ÍNDEX BASE TEÒRICA EL ROSTRE DE BOGART
5
L’ESTRANY VS. EL MEDIÀTIC
6
DE LLIBRES I COL·LECCIONS
8
FORMALITZACIÓ PECES
10
INSTAL·LACIÓ
16
FUTUR I EXPANSIÓ
18
PRESSUPOST ANNEXOS
20 22
4
EL ROSTRE DE BOGART(DETONANT)
Per començar a indagar dins de les estructures intrínseca del projecte, és necessari primer entendre d’on va sorgir, i com es va generar tot aquest procés de construcció de narratives que van seguir la idea inicial. L’origen de la col•lecció apareix de forma fortuïta amb la trobada d’unes imatges del llibre “Bogart’s face” per internet. El llibre, de no més de 80 pàgines, tenia al seu interior únicament imatges de la cara de Humphrey Bogart en primer pla, de principi a final. Com a text només hi havia una enigmàtica dedicatòria que deia “For Frank Sinatra”; ni autor, ni editorial, ni cap altre tipus d’informació que arribés a explicar l’objectiu de tal singular element. Especialment interessants eren les opinions circumdants l’obra, dedicades a la busca de respostes generades pel llibre: que es volia aconseguir? Què amaga la cara de Bogart? Per quin motiu mereix dedicar-li una publicació? Té Frank Sinatra alguna cosa a veure-hi?
La part clau venia donada pel fet que el llibre era totalment minimalista a nivell d’informació, però donava les pistes justes per aconseguir expandir la narració més enllà de les seves pròpies pàgines. La dedicatòria, en especial, apuntava a un nivell més alt de significació, introduint una incògnita que no es podia resoldre i convidava a la investigació pròpia. El fet que només es destaqués la cara en la seva portava a voler descobrir que li passava al rostre. En sí mateix, Bogart’s face era una invitació a l’aventura. La situació em va semblar tant fascinant que vaig decidir jo mateix explorar aquesta relació entre la creació d’una narrativa misteriosa i aparentment il•lògica, i enfrontar-la amb la necessitat d’un espectador d’aconseguir col•locar totes les peces al seu lloc, entendre el perquè d’una obra. L’objectiu era replicar(i expandir) aquesta idea.
5
L’ESTRANY VS EL MEDIÀTIC Per tal d’indagar i potenciar els factors dins dels conceptes anteriors es feia necessari treballar i augmentar les formes relacionals dins les parts del propi projecte que s’anava a crear. Les parts claus per a la construcció d’aquesta idea girarien al voltant de tres conceptes: Objecte-Un llibre permet jugar més amb la idea de l’atzar. No és per si una obra artística de les high arts, i al seu un objecte comú té moltes més interpretacions que no una peça en sí. Trobo més interessant aquesta opció que no la de situar l’element dins el museu i mostrar-lo directament com a eina per provocar una reacció intel•lectual. Arribar al procés de narrativa a través d’un detonant aleatori es presenta molt més interessant i complex que no l’acció directa. Anomenar a un objecte “peça artística” el carrega de tot un seguit d’implicacions tancades que no es busquen en la realització d’aquest projecte. Incògnita- El llibre serviria com a catalitzador de la idea de l’estrany. Al trobar-nos amb una cosa que no ens familiar ens veiem obligats a repensar les nostres concepcions. Similar a la idea del shock, tot i que no tant extrema, el que es busca és posicionar l’espectador amb un element estrany, que sembli no tenir massa sentit i amb el qual s’hagi d’enfrontar per tal d’aconseguir-ne algun sentit. No és el resultat el que interessa, sinó el propi procés de construir una narrativa a traves de les pistes inconnexes donaves per la peça. Celebrities- Per tal de generar un element amb prou ganxo per captar l’interès de l’espectador, Bogart’s face ens dona una forma senzilla i efectiva de superar la poca capacitat d’atenció de l’usuari contemporani. L’ús de les figures mediàtiques s’implementa molt bé amb les idees expressades anteriorment. Són figures reconegudes i molt donades al misticisme, i provoquen un interès en els seus actes desmesurat. L’apropiació dels famosos generava de per sí un interès en el llibre. Només girant la forma en que s’explica la seva informació provoca un nou nivell d’atenció. Si fos la cara d’un veí, el llibre de referència tindria poc interès; però és la cara d’en Bogart de la que estem parlant. Per força hi ha d’haver alguna cosa darrere. Aprofitant aquesta concepció, l’objectiu es basa en crear una narrativa centrada en elements a l’atzar, buscant que l’espectador els relacioni i generi ell mateix una narració exclusiva, i a la que només ell és capaç de donar sentit. (ja que l’original no és real) El procés de tria dels personatges en el que centrar-se va venir donat per diferents factors, cobrant pes al final aquells personatges que tinguessin un impacte cultural més important i de característiques poc comunes. D’aquesta forma es va arribar als tres seleccionats: David Lynch, Bruce Lee i Nicolas Cage. 6
