Memòria Projecte CBCN11 català by ODC de la UAB

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DEL PROJECTE Parla i experimenta amb algú que fa ciència a Barcelona

Responsable: Dra. M. Teresa Escalas Execució: Mercè Ferrando

Barcelona, 30 de desembre 2011

0. ÍNDEX 1. Presentació ............................................................................................... 4 2. Objectius del projecte ............................................................................... 4 3. Descripció detallada del projecte ............................................................. 6 A. Tallers............................................................................................. 6 B. Presència a la xarxa ...................................................................... 12 C. Participants................................................................................... 12 D. Descripció dels temes .................................................................. 14 4. Valoració del projecte .............................................................................. 35 1. Opinions dels assistents............................................................... 36 1.1 Dels alumnes.............................................................. 36 1.2 Dels professors........................................................... 43 2. Opinions dels científics................................................................. 45 5. Autoavaluació .......................................................................................... 45 6. Beneficis afegits....................................................................................... 46 Annex 1: Enquesta de valoració del projecte als alumnes .......................... 47 Annex 2: Enquesta de valoració del projecte als professors ........................ 48 Annex 3: Parla i experimenta amb algú que fa ciència fora de Barcelona ........... 49

Fotografia del taller de la sessió: “La fecundació in vitro en el món animal. Observació d’una fecundació in vitro “ realitzada a l’INS Ferran Tallada per Teresa Mogas

1. PRESENTACIÓ A Barcelona, la divulgació científica té una llarga tradició i presència a través d’entitats culturals, xarxes de biblioteques i museus entre d’altres. El projecte que es presenta dóna continuïtat a dues edicions anteriors del projecte de divulgació científica “Les persones que fan ciència a Barcelona”, subvencionat per l’ICUB, mantenint els mateixos objectius i, a la vegada, millorant la dinàmica basant-se en els resultats de l’avaluació de l’activitat realitzada els anys anteriors tot i incorporant les NTIC com una eina per potenciar les oportunitats de difusió del projecte entre la societat. El projecte “Parla i experimenta amb algú que fa ciència a Barcelona” realitzat per l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha consistit en la realització de xerrades-taller, en diferents àmbits educatius i culturals de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de promoure la comunicació entre els científics i la ciutadania, i especialment entre els joves, amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la FECYT. Aquesta diàleg iniciat entre els científics i els assistents es continua un cop finalitzat el període d’execució de les sessions, a través de la xarxa, en el blog de l’ODC i en el twitter https://twitter.com/#!/_odc .

2. OBJECTIUS DEL PROJECTE Objectius generals 1.

Afavorir la construcció d’una societat del coneixement a Barcelona basant-se en el model “ciència en societat” establert en el 7è Programa Marc de la Unió Europea.

Promoure una visió integradora de la ciència com a part de la societat mitjançant el diàleg i la comprensió entre la comunitat científica i la societat contribuint així a millorar la imatge social de la ciència.

3. Apropar a la societat en general i als joves en particular la figura de la persona que es dedica a la recerca científica per tal de humanitzar-la i eliminar la percepció estereotipada (masculina, envellida, aïllada, poc humanitzada, oculta i arriscada) que se’n té, mitjançant accions de divulgació basades en una metodologia complexa, interactiva i participativa. 4. Promoure que els ciutadans, i de manera específica les noves generacions, s’interessin per la recerca, el mètode científic i la construcció dels coneixements, tant en l’àmbit de les ciències experimentals com les socials, donat que és necessari disposar d’una societat responsable i sensible envers la recerca científica, i alhora capacitada per millorar social, econòmica i ambientalment la ciutat en la que vivim. Objectius específics 1. Posar a l’abast dels assistents a les sessions la tasca de l’Observatori de Difusió de la Ciència, els objectius que ens mouen i els serveis que oferim a la ciutadania. 2. Realitzar tallers amb la participació de científics i científiques, d’àmbits diversos, que pertanyen a grups de recerca de la ciutat de Barcelona adreçats a diferents públics.

3. Desenvolupar una selecció d’activitats didàctiques i participatives que afavoreixin la reflexió sobre la proximitat de la recerca científica, que es fa en equips humans, on hi participen homes i dones, que no està únicament vinculada als laboratoris ni es realitza en secret ni amb objectius malèfics, sinó que pot portar molts beneficis a la societat, millorant la qualitat de vida de la població i de l’ambient.

4. Presentar el llibre interactiu “El Científic dibuixat”1 com una acció divulgativa i de sensibilització sobre la importància de la tasca dels investigadors i la seva rellevància social, com a generadors del coneixement científic.

Fotografia del taller de la sessió “Jocs matemàtics d’estratègia” realitzada a l’INS Ferran Tallada per Jordi Deulofeu

Escalas Tramullas, M.T., Ruiz Mallén, I., Zorrilla Pujana (ed.). 2009. El Científic dibuixat. Barcelona: Novoprint, 118pp. ISBN: 978-1-4092-6808-6. Disponible en format electrònic a: http://www.odc.cat/178/section.aspx/117/el-cientfic-dibuixat

3. DESCRIPCIÓ DETALLADA DEL PROJECTE A. TALLERS S’han realitzat un total de 19 sessions, quatre més de les inicialment previstes, a Instituts d’Ensenyament Secundari de Barcelona. El nombre total de persones que han assistit a les sessions ha estat de 600, aproximadament. El funcionament de totes les xerrades ha estat similar, tot i que s’ha adequat al tipus de centre i nombre de persones. En alguns, el temps dedicat a la presentació i al taller ha estat de gairebé dues hores, mentre que en altres s’ha limitat a una hora per tal de fer-ho coincidir amb els horaris de classe. A cada taller s’han realitzat les següents activitats: 

Presentació de l’Observatori de Difusió de la Ciència i de la tasca que realitza.



Explicació de la recerca de la imatge dels científics que expressen els nens i nenes catalans en els seus dibuixos, recollida en el llibre “El Científic dibuixat”.



Avaluació inicial de la xerrada, a fi i efecte de copsar les idees prèvies dels assistents, utilitzant el mètode MAP (Mural d’Avaluació Participativa).



Exposició per part del científic/a, del tema sobre el que treballa i sobre com és el dia a dia en la vida d’una persona que fa recerca en relació amb la seva investigació i diàleg amb el públic participant.



Realització d’una activitat experimental basada en les que es proposen al llibre, o a proposta del científic/a convidat/da.



Avaluació final de l’activitat utilitzant el mètode MAP (Mural d’Avaluació Participativa), que convida a la reflexió sobre la sessió realitzada.



Entrega d’ exemplars del llibre “El Científic dibuixat” al centre i al científic/a participant.

Enguany s’ha ampliat el ventall de temes, afegint altres àmbits de recerca com les matemàtiques i les ciències socials, per tal d’acostar la recerca científica als ciutadans de Barcelona. Aquest temes es poden estructurar en torn a:  La recerca en didàctica de les matemàtiques, per tal de veure i aplicar els estudis en aquest camp. Les sessions que s’han proposat són: 1. Jocs matemàtics d’estratègia. Activitat: Taller de jocs: pràctica i anàlisi. Científic convidat: Dr. JORDI DEULOFEU, llicenciat en Matemàtiques i Doctor en Didàctica de les Matemàtiques, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Centres i assistents:  INS FERRAN TALLADA (Barcelona) Professora responsable: Lourdes Freixa. 30 alumnes 4t ESO  ESCOLA BON PASTOR (Barcelona) Professora responsable: Isabel Abarca. 30 alumnes 4t ESO

2. El nou aprenentatge de la geometria. GeoGebra, una aplicació de les TIC a la Matemàtica. Activitat: Taller de Geometria dinàmica Científic convidat: RICARD GRANADO, Enginyer Telemàtic i de Telecomunicacions. Màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals, estudiant de doctorat en aquest àmbit. Centres i assistents:  INS MENÉNDEZ Y PELAYO (Barcelona) Professor responsable: Josep Maria Riera. 90 alumnes 4t ESO (tres sessions). Ajornada al 5/3/12 per petició del centre. 3. Fractals: la simple complexitat de la natura Activitat: Fractals, un món màgic de recurrència i repetició. Científic convidat: PEP VIDAL. Llicenciat en Matemàtiques i estudiant de doctorat de Física de la UAB. Forma part del col·lectiu “granja.cat”, que té com a objectiu fer les matemàtiques més tangibles, accessibles, visuals... Centres i assistents:  INS MENÉNDEZ Y PELAYO (Barcelona) Professor responsable: Josep Maria Riera. 80 alumnes 4t ESO (tres grups).  INS FERRAN TALLADA (Barcelona) Professora responsable: Lourdes Freixa. 20 alumnes 1r Batxillerat.

Fotografia del taller de la sessió “Fractals: la simple complexitat de la natura” realitzada a l’INS Menéndez y Pelayo per Pep Vidal

4. Matemàtiques que entren pels ulls. La importància del punt de vista Activitat: Anamorfismes Científica convidada: ANDREA RICHTER-BOIX. Llicenciada en matemàtiques i estudiant de doctorat de Física de la UAB. Forma part del col·lectiu “granja.cat”, que té com a objectiu fer les matemàtiques més tangibles, accessibles, visuals... Centres i assistents:  INS FERRAN TALLADA (Barcelona) Professora responsable: Lourdes Freixa. 18 alumnes 2n Batxillerat.



El medi ambient i la sostenibilitat. Si coneixem millor el nostre planeta i som conscients de la nostra influencia en ell, serem capaços de contrarestar-la. Els tallers en que s’han treballat aquests temes són: 5. El Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel. Activitat: observació de la vida dins del gel marí; perquè pot haver-hi vida. Científic convidat: Dr. JOSEP MARIA GILI. És professor d’Investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Actualment és subdirector de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona. Centres i assistents:  INS FRONT MARÍTIM (Barcelona) Professora responsable: Llum Romero. 28 alumnes 1r Batxillerat. 6. Entenem la qualitat de vida dels indígenes de la Índia a través de la natura. Científic convidat: FRANCISCO ZORONDO – RODRIGUEZ, estudiant PhD en Ciències Ambientals. Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals - ICTA, UAB 7. Obtenció d'hidrogen a partir de la biomassa per a la producció d'energia renovable. Científic convidat: Dr. CRISTIAN LEDESMA, va desenvolupar la seva tesis doctoral sobre l’obtenció d’hidrogen a partir de combustibles derivats de la biomassa per a la producció d’energia. 8. Què sabem del canvi climàtic? Activitat: Com podem lluitar contra ell. Científics convidats: SÒNIA CANO i JOAN TORRAS. La Sònia Cano és llicenciada en Ciències Ambiental i en Joan Torras és Arquitecte. Fan xerrades dins els cursos d’ocupació. Centre i assistents: o IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat- Collblanc) Professora: Maria Lloret. 60 alumnes de 3r d’ESO (dos grups). 9. El mosquit tigre: La participació ciutadana coma a estratègia de control Activitat: Observació del mosquit tigre en diferents fases del seu cicle biològic. Científica convidada: GISELA CHEBABI . Doctorand de la UAB està fent la seva tesi sobre l'impacte del mosquit tigre.



