolupar treballs orgànics, de formes abstractes, cilíndriques, geomètriques o amb línies i plans. Louise burgeois utilitzava la figura humana per tractar temes de dolor psicològic, ansietat, por, soledat o agressió, conceptes relacionats amb la seva infantesa. Antony gormley parteix de la figura humana per comunicar la seva preocupació en relació al cos i l’espai, creant figures revestides de plom, ciment o bronze provocant a l’espectador sensacions de fragilitat i estranyesa . El meu interès per aquests artistes i els meus coneixements dels usos dels materials emprats a l’escultura m’han portat a desenvolupar el projecte cap a un camí on s’intercalen diferents tècniques i inquietuds personals, socials i culturals.


2.1- REFERENTS ARTÍSTICS

KIKI SMITH;

“Crec que he escollit el tema del cos com a subjecte, sense ser-ne conscient, però perquè és una forma que tothom comparteix; és una cosa que cada un té però cada un el comparteix amb una experiència diferent” k.S. Per smith, el cos es la nostra condició essencial amb moltes possibilitats que determinen els límits de la vida en el temps i l’espai. Kiki smith, creu que la nostre cultura ha estat fragmentada, creu que els nostres cossos han estat dividits, trencats per diferents parts, i aquestes parts, ara necessiten unir-se. Per tant, per ella la societat està dividida, tot està trencat, separat. En el seu treball ens presenta dicotomies, home/dona, cos/ment...Smith, manté que tot allò associat amb la feminitat, com la natura, el cos o l’esperit és constantment devaluat, i tot això està associat a l’home, la cultura i la ment. L’artista centrarà el seu treball en el cos, creant formes poc convencionals on la dona serà la protagonista. Treballant la part femenina d’una manera molt visceral, sense preocupar-se de la bellesa i contraposant-se a la típica representació que ha tingut la història de la dona com a objecte, representada majoritàriament per homes com a musa o idealitzada per la cultura patriarcal. Smith trencarà amb aquests tòpics per mostrarnos la part més intima de la dona, plasmant les experiències més quotidianes i privades d’aquesta. Un món interior poc explorat, amb fluids, defecacions, visceres...Cossos psíquicament turmentats, cossos oberts que mostren el seu interior. Tot això, però, creant un ambient molt personal i estèticament poètic. La dona com a transgressora i resistent, amb posicions poc usuals que ens relataran un moment en concret de la privacitat d’aquests actes que no es mostren en públic. Figures introspectives sexuals i poc eròtiques que provocaran un xoc visual a l’espectador.

. “from heart to hand, tinta i paper, 1989”

“Male and Female, cera d’avella, 1990” S/ T , paper thai, paper nepal i cel•lulosa, 1992


2.2- REFERENTS ARTÍSTICS

LOUISE BOURGEOIS

“People misunderstood my work. I am not a surrealist; i am an existentialist.” ~Louise bourgeois. Impulsada per una agudesa psicològica poc comú, louise bourgeois mai va deixar de tractar els temes universals: les relacions entre les persones, l’amor i la frustració entre amants o membres d’una família, l’erotisme. .. Tot això amb la malícia, la ira o l’afecte. La seva obra gira entorn a la procreació, el naixement i la maternitat sota la forma de les dona-casa, barrejant l’arquitectura i el cos, l’orgànic i els blocs geomètrics. Però el fil de la seva obra és el fal·lus (el pare), que ella anomena “nena” i l’aranya (la mare). Segons louise bourgeois, l’aranya representa la mare, “perquè la meva millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una aranya”. L’aranya és el símbol dels tapissos que reparava la seva mare (com si fossin una teranyina) i tots els assumptes pertanyents als mateixos: agulles, fils. No només els temes latents de la feminitat, la sexualitat, la família, l’adolescència, la solitud- esdevenen omnipresents, sino que canvia la manera de tractar-los, amb escultures, instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats. Burgeois impregna les seves obres, sobretot les escultures, de la vena psíquica sorgida dels seus traumes personals.

