Litúrgia de les hores.- Quan la llum del sol ja és de ponent

Quan ja la llum del sol és de ponent ¡Gràcies, Senyor!, es la nostra melodia; Rep, com ofrena, amablement, Nostres dolor, treball y l’alegria.

Si poc ha estat l’amor i el nostre esforç Per donar vida al dia que se’n va, Converteix en realitat el que ha estat somni: Que ton amor ho pot fer tot més gran.

Ta creu, Senyor, redimint la nostra sort, de pecadora a justa; ha il·luminat la senda de la vida i de la mort del home que camina tot sol i, en la fe, lluita, i Tu, Jesús, quan fosca, avança la nit, damunt del nostre dia, concedeix-nos la pau i la esperança d’esperar, cada nit, el teu gran Dia.