SANT JOSEMARIA ESCRIVÁ DE BALAGUER Mons. Juan Larrea Holguín Sant Josemaría Escrivà de Balaguer va néixer a Barbastre (Espanya) el 9-I1902. Va ser ordenat sacerdot a Saragossa el 28-III-1925. El 2-X-1928 va fundar per inspiració divina l’Opus Dei. El 26-VI-1975 va morir sobtadament a Roma, després d’haver mirat amb un immens amor, per últim cop, una imatge de la Verge que presidia l’habitació de treball. En aquells moments l’Opus Dei estava estès pels cinc continents i contava amb més de 60.000 membres de 80 nacionalitats, al servei de l’Església amb el mateix esperit de plena unió al Papa i als bisbes que va viure sempre sant Josemaria Escrivá. El sant Pare Joan Pau II va canonitzar al fundador de l’Opus Dei a Roma, el 6-X-2002. La seva festa litúrgica es celebra el 26 de juny. El cos de sant Josemaria reposa a l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau, viale Bruno Buozzi 75, Roma. . NOVENA A SANT JOSEMARIA ESCRIVÁ DE BALAGUER Escrita per Mons Juan Larrea Holguín (bisbe de Guayaquil) ORACIÓ PER A TOTS EL DIES Oh, Déu, que mitjançant la Santíssima Verge vas atorgar a sant Josemaria, sacerdot, gràcies innumerables, escollint-lo com instrument fidelissim per a fundar l’Opus Dei, camí de santificació en el treball professional i en l’acompliment del deures ordinaris del cristià, fes que jo també sàpiga convertir tots els moments i circumstàncies de la meva vida en ocasió d’estimar-te, i de servir amb alegria i senzillesa a l’Església, al pontífex romà i a les ànimes, il·luminant els camins de la terra amb la lluminària de la fe i del amor. Concedeix-me per la intercessió de sant Josemaria el favor que et demano.. (demanis). Amén Parenostre, Avemaria, Glòria.
LA SANTIFICACIÓ DEL TREBALL PRIMER DIA Sant Josemaria va ensenyar constantment, amb l’exemple de tota la seva vida i amb la seva paraula, que el gran camí de santificació per als homes i les dones, consisteix en realitzar el propi treball imitant a Jesucrist. L’esperit de l’Opus Dei es recolza, com en una frontissa o eix fonamental, en la santificació del treball. Acostumava a ensenyar el sant que s’ha de “santificar el treball, santificar-se en el treball, i santificar amb el treball” Desitjava ardentment que tots els cristians imitaran Jesús, que va portar una vida de treball; primer, en els anys de Nazareth, en el taller artesà de Josep, i després en la infatigable labor d’anunciar l’Evangeli, en la vida pública, i fins des de dalt la Creu, on va lliurar el seu Esperit, després d’haver acomplit plenament el que el Pare li havia encarregat realitzar. Sant Josemaria apreciava i feia apreciar el treball com una gran benedicció de Déu, com el manament que, rebut per l’home ja en el Paradís, l’hauria de portar a la seva perfecció, la seva felicitat temporal i eterna. El treball, santificat plenament per Jesús, segueix sent, per a tots, un gran instrument de santificació; en ell realitzem la nostra pròpia vocació, acomplim la voluntat de Déu, i tenim l’oportunitat de practicar totes les virtuts, de desenvolupar els diversos talents, i de servir als germans.
