Machado.-Ma infància són records (català)

Ma infància son records d’un pati de Sevilla I un hort clar, que el llimoner madura; Ma joventut, vint anys en terres de Castella: Ma història, casos que recordar no vull.

No he estat un seductor Mañara ni tampoc un Bradomí, Ja coneixeu el meu talòs aspecte en el vestir.

Però vaig rebre la fletxa que Cupido m’assignà I he estimat el que elles poden acollir En mes venes corren gotes de sang jacobina, Però em surt mon vers d’un serè brollador: I més que un home al us, que coneix sa doctrina, Soc en el bon sentit de la paraula, bo.

Adoro la bellesa, i en la moderna estètica He tallat les belles roses del hort de Ronsard; Però no estimo les eines de l’actual cosmètica, Ni soc un au d’eixes del nou gay-trinar.

Menystinc les rondalles dels temors I el cor del grills que a la lluna canten A distingir em paro del eco les veus.

I escolto solament, de totes les veus, una.

Soc clàssic o romàntic? No ho sé.

Deixar voldria el meu vers, com deixa el capità l’espasa famosa per la mà viril que la va brandar no per preuada del docte ofici de forjador.

Converso amb l’home que sempre m’acompanya, Qui parla sol, espera un dia amb Déu parlar; Mon soliloqui serà xerrada amb aquest bon amic Que m’ha ensenyat el secret de la filantropia.

I a la fi, res no us dec: em deveu el que he escrit, Al meu treball hi corro, amb mos diners jo pago el vestit que em cobreix, i la mansió on jo visc, El pa que m’alimenta i el llit en el que jec.

I quan arribi el dia de aquell últim viatge, I vagi a sortir la nau del no tornar Em trobareu a bord, ben lleuger d’equipatge, gairebé tan nu com els fills de la mar.