Ombra eterna (català-Oriol)

L’OMBRA ETERNA Jo que vaig creure que la llum era meva, dins del ombra, caigut, em veig ara, com flama d’escuma, de desig de llum.

Amb la sang lleugera, rodona, granada: ràpid anhel de no estar en penombra.

Fora, la llum en la llum sepultada, Sento que sols m’il·luminen les ombres, O tant sols una ombra. sens rastre del cel.

Dintre del aire que ja no té vol, dintre del arbre de fets impossibles.

Cares esquerpes i passions de dol.

Dents amb set de tenyir-se de sang. i aquella foscor del rancor absolut.

Cossos que semblen uns pous encegats.

Falla l’espai. S’ha enfonsat tot el riure, Ja no es possible enfilar-se a la altura.

I fins el cor vol anar més de pressa, una força que amplia la estreta negror.

Carn sense nord, que com una onada Va cap la nit més sinistra, que sia. ¿Com serà el raig de sol que hi penetri?

Jo el cerco i no trobo ni rastre del dia.

Només fulgor d’uns punys ben tancats, I el resplendor d’unes dents que em vigilen.

Tantes dents. i punys per tots els costats.

Més que les mans, les muntanyes m’estrenyen.

Una lluita boja, sens set del demà. ¡Què lluny queden ja, mos tristos batecs!

Soc com presó d’una sola finestra davant d’una gran soledat de rugits.

Soc una oberta finestra que escolta por on ve tenebrosa la vida.

Sols hi ha un raig de sol en la lluita, però sempre serà com una ombra que volta.

Sempre serà com una ombra dormida.