La geografia amb l’objectiu d’apropar la figura del científic social i reivindicar la tasca investigadora del geògraf. Dins aquest bloc trobem la sessió: 10. L'espai @ a la Barcelona del segle XXI Activitat: Volant amb Google Earth veiem com canvia la ciutat Científic convidat: ESTEVE DOT . Professor del Departament de Geografia, i doctorand dins el grup de Geografia Economica (GEC) .



La física, la química i la nanotecnologia. La recerca en la composició química dels materials i l’ús en camps propers a nosaltres. Les sessions que s’emmarquen en aquest bloc són: 11. Quàntica: ficció i ciència Activitat: simulacions d'efectes quàntics usant l'ordinador Científic convidat: Dr. EMILI BAGAN, és Catedràtic de Física Teòrica al Departament de Física de la UAB i cap del grup "Física Teòrica: Informació i Fenòmens Quàntics" Centres i assistents:  INS MENÉNDEZ Y PELAYO (Barcelona) Professor responsable: Josep Maria Riera. 25 alumnes 1r Batxillerat. 12. Les molècules de l'Origen de la Vida Activitat: Taller de Química Computacional Científic convidat: Dr. ALBERT RIMOLA. Doctor en química. Una de les línies de recerca en que treballa és sobre la química de processos prebiòtics, estretament lligada a l'origen de la vida. Centres i assistents:  INS MENÉNDEZ Y PELAYO (Barcelona) Professor responsable: Josep Maria Riera. 25 alumnes 1r Batxillerat. o IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat- Collblanc) Professora: Glòria Borràs. 28 alumnes de 1r Batxillerat.

Fotografia de la xerrada: “Les molècules de l'Origen de la Vida” realitzada a l’IES Eugeni d’Ors per Albert Rimola

13. Experiments fraudulents: la transmutació de la plata en or. Activitat: Reproducció dels raigs catòdics i observació dels electrons en un tub de televisió Científic convidat: Dr. JORDI MORA CASANOVA . Llicenciat en química i historiador de la ciència. Actualment treballa a l'Àrea de Comunicació i de Promoció de la UAB, com a periodista científic.

Centre i assistents: o IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat- Collblanc) Professora: Maria Lloret. 20 alumnes de 4t d’ESO. 14. La nanociència a casa Activitat: Construcció d'elèctrodes i detecció electroquímica de patògens mitjançant partícules magnètiques Científica convidada: SUSANA LIEBANA. Investigadora en el Grup de Sensors i Biosensors, a la unitat de Química Analítica de la UAB 15. Que pot fer la nanotecnologia pel medi ambient? Activitat: Síntesi de nanoparticules d'or i la seva aplicació com a sensors Científica convidada: GEMMA ARAGAY. Treballa com a investigadora postdoctoral.a l'Institut Català de Nanotecnologia (ICN). Centres i assistents:  INS FRONT MARÍTIM (Barcelona) Professora responsable: Teresa Molà. 28 alumnes 1r Batxillerat. 

La recerca biomèdica, on es posa de manifest la repercussió de la investigació realitzada per tal de millorar la salut de les persones. En aquest camp s’emmarquen els tallers: 16. La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens? Activitat: Determinació del grup sanguini dels assistents que ho vulguin. Científic convidat: Dr. ROGER COLOBRAN, llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona . Actualment treballa al Banc de Sang i Teixits (BST), al Laboratori per a la Recerca Aplicacions Diagnòstiques (LIRAD) Centres i assistents:  ESCOLA BON PASTOR (Barcelona) Professora responsable: Isabel Abarca. 28 alumnes 4t ESO

Fotografia de la xerrada: “La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens?” realitzada a l’Escola Bon Pastor per Roger Colobran

17. Aparició de nous virus. Infeccions respiratòries infantils Científica convidada: LORETO FUENZALIDA Estudiant de PhD en Microbiología, Departament de Microbiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Dep. Genètica i Microbiologia, UAB. 18. Com combatim l'asma des del laboratori? Activitat: Observació al microscopi de preparacions broncoalveolars de ratolins. Científica convidada: JUDITH PLAZA. Doctorand de la UAB Centre i assistents:  INS FERRAN TALLADA (Barcelona) Professora responsable: Lourdes Freixa. 30 alumnes 1r i 2n Batxillerat. 19. L'estudi del càncer: quan les cèl·lules es descontrolen Científica convidada: BARBARA BARÓ. Estudiant de doctorat, actualment està fent la tesis al Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer, al ICO. 20. La bioremediació amb fong Activitat: Observació de cultius de fongs, reacció enzimàtica Científica convidada: BELEN CASTILLO. Doctorand a l’UAB. Llicenciada en Biòlogia i Bioquímica 21. La fecundació in vitro en el món animal Activitat: Observació d’una fecundació in vitro Científica convidada: Dra. TERESA MOGAS. És professora del Departament de Medicina i Cirurgia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB. La seva línia d'investigació està centrada en la producció in vitro d'embrions i en la seva congelació. Centre i assistents:  INS FERRAN TALLADA (Barcelona) Professora responsable: Lourdes Freixa. 30 alumnes 1r i 2n Batxillerat.  ESCOLA SANTA ANNA (Barcelona) Professora responsable: Núria Giralt. 28 alumnes de 3r d’ESO.

Fotografia del taller de la sessió: “La fecundació in vitro en el món animal” realitzada a l’INS Ferran Tallada per Teresa Mogas

B. PRESÈNCIA A LA XARXA Tots els científics/ques participants en el projecte han fet aportació de materials referents al seu tema, els quals han estat incorporats a la pàgina web de l’ODC constituint un important banc de recursos accessibles a tot el públic. Per altra banda, s’ha iniciat l’intercanvi d’impressions, comentaris, preguntes, inquietuds i valoracions a través del blog, entre tots els participants en el projecte (estudiants, professors, científiques i científics).

C. PARTICIPANTS Més de 630 persones han participat en el projecte: 

4 investigadors de l’ODC en la coordinació i logística del projecte: Dra. M.Teresa Escalas Tramullas, Dra. Isabel Ruiz Mallén, Mercè Ferrando Bonet i Sergio Villanueva Baselga..



8 professors de nivell secundària en l’organització dels tallers en els seus centres:



Isabel Abarca

ESCOLA BON PASTOR;

M. Glòria Borràs,

IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat);

Maria Lloret,

IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat);

Llum Romero,

INS FRONT MARÍTIM;

Teresa Molà,

INS FRONT MARÍTIM;

Núria Giralt,

ESCOLA SANTA ANNA;

Lourdes Freixa,

INS FERRAN TALLADA;

Josep Mª Riera,

INS MENÉNDEZ Y PELAYO

22 persones que fan recerca en la realització dels tallers, el perfil dels quals s’ha descrit a l’apartat A. 

Dr. Jordi Deulofeu



Dr. Josep Maria Gili



Dr. Roger Colobran



Dr. Jordi Mora



Ricard Granado



Francisco Zorondo-Rodríguez



Loreto Fuenzalida



Dr. Cristian Ledesma



Dr. Albert Rimola



Judith Plaza



Dra. Teresa Mogas



Susana Liebana



Gemma Aragay



Gisela Chebabi



Bàrbara Baró



Esteve Dot



Belen Castillo



Josep Vidal



Sònia Cano



Joan Torras



Andrea Richter-Boix



Dr. Emili Bagan



598 alumnes entre 15 i 18 anys han participat en les sessions .



1 tècnic de la web de l’ODC en la difusió dels resultats: Miquel Ferrer Puigdellívol

Fotografia del taller “El Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel” realitzat a l’INS Front Marítim per Josep Maria Gili

D. DESCRIPCIÓ DELS TEMES A continuació fem una breu ressenya dels continguts de les presentacions, diàlegs i activitats que les investigadores i investigadors convidats han realitzat en cada taller.

1. JOCS MATEMÀTICS D’ESTRATÈGIA Dr. JORDI DEULOFEU A la primera part de la xerrada el científic fa una breu explicació sobre les diferències entre jocs i recreacions matemàtiques. Algunes activitats, basades en jocs es poden utilitzar en l’ensenyament de les matemàtiques. En l’activitat que ens proposa, l’alumne:  Ha d’entendre els jocs d’estratègia com a problemes en els quals és necessari comprendre tant la finalitat del joc com les regles.  Practicar jocs d’estratègia per a dos jugadors amb la finalitat de trobar una estratègia guanyadora per a cadascun dels jocs.  Analitzar els diferents jocs i les estratègies trobades  Verbalitzar oralment els raonaments realitzats per arribar a la determinació d’una estratègia guanyadora. Imatge de la presentació Els grans jocs d’estratègia: Els mancala (països africans)

Els jocs que es treballen durant la sessió són: El 14 guanya. Joc d’estratègia per a dos jugadors. Col·loquem 14 fitxes sobre la taula. Cada jugador, al seu torn, retira una o dues fitxes (les que vulgui). El jugador que aconsegueix retirar l’última fitxa de la taula és el guanyador de la partida. Com s’ha de jugar per guanyar? Quin dels dos jugadors, el primer o el segon, té avantatge? Què passa si variem el nombre de fitxes inicial, i es juga amb 16 o amb 18 fitxes? La margarida . Joc d’estratègia per a dos jugadors. Dibuixeu una margarida gran amb 9 pètals en un full de paper blanc. Situem una fitxa a cada pètal (necessitareu 9 fitxes del mateix color). Al seu torn, cada jugador ha de treure una o dues fitxes, però si en vol treure dues han de ser veïnes (han d’estar juntes). El jugador que aconsegueixi treure l’última fitxa guanya la partida. Quin jugador té avantatge (el primer o el segon); com s’ha de fer per guanyar? Què passa si en lloc de 9 pètals la margarida té 10 pètals? Què passa si la quantitat de pètals és un nombre qualsevol superior a tres? Un joc una mica més complicat: Joc NIM: Joc per a dos jugadors. Es practica en un tauler format per 6 caselles quadrades alineades. La posició inicial consisteix a posar tres fitxes en les caselles 1, 3 i 5 respectivament. Al seu torn, cada jugador mou una fitxa cap a la dreta tantes caselles com vulgui (com a mínim una casella i com a màxim fins a la casella sis); és possible situar la fitxa en una casella que ja estigui ocupada per una altra. El jugador que col·loca l’última fitxa sobre la casella 6 guanya la partida.

