Font: Folk Stories from Southern Nigeria, West Africa by Elphinstone Dayrell (1910) Traducció i adaptació del text: Núria Vives Il·lustracions: Núria Vives Col·lecció: Les aventures de la família Isantim. Llibre 1 Primera edició: Febrer 2014 Contacte: nvivesy@gmail.com Blog: http://nuriavivesportfoliocat.wordpress.com Copyright: Tots els drets reservats El cas de l'hipopòtam i la tortuga de Núria Vives està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
El cas de l’hipopòtam i la tortuga Per què els hipopòtams viuen dins l’aigua
Núria Vives
Fa una colla d’anys hi havia un hipopòtam que era un dels reis més grans de la terra, només el superava l'elefant.
L'hipopòtam tenia set mullers que estimava molt i, de tant en tant, per a tenir-les contentes, acostumava a celebrar una gran festa amb la gent del poble. Ara bé, passava una cosa curiosa: tothom el coneixia però ningú, excepte les seves set dones, sabia el seu nom.
En una de les festes, quan els convidats estaven a punt de seure, els va proposar un repte i els va dir: − Qui no pugui dir el meu nom haurĂ de marxar sense sopar! Com que no podien endevinar el seu nom, els convidats, amb la boca fent aigua, van haver de marxar i deixar el deliciĂłs menjar damunt les taules.
Però, abans de marxar, la tortuga es va posar dempeus i va demanar a l’hipopòtam: − Què faràs si li a la propera festa et dic el teu nom? I l'hipopòtam va fer una promesa: − Si endevines el meu nom, jo i tota la meva família sortirem de terra ferma i, en el futur, anirem a viure dins l'aigua.
La tortuga va preparar un pla per descobrir el nom de l’hipopòtam. Va veure que l'hipopòtam i tota la família baixaven cada matí i cada tarda fins al riu per a rentar-se i beure aigua fresca. L'hipopòtam solia caminar primer seguit per les seves set esposes.
Un dia, quan ja havien baixat al riu per a banyar-se, la tortuga va cavar un forat al mig del camà i desprÊs es va esperar amagada al darrera d’uns matolls.
Quan l'hipopòtam i les seves mullers tornaven, la tortuga va veure que n’hi havia dues que caminaven una mica més endarrerides. Va sortir corrent del seu amagatall i es va enterrar en el forat, però va deixar mitja closca a fora.
Quan les dues dones de l’hipopòtam van arribar a prop seu, la primera es va colpejar el peu contra la closca de la tortuga, va caure de nassos a terra i gemegant es va posar a cridar al seu marit: − Auuu!... Isantim! Isantim! Vine! Ajuda’m! M’he fet mal al peu!
La tortuga, sigil¡losament, va marxar de pressa cap a casa seva. Estava molt contenta perquè havia descobert el nom de l'hipopòtam.
Al cap d’uns dies, l’hipopòtam va anunciar la celebració d’una altra festa. Tots els habitants del poble hi van anar i, quan ja estaven a punt de seure, els va dir: − Qui no pugui dir el meu nom haurà de marxar sense sopar. Com que no podien endevinar el seu nom, els convidats, molt tristos, estaven a punt de marxar quan van veure que la tortuga s’aixecava i deia: − Promets que no em mataràs si et dic el teu nom? − T’ho prometo! − va respondre l'hipopòtam. La tortuga aleshores va cridar tan fort com va poder: − El teu nom és Isantim!
Tots els altres, en sentir aquest nom, també es van posar a cridar: “Isantim és el teu nom! El teu nom és Isantim!” I després, entre crits i salts d’alegria, es van asseure per gaudir del sopar.
Quan la festa es va acabar, l’Isantim amb tota la seva colla, d'acord amb la promesa que havia fet, va baixar al riu i a partir d’aquell dia els hipopòtams han viscut a l'aigua i només en surten per alimentar-se.
FI DEL LLIBRE 1