“seven in bed, 2001, Fabric, Stainless Steel, Glass and Wood”

Temper Tantrum, 2000

“Arched Figure , 1999, pink fabric, mirror, wood and glass”


3.1- DEFINICIÓ DE LES PARAULES

Paraules que tenen realació amb el projecte, tant de significat com de concepte. ALLIBERAMENT TENSIÓ / ANGOIXA TRANSFORMACIÓ/ METAMORFOSI/ CANVI REPRIMIR MATRIMONI Alliberar: que algú esdevingui lliure. Tensió: acció i efecte de tibar o estirar fins a la rigidesa, alteració psíquica motivada per la presencia d’estímuls mentals i emocionals d’intensitat superior a la que es capaç de tolerar un individu. Tensió psíquica, tensió nerviosa o tensió emocional. Transformar: fer passar quelcom d’una forma a una altre, metamorfosar. Donar un altre aspecte a algú o alguna cosa. Modificar enterament. Metamorfosi: canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra. Canviar: substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie. Sofrir una transformació, esdevenir una altre cosa. Reprimir: contenir allò que és excessiu o que hom considera que ho és, posar-hi límits. Matrimoni: el matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. Té per finalitat proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència i pot ésser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. A més, el matrimoni pot ésser civil o religiós i, depenent de la religió o de l’ordenament jurídic, els drets, deures i requisits dels contraents són diferents. La recerca d’aquestes paraules em donen peu per fer un enllaç entre el significat i el simbolisme del qual parla el projecte.


3.2- SIMBOLOGIA

LÀTEX ------------------------| pell/ color FIL DE COSIR --------------- | Teixir/Tèxtil

TEIXIR- Fer tela o un treball anàleg entrellaçant fils o les bagues formades amb un sol fil, especialment entrellaçant fils pertanyents a dues sèries, els d’una (ordit) perpendiculars al de l’altre (trama). TÈXTIL- Dit d’allò que pot ésser teixit o que pot fornir fils que poden ésser teixits. Fibra tèxtil. Matèria tèxtil.2 nom donat genèricament a les matèries tèxtils i als productes tèxtils. Teixir és un treball de creació. Quan el teixit està acabat, la teixidora talla els fils que aguanten els teixits, i al fer-ho,pronuncia la formula de benedicció que diu la llevadora al tallar el cordo umbilical del recent nascut. Teixit- fil, teixir, instrument que s’utilitza per teixir o filar, (fus, filosa)son símbols del destí. Serveixen per designar tot el que regeix el nostre destí o intervé en ell; la lluna teixeix els nostres destins. Les Moires son filadores, lliguen al destí, son divinitats lunars. Teixir és crear formes noves. No només significa predestinar (en el pla antropològic)o reunir qualitats de índole diferent (en el cosmològic), sinó que també significa crear, fer sortir quelcom de la seva pròpia substancia, com ho fa l’aranya que construeix la tela que surt de si mateixa. Un gran nombre de deesses, tenen a les seves mans el fus i la filosa son presents no només en els naixements sinó també en el desenvolupament dels dies i l’enllaç dels actes. En tot el pròxim orient podem trobar exemples d’elles que ens transporten fins a 2000 anys anteriors a la nostre era, entre les quals anomenarem a la deessa HILITA. Elles dominen el temps, la durada dels homes i a vegades agafen l’aspecte dur i despietat de la necessitat, una llei que ordena el canvi continu i universal dels éssers i de la que procedeix la varietat infinita de les formes. El teixit del mon es transforma en el patiment humà. Les teixidores obren i tanquen indefinidament els diversos cicles individuals, històrics i còsmics. FIL- El simbolisme del fil és el de l’agent que lliga entre ells i el principi de tots els estats de l’existència. (GUÉNON) e l fil (SUTRA) relliga aquest món i l’altre i a tots els éssers. La representació del sol significa la vinculació a un centre principal, un tot. Això ens porta al fil d’Ariadna que té relació amb el centre del laberint que ens condueix del món de les tenebres a la llum. Fil que es lliga a les marionetes creades per l’home i que fan la seva voluntat. Estat de vida- estat de mort. Teixit acabat de dia i desfet per la nit ( mite de Pénelope) simbolitza una vegada més el ritme vital de la humanitat, d’alternant indefinida de la respiració, com la que es fa durant la nit i el dia. Mite Japonès- diferents iniciacions femenines, especialment a la Xina, comportaven una teixidura ritual associada a la reclusió, a la nit. . Participar en el teixit còsmic era realment perillós i per això el ritual era secret. El teixit, pot ser el de la interdependència de les coses, les causes i els efectes. Però el fil Tàntric és també el de la continuïtat tradicional, el de la recerca espiritual, vinculat amb el principi de totes les coses. PELL: associada a idees de naixement i renaixement, tres pells formant un nus néixer engendrar criar un nen, formar... El numero tres pertany a la triplicitat essencial de l’esser humà: cos, Alma i esperit. Rejovenir. COLOR- Negre- temps. Blanc- intemporal. Els colors oposats com el blanc i el negre simbolitzen el dualisme de l’esser, o les imatges amb molts colors signifiquen conflictes que es manifesten a tots els nivells d’existència del mon còsmic al mon més íntim, el negre representant les forces nocturnes, negatives i involutives, i el blanc les forces diürnes, positives i evolutives. El negre es també el color dels orígens, dels principis, de les ocultacions,una fase germinativa, anterior al naixement.