2. EL NOU APRENENTATGE DE LA GEOMETRIA. GEOGEBRA, UNA APLICACIÓ DE LES TIC A LA MATEMÀTICA RICARD GRANADO L’objectiu principal del taller és experimentar amb el programari GeoGebra per tal que els alumnes realitzin diferents construccions en l’àmbit de la geometria plana. Els permet primer crear conjectures, experimentar i després amb el programari demostrar. Posteriorment es posen en comú les observacions dels alumnes per tal de discutir i arribar a conclusions sobre les característiques de les construccions geomètriques. L’activitat que es proposa en el taller és: “Punts notables”. En aquest sentit es treballa:    

La construcció de les mitjanes per trobar el Baricentre. La construcció de les mediatrius per trobar el Circumcentre. La construcció de les alçades per trobar l’Ortocentre. La construcció de les bisectrius per trobar l’ Incentre

L’activitat tracta de contextualitzar els punt notables en aplicacions de la realitat, calculant el centre de masses o la cobertura de una antena, buscant una justificació al càlcul d’aquests punts.

On s’ha de situar una antena de TV per tal de tenir cobertura a tota un àrea triangular?

Les construccions s’aprofiten per tal que tothom experimenti, busqui relacions i situacions extremes on es poden extreure característiques. Un cop les construccions avancen, és pot arribar a obtenir la recta d’Euler i el triangle Òrtic relacionant així els punts notables.

3. FRACTALS: UN MÓN MÀGIC DE RECURRÈNCIA I REPETICIÓ PEP VIDAL El concepte de fractal neix de la necessitat de mesurar certs elements que ens envolten, com són un bròquil de romanescu, el contorn de les costes o els llamps, donant lloc a una nova branca de la geometria. La geometria fractal és un exemple de que la ciència és dinàmica i evoluciona, ja que neix al 1975 i encara és un camp a explorar. Un fractal és un objecte l'estructura bàsica del qual es repeteix a diferents escales. A part dels exemples que trobem al nostre entorn, dins el context artístic també ha sigut objecte d’interès.

Des de “granja.cat” hem explorat aquest camp amb diferents tècniques, tant de manera analògica amb miralls com amb eines tecnològiques usant webcams i telèfons mòbils.

Generem fractals amb miralls

4. MATEMÀTIQUES QUE ENTREN PELS ULLS LA IMPORTÀNCIA DEL PUNT DE VISTA ANDREA RICHTER-BOIX Les matemàtiques no només són a les pissarres de les aules o als quaderns de text. Ens envolten en el dia a dia i poden entrar per tots els sentits. En aquesta xerrada la científica es centra en el sentit de la vista i especialment en la importància del punt de des d’on observem la realitat. Per això parlarà d’anamorfosi i així introduirà conceptes com el de projecció, perspectiva i deformació.

Imatges de la presentació

Durant la sessió es realitzen diversos role-plays per tal d’involucrar al públic i consolidar els conceptes. Els alumnes descobreixen que els anamorfismes són presents al carrer, a la publicitat i a l’art, i que són una eina extraordinària per comprendre el món i fomentar l’esperit crític qüestionant els límits entre realitat i percepció. A mode de motivació, la científica mostra al públic un vídeo d’algun dels anamorfismes que han realitzat des del col·lectiu “granja.cat”, del qual forma part. Aquí tenen un exemple de creació d’una figura anamòrfica amb imatges captades des de tres punts de vista diferents: http://vimeo.com/29362891

5. EL PARADIGMA DE LA BIODIVERSITAT ANTÀRTICA: UNA SELVA SOTA UN DESERT DE GEL Dr. JOSEP MARIA GILI La imatge més coneguda i habitual que tenim de l’Antàrtida es un continent gelat on hi viuen els pingüins, on les foques s’estiren damunt el glaç i on grups de balenes es capbussen en un mar d’aigües gèlides i denses. Al Planeta Terra se’l coneix com el planeta blau perquè quan se l’observa des de l'espai, el color blau dels oceans n’és el dominant. Aquesta idea, però, canvia si s'observa el planeta des dels pols, especialment des del pol sud. El continent antàrtic, està cobert en gairebé la seva totalitat per una densa capa de gel. que reflecteix el 80% de la llum que emet el planeta i representa el 90% del gel del mateix. Es tracta d’un autèntic desert amb condicions ambientals extremes com són l'escassa pluviositat, els forts vents i temperatures que arriben als -89.6 ºC. L’Antàrtida és un enorme sistema límit en el qual encara sorprèn que hi sorgeixi la vida i que aquesta sigui tan rica en espècies i biomassa. L'elevada diversitat antàrtica ve acompanyada d'altres característiques de la fauna marina que contribueixen a confirmar la seva singularitat: l’alt percentatge d'espècies endèmiques, en gairebé tots els grups zoològics; el llarg temps que tarden moltes espècies antàrtiques en formar noves generacions de gàmetes i arribar a la maduresa sexual; el creixement molt lent, (de 2 a 5 vegades inferior que en altres regions); fenòmens de llarga longevitat i gegantisme. Es plantegen dos tipus de possibles explicacions d’aquest singular fenomen de biodiversitat: una d’ecològica i una altra d’històrica. Per altre banda, cal afegir que des de fa un parell de dècades, els paleontòlegs s'han posat d'acord en dir que l'Antàrtida va ser un dels centres de radiació d'espècies després de l’última gran extinció que hi va haver a la Terra. Aquest fet reforça encara més la idea de què les comunitats actuals són un reservori de diversitat biològica que encara pot estar actuant i que actuarà de la mateixa manera: seguint la formació d'aigua marina profunda que es dóna en dos indrets del planeta, al nord del Mar de Weddell i al sud de Grenlàndia, tot endinsant-se en l’anomenat Cinturó de Transport Oceànic. Aquest cinturó porta aigua freda i pesada de l’Antàrtida cap el sud de l’Oceà Índic; després segueix cap el nord de l’Oceà Pacífic i recorre un llarg camí que acaba a l’Oceà Àrtic per a tornar passats uns 1000 anys al seu lloc d’origen, el Mar de Weddell (a l’Antàrtida). El cinturó de circulació oceànica és la màquina que mou tota la circulació marina en el Planeta i, a més, és responsable, juntament amb totes els corrents marins associats, de la distribució de climes al món. Es tracta d’una mena de refrigerador que transporta les aigües calentes de l’Equador cap els pols per a refredar-les doncs si no, la temperatura a les zones equatorials seria tan alta que no permetria la vida tal i com la coneixem avui. L’Antàrtida és doncs un oceà i un continent que per més que el vegem molt lluny, és essencial per a la regulació del clima al Planeta. Després de l’exposició, passem a la part del taller on els assistents poden observar mostres d’ alguns animals portats de l’Antàrtida.

6. ENTENEM LA QUALITAT DE VIDA DELS INDÍGENES DE LA ÍNDIA A TRAVÉS DE LA NATURA FRANCISCO ZORONDO – RODRIGUEZ La ciència és el conjunt de coneixements que tenim, estructurats en diferents àrees com són la sociologia, la biologia, la medicina,... que estan relacionades entre si. A mesura que, com alumnes, anem avançant en la nostra educació, va augmentant el gruix de coneixements que tenim fins que, en el moment en que ens especialitzem molt en un tema (doctorat), arribem al límit del coneixement que l’ esser humà en té. Fent recerca contribuïm a la creació de coneixement. La ciència contribueix a reforçar i millorar diferents aspectes de la nostra vida. Falta de diálogo científico: Paradoja del elefante Es un ventilador!!

Es un muro!!

“Però és molt important la comunicació entre les diferents àrees. “

Es una lanza!!

Es una soga!!

Es una serpiente!

Es un árbol!!

Imatge de la presentació

La recerca d’en Francisco Zorondo-Rodriguez s’emmarca en l’ Etnoecologia, és a dir la relació entre la natura i les comunitats humanes: com usen els recursos naturals, quines percepcions i actituds tenen vers la biodiversitat, què aporta la natura a la nostra qualitat de vida... El cas d’estudi que ens presenta és la Comunitat tribal de Karnataka a l’Índia. La qualitat de vida (subsistència, seguretat, llibertat, reproducció, oci, afecte, participació, espiritualitat, creació i expressió emocional,...) està íntimament relacionada amb el que ens dóna satisfacció:  Capital Social: amics, institucions, relacions personals,..  Capital Humà: informació emmagatzemada en els nostres cervells.  Capital Econòmic: béns i serveis de mercat...  Capital Natural: conjunt de béns i sistemes dels ecosistemes. Segons les conclusions del seu estudi:  Dels quatre capitals, el capital natural i econòmic són les principals fonts de satisfacció de qualitat de vida per a les persones d’ origen tribal a l’Índia.  El capital natural té un impacte doble que el capital econòmic.  Hi ha una relació estreta entre la societat humana i el medi ambient que suggereix la importància de la conservació biològica en el benestar de les persones. L’estudi contribueix al disseny de politiques públiques relacionades amb el benestar que incloguin la conservació i accés controlat a la natura.

7. OBTENCIÓ D'HIDROGEN A PARTIR DE LA BIOMASSA PER A LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA RENOVABLE Dr. CRISTIAN LEDESMA La imatge dels científics està molt influenciada per la televisió i el cinema, però en realitat són persones normals, com nosaltres que treballen amb investigadors de la seva especialitat i d’altres en laboratoris molt especialitzats. En Cristian fa recerca a l’ Institut de Tècniques Energètiques de la UPC en l’estudi d’energies renovables. El consum energètic global es suporta, majoritàriament, en els combustibles fòssils: petroli i carbó. Però aquesta situació ens du a l’esgotament d’aquests recursos i a problemes mediambientals. En els últims anys hi ha una tendència a la disminució d’aquests dos combustibles que es contraresta pel augment de consum de gas i energies renovables. Dins l’estudi d’alternatives renovables les piles de combustible són una font d’energia sostenible. Consisteix en una reacció química entre H2 i O2 que dóna com a producte H2O i electricitat. Per tal d’obtenir hidrogen poden utilitzar:  processos termoquímics com per exemple la reformació amb vapor  fonts:renovables com la biomassa. L’ús de biomassa no té perquè anar en detriment del gruix d’aliments que produeix la terra. Podem fer servir les fulles, les tiges, etc. per a constituir-la.

