Mistral,Gabriela,. Venia a pregar (català)

(Gabriela Mistral) Venia a pregar-te per ma carn malalta; però, al veure’t, mos ulls van i venen de ton cos al meu, amb gran vergonya. ¿Com queixar-me dels meus peus cansats, quan veig els teus, que estan tant destrossats? ¿Com mostrar-te buides eixes mans, quan les teves, plenes de ferides són? ¿Com explicar-te a Tu que em sento sol, quan a la creu alçat, tot sol estàs? ¿Com explicar-te que no em queda amor, Quan tens el teu cor tant estripat?

Ara ja ben poc recordo; han fugit de mi tots els meus mals.

L ‘ímpetu del prec que jo et portava, se m’ofega a la boca pidolaria.

Y no més demano no demanar res, estar aquí, prop ta imatge morta, anar aprenent que el dolor es no més la clau santa de ta santa porta.