El nombre de llibres cobra també un punt important. Un sol llibre no inclouria cap tipus d’informació respecte a l’obra referent, i amb dues peces simplement s’establiria un diàleg entre elles, com una conversa tancada. Al trencar la simetria augmentant el nombre, es dona més espai al joc, a la busca del motiu ocult. A través d’un exhaustiu recopilatori d’imatges es va començar un procés de busca de l’element a destacar de cada persona. Al seleccionar les imatges no es va discriminar cap fotografia per origen, sinó que la varietat de formats i de qualitats augmentava la idea de no saber ben bé que és el que es buscava amb el resultat. Imatges pixelades, borroses, etc. totes tenien lloc dins l’arxiu. El punt teòric final és la tria de trets personals dels personatges per donar el nom a cada llibre, ja que implica modificar la visió de l’espectador sobre la peça en sí. No la mirarà amb els ulls frescos, sinó que ja tindrà la idea de que alguna cosa passa amb les mans, ulls o roba del protagonista. Això comença a crear relacions entre les imatges, convertint el que anteriorment podria haver sigut un discurs sense sentit en un arxiu amb un objectiu final, tot i ser aquest desconegut a primera vista.
7
DE LLIBRES I COL•LECCIONS S’ha parlat de quin és l’objectiu de la narrativa dins el projecte. En aquest punt es mostrarà com s’arriba a la seva construcció. Per tal que no resulti forçada, les pistes per a generar la història es van configurar en tres nivells. En primer lloc la narració s’establia entre les pròpies imatges i com funcionarien entre sí. En segon lloc, com cada llibre es relaciona amb els altres dos i com actuen en conjunt. I per últim, i a nivell més subtil, com diversos elements amagats dins de les peces, seguint la idea de MacGuffin cinematogràfic, generaven una narrativa amagada. Dins d’aquest punt entrarien també les dedicatòries pròpies de cada llibre. La primera part ja ha sigut tractada en com la selecció d’una característica en principi poc important pot alterar la lectura d’una peça si és col•locada com a protagonista del títol. La lectura de les imatges varia totalment, i es potencia el fet de “buscar tres peus al gat”. La idea de col•lecció buscava generar en certa manera la idea de marca, d’entendre totes les parts com un conjunt que arribés a significar una cosa diferent posats junts; com una espècie de puzle. El seu objectiu és ampliar la idea del llibre com a objecte únic i augmentar el nombre de relacions que un es pot formar a través de la lectura de les peces. La pregunta canvia de ”Per què té un llibre les mans de David Lynch?” a “per què tenen tots aquests elements un llibre? Quina relació tenen entre sí?” El fet que la formalització dels llibres sigui sempre la mateixa ajuda a augmentar aquesta sensació de ser part d’alguna cosa més gran. La creació d’un autor i una editorial magnifica aquesta idea i la introducció d’elements oficials dona un major pes a tot el conjunt.
8
La part del MacGuffin continua la generació de narrativa, però a una escala diferent. Aquest terme cinematogràfic s’utilitza per expressar aquell element d’un film que sembla central per a la trama, però que en realitat només serveix per fer avançar els personatges i provocar la seva trobada, resultant indiferent al final. Alguns exemples bastant gràfics serien el maletí de Pulp fiction o el tesseract de the avengers. Tot i que podríem argumentar que totes les relacions d’aquest projecte són establertes a través de MacGuffins(per a que l’espectador arribi a muntar-se una història), anomeno així a aquesta part perquè està representada amb un seguit d’element recurrents dins dels llibres que es van repetint, i que un cop vistos forcen al lector a intentar seguir-los i continuar amb el procés. El cas més obvi són les dedicatòries. Traçades de forma circular, cada una d’elles apareix en forma de cartell dels seus protagonistes en un altre llibre de la col•lecció. Gummo, Shame i Dracula estan estratègicament col•locats dins altres peces de la col•lecció representant a Harmony Korine, Steve McQueen i Bela Lugosi. Seguint la mateixa idea trobem diverses pistes recurrents en segon pla dins les pròpies imatges. Aquestes consisteixen en la figura d’un personatge amb barba, barret i ulleres present en els tres llibres, sempre molt proper als seus protagonistes i mira expectant. L’altre és un maletí que apareix en diverses fotografies als peus de diversos personatges. Aquests petits detalls formen la narrativa amagada destinada a aquelles persones que observin amb una mica d’escrutini les peces. Estan plantejades com un joc i com una possibilitat d’expandir la història que ja formaven les obres en el seu nivell narratiu superior. Amb aquests tres nivells que actuen a diferents velocitat s’intenta fer més subtil la forma de generar conceptes, evitant tirar tota la informació a la cara del lector dient: “Té, muntat el que vulguis” (que també podria ser una estratègia totalment vàlida, però poc interessant en aquest context)
9
THE HANDS OF LYNCH El llegendàri i eternament posmodern director de Twin Peaks i Blue Velvet és analitzat i fragmentat en un estudi sobre les seves mans. Per quin motiu és tant gestual en les seves entrevistes? Què amaga dins els seus erratics moviments i les seves apreciacions corporals? És possible que mai ho descobrim.