Activitat científica: Obtenció d’hidrogen a partir de l’electròlisi de l’aigua. Submergim dos elèctrodes: per exemple les mines de grafit, que és conductor, de dos llapis en un got d’aigua amb sal. Aplicant un corrent elèctric als elèctrodes, mitjançant una pila de 9 V o dues de 4.5 V connectades en sèrie, té lloc la reacció:

Càtode: 2H2O + 2e-  H2 + 2OHÀnode: 4OH-  O2 + 2H2O + 4e- 2H2O

 2H2 + O2

Podem veure un exemple de l’aplicació real de l’hidrogen com a combustible en el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=gDCEvQegpug Es tracta d’un petit vehicle de joguina que funciona amb una pila de combustible alimentada per H2 i O2. L’ hidrogen necessari per a fer funcionar el vehicle prové de l’electròlisi de l’aigua i l’oxigen prové de l’aire. D’aquesta forma el cotxe funciona amb l’electricitat de la reacció química i genera únicament aigua com a subproducte.

8. QUÈ SABEM DEL CANVI CLIMÀTIC? SÒNIA CANO I JOAN TORRAS L’objectiu de la sessió és, bàsicament, conscienciar als assistents de com pot esser de determinant l’acció humana en el desequilibri natural i com això, al mateix temps, provoca greus efectes que contribueixen a accelerar el canvi climàtic. La estructura de la jornada va consistir en donar a conèixer els conceptes generals sobre el que s’entén per canvi climàtic, els seus efectes i com es pot lluitar per a disminuir-lo. Segons expliquen els científics el canvi climàtic, és una alteració de les estadístiques climàtiques, és a dir, una variació de les condicions que es consideren normals en una regió per a un període determinat (H, Tº, vents). De canvis climàtics n’hi ha hagut sempre, però no amb la celeritat que s’està produint aquest a causa de l’activitat humana. Els efectes més importants del canvi climàtic són: l’elevació del nivell dels mars, l’alteració de la dinàmica de pluges i sequeres, la desertificació, la pèrdua de biodiversitat o la difusió de malalties tropicals.

Una altra qüestió important tractada durant la sessió és la que afecta al creixement demogràfic i el desenvolupament sostenible. Cal reflexionar en aquest sentit si tenim en compte que la població creix a un ritme exponencial on, segons les dades, la població mundial a l’any 1 després de C. era de 200 milions, de 310 milions a l’any 1000 i de 6.070 milions a l’any 2000. A l’actualitat, ja hem arribat als 7.000 milions d’habitants del planeta. Però a aquest fet se li ha de sumar un de no menys preocupant, si tenim en compte el desequilibri del nivell de vida i de consum dels països del mon on únicament el 20 % acapara la major part de la riquesa respecte del resta. Aquesta qüestió dóna peu a explicar el concepte de petjada ecològica que definiríem com la quantitat de superfície que equival als recursos naturals mesurats en Ha, que una persona necessita per a mantenir el seu estil de vida. Vagi com exemple la següent dada en la que mentre que la petjada ecològica d’una persona que viu a EE.UU, és de 9,6 Ha, una que viu a Afganistan és de 0,1 Ha. L’activitat realitzada pels assistents a la sessió va consistir en que aportessin propostes per tal d’ajudar a reduir, tan a nivell individual com col·lectiu, els efectes de l’acció humana sobre els recursos naturals del planeta, contribuint d’aquesta forma a la conscienciació i lluita contra el canvi climàtic.

9. EL MOSQUIT TIGRE: LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA COM A ESTRATÈGIA DE CONTROL GISELA CHEBABI Des de l’any 2004 se sent parlar d’una nova espècie invasora a Catalunya, Aedes albopictus, el mosquit tigre. Durant els últims anys ciutadans de diferents municipis van veure afectada la seva qualitat de vida a causa de les picades de l’insecte. Més enllà de les molèsties, l’espècie és un vector transmissor de malalties com el dengue, la febre Chikungunya i la febre groga, cosa que preocupa els serveis sanitaris de tot el món.

No hi ha una altra manera de evitar la propagació d’aquestes malalties que controlant el vector transmissor. Però reduir l’abundància de mosquits tigre és una tasca molt difícil i és per això que l’insecte segueix colonitzant el territori català i també a nivell mundial de manera exponencial. Investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB, Fundació per a la Recerca Mútua Terrassa i CSIC Doñana vam aconseguir desenvolupar una estratègia integrada que combina diferents intervencions i que va resultar ser eficaç en la reducció de l’abundància de mosquits tigre. La participació ciutadana és la clau de l’èxit de l’estratègia, ja que els hàbitats larvaris d’aquesta espècie estan localitzats en petits recipients amb aigua estancada de pluja o reg, situats sobretot als habitatges unifamiliars, és a dir, cases amb jardins i vegetació abundant. En aquesta xerrada es coneix el mosquit tigre en totes les formes del seu cicle biològic (adult, pupa, larves i ous) i l’estratègia integrada de control: una manera sostenible de tornar a les persones la seva qualitat de vida.

10. L'ESPAI @ A LA BARCELONA DEL SEGLE XXI ESTEVE DOT A la introducció es va presentar la geografia com a disciplina científica que té per objectiu explicar i analitzar els fenòmens i els esdeveniments que es localitzen damunt la superfície terrestre. A través d’alguns exemples a diferents escales (de l’escala global -l’atemptat de l’11 de setembre de l’any 2001 a l’escala local -la transformació urbanística i econòmica de qualsevol pla municipal) s’expliquen les tasques habituals d’anàlisi/planificació que realitza un geògraf. El taller Volant amb Google Earth veiem com canvia la ciutat serveix per connectar amb el cas d’estudi de la transformació urbanística i econòmica del barri del Poblenou a Barcelona.

La investigació del científic geògraf indaga els canvis morfològics producte del procés urbanitzador. L’observació de la fotografia aèria en la trama urbana es presenta com a mètode per l’estudi territorial. Aquesta tasca permet observar per exemple com era i com és la urbanització del lloc, i com ha canviat l’accessibilitat, la centralitat, i les comunicacions de l’espai urbà.

El taller proposat es realitza a l’aula d’informàtica i permet l’edició d’un mapa a partir de les imatges aèries que proporciona el Google Earth, distingint digitalment els trets principals de la morfologia urbana. L’observació de la fotografia aèria permet distingir contorns de la ciutat: part històrica amb carrers i carrerons estrets i irregulars, carrers rectes i amples, equipaments i espais públics, etc. Aquesta activitat és extrapolable a qualsevol altre lloc.

11. QUÀNTICA: FICCIÓ I CIÈNCIA Dr. EMILI BAGAN La xerrada comença exposant breument com la curiositat de l’home per entendre el món que l’envolta s’acaba estructurant en el mètode científic que, entre altres coses, demana que les lleis físiques siguin generals. Les tres lleis de Newton i la seva llei de Gravitació Universal en són un exemple, però no són prou generals ja que no són aplicables al món subatòmic. Les lleis que es necessiten per entendre el món subatòmic exigeixen un canvi radical en la manera que entenem la realitat i són molt antiinductives. Això es mostra explicant que en el món quàntic quan un objecte no s’observa pot ocupar simultàniament més d’una posició. De la mateixa manera, un objecte pot passar per dos escletxes al mateix temps. Per a veure que això és molt paradoxal, l’efecte s’il·lustra amb un gat.

També es parla de l’efecte túnel usant un skater. Aquesta part de la xerrada acaba intentant definir on és la frontera entre el món quàntic i clàssic pel que fa a la mida dels objectes, i com s’han fet experiments amb molècules enormes (de fins 400 àtoms) que demostren que les lleis de la quàntica se satisfan. Posteriorment, amb l’excusa que els objectes subatòmics (electrons, fotons, ...) es disfressen d’objectes ordinaris, s’explica amb més detall el efectes que ja s’han introduït i de nous. Així, per exemple, l’espín de l’electró s’il·lustra parlant d’una moneda màgica. S’introdueix l’idea d’estat quàntic i de superposició. Es parla del "gat de Schoedinger". S’explica com l’atzar és un fenomen genuïnament quàntic (es mostra explicant com es poden usar aquestes monedes màgiques per a decidir bandes en un partit de "quidditch"). S'explica que els estats quàntics no es poden clonar (no-cloning theorem) i que vol dir això il·lustrant-ho amb una fotocopiadora. També explica una mica de criptografia, en particular el "one time pad" i en fa una demostració amb imatges "bitmap". La quàntica ens dóna seguretat absoluta a l'hora de distribuir claus criptogràfiques explotant els fenòmens que abans ja hem introduït. A L'última part, es descriu un interferòmetre Mach-Zehnder (amb l’exemple dels gats que poden passar per dues portes), les "bombes de Elitzur-Vaidman" (com esbrinar si una bomba que explota només mirar-la, és bona sense fer-la explotar!). Es discuteix un com més, amb més detall i fent-ne una simulació amb ordinador, l'experiment de la doble escletxa i com les interferències es perden si hi ha algun observador. Això s’il·lustra parlant d'una aposta entre mags (Dumbledore i Malfoy) al qual es tira tomàquets a través de dues obertures en una paret. Un breu resum i unes conclusions conclouen la xerrada.

12. LES MOLÈCULES DE L'ORIGEN DE LA VIDA Dr. ALBERT RIMOLA La química teòrica i computacional és una àrea de la química que permet l’estudi i resolució de problemes químics mitjançant la simulació per ordinador. Un dels seus avantatges és que, pel fet de no necessitar tècniques de química preparativa, possibilita estudiar una gran varietat de fenòmens químics (des de reaccions químiques d’interès industrial, fins a reaccions de rellevància biològica o propietats de nous materials), entre els quals hom troba processos rellevants en química prebiòtica.

Imatge de la presentació Com fer estudis de Química Prebiòtica?

La química prebiòtica estudia principalment reaccions químiques que pogueren tenir lloc en una terra primordial i que permeteren la formació de biomolècules bàsiques (aminoàcids, bases nitrogenades, etc.) o d’estructures macromoleculars de rellevància biològica (proteïnes, cadenes d’àcids nucleics) en absència de vida.

Imatge de la presentació Simulació de Polimerització d’aminoàcids

En aquesta xerrada es dóna una pinzellada dels processos més rellevants i ben coneguts en química què pot aportar la química teòrica i computacional en aquest camp. En particular es mostra com a exemple l’estudi de la formació de l’enllaç peptídic que uneix dos aminoàcids, reacció que és catalitzada per la presència de minerals naturals.