3.3- PROTOCOL CERIMONIAL

Sigueu benvinguts i benvingudes. Som aquí perquè tu i jo desitgen contraure matrimoni Tu i jo, han triat aquest espai públic, aquests jardins municipals (o aquesta sala d’exposicions, en cas de pluja), per a contraure matrimoni. Tu i jo teniu dret a escollir la vostra vida, el camí que voleu seguir i viure amb llibertat. Tingueu sempre present, l’amor i el respecte que us deveu i que us oferireu mútuament en el decurs d’aquesta cerimònia. Primerament, us llegiré els articles del codi civil que regulen els drets i els deures dels contraents: Article 66/ els cònjuges són iguals pel que fa als seus drets i als seus deures. Article 67/ els cònjuges han de respectar-se i ajudar-se mútuament i actuar en interès de la família. Article 68/ tenen l’obligació de viure junts, mantenir-se fidels i assistir-se mútuament. Aquests articles recullen drets fonamentals, drets que també reconeixen la constitució espanyola i la declaració universal dels drets humans. Així, l’article 16 de la declaració universal dels drets humans disposa: 1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni i en el moment de la Seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat. I ara assabentats dels vostres drets i els vostres deures, farem la part més emblemàtica d’aquesta cerimònia, que és que presteu el vostre consentiment a contraure matrimoni. Si us plau, poseu-vos drets. • El Sr. Alcalde, demana als testimonis: ell, ella, ... Que s’apropin als nuvis. També li demana qui porta els anells, que s’hi apropin. • El sr. Alcalde formula unes preguntes als nuvis: Tu, consentiu a contraure matrimoni amb jo i efectivament ho feu en aquest acte i d’acord amb els Articles llegits del codi civil. “Si, ho consento” Jo, consentiu a contraure matrimoni amb tu i efectivament ho feu en aquest acte i d’acord amb els Articles llegits del codi civil. “Si, ho consento” Ara, els contraents s’intercanviaran els anells. Dos anells enllaçats són la imatge més coneguda de la unió matrimonial. - L’anell, esposa, no és una cadena d’esclavitud, sinó un llaç de companyia. - L’anell, espòs, no és pas el símbol del teu poder sobre l’esposa, sinó que és l’expressió del vostre compromís. Podeu posar-vos els anells. Tot seguit es procedeix a la lectura de l’acta del matrimoni. • (Mentre se signa l’acta, per part dels nuvis, els testimonis, l’alcalde i el secretari, sona la nom de la cançó*.) Comiat: Doncs, en vista de la manifestació lliure i espontània que heu fet i per l’autoritat que m’ha estat conferida constitucionalment, quedeu units en matrimoni. Sou home i dona, que el vostre comportament correspongui sempre a la vostra dignitat. Tu i jo. Estimeu la justícia i la veritat. Feu dels vostres fills persones lliures i generoses, ciutadans compromesos i exemplars. Moltes felicitats