“Open hand makes open hand.” German proverb
10
11
THE EYES OF THE CAGE Si es parla de figures amb controvèrsies dins del cinema, és inevitable parlar de Nicolas Cage. Tant odiat com idolatrat, l’actor s’ha convertit en símbol de l’època d’Internet i en una figura de la cultura pop per dret propi. Personatge únic tant per la seva capacitat de passar per paper totalment ridículs per les més terrivles pel•lícules com per guanyar Oscars quan decideix actuar. Cage és un esperit lliure, i no hi ha cap gàbia apart d’ell mateix capaç d’atrapar-lo.
“The eyes of others our prisons; their thoughts our cages.” Virginia woolf
12
13
THE FASHION OF LEE Bruce Lee és una de les icones més potents que ens va deixar el segle XX. Mític lluitador d’arts marcials, actor, role model asiàtic, campió xinés de salsa i inspiració per a centenars de persones fins i tot en l’època actual. Com a creador del cop de puny d’una polzada va portar al límit el seu cos i esperit, però per primer cop es mostra com dins el camp de la moda també era un ferotge competidor.
“Do not dress in clothes made of leaves when going to put out a fire.” Chinese proverb
14
15
REALITZACIÓ Per a la realització final del projecte es van plantejar diversos formats per als llibres finals. La mida original, consistent d’uns 16,51 x 21,59cm, va ser alterada a una de més reduïda, concretament a A5. Degut a l’estètica i maquetació pròpies de la col•lecció, aquesta funcionava molt millor com a objecte petit, més susceptible a ser relacionat amb la idea d’objecte trobat. Les diverses proves que van seguir l’experimentació amb formats també van suposar un apropament al tipus de material que s’utilitzaria per a les peces finals. Des d’un principi no es buscava el crear un element de gran qualitat tècnica, sinó més aviat s’afavoria la seva multiplicitat i dispersió; per això van sorgir dues possibles vies de realització. La primera, present en les peces finals, consistia en treballar sobre un paper i una coberta d’impressió estàndard, d’uns 100 i 250g respectivament. Aquesta és l’edició que podem considerar “oficial”, pensada a nivell de mostra i de tiratge més curt. La segona opció era una tirada de producció low-cost, feta amb paper reciclat i més fidel a la idea del fanzine. En aquest cas no caldria ni donar color a l’interior, només a les portades. Quantitat sobre qualitat. El seu objectiu seria distribuir tants números com fos possible i col•locar-los en llibreries, biblioteques, etc. per tal de despertar la busca de narrativa pròpia del projecte. A nivell de presentació dins d’una sala, tot i no ser l’objectiu principal del projecte, la formalització seria bastant simple. En un element elevat es col•locarien els exemplars de la col•lecció per tal de ser susceptibles de ser agafats i inspeccionats. A la paret més pròxima es projectaria el gif animat amb la portada de la col•lecció, que funcionaria com a reclam. Cal mencionar que l’introduir aquest projecte dins d’una sala d’art reduiria en certa manera la seva significació envers la seva troballa dins d’un espai comú, tal com s’ha introduït en apartats interiors. Tot i així, la idea encara seria prou efectiva per aconseguir un relatiu èxit.
16
17
FUTUR I EXPANSIÓ El futur del projecte es mostra de moment en un punt indefinit. Les possibilitats de continuïtat són altes, sobretot si tenim en compte que aquest tipus de realització es mostra molt oberta a anar augmentant la llista de les obres de la col•lecció i creant cada cop connexions més complexes i profundes. Això acabaria generant un curiós univers propi, al qual podríem anomenar Crawfordverse, capaç de derivar i formalitzar-se en altres aspectes més enllà del món editorial. Per ara, però, l’objectiu principal és la promoció de les peces ja realitzades. Amb la idea de donar a conèixer la col•lecció vaig realitzar diversos cartells, els quals es poden veure a continuació. L’esforç es va col•locar en provar diversos estils per tal de comunicar la mateixa idea, intentant que el resultat resultés fresc i interessant de cara a l’espectador. La confrontació amb l’estrany, amb allò que és absurd, també s’hi troba present. Aquesta part del projecte no està finalitzada, per això s’haurien de considerar els següents dissenys com a prototips de cartell, exploracions prèvies a un resultat final amb el que estar completament satisfet.