13. EXPERIMENTS FRAUDULENTS: LA TRANSMUTACIÓ DE LA PLATA EN OR. PHILADELPHIA 1903 Dr. JORDI MORA El desconeixement de l’estructura atòmica abans del descobriment de les subpartícules atòmiques va deixar espai per l’especulació sobre la constitució de l’àtom als químics al llarg de tot el s.XIX. Algunes de les hipòtesis amb què treballaven els científics era de què existia només un sol tipus de matèria que formava tota la varietat d’elements químics. Aquestes teories reduccionistes de la matèria podien explicar l’anhel de molts químics del moment: l’antic somni dels alquimistes de transmutar uns elements en uns altres. El descobriment de l’electró al 1897 per J. J. Thomson, però, no va posar fi a aquestes esperances, ja que es va interpretar com l’ultima substància que formava els àtoms i per tant va reforçar els somnis transmutatoris. Així, a la primera dècada del s. XX hi va haver molts científics interessats en modificar els àtoms a nivell electrònic per poder transformar-los. Un d’ells va ser R. M. Hunter (1856-1935), enginyer elèctric i inventor americà de gran prestigi, que al 1903 a Filadèlfia assegurà que va transformar un dòlar de plata en 40 dòlars d’or. La premsa americana i internacional es va fer ressò dels seus experiments tenint en compte la seva reputació (era el tercer inventor americà en nombre de patents del seu temps). Fins i tot va engegar una fàbrica per a la manufactura de l’or a nivells industrials, amb finançament privat.

Imatges de la presentació

El seu marc teòric estava en consonància amb el de la comunitat científica: la teoria dels corpuscles-electrons de J. J. Thomson. Fins i tot, les seves investigacions van rebre el vist-i-plau de químics de gran prestigi com W. Ramsay. En canvi, els posteriors descobriments del protó i neutró, van desafiar la idea de que un únic tipus de matèria formava tots els elements químics. Aquestes troballes van coincidir amb el declivi del seu projecte al voltant del 1919. Què va estar fent R. M. Hunter a la seva fàbrica d’or, instal·lada al costat de la Casa de la Moneda de Filadèlfia és un misteri que la història ha de resoldre encara. Científic honest o estafador? Ciència ortodoxa o esoterisme? La història de R. M. Hunter obre molts interrogants i perfila un relat poc conegut d’aquells científics que encara somiaven amb trobar la pedra filosofal.

14. LA NANOCIÈNCIA A CASA SUSANA LIEBANA Amb la nanotecnologia, estem arribant a treballar en un món d’unes dimensions molt més petites del que s’havia aconseguit mai. Ens movem entre les molècules i els àtoms, on les mesures són bilions de vegades més petites que les que utilitzem a ull nu.

La Susana Liébana ens explica com alguns dels productes que ens són propers contenen nanopartícules: pintures , protectors solars, cosmètics, vidrieres de les esglésies, aplicacions en medicina (com pel diagnòstic i tractament de càncer), nanotubs de carboni com a material per a construcció de bicicletes i cotxes. La Susana fa recerca amb el grup de Sensors i Biosensors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi ha alguns sensors que coneixem prou bé: 

Detectors d’embaràs;



Diabetis ;



Termòmetre;



PH, paper indicador que dóna colors diferents;



Sensors de moviment, portes del pàrquing, llums.

Construeixen prototips de sensors, petits aparells que detecten la presència de determinades substàncies i la seva concentració i ens faciliten un senyal amb el que les podem mesurar. Tot això a una petitíssima escala. Hem pogut veure imatges i experiments sobre les nanotecnologies. Finalment ens ha explicat i ha posat en marxa com funciona el sensor amb el que està treballant, que servirà per detectar la salmonel·la, un bacteri que sovint és present als aliments i causa trastorns seriosos. H 2O H2O2 Amperometric unit

red

red HQ ox

magnet

m-GEC magneto electrode

ne-

15. QUE POT FER LA NANOTECNOLOGIA PEL MEDI AMBIENT? GEMMA ARAGAY La nanotecnologia estudia la manipulació d’àtoms i molècules per produir materials i fins hi tot màquines d’escala nanomètrica. Els materials a escala nanomètrica mostren propietats millorades o radicalment diferents a les que presenten en el seu estat macroscòpic. Aquestes propietats han estat i estant sent explotades en diversos camps com per exemple, la medicina o el medi ambient. Els avanços en el camp de la nanotecnologia, aplicables en multitud de sectors, obren les portes a la detecció de metalls pesants com el cadmi, el plom, el coure o el mercuri en aigües tant dolces com salades utilitzant noves alternatives aplicables en la detecció in situ. A l’Institut Català de Nanotecnologia es treballa, entre d’altres camps, en el desenvolupament i aplicació de dues tècniques diferents per a la detecció de metalls: la detecció òptica mitjançant nanopartícules d’or i la detecció electroquímica mitjançant tintes basades en nanopartícules de carboni.

La detecció òptica es basa en el canvi de color de les nanopartícules d’or en la presència de metalls degut al seu efecte d’agregació. Es tracta d’un tècnica simple que únicament requereix la síntesi de nanopartícules modificades amb un receptor selectiu a la captura dels contaminants. Per altra banda, la tècnica electroquímica utilitza elèctrodes nanoestructurats de carboni. Aquests dispositius connectats a un potenciostat realitzen la mesura electroquímica que podem seguir mitjançant un ordenador. El dispositiu de mesura, gràcies a la seva mida reduïda, pot transportar-se fàcilment oferint la possibilitat de la seva utilització sobre el terreny evitant el transport de mostres al laboratori. En definitiva, l’ús de la nanotecnologia permet el desenvolupament de noves tècniques més econòmiques, ràpides i fàcils d’utilitzar per a la detecció de contaminants.

16. LA GENÈTICA AL SEGLE XXI: ESTÀ TOT ESCRIT ALS GENS? Dr. ROGER COLOBRAN En Roger Colobran comença la seva xerrada explicant-nos els estudis que va haver de fer per tal de poder optar a dedicar-se a la recerca (estudis universitaris, doctorat,..), i l’esforç que requereixen. Després d’explicar als estudiants com ells poden arribar a ser científics, en Roger Colobran descriu on està investigant actualment així com els camps de la ciència on ha centrat la seva recerca: la immunologia i la genètica. Dins el camp de la biomedicina hi ha temes que ens interessen molt: 

Podem prevenir i/o curar el SIDA?



Existiran els fills “a la carta”?



Són les cèl·lules mare el futur de la medicina?

L’explicació de cadascun d’aquests camps provoca en els alumnes inquietuds i preguntes que es manifesten durant la sessió i que la fan àgil i dinàmica. Finalment el Dr. Colobran explica als alumnes com podem determinar el nostre grup sanguini a través de la tècnica d’aglutinació directa:

Imatge de la presentació del taller “Com podem determinar el nostre grup sanguini? “

Taller: Determinació del grup sanguini mitjançant la tècnica d’aglutinació directa Objectiu: Determinar el grup sanguini dels alumnes (la participació és voluntària). Procediment: Mitjançant aquesta activitat s’explica el fonament de la reacció antigen-anticòs. També es comenten què són els grups sanguinis, com s’hereten de pares a fills i la compatibilitat dels grups sanguinis a l’hora de donar sang. L’alumne que voluntàriament realitzi l’activitat, es punxarà un dit amb una llanceta estèril i dipositarà 3 gotes de sang sobre un portaobjectes. Seguidament s’afegeix una gota d’anticòs contra l’antigen A, B o RhD a les gotes de sang. Es barreja amb una punta de micropipeta i, en el marge d’un minut s’observa la presència o absència de reacció d’aglutinació.

17. APARICIÓ DE NOUS VIRUS INFECCIONS RESPIRATÒRIES INFANTILS LORETO FUENZALIDA La científica explica quina ha estat la seva trajectòria i que l’han motivat a dedicar-se a la recerca. Dins els àmbits de coneixement que li resultaven atractius, què l’ha dut a centrar-se en l’estudi de l’aparició de nous virus que afecten sobre tot als nens? Els fa veure: la vessant més jove i divertida de la recerca i el treball en grup; la necessitat de compartir la informació amb altres investigadors... Estudi de virus respiratoris emergents en nens:  Què és un virus?  Què són virus emergents?  Quins són els virus emergents més freqüents? A partir de les explicacions de la Loreto sobre els virus emergents i la seva forma de detecció s’obre un torn de preguntes relacionades amb les afeccions respiratòries més conegudes (grip A i B) i el seu tractament (vacunes, tractaments,...). Cóm es realitza la detecció de virus respiratoris per tècniques d’inmunodiagnóstic? Mitjançant la tècnica de detecció inmunocromatografica (ICT) es pot esbrinar si apareixen els virus Influenza A i B i el virus respiratori sincitial (VRS) en mostres d’aspirat nasofaringi. L’assaig utilitza anticossos monoclonals altament sensibles per a detectar els antígens nucleoproteids de virus a les mostres respiratòries.

El taller que ens proposa la científica consisteix en: utilitzant uns dispositius que proporciona als alumnes, que aquests siguin capaços de determinar per quins virus estan infectats unes determinades mostres.

Taller: Detecció de Influenza A i B, i Virus respiratori sincitial en mostra d’aspirat nasofaringi amb la tècnica de detecció inmunocromatografía (ICT) Es fan grups de 2 o 3 alumnes. A cadascun se’ls dóna un estoig, una mostra i un rellotge per a mesurar el temps. Han d’omplir la pipeta i dipositar una petita quantitat del líquid sobre l’espongeta blanca. Desenganxar l’adhesiu i tancar el dispositiu. Esperar 15 minuts i llegir-ne el resultat. Amb les explicacions de la Loreto els alumnes són capaços de llegir el resultat de la prova.

18. COM COMBATIM L'ASMA DES DEL LABORATORI? JUDITH PLAZA Seguint l’esquema general de totes les sessions del projecte la investigadora Judith Plaza explica als assistents quins estudis ha cursat i quins han estat els motius que l’han dut a dedicar-se a la recerca. El tema sobre el que parla als estudiants del centre és conegut ja que alguns d’ells tenen familiars que pateixen la malaltia. Tots es mostren molt interessats en els símptomes, el fet que sigui una malaltia crònica, que afecti a molts nens,... Posa especial èmfasi en els factors que poden causar la malaltia: o Infeccions causades per virus respiratoris com el Rinovirus, o Al·lèrgens ambientals (pol·len, àcars, fongs, caspa dels animals domèstics; o Antiinflamatoris no esteroidals (AINE); o Factors ambientals (aire fred, contaminació o fum del tàbac). Per altra banda, la recerca biomèdica pot ser:  Bàsica, que es realitza al laboratori  Clínica, està vinculada amb els pacients i hospitals. La recerca bàsica pot ajudar a avançar en el coneixement d’aquesta malaltia tant complexa. Es necessiten models alternatius de la investigació “in vivo” i per tant s’utilitzen models animals. La Judith treballa amb ratolins que són econòmics, es poden manipular genèticament i són de fàcil maneig.

