Celaya, Gabriel.- Tocar fons (català)

Gabriel Celaya Quan res s’espera, Però es palpita i es viu més ençà de la consciència, ferament existirem, cegament afirmarem, amb impuls que colpegi les tenebres.

Quan es miren de cara els ulls de la mort, s’han de dir les veritats: las bàrbares, terribles i amoroses crueltats.

Clamarem els poemes que ompliran els pulmons dels que, ara asfixiats, volen ser, volen ritme, llei demanen pel que han trobat excessiu.

Amb velocitat d’instint, Com un prodigi de llamp, I com màgica evidència, el real se’ns converteix