De els seus escrits. “El que he ensenyat sempre- des de fa quaranta anys- es que tot treball humà honest, intel·lectual o manual, s’ha de realitzar pel cristià amb la major perfecció possible. Amb perfecció humana (competència professional) i amb perfecció cristiana (amb amor a la voluntat de Déu i en servei dels homes) Perquè fet així, aquest treball humà, per humil i insignificant que sembli la tasca, contribueix a ordenar cristianament les realitats temporals- a manifestar la seva condició divina- i és assumit i integrat en l’obra prodigiosa de la Creació i de la Redempció del món: s’eleva així el treball al ordre de la gràcia, es santifica i es converteix en obra de Déu...” (Converses amb Mons Escrivá de Balaguer. n.10)
ORACIÓ Concedeix-nos, Senyor, per la intercessió de sant Josemaria, realitzar el nostre treball segons l’esperit de Jesucrist, santificar-nos en ell, i servir d’instrument per a que uns altres es santifiquin, acomplint en tot, la teva santa voluntat amb la major perfecció i amb l’ajut de la teva gràcia. Per Jesucrist Nostre Senyor. Amén JACULATÒRIA “Cor Iesu Sacratíssimum et Miséricors, dona nobis pacem!” “¡Cor Sacratíssim i Misericordiós de Jesús, ¡dóna’ns la pau!” SANTIFICACIÓ DE LA CASA I LA FAMÍLIA
SEGÓN DIA L’apostolat i els ensenyaments de sant Josemaria, es van dirigir constantment a millorar la situació de les famílies per a que estiguessin vivificades per l’esperit de Jesucrist i fossin així, com acostumava a dir, “cases lluminoses i alegres”. De la mateixa manera que va considerar la santificació del treball com un deure primari, igualment va apreciar l’acompliment dels deures familiars com un mitjà de màxima importància per a la unió amb Déu. Com que, en bona part, la voluntat de Déu es manifesta a través de les obligacions professionals i familiars, al acomplir els deures del treball i de la família, estem acomplint la nostra vocació d’homes o dones que viuen em mig del món. Al menys des de 1928, sant Josemaria predicava que el matrimoni constitueix una vocació específica per a molts. I que per a ells, és un camí reial de santedat. Aquests ensenyaments que pertanyen al patrimoni perenne de l’Església, i que van ser recordats, molts anys després, per el Concili Vaticà II, tanmateix van donar origen a incomprensions, acusacions, i fins i tot una dolorosa persecució; però el sant sacerdot va asseverar sempre, amb absoluta convicció, que no cal sortir del propi lloc per assolir la santedat, ans al
contrari, que s’ha de perseverar en l’acompliment els propis deures, començant per els familiars. Patia molt al comprovar els atacs a la família, a la santedat, a la unitat i indissolubilitat del matrimoni, i per les campanyes contra la vida i la dignitat el amor humà, i instava als seus fills i a moltes altres persones a desagreujar per aquests pecats i a contrarestar aquells mals procurant “ofegar el mal en abundància de be”.
Dels seus escrits “Em commou que l’Apòstol qualifiqui el matrimoni cristià de “sacramentum magnum”- sagrament gran. També d’aquí dedueixo que la labor dels pares de família és importantíssima. - Participeu del poder creador de Déu i per això l’amor humà es sant, noble i bo: una alegria del cor, a la que el Senyor- en la seva amorosa providènciavol que altres, lliurement, renunciem. - Cada fill que Déu us concedeix és una gran benedicció divina: ¡No tingueu por als fills”! (Forja. n. 691) ORACIÓ Et donem gràcies, Senyor, perquè has santificat la vida familiar, naixent i vivint en el sí de la Sagrada Família; i perquè ens has donat als cristians el sagrament del matrimoni, com camí reial de santedat i font de gràcies i felicitat. Concedeix-nos que sapiguem correspondre a dons tant alts i guardar amb fidelitat el tresor del amor humà. Amén. JACULATÒRIA
“Jesús, Josep i Maria, protegiu a les nostres famílies”