Imatge de la presentació a l’INS Ferran Tallada

Després d’explicar com s’interpreten els talls histològics resultat de la recerca proposa als alumnes el següent taller:

Taller: Classificació de talls histològics La científica proporciona als estudiants diverses preparacions de rentats broncoalveolars de ratolins asmàtics i no asmàtics. Els alumnes, observant-les al microscopi han de diferenciar si es tracta d’un animal que té la malaltia o no.

19. L'ESTUDI DEL CÀNCER: QUAN LES CÈL·LULES ES DESCONTROLEN BARBARA BARÓ Els organisme pluricel·lulars, per tal de mantenir la seva forma i característiques, presenten una divisió i mort cel·lular estrictament controlada. Quan aquesta regulació es perd, qualsevol que sigui la causa, s’inicia la malaltia del càncer. El càncer és un conjunt de malalties en què un grup de cèl·lules creixen descontroladament, envaeixen i destrueixen els teixits adjacents, i que a vegades poden fer metàstasi (estendre’s a altres punts del cos, on continuen creixent). Parlem de conjunt de malalties doncs existeixen diferents tipus de càncer segons el teixit afectat i l’origen de les cèl·lules canceroses; existint diferents pronòstics i tractaments.

Imatge de la presentació

Què origina les cèl·lules canceroses? El càncer succeeix com a resultat d’un dany al DNA (dany genètic) i/o un dany en els mecanismes de regulació del DNA (danys epigenètics) que originen una divisió descontrolada. Per tant, qualsevol fenomen que alteri el material genètic de les cèl·lules pot ocasionar càncer. Els danys al material genètic poden ser heretats, o provocats per factors externs, o ambdós. Els factors externs són responsables del 90% dels càncers, i la meitat d’aquests estan provocats per tres factors: tabaquisme, sobrepès i inactivitat.

20. LA BIOREMEDIACIÓ AMB FONGS BELEN CASTILLO El terme bio-remediació prové d’utilitzar organismes biològics per a resoldre un problema i es refereix a l’espectre de mètodes que utilitzen organismes (com bactèries, plantes, fongs, etc) o productes metabòlics obtinguts a partir d’ells per tal de degradar contaminants orgànics perillosos o convertir contaminants inorgànics en compostos ambientalment menys tòxics o no tòxics. És un procés que pot ser espontani o dirigit en el qual mitjançant procediments biològics, fonamentalment microbiològics, es degraden o transformen els contaminants fins a formes menys tòxiques o no tòxiques i se mitiga, com a conseqüència, la contaminació ambiental. Els microorganismes produeixen enzims que “trenquen” la molècula contaminant en parts digeribles. El contaminant és ingerit i digerit per la cèl·lula com a nutrient. Els estudis de biodegradació es centren en bacteris per la facilitat que ofereixen per estudiar les seves vies metabòliques i dur a terme construccions genètiques que permetin degradar específicament determinats compostos contaminants.

La capacitat dels fongs per transformar una gran varietat de compostos orgànics i portar-los fins compostos més simples ofereix un potencial indiscutible per a la seva utilització en processos de tractament de contaminacions. Reciclen la matèria orgànica per enriquir el sòl. En el taller, els alumnes a partir de fong ja crescut (la científica ens el porta en forma de pèlets), poden fer uns cultius, i posar-hi un contaminant amb color. Poden veure l’evolució amb els dies, ja que anirà desapareixen el colorant, perquè el fong el degrada.

21. LA FECUNDACIÓ IN VITRO EN EL MÓN ANIMAL Dra. TERESA MOGAS La Teresa Mogas fa una revisió al procés de fecundació. La fecundació in vitro en humans té com a principal indicació facilitar l’embaràs de parelles que pateixen diferents tipus d’esterilitat. En ramaderia, amb quin objectiu es fa servir la fecundació in vitro? Una fecundació in vitro consisteix en aconseguir en el laboratori que els ovòcits i els espermatozoides segueixin els mateixos processos fisiològics que passen durant el període previ a la fecundació o en el propi procés de la fecundació. Un cop fecundats els embrions es mantindran en cultiu in vitro per transferir-los a l’úter de la femella per tal d’iniciar una gestació. En ramaderia, la principal aplicació de la fecundació in vitro és aconseguir la reproducció d’animals d’elevat valor genètic per tal d’augmentar el número de fills obtinguts d’aquests. Per altre part, la fecundació in vitro permet conservar espècies o races en perill d’extinció així com tractar determinats tipus d’esterilitat. Avui en dia la fecundació in vitro ja és una pràctica que s’utilitza sovint en la reproducció d’espècies com la bovina, l’equina o la porquina.

A l’espècie bovina, en un cicle normal només es desenvolupa un òvul cada 21 dies. Per a la fecundació in vitro és important obtenir diversos òvuls per la qual cosa en primer lloc es procedeix a una estimulació dels ovaris amb fàrmacs. Això permet optimitzar el procés i disposar de més possibilitats d’obtenir embrions de qualitat. Els òvuls s’extreuen fent una punció i aspiració dels fol·licles que els contenen, mitjançant control ecogràfic vaginal. Una alternativa per obtenir òvuls és l’aspiració directe d’ovaris de femelles sacrificades a l’escorxador. A continuació, els òvuls es sotmeten a una maduració in vitro durant 24 hores en un medi de cultiu. Al dia següent s’obté semen de toro amb l’ajuda d’una vagina artificial, es preparen els espermatozoides i es duu a terme la inseminació, que consisteix a col·locar els espermatozoides (entre 1 i 2 milions) en el medi de cultiu on es troben els ovòcits. Entre set i vuit dies després, els ovòcits fecundats (o zigots) donen lloc, després de dividir-se, a blastòcits que ja es troben en l’estat adequat per ser transferits a l’úter matern. Per a la transferència embrionària es selecciona un embrió que s’introdueix, juntament amb una petita quantitat de medi de cultiu, en una palleta de transferència. Aquest palleta serà canalitzada pel veterinari , sota control per palpació rectal, fins a l’úter, on es dipositaran els embrions.

4. VALORACIÓ DEL PROJECTE Per valorar l’efectivitat del projecte en promoure un canvi de percepció en els participants vers les persones que es dediquen a la ciència s’han tingut en compte, de la mateixa manera que en l’edició anterior, tres fonts d’informació i s’han utilitzat diferents tècniques de valoració: 1. Opinions dels assistents: 1.1 Dels alumnes: 1.1.1. Mural d’Avaluació Participativa (Annex 1) 1.1.2. Notes amb breus comentaris (post-it), a l’aula, després de les xerrades. 1.1.3. Comentaris dels alumnes al blog de l’ODC 1.2 Dels professors i/o persones encarregades en els centres: 1.2.1 Enquesta ( Annex 2) 1.2.2 Comentaris via correu electrònic abans i després de la sessió 1.2.3 Comentaris dels professors al blog de l’ODC 2. Opinions dels científics. A través de l’intercanvi d’impressions prèvies o després de la sessió personalment o per mail. 3. Percepció de la dinàmica del projecte per part dels coordinadors del projecte que sempre han estat presents a les sessions. A través de l’observació directa, relacions per correu electrònic, telèfon i en persona amb tots els actors de les xerrades. A partir d’aquestes dades podem dir que, en general, la valoració del projecte és molt positiva, tant des del punt de vista dels assistents com de les científiques i científics convidats. Els comentaris i reaccions de tots els participants indiquen que la interacció directa amb les persones que es dediquen a la ciència ha aconseguit millorar la seva percepció i actitud envers la ciència, a més de despertar el seu interès per conèixer diverses recerques científiques d’actualitat. Així, a través del blog, on totes les persones que ho desitgen poden parlar amb els especialistes i intercanviar impressions, s’ha començat a continuar el diàleg iniciat en els tallers, la qual cosa posa de manifest aquest interès.

Imatge corresponent a la realització del MAP a l’IES Eugeni d’Ors

A continuació presentem alguns dels resultats obtinguts en cada tipus de tècnica de valoració dels tallers: 1. OPINIONS DELS ASSISTENTS 1.1 DELS ALUMNES 1.1.1 MURAL D’AVALUACIÓ PARTICIPATIVA (MAP) El MAP és una eina adreçada a conèixer l’opinió dels participants en ’una determinada activitat de manera participativa. Es tracta d’un mural amb afirmacions, sobre la ciència i les persones que s’hi dediquen, que els participants han de valorar manifestant el seu acord o desacord. Aquestes frases fan referència al taller en termes: del plantejament dels objectius, el desenvolupament i la dinàmica de la sessió, les oportunitats d’intervenció i d’aprenentatge. Aquest instrument es desenvolupa en dues etapes:  Abans de cada taller, els participants puntuen amb colors les següents afirmacions segons la seva conformitat (blau = molt d’acord; verd = d’acord; groc = no d’acord; vermell = molt en desacord): -

Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica.

Les persones que es dediquen a la ciència expliquen i comparteixen els seus coneixements i opinions amb els altres.

La ciència ens interessa per millorar la nostra vida.

Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles.

 Després del taller, els participants segueixen el mateix procediment per a puntuar les afirmacions: -

L’activitat m’ha interessat.

Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència.

He escoltat i he fet preguntes.

He exposat les meves opinions, he dialogat.

La ciència serveix per millorar la vida de les persones.

Les persones que es dediquen a la ciència són properes i es comuniquen bé.

Cal que els científics dediquin part del seu temps al diàleg amb el públic.

Cal millorar la imatge de la ciència i dels que s’hi dediquen.

Fomentar els estudis i la recerca científica, és positiu i necessari.

Fotografia corresponent a la realització del MAP en un dels centres participants

Un cop realitzat el MAP, s’ha fet el recompte de les respostes de cada pregunta. En general els resultats del MAP aplicat a tots els tallers indiquen que els participants s’han divertit, han après i han canviat la seva percepció de les persones que es dediquen a la ciència de forma positiva. A continuació presentem els gràfics que recullen les respostes dels estudiants que han assistit a sis de les sessions, les quals s’han analitzat per conèixer la valoració que n’han fet: 1. ESCOLA SANTA ANNA (Barcelona) “La fecundació in vitro en el món animal” Activitat: Observació d’una fecundació in vitro Científica convidada: Dra. TERESA MOGAS. 2. INS FRONT MARÍTIM (Barcelona) “El Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel” Activitat: observació de la vida dins del gel marí; perquè pot haver-hi vida. Científic convidat: Dr. JOSEP MARIA GILI. 3. INS FERRAN TALLADA (Barcelona) “Com combatim l'asma des del laboratori?” Activitat: Observació al microscopi de preparacions broncoalveolars de ratolins. Científica convidada: JUDITH PLAZA. 4. IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat) “Les molècules de l'Origen de la Vida” Activitat: Taller de Química Computacional. Científic convidat: Dr. ALBERT RIMOLA. 5. INS FRONT MARÍTIM (Barcelona) “Que pot fer la nanotecnologia pel medi ambient?”. Activitat: Síntesi de Nanoparticules d'or i la seva aplicació com a sensors Científica convidada: GEMMA ARAGAY 6. IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat) “Què sabem del canvi climàtic?” Activitat: Com podem lluitar contra ell. Científics convidats: SÒNIA CANO i JOAN TORRAS. Abans dels tallers, com s’observa al primer gràfic, un percentatge molt alt del alumnes mostra bona predisposició i està interessat en la xerrada.

