LES BENAURANCES (Mat 5, 3 - 12) Les Benaurances resumeixen el camí de Crist, l’únic que porta a la felicitat eterna a la que aspira el nostre cor. Ensenyen cóm ser un bon deixeble de Jesús, identificant-nos amb Ell. Són un programa de vida nova. Ens inviten a crear una nova civilització del amor, que superi el mal amb el be. Les Benaurances estan en el centre de la predicació de Jesús, dibuixen el seu rostre i descriuen la seva caritat. I expressen la vocació dels seus deixebles. Responen al desig natural de felicitat que el mateix Déu posa en el nostre cor per a que el busquem i participem de la seva naturalesa divina i de la vida eterna. Ens col·loquen davant una opció moral decisiva respecte als bens terrenals: per purificar el cor. La felicitat no està en las riqueses, el benestar o el poder, sinó sols en Déu, font de tot be i de tot amor. Jesús, model de santedat, és el model de benaurat. En Ell es compleixen totes les Benaurances. Experimentà l’alegria i la felicitat també en el sofriment. Morí i ressuscità. Els seus deixebles. també sofriren, però ens espera el Cel. Els benaurats són fidels a la Voluntat divina, encara que el món no els entengui, perquè l’escala de valors de Déu és diferent. El sant viu totes les Benaurances, no sols unes o la majoria. És, a la vegada, pobre d’esperit, mansuet, just, misericordiós, net de cor i pacífic. No es tracta de persones diferents. El Senyor parla de la felicitat eterna i eleva la nostra esperança cap el cel. Però també en aquesta vida, l’esperit de les Benaurances dóna pau i alegria en mig de les tribulacions. No són una utopia. El seu esperit, amb la ajuda de Déu, transforma la realitat, encara que sigui més difícil perdonar que venjar-se, o respondre amb el be al mal. ************************************** 1-"Benaurats els pobres d’esperit, perquè d’ells es el Regne dels Cels" (Mt 5, 3) La sola pobresa material no salva, però Déu estima especialment als necessitats. El cristià no pot ser indiferent davant la pobresa material. Jesús vol que siguem solidaris, que compartim amb el qui no té o està sol, i no per la força sinó per amor. La caritat no és egoista. I tots necessitem utilitzar coses -no som àngels- però sense fer-nos esclaus d’elles. La pobresa cristiana és despreniment, austeritat en l’ús dels bens materials.
És pobre d’esperit, en sentit religiós, el que se sent necessitat de Déu i dels altres. El humil. El que es reconeix sense mèrits personals i confia sols en la misericòrdia divina. Són els "petits". La infància espiritual, considerar se fill petit davant Déu, ens recorda que tot li ho devem a Ell. ¿ Ets humil davant Déu i els altres? ¿ ets generós amb els teus bens, dónes almoina? ¿ ets capritxós, fas despeses innecessàries? 2-"Benaurats els qui ploren, perquè seran consolats" (Mt 5, 4) Quan un nen o un adult ploren tots ens commovem. El que plora està afligit per alguna raó. És lògic que intentem ajudar-lo. Jesús no és indiferent davant cap necessitat material o espiritual. Els cristians sempre veiem persones que sofreixen darrera els problemes i por això intentem ajudar-los. Jesucrist ens invita també a penedir-nos dels pecats, i a sentir pena per les ofenses que es fan a Déu. Aquest dolor d’amor i aquestos desitjos de reparació ens purifiquen. Déu consola amb la pau i l’alegria pròpies del perdó. Experimentar l’amor misericordiós de Déu omple de consol. I notar que els altres ens ajuden i comprenen, moguts per l’amor de Déu, també omple de felicitat. Dóna més felicitat donar que rebre, i donar se que donar. ¿ Déu es pot servir de tu per ajudar als altres? ¿ et penedeixes dels teus pecats? ¿ aquest dolor et porta a la Confessió i a la conversió? ¿ saps que Déu perdona sempre? 3-"Benaurats els mansos, perquè ells heretaran la terra" (Mt 5, 5) Hi ha persones tranquil·les que no s’alteren per res. Saben somriure malgrat els contratemps. La seva serenitat dóna pau i seguretat, i ajuda a resoldre els problemes. La irritabilitat davant les dificultats procedeix de la falta de humilitat, de pau interior. Recordar que les coses costen ajuda a comprendre les faltes dels altres. Qui te pau manté la calma, no és esclau dels esdeveniments. La mansuetud és molt necessària per a la vida cristiana. A vegades l’alegria, el bon humor és el més difícil. Davant la injustícia hem d’actuar, però sense perdre la pau.
El manso pateix amb paciència les injustícies. No cau en la ira o en l’abatiment. La terra de la que parla Jesús es la pàtria celestial, però i a en aquesta vida hem de ser molt senyors de nosaltres mateixos. ¿ La presència de Déu t’ajuda a mantenir la calma davant els imprevistos? ¿ t’uneixes a la Creu de Crist? ¿reses per els qui actuen malament i intentes que canviïn?