SANTIFICACIÓ DEL MÓN TERCER DIA Nostre Senyor Jesucrist va dir que els seus seguidors havien de ser “llum del món” i “sal de la terra” expressant amb aquestes
consideracions, la actitud dinàmica, activa, pròpia dels seus deixebles. A nosaltres ens correspon, efectivament, portar la veritat del Evangeli a totes les gents i informar amb ella les realitats temporals. Els primers cristians van acomplir admirablement aquella missió encomanada per el Senyor i van aconseguir vivificar amb la fe un món pagà, il·luminant la cultura, les estructures socials, polítiques i econòmiques, artístiques, professionals, etc. Aquesta tasca de reordenar el món, des de dins, essent ferment de la massa, sal que dóna sabor a la cultura, llum que il·lumina les més diverses situacions dels homes, ens correspon ara a nosaltres; i sant Josemaria va dedicar tota la seva vida en inculcar-nos aquest sentit d’elevada responsabilitat. Els cristians tenim que continuar l’obra salvadora de Jesucrist, transformant el món en el que vivim, a partir de l’autèntica conversió dels nostres cors. Si cada home actua com a fill de Déu, com imitador de Jesucrist, podrà influir amb eficàcia per a canviar els ambients més paganitzats, en ambients plenament humans i cristians, en els que regnin la justícia, la caritat, la pau, i en definitiva la felicitat que Déu vol per els seus fills. Actuant cada un en plena llibertat i responsabilitat, guiats tots per els grans ideals i principis cristians, serem els constructors del regne del cels en aquest món, contant sempre amb el nostre Pare Déu, que dóna l’eficàcia a les obres dels homes. Comportant nos així, amb plena responsabilitat i llibertat personals, no comprometrem a l’Església, i en canvi ens comprometrem cada un i ens santificarem amb la gràcia de Déu, sense sortir-nos del nostre lloc en el món, com sal i com llum. DELS SEUS ESCRITS “Somnio -i el somni s’ha fet realitat- amb multituds de fills de Déu, santificant-se en la seva vida de ciutadans corrents, compartint afanys, il·lusions i esforços, amb les altres criatures. Necessito cridar-los aquesta veritat divina: si us quedeu en mig del món, no és perquè Déu s’hagi oblidat de vosaltres, no és perquè el Senyor no us hagi cridat. Us ha invitat a que continueu en les activitats i en les ansietats de la terra, perquè us ha fet saber
que la vostra vocació humana, la vostra professió, les vostres qualitats, no només no són alienes als designis divins, ans al contrari, Ell les ha santificat com ofrena gratíssima al Pare” (És Crist que passa. N.20) ORACIÓ Concediu-nos, Senyor, ser els teus testimonis en el món: que imitant la teva santíssima vida, ens esforcem per omplir de la teva llum i la teva veritat tots els ambients, assumint cadascú la pròpia responsabilitat, i actuant amb la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Amén. JACULATÒRIA “facis la teva voluntat així en la terra com en el cel” (Cfr Mt, 6-10)
EL NOSTRE FONAMENT: SOM FILLS DE DÉU QUART DIA La consideració de que som fills adoptius de Déu, va ser- per a sant Josemaria - el fonament de la seva vida interior i de quant va ensenyar a tots el que se li aproparen. Efectivament, la Providència li va inculcar una convicció profunda de que Déu és el nostre Pare. Va tenir, més d’un cop, l’experiència espiritual d’aquesta veritat com la més reial i influent en la seva manera de sentir, de pensar, i d’actuar. Per altra banda, va correspondre a aquestes gràcies excepcionals amb un entossudiment constant, al llarg de tota la vida de cultivar aquest sentit de la filiació divina. Va saber valer-se de petites “indústries humanes” o recordatoris per tornar un cop i un altre a la contemplació de la sublim i fascinant veritat: ¡Soc fill de Déu! Igualment insistia a aquelles ànimes que dirigia en que cal procurar mantenirse en diàleg continu amb el Senyor, amb la confiança d’un fill que actua constantment sota la mirada amorosa del seu Pare- Déu.