Així mateix, la majoria dels nois i noies assistents creuen en la capacitat dels científics/ques per explicar i compartir els seus coneixements.

A les afirmacions 3 i 4 observem que tot i que els joves tenen molt clar que la ciència és important per millorar la nostra vida, no comparteixen la idea de que cal recomanar els estudis científics i en un percentatge considerable es mostra en desacord.

Després del taller, l’opinió dels estudiants esdevé molt favorable. En tots els casos la majoria de dels participants estan d’acord o molt d’acord en afirmar que l’activitat els ha interessat.

En el gràfic de la sisena afirmació observem que, encara que la majoria dels alumnes pensen que coneixen millor a les persones que fan ciència resta un percentatge força elevat, en 4 dels 6 casos, de joves que no han millorat aquesta visió dels científics/ques.

Pel que fa a la participació de l’alumnat durant les sessions cal remarcar que, tot i que les persones convidades eren molt properes a ells, els joves mostren dificultats per fer preguntes i dialogar.

En el gràfic següent veiem clarament que la majoria dels assistents creuen que cal que els científics dediquin temps a divulgar la seva recerca per tal de millorar la seva imatge i la de la ciència.

I en el mateix sentit, estan en un elevat percentatge d’acord o molt d’acord en que cal millorar la imatge de la ciència i dels que s’hi dediquen (gràfic 12) ja que forces alumnes es mostren en desacord amb l’afirmació 10, les persones que es dediquen a la ciència són properes i es comuniquen bé.

Segons indica el gràfic 9 la major part dels alumnes opinen que la ciència és útil per a la vida de les persones. I per tant estan majoritàriament d’acord en que cal fomentar els estudis i la recerca científica.

Aquest primer estudi de les dades obtingudes, que ha de ser analitzat en més profunditat, desprèn que s’ha assolit satisfactòriament l’objectiu bàsic d’aquest projecte consistent en apropar la ciència a la societat, fomentant l’interès per la recerca i el mètode científic. Després dels tallers, la majoria ha manifestat que la xerrada i l’activitat els ha agradat i que ara tenen una idea més clara sobre la recerca i els que s’hi dediquen, més allunyada del tòpics. En alguns tallers els participants s’han implicat més i han interactuat més amb el científic/a que en d’altres, depenent del temps, l’interès per la temàtica i la iniciativa del científic/a. 1.1.2. COMENTARIS DELS ALUMNES Reproduïm alguns dels comentaris escrits pels alumnes participants després de les xerrades: “M’ha agradat molt, però dóna moltes voltes per explicar les coses. Molt interessants les mostres” “Me ha gustado mucho la charla y esta interesante todo; te deseo suerte con tu trabajo de cientifica. Saludos” “Pues era molt interessant tot. Crec que és un bon treball i una carrera per estudiar; era tot molt interessant.” “M’ha agradaria que hagués formulat més preguntes als alumnes o que els alumnes preguntéssim més. Hi ha hagut poca participació, però ha sigut molt interessant i ha estat molt ben organitzada.” La pregunta 7 Has escoltat i has fet preguntes hauria d’anar separada perquè si sols has fet una de les dues coses no saps quin gomet col·locar. 1.1.3 COMENTARIS DELS ALUMNES AL BLOG DE L’ODC Per altra banda, arran de les xerrades, s’ha iniciat un blog en el que han començat a participar els alumnes i professors que han participat en el projecte, no tan sols amb el científic que va visitar el seu centre sinó amb qualsevol dels altres. El blog es mantindrà obert fins a final del curs. Fem una breu ressenya d’alguna d’aquestes primeres entrades: “Hola Teresa, Vas comentar que congeleu els embrions. No es moren les cel·lules amb el fred, perquè els espermatozous si que es morien, no? Si no es moren, vol dir que ens podríem congelar nosaltres i despertar-nos d'aquí 100 anys? . Laura” “Hola Roger, Crec que si alguna vegada tinc un fill amb una malaltia greu segur que faria qualsevol cosa per curar-lo. Si he de tenir un altre fill l'estimaria moltíssim si amb ell cures l'altre. I segur que ells s'estimarien molt. Laura” “Som uns alumnes de biologia. Et volem donar les gràcies per la teva xerrada, per una banda que ha sigut molt interessant, ja que hi ha hagut parts d'aquet tema que no coneixíem, i per l'altre banda la seva part pràctica que ha sigut molt entretinguda. Adéu!! Diego i Miriam”

“Hola, Primer de tot he de dir que l'exposició va estar molt interessant, i la xerrada em va agradar molt, també els dos experiments que varen fer van ser molt interessants. També vull donar les gràcies a l'equip de la UAB què fa possible aquestes xerrades. Per últim he de dir que l'avaluació de la xerrada mitjançant els gomets va ser una bona manera de que poguéssim saber la nostra opinió d'una manera ràpida i senzilla. Nerea”

1.2 DELS PROFESSORS 1.2.1 ENQUESTA A PROFESSORS Mitjançant una enquesta (Annex 2) els professors i/o persones responsables del centre assistents a les sessions han valorat el projecte sobre: La seva participació: 1. He expressat la meva opinió durant el projecte. 2. He aportat idees al projecte. 3. Les meves propostes s’han considerat en el projecte. La dinàmica del taller: 4. Hi havia oportunitat per interactuar amb el científic/a. 5. El temps dedicat era suficient. 6. La xerrada motivava als participants a preguntar. Els resultats: 7. S’ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència. 8. S’ha aconseguit humanitzar la percepció dels alumnes sobre els científics/ques. Les propostes pel futur: 9. Mantindria la mateixa dinàmica en el futur. 10. Inclouria el taller de manera formal al currículum. En general consideren, que la seva participació en el projecte, pel que fa a aportar idees i propostes ha estat discreta, tot i que s’ha tingut en compte la seva opinió en l’organització de les sessions. Respecte a la dinàmica del taller: valoren molt positivament l’oportunitat que han tingut els alumnes d’interactuar amb les persones que fan ciència i aprendre’n de la mà de persones joves que es dediquen a la recerca científica. Proposen, majoritàriament, ampliar la durada de les xerrades o bé fer l’avaluació (prèvia i posterior) a banda de la sessió per tal de no prendre temps a l’exposició del científic/a i/o taller. En tots els casos creuen que els resultats obtinguts són positius ja que han aconseguit despertar l’ interès dels alumnes per la ciència i humanitzar la percepció que tenen sobre els científics/ques. Una de les professores ha comentat que seria interessant plantejar sempre tallers dinàmics o manipulatius aprofitant el fet que els alumnes poden usar ordinadors. En aquest sentit, però hem de recollir el fet que no s’ha pogut fer una de les sessions en un centre degut a la manca d’ordinadors en bon funcionament.

1.2.2 CORREUS ELECTRÒNICS AMB ELS PROFESSORS Els contactes previs ens demostren que hi ha un gran interès des dels centres d’ensenyament secundari , per la divulgació de la ciència: “Sóc la Isabel Abarca, cap de departament de Ciències de l'Escola Bon Pastor. L'any passat vam participar al projecte de "Les persones que fan ciència a Barcelona". Aquest any, estem interessats a participar. Us agrairia que ens féssiu arribar la llista de temes proposats per les científiques i científics que participen en el projecte. Molt agraïda” Isabel Abarca Escola Bon Pastor “D’acord doncs, estarem encantats de poder participar. Esperem les vostres instruccions. Cordialment” Llum Romero. INS Front Marítim. “El professorat de Matemàtiques diu que està d’acord amb les dates i que no hi ha cap problema que la de Jocs Matemàtics sigui més tard. He parlat amb la meva companya de Biologia i, donat que anem bé de programa, podríem aprofitar i fer també la sessió de la Teresa Mogas; preferim un dimarts o un dimecres.” Lourdes Freixa. INS Ferran Tallada Així mateix, els comentaris posteriors a les xerrades mostren un grau de satisfacció important pel desenvolupament de les sessions: “La xerrada va ser fantàstica. Ens va agradar molt, va estar molt interessant i els nens encantats amb la xerrada i la pràctica” Isabel Abarca. Escola Bon Pastor. “Vull agrair-vos en nom de la direcció i de l’institut la deferència de tracte envers nosaltres i l'èxit que les vostres xerrades han tingut en l'alumnat. Espero en anys successius ho puguem continuar fent; la iniciativa de l'ODC és molt positiva per a apropar els alumnes a la Ciència i aquí al nostre centre ens interessa molt aquesta promoció. Gràcies per tot i fins aviat!!” Josep Maria Riera. Coordinador Pedagògic INS Menéndez y Pelayo

Fotografia del taller “El Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel” realitzat a l’INS Front Marítim per Josep Maria Gili

OPINIONS DELS CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES

Tots els científics i científiques que han col·laborat en el projecte ens han transmès una valoració molt positiva de la xerrada en que han participat i del projecte en general. Alguns d’ells ja havien participat en les edicions passades i no han dubtat en tornar a repetir l’experiència. Reproduïm alguns dels correus electrònics on es mostra la seva molt bona predisposició abans de les sessions i la sensació de satisfacció posterior a les mateixes. “Un any més, enhorabona per continuar amb aquest projecte tant interessant. Igual que els dos anys anteriors estaré encantat de col·laborar en el vostre projecte. Pel que fa a la xerrada i l'experiment, jo ho enfocaria de forma similar a l'any passat. Una xerrada sobre genètica i investigació biomèdica (el títol de l'any passat era: "La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens?") i l'activitat experimental de determinació del grup sanguini. Recordo que l'any passat l'activitat de determinar el grup sanguini tenia molt d'èxit entre els alumnes i la xerrada també va provocar força participació.” Roger Colobran “Gràcies per les teves paraules, i estic content que la xerrada agradés. He mirat l'agenda i el dia 13 no tinc cap compromís i podria anar on en dius. Ja em diràs; encantat de col·laborar” Josep Maria Gili. “Gràcies també a vosaltres per tornar-m'ho a proposar. Va ser una experiència molt agradable participar l'any passat” Jordi Mora “Estem molt contents d’haver participat en el projecte. Era la primera vegada que ens adreçàvem a un públic tan jove i ha estat molt participatiu i divertit” Sònia Cano, Joan Torras. En tots els cassos estan molt satisfets per l’ interès que mostren els alumnes i els centres en acollir les seves xerrades i poder fer difusió de la seva recerca.