3.4- REFERENTS SIMBÔLICS

La insatal·lació fa referència a una núvia, una núvia morta, que no vol patir més, per això he volgut fer referència a aquesta canço que vaig trobar de joan miquel oliver, on ens parla d’una núvia assassinada per el seu futur marit. M’hauria agradat trobar la cançó instrumental i potser hauria estat adecuada per acompanyar la instal·lació. SA NÚVIA MORTA, Joan Miquel Oliver

Neda sa núvia dins es safareig plora molt i pensa que no s´ho mereix i sa lluna plena vetlla es tarongers de color taronja és també aquest peix Neda sa núvia, no se vol casar s´aigua verda és plena des seu vestit blanc dins sa casa toquen algo d´en Chopin Neda sa núvia i entre es convidats hi ha una teoria (xerren d´un amant) fuma i diu “què passa” un pallasso vell i sa mare d´ella, i sa mare d´ell Ploren amagades, ja no poden més molt engalanades beuen jotabés i es infants se queixen súper avorrits ...i ningú sospita on és es nuvill Que entra dins sa casa molt desorbitat cerca s´escopeta i se lleva es frac tira sa corbata “ i jo la mataré, si no vol ser meva, no és de ningú més” Bota una bardissa i en es safareig ho entén sa núvia i li diu “mata´m” i una escopetada seca zenital crema dins sa fosca com el cel un llamp Morta sa núvia dins es safareig plora molt i pensa que no s´ho mereix i sa lluna plena vetlla es tarongers de color taronja es també aquest peix Morta sa núvia no se casarà i vermells s´enfonsa es seu vestit blanc dins sa casa toquen algo d´en Chopin ara que s´hi escau tan exactament


4 - PROCËS, elaboració de la peça.

MOTLLE:

Agafant la meva germana com a model, he fet un motlle amb vena de guix de tot el cos, primer la part del davant, i després la del darrera. Un cop obtingut el motlle, he aplicat una fina capa de làtex (6/7 capes) per la part interior del motlle, que em servirà com a pell per confeccionar la peça.


4-PROCÉS, elaboració de la peça.

MOTLLE DE VENA DE GUIX / EXTRACCIÓ DE LA PELL DE LÀTEX.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

Un cop extreta la pell interior de les dues meitats del motlle, he unit les dues parts de vena de guix, per poder extreure una altre pell de l’atex més gran que l’anterior, pintant amb làtex la part exterior del motlle. D’aquesta manera confeccionaré el model d’home. El detall no ès prescindible en aquesta peça, ja que les extremitats i alguns detalls aniràn incorporats apart, per donar més dramatisme a les figures. (Faig les dues pells del cos, però encara no estic segura si les utilitzaré, ja que per un costat, crec que ès interessant i molt crític, però per altre banda, ho trobo massa directe i concret, el matrimoni del que jo vull parlar, no ès només el matrimoni entre sexes.)


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

Pintant el motlle amb làtex per la part exterior.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

Un cop el làtex s’ha assecat (7/8hores), tallo per la meitat, per treure’n la pell.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

Cosint la pell de làtex, sobre el cos, per veure exactament on anirien els talls i per donar el volum desitjat. (el mateix procés amb les dues pells).


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

Quan ja vaig tenir les dues pells cosides, vaig començar a fer proves per veure com aniria la presentació de les figures. Primer els hi volia donar volum, omplint-les amb teixit per dins, però el resultat no era el que jo imaginava, em donava un aspecte massa real de la figura humana.


4-PROCÉS, elaboració de la peça.

Proves de relleno amb el material dels coixins. Com que la meva intenció era fer les extremitats a part, el relleno no em funcionava, El que volia era fer una barreja de dos materials, la resina i el làtex. Per tant si onplia el cos, i hi posava la cara de resina, quedaria massa artificial, per això vaig decidir que les pells anirien cosides, però buides de dins, ès a dir, planes.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

MOTLLE DE LA CARA.

A partir del meu rostre, que tenia fet amb escaiola, en vaig fer un motlle per poder treure’n una còpia amb resina. La resina utilitzada, està feta amb una barreja de pols de sílice i escayola per donar-li una espessura i consistencia més forta.