De la consideració de la seva filiació adoptiva en Crist, derivava una serena alegria fins i tot en mig de les seves proves i sofriments, una determinació fermíssima per acomplir la voluntat del nostre Pare Déu, un amor tendre i fort que el portava a imitar a Jesucrist sense mida, i un zel incomparable per la glòria del Pare. DELS SEUS ESCRITS “Cal que ens convencem de que Déu està prop de nosaltres sempre- vivim com si el Senyor fos allà lluny, on llueixen les estrelles, i no considerem que també està sempre al nostre costat. I hi és com un Pare amorós- a cada un de nosaltres ens estima més que totes les mares del món poden estimar sos fills- ajudant-nos, inspirant-nos, beneint-nos... i perdonant. ¿Quants cops hem fet desarrugar la arrufada dels nostres pares, dient lis, després d’una malifeta: ¡Ja no ho faré més!- potser el mateix dia vam tornar a caure un cop més...i el nostre pare, amb fingida duresa en la veu. La cara seriosa, ens renya... al temps que s’entendreix en son cor, perquè coneix la nostra debilitat, pensant: pobre noi ¡quins esforços fa per a portar-se be! Cal que ens xopem, que ens saturem de que Pare i molt Pare nostre és el Senyor que està prop de nosaltres i en el cel. (Camí. n.267) ORACIÓ Senyor, que ens has ensenyat a dir-te “Pare” i has volgut que siguem fills teus, concedeixnos per la intercessió de sant Josemaria, cultivar el sentit de la nostra filiació divina i comportar-nos com fills fidels. Amén JACULATÒRIA “Senyor, que sigui bo, i tots els altres millors que jo” (Cfr.Camí. n.284)
LA UNITAT DE VIDA CINQUÉ DIA La convicció permanent actualitzada de la filiació divina, ens ha de conduir a tenir una unitat de vida senzilla i forta. I com criatures estimades per el nostre
Pare-Déu, hem de comportar-nos en tot moment amb la fidelitat dels bons fills. Sant Josemaria va predicar contínuament, amb obres i paraules, que el cristià, essent fill de Déu, no pot actuat en cap moment com si no ho fos. Considerava que el gran mal el món contemporani consisteix en la ruptura entre la fe i la vida, i invitava amb optimisme a recompondre aqueixa unitat veritablement salvadora. L’ideal que proposava consistia en elevar, amb la gràcia de Déu, totes les nostres accions al pla sobrenatural, convertint-les així en instruments de santificació i d’apostolat. La vida de família, l’acompliment el deures professionals, cívics, patriòtics, socials, etc. Per a un cristià són el mitjà privilegiat de fer la voluntat de Déu, i per tant de santificar-se i de servir al Senyor i al proïsme. Així mateix, les ocupacions més diverses, per a sant Josemaria, podien i tenien que convertir-se en ocasions de resar, de trobar-se amb Déu, d’adorarlo, servir-lo, i estimar-lo. “Una hora de estudi, per a un apòstol modern, és un hora d’oració” (Camí. n.335) acostumava a dir, referint-se a l’ocupació normal d’un estudiant, que és estudiar. I de la mateixa manera les labors domèstiques, el treball d’un pagès, d’un intel·lectual o de qualsevol altre persona, dirigides amb rectitud d’intenció al servei de Déu, es converteixen en mitjans magnífics d’unió amb Ell. Aquesta unitat de vida, ensenyada assíduament per sant Josemaria, fa també que les persones siguin profundament sinceres: no hi ha res en elles de mera aparença ans tota la seva conducta respon a conviccions profundes, actualitzades en cada moment. DELS SEUS ESCRITS “Procurem, per tant, no perdre mai el punt de mira sobrenatural, veient darrera dels esdeveniments a Déu: davant el que agrada i el desagradable, davant el consol... i davant el desconsol per la mort de un ser estimat. Primer de tot, xerrar amb el teu Pare Déu, cercant el Senyor en el centre de la nostra ànima. No és cosa que es pugui considerar una beneiteria, de poca munta: és una manifestació clara de vida interior constant, d’autèntic diàleg d’amor. Una pràctica que no ens produirà cap deformació psicològica, perquè- per a un cristià- ha de resultar tant natural com el bategar del cor. (Amics de Déu. N.247)
ORACIÓ Senyor, concedeix-nos actuar com la teva santa Mare, conservant sempre en el nostre cor, amb amor i atenció, les teves paraules i els fets de la teva vida, per
il·luminar amb ells la nostra existència de fills que volen ser fidels, per amor en les coses petites i en les grans. Amén JACULATÒRIA “Cor Mariae dulcissimum, iter para tutum!” “Cor dolcíssim de Maria, prepara’ns un camí segur”.
