Lluis: Arguments per repassar i ordenar la nostra configuració mental n’hi ha a grapats, però un dels que pesen més és que el peix gros es menja al petit, que en aquest món –que és un projecte extraordinàriament intel·ligent(*)- avui hi ha documentals que ens fan veure coses increïbles e impensables de conèixer fa uns anys, el món de la genètica i el genoma… - en aquest món, el poderós trepitja al menut, i els Napoleons deixen una estela d’anys de guerra i un milió de difunts, i n’hi ha d’altres que deixen un rastre de llum i beneficència, i gairebé no són coneguts- són pistes que fan raonable el que ens diu la Revelació: si la justícia no és d’aquest món, la idea, senyala cap un altre món: Això d’avui, és no més una estona de prova, uns espècie d’examen per veure qui prefereix els béns que la llei natural mostra com tals, i qui s’estima més disfrutar ell sol, deu minuts, i que es fotin els altres… El projecte és intel·ligent i és uns descans per la ment pensar que la mort no és una final tràgic i terrible si no més aviat el descans i el premi, pel qui no el rebutja, perquè està clar que som lliures i escollim. I tots tenim dintre un anhel de continuïtat, de felicitat i de seguir estimant els nostres. La fe se’ns dona infusa en el baptisme i els ulls nets la poden mantenir i fer créixer. “Els nets de cor veuran Déu” ha dit Jesús. La pols del caminar i la feblesa del home fa molt difícil conservar la visibilitat, sense el penediment: L’Església ens dona la confessió per poder anar netejant, i seguir tenint visibilitat. La fe no es perd... es fa inútil sota la càrrega de misèries si no s’hi posa remei. La llum la dona Déu al que la demana, perquè es nota incapaç ell sol d’aconseguir-la. Fora d’uns quants cerebrals com Chesterton, Newman, Evelin Waugh, Edith Stein,… els arguments no donen cap empenta a la voluntat, la gent que es converteix, que es rendeix, com Mondadori, Blair, Messori, ho fa quan veu la vida de Joan Pau II, Teresa de Calcuta, o altres sants. El nostre germà Pere, després de trenta anys sense fe, es va rendir quan li vam fe veure la vida del papà, tants anys resant per tots, sense queixes…i que de fet a ell li havia tocar la loteria, doncs havia tingut sempre tot el necessari i cariño de la família, que devia agraïr-ho a algú… El miracles existeixen. Jo n’he vist uns quants. Tampoc donen empentes a la voluntat. Hi ha gent que va a Lourdes i veu coses espectaculars, i res. Però encara que siguis poc cerebral, són proves! Suposo que no has llegit el llibre de Messori sobre el miracle del coix de Calanda. A la porta del Pilar, li va tornar a sortir la cama que li havien tallat després d’un accident. I era la seva cama, amb els senyals de ferides antigues .Està documentadissim, notaris reials, bisbes, el mateix rei d’Espanya (Felipe III) va voler estar al tanto de tot. Pot haver-hi coses incomprensibles que els listillos diuen que son paranormals i encara no en sabem la solució. Però: tornar a sortir, en una nit la mateixa cama, enterrada feia anys!! En els llocs d’aparicions - sí, hi ha aparicions, jo n’he vist algunes- apareixen sobre les llengües dels vidents, formes que es posen a sagnar, i no son histèries col·lectives, surten a les fotos, com les que t’envio. Jo hi era quan es van fer.
M’agradaria que al menys, fessis l’aposta de Pascal, del que es pot guanyar i del que es pot perdre. Joan Pau II va escriure una carta als de la tercera edat. Deia que els capítols de la vida no tenen massa importància: ens han portat al final d’una trajectòria; però que ho podem canviar tot, doncs som lliures. L’únic capítol important és l’últim, podem escollir el final.I la Misericòrdia de Déu és molt més gran que totes les nostres bestieses. A l’Obra, es consagren a la Sagrada Família, les nostres famílies, i cada any es renova aquesta consagració, més de mig segle...de manera que la gràcia que cal per rendir-se està a l’abast.