Resina. (rostre que anirà acoplat al cos de làtex)

Resina i escaiola.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

EXTREMITATS

A l’hora de realitzar les mans, he utilitzat un làtex més nou, l’anterior, ja tenia uns tres anys, i s’assecava i s’ engrogia molt més depressa. Aquest ha quedat més blanc, però amb el temps i una mica de sol, intentaré accelerar el procés perquè es torni més marronos. Per fer aquest procés només he hagut de introduir les mans dins un recipient plè de làtex, accelerar el procés d’assecatge amb l’ajuda d’un secador de cabells, i repetir l’operació fins a obtenir el gruix adequat, unes 4/5 capes per mà.


4- PROCÉS, elaboració de la peça.

MOTLLE DEL TORÇ

Per donar més força a la peça, he utilitzat un torç que vaig fer ara farà uns tres o quatre anys enrera. El color del qual ja estava molt marró i m’ajudaria a enfatitzar i donar cos a la peça. El torç està fet amb el mateix procediment que el motlle del cos, primer, em vaig fer un motlle amb vena de guix a mi mateixa davant un mirall i un cop sec vaig donar varies capes de làtex, aplicades amb pinzell.


5- Fitxa tècnica del LATEX

Làtex Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies. Emprat en la fabricació d’articles de cautxú. Làtex Nom genèric de les emulsions aquoses d’algunes substàncies macromoleculars sintètiques. El làtex o cautxú natural és un producte vegetal processat que s’obté del citosol de les cèl•lules Laticíferes de l’arbre tropical Hevea Brasiliensis o arbre de cautxú que creix a l’Amazones, Àfrica i Àsia. La majoria dels països productors es troba a Àsia, amb Malàisia al cap de la llista, seguida per Thailàndia, Indonèsia i Sri Lanka, també es produeix a Àfrica (Libèria, Costa de Marfil, Camerun, Nigèria), Amèrica ( Brasil, Guatemala), India i Xina. És un polímer sintetitzat intercel·lularment i constitueix el principal component de la goma natural. El mètode d’obtenció és provocar un tall a l’arbre i recol·lectar la Sàvia evitant la seva coagulació utilitzant compostos d’amoníac. Charles Goodyear va ser el primer que va descobrir de forma accidental el procés del qual el làtex era útil comercialment, al barrejar-lo amb un component sulfurat a 135ºC durant 20min, procés que es coneix com vulcanització, que va donar lloc a un compost de característiques anteriorment desconegudes. El làtex és el citoplasma de les cèl·lules lactíferes d’aquest arbre, i en la seva composició hi trobem la goma natural. En el làtex hi trobem proteïnes solubles que resisteixen a la vulcanització, i son les que en contacte amb el sistema immune, provoquen l’estimulació apropiada per la síntesis d’anticossos provocant reaccions al·lèrgiques. Durant la producció d’objectes de goma, s’hi afegeix diverses substàncies químiques per millorar el seu processament, i per dotar al producte final de les característiques desitjades en quan a color, textura, elasticitat, resistència, etc. Entre aquests additius s’ha de nombrar estabilitzants retardadors, blanquejadors, accelerants, conservants,antiozonants, plastificadors i antioxidants. Gràcies a les seves propietats elàstiques, s’utilitza per elaborar nombrosos productes mèdics i d’ús quotidià, com guants, sondes, preservatius, globus... Existeixen més de 40.000 articles amb làtex d’ús quotidià en el mercat, i el seu nº augmenta cada dia. El làtex pot provocar al•lèrgies.


6- PROVES D’INSTAL·LACIÓ.

A la part de la cara, hi ha un rostre fet amb resina. Les extremitats encara no estan incorporades, però el torç, ès un cos incorporat, el qual ès més gruixut, i això provoca el canvi de color. Incorporant el tul, per enfatitzar el concepte “núvia”.


6- PROVES D’INSTAL·LACIÓ.

Proves amb les dues pells. ...Agafades de la mà? ...separadaes?...al terra?...aixecades sobre una superficie llisa? confrontades?...donant-se l’esquena?...o potser amb una sola figura ja n’hi ha prou?...son preguntes que aniré solucionant a mesura que avanci el projecte i faci proves de presentació


6- PROVES D’INSTAL·LACIÓ.