PROGRESSAR EN VIRTUTS SISÉ DIA Per a ser conseqüents amb la nostre condició de fills de Déu, i viure la unitat de vida que ens correspon, tenim que procurar practicar totes les virtuts, tant les merament naturals (com l’ordre, la disciplina, la lleialtat, la laboriositat, la veracitat ) com les sobrenaturals, i entre elles la més enlairada és la caritat. Ella perfecciona les altres i constitueix l’ànima de la santedat. Nostre Senyor va sintetitzar en l’amor de Déu i del proïsme, “tota la llei i els profetes”; i en l’Últim Sopar, senyalà la caritat com el distintiu dels seus deixebles. Sant Josemaria va posar sempre èmfasi en la caritat, considerant que no serveixen per a res la justícia, la castedat i qualsevol altre virtut, si no estan impregnades de caritat. Per això, el primer i més important del que hem de demanar a Déu és saber-lo estimar a Ell sobre totes les coses, i al proïsme- per amor a Ell- com a nosaltres mateixos. Ens va ensenyar que la caritat ha de ser universal, sense excloure d’ella a ningú, sense distincions ni prejudicis. El cristià ha d’estimar als pobres i als rics, als propers i llunyans, a creients i no creients. No es possible en un seguidor de Jesucrist cap ressentiment, odi, desig de venjança o qualsevol altra actitud contrària a la caritat. “ No som anti -rès” deia sant Josemaria; i donava gràcies a Déu perquè no necessitava perdonar, doncs Déu l havia ensenyat a estimar a tots Per altra banda, la caritat ben ordenada comença per els més propers, amb els qui precisament pot ser més difícil practicar els detalls de comprensió, delicadesa, de tolerància, de servei, de presència activa i consoladora en els moments durs. És allà on ha de mostrar- se la caritat amb obres, en el mil detalls de cada dia.
DEL SEUS ESCRITS “Per molt que estimis, mai estimaràs bastant. El cor humà te un coeficient de dilatació enorme. Quan estima, s’eixampla en un crescendo de amor que supera totes les barreres. Si estimes al Senyor, no hi haurà criatura que no trobi lloc en ton cor” (Cfr Via crucis, 8ª estació. n. 5)
ORACIÓ Per la intercessió de sant Josemaria, et supliquem, Senyor, tenir un cor gran, i generós per estimat “amb obres i de debò” al proïsme, desvivint-nos per a que sigui feliç, fins aconseguir amb tots el nostres germans el goig immens de contemplar-te i amar-te perfectíssimament en el cel, en companyia de la Verge Santíssima i de tots els àngels i els sants. Amén. JACULATÒRIA “Jesús, fes el meu cor semblant al teu”
ENSENYAR LA DOCTRINA CRISTIANA SETÈ DIA Per aconseguir que tots els homes es salvin- com ho vol Déu i nosaltres hem de desitjar-ho- cal fer resplendir la doctrina de Jesucrist, ensenyant-la amb l’exemple de la pròpia vida i amb la paraula parlada o escrita. El cristià és portador de Jesucrist. I com el mateix diví redemptor ha vingut a portar foc a la terra i vol que cremi, cal fomentar en nosaltres el desig fervorós i eficaç de propagar la veritat revelada. Sant Josemaria considerava que la major part dels mals del món, provenen de la ignorància; sobretot de la ignorància religiosa. Efectivament, molts no cometen pecats per malícia, sinó per desencaminament o per equivocació. En definitiva, per desconeixement de la veritat que és Jesucrist. La major obra de misericòrdia serà, moltes vegades, la d’ensenyar les veritats que salven. Sant Josemaria deia que l’Obra de Déu “és una gran catequesi”, i no es cansava d’insistir en la necessitat d’emprar tots els medis lícits per a fer arribar als homes les veritats del Evangeli: “ de cent, ens en interessen cent” acostumava a dir; i alenava sempre a no acontentar-se amb cap fruit apostòlic aconseguit, sinó a aspirar a més i més en aquest servei a la veritat i a la salvació de les ànimes.