18
PRESSUPOST
Impressió llibrets + enquadernació Hores de feina (10e/h)
30 60
Proves: Impressions Assajos amb paper
15 6
TOTAL (aprox.)
115
Per a un hipotètic tiratge de 30 exemplars de cada model el preus serien els següents segons les dues variacions de les edicions (low-cost i deluxe) El preu correspon al tiratge complet de 30 números Low-cost(Interior 100gr color - Portada exterior 250gr)
165+IVA
Deluxe(Interior 80gr bl y ng - Portada exterior 100gr)
65+IVA
20
21
ANNEXOS
BIGOTECRACIA La Bigotecracia es traca d’un projecte amb bases apropiacionistes, que gira al voltant de la creació i difusió d’un grup/associació amb l’objectiu de promocionar el canvi social utilitzant el bigoti com a símbol del procés revolucionari. Intencionadament vague en el seu objectiu i quasi dictatorial en lesseves formes, la bigotecracia és mostra davant el públic com un club de cavallers exclusiu, d’homes que saben el que realment significa ser -ho i no tenen por de demostrar-ho. L’home al quadrat. L’home de veritat. Utilitzant com a representants diverses figures històriques i actuals, aparentment no connectades, busquen recuperar un seguit de valors perduts en aquesta societat, representats en la forma del bigoti masculí.
22 22
L’objectiu final d’aquest projecte és la creació d’una organització esperpèntica en les seves formes i ridícula en el seu contingut capaç de produir l’engany i despertar el pensament crític dins l’espai públic(o virtual). Generar la incpognita en el moment en que una persona vegi un cartell, arribar a l’engany com a forma de crítica al sistema a través d’una paròdia passada de voltes aprofitant el període de convulsió social actual. Es busca generar un discurs extrem i absurd, però capaç de generar la idea que avui en dia seria factible la seva existència legítima com a moviment. A través de la idea d’aquest mirall polític deformat, s’intenta arribar a que per molt estrany que ens sembli, en el fons no representa una versió tan extrema com pensem dels exemples socials que podem contemplar cada dia dins l’espai polític.
Bigotecracia
Tècnica mixta Produccio de diversos cartells i flyers 50x70, 21x14,8 cm Difusió via on-line bigotecracy.tumblr.com
23
ELEPHANT R I S I N G Aquest projecte es basa en dues idees centrals que giren al voltant del sentit de l’olfacte: l’olor com a detonant o punt de partida per a la creació d’una narrativa i l’olor com a forma de percepció i en com ens forma una determinada visió de l’espai. La unió d’aquests dos conceptes es veu realitzada en la figura d’un protagonista sense nom, per al qual la seva principal font d’informació prové de les olors, amb les corresponents excentricitats que això comportaria, i una vídeo-documental sobre la seva persona, manies i sensibilitats en clau de documental indie/underground. En aquest document queda enregistrada una història de lluita vital, de busca del lloc d’un mateix dins l’univers. Aquest fals documental indaga en el que significa ser un outcast, un marginat. A través d’una psicotròpica busca d’identitat sen’s planteja un protagonista estrany, que no intenta sinó trobar un motiu amb el que continuar endavant. L’autor no es fa responsable de les opinions formades pel subjecte mostrat en l’obra.
26
La figura de l’elefant troba aquí el significant d’aquell que és diferent, malentès i marginat per la resta de la societat. A la vegada actua també com a catalitzador de la seva obsessió, apartant-lo encara més dels seus companys. La dualitat, sempre present en el vídeo i en la vida, queda gravada en la forma del mamífer africà.
Elephant Rising
2013 Peça audiovisual, video-instal·lació, tècnica mixta (Vídeo, cartell) 42x29,7cm
27
AMERICAN REVISITED HISTORY Tècnica mixta Barcelona 2014 americanrehistory.tumblr.com La creació d’un departament d’estat fictici dels govern dels Estats Units permet jugar amb la forma amb la qual la nostra consciència històrica ve dominada per les corrents dels USA. A través de la generació d’un logotip, es censuren i manipulen diversos punts coneguts de la història recent, bloquejant els seus autèntics protagonistes i potenciant la idea de l’Estat com a imposició cultural.
28
29