Detall de la cara i el torç.


6- PROVES D’INSTAL·LACIÓ.

Proves damunt d’un llit, amb una fusta que fa de superficie plana I una tela blanca.


7- INSTAL·LACIÓ.

Finalment, i després d’haver fet moltes proves, de com instal·lar la peça, he decidit que només utilitzaré una pell, no crec que faci falta ser tant esplícit, la dóna ja fa referència a l’home. El lloc d’instal·lació ha de ser un lloc fosc, íntim, com un velatori. Un lloc on la núvia pugui descansar, per això he decidit col·locar-la sobre el llit. Creant un ambient fosc, només per ella. Una llum tènue, acompanya el cos resaltant els colors de la pell i creant unes ombres al terra que configuren l’espai i mostren la part més sinistre de l’escenografia.


7- INSTAL·LACIÓ.


7- INSTAL·LACIÓ.


8-CONCLUSIONS.

Considero que les conclusions les hauria de treure un cop feta la instal·lació, i després d’haver rebut les crítiques i els comentaris dels companys i professors. De totes maneres, en puc fer una valoració personal i comentar el conjunt, fent un anàlisi constructiu de com ha anat el procés i el desenvolupament del meu treball. En un principi, el meu projecte havia de ser una prolongació de “teixint la memòria”, treball realitzat a l’exercici de feltre. Amb la construcció d’una escala de paleta (d’uns 3/4m d’alçada) que anaba del terra fins a la cadira tova, la cual estaria suspesa i penjada a l’altura determinada per l’escala. El material de l’escala havia de ser de làtex, i amb això, volia enfatitzar la imposibilitat d’arribar al record sensa l’ajuda d’altres històries i relats. El problema de la materialització d’aquesta peça era que s’hauria de fer a través d’un motlle, i el làtex hauria d’esser massis, cosa que feia que necessites almenys un mes per aconseguir un bon assecatge del material. Una idea que no he apartat, i que segurament realitzaré més endavant. De totes maneres, estava decidida que el làtex seria amb el material que treballaria, i va ser quan vaig pensar que podia seguir treballant dins la meva linea de treball personal en el que la dona ès la protagonista. En aquest cas, el làtex també estava fet a través de motlle, però l’assecatge era diferent, ja que a l’hora d’aplicarlo ho feia a través de capes aplicades amb pinzell. El concepte de la peça i el seu resultat, va més enllà de la nostra percepció de núvia. Ens parla d’una dona que ha viscut la història del franquisme i el règim de la falange, una dona sumisa que ha hagut de dedicar-se a la casa, i que ha estat víctima d’un matrimoni on la dona encara no gaudia dels drets d’igualtat. El resultat del conjunt de la instal·lació , però, no crec que es pugui llegir d’aquesta manera, ja que ès un resultat d’una obra molt directa, i té moltes connotacions de mort. Per mi, una mort espiritual, en la que la dona deixa enrera tota aquesta sumisió i aconsegueix la llibertat. Com ja he dit anteriorment, considero que el resultat ès positiu, tot i que potser ès massa directe.


9- BIBLIOGRAFIA.

-Generalitat de Catalunya/ Departament de Justicia/ PROTOCOL DE CERIMÒNIA CIVIL. 1º edició, Febrer 1994. Edició electrònica, 2000, 2º edició, novembre 2005. -Diccionari de la Llengua Catalana Enciclopèdia Catalana, S.A.2002. -Diccionario de los Simbolos. Editorial Herber 1991. -Grosenick , Uta “Women Artist in the 20th Century”. editorial Taschen 2001. -Kiki Smith. Posner, Helaine, 1953. Boston [Mas.] [etc.] : A Bulfinch Press Book, 1998. http://www.grec.net http://www.Wikipedia.org/wiki http://www.enciclopedia.cat/ http://www.viso.es/ceramica/silicona/latex.htm -Altres pàgines web, relacionades amb els referents, el làtex i la dona.


nuriapalliseratec.blogspot.com


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.