En l’acompliment d’aquest deure d’ensenyar les veritats de la nostra santa Fe, estem acomplint un manament imperatiu de Crist. Per ser cristians ens correspon la missió preciosa i necessària de ser “llum del món”, Cada un ha d’examinar-se de com està acomplint aquest deure transcendental. DELS SEUS ESCRITS “Piadosos, doncs, com nens: però no ignorants, perquè cadascú s’ha d’esforçar, a la mida de les seves responsabilitats, en l’estudi seriós, científic de la fe; i tot això és la teologia. Pietat de nens, per tant, i doctrina de teòlegs. L’afany per adquirir aquesta ciència teològica- la bona i ferma doctrina cristiana- està mogut, en primer lloc, per el desig de conèixer i estimar Déu. Al mateix temps, és també conseqüència de la preocupació general de l’ànima fidel per assolir la més profunda significació d’aquest món, que es forma i falcó del Creador. Amb periòdica monotonia, alguns tracten de ressuscitar una suposada incompatibilitat entre la fe i la ciència, entre la intel·ligència humana i la Revelació divina. Aquesta incompatibilitat només pot aparèixer, i aparentment, quan no s’entenen els termes reals del problemes” (cfr. És Crist que passa. n.10)
ORACIÓ Et donem gràcies, Senyor, perquè has portat al món la plenitud de la gràcia i de la veritat, i vols que siguem nosaltres els qui portem les veritats de salvació als nostres germans. Ajuda’ns a acomplir la feliç missió de ser llum el món. Amén. JACULATÒRIA “¡Dómine, ut videam!- ¡Senyor, que hi vegi!” (Mc 10,51)
MITJANS PER A SER FIDELS OCTAU DIA Podem viure amb fidelitat, en mig del món, la nostra vida de fills de Déus, si posem els mitjans: una continua formació per a millorar el nostre coneixement i la pràctica e la doctrina de Jesucrist; la pietat que alimenti la vida espiritual; i la acció apostòlica que tendeixi a millorar la vida dels altres. I tot això en perfecta unitat, a través de l’acompliment dels deures del propi estat.
D’aquesta manera s’actualitza la vocació a la santedat que hem rebut amb el Baptisme, quan el Senyor ens va “traslladar de mort a la vida” segons ensenya Sant Joan, i on ens “revestim de Nostre Senyor Jesucrist” en expressió de Sant Pau. Sant Josemaria no es va cansar d’inculcar aquestes veritats pràctiques: amb bona doctrina i amb pietat, podem ser apòstols del Senyor en mig del món, santificar-nos i santificar a molts, com el llevat en la massa. La vida de pietat no ens allunya de les realitats temporals, ans al contrari ens ha e portar a “estimar el món apassionadament” segons deia sant Josemaria; sense ser mundans; estan en el món entestats en millorar les estructures i totes les persones; dedicant-nos amb afany de servei als diversos deures que tenim com ciutadans, com membres d’una família, com treballadors, com amics... La pietat s’expressa i s’alimenta mitjançant la oració, la mortificació i els sagraments, que produeixen fruits de bones obres, de caritat i de servei als altres. No es tracta d’acumular pràctiques exteriors, sinó de procurar omplir d’esperit d’oració el que realitzem; de cultivar la presència de Déu amb amor; i de viure amb alegria la realitat lluminosa de la nostra condició de fills de Déu. Per això convé concretar un pla de vida de pietat i tenir una direcció espiritual que ens estimuli a complir-lo i millorar-lo constantment. DELS SEUS ESCRITS “Ser petit exigeix creure com creuen els nens, estimar com estimen els nens, abandonar-se com s’abandonen els nens..., resar com resen els nens. I tot això junt, cal per a portar a la pràctica el que vull descriure’t en aquestes línies : El principi del camí, que te per final la completa bogeria per Jesús, és un confiat amor a Maria Santíssima. -¿Vols estimar la Verge? –doncs, ¡tracta-la! ¿Com?- Resant be el Rosari de nostra Senyora” (cfr Sant Rosari, pròleg)
ORACIÓ Déu Esperit Sant, et supliquem que ens donis el do de pietat, per a que sapiguem escoltar la teva veu i correspondre ales teves inspiracions amb la nostra oració i les nostres obres. Que la oració i la mortificació ens disposem per assolir el millor fruit de la recepció dels sants sagraments i que tota la nostra vida estigui penetrada del sentit de la nostra condició de fills de Déu. Amen. JACULATÒRIA “Parla, Senyor, que el teu servent escolta” (1 Psalm 3,9)