4-"Benaurats els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran sadollats" (Mt 5, 6) Just, en sentit religiós, és el qui intenta complir la Voluntat de Déu: els Manaments, els deures d’estat, o el que es veu a l’oració. El just és el sant. Tenir fam i set de justícia és voler ser sant de veritat, i posar els mitjans per aconseguir-ho: freqüència de sagraments, l’oració íntima amb Déu, fortalesa per a complir els deures familiars, professionals i socials, etc. Fiar-se de Déu, complir la seva Voluntat, no és fàcil. Però Déu ajuda, i premia aquest esforç amb una felicitat molt gran. Déu no es deixa guanyar en generositat. El sant gaudeix ja a la terra de l’alegria del Cel. Qui estima a Déu i als altres és la persona més feliç d’aquest món. Sols l’amor a Déu satisfà plenament el cor humà. ¿ Demanes a Déu que t’ompli de desitjos de ser sant? ¿ notes l’alegria de l’entrega perquè de veritat serveixes als altres? ¿estimes molt a la Verge Maria, la teva Mare del Cel? 5-"Benaurats els misericordiosos, perquè ells aconseguiran misericòrdia" (Mt 5, 7) Demanar misericòrdia és apel·lar al cor -als bons sentiments- de qui pot salvar-nos. És pregar que tingui pietat de nosaltres. Un cor misericordiós es penedeix, pateix amb el sofriment del altre. Ho fa seu, ho viu, es commou, i no para fins solucionar-lo. Sap voler, no passa de llarg. El misericordiós comprèn les flaqueses de la gent, las disculpa i ajuda a superar-les. Estima a tots malgrat els seus defectes. S’alegra amb les alegries i pateix amb els dolors aliens. Perquè Déu és Amor, és Misericordiós. Qui no sap estimar no sap perdonar. La duresa de cor és injusta. Si ets misericordiós Déu tindrà misericòrdia de tu. ¿Agraeixes a Déu sa infinita misericòrdia? ¿ saps comprendre als altres? ¿ els ajudes? ¿ dónes almoina als pobres?
6-"Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu" (Mt 5, 8) Un cor net és un cor enamorat, ple d’amor a Déu i als altres. L’amor és pur quan no es mescla amb l’egoisme, la peresa, la sensualitat, l’orgull o l’enveja. Jesús vol que examinem el nostre cor, el nostre interior, la nostra consciència. Les bones accions externes han de fer-se amb rectitud d’intenció. Per veure a Déu necessitem un cor pur, com un vidre net. La Confessió sincera restableix l’amistat amb Déu. És net de cor qui conserva la seva capacitat d’estimar, la seva mirada neta per a tot lo noble. La santa puresa és un do de Déu que convé demanar i resguardar. ¿ Saps estimar de veritat amb obres? ¿penses en tu o en els altres? ¿ quins sentiments tens? ¿ actues per amor o per a quedar be? ¿ reses cada nit les tres Avemaries de la puresa? 7-"Benaurats els pacífics, perquè ells seran anomenats fills de Déu" (Mt 5, 9) Un fill de Déu no pot ser violent perquè Déu és Amor. L’amor invita a tractar a tots amb delicadesa i comprensió. Pacífic, en sentit actiu, és el que promou la pau, el pacificador. El cristià busca el que uneix, no el que enfronta o divideix. El pacífic -en el ambient familiar, professional o social- mou cap la unitat, al perdó, l’alegria i la comprensió. Com ningú dóna el que no té, per a tenir pau i poder donar-la als altres, abans hem d’estar en pau amb Déu, tenir la consciència tranquil·la. Fomentar l’odi, el rancor o la crítica és faltar a la caritat, i això treu l’alegria i la pau interior i exterior. El perdó i la justícia faciliten la convivència familiar i social. Promoure la pau exigeix molta fortalesa perquè la vida és dura. Sense l’ajuda de Déu ser sempre positius es molt difícil. ¿ Difons la pau i la reconciliació en la teva família, treball i amistat? ¿ intentes unir a les persones? ¿ dones pau? 8-"Benaurats els qui pateixen persecució per la justícia, perquè d’ells és el Regne dels Cels" (Mt 5, 10) Moltes vegades, al qui intenta ser bo i fer el be se’l critica, per enveja. Ni tan sols Jesús es lliurà d’aquesta persecució. Qui pateix persecució perquè procura ser sant, ser just i fidel a Déu i als altres, serà premiat amb el Cel.
Les persones bones, vulguin o no, recorden amb sa conducta el que està be i el que està malament. I això molesta al egoista i al faltat de virtut, que es defensa amb la burla, la ironia o la calumnia. Tots els sants han de suportar aquesta pressió del ambient. El qui busca quedar be amb tots, sol acabar traint a Déu i a la veritat, per falta de fortalesa. A vegades ser cristià requereix heroisme, donar testimoni, com els màrtirs, també en el detall. I patir persecució per ser fidel a Jesucrist, amb paciència i alegria. ¿ Vius amb naturalitat la teva condició de cristià? ¿ defenses Déu i la Església? ¿ tens respectes humans? Benaurats sereu quan us injuriïn, us persegueixin i us calumniïn de qualsevol manera per causa meva. Alegreu-vos i ompliu-vos de joia, perquè la vostra recompensa serà gran en el Cel: de la mateixa manera van perseguir als profetes que us precediren" (Mt 5, 11-12) -Aquest versicle, a manera de resum, invita a viure aquestes ensenyances. Ser cristià no és fàcil, però val la pena, per la plenitud de vida que promet el Fill de Déu. La santedat és alegre.