5. AUTOAVALUACIÓ L’equip de l’ODC està molt satisfet dels resultats del projecte. S’ha doblat el nombre de científic/ques participants respecte l’any passat i s’ha obert el ventall de temes tractats incloent àmbits de recerca com les matemàtiques o la geografia que no s’havien tractat els anys anteriors. Els comentaris sobre els tallers fets pels participants indiquen que s’han assolit els objectius del projecte, per tant, ha estat una acció de divulgació científica efectiva. El nombre de tallers realitzats (19 en total) és superior al previst inicialment (15) i molt satisfactori donats els recursos econòmics de que s’ha disposat. En aquest sentit, la dedicació i esforç de tots els participants ha resultat clau per portar endavant el projecte i assolir els objectius. Per altra banda, els tallers s’han realitzat en l’àmbit de l’educació formal, concretament en Instituts d’Educació Secundària. La gran demanda d’aquests centres ha impedit que es pogués realitzar l’activitat fora d’aquest àmbit. No obstant, s’ha continuat treballant per trobar noves vies de comunicació entre la societat i la comunitat científica mes properes als joves a través del blog de l’ODC.

Fer menció que el projecte s’ha publicitat a les pàgines web d’alguns centres on s’han fet els tallers: http://www.eugenidors.net/ http://institutmenendezypelayo.cat/wordpress/

6. BENEFICIS AFEGITS En finalitzar l’avaluació del projecte s’han detectat els següents beneficis afegits als objectius inicials: 

Han participat científics d’edats diverses perquè no només els joves estan interessats en fer difusió. El pagament no és el que els motiva.



Els professors dels centres ens han ajudat a passar l’enquesta per tal de tenir més temps per les xerrades i els tallers.



Els professors d’altres anys han fet difusió a companys seus d’altres centres i això ha provocat major demanda des dels INS de Barcelona i l’àrea metropolitana.



Els científics també han fet difusió i s’ha format una xarxa.



Hem tingut ocasió de conèixer altres entitats com granja.cat que treballen en la mateixa línea i amb la que esperem futures col·laboracions.



Hem contactat amb ACG Associació Catalana de GeoGebra a través d’un científic.



La gravació en vídeo per part d’una professora ens ha donat idees pel futur: penjar els vídeos de les xerrades i/o experiments a youtube.



Intercanvi d’experiències molt positiu amb l’ICUB i IMEB a través del projecte ESCOLAB.

Annex 1 Enquesta de valoració del projecte als alumnes Tal com hem explicat els alumnes avaluen la sessió mitjançant el MAP que queda resumit en aquest quadre:

Molt d’acord

Preguntes 1. Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica

ABANS DE COMENÇAR

2. Les persones que es dediquen a la ciència expliquen i comparteixen els seus coneixements i opinions amb els altres 3.La ciència ens interessa per millorar la nostra vida 4. Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles 5. L’activitat m’ha interessat 6. Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència 7. He escoltat i he fet preguntes 8. He exposat les meves opinions, he dialogat

DESPRÉS

9. La ciència serveix per millorar la vida de les persones

DEL TALLER 10. Les persones que es dediquen a la ciència són properes i es comuniquen bé 11. Cal que els científics dediquin part del seu temps al dialeg amb el públic 12. Cal millorar la imatge de la ciència i la dels que s’hi dediquen 13. Fomentar els estudis i la recerca científica és positiu i necessari.

D’acord

No d’acord

Molt en desacord

Annex 2 Enquesta de valoració del projecte als professors

Nom: Escola:

Temes La meva participació en el projecte

Dinàmica del taller

Resultats

Futur

Preguntes

Molt d’acord

1. He expressat la meva opinió durant el projecte 2. He aportat idees al projecte 3. Les meves propostes s’han considerat en el projecte 4. Hi havia oportunitat per interactuar amb el científic/a 5. El temps dedicat era suficient 6. La xerrada motivava als participants a preguntar 7. S’ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència 8. S’ha aconseguit humanitzar la percepció dels alumnes sobre els científics/ques 9. Mantindria la mateixa dinàmica en el futur 10. Inclouria el taller de manera formal al currículum

Què proposes per millorar el projecte?

D’acord

No d’acord

Molt en desacord

Annex 3:

PARLA I EXPERIMENTA AMB ALGÚ QUE FA CIÈNCIA FORA DE BARCELONA

En el marc del projecte “Parla i experimenta amb algú que fa ciència” s’han realitzat un total de 35 sessions, amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la FECYT: 

19 a Barcelona ciutat i IES que acullen alumnes de Barcelona;



16 a la resta de Catalunya, a Instituts d’Ensenyament Secundari, Centres de Formació d’Adults, biblioteques i centres cívics.

El nombre total de persones que han assistit a les 35 sessions ha estat de 1050, aproximadament. El funcionament de totes les xerrades ha estat similar, tal com s’ha explicat anteriorment.

A. TALLERS Detallem aquí, els tallers realitzats fora de Barcelona agrupats segons la temàtica:  La recerca en didàctica de les matemàtiques Jocs matemàtics d’estratègia. Activitat: Taller de jocs: pràctica i anàlisi. Científic convidat: Dr. JORDI DEULOFEU Centre i assistents:  CASAL CAN MALET (El Masnou) Persona responsable: Gisela Mohr Jansen. Públic: 15 persones. Amics de la UNESCO de El Masnou  El medi ambient i la sostenibilitat El Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel. Activitat: observació de la vida dins del gel marí; perquè pot haver-hi vida. Científic convidat: Dr. JOSEP MARIA GILI.. Centre i assistents:  BIBLIOTECA CAN LLAURADOR (Teià) Persona responsable: Ivana Ares. 45 alumnes d’ESO. Entenem la qualitat de vida dels indígenes de la Índia a través de la natura. Científic convidat: FRANCISCO ZORONDO – RODRIGUEZ Centre i assistents:  INS BAIX PENEDES (El Vendrell) Professora responsable: Olga Villagrasa. 20 alumnes de 2n BATX Obtenció d'hidrogen a partir de la biomassa per a la producció d'energia renovable. Científic convidat: Dr. CRISTIAN LEDESMA

Centres i assistents:  INS PEDRAFORCA (Hospitalet de Llobregat) Professora responsable: Mª José Martín 25 alumnes d’ESO 

INS THALASSA (Mongat) Professora responsable: Sonia Leykum 28 alumnes d’ESO

Què sabem del canvi climàtic? Activitat: Com podem lluitar contra ell. Científics convidats: SÒNIA CANO i JOAN TORRAS. Centre i assistents:  CFA EUGENI D’ORS (Esplugues de Llobregat) Professora responsable: Isabel Buisac. 40 alumnes de l’escola d’adults.

Fotografia del taller de la sessió: “Què sabem del canvi climàtic? ” realitzada al CFA Eugeni d’Ors per Sònia Cano i Joan Torras

 La geografia L'espai @ a la Barcelona del segle XXI. Activitat: Volant amb Google Earth veiem com canvia la ciutat Científic convidat: ESTEVE DOT Centres i assistents:  INS PEDRAFORCA (Hospitalet de Llobregat) Professora responsable: Àngels Guix. 30 alumnes d’ESO . 

ESCOLA EL TURÓ (Mataró) Professora responsable: Berta Bayo 25 alumnes de 3r d’ESO

 La física, la química i la nanotecnologia Experiments fraudulents: la transmutació de la plata en or. Activitat: Reproducció dels raigs catòdics i observació dels electrons en un tub de televisió Científic convidat: Dr. JORDI MORA CASANOVA Centre i assistents:  INS PEDRAFORCA (Hospitalet de Llobregat) Professora responsable: Mª José Martín 20 alumnes d’ESO. La nanociència a casa. Activitat: Construcció d'elèctrodes i detecció electroquímica de patògens mitjançant partícules magnètiques Científica convidada: SUSANA LIEBANA Centres i assistents:  CASA D’OFICIS (Arenys de Mar) Professor responsable: Ricard Granado. 10 alumnes. 

INS PUIG CASTELLAR (Santa Coloma de Gramanet) Professora responsable: Rosa Codolà 25 alumnes de BATX

Fotografia del taller de la sessió: “La nanociència a casa” realitzada a l’INS Puig Castellar per Susana Liebana



CASAL CAN MALET (El Masnou) Persona responsable: Gisela Mohr Jansen. Públic: 15 persones. Amics de la UNESCO de El Masnou

 La recerca biomèdica La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens? Activitat: Determinació del grup sanguini dels assistents que ho vulguin. Científic convidat: Dr. ROGER COLOBRAN Centre i assistents:  INS THALASSA (Mongat) Professora responsable: Sonia Leykum. 28 alumnes de BATX

Aparició de nous virus. Infeccions respiratòries infantils Científica convidada: LORETO FUENZALIDA Centre i assistents:  INS BAIX PENEDES (El Vendrell) Professor responsable: Manel Caparrós. 20 alumnes de 2n BATX L'estudi del càncer: quan les cèl·lules es descontrolen. Científica convidada: BARBARA BARÓ. . Centre i assistents:  INS THALASSA (Mongat) Professora responsable: Sonia Leykum 28 alumnes 4t ESO La fecundació in vitro en el món animal. fecundació in vitro Científica convidada: Dra. TERESA MOGAS

Activitat: Observació d’una

Centre i assistents:  INS Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet) Professora responsable: Rosa Codolà 30 alumnes BATX

B. PARTICIPANTS En els tallers de fora de Barcelona, a més a més de les persones que fan ciència, i de l’ODC, descrits en l’apartat A de la memòria, han participat en el projecte: 



11 professors o persones responsables en l’organització dels tallers en els seus centres: -

Gisela Mohr Jansen,

CASAL CAN MALET;

Ivana Ares,

BIBLIOTECA CAN LLAURADOR;

Olga Villagrasa,

INS BAIX PENEDES;

Manel Caparrós,

INS BAIX PENEDES;

Mª José Martín,

INS PEDRAFORCA;

Àngels Guix,

INS PEDRAFORCA;

Sonia Leykum,

INS THALASSA;

Isabel Buisac,.

CFA EUGENI D’ORS;

Berta Bayo,

ESCOLA EL TURÓ;

Ricard Granado,

CASA D’OFICIS;

Rosa Codolà,

INS PUIG CASTELLAR;

404 alumnes i públic d’edats molt diverses.

El balanç dels tallers, tant els realitzats a Barcelona ciutat com els fets a fora, és molt positiu, tal com s’ha expressat en els apartats 4. I 5. de la memòria justificativa.