CRIST, MARIA I L’ESGLÉSIA NOVÈ DIA Així resumia sant Josemaria els grans amors del seu cor i els grans amors que desitjava ardentment que tots tinguessin: Crist, Maria i l’Església. Jesucrist, amb la seva Humanitat Santíssima, és el Camí, la Veritat i la Vida, com Ell mateix va declarar. Per a nosaltres la consideració de la Humanitat Santíssima de Crist ens porta a adorar la seva divinitat; i units a Ell, moguts per l’Esperit Sant, arribem fins al Pare. El cristià, batejat en el nom de les tres divines Persones, ha de buscar-les al llarg de la vida, tractar-les com únic i indivisible Déu en la Trinitat de les Persones. Maria Santíssima, Mare de Crist i Mare nostra, ens agermana amb Jesús, ens ensenya sempre a “fer el que Ell ens digui”. Ella és el model perfecte de deixeble del Salvador, Ella ens precedeix en el pelegrinatge de la fe. Per això sant Josemaria va escriure: “A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria” (Camí. n.495) L’autèntica devoció a la Verge Maria consisteix sobretot en tractar de conèixer-la; i per això contemplar quant d’Ella sabem pels sants evangelis, la tradició de l’Església, i els ensenyaments del Magisteri. Si la coneixem, l’estimarem com Mare perfectíssima i tractarem d’imitar-la. També hem de confiar plenament en la seva bondadosíssima protecció i empara, recurrent a Ella en les nostres necessitats i recolzant-nos en la seva intercessió poderosa. Jesús va fer el primer miracle a Canà a petició de Maria, i seguirà escoltant les súpliques de la Verge Santíssima en favor del seus fills. L’amor a l’ Església ens ha deportar “a servir-la com vol ser servida” deia sant Josemaria. Tota la seva vida va ser un heroic lliurament al servei sacrificat i humil de l’Església. Aquest amor a l’Església s’expressa principalment en la devoció, la docilitat i l’amor per el Sant Pare, Vicari de Crist, únic Pastor universal. DELS SEUS ESCRITS “¡Mare!- crida-la fort, fort- T’escolta, et veu en perill i et brinda, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita” (Camí. n.516) ORACIÓ
Et demanem, Senyor, que imitant sant Josemaria i amb la seva intercessió, coneguem cada cop més la santíssima Humanitat de Jesucrist; que estimem cada cop més Santa Maria, l’Església i el Papa; i que acollint-nos sempre a la maternal protecció de la Verge, ens comportem com fills fidels de l’Església. Amen. JACULATÒRIA “Gràcies, Déu meu, per l’amor a Papa que has posat en el meu cor” (cfr Camí. n.573) ******************** MIRACLES I FAVORS Per la intercessió de sant Josemaria Escrivá de Balaguer, fins abans de la seva canonització, moltes persones van ser beneficiades per miracles i favors de Déu. Per el procés canònic de la seva Beatificació, entre aquests diversos fets sobrenaturals, va ser presentat i provat degudament un: la curació gairebé instantània d’una persona que tenia grans tumors. I per a la seva Canonització, la d’un metge radiòleg que, per el seu treball professional, patia un càncer incurable. Després de la Canonització, igualment es te noticia certa i segura d’innombrables favors aconseguits del Senyor, per les persones que invoquen amb fe a sant Josemaria. Alguns d’aquests podrien ser qualificats com autèntics miracles. Però segons l’esperit del mateix sant Josemaria, sobretot hem de demanar la ajuda per a la nostra santificació personal i la d’altres persones; per el compliment fidel dels nostres deures i responsabilitats segons l’estat de cadascú. Per això resulta notable el nombre de persones que relaten favors com els següents: * unió de matrimonis distanciats. * Tornada a casa de persones que s’havien separat injustament. * Pau a les cases amenaçades per discòrdies. * Troballa de la vocació personal. * Conversió de persones no creients, o persones allunyades de l’Església. * Confessió de pecadors que es resistien a rebre el perdó de Déu. * Troballa d’oportunitats de treball. * Superació d’obstacles per a la realització d’obres de caritat. * Reconciliació de persones enemistades. * Recuperació de la salut, posant els mitjans ordinaris.
* Consol en grans afliccions i petites contrarietats. * Alliberament de mals hàbits, com l’alcoholisme, drogoaddicció, etc. Acudim amb confiança a aquest poderós intercessor i diguem-li: “Sant Josemaria, prega per nosaltres” Juan Larrea, arquebisbe emèrit de Guayaquil. Té obert el procés de Canonització